Supermatí — 30/10/2026

Bon dia, són les 8 comença el supermatí. Bon dia, comença un cap de setmana que estarà tranquil i una mica més fresc. Bon dia, és divendres 30 d'octubre del 2026. A la Visval d'Empordà ha sortit del sol com passaven 3 minuts d'un quart de 8 i estarà en temperatura 12 graus. Us parla Joan Coll i això és el supermatí. El programa ha tingut el d'actualitat del Baix d'Empordà fet i produït per Radio Capital i ha anamitzat conjunt-te com sempre per Radio Visval i Radio Begu. En el supermatí d'avui, entre altres temes, us explicarem que inauguren el primer habitatge cooperatiu en sessió 2 per a gent gran a Sant Frid d'Aquichols amb el Wildem 21. I també que el Baix d'Empordà passa d'una saquera estructural a partides de pluges intensos amb la variabilitat polviomètrica dels darrers 5 anys. I també que deu i veu ivis ermitants de zoològics francesos arriben a l'Empordà per recuperar l'espècie aquí a Catalunya. A l'entrevista d'aquest divendres parlarem amb Xavier Corté Delles, membre de l'Organització de la Fira Indilletres, que celebrarà el 5 i 6 de desembre la seva novena edició a la Visval. I per acabar el supermatí avui tornarem a tenir el cuiner pel musí Tomàs Brull, que es porta cada dues setmanes algunes recomanacions i propostes gastronòmiques de l'Empordà. Això però serà aquí una estona de tabans, fem un cop d'ull. Els principals de Tulasquen deixar aquest matí de divendres 30 d'octubre aquí al Baix d'Empordà. Maria, Elzina, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, Joan. I en l'algú en el primer habitatge cooperatiu en sessió 2 per a gent gran amb el Wildem 21. Els veïns del Wildem 21 han rebut les claus de l'edifici completament reformat. L'acte d'aquest dijous ha comptat amb representants de Sostre Sivi, Caixa d'enginyers i Fiaré banca ètica. Els dos darrers entitats financeres que han fet possible el projecte. I al Baix d'Empordà passa una sequera estructural a periódes de pluja intensos amb la variabilitat ploviumètrica dels darrers 5 anys. Tot i les acumulacions d'anguany en els darrers 5 anys, entre el 2021 i el 2025, el règim ploviumètric que el Baix d'Empordà ha estat del tot irregular. Hi ha hagut periódes on la comarca ha vist que l'acumulació de pluja no superava els 400 milímetres, sobretot durant la sequera estructural, que va arribar al seu punt més preocupant l'any 2023. I en altres moments en què el règim de pluja s'ha estat fort segundant. El concurs internacional de projectes fotogràfics educant la mirada de Plàtger Daru rep cada any treballes d'entre 40 i 50 països diferents. Una iniciativa n'escuda per animals alumnes d'uns cursos municipals de fotografia s'ha convertit en una convocatòria amb participants dels 5 continents. Després de 13 edicions, l'associació fotogràfica educant la mirada calcula que hi ha participat creadors d'entre 70 i 80 països. Anial Rossell, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. Palamós acollint 5 conferències per abordar el futur de la pesca i la sostenibilitat marítima. El programa abordarà el canvi climàtic, la pesca sostenible, el consum de peix i el turisme responsable. La iniciativa vol acostar la recerca científica de ciutadania i el sector pesquet. 10 ivisarmitants de les ològics francesos arriben a l'emportar per recuperar l'espècie de Catalunya. Els nous exemplars afegiran els 36 socials presents a l'aviari després de superar els controls pertinents. L'objectiu és alliberar els 46 ivisarmitants a l'emportar durant la primavera del 2026 i establir-hi una població estable. I la Visval d'emportar acollirà el 21 de novembre, una nova edició del concurs Mestre Conratz Saló de composició para coble, Judi Rovidola. La 14ª edició reunirà 3 coples del Teatre Mundial i combinarà serbanes tradicionals amb propostes innovadores. El director de la copla Visval, Jove, Eduard Prats, també ha fet una crida garantir el rellou generacional d'aquestes formacions. I la segona cuina de pega de Can Frigola a Sant Climent de Peralta aconsegueix produir prop de 25 quilos de pega negra. La iniciativa permet recuperar les tècniques artesanals dels endics Pajaires, un ofici tradicional vinculat als boscos de les cabars. L'activitat també ha servit per donar conèixer aquest procés d'alaboració i preservar-ne els coneixements. I com que a de Vivendres, Sergi Villen es porta a la previa esportiva del cap de setmana, bon dia Sergi, bon dia. Comencem aquest repàs a la autoritat esportiva de cap de setmana parlant de futbol i dels dos equips baixant púrdenes ús que competeixen a la primera catalana. El Palamós i el Torruella afronten la setena jornada de la competició en què tots dos jugaran a camp contrari. Els blau i grocs visitaran el feu del Joventus Lloret i el Torruella es desplaçarà a Caldes de Montbui. I el grup primer de la segona catalana també es disputa la tercera setena, jornada de Lliga. Repassem els partits que jugaran els equips d'aquí de casa nostra del Vaja Empordà. Els bagurengs continuen liderant la classificació, ara ja amb 14 punts i rebran l'Arbusies a casa. I l'altre conjunt Vaja Empordanès, l'Atlètic Visvalenc, segueix com a cuer després de caure a casa contra l'Empuria Brava Castelló. Aquest diumenge els de la Visval visiten el Camp dels Fornells. I passem ara a parlar de bàsquet perquè el sol Jironès Visval bàsquet disputa la cinquena jornada de Lliga i rebrà a casa el Logro Bàsquet Club. L'equip Visvalenc continua sense xacar el cap en aquest inici de temporada a segona federació i ja acumula 4 de rotes en 4 partits jugats. Cal aprofitar el factor pista i recuperar l'empenta del Paballó Vell per començar a sortir del pou. I en Ocaipatins el cordó metòpalefrogèl viatjarà fins a la pista de l'Alcovendas. Si se n'ha jornada de l'Ocaill Lliga Plata Sud, on els palefrogellans han entrat en una inesperada crisi de joc, la dura derrota per 0-5 davant del Sant Just ha fet caure els blancs i negres fins a la novena plaça. I posem el focus ara a la ciutat de Jironès i els seus equips comencem parlant del Jironès de futbol. Equip entrenat per Quique Alvarez es desplaçarà fins al camp de la Real Societat B. Segon duel consecutiu contra filials d'equips de primera divisió després de la Gran Victòria per 5-1, la setmana passada contra el Celta B. I pel que fa al Bàsquet Jironès comencem parlant del Bàsquet Jironès perquè aquesta setmana disputa la 6ena jornada de la Lliga ACB. Els Jironins visitaran la pista del Saragossa després del gran triomf de la setmana passada contra el joventut de Badalona. Els aragonèsos presenten els mateixos registres que els Blanqui Vermells amb 3 partits guanyats i 2 de perduts. I acabem aquest repàs informatiu i esportiu parlant de l'Oni Jironès que viatjarà fins a Malaga per enfrontar-se a l'Estepona. Les jugadores entrenades per Roberto Iñiguez van tornar a enciorgar la setmana passada davant del guipús que afonteja-ho. Pocs esperaven aquest començament de Lliga amb 4 derrotes en 5 partits. Aquesta és l'actualitat d'aquest matí de divendres 30 d'octubre del 2026 aquí a casa nostra, que si tu l'has que us ampliarem. D'aquí una estona de bloc informatiu, però ja sabeu que aquí el supermatí també ens agrada ampliar la mirada i mirar què passa més enllà de casa nostra. Almenys 14 morts i més d'una desena de ferits en un atac rus contra una estació de tren d'Ukraine. L'ofensiva ha colpejat l'andana de l'estació d'Adnipro. A la zona hi havia un tren aturat que feia la ruta fins a Zaporitza. L'atac ha causat també d'anys a la instalació ferroviària. Maten un pacient de l'hospital Joan 23 de Tarragona que havia sobreviscut a un intent d'assassinat. L'home va rebre 13 a Salou fa dues segmanes, des d'un cotxe, mentre passejava pel carrer. Després el vehicle va fugir. L'accident de Toledo continua ple d'incògnites. L'informe preliminar diu que la col·lisió va passar a una velocitat estimada d'entre 160 i 200 km per hora. Encara no se sap per què ningú va avisar l'AVE ni per què el tren Irio no va arrancar. L'informe deixa moltes preguntes obertes i encara no et l'haureix que va fallar. L'accident de Toledo continua amb 69 víctimes mortals. La Comissió d'Investigació d'accidents ha rectificat i manté aquesta xifra. La Guàrdia Civil ha rebut 70 denúncies de desapareguts. També ha obert 4 punts a recollida d'ADN per identificar les víctimes. Dos menors han estat detinguts, una a Bellmunt, d'Hurgel i l'altra a València per organitzar el Darulls en nom de blocos. L'organitzador dels grups a Barcelona ha penjat un vídeo amb la cara tapada i la veu distorsionada i justifica els al Darulls i fa una convocatòria confusa per a 17.31. La vaga dels maquinistes de Renfes s'ha fet sense incidències i amb serveis mínims en marxa. Segons Renfes han cansagat 16 circulacions de rodolies i regionals de les 253 previstes. El sindicat Samaf considera la protesta un èxit a tot l'estat i assegura que hi han fet seguiment tots els maquinistes. El banc central europeu manté els tipus d'interès en el 2,5%. La decisió arriba amb una inflació més estable i amb l'encariment del deute francès que dona aire a la institució. La reunió també queda marcada per l'anunci de dimissió de Cristin Lagar, presidenta del banc central europeu. El moviment afegia incertesa a una jornada de calma relativa als mercats. Cristin Lagar deixarà la presidència del banc central europeu el 7 de febrer, 8 mesos abans del que estava previst. El Consell Europeu no manarà el succesor de la presidenta del banc. El professor de Caràter a Barcelona, condemnat per agressió sexual a Menors, s'ha suicidat a la presó. L'home havia acceptat dimarts on a condemna de 26 anys i mig de presó després de reconèixer els fets. Són les 8 i 10. Aquesta hora toca fer un cop d'ull a la previsió del temps perquè divendres i també per aquest cap de setmana, abans de res toca saludar el Isaac Dilar, el nostre matador a l'alde confiança. Isaac, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. Què tal? Doncs esperant aquí veure quins de par el temps per aquest cap de setmana, també sobretot per demà dissabte, ja que aquí a Pere Tallada, nosaltres, com a ràdio capital, celebrem els 25 anys amb un gran concert. Esperem que ens acompanyi el temps, però què ens espera el temps per aquest cap de setmana, Isaac? El temps per aquest cap de setmana vindrà mercat per un lleuger inici de canvi de temps. Avui, encara, divendres serà una jornada estable. En general, esperem unes 3 jornades forts, estables. Aquí el vegem bordar amb tranquil·litat en general, però amb petits matisos que farà que notem una mica de canvi de temps en comparació a aquestes últimes jornades. Ara mateix tenim temperatures fresques, fins i tot fredes. Avrigeu-vos una mica, som a la tardor, som a 30 d'octubre. Per tant, 8 graus ara mateix a Vergès, 9 graus a la Vistal d'Empordà, 8 graus també Torro de Mongri, o 11 a Palafrogèl o 10 graus i mig a San Feliu de Guixos. Una situació que vindrà marcada avui per al sol, encara en un ambient molt tranquil, una temperatura durant el dia confortable, ara ve una mica més fresca. I a partir de dissabte i diumenge, destaca aquest augment de la novolositat. El vent gira una mica allavant, portarà més humitat. Disabte el matí podria caure algun plujín a la matinada i primera hora del matí, poca cosa, a la tarda més sol amb quatre novols decoratius. I diumenge també. Vendrem aquests intervals de novols en general, com deiem, amb una temperatura fresca, però en general sense grans precipitacions aquest cap de setmana, hi ha una encara tranquil·litat. De cara a la setmana entrant podria bufar més allavant i podrien arribar noves precipitacions. Moltes gràcies, Isaac, per aquesta perviió, com cada dia que ens portes aquí al supermatí, quan fas falta dos minuts i mig per un quart de nou del matí. Un moment ara per escoltar el comentari d'opinió que avui ens porta Neus Colomé. Una part de la juventud viu avui entre la incertesa, la frustració i la manca d'espectatives de futur. L'accés difícil a l'habitatge, la precarietat laboral i la sensació que l'esforç no sempre té recompensa alimenten el desensís. En aquest context, la polarització política i els discursos radicals troben un terreny favorable, especialment entre alguns nois que busquen referents, reconeixement i un sentiment de pertinència. La frustració no condueix necessàriament a la violència. Tant mateix, quan les perspectives de futur són escasses, la ràbia pot convertir-se en una manera de fer-se visible. A les xarxes socials, alguns discursos ofereixen respostes simples a problemes complexos, essenyalen culpables i alimenten el ressentiment. La confrontació es va fer més fàcil que el diàleg i l'altre deixa de ser algú amb qui discrepar per convertir-se en un enemic. No n'hi ha prou de demanar als joves que desconectin de les pantalles, cal oferir-los alternatives reals per connectar amb les persones, que és als joves, entitats culturals, clubs esportius, grups de teatre, projectes musicals, voluntariat o radis locals, són molt més opcions a lleure. Són espais on aprendre a cooperar, gestionar desacords i construir vincles. També permeten sentir-se a part d'una comunitat sense dependre de l'aprovació virtual. Per això cal facilitar espais públics accessible, totales associacions de recursos i permetre que els joves participin en les decisions que els afecten. No podem tractar-los només com un problema de seguretat quan apareixen conductes conflictives, cal escoltar-los, exigir-los responsabilitats i oferir-los oportunitats per implicar-se en projectes compartits. A l'hora, la polarització política ens recorda que la democràcia necessita ciutadans crítics, institucions transparents i respostes als problemes cotidians. La densa discursos autoritaris no és inevitable. Les mobilitzacions ciutadanes, com les que reclamen transparència i lluiten contra la corrupció, demostren que el descontentament també pot transformar-se en participació i esperança. Compendre el malestar no significa justificar la violència. La seguretat i el compliment de la llei són imprescindibles. Però el càstig per si sol no resold les causes profundes del desencís. Cal invertir també en educació, habitatge, orientació laboral i espais de convivència. Potser la pregunta no és només per què alguns joves estan enfadats, sinó què estem fent com a societat perquè trobin motius per confiar en el futur. L'esperança no es pot exigir, s'ha de construir. I comença quan oferim els joves oportunitats, vincles i espais on la seva veu com dir. Perquè algú que se sent escoltat i part d'una comunitat, el futur deixa de ser una amenaça i torna a ser una possibilitat. Moltíssimes gràcies, Neus, per aquest comentari que agraïm i que posem en valor perquè sí, els joves s'han d'escoltar i molt perquè tenen molt a dir. Nosaltres quan passa un minut d'un quart de nou farem una petita plau pausa per a la publicitat i de seguida hi tornem al supermatí de Radio Capital en la millor conjunt d'on sempre per Radio Visbal i Radio Bagú, Fidora. Tens entre 45 i 60 anys, no estàs treballant i vols millorar el teu currículum per trobar feina. A la Cambra de Comerç de San Felio de Guixos t'oferem cursos de formació 100% subvencionats per ampliar les teves habilitats i millorar les oportunitats laborals. Els cursos començaran entre finals d'octubre i principis de novembre. Inscripcions obertes. Consulta la disponibilitat de places al 972-3208-84 o per WhatsApp al 686-574-398. Ja estamos aquí. Prepareu-vos per morir-vos de riure. Arriba el Circo Encantado, un espectacle per a tota la família. Guardonat amb la medalla d'or de les belles arts i avalat per l'INAAEM. Ens trobareu a les fires i festes de Sant Narcís del 23 d'octubre a l'1 de novembre, davant del Paballó Palau II. Reserva ara elcircoencantado.com El teu jardí és un reflex de casa teva. Li dones l'atenció que es mereix? A Can Montés, centre de jardineria Palafrugell, som especialistes en crear i mantenir jardins únics i sostenibles. Treballem tant per particulars, empreses i administracions públiques com per professionals del sector. Des de descenys personalitzats fins a tecnologies innovadores com Fluer, et garantim un jardí verd i eficient tot l'any. Visiten's a Palafrugell o segueix-nos a xarxes socials per descobrir com transformar el teu espai verd. Informa-te en el web 3bdoples.com, canmontesjardiners.cat i a les nostres xarxes, Can Montés, centre de jardineria. Natura, tecnologia i passió pel verd. I hi havia una vegada, un llop que volia fer caure les cases dels tres porquets. Ho faré i ho faré, i la teva casa a terra tindré. Però aquesta vegada alguna cosa era diferent. Però què passa aquí? Aquesta vegada no podràs, perquè estan fetes amb materials de qualitat d'enric Ferreganma. Així no hi ha qui les fa si caure. Enric Ferreganma, confiança. Des de 1952, materials de construcció, ferreteries, aràbiques, parquets, banyes... i estufes. Vine a Salrà, visita la nostra exposició o entra en rickferreifill.com Enric Ferre, grup gamma. Coneixem d'emportar perquè és casa nostra. Cada poble, cada carrer i cada recor forma en part del nostre dia a dia. Per això, a les voltes Real Estate, venem propietats coneixent el valor, el territori i tot allò que les fa úniques. Més de 25 anys d'experiència, el teu servei i el servei de la teva propietat. Estàs pensant a vendre? Parlem-ne. Les voltes Real Estate, la teva propietat en mans de qui coneix l'emportar. Enunciar-te a Radio Capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremitjar. Fem arribar la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que a qualsevol altremitjar. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a Publicitat a Robes, Radio Capital.cat i posa'ns a prova. Són les 8 i 20. Avui fa just una setmana la Fira Indi etre es presentava la seva novena edició que celebrarà els dies 5 i 6 de desembre a la visual d'emportar aquest any de nou al Pobella Firal després del parent, així, de l'edició de l'any passat. I per saber-ne una mica més, saber que han programat i saber com implica també aquest canvi d'ubicació de nou aquí a la visual d'emportar la Fira Indi etre ens acompanya Xavier Corta, que és membre de l'organització de la Fira des de fa ja alguns anys, així que Xavier, que tal, molt bon dia. I com estàs? Bé, molt bé, molt bon dia. I moltes gràcies per convidar-nos. Veure, el principal canvi podríem dir de la Fira Indi etre de l'any passat aquest any és sense mena de dubtes l'ubicació, no? Sí, de fet, tot de vacances, no? Exacte, exacte, sí. O sigui, no estem molt contents, però és que l'any passat va agradar molt... m'ha embalat, que ens m'han posat, va agradar molt la magia de les editorials i la gent, però esclar, és molt més barat això. I molt més segur, eh? Perquè jo no sé què hauria passat si hagués pogut l'any passat, o sigui que ja havia mantar-hi mat, però va ser això i molt més còmoda. O sigui, i aquí no passa en pret, ni si hi apuges, la gent pot continuar la nit igualment i nosaltres fas escum. Així dius, però que l'any passat va agradar més del que es podia esperar en un començament, l'ha embalat? És que era molt bonic, va agradar molt i molt. Però, per esclar, i això, per entendre'ns. O sigui, va agradar molt i molt, però l'any passat era l'inial, per entendre'ns. Aquest any hi haurà 6 cumbres de paradetes fins arribar a la setmana que anàvem. Llavors la idea és que tothom passi per tot arreu. L'any passat ja havies d'anar i tornar per entendre'ns. Parlem una mica de la programació de Castany, perquè si llegim els noms que hi ha convidats, per exemple, la sobresurten Guillem Gisbert, o Clóé Rienbau, què teniu preparat per aquesta edició? És que... Nosaltres cada vegada hi entrem, som 10 persones, no?, però més o menys. Però cada vegada hi començo a entrar més gent jove, vaja, és el que volem. Llavors això justament d'en Guillem Gisbert és una protecció de la gent jove. I estem molt contents. I a més a més, en Guillem Gisbert que ens sabeu un músic i que el músic de Pueta de Briau Ferraté doncs... ho ha explicat tot això i cantarà un parell de cançons, però ho conversaran amb entre un terrades, que també és un músic d'algun fètus, i ens agrada molt poder fer això. I ens agrada molt que ens hagin proposat fer això a la gent jove de l'indilhetre. I la Clóé Rienbau no, la Clóé Rienbau, més o menys, és per tancar el... també ens agrada molt, eh? És per tancar... és per tancar la fila indilhetre. O sigui, així com en Guillem Gisbert serà el dissabte de les dades del dematí, la Clóé Rienbau serà el lliomín gel, a fer-te-li els 8 d'oves per al dia 6, no? La Clóé Rienbau, com a l'únic en sap, va guanyar el sonor nou de l'any passat, i presentarà el seu primial, estem molt content que el presenti a la Visval. No, a més, ella, Visval Ange també va a Jampor de Nezha, i ha de dir una valora als cantants i músics i artistes d'aquí de casa nostra, que també és una de les vostres joctius també, de portar gent de reu dels països catalans, també hi ha alguna col·laboració amb la Braçola, per exemple, de xarxes d'escoles catalanes del Gatau Línea del Nord, però també tenim en compte el que tenim a casa nostra, no? Sí, sí, sí. O sigui, nosaltres sempre diguem que el 6.000 mil·letres és una revolada en aquest país i en aquesta cultura. I el país comença per a la Visval i per a la Jamprodà, per l'emprendà. I sí, tenim pressió en les dues coses. La Braçola és que seran els que faran la inauguració de la Fira. Serà un senyor que s'inferencés Villoc, que és el secretari del Consell d'Administració de la Braçola i que havia sigut exdirector fins al poc del col·legi Sanga-Ldric de Perpinyà, de Braçola. Però la Braçola els hem convidat a inaugurar la Fira perquè fa 50 anys, que és l'any que fa 50 anys, que no és un 50 any adversari, i perquè la feina que han fet el català de la Cançalolla del Nord doncs... vaja, som res. I a més, estem molt contents que vinguin aquí. També hi haurà, evidentment, el premi, el 8.000. Lluís, si t'ha cañada crítica literària, necessitar alguna novetat amb aquest premi si pots avançar alguna coseta o un manteniment secret? Això no me'n diré un secret. En canvi, acabo de dir una cosa que no havia dit, i que no havíem dit encara perquè no el sabíem, el personatge que venia, la persona que venia, un home de la Braçola, que és el PSVlloc, no, això del premi 17 que hi ha, és secret, o sigui, no és que sigui secret, és que encara no hem decidit entre els diferents finalistes. No sé si hi ha canvis importants pel que fa el format o l'estructura de la Fira, de respecte a l'empeçat, tenint en compte, evidentment, aquest aspecte fonamental, que és l'espai, però en quant a l'estructura de la Fira sou partidaris de no canviar massa coses si la cosa funciona bé? És que nosaltres ens fa la sensació que la cosa funciona i que fos més una falsa sensació, tenim el sobre de la convenciment que la cosa funciona, i per tant, no és que no ho vulguem canviar, és que, per exemple, canviem en el sentit que mai no hi havia tant, no hi havia tant d'aquestes tutorials apuntades com aquest any, o sigui, a vegades diguem 51, a vegades diguem 55, però en realitat són 55 tutorials, el que passa és que algunes edificials compratin taula, i per això comprem 51 taules, a més a més hi ha les taules de les dues libreries de la Vismal, i a més a més la de l'ambient cultural, que és una de les entitats que col·laboren amb la societat indignatres, i la nostra taula, vull dir, que mai no hi havia tant de pratització com ara, cada any, diguem, no podem créixer, no podem créixer a més. Però és que potser aquesta és la veritat, perquè és que el pavalló ens quedarà petit, a més a més estrenem pavalló, per entendre'ns, no l'estrenem, però han canviat, ja han reclat el solstre, que és una roba per la qual no poden poder fer el any passat, perquè no és un ignífoc, però és que, a més a més, el sol també és nou, lliure una moqueta, en fi, que ens posava gentament, però a més a més no poden tapitjar el sol, perquè en aquest enviatge, no, no, en fi, que hi ha canvis per entendre'ns, o millor, que nosaltres ens sembla que som millors, per exemple, aquí hi ha una altra cosa, els corboteques, el Puc Trax en diuen la gent, nosaltres en diuen corboteques, perquè no es pugui fer tot allà, vull dir que estem molt content, i a més a més la programació és bastant potent, aquest any ens fem nosaltres. Comentaves que sembla que cada any hi haurà que no podeu creixer més, que tant sembla que sí que ja és el límit, crec que el Pau Llefinal té els metres que té, però teniu l'horitzó, la desenedició de l'Invinent? No sé si has precipitat parlar de la desenedició quan encara no s'ha celebrat la novena, però no sé si ja teniu algunes coses pensades per l'Invinent? Volem petar-la, per entendre'ns, l'Invinent, però és que estem tan concentrats en això d'aquest any que no anem comés a parlar, però és que ara és que hem centrat en la nova edició, però sí, la desenedició ha de ser la combinació d'aquest projecte, perquè esclar, fa deu anys que vam començar. Hi ha hagut gent que sí que no té un corpore, no m'ho haurà de passar tots els anys, gent que desgraciadament per on és diferents, emplagat, fins i tot, sempre penso a algú de les filles, pobra que es va morir de càncer, i que li fa un prenyatge i va fer una homenatge. Però continuem moltes i moltes ganes de continuar a treballar, de continuar fent aquesta fila, però la desenedició és una fila, serà una fila. I ja per anacabant Xavier, no sé si ha costat tirar endavant aquesta edició, perquè al final també sou un grup de voluntaris, que ho feu per molt l'art, com aquell que diu, i evidentment també que ha escoltar les seves particularitats, té les seves ocupacions extra, a part de la fila indillatres, evidentment, no sé si ha costat tirar endavant, però ha hagut gent nova, com comentaves ara, gent jove, que ha portat, per exemple, entre altres coses, el nom de Guillem Gisbert. Sí, costa una mica, costa una mica. Hi ha gent jove, el problema de la gent jove és que estan ocupatíssims, no només buscant habitatges, sinó buscant pis, mirant com solucionen les seves evidències, la gent jove que ja es pot comprometre, però, no elativament, per entendre'ns, perquè tothom va molt i molt de molt dit, la idea és que ja vagin. Però, per fi, tu, encara sóc la radio, cal que hi ha radio capital, doncs per dir que no te n'estem oberts, no es rebre gent, no cal que sigui gent que visqui a la visbale, mentre sigui a la nostra comarca, o que visqui a la nostra comarca, doncs ja n'hi ha prou. Són molt àpels, som... Em tenim moltes ganes de pancar, mirem de fer el mínim de reunions, però en fem, som democràtics, vull dir, no ho sé, com més geniagir, més idees bones hi heu d'haver, i més relleu hi heu d'haver, que ja ens ha començat a tocar, també això és veritat. Com deia aquell, veniu perquè són molt bona gent, aquesta de la Fira Indilletres, Xavier Cortadellas, organitzador de la Fira, que vagi molt bé aquesta Fira... Això de bona gent no m'ho havia dit mai, però d'això són molt bones persones. Doncs Xavier, que vagi molt bé aquesta nova Fira, estem aprenyant-nos també aquí a Radio Capital, i tot l'any 20 també estem per nens de ser la Pateu, per la desena Fira Indilletres, que hi ha motius de sobra per patar-ho, i fer una gran festa. Xavier, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un cop més aquí al Suprematí de Radio Capital, i fins la propera. I molt per gràcies a vosaltres, i de debò que ens agrada molt que Radio Capital també hi sigui, i s'ha de morir en remunts com a altra mitjana complicació. Doncs adéus, i què vagi bé el cap de setmana? Igualment, molt cap de setmana. Són dos quarts de nou. Comencem el bloc informatiu d'aquest Suprematí de Divendres, l'últim Suprematí de les setmanes. Explica'n-vos que inauguren el primer habitatge cooperatiu en sessió dos para gent gran amb el Walden 21, a Sant Feliu de Quichols. Els veïns de Walden 21 han rebut les claus de l'edifici completament reformat. L'acte ha comptat amb representants de Sòsters Cívic, Caixa enginyers i Fiarra Banca Ítica, els dos de res entitats financeres que han fet possible el projecte. Maria, els dins aquests pots explicar més. La presidenta de la Cooperativa de Cohabitatge Senior per a una vellesa autogestionada a Walden 21, Aurora Moreno, explica que amb aquesta inauguració comença una nova etapa. El projecte va començar l'any 2018, i avui per fi pot obrir les portes a la quarantena d'editants que compartiran espai al Walden 21. Avui és una nova etapa, avui inaugurem una nova etapa per fi, perquè ens ha costat molt arribar fins aquí, i aconseguir tota la financió i veure que el projecte ja està complet. Avui inaugurem, estem aquí a casa vostra, si voleu venir a veure'ns, però ja començem una etapa de convivència, de convivència que comportarà tot l'organització que hem portat fins ara per arribar fins aquí, comportarà una nova organització, però a casa. El president de Sostre Civil, Carles Alcova, reconeix que aquest projecte és únic a Catalunya, perquè és una cooperativa de cohabitatge dedicada completament al col·lectiu senior per promoure un envelliment digne, que al recordar que a diferència d'altres projectes de Sostre Civil que al Walden 21 és un projecte de compra, i per tant han estat claus la col·laboració de Caixa en Ginyes i Fiaré banca ètica. Tot el son al voltant d'uns 7 milions d'euros finançat per Fiaré o Caixa en Ginyes, i són els propis socios i socies que amb el seu capital han fet realitat que aquest projecte tiri endavant. Al Walden 21 ha transformat l'anticotel Gexali, situat al centre del municipi, en un projecte d'habitatge cooperatiu per a gent gran. La edifici compta amb 31 unitats de convivència i acollirà una quarantena de persones. A més, els habitats privats disposen de prop de 800 metres quadrats d'espais comunitaris, entre els quals hi ha una cuina, un menjador, una biblioteca, una bugaderia, sales, polivalents, tallers i un jardí interior. La iniciativa busca combatre la solitud no desitjada i oferir una alternativa a les formes tradicionals d'envelliment. Els futurs residents han participat en el disseny dels espais i en la definició del funcionament de la comunitat. El projecte es basa en l'autogestió, les cures compartides i el suport motu, amb l'objectiu que cada persona pugui decidir com vol viure aquesta etapa de la vida. Els habitats funcionen al règim de sessió d'ús. Això significa que la cooperativa conserva la propietat de l'edifici mentre que les persones sòcies tenen garantit el dret a viure i de manera estable i a preu de cost. Aquest sistema evita que els habitats entrin al mercat especulatiu. A l'hora, la rehabilitació de l'anticotel permet recuperar un edifici en desús i destinar-lo a una nova funció residencial i social. El Vajampordà passa d'una saquera estructural a perillades de pluja intensos amb la variabilitat polviomètrica dels darrers 5 anys. Tot i les acumulacions d'engany, en els darrers 5 anys el règim plovgiomètric al Vajampordà ha estat del tot irregular. I a coparides en l'ocumarca ha vist que l'acumulació de la pluja no superava els 400 litres per metre quadrat, sobretot durant la saquera estructural, que va arribar al seu punt més preocupant l'any 2023 i en altres moments en què el règim de pluja ha estat força abundant. Els darrers 5 anys, l'escala plovgiomètrica al Vajampordà han estat plens de contrastos. Normalment la mitjana no ha de pluja oscil·la entre els 550 mil·límetres i els 800, dependent de si el municipi es troba en la zona litoral o a l'interior de l'acumarca. I habitualment aquesta pluja es concentra durant els mesos de primavera i tardó fent calivern i l'estiu siguin les estacions més seques. I Zec Vilà, meteoròleg, apunta que amb el càmic climàtic augmenta la temperatura del mar. Jo crec que és un any normal. Com a mínim si ens fixem en les dades de precipitació, perquè la mitjana de pluja el va jampordar, la zona la va jampordar és el voltant dels 600 litres per metre quadrats i que la zona de beugó, palamos, palafrogèl, allà és una mica més inferior la pluja, però en general estem en mitjana. Com a mínim amb les dades que tinc més excessives són de l'estartit i de Torromella. ¿Es podien superar les registres de precipitació aquest any ja els estem superant? També hem de dir que estem aprenint uns anys en saquera. El que no era normal era el que hem vingut aquells últims 5 anys, on gairebé no plovien més de 400 litres per metre quadrats en tot un any. La xarxa d'estacions meteorològiques automàtiques de Catalunya compte amb 5 estacions ubicades el va jampordar a Castell d'Aro, la Bisbal, la Tallada, Palafrogèl i Torromella. Segons les dades, l'any menys plujós que marquen aquestes estacions va ser el 2023 i principalment l'any en què es va acumular més pluja la comarca va ser el 2025, a excepció de Torromella i la Tallada, en què va ser lleugerament superior l'acumulació del 2024. Per al meteorològic col·laborador de Radio Capital, Isac Pilar, el règim plomiumètric d'aquest 2026 és el d'un any normal. Si ens fixem en les dades de precipitació, reconeix, però que aquesta quantitat de pluja contrasta amb els valors dels darrers 5 anys on la zona del va jampordar estava sortint d'una saquera molt marcada. De cara al futur, Vila explica que les situacions d'aigüats torrencials seran cada com més habituals i les saqueres més extremes, per això apunta que cal minimitzar els riscos quan arriben aquestes pluja torrencials i abans que ens atrapin els períodes de saquera, hem de prendre amagats a mà o retenir l'aigua per poder-la fer servir en aquests períodes en no plou. El concurs internacional de projectes fotogràfics educant la mirada de Plàgia d'Arorap cada any treballa entre 40 i 50 països diferents. Una iniciativa nascuda per animals a l'unes d'uns cursos municipals de fotografia s'ha convertit en una convocatòria en participants dels 5 continents. Després de 13 edicions, l'Associació Fotogràfica educant la mirada calcula que hi han participat crèdors d'entre 70 i 80 països maria. El creixement internacional va sorprendre els mateixos organitzadors, Diego Espada, membre de l'Associació Fotogràfica educant la mirada, explica que el concurs va néixer amb una voluntat estrictament local. La intenció era oferir els aficionats de la Vall d'Aro un espai per presentar els seus treballs i experimentar amb el llenguatge fotogràfic. Però la primera convocatòria ja va rebre projectes d'una vintena de països. El concurs més per intentar motivar al saló al curs el que fessin algunes com la fotografia. I llavors és un concurs que té la peculiaritat que és de projectes o de fotografies i ha tinta de la nostra voluntat era que la gent no busqués una foto marca sinó que intentés buscar expressar-se a través de la imatge per fer això és ideal fer un cotriunt de fotografies i per això vam crear un concurs de projectes fotogràfics però amb una intenció molt local. L'Associació havia apostat des del principi per les xarxes socials i la participació per internet. Els concursants podien enviar les fotografies digitalment sense necessitat de desplaçar-se ni presentar còpies i empreses. Aquest sistema va facilitar l'arribada de treballs internacionals i va acabar transformant la base del certamen. L'Iraq, Austràlia, Rússia i diversos països de l'Amèrica del Sud figurant entre les procedències dels participants. Espaida d'estaca especialment la presència de fotògrafs i irequians en una de les últimes edicions. Considera que aquests projectes permeten descobrir realitats poc conegudes i observar altres societats a través de la mirada dels seus creadors. Per a Maria Blanco, regidora de dinamització cultural i comunitària, educació i tradicions de l'Ajuntament de Castell d'Aro Plazaro i Sagaró, aquesta dimensió internacional beneficia tant els participants com a municipi. Donavant dels veïns poden accedir a fotografies de diferents països i conèixer altres realitats. De l'altre, el concurs dona visibilitat a Plazaro entre professionals i aficionats d'arreu del món. Espada de defensa que els municipis petits també poden impulsar iniciatives culturals amb repercussió internacional. A més, considera que els concursos en premis econòmics poden ajudar els fotògrafs a desenvolupar la seva trajectòria professional. 10 avis ermitants procedents de 5 centres geològics francesos han arribat a l'Empordà per incorporar-se al projecte de recuperació de l'espècia aquí a Catalunya, aneu al Rossell. La Fundació ALAI fi impulsar aquesta iniciativa per reintroduir l'aul territori i afavorir la creació d'una població estable. Els nous exemplars afegiran el grup de l'aviari després de superar les proves i els controls necessaris per garantir la seva incorporació. L'arribada d'aquests ocells presenta un nou event a la preparació de l'entorn de l'Ivisa Armità al Mèdic Natural de Catalunya. El projecte combina la recuperació de l'espècia amb col·laboració de diversos centres geològics europeus, responsables de portar els exemples destinats a la futura lliberació. Aquesta cooperació permet ampliar el grup i continuar avançant en les diferents fases de la iniciativa. La Fundació ALAI preveu a lliberar 46 ivis ermitants a l'Empordà durant la primavera del 2027. Aquesta xifra inclou els 10 ocells arribats de França i els 36 exemplars presentes actualment a l'aviari. Abans de tornar al Mèdic Natural, el grup continuarà el procés de preparació i adaptació. L'objectiu és reunir les condicions necessàries per facilitar la reintroducció i contribuir a la conservació de l'espècia llarga termini. Fins ara, 21 d'ells ivis ermitants procedien d'endel·losia i 15 havien arribat d'Àustria. Amb les noves incorporacions franceses, el projecte reunirà ocells de tres precedències diferents. Tots formaran part del grup previst per a la lliberament del 2027, una actuació destinada a recuperar la presència d'aquesta avua a Catalunya. Els 10 exemplars francesos provenen de 5 centres geològics. El parc Deixamp-Prépus n'ha portat 4, mentre els centres de Fort Mardic i Jürkes n'han sedit dos cadascun. Els altres dos ocells procedeixen de Pontescorp i Sigean, amb un exemplar de cada instal·lació. Aquesta aportació reforça la cooperació entre les institucions europees dedicades a la fauna i la conservació de la biodiversitat. La participació dels geològics permet reunir un grup més ampli d'ocells i preparar-ne la futura incorporació al medi natural. La iniciativa també posa de manifest la importància d'acord diners fórsules entre diferents territoris per impulsar projectes de recuperació d'espècies. L'objectiu final de la fundació Alive és establir una població estable d'Ivies Armitans a Catalunya. Per aconseguir-ho, el projecte continuarà treballant en la preparació dels exemplars i les condicions necessàries per al seu alliberament. L'arribada dels teus seus francèsos costa la iniciativa aquesta nova etapa, prevista per a la primavera del 2017, amb l'emportar com a territori protagonista del retorn de l'espècia. El concurs mestre Conrad Saló tornarà a la visbord d'emportar el 21 de novembre amb noves composicions i propostes musicals. Eduard Prats, director de la coble visbord jove, n'ha explicat els detalls al supermatí de ràdic vital en una entrevista que he dit. Roirola, què ens pots explicar? El certamen reunirà la coble visbord jove, la principal de la visbord, i la coble Conrad Saló de l'Escola Municipal de Música. En Gwany s'hi han presentat 8 sardanes, de les quals dues han estat seleccionades com a finalistes. El públic podrà votar l'estiva preferida durant el concert. La jornada també inclourà propostes innovadores com la fusió de la música de la coble, amb el fangui i el ritme escovants. En una entrevista ràdio capital, Eduard Prats, a l'artat de la manca de música joves, hi ha destacat la necessitat de garantir la continuïtat de les coples. El concert serà gratuït i començarà a les 6 de la tarda al Teatre Mundial. I, forat, continua apostant per recuperar els oficis tradicionals de les gavars. La segona cuita de peca de Can Frigola ha produït prop de 25 quilos de peca negra, un material que anticament tenien un broses aplicacions, si ho he dit. L'activitat s'ha celebrat a la rejulleria de Can Frigola, a Sant Climint de Peralta, i ha permès reproduir el procés tradicional de l'avoració de la peca negra. Aquest material subter a partir de la teia de Pi, una fusta rica en resina, mitjançant dues destilacions. La primera permet extreure aquí, i la segona el transforma en peca negra. Antigament, aquest producte s'utilitza per fer impermeable embarcacions i botes de vi, elaborar pagats medicinals i protegir ampels. Durant les jornades, els participants han pogut conèixer totes les fases de la producció, des de la preparació de la fusta, o fins a l'obtenció del material final. La programació també inclòs la projecció d'un documental sobre la recuperació de l'ofici de Pagaire. L'activitat ha estat organitzada per l'Ajuntament de Forallac, el projecte de gavarres invisibles, el Tarricer, Josep Matés, i un grup de voluntaris. Amb aquesta segona edició, el municipi vol mantenir vius, uns coneixements artesanals vinculats especialment als boscos de les gavarres, i de la mateixa manera transmetre'ls a les futurer generacions. Passem els esports. Comencem el repàs de la previa esportiva del cap de setmana, parlant de futbol, i dels dos equivis baixant port d'anysus, que competeixen a primera catalana, el Palamós i el Torruella fronten la setmana jornada de la competició en què tots dos jugaran a camp contrari. Els blau i grocs visitaran el feu del Juventus Lloret i el Torruella es desplaçarà fins a Caldes de Montbui, Sergi Villena. La setmana passada, el Palamós va aconseguir el triomf en el dèrbic en Port d'Anès, davant del Figueres, per un gole 0. Gràcies a aquests 3 punts, els Palamusins ja ens sumen 10 i es troben a 3 punts del líder, que és el Porqueras. El seu rival aquest diumenge serà un Juventus Lloret, que és penúltim, i que rebrà els blau i grocs a casa. Per la seva banda, el Torruella visita a Caldes de Montbui amb la injecció de moral que va suposar l'empat del cap de setmana passat davant del Porqueras. Els Torruellens van ser capaços d'esgarrapar els dos primers punts de la temporada a l'encar a lider de la categoria. D'aquesta manera, les distàncies a la part dalt es escurcen i el Torruella respira ja amb 5 punts just abans de visitar un Caldes de Montbui que acumula 6 punts. I el grup primer de segona catalana també es disputa la setena jornada de Lliga. Repassem els partits que juguen els equips d'aquí de casa nostra del Baix-en-Fordà, però, una banda, els bagurengues continuen liderant la classificació ara ja amb 14 punts i arrebren les arbusies a casa. I, de l'altra, el conjunt Baix-en-Fordà de l'Elèctric Viesbaleng segueix com a cuer després de caure a casa contra l'Empúria Brava Castelló. Aquest diumenge, els de la Visval, visiten el camp del Fornells. Amb els resultats de la última jornada, el Bagú ha aconseguit reformar la seva primera plaça i ja es troba 4 punts per damunt del segon classificat, que és ara el Sant Joaneng amb 10 punts. L'arbusies arribarà a l'estadi del Bagú amb 9 punts i ocupant la 6ena posició a la taula. En canvi, l'Elèctric Visvaleng viu moments difícils i té un complicat desplaçament a Fornells. Els Visvalengues tenen un sol punt i no troben la manera de sortir de la cua. A priori, el Fornells podria ser un oponent assequible, ja que és quart per la cua i tampoc està tenint un bon iniciat de temporada. I pesteu-me ara a parlar de bàsquet, perquè el sol Jornès Visval Bàsquet disputa la cinquena jornada de Lliga i rebrà a casa el logrobàsquet. L'equip Visvaleng continua sense aixecar el cap en aquest iniciat de temporada de segona federació i ja acumula 4 derrotes en 4 partits jugats, que l'aprofitarà al factor pista i recuperar l'empentada del Pau Llavell per començar a sortir del Pau. I això és el que el propi club espera i ja ha fet una crida a través de xarxes socials per omplir el recinte com les grans ocasions. Obtenir la primera victòria comença a ser imperatiu, ja que els homes entrenats per Írics Surís s'ho estan deixant tot, però els resultats no arriben. El logrobàsquet, que és sisè, no serà un contraincamp fàcil com cap dels que s'ha trobat fins ara el Visval Bàsquet. Però abandonar la cua de la classificació és l'objectiu més immediat i demà dissabte, a partir de les 6 de la tarda, el Paballó Vell ha de ser un olla a pressió. I acabem aquest repàs informatiu. I en aquest cas esportiu parlant d'oca i patins i és que el corredòmeto pelafrogi viatjarà fins a la pista de l'Alcovendas. Si es ve a la jornada de l'oca ell l'hi agrata a sud on els pelafrogis llencs han entrat en una nena esperada crisi de joc. La dura de rota per 0,5 davant del Sant Just ha fet caure els blancs i negres fins a la Nouvena Plàssar Sergi. 7 punts té el corredòmetó que visitarà la pista d'un Alcovendas cantessis. L'objectiu és radar-se el rum el més aviat possible amb un triomf convincent i anar recuperant les bones sensacions de principis de temporada. Passen 3 minuts de 3 quarts de nou. Ja ens acompanya avui a qui en directe i avui presencialment a l'estudiant Tomàs Brull, el nostre cuiner pel la musia de confiança, perquè ja sabeu que cada dues setmanes passa per aquí pel supermàtida ràdio capital per explicar-nos el que sí que hau millor dit aquí a la gran comarca de l'Empordà. Hi ha algunes propostes, algunes recomanacions de restaurants que ell de Tècara entén, que ho fa molt i molt bé abans de restomar-se'ns. Gràcies per acompanyar-nos un dia endres més. Hola, bon dia. Molt content d'estar aquí un cop més. Avui que quins portes? Es porto 3 propostes de restaurant d'aquí de la zona, com sempre ho fem a diferents viles, però donant una mica de visibilitat. Comencem amb un restaurant que està situat a Segaró, el restaurant Godard, que és un restaurant que ja porta uns anyets d'una guerra. Primer va estar pel la mos, i després va passar a Segaró, ara està a primera línia. És un restaurant familiar, si us fixeu gairebé tots són familiars i són els que sobreviuen, no? És un restaurant que porta la cuina en xai i madrona, i la Sara està a la seva pròpia mare, la Carme Alvarez. És un restaurant que aposta per el producte local, aposta per una cuina molt sincera, una cuina sobretot on t'allueix molt el producte en el plat, però hi ha una certa tècnica, realment té un equip molt bo, i aquí ell aposta fort per fer una cuina de menú, de menú creatiu, i després tens aquí una sèrie de plats combinats amb una bona carta de vins, on pots gaudir tant de mar, com de plats més laborats com xup-xups, tenen coses com sucet, fan plats de profunditat també. I vins d'aquí de l'Empordà? Vins bastant en Porta Nesos, però sí que és veritat que dona la volta una mica també a Catalunya. Ells al final també venen de Barcelona, per tant, tenen narrals altres llocs, i això també fa que tinguin més visió plural, però sí que fan una bona aposta per l'Empordà. Doncs primera proposta més que apuntada, segon restaurant, quin és? Mira, en alguns restaurants anem a un caire molt més tradicional, ens anem aquí a Palau Sator, sempre tot el més poc que està superbé, però al costat també hi ha un restaurant que es diu El Satorra, que també fa molts anys que hi és, presentat també a nivell familiar, la família Mai Nau. Ja ho dius tu, què són els que guanten aquí? Al final, si falla algú, si fica la família, ens se remangan i jo que deig jo que és el model del futur, i és el del passat. Ells fan una cuina molt comèdit tradicional, destacat diria que fan un cuiner de la Ràbia és increïble, uns cargols brutals i tot el que és brasa, i així la juguen molt bé. Restaurant familiar on te pots anar a menjar en família, a tables llarges, té una terrassa que també està molt bé, situada dins del Satorra on té una part de muralla antiga, té aquest rotllo tradicional i el lloc també dona aquest aire tradicional. El conill potser no es faci tant en els restaurants com es feia fa uns anys? El conill és una cara blanca, que s'està deixant perdre d'alguna manera, ja no es valora tant com abans, no sé, suposo que també el fet de tenir-lo a casa, que sigui com una mascota ara potser no tant, però abans tothom tenia un conill, un càncer, i tot això, doncs també pa que li agafis carinyo de manera diferent i costi més, però sí que és veritat que costa molt de vendre, vull dir, i mira que n'hi ha, i el conill de casera, de fet, a Jaeda, tenen una mà de conills, que és massa, i així s'ha de dir, al final, sí que hi ha aquesta part, però penso que és una carn que és poc valorada i que té molt de joc. Jo soc de Menorca, Menorca es fa conill a punta pala, vull dir, amb salsa, conill amb pebrot, també se'n fa molt, i és un dels meus plats preferits, sí que quan vaig venir aquí, veig que aquí, a restaurants de especialitat en carn i amb brases, trobo a faltar més conill, però... Sí, és així, i bueno, ja et dic, bueno, no s'ha deixat d'ajutar el conill. I tant, i tant, que no. A veure, tercera proposta. Aquí tenim la tercera proposta, que ens anem a Palamós, sempre comencem a Palamós, avui acabem a Palamós. Anem a un restaurant petitet, que es diu la Gatsoneta, que està regentat per dos nois, però ara s'ha passat a la sala, és enganxar en puig, són dos nanos que realment porten una trajectòria xula, que han fet sempre plegats, que tornen a cuinar molt sincera, una carta molt controlable, on tres juguen a ser els millors cartes, que es llueixen amb tècniques de fusió, tenen un ravioli, per exemple, un raviol cruixent fersit de Tartar de Tujín o Tartar de Gamba de Palamós, tenen cosetes així amb tocs asiàtics, que faca una carta divertida juganera, i sobretot per compartir, que ara a Palamós, sobretot el cas que en dic, es porta molt aquest rotllo i funciona, funciona. En aquest cas no és un restaurant familiar, no? No, de moment no, no sé què d'obtinc algun. Em sembla que es porten superbé, i això és millor que la família també ho veu a dir, totes les combinacions, si són ben portades, però sí que és veritat que són propietaris, i quan dius familiar també ho veu a dir, que són propietaris i treballen al restaurant, és també la fórmula que és la manera de sortir endavant, remant. Sí, i tant, i tant, perquè en aquest sector crec que jo que no... Sobint no es posen masses facilitats per tirar endavant. Bé, jo diria que tots els sectors estan fotuts, però si al nostre final intervén en molts factors, el tema de personal, el tema de les temporalitats, ara sí que penso que la temporalitat aquí tenim la sort, entre el canvi climàtic, i que l'emporada es fan coses tot l'any, i que pots anar vingint, crec que la estacionalitat s'ha quedat com una mica reconàs, sí que hi ha el pic fort, però després s'allarga. I ara, per exemple, estem a les portes d'alguns que tenen pont, tot s'han, sí que cau en diumenge, però alguns llargen el dilluns, tenen festa, aquests ponts també són pla de gent, sobretot de Barcelona. Sí, sí, és que quan no és una cosa comença una altra. El novembre ja baixi, però sempre hi ha coses, hi ha fires, hi ha punts, després ja ha arribat el desembre, ja està aquí al Nadal, vull dir que a vegades ens han de fixar una mica més perquè sense organitzar-nos bé la gent sempre hi ha coses a fer, i sempre podem tenir les portes obertes al restaurant perquè vinguin. I doncs, parlem de gent de fires, presentant-te algunes propostes gastronòmiques més enllà dels restaurants que ja ens has recomanat. I tant, mira, de cares que cap de setmana tenim una firia que és molt xula, i no només és xula per a la firia, sinó també el que te'n fas, que és el Masaneta Cabrens, que és una vila ja a la frontera de l'Estat Territori Català, allà a l'altre tot és un ambient preciós, remotat de muntanyes, i on te fan la fila de castanya, perquè ja tenen molta tradició d'això, la castanya és un producte una mica com el conill, que costa de provocar-nos a alguns quins plats, però veureu si aneu allà que fan diferents propostes, diferents llocs amb la castanya, i després, a part, en els restaurants, tenen la castanya tapa, que pots anar a gaudir de diferents tapes de castanyes allà en el mateix circuit dels diferents restaurants que tenen, que ens som bastants. Comer un restaurant de anar a visitar el cap de setmana, passa com a Palau Sator, per exemple, que deiem, que està plegat de restaurants, o per a tallada, que està plegat de restaurants, on te fan una oferta brutal i molt competent. I, a més a més, tens alguna altra proposta, no? Sí, aquesta ens anem una mica més enllà, és una proposta ja cap al tercer cap de setmana, novembre del 21 o el 23, comencem a divendres, no, del 20, el 22, perdona, comencem a divendres 20, acabo el dia 22, trobaríem el cas de Calonja, el cas de Calonja, el cas de Calonja, ens farà una fila que es diu One Food Festival, fusionada amb el vi novel·l de Calonja, que ja fa anys que es fa. Allà hi haurà vi, hi haurà tota la mostra de diferents celles de Calonja, i suposo que també ho he convidat de fora, on te donen a conèixer el seu 19, els vins que tenen de sempre, i la feina que han fet i els canvis que han fet durant aquest últim any. I, a part, ho fusionen amb el festival One Food Festival, que em sembla que tu també vindràs, no? Sí, alguna cosa farem per allà. I crec que tu també? Sí, jo també estaré donant una mica de joc, faré una sessió de cuina, després també estaré fent un cop de mal que pugui els diferents restaurants que vindran a donar conèixer la seva cuina, hi haurà en show cooking, hi haurà en xerrades, hi haurà en mostres, hi haurà en petits i grans productors, hi haurà una mica de tot, perquè pugui venir a gaudir, que serà un cap de setmana potent, entre el vid de Calonja i el One Food Festival, que ja serà el tercer edició, amb diferents formats que es fa, penso que pot ser molt, xulo i molt interessant. Està bé, això, adjunta a fires de vi i fires gastronòmiques, perquè si no, a vegades, vas a alguna fira de vi, no menges res, i acabes que, d'aquella manera, també ho vam fer fa algunes setmanes ja, les figures que van ajuntar la fira gastronòmiques i la fira d'alvira allà de... Ah, sí? Està molt bé, perquè al final vas picant, vas menjant, no sé si ja tens pensat quina demostració faràs tu, el show cooking o no? Sí, tot el temps em penso que faré res, perquè és el que faig sempre, però farem alguna cosa diferent, farem un pes així, escabatxat, en diferents toques, una mica de fum, bueno, si veniu, podreu testar-ho, que aquesta regressa del show cooking, que fem testet, i a part de ens veure-ho, per tant, no es farà més spoiler del pla. Funciona bastant bé, no? Els show cooking enixen, en general, a fires, en el tòtims àngeles, últimes propostes que veig també. Sempre hi ha show cooking. Sí, funcionen i funcionen molt bé, a nivell també, de peu dret. Abans, potser, era més el tema més típic, no?, de crear com una zona sentada on tu veus, i era com molt tancat, i ara, almenys, des de la vigió del Wendford Festival, el que intentem és ho explicar com vam estar aquí en matí, és la última vegada, que volem trencar una mica el fet de l'escenari, que la gent es pugui volcar una mica el que fem, i que puguin viure molt de tercera persona, que passa a darrere d'aquella taula o taula, i que podem ficar per delimitar la nostra feina. Crec que funcionen molt bé, crec que funcionen sobretot molt bé que hi hagi l'oportunat de provar-ho, això és primorreal, i, en aquest cas, provar vi i provar tapa, o platillo, que és el que solen fer, perquè així l'experiència sigui una mica més... Sí, i tant, i tant que sí. Tomàs, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos uns divendres més aquí al supermatí, per parlar-nos de menjar de teca, que aquesta hora del matí encara no s'havia entrat molt bé una compa de vi, però d'aquí no és quantes hores ja sí, aquesta hora ha complicat, tot i que alguns ja se l'haurien. Sí, i tant, i tant que sí. Tomàs, gràcies per acompanyar-nos un divendres més, i ens escoltem d'aquí un parell de setmanes. Gràcies a vosaltres. Cap de setmana, en petits canvis, el cel, i és que avui divendres esperem un dia sol allat, altra cop, amb temperatura fresca, ara mateix entre 7 i 10 graus de temperatura, al migdia encara et continuem amb aquesta bonança i suavitat, i de cara dissabte tindrem un augment de la novolositat, amb alguna mica de precipitació, algun plogim, que podria caure dissabte al matí amb més sol a la tarda, i diumenge també mantindríem aquest ambient mitjant novolat, en general, amb temperatures fresques, amb vient de tardor, però sense grans pluges. Nosaltres ho deixarem aquí el supermatí que et divendres 30 d'octubre del 2020, que tingueu un bon bon cap de setmana, i tornarem com sempre d'inlluns a les 8. Adéu-siau.