Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 30/09/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, i les 8 comença el supermatí. Pau, les precipitacions aquest dimecres amb temperatura altre cop d'estiu. Bon dia, i és dimecres 30 de setembre del 2026. A Calonja ha sortit el sol fa 17 minuts i estarà en una temperatura de 19 graus. Us parla Joan Coll i això és el supermatí, el programa matinal d'actualitat del Vaja Empordà, que fem des de ràdio capital, i aquest hem de ser metgom sempre per ràdio vispal i ràdio begó. En el supermatí d'avui us explicarem, entre altres qüestions, que el Vaja Empordà registra pluja històrica, amb més de 100 litres per metre quadrat, i també que l'Ajuntament de Calonja i Sant Antoni Frenna durant un màxim d'un any l'obertura de diversos tipus de negocis, i també que el begó com a difí un fest arriba a la seva dutzena d'edició amb una programació que va molt més enllà de les projeccions cinematogràfiques. A l'entrevista d'avui parlarem amb Albert Gómez, president d'Uxigen pel Afrogèl i trezoré de la FOEC sobre la nova edició de la comerciada presentada fa uns dies a Olot. I tal com fem els dimecres d'aquesta temporada, avui toca parlar de la programació dels equipaments culturals d'aquí del Vaja Empordà. Concretament parlarem amb Xavi Roques, del Terrecot amoseu de la Visval d'Empordà. Això serà aquí una estona de abans. Fem un cop d'ull als principals etulòstics que ens deixa aquest matí de dimecres, 30 de setembre del 2026 a casa nostra. El Vaja Empordà registra pluja històrica, amb més de 100 litres per metre quadrat, Torrulla de Montgri i la Visval d'Empordà han concentrat els registres més elevats, l'aigua ha obligat a tallar carreteres, i també ha fet créixer rius i ríeres, i ha provocat desenes de visus al set reis d'emergència. I aquesta hora saludem a la Carla Saló. Bon dia. Hola, Joan, bon dia. L'Ajuntament de Calonja i Sant Antoni frena durant un màxim d'un any l'obertura de diversos tipus de negoci. El ple municipal va provar la mesura al passat 24 de setembre. La suspensió afecta les noves activitats i les ampliacions dels negocis inclosos en l'acord. La mesura s'aplica a tot el terme municipal, i entre els negocis afectats hi ha els establiments de menjar repit i menjar per emportar. També ha supermercat jovers tot el dia i els besars. La suspensió inclou els establiments dedicats a la vendre productes de cannabis i derivats. Marielzina, bon dia. Hola, Joan, bon dia. Miquel Gotenegrà continuarà a quatre anys més al capdavant de la Federació Catalana de Càmpings després de ser reallegit president per quarta vegada consecutiva. L'elecció s'ha celebrat durant l'Assemblea General de l'Enditat que ha tingut lloc a Sagarou. Gotenegrà era l'únic candidat que optava a la presidència i ha rebut el suport onànima dels associats presents. L'empresari també presideix l'associació de Càmpings de Girona i dirigeix la Federació Catalana des de l'any 2014. Quinze propostes passen a la votació ciutadana als pressupostos participatius de Torruella de Montgri i l'Estatit prevista per al mes de novembre. La selecció inclou deu projectes de Torruella de Montgri i cinc de l'Estatit, escollits entre la trantena de propostes que havien superat la primera valoració tècnica. La comissió de seguiment dels pressupostos participatius va seleccionar els projectes aquest dilluns amb la participació de representants del Govern Municipal, l'oposició, l'administració local de l'Estatit i diverses entitats del municipi. El Begu Comedi Film Festival arriba a la 12. edició amb una programació que va molt més enllà de les proyeccions cinematogràfiques. Del 12 al 12 d'octubre, Begu tornarà a convertir-se en punt de trobada per els amants del cinema de comèdia en pel·lícules encara no estrenades a l'Estat, premis d'honor, activitats familiars, concerts, exposicions i propostes en diferents espais del municipi. En una entrevista concedida al programa del Supermati de Radio Capital, la directora del festival Clara Dato ha explicat que la programació ja està preparada i que aquesta edició manté la voluntat d'oferir una experiència cultural amplia al voltant del cinema. I el festival de jazz costa a Brava porterà una de les cites especials d'aquesta edició, el Jazz Club, la guitarra, Carla. El concert serà el divendres 2 d'octubre, les 8 del vespre. La entrada serà gratuita i la nit reunirà Joan Robau i Lluís Figueres amb The Blues Coming Beats. També participaran Oriol Fontanals del contrabaix i Homero Tolosa a la bateria. Marta Castany, bon dia. Hola, molt bon dia. I és que Marta ens ha d'explicar que una 60ena de persones participen en la camina de memorial Isabel Vila a les gabarres. L'activitat ha unit Lleuguster a la Bisbal d'Empordà i Calonja amb el cor de les gabarres. La jornada recorda Isabel Vila, considerada la primera sindicalista catalana documentada. I la Bisbal aprova el nou mapa que marcarà les futures inversions en equipaments esportius. El document analitza els equipaments actuals i detecta les principals necessitats. L'Ajuntament també estudia construir un nou pavalló amb una inversió prevista d'entre 4 i 6 milions d'euros. I fins aquí els principals teutolars d'aquest matí de dimicres 30 de setembre del 2026, aquí al baix Empordà, d'aquí a una estoneta, us ampliarem aquestes informacions al bloc informatiu del supermatí, però abans ja sabeu que també ens agrada ampliar el focus i mirar què passa més enllà de casa nostra. El govern espanyol ha aprovat dos decretes en mesura sobre l'habitatge. El Congrés els votarà divendres. L'executiu ha separat les mesures en dos paquets. Vol així facilitar el suport dels grups a les que consideren més urgents. L'encariment de la gasolina ha fet pujar l'índex de preus de consum fins al 4,9% al setembre. És la taxa més alta en 3 anys. L'Institut Nacional d'Estatística tribués l'aument de l'inflació a l'encariment dels combustibles. El govern espanyol prohògues descomptes a la gasolina i al diesel, també l'inita el preu del gas i de la bombona de votar. Ho ha aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres. La mesura busca allà ogerir la despesa de les famílies amb un límit del preu majorista del gas i a la bombona. L'Audiència de Barcelona ha amnistiat Marta Ruira per la seva relació amb l'organització de l'1 d'octubre. L'ex secretària general d'Esquerra Republicana, exiliada a Suïssa des del 2018, estava acusada de desobediència. Un ferit crític ha quedat en un accident que tallar l'autopista de PH7 a Bandellós i l'Hospitalet de l'Infant d'Huranaures. Els bombers han alliberat el conductor que havia quedat atrapat a la cabina. El transit s'ha desviat per la carretera nacional 340. Les progestes torrencials han deixat inundacions, problemes de mobilitat i més d'un miler de trucades al 112. El Panadès, a l'àrea de Barcelona i a les comarques de Girona, és on ha plogut més. En alguns punts han acumulat més de 100 litres d'aigua. Desenes de persones han passat la nit a la plaça Catalunya de Barcelona en una campada pel dret a l'habitatge. Reclaman millores socials en l'accés a l'habitatge. Segueixen l'exemple de la campada de la Puerta del Sol a Madrid que ja fa 4 dies que és activa. Illa defensa les mesures d'habitatge i promet donar més protecció a professora. En el debat de política generada a president de la Generalitat ha dit que els docents han de tenir la consideració d'autoritat pública. Mohamed Zazesa ha anomenat Fátima Mansouri, la primera dona que dirigirà el govern del Marroc. Ha estat alcaldessa de Marraques i també ministre d'habitatge. Ara haurà d'afrontar la manca d'oportunitats per als joves i recuperar la confiança de molts cidadans decebuts amb el sistema. Són les 8.8. Un moment ara per fer un cop d'ull a la previsió del temps i no només la previsió del temps, sinó a explicar el que va passar allarreu del Baix-Empordà i també de les comarques que hi reunien a aquestes pluges tan intenses. Abans d'ara, el veiem a l'Isaac Vilal, la nostra meteorolet de confiança. És aquest el bon dia. Bon dia. Com anem? Esperant que ens expliquis de veure què va passar allà, registres d'aquí del Baix-Empordà i també que ens espereu el temps per avui. Toc a fer una mica de balanç dels aiguats que vam tenir a la tarda a l'Àge Empordà. Quina tempesta, quina situació de pluja intensa més important que vam viure aquestes últimes 12 hores i que va deixar registres de precipitació força importants i que va causar alguns desperfectes. En general, la to de la comarca van ser precipitacions irregulars perquè el nord de la comarca es van superar al 100 litres per metre quadrat, en canvi, el sud de la comarca quasi no van arribar ni els 10 litres per metre quadrat. Els registres més importants, 117 litres per metre quadrat a Torrulla de Montgri, 100 litres per metre quadrat també al Baix-Empordà, que són els punts més precipitació, també 80 litres de begó i a la resta tenim els 50 litres a l'estartit o també els 45 litres a Berges i destaca també aquests 5 litres per metre quadrat a Calonja, a Palamos o també els 5 litres per metre quadrat a San Felio de Guixos. Per tant, precipitacions irregulars que van afectar típiques de la tardor, d'aquestes tempestes i que, insistim, deixeu una regada extraordinària a tot el Baix-Empordà. Avui, 10 metres, torna la tranquil·litat, deixarem que la precipitació que la pluja acabi infiltrant-se a la Terra i esperem avui no esperem gaire moviment meteorològic, sí que tindrem alguns núvols decoratius a llarg de la jornada, a la tarda sí que aniran guanyant terreny alguns núvols alz, però en general no esperem precipitació avui al Baix-Empordà i esperem una temperatura més elevada, valors altre cop que podríem superar els 28, 29 graus, els més alz, tot pel gat en un dia tranquil i amb una mica de mar de fons de Xaloc al mar, amb una mica de garbit també a la tarda, a la tarda que alterarà una mica la situació marítima. Avui, 10 metres, per tant tranquil·litat, en canvi, demà, dijous, el benigir agregat, el baixa la temperatura i podríem tornar alguns ruchats. Doncs estarem pendents del que pugui passar tant avui, com demà després de les tempestes d'ahir, un dia de calma, tampoc no fa mal a ningú, i també veurem si realment ara ja ha arribat la tardor, que és el que tocaria amb aquesta refrescada de les temperatures i més precipitacions típiques d'aquesta època de l'any. Moltes gràcies, Isaac, per aquesta previsió, també per fer una mica de balanç, que també avlirem després en el bloc informatiu dels ruchats que m'encou a ahir amb intensitat, sobretot a Turrolla de Montgri i també a la Visval d'Empordà, aquí sobretot a la comarca del Baixa Empordà, així com a altres punts de les comarques ironines. I ara, en aquest moment, que són les 8 i 11 minuts del matí, farem una petita pausa per la publicitat i de seguida hi tornem aquí en directe al supermatí de ràdio capital de l'Empordà que a mi s'ha conllut també per ràdio Visval i ràdio Begu, fins ara. No coneixes Tato Vistró? Descobreix a Plaça Daru un restaurant familiar amb cuina ukrainèsa contemporània i sabors mediterranis. Brans, sopes a la grella, rebosteria casolana i opcions per a tota la família. Nens i mascotes, benvinguts! Visita també l'Abka, la seva botiga de productes artesans. Tato Vistró, a la vinguda de Sagarrós 133, davant del Pepes Park. Més informació a TatoVistró.com. L'Ajuntament de Palafrogel ja ober la votació dels pressupostos participatius 2027. La ciutadania pot decidir el destí de 360.000 euros del pressupost municipal. Si estàs empadronat a Palafrogel, tu també hi pots participar. Entra decidim.palafrogel.cat. Consulta les propostes, tríales que prefereixis i vota fins el 15 d'octubre. Ara el protagonisme és de la ciutadania. I tenim els millors combustibles per oferir un bon servei a domicili, basat en la qualitat i facilitats de finançament. I a l'estiu t'oferim bons preus i amplis horaris pels més previsors. Truca el 972-630028. Distribució de gasols cursa. El teu gasol de confiança. Aquest setembre celebrem els 10 anys del Montessori Palau-Mongri en un joc molt especial. Busca els cartells en preguntes als establiments col·laboradors de Torroella, l'Estertit, l'escala i palafrogen i participa-hi. Pots guanyar vals, regal i obsequis per més de 200 euros. El sorteig serà el 2 d'octubre, a la gran festa dels 10 anys. I esteu tots convidats. Més informació i inscripcions a MontessoriPalau-Mongri.com. Hi ha llocs que es gaudeixen i llocs que es recorden. Al costat del port de l'Estertit, davant del mar, descobreix restaurant el Madallot. Combina-sí del bon Palabai les bones vistes. El Madallot, el producte de proximitat, és el protagonista. Bones tapes, menú de migdia, menú de nit, i el nostre espectacular xulator. Restaurant el Madallot, autèntica cuina casolana mediterranya, amb la mateixa direcció del reconegut restaurant Camelot de Torroella. Segueix-nos a Instagram. El Madallot, jo vagi a Estertit i fes la teva reserva. El Madallot, un lloc per pensar-hi. Tot l'actualitat de l'Empordà. És Radio Capital, punca. Les notícies més pràximes, l'opinió dels experts, els sons i les imatges, per saber tot el que te'n volta. Sona Radio Capital, punca. Radio Capital és molt més a internet. Sempre que vulguis, Radio Capital, punca. La Radio de l'Empordà. En s'agrada comprar el comerç de casa, menjar producte de l'Empordà, defensar el que tenim a prop. Hi ha més ràdio, també. Potser escoltes informatius, tertúlies o el futbol en altres emissores. I això és bo, però quan vols música. Bon acompanyi i saber què passa a l'Empordà, també escolta Radio Capital. Aquest dia s'estan fent enquestes sobre quines ràdios escolta. Si et pregunten, et visiten o et telefonen, tu digues amb orgull que escoltes Radio Capital. Radio Capital, la ràdio de l'Empordà. Escolta, no es conta molt. Diu també. Un quart de nou. Seguim en directe al supermàtida Radio Capital. I avui volíem parlar amb el Mert Gómez, que és traseu de Telefoac i president d'Oxigen per la Frugell. Perquè fa uns dies es va presentar la nova edició de la Comerciada a Olot, en guany, amb algunes novetats importants, respecte a edicions anteriors. Albert, què tal? Bon dia. Bon dia. Què tal? Com estàs? A veure, explica'm una mica. Fes-me una pinza llave. Què té d'especial a aquesta nova edició de la Comerciada? Home, la principal potser és això, que saltem a les quatre demarcacions catalanes, que és una campanya que ha anat creixent mica en mica i que ara ja estarà present en més de 32 municipis. I això, que hi participen cap a 40 associacions de comerciants. I aquesta seria la gran novetat, que la veritat que ens omple de molta alegria. No sé si ha costat molt arruiar fins aquí. Han estat, potser, no sé, més uns anys de feina, també coordinació amb altres entitats del comerç local de diferents demarcacions del país. Bueno, normalment qualsevol cosa és de picar molta pedra. Per tant, hem hagut de padalar molt. I per sort, doncs, aquesta ha estat una feina en la que s'ha anat sumant cada vegada més gent. I quan s'ha sumat algú, normalment, tothom que s'hi ha sumat, s'hi ha quedat. I per tant, hem tingut aquesta capacitat d'anar fent aquesta tacadoli, anar creixent. I aquesta potser ha estat sobretot la clau de l'èxit. Si hagués de resumir-ho en un sol concepte, parlaria generositat. Jo crec que és això el resum que explica la clau que només en quatre edicions, perquè si ho mirem en una certa perspectiva ha passat tot molt de pressa d'una iniciativa que va néixer com a marques gironines. I que en la seva primera edició, que es va fer la ciutat enfitrió en aquest cas, va ser per la Fugei, era Mons, Associacions de Comerciants, i amb només tres edicions més, ja l'hem situat en el mapa de tot Catalunya, repartida, arreu, evidentment ens queda molta feina per fer encara. Però amb més de 1.500 establiments i amb 40 Associacions al darrere. Quan vau impulsar la comerciala, com veus, des d'aquí de la Fugei, la primera edició, exigen massa uns dels principals impulsors d'aquesta iniciativa. No sé si ja tenia un pla de futur per arribar a diofrenys de marcacions o va ser una cosa que s'ha anat creixent a llar d'aquests tres anys. Quatre ja amb aquesta. Home, jo crec que en el fons a tothom ens hagués fet il·lusió pensar que això podria passar, però jo crec que ningú s'ho imaginava en tota la franquesa. De fet, tenia sentit, perquè per això neix, o sigui, nosaltres en el seu moment, i crec que això ho he explicat, ho explico cada vegada, però no està de més recordar-ho. I tant que no. Aquí per la Fugei participàvem d'un iniciatiu assimilar, que era el Showbloc Aldei, que era a nivell de tota Espanya, i quan ho expliquem en una jornada que precisament van fer aquí a Palau Fugei, amb aquestes 11 associacions, que era la jornada de compartir experiències, bones pràctiques, on teníem equivocat i tal, i vam explicar aquesta campanya, una miqueta entre tots l'endioces. Potser que això és una guerra en què estem tots, no? Que compartim estaria bé que ho fessin conjuntament. I això va ser l'embrió. En el seu moment es va fer l'encarrec, i m'agrada recordar sempre que l'ideòleg va ser en David Font, i va ser qui va parir la campanya, vull dir, va tenir l'encarrec d'on terrepensar-la, perquè també vam pensar que, home, si fèiem una campanya que reivindicava el comerç local, el comerç d'emproximitat no tenia sentit fer-ho amb un anglicisme. Per tant, aquí ja va ser l'encarre de canviar el nom, i li van donar una altra estètica, una altra perspectiva, una altra claim, i vam començar a sumar. I és clar, ja tenia sentit que això, si es va expandir, doncs acabés siguent com està passant, que s'està convertint en la festa, catalana de comesta aproximitat. Encara costa una mica dir la festa catalana, però ja no és ironica només, s'ha de canviar l'àmbit. Ara ens trobem amb la circumstància que justament estem empatats, o sigui, 20 ironits, 20 restes del país. La cinquena edició desempatarà, o no? L'ològic seria que sí, perquè hi ha demarcacions, com en el cas de Yeida, que ens queda molt per creixar, però és normal, la gent no va conegent, moltes vegades molts ja tenen el pressupost fet, no tenen marge per poder entrar, però ja et diuen, ara per exemple, vam parlar amb el grup d'organització de la Fuè, que em comentaven, només sortir al carrer, ja ens han trucat quatre associacions que l'enquivei vol en sèrie. Per tant, estem creixent d'una manera orgànica, i que també d'altra banda ens està permetent absorbir-ho, i que no se'ns en vagi de les mans, perquè al final m'agradaria recordar que la Fuè, que és la patronal gironina, tampoc som una organització empresarial molt gran, per tant, hi hem de posar-hi molts esforços, destinar una part dels nostres recursos, i ens ha de permetre anar-ho peint tot això, perquè és fàcil que, si no, després comences a cometre arrosse. La comerciada és igual de necessari avui que fa quatre anys, o ho és més encara? Bona pregunta. Jo crec que fa temps que és necessària, però com més passa, més necessària, o sigui, sí. Potser encara ho és una mica més. I també m'ha agradat, d'aquest sentit, explicar que possiblement la comerciada neix fruit d'una necessitat. M'explico. El nostre és un sector que sempre està tan pendent de les vendes i del dia a dia, pel factor crematístic, o sigui, has d'intentar facturar, arribar a final de mes, pagar-ho tot, que a moltes vegades li ha faltat una mica més divisió a mitja termini i divisió estratègica. Això ens són culpables una miqueta entre cometes tots. I jo crec que en aquest sentit la comerciada em plena un buit, que feia falta poder fer una campanya, que evidentment, que tingués capacitat d'intentar dinamitzar vendes i que busqués això, perquè al final tots són botigues, o gairebé tots, i el que busquem és facturar més. I que siguin dies en què la gent entre les botigues llegeix fluxa i llegeix moviment. Però el primer gran objectiu de la campanya, sobre tot, i això la diferencia és que és una campanya que, sobretot, vol sortir al carrer a explicar-se què representa el comès de proximitat, el comès local, a nivell econòmic, però sobretot a nivell social. Comentaves que fa una mica més divisió a mitja termini, o fins i tot a llarg termini, però algú que tingui un negoci, per aquí al baix em porta, per exemple, et pot dir, ostres, no em facis pensar en el que passarà d'aquí dos anys si no sé si demà puc arribar a la persiana. És complicat tenir aquesta visió quan no saps què passarà el dia demà, literalment. Evidentment, i per això també... Sí, però jo li diria que per això estem... O sigui, per això cal creure també en la suma. No cal que ho faci tot el botiguer, però per això ja la seva associació de comerciants, doncs, associat, i per això les associacions de comerciants després treballem amb xarxa. I per això també hi ha les patronals o les càmbres. Possiblement això és feina més de les organitzacions en aquest sentit, empresarial. Però s'hauria de fer. Llavors, cert, més o bo tinguem moltes vegades, penseu que en el tercer sector, dos problemes que té, són microempreses. I quan dic micro, vull dir micro, és l'autònom darrere del taulet. Per tant, aquesta persona ho ha de fer absolutament tot. Com un IT manager, responsable de magatzem, departament de vendes, comptabilitat, aleshores no li pots exigir que a sobre tingui aquesta mirada, aquesta visió. Però aquesta mirada, aquesta visió, hem de posar els que ens ocupem d'aquests temes i que potser en aquest sentit tenim una mica més de temps. L'important és que hi sigui, que hi sigui i que intenti sumar. És compatible tenir una competència empresarial i a l'hora està units en una mateixa associació, en objectius comuns per al comerç local o fins a quin punt és difícil trobar un equilibri aquí. Entenc el final, en el que comentaves abans, l'objectiu central d'un negoci és facturar i si va anar a la botiga del costat que ve al mateix que jo, no estic facturant jo. Però és que no és que sigui compatible, és que és imprescindible. Perquè al final, jo crec que això, a mica en mica ja s'ha anat entendent de fa anys i crec que a nivell local són coses que s'han anat superant. Però una també de les grans novetats és que també s'entén que per a la fugir, per exemple, no competeixen palomós. O sigui, al final, aquí estem tots en el mateix vaixell. I aquesta també és una de les grans aportacions de la comarcia. De fet, s'ha donat el cas que ara per exemple el cas Gironia, que és el que conec més bé i que portem més temps treballant junts. Ara tens la gran avantatge que a vegades pots trucar, que el dinamitzador, el gerent de, per exemple, d'oxigen, a vegades quan tu en tu ptis pots trucar a aventura de palomós i dir-li, escolta, aventura, aquest tema, tu com has fet tal? Vull dir que ens estem creant realment una xarxa de col·laboració. O que a vegades nosaltres hem sedit material a Olot i a Olot Abades hem anat a conèixer experiències que ells estan fent i ens han rebut meravellosament bé, hem fet d'enfitrions fantàsticament, i ho han compartit amb tota la franquesa. Per tant, no, jo crec que en aquest sentit, això també calia, s'ha donat un pas endavant en aquesta visió d'entendre que hem d'anar tots junts i que ha problemes estructurals i globals que presenta el comerç i que no són puntuals, vull dir, que anem cap aquí també la manera d'intentar afrontar-los ha de ser global o conjunta. Com ha anat l'estiu a nivell comercial? Ha estat un estiu un palet estrany. Jo crec que veníem d'una primera, que més o menys ha estat correcta, ha anat bé, però després, per exemple, el Juliol, en el cas de Palafugia, en concret, li va costar bastant arrancar, que no hi havia poder el flux d'altres estius, i en canvi, com sempre, l'agost ha anat molt bé, i també, jo crec que s'està donant un procés paulatinament, que està passant, que la campanya, potser, li costa un pèl arrencar el Juliol, però en canvi s'està llargant per darrere, el qual és positiu en aquest sentit. Encara estem en temporada d'estiu, podríem dir? Bueno, és que encara anem amb vermuda sin manica curta. No sé fins a avui. A veure si l'encerten els meteoròlegs. Clar, aquí s'està donant un altre procés, que també és digna d'estudi, i que ens ha començat a afectar, o jo crec que ja ens està afectant a dia d'avui, que és el canvi climàtic, perquè ara les botigues estem tots ja, amb aparators de tardor, però la temperatura encara era ben bé d'estiu, per tant, aquí haurem de prendre a gestionar això, perquè la campanya d'estiu o la temperatura d'estiu està creixent, per tant, s'està escursant una, està creixent l'altra. I després també hi ha un altre factor a tenir en compte, que és que farem durant aquestes hores del dia, en què estàs a pràcticament 40 graus, i no hi ha qui passegi pels carrers. Això també té una afectació directa en el comès. Per tant, jo crec que hauria d'haver-hi algun debat, o no ens plantegem com ho gestionem, això, perquè clar, en el flux normal que hauríem de tenir gent, no hi ha qui ho aguanti. Per tant, això també és trasllada en els resultats finals. Possiblement que hi havia a comprar, precisament, ho faci més en motivació de compra, realment. No sé si m'explico, però la compra impulsiva o de passant s'està veient potser afectada, perquè realment, fins que paja l'asset de la tarda, no hi ha qui passegi pels carrers. I això és una cosa que... crec que es n'hi ha materialitzant els propers anys, i per tant haurem de veure com afecta, no? Els avis de consum estan canviant continuament, i aquí ara tenim un factor més. La campanya, possiblement d'estiu, s'està llargant, i per altra banda, en hòpic de l'estiu, el flux o el moviment de gent també està canviant els seus horaris. La temporada de tardor ivern, així, quan comença per vosaltres? I quines perspectives també teniu per aquest any? Bueno, esperem que comenci ara. Perquè és això, també, una mica... a les botiga gent ens queda pràcticament estoc d'estiu, perquè a més a fer molta calor, jo crec que això ha favorit que es va que és molt bé, tot el producte més estiu, el més prim. I ara ja és això, ja tens comprat a mentalació, tolo de tardor, ens convé que faci fresquetes. Si tinguessin molta ermostat de la temperatura seria terrible. Home... Hi hauria guerres, crec. Hi hauria guerres, perquè... Tu pots imaginar. I res, les perspectives, bueno, sempre, a priori, són positives i bones, sinó malament, rei. Ja per acabar tornant el tema inicial de l'entrevista, que és la comercial, recorda'ns les dates, i en què consistirà aquest any també, i on ens podrem trobar? Doncs bé, del 5 al 12 d'octubre, aquesta també és una novetat important, són 8 dies, és l'edició que serà més dies, per la manera en què com que hi ha, després això que la trobaran, arreu de sobretot de comarques i nonines, recomanar la gent que vulgui saber on té la comarca de comid i la pàgina web, per la comarca de puncat, que hi haurà moltíssimes activitats organitzades per les associacions de comerciants, sobretot, normalment, en el cap de setmana, perquè és quan hi ha més gent, i que després totes les botigues, que al final són els protagonistes, botigues i establiments, perquè la comarca, evidentment, és aquesta visió amplia del comès, per tant, també hi ha molts centres d'estet, etcètera, serveis, vinculades també a la comarca, doncs que descomfarà la seva mini-campanya durant aquesta setmana, per tant, animar la gent a sortir al carrer i a disfrutar del seu comerç local. Doncs, amb aquesta reflexió acabem l'entrevista d'aquest dimitre d'aquí al supermetrí Albert Gómez-Tresoré de la Foec i president d'Uxigen Palafrugell. Gràcies per acompanyar-nos un cop més aquí a Radio Capital i que vagi molt bé a la comercial. Moltes gràcies i fins al proper. Són dos quarts de nou. I com que són dos quarts, Comencem el bloc informatiu del supermatí de dimecres 30 de setembre del 2020, després de l'entrevista amb Albert Gómez. I comencem l'informatiu, com n'he posat en altra manera parlant dels roxats d'ahir. I és que el Baix Empordar va registrar pluges històriques, amb més de 100 litres per metre quadrat. Torroya de Montgri i la Visbal d'Empordar van concentrar els registres més elevats. L'aigua va obligar a tallar carreteres i també va fer créixer rius i rieres i va provocar desenes de visus al servei d'emergència. Torroya de Montgri va acumular prou de 120 litres per metre quadrat i la Visbal d'Empordar no va quedar massa lluny amb 110 litres per metre quadrat. La intensitat va estar especialment elevada en alguns moments. De fet, a Torroya de Montgri va encabar més de 50 litres en només mitja hora. La estació meteorològica de l'Esterdi també va registrar impacte per l'episodi. L'acumulació anual s'ha situat ara al voltant dels 550 litres per metre quadrat durant tot l'any. La pluja va inundar camps, carrers i diversos trams de carretera. I ha complicat especialment la circulació al centre i al nord de la comarca. Un dels principals problemes es va produir a la carretera entre Forallac i Serra de Daró, que és que l'acumulació de l'aigua va obligar a tallar la circulació dels cotxes en aquest punt. El servei d'emergència també van retirar un vehicle en aquest indret i el cotxe havia quedat afectat per la inundació de la calçada i no podia sortir. La pluja també va obligar a tallar una altra carretera en aquest cas de Torroya de Montgri i és que el tram afectat tenia una longitud aproximada de 4 quilòmetres. Les precipitacions van provocar una crescuda ràpida de rius i rieres de les comarques gironines i també aquí del Vaja Empordar. De fet, l'Agencia Catalana de l'Aigua va activar visos de perill hidrològic. Aquests aïvisos van afectar especialment a les conques del riu Ter i del riu Daró durant la tarda i al vespre d'ahir. Les autoritats van demanar evitar a les zones pròximes als cursos de l'aigua per evitar accidents. I el risc principal, de fet, era una pollada soptada de limers de rius i també hi havia la possibilitat de desbordaments puntuals en alguns trams. Els bombers de la Generalitat van rebre desenes de visos a les comarques gironines amb una part important aquí al Baix Empordar. Aquests aïvisos van començar a creixer durant la tarda, primer, es van concentrar a la zona de la Visval d'Empordar i després durant el vespre es van desplaçar cap a la zona Torrella-Mongri i també a l'Ester Tith. La majoria de serveis van estar per situacions sense conseqüències greus. Els bombers van actuar amb baixos enundats, carrers negats i carreteres amb acumulacions d'aigua. També van retirar arbres caiguts i van revisar alguns dels perfectes provocats per la pluja però no han sigut comunicats afectacions personals greus aquí al Baix Empordar. En el conjunt del país de Catalunya, els bombers van rebre 805 visos durant la jornada. El telafon d'emergència es va registrar prou de 1.800 trucades relacionades amb aquest episodi del temporal. La tempesta havia afectat primer diversos punts del literal i del prelitoral català, a les comarques barcelonines i també terragonines, i durant la tarda el meu clima és intensa, es va desplaçar cap a les comarques gironines. Davant d'aquesta situació protecció civil, van enviar un alerta als telèfons mòbils d'aquí del Baix Empordar. El missatge va arribar a cap a dos quarts del Vidalves però hi demanava evitar els desplaçaments innecessaris. A més, també recomanava mantenir-se lluny de rius, rieres i barrancs. Protecció civil també ha demanat no baixar soterrani, en cas d'estrada d'aigua a l'avis de els habitatges, la recomanació era pujar a plantes superiors. De fet, el servei meteorològic de Catalunya també havia situat el Baix Empordar en el nivell màxim de perill per a intentar estar de la pluja. La previsió indicava acumulacions superiors als 90 litres en 3 hores. Protecció civil manté activat el pla especial d'emergències per a inundacions a Catalunya tot i que la intensitat de les precipitacions ha disminuït i avui no se n'esperen. Encara queden incidències per resoldre. I nosaltres ara passem a saludar a la Carla Saló que ens ha explicat l'Ajuntament de Calongia i Sant Antoni frena durant un màxim d'un any l'obertura de diversos tipus de negoci. El pla municipal va aprovar la mesura del passat 24 de setembre i la suspensió afecta les noves activitats i les ampliacions del negoci, inclòs us en l'acord. La mesura s'aplica a tot el terme municipal. Entre els negocis afectats hi ha els establiments de menjar rapid i menjar per emportar. També hi ha supermercats oberts tot el dia i els besars. La suspensió inclou els establiments dedicats a la vendre de productes de cannabis i derivats. Però també afecta els comerços d'accessoris i reparació de telèfons mòbils. L'acord incorpora diversos serveis, personals d'imatge i estètica. En aquest grup hi ha barbaries, manicura, pedicura, piercings i tatuatges. La mesura també pot afectar els permisos d'obres relacionats amb aquests negocis. L'Ajuntament podrà suspendre aquestes tramitacions durant el mateix període. La suspensió tindrà una durada màxima d'un any. Durant aquest temps el Consistori elaborarà un estudi sobre el model econòmic i comercial del municipi. Aquest treball servirà per preparar una regulació definitiva de totes les activitats afectades. L'Ajuntament vol ordenar la seva implantació a Calongi Sant Antoni. L'alcalde del municipi Jordi Soler es senyora l'augment d'aquests negocis en alguns municipis turístics. El govern municipal vol evitar una concentració excessiva d'aquestes activitats. Per això la futura regulació també estudiarà els horaris obertura dels establiments. I l'Ajuntament vol reduir les molèsties nocturnes als veïns. El Consistori posa com exemple el consum del cuo a l'alcarrer durant la nit. Aquesta qüestió formarà part del grup de treball per definir la nova regulació. I Maria, els diners has explicat que Miquel Gotenegré continuarà 4 anys més, al capdavant de la Federació Catalana de Càmpings, després de ser relegit president per quarta vegada consecutiva. L'elecció s'ha celebrat durant l'Assemblea General de l'entitat que ha tingut lloc a Sagaró. Gotenegré era l'únic candidat que optava a la presidència i ha rebut el suport onànima dels associats presents. L'empresari també presideix l'Associació de Càmpings de Girona i dirigeix la Federació Catalana des de l'any 2014. El president afronta aquest nou mandat amb l'objectiu de reforçar la defensa i el posicionament dels Càmpings catalans. També vol mantenir la cohesió entre les 5 associacions territorials que formen part de l'organització. Durant la seva intervenció davant els associats, Gotenegré ha destacat especialment la unitat del sector i la necessitat de mantenir una estratègia compartida. El president considera aquesta coordinació un element essencial per afrontar els reptes dels pròxims anys. Entre aquests reptes destaca l'impacte del canvi climàtic, sobre els Càmpings i la necessitat d'adaptar les instal·lacions. La Federació vol reforçar la col·laboració amb les administracions per estudiar els nous escenaris climàtics i preparar mesures de resposta. L'entitat també planteja ampliar aquest treball amb organitzacions del sector turístic de la Mediterrània i amb entitats d'altres territoris europeus. La intenció és compartir experiències i buscar solucions davant uns problemes climàtics comuns. La Federació vol tenir un paper destacat en aquest projecte i aspirar a convertir Catalunya en un referent europeu en l'adaptació dels Càmpings al canvi climàtic. Aquesta línia de treball serà una de les prioritats durant els propers anys. La Federació de Càmpings agrupa les 5 associacions territorials del sector a Catalunya i representa més de 330 establiments. Aquests càmpings concentren més del 80% de les places disponibles al conjunt del territori català. La nova direcció manté representants de les diferents associacions territorials que formen part de la Federació. Joan Estrada ocuparà la vicepresidència primera mentre Calbert Casas assumirà la vicepresidència segona i la tresora dia. Celfaliu serà vicepresidenta tercera i secretària de l'organització mentre que Josep Sants ocuparà la vicepresidència quarta durant aquest nou mandat. 15 propostes passen a la votació ciutadana dels pressupostos participatius de Torrulla de Montgri i L'Estartit prevista per al mes de novembre. La selecció en clau deu projectes de Torrulla de Montgri i 5 de L'Estartit, escolljant de la trantena de propostes que havien superat la primera valoració tècnica. La Comissió de seguiment dels pressupostos participatius va seleccionar els projectes aquest dilluns amb la participació de representants del Govern municipal, l'oposició, l'administració local de l'Estartit i diverses entitats del municipi. Maria, el que pots explicar. La Comissió va analitzar les propostes segons diversos criteris establerts durant el procés comarà l'equilibri territorial, la cobertura de necessitats, la inclusió, la diversitat, la sostenibilitat i l'equitat. Els pressupostos participatius havien rebut inicialment més d'un centenar de propostes ciutadanes, però només una trantena van superar la primera valoració. La resta van quedar fora per diferents motius o es van agrupar amb altres iniciatives de contingut molt semblant. Entre els motius més habituals per descartar projectes hi havia l'existència d'actuacions similars o ja previstes, la manca de competència municipal o un cos superior al pressupost disponible. També van quedar fora algunes propostes sense caràcter d'inversió amb dificultats tècniques poc concretes o incompatibles amb el marc legal. A tot rotllo d'amongrir la ciutadania podràs collir entre deu projectes relacionats amb places, equipaments, mobilitat, espais juvenils i altres punts de l'espai públic. Entre les propostes hi ha les millores de la plaça 11 de setembre, la instal·lació de bancs, a la moto del riu i la col·locació de reductors de velocitat a la carretera d'accés a la bolleria. També es planteja crear un espai de trobada al parc de la plaça Salvador Espriu instal·lar més fons d'aigües, equipaments i espais públics i introduir millores a la plaça de la Pau. L'exelecció incorpora una actuació a la pista Blava situada al costat del camp d'esports coneguda popularment com a la Gàbia i una proposta per millorar l'equipament de l'espai jove. Complet en la llista de Torruella una iniciativa per instal·lar taules de joc i donar més activitat a les places i un projecte de millora destinat a facilitar l'obertura de la capella de les clareces. A l'Estatut la ciutadania podrà votar 5 propostes relacionades amb els equipaments públics, els espais juvenils, l'ombra, els parcs i la millora de l'espai urbà. Els projectes inclouen un nou equip de so per l'administració local de l'Estatut i la instal·lació de més fons d'aigües, equipaments i espais públics. També es proposa crear una zona d'ombra amb veles al parc del vaixell de fusta amb vell i laborera lateral de l'escola Portiçol i reformar l'espai jove de l'estartit. El procés entra en una nova fase, durant la qual se laborarà un informat tècnic i econòmic de cadascuna de les 15 propostes. D'aquest document es podrà definir millor cada actuació i calcular el pressupost necessari per executar-la. La ciutadania podrà consultar aquesta informació abans de la votació del novembre amb l'objectiu de conèixer les característiques, la BAST i el COS aproximat dels diferents projectes. La votació ciutadana serà l'última fase dels pressupostos participatius i determinarà quines propostes seleccionades s'executarà amb càrrec que el pressupost municipal del 2017. El BWC Films Fest arriba a la 12ª edició amb una programació que va molt més d'enllà de les projeccions cinematogràfiques. Del 2 al 12 d'octubre, begut es rolarà convertir-se en un punt de trobada per als amants del cinema de comèdia en pel·lícules encara no estrenades a l'Estat, premis d'unor, activitats familiars, concerts, exposicions i propostes en diferents espais del municipi. En una entrevista en aquest programa, el Supremetí de Ràdio Capital, la directora del festival Clara Dato ha explicat que la programació ja està preparada i que aquesta edició mantén la voluntat d'oferir una experiència cultural amplia al voltant del cinema. El festival arrenca el dia 2 amb una comèdia francesa dels directors d'intocable, Eric Toledano i Olivier Nagcher. La programació també inclou arribar a tothom presentada durant l'entrevista com la primera pel·lícula de José Mota. Un dels moments destacats del primer cap de setmana serà lliurement dels premis d'onor. Enrique Aukers rebrà un dels guardons de les mans de José Coronado i, a més, aquesta edició concedirà el premi costa brava al productor Gironi Edmund Rock, que està previst que reculli el reconeixement l'últim dissabte del festival. Una de les apostes que guanya pes és la programació familiar. El festival ja fa anys que treballa amb les escoles de begut a través de tallers de cinema, dels quals surgen cormatratges elaborats pels mateixos alumnes i que posteriorment es projectaran el cinema. En guany, per primera vegada, els dos diumenges al matí estaran dedicats a sessions infantils. A més, durant els dos dissabtes hi haurà activitats gratuïtes a la plaça Esteve i Croanyes, amb la caravana PAC, on els infants podrán veure cormatratges pensats especialment per ells. De tot, defensa la importància d'acostar al setèrt els més petits perquè comencin a conèixer i estimar el cinema des de ben joves. O sigui que esperem que aquest cap de setmana les famílies també els visiten, perquè trobem que és molt important també que els grans, des de ben petits, comencin a estimar i aconèixer el cinema. El Bogot Comedy Film Fest també busca noves maneres de relacionar el públic amb el cinema, per això algunes sessions abandonen aquest any la sala convencional i es traslladen a altres espais de begut. Una de les propostes és una sessió de cormatratges als apartaments de Capça Sal, per només 25 persones, plantejada com una trobada per veure cinema, prendre una copa i conversar. També s'han programat audicions de música cinematogràfica a l'Hotel Finca Victoria, amb una sessió dedicada a la música de Henry Manchini i una projecció de cormatratges de caràcter més gamberro al bar croat. Tot i que a bona part de la programació és de pagament, hi ha propostes gratuïtes, especialment els concerts i les activitats infantils. La directora recorda que el festival està impulsat per l'Associació Festival de Cinema de Begú, formada per un grup de voluntàries amb el suport de l'Ajuntament de Begú i finançament privat. La majoria són de pagament, però els concerts o les activitats infantils, tot això és gratuït, però totes les altres activitats sí que són de pagament. Hem de cobrir moltes respeses, organitzar activitats d'aquest tipus, saber el que és complicat que es tira endavant projectes. Després de 12 edicions, l'organització considera que el festival ha consolidat la seva reputació i que això facilita la participació d'actors, directors i altres professionals reconeguts. Aquest creixement també passa per establir aliances amb altres institucions culturals. Una de les novetats és l'acord amb la Fundació Gala Salvador Dalí, després que el festival es presentés al castell de Púbol. La programació inclou també la projecció del documental La vida secreta de port lligat dins la secció Mediterraniament. El festival va rebre l'any passat al Segell Internacional de Botic Festival, un concepte que la directora relaciona amb una proposta familiar cuidada al detall i centrada en la qualitat. La filosofia per als pròxims anys, per tant, és continuar avançant de manera gradual. El festival de jazz Costa Brava portarà una de les cites especials d'aquesta edició, que és el que es fa a la CUP. El concert serà el divendres 2 d'octubre, a les 8 del vespre i l'entrada serà gratuïta. La nens reunirà Joan Robau i Lluís Figueres amb de blues Harriam, Hammingbirds, també hi participaran Oriol Fontenals, el contrabaix, i Huméneu Tolosa a la bateria. Els músics deixaran davant dels seus projectes habituals durant aquesta actuació. Compartiran escenari amb una proposta creada, especialment per al festival. El format buscarà una relació més directa entre els músics i el públic. La cita també servirà per reconèixer la trajectòria del jazz club La Guitarra. El local va obrir l'any 1962 a Calellera Palafrogel i des de llavors ha estat un punt de trobada per a músics i aficionats. La història del club també està vinculada a Ricard Gili, fundador de l'Occumotora Negra. Els inicis d'aquesta formació van mantenir una estreta relació amb l'activitat musical de la guitarra. Ricard Gili també participarà en aquesta edició del festival de jazz Costa Brava. Actuarà com a convidat de l'energia big band de l'escola de música de Palafrogel i és una informació integrada per a estudiants. Aquest segon concert serà el dia 10 d'octubre al migdia a la plaça nova de Palafrogel. La trobada unirà un músic baterà amb una nova generació d'interprets. El festival vol mostrar així la continuïtat del jazz entre diferents generacions. La programació recorda la història d'aquesta música i també posa el focus en els joves músics. La col·laboració amb la guitarra reforça aquesta connexió entre passat i present. El concert del dia 2 d'octubre també vol reconèixer el paper del club en el jazz de la Costa Brava. El jazz club la guitarra oferirà servei de bar durant tota la batllada i l'actuació tindrà entrada gratuïta. I la més vala prova el nou mapa que marcarà les futures inversions en equipaments i esportius. El document analitza els equipaments actuals i detecta les principals necessitats. L'ajuntament també estudia construir un nou pavelló amb bona inversió per vista d'entre 4 i 6 milions d'euros. Carles Marta Castany. El ple de l'ajuntament va donar llum verda inicial el nou mapa municipal d'installacions i equipaments esportius al 23 de setembre. El treball analitza els equipaments actuals i identifica les principals necessitats esportives del municipi. El mapa també ha de servir per prioritzar les futures inversions municipals. Un altre objectiu és adaptar els equipaments a les noves necessitats energètiques i de funcionament. La Visval disposa d'una vintena d'installacions esportives. En conjunt ofereixen més de 80 espais per practicar esport. Entre els equipaments públics destaquen el pavelló viral i el pavelló municipal d'esports. L'ajuntament ja ha invertit més de 2 milions i mig d'euros en la rehabilitació d'installacions esportives. Les millores han afectat principalment els dos pavellons i el camp municipal. El consistori també prepara la reparació de la coberta del pavelló viral. Els treballos tindran un cost aproximat d'1 milió i mig d'euros. A més, l'ajuntament treballa en el projecte d'un possible nou pavelló esportiu. La inversió prevista se situa entre 4 i 6 milions d'euros. El document també incorpora l'evolució demogràfica del municipi. La Visval té prop de 12 mil habitants i registra un envelliment progressiu de la població. El mapa passarà ara per un període exposició pública i presentació de legacions. Després d'aquest procés podrà arribar al ple per a la provació definitiva. Passen 3 minuts de 3 quarts de nou. Ja sabeu que aquesta temporada de les d'Imiacres ens agrada parlar dels equipaments culturals que tenim aquí al Baix Empordat, que no són pocs, i parlar de les programacions i de les exposicions, de les actuacions que proposen en aquests equipaments. És per això que avui ja tenim amb nosaltres Xavier Roques del Tarracota Museu de Cérmica de la Visval d'Empordat. Xavier, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. A veure, abans de res, per si hi ha algú que acaba de tarraquil va a Empordat i això del Tarracota no sap ben bé el que és, com definiries què és el museu? Bé, el museu, bé. El nom de Tarracota prové de l'edifici allà hem de subir que aquest equipament cultural era una antiga fàbrica de nom Tarracota, és un equipament que té 6.000 m2, dels quals 3.000 són coberts i 3.000 patis, en el qual doncs hi ubica un museu monogràfic sobre la ceràmica de la Visval i per excepció de tot Catalunya, i et diria que bé, que en aquests moments som, se'ns dubta, el museu de ceràmica més important del país. Clar, perquè quan la gent entre el museu no es sembla un museu, des de fora, primer per les dimensions que comentaves ara, tu Xavier, també perquè veiem un fumarà la norma al mig, no es sembla un museu quan hi entres? Sí, bé, a veure, és un museu que està vinculat amb museus de ciència i tècnica, que normalment estan ubicats, però això amb antigues fàbriques, un altre museu de ciència i tècnica propers al museu del Sur, per exemple. Són museus en els quals l'edifici és un edifici industrial molt vinculat a la ciència i la tècnica, i en aquest sentit, la nostra exposició permanent, intenta explicar això, intenta explicar no només els objectes, sinó també la manera de fabricar-los, de manufacturar-los, a primer des d'un punt de vista preindustrial i després fabricar-los des d'un punt de vista industrial. Per tant, el nostre continent, l'edifici, saber molt bé el contigut que intentem explicar a l'exposició permanent. Clar, perquè en la diferència, a Borota teniu una exposició permanent, que és la Cogó, com et deves ara, i a banda teniu exposicions temporals. Sí, sí, a veure, nosaltres el que volem és ser un equipament vivo, un equipament que provoqui, que generi cultura, i per tant, doncs bé, tenim això, una exposició permanent, allà intentem explicar la història de la ceràmica de la Visval, però a l'hora tenim un circuit de diferents sales d'exposicions temporals que ens permeten, doncs això, tenir una activitat expositiva molt dinàmica i interessant. Moltes vegades, amb exposicions vinculades a ceràmica contemporània, ja que tenim la sort que aquesta activitat econòmica, com és la ceràmica, no només és del passat, sinó que és del present i del futur de la Visval. Per norma general, totes les exposicions que acolliu el museu són exclusivament de ceràmica? Sí, sí, sí, som un museu monogràfic, i no se'ns acaba el temps, per tant, per tant sí, no funcionem com una sala d'exposicions municipal, diem-ho així, sinó que funcionem com una sala d'exposicions de ceràmica en tant que museu monogràfic de ceràmica. Expliqueu una mica les exposicions temporals que podem veure actualment a darrere avui aquí al museu, també per les pròximes setmanes més o cíur a canvis d'exposicions, no sé, la temporada cultural en aquest cas, vostra, quan comença, quan acaba? Nosaltres intentem tenir una activitat cultural important, com us deia, tenim diferents sales d'exposicions temporal, en aquest moment la més gran, la sala d'exposicions temporal, la cull una exposició extraordinària. Jo, sincerament, des d'aquí aprofitaria per convidar a tots els nostres concitadans de comarca, diguem-ho així, a qui ens visitin, perquè realment el Terracot en aquest moment està fantàstic. Tenim una exposició d'en Santimoix, que es titula Nombre silenci entre somnis. Santimoix és un artista català afincat a Nova York, més conegut internacionalment que potser en el nostre país, que porta més de 30 anys venint cada estiu a la Visval per aprendre la ceramica. Ell ha fet bàsicament d'un pintor, però a llarg d'aquests més de 30 anys ha anat convertir-se també en un expert ceramista, i tota aquesta producció que ha fet, al voltant d'un centenar de peces, els exposant en aquest moment al museu. Penseu que aquesta persona, aquest artista, està exposant a les millors galeries d'Arda del món. Per tant, jo crec que és una oportunitat extraordinària per veure una part de la seva producció artística. Però a part d'això tenim altres sales d'exposicions temporal, com a musei, hi ha una que la nomenem La Paixera, que està especialitzada justament en ceramica contemporània. Fins aquest diumenge tenim una exposició de la Gustina Garriol, que es titula L'Àngua de Sal, també una exposició preciosa de peces molt orgàniques, allà on t'ha predominat el blau, són peces que tenen una sensibilitat extraordinària, però és que a partir de la setmana que ve, el divendres dia 9 d'octubre, inaugurem una altra exposició en aquest espai de l'Anne L'Aurecano, que es titula Ecos, molt vinculada també a Neixocos d'Ei, i en aquests espais fabriels, en aquests espais industrials, que havien servit una mica per fer la seva exposició, per com a motivri inspiració. A més a més, per les jornades europees de patrimoni que realitzaran d'aquí poc, realitzem jornades tècniques sobre Gaudí, i aquest any el dediquem a Gaudí, al modernisme i al patrimoni que li implica. També, per finals d'octubre, al cap de setmana del 23 al 25, organitzem la Terra Quateria Nal, que és un espai d'exposició de diferents artistes contemporànics, i també vinculat amb exposicions i xerrades tècniques. Aquí aprofitarem per inaugurar una nova sala d'exposicions en el museu, que es dirà Pies Unip, en què hi haurà una peça artística de gran bala, i que servirà per poder-la exposar, etcètera. Realment tenim un museu amb una activitat molt important, que penso que és la funció que ha de fer aquests equipaments culturals. Si ho veus des de fora, un museu de ceràmica perdut a mi de la comarca, que és una antiga fàbrica, no hi haurà massa activitat aquí, no hi ha tant de ceràmica a exposar. La realitat de la visió de l'emportat ha anat històricament molt lligada a la ceràmica, i que també, com comentava Esteban Xavier, hi ha un munt d'ofertes i d'artistes centrats en la ceràmica i que no te les acabes. Sí, tenim molta sort. Mira, per una banda, penso que tenim un fons, un propi del museu, de més de 15.000 peces. Està parlant d'un fons extraordinari únic a tot Catalunya. Crec que un fons amb aquest nombre i l'interès del patrimoni que conservem no existeix. Això per una banda, per l'altra, el que també comentaves. Tenim la sort de que la ceràmica de la Visval està en un moment important. Penseu que el voltant de la Visval i poblacions veïnes hi ha el voltant de més de 50 artesans que es dediquen a la ceràmica, i a l'hora també part de l'escola de ceràmica, també hi ha un cicle formatiu que justament surti a que aquí el museu en el qual s'estan ensenyant els nous professionals ceramistes al futur. Jo crec que estem creant un espai, el voltant del museu, que ens permet poder parlar del passat, del present actual a partir de les exposicions que estem fent, i del futur que són aquests cicles formatius de nous ceramistes. Jo diria que si tinguéssim que fer-ho una diagnosi de quina és la situació de la ceràmica a la Visval, en aquest moment et diria que és una situació... evidentment no és bèstia el 100%, perquè s'hi ha de t'endir, però sempre es pot millorar, però sí que és una situació que podrien dir, és una situació prou interessant i prou bona en aquest moment. Doncs ens quedem amb aquesta reflexió de Xavier Roques, del Terrocota Museu de Ceràmica de la Visval d'Empordà. Aneu-hi, és una recomanació personal ja, aneu-hi, visiteu-hi, perquè hi ha una altra exposició preciosa i unes obres que no sabíeu que es podien fer amb un material com és la ceràmica, que són molt meravelloses. Xavier, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos el supermeti i per explicar-nos què hi feu i què hi feu en aquest Terrocota Museu de la Visval d'Empordà. Moltes gràcies, moltes gràcies per l'interès. Fins ara una mica de balanç dels Aiguats que vam tenir al Baix d'Empordà. Molt irregular, però en general quantitats de precipitació molt abundants. D'està que en aquests 117 litres per metre quadrat a Torroya de Montgri també sent a la Visval d'Empordà, però també 80 a l'Estertit, 80 a Bagú, 50 a Vergès, 60 en alguna reconegada també de l'interior del Baix d'Empordà, però en canvi, registres més modestos al sud de la comarca, 5, 6 litres per metre quadrat, Palamos a Calonja o per exemple a Sanfaliú de Guixuls. Una tempesta molt intensa, uns Aiguats que van deixades perfectes que no es repetiran avui a Dimecres. Avui esperàvem una jornada tranquil·la, amb núvols alts, decoratius i amb una temperatura elevada, altre cop 28 entre 28 i 30 graus de màxima. Amb mar de fons d'aixòloc i amb una mica de garbí. Demà di Jous, et canvia el vent, vent de gragal i podríem tenir algun ruchats. Doncs un dia avui de transició entre ruchats dels ruchats d'aquí que vam fer més de 100 litres per metre quadrat a municipis d'aquí del Baix d'Empordà com Torrella de Montgri i també a la Visval. Gràcies, Isac, per aquesta previsió meteorològica. I tornarem com sempre aquí al supermatí de Ràdio Capital a més a conyuta per Ràdio Visval i Ràdio Agú demà a les 8 del matí en directe des d'aquí, des de casa nostra, per explicar el que passa a la comarca del Baix d'Empordà. Que vagi molt bé, adeu-siau i fins demà. Adeu!