Supermatí — 29/10/2026

Bon dia, són les 8. Bon dia com esteu? Avui és dijous 29 d'octubre del 2020. Si el Bons ha vingut sortir al sol, quan passaven dos minuts d'un quart de 8, i ara mateix estan a una temperatura de 13 graus. Jo sóc la Maria Alsina i això és el Supermati, el programa informatiu que, com sempre, fem des de ràdio capital i se met des de ràdio visbal i ràdio vagó. I ara entrem en matèria perquè avui hem de destacar que el projecte d'un aerogenerador de 5 megabats al Bons, xoca amb l'oposició veïna. La més a més, la generitat a més uniforme, desfavorable d'impacte ambiental per instal·lar els 4 aerogeneradors al plat de la tallada. I també destacarem que l'empresa on treballava l'operari, que va provocar l'incendi de les gavarres, preveia que els treballes fessin amb una serra manual i no amb una radial. De seguida ampliem tota aquesta informació, però, a més a més, avui parlarem amb el director de la copla Visbal Jove, l'Eduard Prats, sobre el concert que se celebrarà el propè 21 de novembre al Teatre Mundial de la Visbal, en el marc del premi mestre Conrat Saló. De seguida parlarem amb ell. I com cada dijous també parlarem d'estrenes de cinema i de sèries amb l'Ignasi Arbat. Abans, però, hem de fer un repàs als principals titulars de les notícies. El veig a emportar. I per això saludem Joan Coll, bon dia, Joan. Bon dia, Maria. I és que el projecte d'un aerogenerador de 5 megabats el bons choca amb l'oposició veïnal. La instal·lació es troba en fase d'informació pública. La plataforma defensa amb el Bonds, amb el suport de l'Ajuntament, suposa el projecte i reclama a estudiar-ne els possibles efectes sobre el paisatge, la biodiversitat i l'activitat agrícola. I seguim parlant d'energia eòlica abans, però saludem a la Carla. Hola, bon dia, Carla. Hola, Maria, bon dia. I és que la Generalitat ha més un informe desfavorable d'impacte ambiental per instal·lar aquests quatre aerogeneradors al pla de la tallada. Es tracta d'una informe que remarca la valoració negativa que podrien tenir aquests molins en el paisatge que condicionen l'informe. El govern assegura que els aerogeneradors no s'adecuen a les directrius d'una ordenació territorial i de paisatge i a treu els promotors que no hagin presentat alternatives que hi encaixin. I seguim parlant de paisatge perquè l'empresa on treballava l'operari que va provocar l'incendi de les gavarres preveia que els treballs es fessin amb una serra manual i no amb una radio. La consellera de Territori, Silvia Peneque, ho ha explicat durant la sessió informativa que ara ho de termes el Parlament sobre l'incendi, on l'ha detallat també que es va enviar un SMS als dies previst a l'OTE formada per construccions robau i aquaterres servicis i infraestructures avisant-les restriccions que implicava el pla Alpha3. I saludem ara en Sergi Villena. Bon dia, Sergi. Bon dia, Maria. Tu, Ruella de Montgri i l'Estertit, obren les votacions dels pressupostos participatius. Els veïns podrán escollir entre 15 projectes amb una dotació de 150.000 euros. Aquesta cinquena edició incorpora un sistema de votació que permet seleccionar diverses propostes. Els resultats es conegaran el desembre i les actuacions s'executaran durant el 2027. I 7 de cada 10 grans empreses gironines augmenten la facturació i gairebé 8 de cada 10 amplien la plantilla. Són dues de les principals conclusions de la setzena edició de l'informe Girona Cent, elaborat per la consultora KPMG i la càtedra Càmbra de l'Empresa Familiar de la Universitat de Girona. L'estudi analitza les 100 empreses amb més facturació de les comarques gironines i recull una enquesta sobre la seva evolució i les perspectives per al 2026. I saludem ara la Judit. Bon dia, Judit. Bon dia, Maria. Girona acollirà la primera jornada de deines per explicar el món, dedicar-hi a les violències masclistes, l'habitatge, l'extrema dreta i els conflictes internacionals. La trobada organitzada en el març del 25è aniversari de Radio Capital se celebrarà el 7 de novembre el centre cultural La Mercè. Periodistes i experts de diferents àmbits reeleccionaran sobre com informar de problemàtiques socials complexes. I la Palamusina Pilar Nugarol Mateo celebrar els 100 anys envoltada de la família a l'Ajuntament li ha fet un reconeixement institucional en motiu del seu centenari judit. La celebració va tenir lloc dilluns al seu domicili, a prop del parc de l'Arbreda. L'alcaldexta de Palamus, Maria Puig i la regidora de Gingran i Holanda Guilar la van visitar per felicitar-la i lliurar-li un gran teflós en nom del municipi. I el duet Nessundorma oferirà música clàssica al cementiri de Palafrugell, per a tot Sant Joan. L'actuació tindrà lloc al diumenge 1 de novembre durant el matí. L'Ajuntament també farà les tradicionals ofrenes florals als fills il·lustres i adoptius de la vila. El cementiri obrirà de nou del matí a 6 de la tarda. I com sempre nosaltres anem a fer un repàs de la informació més enllà del Baix Empordà. L'accident de l'alta velocitat a Toledo ha sacsejat la precampanya electoral. El govern espanyol intenta gestionar la crisi. L'oposició ho aprofita per desgastar l'executiu. Tot plegat arriba a només un mes del 29 de novembre. Les imatges de l'accident entre un tren d'alta velocitat i un tren irio a Toledo. El xoc entre dos trens a la línia d'alta velocitat ha provocat el descarrilament de diversos vegons i ha causat desenes de víctimes mortals. Un home s'ha entregat i ha quedat detingut a Madrid després de segurar que havia matat la seva exparella a Barcelona. El cas continua sota secret de les actuacions. Se n'ocuparà el jutjat de violència sobre la dona número 4 de Barcelona. Els metges han començat una vaga indefinida i han tallat la vinguda diagonal de Barcelona. Després de 12 jornades de mobilitzacions, els facultatius mantenen la pressió i no fixen cap data per aturar la protesta. Els professionals de la medicina reclamen millores a les seves condicions i respostes concretes. La mobilització arriba després de gairebé 2 setmanes de protestes i manté el conflicte oberta de la ciutat. Els Mossos d'Esquadra admeten preocupació pels aldarulls. La policia diu que s'enfronta a un nou fenomen de violència juvenil. El COOS defensa el dispositiu de dissabte a la nit, explica que el va fer amb la informació disponible. Tot i això, admet que no va encertar el nivell de violència dels participants. Sánchez promet una investigació fins al final. El president del govern diu que dos accidents en un any no són assumibles. Feijo afirma que Espanya té dret a saber què passa amb les seves infraestructures. El líder del Partit Popular demana explicacions sobre l'estat de la xarxa. Qui són els candidats catalans a les eleccions generals del 29 de novembre? Consulta les listes per al Congrés i al Senat. T'expliquem què han estudiat i quina trajectòria tenen els caps de llista per Barcelona. També detallem les particularitats de cada partit, a Tarragona, Girona i Lleida. Font 3-4. Els comuns retirem les seves listes del Senat a Girona, Lleida i Tarragona. Volen concentrar el vot en el partit dels socialistes de Catalunya. L'acord per a les eleccions al 29 de novembre arriba a l'endemà de l'anunci de l'estratègia conjunta de Partit Popular i Vox. Tots dos volen frenar a l'extrema dreta. La línia i obregat a noia dels farrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha recuperat la normalitat després d'un nou desprendiment al túnel de la Gurnal. Un altre desprendiment valtarà el servei aquest dilluns, just el dia que es tornava al funcionament habitual després dels canvis de la setmana passada. I nosaltres ara anem a fer un repàs de la previsió meteorològica. I és que avui dijous, tindrem una jornada força tranquil·la, el vegem portar amb intervals de sol i núvols i sense precipitacions destacables. Les temperatures seran suaus per aquesta època de l'any. Al migdia s'arribarà als 18 graus, mentre que les mínimes s'acituaran al voltant dels 12. Durant el matí dominaran les clarianes amb un ambient agradable i a la tarda els núvols aniran guanyant protagonisme. I de cara al vespre i a la nit el cel quedarà més anubulat. Com deia, amb la probabilitat de pluja serà molt baixa i per tant no s'esperen complicacions meteorològiques destacables. Per tant, aquesta bonança de temps, aquest temps més estable, després d'unes setmanes acompanyats per la pluja. Nosaltres ara escoltem el comentari que ens porta avui Pere Marull. What a time to be alive, diuen els engruixecsons, o quins temps ens ha tocat viure, que diríem nosaltres. Segurament de qualsevol època ens podríem dir el mateix, però convidaran en mi que d'un temps ens ha posat, des de l'any de la pandèmia, per situar un llindar tan artificial com qualsevol altre, la percepció de que el món en el que vivim se'n camina cap al desastre es fa físicament més present cada dia que passa. I els empordanesos, com ens ho mirem tot plegat? La personalitat empordanesa ha quedat perfectament definida la literatura i l'imaginari col·lectiu. Una busca ràpida basada en fons com Josep Pla, Fages de Climent, Catarina Albert, el nostre estimat company, Adrià Pujol o l'anyurat Vicenç Pajès Jordà, ens diu que els empordanesos venim a ser retratats com a independents individualistes, ironics i surneguers, arrelats del territori, francs i poc inclinats als formalismes, inconformistes i contradictoris, però també reservats i amants de la solitud. Som realment així? Què hi ha de tòpic i què de cert en aquestes afirmacions? Som com som o som un imagina de llòsperat de nosaltres? Deixaré que aquestes qüestions les respongui el nostre antropòleg de Capsalera, la microellx, que jo no sóc ningú per parlar-ne. Però sí penso que, de ser veritat, detenir els empordanesos és una certa mirada i personalitat particular en veure i actuar davant del món que ens envolta. Ara seria un bon moment per aplicar-la. Radiocapital compleix 25 anys sent la veu d'aquesta mirada. I potser per això ha programat pel proper set de novembre un interessant debat al centre cultural de Mercè de Girona amb quatre eixos temàtics de rabiosíssima actualitat. Violències mestlistes i feminicidis, habitats i desnonaments, racisme i extrema dreta, i guerres i conflictes internacionals. Un panorama de Solador, ja ho veuen, poc agents donat a l'optimisme. I si li donem una mirada empordanesa, aquest fotut món? Encara que sigui un tòpic, una farsa, una il·lusió, en aquests temps obscur d'homogenització mental i cultural, de pensament o mà pobra intel·ligència artificial, potser allò que ens queda, allò que ens salvarà, serà precisament la nostra mirada. El món sense tal i com ho coneixem pot sucumbir el desastre, però mentre nosaltres el collonem i ens en fotem, sempre quedarà un bridesparança. Mentre ens quedi l'emportar. Doncs ens quedem amb aquesta reflexió de Pere Maroll moltíssimes gràcies, i això ens quedarem amb aquest saber fer empordanes. I nosaltres fem una petita pausa, escoltem... re, 4 anuncis i tornem ben aviat. I marca l'horitzó. Les vinyes dibuixen el paisatge i el temps s'atura. És Mas Jelly, un lloc per descobrir els nostres vins, asseburir manitatges gastronòmics i viure experiències únicas de cultura i vanestar. Se liem a jelly a pals. Vine i viu Mas Jelly en tots els sentits. Aquest Nadal, les millors celebracions, comencen al voltant d'una bona taula. Al restaurant les dones de l'Hotel Barcarola a Sagaró, hem preparat un menú especial per al sopàs d'empresa i les trobades de Nadal. Entrans per compartir, llusa la marinera o rodó de vadella, postres i begudes incloses. Tot per només 37 euros amb 50, per persona. Celebre el Nadal amb nosaltres. Reserva el 972-3269-32 i a Infoarroba-barcarola.com. Restaurant les dones, Hotel Barcarola, Sagaró. El millor Nadal es comparteix. Tens entre 16 i 29 anys i no estàs treballant. A la Cambra de Comerces en Felió de Guixos t'oferem cursos subvencionats d'operar i de manteniment, auxiliar administratiu amb intel·ligència artificial, cuina, bar i sala, magatzem o monitor de lleure, entre d'altres. Els cursos començaran entre finals d'octubre i principis de novembre. Inscripcions obertes. Consulta la disponibilitat de places al 972-320-884 o per WhatsApp al 686-574-398. Li ha fet caure les cases dels tres porquets. Ho faré i la teva casa a terra tinaré. Però aquesta vegada alguna cosa era diferent. Però què passa aquí? Aquesta vegada no podràs, perquè estan fetes amb materials de qualitat d'enric Ferregama. Així no hi ha qui les fa si caure. Enric Ferregama. Confiança, des de 1952. Materials de construcció, ferreteries, aràmiques, parquets, bans i estufes. Vine a salar, visita la nostra exposició, o entra en ricferreifil.com. Enric Ferreg, grup gamma. Ja estamos aquí. Prepareu-vos per morir-vos de riure. Arriba el Circo Encantado, un espectacle per a tota la família. Guardonat amb la medalla d'or de les belles arts i avalat per l'INAEM. Ens trobareu a les fires i festes de Sant Narcís del 23 d'octubre a l'1 de novembre, davant del Pavelló Palau II. Reserva ara elcircoencantado.com. Atenció, fenòmens inexplicables estan passant a Girona. L'Àngel de la Catedral ha desaparegut. La bruixa ha estat vista baixant les escales... ballant. Central tenim un altre cas. La copullona ha sortit de l'unyar i sembla que porta escalfadors. Rebut i en banyeta? Negativo, també ha desaparegut. Veiem molta gent dirigir-se al mateix lloc. On van? A l'auditori de Girona ballam la música dels 80. Els 80 Girona va guanyar la Juventud Baila del Mític a Plauço. Aquest novembre aquella història torna a casa. Van den directe 6 cantants, coreografies, i Girona tornarà a ballar. La Juventud Baila encara. Aquest 7 de novembre, dos quarts de 8 del vespre, a l'auditori de Girona. Espectacle presentat i conduit per Àlex Casanovas. Compre la teva entrada auditoripuntgirona.cat. Bé. I el teatre mundial de la Visbale la acollirà al concert del premi mestre Conrat Saló, el proper 21 de novembre. Aquesta és la 14ena edició de la mostra que es fa. I acollirà als concerts de la Copla Visbale Jove, la Copla principal de la Visbale i la Copla Conrat Saló de l'Escola Municipal de Música. Per parlar, però, d'aquesta proposta del concert i de tot el que es farà aquell dia, ens visita el director de la Copla Visbale, Joan Eduard Prats. Bon dia. Bon dia. Què tal? Com esteu? Primer de tot, gràcies per ser aquí, Eduard. Esclar, com estan en la preparació d'aquests concerts? Perquè ja ens ha avançat una mica el programa i són molt despeses, són 3 coples. Esclar, com m'escordina tot això? Bé, doncs fa... Primer de tot, moltes gràcies per... per Rebrens, a Ràdio Capital. Fa molts mesos que sí treballa. Per sort, doncs, en aquest sentit, tenim temps, perquè són edicions que són cada dos anys, per tant, dien alts, llavors fa temps que hi estem treballant, perquè aquest concert ve del que és el premi mestre Conrat Saló, en aquest cas, el 14 d'edició, del concurs de composició que es fa des de l'any 1983, el 1983 va ser la primera edició de totes. Es va anar fent bastant regularment, fins que després per Rons X es va deixar de fer, i després a partir del 2012, doncs es va... Perdó, des del 2018, el 2008 va tornar a se reprendre, que això cada dos anys, des del 2008 fins a dia d'avui, amb l'excepció d'aquell any del Covid. Llavors, en aquest cas, doncs, són uns premis que, en els últims anys, s'ha pogut intentar poder fer... crear unes obres justament per les coples, doncs, de... diguéssim, de nivell elemental, perquè en aquest cas, doncs, costa trobar... peces, en aquesta, diguéssim, granatge més fàcil per poder-les muntar i per poder-les... per poder ser tocades. I, doncs, fins aquí, aquest any també, les sardanes són d'aquest estil, intentar crear repertoir per aquestes coples que són doncs més juvenils i més, diguéssim, de nivell elemental. En aquest cas, doncs, la principal avisbal i l'avisbal jove faran el concert d'aquests premis on es podran sentir dues sardanes, que són les finalistes, de les 8 que s'han presentat, i que, en aquest cas, el jurat ha fet la tria i acabarem sentint aquestes dues sardanes en el concert, a més a més d'altres sardanes que tocarà la copla més al jove i la principal avisbal, a la primera part. A la zona a part, serà una mica més distesa, que, en aquest cas, doncs, el que farem serà mostrar els projectes, diguéssim, nous i més diguéssim més actuals de cadascun a les coples, per una banda, l'avisbal jove farà el funk i copla, que és un projecte de música funky, amb copla, amb aquest sentit, doncs, una base de bateria piano, guitarra elèctrica baix i bateria dues cantants, i per la part principal avisbal ens faran el projecte Nostalgia Cubana amb copla, pianista i proposió cubana, una posta, diguéssim, una mica més desenfadada i diferent del que s'acostuma a fer en els concerts de copla, així en general, diguéssim. Esclar, veiem diferents estils, veiem diferents composicions, tot això, amb aquestes coples, que sí que tenen una trajectòria, però que també permeten experimentar amb altres tipus de música, que potser en principi no relacionem amb el món de la copla. Exacte, sí. En el cas del funk i copla, nosaltres és un gènere el funky que ens agrada molt, i justament vam dir, per què no podem tocar aquest tipus de música amb els nostres instruments, en tiples, flaviol, la tenora, els trompetes, el fiscorn, contrabaix, i vam dir, doncs, escolta, provem-ho, adaptem aquestes peces, hi ha gent que... hi ha compositors que ens han fet les adaptacions, com és el cas de Xavi Molina, el cas de Jordi Fontanilles, i pel cas, doncs, del principal de l'avisbal, en Neu en Tàgel, que és el pianista i compositor de totes aquestes obres de nostàlgia cubana, aquest projecte que podreu sentir, doncs, hi ha donat aquest caire, doncs, més llatí a totes les unitats característiques de la copla, en aquest sentit, acompanyades també del percussionista cubà, J. Calo. Per tant, us animeu a que vingueu, perquè realment seran projectes que difícilment els haureu pogut sentir. Segur... jo, segur que no, perquè és allò una combinació molt interessant. A més a més, també, i tenim la intervenció de la copla Conrad Saló, de l'Escola Municipal de Música, que aquest vull dir, si vosaltres sou joves en el món de la copla, l'Escola de Música encara és un pel més jove, és bon assenyal que hi hagi relleu, que hi hagi participants d'aquesta escola de música que formin part d'aquest concert i que formin part de tot aquest teixit del món de la copla. És important que hi hagi això? És important, digim, més que bé, perquè com aquell qui diu, ens asseguren la continuïtat, ens asseguren el futur, i més a més, també ens asseguren que es continua fent pedagogia en aquest aspecte. Actualment sí que la copla Conrad Saló, de l'Escola Municipal de Música Conrad Saló, que també porta el mateix nom del compositor i director, doncs està poder travessar unes hores baixes en el sentit que hi ha poc alumnat, per tant, també aquí, la crida de poder agafar un instrument de copla i començar-lo a estudiar i a tocar, i en aquest sentit no hi ha barreres d'edat, tinguis l'edat que tinguis endavant cap a l'escola, perquè falten més músics de copla, i això és així, no només a la Visval, sinó que per tot arreu m'atreviria a dir, ara, actualment. Per tant, aquest dia no volem que no hi sigui la copla Conrad Saló, i serà, i més a més, amb aquest premi que volem, que es faci més enfasí a les composicions per aquesta mainada, doncs intentarem que sigui una empanteta per anar millor. També, aquest premi de composició permet reivindicar la música fet al territori, és a dir, allò, composicions d'autors que són d'aquí i que componen per gent d'aquí. Entenc que també és important fer aquesta tasca, no? I potser no tant basar-nos en models que ens arriben d'altres llocs i d'altres païs, no? Sí, en aquest cas, hi ha hagut sempre bona participació, que, com deien, hi ha hagut 8 sardanes que s'han presentat al premi, més o menys sempre estem en aquests números, han guanyat altres edicions gent, compositores tan populars com Martimón, Francesc Tejidó, Daniel Gasulla, Maria la Finet, Xavier Pinyol, vull dir que, en aquest sentit, la gent si continua presentant, i aquest any, doncs, veurem com val les coses. També fem aquesta crida a venir al concert, evidentment perquè creiem que hi ha molt bon reportori i variat, però també perquè ens ajudarà la gent que vingui al concert, que és entrada gratuita, en recordem-ho, ens ajudarà a votar el que és el premi popular, és a dir, hi ha dues finalistes, de les quals una de les dues ja té el premi del jurat, que passa aquí a secret, i després allà mateix se s'assuntiran, a la primera part, les dues sardanes finalistes, i la gent a la mitja part votarà una d'aquestes dues sardanes, i, per tant, també seran partícipes d'acabar de rodar unió premi, diguéssim. Per tant, l'assistència al concert és important, que en aquest cas recordem que serà el 21 de novembre, a la 6 de la tarda, al Teatre Mundial de la Visval d'Empordà. Els premis es donaran a conèixer al final del concert, o ens hauran d'esperar una mica més per saber qui és el guanyador del premi del jurat i qui és el guanyador del premi del públic? Justament això es farà públic abans de l'última peça, just abans entre la penúltima i l'última. Per tant, l'emoció serà fins pràcticament al sortir del teatre, com aquell qui diu. No hem de... Les entrades són gratuïtes, però no sé si hem de reservar alguna plaça, quanta gent pot assistir al concert més o menys? El teatre hi cauen unes 330 persones, aproximadament. Per tant, l'entrada és lliure, no s'ha de reservar enlloc. Si algú ho pogués trucar, pot trucar directament al Teatre Mundial, però en principi no hi ha d'haver cap problema. Sempre hi ha lloc per a tothom. Sí que se'n plena, però no és allò que diguem... No hi ha lloc per seure. Sí, no. En principi hi ha lloc i... i... contents que hi pugueu ser-hi. Doncs estarem molt pendents d'aquest concert, que recordem-ho, es farà aquest proper 21 de novembre, a la 6 de la tarda, al Teatre Mundial de la Visval, amb aquestes 3 coples, amb la Copla Visval Jove, la Copla principal de la Visval, i també la Copla Conrat, saló de l'Escola Municipal de Música, hem parlat amb l'Eduard Prats. Gràcies per ser aquí el supermatí. I esperem que vagin molt bé allò, el concert i tota la tasca que teniu de reivindicació des de les coples. Gràcies. N'irà molt bé. Merci per l'entrevista. I si voleu un petit testet d'una de les peces que hi haurà aquest 21 de novembre, veniu a la festa de ràdio capital, l'Hemper de Tallar, d'aquest 31 d'octubre, perquè la Visval Jove hi serà tocat una d'aquestes peces. Per tant, ja aquí farem una petita avançada. Petit testet. Doncs això n'estarem molt pendents. I serem tots dos, per tant, si ens voleu venir a veure presencialment, doncs serem per allà, tots. I tant que sí. Gràcies. Eduard, que vagi bé. Gràcies. I nosaltres seguim amb el supermatí. El que passa és que abans fem una petita pausa, no és Copla, però escoltarem una mica de Bruno Mars amb iges Maid. ¡Oh, chau! I quan passen gairebé dos minuts de... dos quarts de 9 del matí, seguim amb el rapàs informatiu aquí, des de ràdio capital i en emissió des de ràdio Visval i ràdio Begu. I és que el projecte d'un aerogenesador de 5 megabats al Bons xoca amb l'oposició veinal. La instal·lació es troba en fase d'informació pública i la plataforma Defencem el Bons amb el suport de l'Ajuntament s'ha oposat el projecte i reclama estudiar-ne els possibles efectes sobre el paisatge, la biodiversitat i també l'activitat agrícola, Joan. L'empresa energètica Estebanell projecteu un aerogenesador de 200 metres d'alçada al Bons. La infraestructura anomenada el Molida-Salanx tindria una potància de 5 megabats i s'oblicaria en plena plena agrícola. L'aerogenesador tindria una alçada de més de 120 metres fins al centre de les pales. El conjunt arrebria a 200 metres amb les pales en posició vertical. Estebanell prevé una producció anual d'uns 13.000 megabats d'hora de l'actricitat renovable. Segons l'empresa, aquesta quantitat equivala el consum elèctric anual d'unes 4.300 llars. La plataforma de fons amb el Bons vinculada a la defensa amb l'emport de net s'ha renovat per posar-se a la instal·lació. El col·lectiu compta amb el suport de l'Ajuntament del Bons i considera desproporcionades les dimensions del Molí. El veïns reclamen una revisió rigorosa del projecte i una valoració complet de les possibles afectacions. Les entitats animen la ciutadania a presentar alegacions abans dels 6 de novembre. La crida es sederça especialment al veïns del Bons, l'escala i la demat. La plataforma defensa les energies renovables per a considerar i prioritzar instal·lacions compatibles amb les característiques del territori. L'impacte sobre el paisatge i la biodiversitat és una de les principals preocupacions dels opositors. Segons defensa amb el Bons, la aerogeneració vicaria en un espai de connexió ecològica entre els parts naturals de l'esigua més de l'emportar i del mongri. La plataforma alerta de possibles discurs per a les alms migratories, els rapinyaires i els rats penats. També demana estudiar sobre les col·lisions amb les pales i les alteracions dels espais d'alimentació i desplaçament de la fauna. L'aproximitat al molíal, els habitatges i explotacions ramaderes també genera preocupació. Segons els opositors, la instal·lació se situaria a poc més d'un quilòmetre del núcle del Bons i a uns 500 metres d'alguna es messies. Les dues granges més properes quedarien a menys de 350 metres. Les entitats reclamen estudiar els possibles efectes de soroll, les vibracions i la il·luminació nocturna sobre els residents i els animals de les explotacions properes. L'aigua subterranya i els terrenys i curricules són altres punts de debat. La construcció requeriria una excavació de gairebé 2.000 metres cúbics per als fonaments. Defensem al Bons demana garantia sobre els possibles afectacions a les cuifes de la beixter i sobre la restauració del terreny quan es desmenta i a l'installació. La plataforma també castiona l'ocupació de camps i col·l·latge al regadiu de Colomés, una zona beneficiada per inversions públiques de modernització agrícola. Este menell defensa el projecte com una contribució a la transició energètica i a la producció renovable de proximitat. Per la seva banda, defensem al Bons proposa prioritzar les cobertes dels edificis, els polègics industrials i els terrenys ja transformats. I la generalitat, a més, és un informat desfavorable d'impacte ambiental per instal·lar quatre aerogeneradors al pla de la tallada. Es tracta d'un informat que remarca la valoració negativa que podrien tenir aquests molins en el paisatge que condicionen l'informe. El govern assegura que els aerogeneradors no s'adecuen a les directrius d'ordenació territorial i de paisatge i retreu als promotors que no hagin presentat alternatives que hi encaixin. Des de l'associació d'empreses d'energia eólicat criticen la decisió i consideren que aquesta declaració desfavorable posen risc la transició energètica de Catalunya. La generalitat de Catalunya apunta que els quatre aerogeneradors projectats en aquest punt de la tallada d'Empordà contradiuen tres directrius concretes sobre l'impacte que podrien tenir en el paisatge. En primer lloc, destaquen que cal preservar l'entorn agrari de l'abat valor productiu que hi ha a la plana de l'Empordanet i la segona directriu es fixa en l'impacte que podríem provocar als aerogeneradors en el canvi visual dels miradors i itineraris que hi ha a la zona com ara el castell del Mungri, com un dels miradors de consolidació prioritària. La tercera directriu remarca la necessitat d'evitar posar aerogeneradors en fons escènics emblemàtics com ara el Mungri i en tots els seus entorns on hi ha municipis com el de Bellcaire d'Empordà o la tallada, dos núcleis que busquen preservar i revalorar el paisatge per mantenir-los com a referents visuals. Des de l'associació o l'elicat critiquen aquesta decisió, asseguren que aquesta és la primera vegada com un projecte es descarta per l'impacte paisagístic i retreu que aquesta decisió genera un element d'inseguretat jurídica en el sector. En aquest sentit, l'associació remarca que no es pot mesurar quines alfons escènics d'un paisatge i que, per tant, suposa un element molt subjectiu. En l'informe de la Generalitat, també s'obreia l'oposició de l'Ajuntament de la Tallada i les eleccions contràries al projecte d'altres pobles veïns. Malgrat tot, asseguren que hi ha una resolució mediambiental acceptable per part del Parc Natural que hi ha a la zona en matèria de preservació de la bifàuna i els quiròptes. En aquest cas, els promotors comprometien a implementar un sistema automàtic per detectar bifàuna basat en càmeres i eines d'intel·ligència artificial que permetrien aturar els motors si es detectaven ous de grans mides o espècies sensibles. L'associació critica que a la mesura manté un déficit en energia iòlica de marcació de Girona on encara no hi ha cap aerogenerador. Segons els promotors, això creeu que hi ha un Congrés de Territorial Inadmisible en comparació amb altres punts de Catalunya com ara les terres de l'Ebre, on hi ha una gran concentració d'energia eòlica. I l'empresa, on treballava l'operari que va provocar l'incendi de les gavarres, preveia que els treballes fessin amb una serra manual i no amb una radial. La consellera de Territoris Sílvia Penequeu ha explicat durant una sessió informativa que ha dubteat el Parlament sobre l'incendi, on ha detallat també que es van enviar un SMS als dies previst a l'UT formada per construccions de roba USA i a Quaterra de Serviciós i Infrastructures, SL. Avisant de les restriccions que implicava el pla Alpha3. Sobre això ha dit que l'empresa argumenta que no considerava que els treballs rebastissin cap perill perquè es podien fer a meines manuals. Pané que va compareixer a ell en sessió informativa de la Comissió de Territori i Habitatge per informar sobre l'incendi davant dels grups polítics. La consellera va començar la seva intervenció recordant que el cas està judicialitzat i que el Parlament té a veure un expedient sancionador contra l'empresa on treballava l'operari per un import de 323.000 euros. Durant la intervenció, la consellera va fer una cronologia dels fets i va explicar que segons la informació facilitat de per l'empresa, el 3 de juliol l'operari va arribar a la carretera J660, més coneguda com la carretera de la ganga, a dos quarts de nou del matí. Va desmuntar el senyal i va tallar en una radial una de les dues potes de suport del senyal malmès, en lloc de retirar-lo conjuntament amb la cimentació de l'encoratge del mateix senyal. Va atallar. La consellera va relatar també que un quart de deu es va fer una trucada al 112 i que l'empresa situava pels vols de dos quarts de deu, al moment en què l'encarregat va tenir coneixement dels fets després de diverses trucades sense resposta. Segons la documentació facilitada per aquesta UT que feia el servei, insisteixo segons la informació que ens trasllada aquesta UT, l'operari va arribar al lloc d'aquesta reparació a dos quarts de nou del matí, va desmuntar el senyal i després d'aquesta operació va procedir a tallar en una radial una de les dues potes de suport del senyal que havia quedat malmesa en comptes de retirar-lo conjuntament amb la cimentació. Amb relació això, Panéke va recordar que aquell dia hi havia vigent el pla Alpha 3 i que els serveis territorials de carreteres havien recordat les adjudicatàries d'obres de la limitació i que la normativa establia que els treballes en radials a més quedaven suspesos en cas d'activació d'aquest nivell. A més, la normativa també fixa que per fer treball d'aquest tipus hi ha diversos requisits. Entre ells, disposada una motxilla amb 15 litres d'aigua, la presència de dues persones, la suspensió en cas de perill molt alt o la neteja de vegetació al ràdio més proper. I tu, Ruella de Montgri, l'estartit obren les votacions dels pressupostos participatius. Els veïns podran escollir entre 15 projectes d'una... amb una dotació de 150.000 euros. Aquesta cinquena edició incorpora un sistema de votació que permet seleccionar diverses propostes. Els resultats es coneixeran el desembre i les actuacions s'executaran durant el 2027, Sergi. El període de votació començarà a l'1 de novembre i s'allargarà fins al dia 30. La cinquena edició dels pressupostos participatius incorpora un nou sistema de votació basat en una cistella de la compra. Cada persona podrà seleccionar una o diverses propostes amb un límit conjunt de 150.000 euros. No serà necessari gastar tota la quantitat disponible, però els vots que superin aquest import quedaran anulats. Aquest sistema vol facilitar la comparació entre projectes i ajudar els participants a valorar-ne el cost. Les 15 propostes tenen pressupostos que van dels 1.700 al 110.000 euros. Totes han estat presentades per veïns i entitats locals revisades pels serveis tècnics, municipals i prioritzades per la comunició de seguiment. Torrella de Montgri compta amb 10 projectes candidats i entre les propostes hi ha millores a les places de l'11 de setembre i de la Pau, més bancs a la mota del Ter i reductors de velocitat al camí de sobrestand. També es planteja noves fonts d'aigua, taules de joc a l'aire lliure i millores a la pista esportiva a l'agàbia. Les propostes inclouen nous equipaments per a l'espai jove i l'adecuació de la capella de les clarisses per acollir activitats culturals. A l'estartit hi ha 5 projectes submesos a votació i les actuacions proposades inclouen més ombra al parc del vaixell de fusta, millores a l'entorn de l'escola Protixol i la reforma de l'espai jove. També es planteja instal·lar més fonts d'aigua i adquirir un nou equip de so per a les activitats municipals. Podran votar a totes les persones empadronades a Torrella de Montgri i l'Estartit que tinguin 16 anys o els compleixin durant el 2026. Els resultats de les votacions es faran públics durant el proper mes de desembre i l'Ajuntament preveu executar els projectes seleccionats al llarg del 2027. I 7 de cada 10 empreses grans gironines augmenten la facturació i gairebé 8 de cada 10 amplien la plantilla. Són dues de les principals conclusions de la setzena edició de l'informe Girona Cent, elaborat per la consultora KPMG i la Càtedra, càmbra de l'empresa familiar de la Universitat de Girona. L'estudi analitza les 100 empreses amb més facturació de les comarques gironines i recollon en aquesta sobre la seva evolució i les perspectives per al 2026, Sergi. Els resultats mostren un creixement de l'activitat empresarial, especialment entre les companyies familiars. El 69% de les empreses encastades han incrementat les vendes, mentre que un 14% les han mantingut i un 17% les han reduït. Pel que fa a l'ocupació, el 78% han augmentat el nombre de treballadors. Les empreses familiars presenten una evolució més favorable en tots dos indicadors. Malgrat aquests resultats, la dificultat per captar i retenir treballadors qualificats continua sent el principal problema del sector empresarial Gironi. Gairebé la meitat de les empreses encastades assenyalen aquesta qüestió com un dels seus reptes més importants. La transformació digital i la disminució de la rendibilitat també preocupen les companyies. Tots dos factors apareixen entre els principals problemes identificats per més d'una tercera part de les empreses participants. La intel·ligència artificial és una altra dels grans reptes empresarial. Només dues de cada deu empreses disposen d'una estratègia definida per incorporar aquesta tecnologia. Gairebé la meitat tenen una estratègia parcial i una tercera part encara no n'han establert cap. L'informe també destaca el creixement del nombre d'empreses actives a les comarques gironines durant el 2025. Girona ha registrat un augment proper al 2% i ha liderat aquest indicador a Catalunya per segon any consecutiu. Tot i aquesta evolució, el nombre d'empreses encara es manté per sota del màxim registrat tres anys abans. L'estudi dibuixa així un panorama de creixement empresarial a Girona amb la rendibilitat, el talent i la digitalització com a principals desafiaments de futur. I Palamós celebra un nou sandenari, Pilar Núgarol Mateo ha comprat 100 anys i ha rebut la felicitació de l'Ajuntament acompanyada dels seus familiars judits. Pilar Núgarol venixa el 26 d'octubre del 1926 al barri de les Corts de Barcelona. Durant la juventut va treballar de modista i més endavant es va dedicar a la cura de la llar i de la família. La seva vinculació en Palamós va començar durant la dècada del 60, quan el seu marit Antonio Riu treballava en el sector de la construcció. Precisament va participar en les obres dels edificis Jaume II i l'Empordà, situats al passeig de mar. Al principi la família només passava els estius al municipi, però molts anys van decidir establir-s'hi definitivament. Primer van viure al barri de Masguàrries i posteriorment es van traslladar al Pist a prop del Parc de l'Arbre d'un Pilar Núgarol continua vivint actualment. La Santanària té tres fills, dos nois i una noia i quatre nits. Fa aproximadamente 20 anys que va quedar a Vidua. La celebració del Santanària ha comptat amb la visita de l'alcaldeça, Maria Puig i la regidora de Gingran, i Holanda Guilar, que li han lliurat un ram de flors en nom de l'Ajuntament. Amb aquest homenatge, Palamós manté la tradició de reconèixer els veïns i veïnes que arriben els 100 anys de vida. I el duet Ness und Orma oferirà música clàssica al cementirí de Palafrigell per tots sants. L'actuació tindrà lloc al diumenge 1 de novembre, durant el matí i l'Ajuntament. També farà les tradicionals ofrenes florals, els fills il·lustres i adoptius de la vila. El cementiri obrirà de nou del matí a 6 de la tarda, Joan. La música acompanyarà les visites de familiars i veïns durant una jornada dedicada al record de les persones difuntes. La proposta musical formarà part dels actes de comamoració de tots sants organitzats per l'Ajuntament de Palafrigell. El concert es desenvoluparà dins del recinte foranari i oferirà un acompanyament musical a les persones presentos al matí. L'Ajuntament també mantindrà les tradicionals ofrenes florals, els fills il·lustres i adoptius del municipi. El cementiri municipal es depositarà en flors de les tombes de Josep Torre i Joan. I Joan. I Fils predilectes de Palafrigell. També es recordarà l'artista Modesco Chart, reconegut com a fill adoptiu de la vila. El cementiri de Llofriu es farà una oferena floral a la tomba de la escriptor Josep Pla, també reconegut com a fill predilecte de Palafrigell. Aquest homenatge forma part dels actes institucionals de la record de les persones destacades de la història del municipi. La comamoració inclou l'anomenatge als combatents de la guerra civil i a les persones deportades als camps de concentració. La Junta també en farà una oferena floral al monòleg de la plaça de la Pau. Aquest espai està dedicat a la memòria de les persones afectades per la guerra i la deportació. Pel que fa a la informació de servei, el cementiri municipal de Palafriu obrirà de nou del matí a 6 de la tarda durant tots sants. Aquest horari permetrà les visites de l'art de la jornada més a llà de la faràgia del concert. D'altra banda, l'Ajuntament ha fet diverses actuacions de reparació i manteniment del cementiri municipal per venyar a l'estat de conservació de les instal·lacions. Els través en inclòs la reparació dels paviments, el tractament d'esquerdes i la millora dels arrebossats de les parets. També s'han pintat els nínxols desocupats i s'han adequat diferents elements de la recinta. Aquestes intervencions formen part de les tasques de manteniment de l'equipament municipal. I nosaltres, com sempre, abans d'acabar el supermatí dels dijous hem de saludar l'Ignasi Erbat. Bon dia, Ignasi. Com estàs? Què tal? Bon dia. Com anem? Doncs molt bé, perquè... o sigui, avui... és que sembla que cada setmana em portes pel·lícules de dir... m'interessa molt. I justament aquesta setmana n'hi ha alguna que... que em fa molta gràcia, però hi ha alguna que és bastant... l'he estat veient molt per xarxes. Ara ho comentarem. Però t'hi haganes allò de comentar, veure què tal, veure com es presenta la setmana. Tornem amb una setmana d'estrena de cinema, que sembla que abans de Halloween tothom es posa d'acord. Sí, bé, i aquesta és la setmana forta. És a dir, tenim el Halloween, que és aquest cap de setmana. Aleshores hi ha un munt de pel·lícules, de gènere, de terror, de cinema fantàstic, que ens arriben aquest cap de setmana. De fet, les quatre que comentarem avui ho són. Han passat les quatre pel festival de Sitges. Vull dir que... bé, ara en parlarem de cadascunarell. A mi em sorprèn que la primera, justament, hagi passat per Sitges. O sigui, sí, però no m'ho esperava. Cap de setmana les deu del matí, per agafar la mainada. Puc imaginar. Sí, sí. Sí, sí. I ara, o sigui, parlem d'aquesta, el Shai Shon, missió carbassa, que malauradament el trailer no l'he trobat en català, i haurà de ser en castellà, per tant, escoltem-ho. Bueno, és el Shai Shon, de fet. Me'n canta. No parlen, vull dir, fan... Bé, aquestes coses a les oròs, bueno... És fantàstic, és fantàstic. Posem el trailer. Som-hi. Este año, descubre tan espeluznante que te dejará flipando en colores. Porque para la oveja Shon y su rebaño, las cosas están a punto de ponerse... peleagudas. És boníssim, o sigui, és que a mi em recorden allò quan tenia aquella tendredat de 6, 7, 8 anys, que jo veia aquesta sèrie a la televisió i em feia molta gràcia. Sí, sí, és una sèrie, és meravellosa. Recordem que són els estudis Arman i la desenvolupen, que venen fent, doncs, estomoseix una omplestilina de fa mil anys, aquesta gent, i el Shai Shon és un dels seus grans èxits en televisió, amb les diferents temporades de la sèrie, fins i tot va tenir el seu espinof. Aleshores, ara han començat una saga de pel·lícules i hi ha tres pel·lícules, aquesta és la tercera, i amb l'excusa de Halloween i de portar-lo al terreny del terror, doncs, ens arriba també ara aquesta pel·lícula, en anglès és The Beast of Mosipoton, doncs, és la granja del Shai Shon, i és una història molt divertida, amb molts homenatges, amb moltes pel·lícules de terror. Aquí per una banda, tenim el Shai Shon, que estan cultivant carbasses i hi ha un... sempre els hi passen coses dolentes, tot el que les carbasses acaben fatal. Aleshores, inventa una cosa, algun líquid, un plan Frankenstein, per poder fer carbasses que creixin en un sol dia per tenir-les a punt pel dia de Halloween. El que passa és que el gran J.C. confon amb una cosa que fa créixer el pèl, i suposa, perquè és calb, i aleshores de cop i volta comença a sortir-li pèl per tot arreu i gairebé es converteix en una bèstia, i aquesta bèstia amb mossi-bot, que fa referència que no és res més que el gran J.C. té pèl. Que s'ha transformat. No, li ha crezcut el pèl de tot arreu, aleshores és com un yeti, una cosa peluda, que va donar en voltes per allà. I tota la pel·lícula és aventureta, el voltant d'això, intentar el Shai revertir la situació, molt divertida, jo crec que... Per anar a veure tots els moments. És meravellós. I agrega el trailer 5, que és allà, que el voltacament ha de ser sentit. La pel·lícula no té diàleg, no parla, en tot és l'àptic, aquest tipus d'humor, molt ben fet i molt ben portat. Sí, exacte, no cal parlar per entendre-ho bé. Exacte. Ara, amb una completament diferent, que aquesta és la que ha generat molt... No controvèrcia, o sigui, ha donat molt que parlar a xarxes socials, perquè jo no és el primer... O sigui, no és el primer fitback que tinc d'aquesta pel·lícula, sinó que es veu que ha generat molta expectativa aquesta pel·lícula de Weecare, que és del tot curiós. Sí, sí, sí, està molt bé també, eh, tu dius? ¡Oh! No hace falta que grites, te olemos a la lengua. ¡Cómeme el boquerón, capuyo! ¡Qué pescadora! ¿Ya te has pillado una amante? ¡Ah! El amor parece más una carga que un premio. Era de mi madre. No es ninguna vergüenza pasar el resto de tu vida. O sigui, és aquesta... Aquesta història d'hèl·lic, una mica, de la pescadora que no troba marit i que, casualment, ni construeixen un... Sí, bueno, ni troben i busquen, també. Exacte. És una mica... Ella és l'Olivia Coleman, és com... Fantàstic. La marcinada del poble. I la història hem de dir d'entrada que és una faula, és com un conte que té un missatge, digués, amb una lliçó moral que t'ofereix al final de la pel·lícula, com veus tota aquesta història. Ho dic perquè també per Charles, he vist que li posaven 50 hombres de vímat, fent referència... Jo és el que vius per Charles. Ja, no, no, no. A veure, sí, entenc que el joc de paraules és la trama de la història, però hagi estat a les antípodes qualitativament cinematogràficament d'aquella pel·lícula. Hi ha només interpretativament, ja, i és com un... Sí, no té res a veure. Què va. Doncs això és, bàsicament, l'història d'aquesta peixatera, d'aquest poble, que és la marcinada del poble, hi ha una caiana totalment destrossada, allà sembla que el poble tothom és feliç, tothom té parella, tothom està casat, també les parelles es fan així... per acords, diguéssim, i poca cosa més. Però hi ha una parent felicitat, de cop i volta arriba el personatge de l'Olivia Coleman, que està farta ja de tot això, i li diu, vull ser una mica com els altres. I li pregunta el Cistaller, que és en Peter Tinklage, que l'hem vist de joc de trons, li diu, fabriquen un home de vímet, com aquell que... D'acord, si ho més el tindré a fer. És aquest realisme màgic, que hi ha la pel·lícula que pots crear, és certs de vius, diguéssim. Sí, sí. El no res o del vímet. I li fa un home de vímet, que, clar, se l'emporta a casa seva, i resulta que és l'home perfecte. És tan perfecte que ella no s'ho creu, no? No crec. Va jugant tota la pel·lícula, a banda que llavors és l'emveja de totes les dones del poble, i aquí van sortint de tot, no? Emveges, o sigui, tots els instins... Sí, tots els instins, aquests dolents d'aquesta societat que està muntada d'aquesta mà. I és una bona pel·lícula, està la veritat, està molt bé, m'agrada molt, va clausurar el festival de Sitges, i situacions molt divertides. Molt bé. Anem a parlar, ara, de Levitiixos, que... Levíticos, sí. Això. Sí. Anem allò ràpid perquè queden allò dos minuts i escaig. Però aquesta té pinta de ser molt dura, eh? Sí, està molt bé la pel·lícula, és una pel·lícula australiana, petitona, és a dir, que no us penseu que té un gran pressupost. Té una idea que rescata d'Eik Follows, aquella pel·lícula de terror que també m'ha impactat fa uns quants anys, i això per resumir, rapidament, és la història de dos nois que estan enamorats, aleshores, a les seves famílies, perquè per evitar aquesta relació, que primer és homosexual i que, per tant, no volen, invoquen, com si fossin una secta, un dimoni, un diable, que pren la premsa física de l'altre. És a dir, que quan estan junts mai s'ha avançat on ells, o l'altre és el dimoni. Clar, és una manera per separar-los i que no estiguin junts. Aleshores, el que fa aquest dimoni, evidentment, és intentar matar l'altre. Mara meva. I això, o un maquinó en els pares. Mara meva. Imagina't el nivell en el que ens trobem. Sí, sí. I la pel·lícula està molt bé, no deixa de ser també una... d'àfores, l'amor prohibit i aquestes coses. És una molt bona pel·lícula, la veritat. Doncs ja la veurem també. I anem a fer un últim repàs ràpid a Hope. Repes d'un minut, va. No sé si ens donarà temps. Sí, perquè... Com va? Siguéssim dir, mira, la pel·lícula més decebadora del Festival de Sitges, jo diria que és aquesta. Sí, perquè venia molt el director, és el coreà, el Joan Hink, que havia fet certes bones pel·lícules. Ara venia amb una monster movie de gairebé 3 hores, ja ho aviso, de gairebé. És una pel·li que és tan excessiva en matratge com a senes d'acció, l'acció també és absolutament excessiva. Hi ha un tipus d'humor que a mi no crec que... A mi no em funciona, és... amb una if, una mica estúpid, podríem dir. I és una pel·lícula que comença, dic jo, com una pel·lícula de monstres, com una mena de Godzilla, i acaba com a batard, que és una cosa que no té cap mena de sentit. A més a més, la pel·lícula té una evolució... que... que... que no m'agrada. A més, la pel·lícula no acaba, perquè resulta que està plantejada com una trilogia. Ja veurem si es farà. De 3 hores? Perquè en Tequila tampoc ha acabat de funcionar bé. Aleshores ja veurem si aquest projecte es queda aquí, que jo crec que es quedi. És que veurà aquí. Ostres, són 45 minuts... Els primers 45 minuts penseu que no es veu res. És gent fugint de coses. Però hi ha unista fugint de coses que salten, però no es veu el monstre encara, no veus res. I quan es veu el monstre, els efectes especials realment són bastant lamentables. Doncs vaja, doncs... Allò que veiem... Allò... un cop d'aigua freda... la secció. Això... aneu a veure el saixó, que sempre és dit. Exacte. I wikarela i viticostes són molt bones pel·lícula. Exacte. Doncs, Ignasi, moltes gràcies, i ens tornem a retrobar la setmana que ve, que vagi bé. Igualment, un fort abraçada. Adéu. I nosaltres ens acomiadem aquí del supermeti que hem fet des de Radio Capital i en emissió a Radio Isbal i Radio Agú. Ens tornem a retrobar demà a partir de les 8. Moltes gràcies per seguir-nos, i que passeu un bon dijous. Adéu, adéu.