Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 28/10/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, és Dimecres 28 d'octubre del 2026. A Calonja ha sortit el sol a un quart d'avui i estarà a una temperatura de 14 graus. Us parla Joan Coll i això és el Supermati, el programa matinal d'actualitat del Baix Empordà fet i produït per Ràdio Capital i enemies o conjunta com sempre per Ràdio Visbal i Ràdio Begu. En el supermati d'avui, entre altres temes, us explicarem que condemnen dos homes per abordar i fer tocaments a un grup de menors de 14 anys a Palamós. I també que Silvia Pérez Cruz vins i le Cors Grau i el Festival Ítica entre els premiats pels 25 anys d'aquesta casa de Ràdio Capital. I també que Sòs Costa Brava denuncia que Palafrugell aprovarà la construcció de 22 pisos als jardins de Rubió i Todorí a Calella. A l'espai entrevista avui tenim una nova entrega de la col·laboració entre Ràdio Capital i Origina Emporda net per posar en valor els productes i sobretot els productors de casa nostra. Parlarem amb en Jordi i la Glòria, del Mas Entre Serra i de la Seva Mel. I com que es dimecres toca repassar la programació d'un nou equipament cultural del Baix Empordà, avui ets el torn del Teatre Mundial de la Visbal d'Empordà i ho farem amb la seva regió de la cultura Eva Rovira. I també que una estona de mans fem un cop d'ull a les principals·lectures d'aquest matí de dimecres, 28 d'octubre, aquí, a la nostra comarca. Maria, els diners, bon dia. Hola, bon dia, Joan. L'audiència de Girona ha condemnat a dos anys de presó a cadascun de dos homes que han reconegut que cap a l'estat de l'any del 19 de juliol del 2022 van abordar un grup de menors de 14 anys a Palamós i han fet tocaments a dues d'ales nenes. Fiscalia, acusació particular i defensa han arribat a un acord i el Tribunal de la Secció Tercera els ha condemnat de viva veu com autos d'un delicte de bus sexual a menor. Com que han reconegut els fets no tenen antecedents i es compleixen els requisits legals no hauran d'entrar per a presó. L'audiència ha suspès l'execució de la pena amb la condició que no tornin a delinquir durant 5 anys i que paguin mil euros a cadascun per indemnitzar les víctimes pel dany morat. I els fets delictius registrats a la visbalt d'emportar han disminuït prop d'un 19% durant els mesos d'estiu. Entre el juny i el setembre de 2026 la policia local ha comptabilitzat 125 fets delictius demà del 154 del mateix periodat de l'any anterior. Aquesta reducció coincideix amb un increment de preu del 15% de l'activitat policial segons el balanç presentat per l'ajuntament. Els delictes contra el patrimoni concentren algunes de les disminuïtions més destacades. Els furs han passat de 37 a 20, una reducció de gairebé la meitat. Els robatoris en força també han baixat de 27 a 16, mentre que els robatoris en violència han passat de 10 a 7. I el projecte Marc Viu prepara l'installació dels primers equips per contribuir a la repoblació d'espècies marines salvagem per d'àrcara. Sergi Villena, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. Silvia Pérez-Cruz, 20 i l'Hicorz Grau i el Festival Itacà entre els premiats pels 25 anys de ràdio capital. Ràdio capital anunciat si reconeixements dels seus 25 anys que distingiran Silvia Pérez-Cruz, 20 i l'Hicorz Grau de Palafrugell, el Festival Itacà, la Fundació Vimar, Televisió Costa Brava i Revista del Vajampordà. Escollits entre les propostes del grup d'opinió de l'emissora, els guardons es lliureran el dimarts 10 de novembre a l'auditori dels jardins de Cap Roig. I seguim amb tu, Sergi, perquè ens has d'explicar que SOS costa brava denunciar cap a la Frugella. Aprovarà la construcció de 22 pisos als jardins de Rubió i Todorí a Calella. L'entitat denuncia que l'Ajuntament de Palafrugell té previst aprovar definitivament el pla de millora urbana per la zona dels jardins Rubió i Todorí a Calella de Palafrugell. Això comportaria la construcció de dos blocs d'habitatges amb 22 pisos en total en aquesta zona. Fui dir-li, Brola, que tal? Bon dia. Bon dia, Joan. 7 de cada 10 grans empreses gironiners augmenten la facturació i gairebé 8 de cada 10 ampliant la plantilla. Així recull informe Girona-Sent. L'estudi analitza l'evolució de les principals empreses de la demarcació durant el 2025. Tot i els bons resultats, la manca de treballadors qualificats i la incorporació de la intel·ligència artificial, continuen sent alguns dels principals reptes del sector. I el Consell Comarcal del Baix Emporda i Veòlia destinant 10.000 euros d'ajuda a famílies vulnerables a pagar el rebut de l'aigua. Les dues institucions han renovat el conveni de col·laboració, que permet garantir el subvinistrament d'aigua a persones amb dificultats econòmiques de nou municipis de la comarca. Des del 2016, més de 150 famílies estan beneficiats d'aquests ajuts. I el Massi Baixter desapareixerà la temporada vinent com a equip professional de ciclisme femení. El Club Emporda ha anunciat al final del projecte després d'avui temporades combatint el màxim nivell, una decisió que afecta tant el primer equip, el Massi, el Baixter o el Home Steam, com el conjunt de formació Baixter o el Home Academy. En una entrevista al supermatí de Radio Capital, el president del club, Sergi Güell, explica que la decisió respon principalment en motius econòmics. I aquests són els principals titulars d'aquest matí de dimecres 28 d'octubre del 2020, aquí al Baix Emporda, que és el nostre titular, que ja sabeu que es ampliarem d'aquí una estona tal bloc informatiu del supermatí. Ara, però, toca ampliar la vista i mirar què passa més allà de casa nostra. Els metges comencen a avui una vaga indefinida, ho fan després de 12 jornades de mobilitzacions i sense posar-hi una data de final. Els facultatius reclamen millores i alerten de l'impacte en l'atenció als pacients. La turada pot endarrerir visites i proves i deixa el sistema sota més pressió. Alerta alimentària per la presència de salmonella en una tajina venuda a Catalunya. S'ha ordenat retirar el lot afectat. Les autoritats recomanen que les persones que hagin comprat aquesta pasta de césam no la consumeixin. El primer contracte amb Renfe en 15 anys ja fixa el cos del servei i també les compensacions per les impuntualitats. El document preveu una aportació de l'estat a la Generalitat de prop de 1.400 milions d'euros fins al 2028. També detallar què haurà de fer Renfe quan hi hagi incidències. De l'Ancet-Cound, ha d'anar alerta que la crisi climàtica ja és una emergència sanitària global. L'organització prestigiosa et verteix que els d'anys per la salut causats pel canvi climàtic s'han accelerat des de l'acord de París. La tura Catalunya ha tornat a pujar i a l'estiu ha superat el 8%. La creació d'ocupació s'ha frenat segons l'enquesta de població activa. La taxa catalana continua per sota de la taxa espanyola que arriba al 10,18%. Espanya hi ha prop de 2 milions i mig de persones sense feina. Els veïns desallotjats per les vorangues a la línia 9 del metro encara no volen tornar a casa. Aquesta setmana els habitants del bloc del carrer de Teodora a la Madrid ja hi poden entrar de nou. Però la majoria ha decidit no fer-ho. Diuen que l'edifici no es transmet seguretat. Adif ha de portar coure d'altres punts de l'estat per l'efecte dels robatoris a Catalunya. L'objectiu és no comprometre el calendari del doblement de la via de l'R3 entre parets del Vallès i la Garrida. La sobrecàrrega dels fabricants altera la producció i allarga alguns terminis d'entregat. Encasten un cotxe contra una joyeria de Barcelona i roben gairebé tot el que hi havia dins. Els lladres han fugit després en dursa, sobretot, rellotges de luxe. La banda ja havia fet un primer intent de robatori aquest dissabte. Finalment ho han aconseguit dilluns. Els Mossos d'Esquadra recorren el centre d'intel·ligència contra el terrorisme i el crim organitzat per tancar els grups que inciten els aldarulls. La Generalitat ha endurit el to i ha anunciat que es presentarà com acusació particular contra els autors dels aldarulls de dissabte a Barcelona. Són les 8 i 9. Un moment de fer un cop d'ull a la previsió del temps perquè dimecres que tindrem una jornada de temps estable aquí al Vajampordà. El sol serà el protagonista durant bona part del dia tòtica a la tarda. Podran apareixer alguns núvols, especialment a l'interior de la comarca. No esperen precipitacions. Les temperatures pujaran una mica, amb màximes que es moriran entre els 21 i els 23 graus i mínimes d'entre 13 i 16. El vent ho farà mudrat a la costa i més fluix l'interior. En la mar poca alternada. En conjunt d'un dimecres de tardor amb ambient suau i força d'estones de sol. I quan són gairebé les 8 i 10 minuts d'aquí a matí de dimecres 28 d'octubre, escolta'm ara el comentari d'opinió que avui ens porta Xavier Ferrer. Nosaltres ho hem posat la trajectòria d'un grup de joves, tret en concret, des de la seva adolescència al voltant de l'any 1969, en part per això el nom de la colla, fins a l'actualitat. Han passat més de 50 anys i taurella, tots nosaltres i el món en general ha canviat. Ens movia l'enquiatut i la rebel·lia. Del moment. Encara el país sota dictadura franquista i volíem incidir en el que passava a la societat i canviar-la. Aportar el nostre gra de sor retrancador, el rígid ordre establert. O almenys així ens ho semblava. Creiem que, com deia el poeta, tot estava per fer i tot era possible. I aquesta rebel·lia es mostra a l'exposició amb imatges del que feien, de la participació a activitats del poble, de la festa major, de dos festivals de música que van a organitzar. Nuit de música li van dir. I portar amb a taurella el bo i millor de la música del moment. Pere Tàpies, qui acopia de la Serra, Oriol Trembia, Jaume Cisa, Ramon Montaner, la companyia elèctrica d'Arma, entre d'altres. I ho van fer saber a tot Catalunya. Tot això i més activitats i imatges de diferents fets estan ben detallats a l'exposició, la qual vol ser un escenari de la força que té la joventut de la llibertat, solidaritat i d'estima al poble, a taurella i a la seva gent. I tot plegat, des de la voluntat d'un grup d'amics, els Joan, Lluísos, Josep, Pere, Miquel, Vicenç, Joaquim, Xavier, Jordi, que encara avui ho som. I és el que es forja a la infància sol ser per sempre. I més, si coincideixen, voluntat i estima pel grup i pel nostre país petit, que és Torrella d'Hongri. Tot plegat ha sigut un privilegi participar i col·laborar a fer de Torrella i al seu entorn el millor poble del món. Ah, i gràcies a totes les institucions i entitats que ens han donat suport i ho han fet possible. Us hi esperem. Doncs moltes gràcies Xavier per aquest comentari i per molts anys més. I nosaltres, quan falten dos minuts per ser un quart de nou d'aquest matí de dimecres, farem una petita pausa per a la publicitat, 3 minuts i mig mal comptats. I de seguret tornem aquí el supermatí en directe des de Ràdio Capital i també a la Mísia Comunitat per Ràdio Isbal i Ràdio Begu. Fins ara. Tens entre 16 i 29 anys i no estàs treballant. A la Cambra de Comerces en Felió de Guixos t'oferem cursos subvencionats d'operar i de manteniment, auxiliar administratiu amb intel·ligència artificial, cuina, bar i sala, magatzem o monitor de lleure entre d'altres. A los cursos començaran entre finals d'octubre i principis de novembre. Inscripció en jubbertes. Consulta la disponibilitat de places al 972-320-8884 o per WhatsApp al 686-574-398. Un altre cop la impressora no funciona? Just avui? Toneres gotat, servei tècnic que no respon? No perdis més temps. Amb Copicat Girona ho tens tot resolt. Servei tècnic ràpid, proper i amb més de 30 anys d'experiència. I el manteniment? Tot inclòs, tones, reparacions, peces i desplaçaments. Tu imprimeixes, nosaltres ens ocupem de la resta. Copicat Girona. També copisteria i impressió 3D. www.copicat.cat972-455. En 25 anys han canviat moltes coses. Han canviat pobles. Han canviat maneres de viure, de comunicar-nos i de mirar el món. Durant aquests 25 anys han nascut cançons. Han crescut artistes. Han aparegut nous sons. I s'ha construït un paisatge musical propi. I ara volem celebrar-lo amb una nit única. 17 31 d'octubre a les 7 de la tarda la plaça del Castell de Peratallada. Vind el concert 25 anys de paisatge musical en Port d'Anais. El gran concert dels 25 anys de Radio Capital. Amb la Black Music Big Band, Masoni, San Josex, Fetus, Diversiones, Jofre Bardegi, Neus Mar, Els Cremats, La Copla Vísbal Jova, Clóer Riembau i Joan Robau. Una nit per tornar a escoltar les cançons que ens han acompanyat i descobrir com sona l'emportar avui. Reserva la teva invitació gratuïta a RadioCapital.cat. Organitza RadioCapital i la Fundació Casa de la Música del Gironès. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Forallà, Movent i Sarfa, Estrella d'Am i el Club Nàuctic de l'Estartit. Prepareu-vos per morir-vos de riure! Arriba el Circo Encantado, un espectacle per a tota la família. Guardonat amb la medalla d'or de les belles arts i avalat per l'INN. Ens trobareu a les fires i festes de Sant Narcís del 23 d'octubre a l'1 de novembre, davant del Pavelló Palau II. Reserva ara elcircoencantado.com Anunciar-te a RadioCapital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses i més efectiu que en qualsevol altremijà. Fem arribar a la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que a qualsevol altremijà. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a publicitatarroba.radiocapital.cat i posa'ns a prova. Passa un minut d'un quart de nou. Nova entrega d'aquesta sèrie d'entrevistes que estem fent amb origen amb port de net, amb productors d'aquesta zona de l'ampord de net que agrupa 5 municipis com són la Visbal d'Ampordà, Cursar, Cruïlles i Monells i Sense Dornir de l'Eura, Forallac i també Ull Estret. Ja sabeu que aquesta setmana estem fent cada setmana una entrevista diferent amb un d'aquells productors que volem i que ens sobrem motius també, per posar-los en valor. I avui ja ens acompanyen la Gloria i en Jordi, que ells són els de mà centres serra, que fan la Mel... No sé si... La millor Mel la vagi a importar. Potser una de les millors, que tal, Gloria i Jordi, com esteu? Bona nit. Bé, bé, bé. A veure, això de la Mel, ho parlem ara una mica abans de començar. Com comença tot? Perquè em deieu que no us ve d'herència, les nostres pares i les nostres mares no eren apicultors, no feien Mel, com, quan, per què comença tot això? A veure... Aquí va començar en Jordi, posar unes quantes caixes de belles amb un seu amic. Si casca, comença ell a explicar-te, perquè va ser on ell va començar a posar... Bueno, explicaré la meitat, perquè l'altra meitat és més productòtric, tu que jo. Doncs bé, estava... Tenia la meva feina, que era una mecànica industrial, i allà hi havia un senyor que tenia belles, i me'l van creixir així. 8 de Jordi, tal i qual, què t'assembla? 8 de Pèus, això? La meva aquí, tal i qual, el meu pare no es troba gaire bé, tal i qual, m'ho pots venir a ajudar. I bé, vaig començar així, el vaig anar a ajudar amb ell. M'ha semblat una feina... Bueno, bé, està bé, no? Bueno, una sobrafèndia, diguéssim, així, com un hobby, i van començar a posar belles a mitges. A ell ho van posar unes 25 arnes a mitges, i va començar així, jo els plegava de la feina, m'anava amb les meves arnes, bueno, es fotava, els mirava, quedaves allà, un hora mirant-les, i els remenava així, i la me'l venien els nostres amics, bueno, venien els, els aglava més aviat, la nostra família i tal i qual, i així es pim-pam-pum, fins que... ja, la glòria, quan es va anar a un guà de casats així, la vella, la feina, la volia deixar, i així va ser com ella va entrar en el... Al l'any 2000, vam començar a fer tràmits per tirar endavant l'empresa, ja que veiem que, al tindent aquestes avelles, traiem un producte que estava bé, puguem anar venent, ajudava la meva germana, tenia feïllers marcats i fides, i anàvem i veníem una miqueta a la seva parada, i al veu que puguíem treure una miqueta el producte, el que vam fer va ser, tindran endavant, vam veure que hi havia una subvenció, tindran endavant... el nom de Masa Intercerra, per vendre, llavors, vam fer tots els papers per donar dalt, i a partir d'aquí el 2001, va ser quan es va posar tot en marxa, per anar a vendre, vam ampliar 160 caixes, que ja de passada 30, 160, és molta feina, però per anar fent més producte, i començar a buscar botigues, fer més fides, perquè sempre ho hem volgut fer, producte a consumidor final, vendre consumidor final per treure en un millor preu, perquè passa que si tu vens la mel a l'angros, és que el preu que et posen és tan baix, vinguin mels de foda que són... Sí, que té la competència i així... No, perquè comencem així, i penso que és clar, no t'ho enteníem res de les aves ni de mel, ni de tot, sort d'aquesta persona, que van ensenyant, ensenyant, ensenyant, i quan ella va entrar, que van demanar suvenció, que ens el van encertar, i quan van posar més anes així, i llavors van fer uns corsets, centre column de ferner, col·legrària, que inclús els fan molts cursos, i ara encara n'han fet un d'anal·licis de mel, i així també ens hi apuntem, doncs van fer aquests corsets per aprendre més el sistema d'ara, perquè va canviar molt això de la picultura, i això ens va costar molt, molt, perquè comencem de zeros, la venda, penso que anaves amb una botiga deia, no, perquè ja en tinc, llavors, una te deia que sí, la teca no, el marcas tres quarts, el mateix, es va costar molt, i jo no vaig deixar mai la meva feina, fins que el 2007 o 2008, la meva empresa va tancar, i jo vaig seguir amb la meva feina fins al 2014, i al 2014 sí que ara em dic aviam. Cada vegada hi havia més, o sigui, teníem més feina, les caixes porten cada cop, abans es feia mel tota sola, ara no, ara la mel has d'estar sobre d'ales caixes, perquè cada cop amb aquest canvi que estan climàtic, i aquí amb la Bèspaciàtica i tot, és que cada cop tenim més problema, llavors vam arribar amb un volum que jo tota sola no podia, i li vaig dir a la Jordi, a veure, o m'entem, agafem més gent, o tu deixes la teva feina, que també ell estava una miqueta, perquè amb la seva feina no sí que tenia, molt en tenia, però... I puntualment també, no? Llavors el que va fer va decidir el que feia, i vindre cap a entre tots dos, fèduo tot. O sigui que pots dir que, com has dit, ets consolida per dir el 2014, i també perquè teníem molta varietat, o sigui, nosaltres estem en una zona que és clar, i el Sèpico, el cultós i així també tenim el problema que quan anaves a portar la Bèstia, de penquina muntanya, quan hi havia els altres, sembla que els amulestaves, els llocs és molt difícil i tal, i el que anem de bon principi de quantitat, no anem per quantitat, no tornem per qualitat, i diversifiquem molt, i el de diversificar molt, i fem diferents productes amb la mel, tal i qual, doncs esclar tenim molta feina, i esclar, doncs vaig deixar el que feia, i llavors ens van dedicar plenament a això, i des del 2014 fins ara, doncs... anem anant. Això més o menys, un mica pel cim, és la història del más entrecer fins ara. Ara el que estem fent és molts productes dedicats de la mel, no només la típica mel de milflós, la de farigola, la de romaní, sinó que fem mel en cúrcuma, mel en gelèia, mel en gengibre, fem cosmètica amb la mel, fem sabós de mel, fem en guins, que amb la ceda de la bella, per quan ets molts cops i d'allò... Bueno, anem fent molts tipus de... de coses diferents, perquè com que cada cop es treu menys mel, doncs tens diferents productes que pots anar... Donar-li un color fagit de la mel, també tenim, perquè també un altre problema que tenim, que no es fa mel perquè compren molts transgènics i tot aquesta cosa, doncs al nostre escamp tenim la banda, que també ajuda molt la mel de la bella, i també amb el camp de la banda, i també l'estiu fem coses, per exemple fem tipus de gel, o maix, pots venir a visitar la banda i donar-me un sistemes, deixar-me un sistemes i un barret i vas a tallar la teva banda així, a casa també fem talles d'espelmes, fem molta diversitat de coses, partidant davant, però estem molt content. De fet, comentaven abans d'entrar, que tot allò que aquell procés que va costar tant, que tingués èxit, que poguéssiu vendre, que al final érem amics i familiars, va començar allò a les fires, les botigues, moltes es obvien de dir que no, perquè ja tenien mel per vendre, però tot això ha canviat, a dir d'avui, ja sou vosaltres el que hauria dit que no, a botigues i a fires, perquè no podeu, o també no podeu tenir el compromís de dir podem vendre tant, perquè potser la producció de la mel d'aquest any, no sigui tant bonic com us espereu, o al final també són animals i fluctua la producció. Sí, sí, tens tota la raó. És un dia que dius, de cop, dius, ostres tu parlant, te'n recordes com van començar? Ostres, és el revés ara, no? Després de 30 anys, ara és el revés. Ara es ve moltes botigues, bueno, moltes. Alguna botiga, escolta, jo sóc d'aquí, m'enterec la teva mel tal i qual, dius, ostres, sí, gràcies, però és que no podem servir tant, perquè ja som petits productors, no? No podem tenir el compromís de sapiguer que potser a mitja temporada et tindré que dir que no et puc servir, perquè he acabat la meva producció. Llavors, i a les botigues només serveixen 4 tipus de mel diferent, no serveixen, ara mateix estem fent unes 11, 12 tipus diferents de mel, fent transhumància, que la transhumància és agafar les caixes i anar moguent de diferents assentaments per fer diferent recullida de mel, la càssia, el romaní, la farigola, llavors el castanyer, bueno, n'hi ha moltes, no? Llavors, clar, nosaltres sí que a les botigues serveixen les mels, que sabem que més o menys hi ha producció per poder servir. Per exemple, la càssia és que entreiem tampoc, que no sé ni si m'ha ocorridia de vendre alguna botiga, és que no tindria per servir 3-4 setmanes, és que no... llavors anem aquí. I aquest tipus de mel que vull dir tot, doncs la pots trobar a casa, no ens solem, o en algun mercat. I també és veritat que, com a parada també, perquè m'ha quedat mirant la imatge també, i moltes dius que una parada més maca que tens, tal i qualsevol, que jo m'has aprenent també amb els anys com posar els productes que hi posa, tal i qual, doncs també dius, nostres cuits, que munti aquesta fira aquí, pots venir, i tu mires, dius, ostres, ho sento, és que ja tinc un altre. O sigui, ara és el dia o no, i això també dona una petita satisfacció. L'alimentació amb el past dels anys ha canviat moltíssim, hi ha noves corrents també, s'ha descobert que alguns aliments poden ser, o no ser, saludables, però la mel sobreviu el que faci falta o no. La gent segueix consumint mel passi el que passi? Sí, el que passa és que la gent et fa moltes més preguntes que abans, i està molt desconfiada que abans ja és normal. Per què? Perquè també entra molta mel, i es ven molta mel que no s'hauria de dir mel. Perquè la mel, la definició de la mel, és un producte que fa la vella, que surt de les flors, o d'una segregació d'uns animals, conforme natural. Si tu hi poses glucosa, ja no s'hauria de dir mel. Però seguim així. I jo ho entenc, i t'has de carregar molta paciència, però les grans d'explicar havia la gent. I una vegada ho entenen, doncs sí. I de mel se consumeix molta, i jo quedo a parar perquè a la vegada més, i no podria dir la data, diu que és cosa de grans, no. És cosa de totes les edats. I també el que es dirà de la gent és trobar productes, no, productes s'han sigut sempre, però no. Per exemple, més la típica mel sola, mel angiola, mel encúrcuma, mel angibre, coses així, i moltes vegades venen clients, i diuen, bé, què heu tret de nou aquest any? Ostres, no, és que no... Ja, això ha sigut sempre, però no podem sempre estar travent... Tampoc són coses noves, però coses que es van... Productes nous. Doncs, Gloria, Jordi, moltíssimes gràcies per explicar-nos, una mica més sobre el que és, ha estat, i també serà, més entre serà la mel d'aquí de l'emport de net. Gràcies, i esperem que vagi molt bé aquesta novetat, i també, en definitiva, el món de la mel i els seus derivats, que ja ens ha explicat que té corda per estona. Gràcies, i fins de propera. Moltes gràcies. Moltes gràcies, i gràcies com a persones com vosaltres, i ràdio com aquesta, que ens ajuden a tirar endavant, que és difícil per uns de les artesans arribar al client. Moltes gràcies, gràcies. Són gairebé dos quarts de nou. I després de l'entrevista, entrem en el bloc informatiu del supermòtil, en què us ampliem els titulars que us explicàvem fa una estoneta, i comencem. Diem-vos que l'Audiència de Girona ha condemnat dos anys de presó. Dos homes que han reconegut que cap a les 10 de la nit del 19 de juliol del 2022, van abordar un grup de menors de 14 anys a Palamós, i van fer tocaments a dues de les nenes. Fiscalia, acusació particular i defensa han arregat un acord, i el Tribunal de la Secció Tercera els ha condemnat a Viva-Deu, com autors d'un delicte deusexual a menor, com que han reconegut els fets no tenen antecedents, i es compleixen els requisits legals no hauran d'entrar a presó. L'Audiència ha suspès l'execució de la pena amb la condició que no torna de l'enquí durant 5 anys, i que paguin 1.000 euros cadascun per indemnitzar les víctimes pel dany moral. Maria Elzina. Els acusats han acceptat la condemna, i han subscript l'escrit d'acusació de la Fiscalia. Els dos homes tenien 29 anys en el moment dels fets. Cap a les 10 de la nit del 19 de juliol, tots dos tornaven amb les seves parelles i altres amics per un camí de terra secundari cap a un camping de Palamós. En aquest camí es van trobar amb un grup de nens i nenes d'entre els quals hi havia les víctimes de 14 anys. Un dels acusats es va posar darrere les dues nenes i va posar els braços per damunt les seves espatlles. Les menors van fer moviments per desfer-se d'ell i va ser a les hores quan l'home va ficar a la mà per dins dels pantalons d'una de les nenes i li va tocar l'alcohol. Mentre passava això, l'altre acusat es va acostar a una altra de les nenes del grup, va ficar a la mà per dins la seva faldilla pantaló i li va fer tocaments al genital mentre deia que totes les nenes del grup eren molt guapes. Com que els processats han anat més als fets, la Fiscalia, acusació particular i defensa han arribat a un acord i el Tribunal de la Secció Tercera ha condemnat els dos homes com autors d'un delicte de bus sexual a menor. L'audiència ha posat a cada acusat d'una la pena de dos anys de presó i cinc dinabilitació per treballar menors. També hauran d'indemnitzar les dues víctimes amb un total de 2.000 euros. L'audiència ha acordat la suspensió de l'execució de la condemna. Això vol dir que els processats no hauran d'entrar a presó, complint dos requisits, no tornar a delinquir durant un període de 5 anys i hem anat a la indemnització per d'any moral. Fiscalia i també a les parts en renunciat ha de recórrer la sentència que ja és ferma. I els fets delictius registrats de la visual d'Empordà han disminuït prop d'un 19% durant els mesos d'estiu. Entre juny i setembre del 2026, la policia local ha compatibilitzat 125 fets delictius davant del 154 del mateix període de l'any passat. Aquesta reducció coincideix amb un increment de prop del 15% de l'activitat policial segons el balanç presentat per l'Ajuntament. Els delictes contra el patrimoni concentren algunes de les diminucions més destacades. Els furs han passat de 37 a 20, una reducció de gairebé la meitat. Els robatoris amb força també han baixat de 27 a 16, mentre els robatoris amb violència han passat de 10 a 7. Maria Elzina. Les ocupacions registrades han disminuït de 22 a 6, una reducció de 3 quartes per respecte l'any passat. Aquestes dades formen part del balanç policial correspondent als 4 mesos analitzats. L'agosta ha estat el més amb la de ballada més important de la delinqüència. La policia local ja ha registrat 29 fets delictius davant del 59 de l'agost del 2025. El juny també ha experimentat una reducció de 29 a 24 casos. En canvi, el Juliol ha passat de 36 a 37 fets i el setembre de 30 a 35. Parellament, la policia local ha incrementat la seva activitat preu d'un 15%. Els agents han d'utilitzar preus de 6.600 serveis entre el juny i el setembre, uns 800 més que l'any anterior. Els serveis de proximitat i comunitaris han crescut prop d'un 23% fins a superar les 2.700 actuacions. També han augmentat els serveis relacionats amb la seguretat ciutadana i les identificacions policials que han passat de 467 a més de 700. Les actuacions de trànsit han crescut prop d'un 23% i les relacionades amb el medi ambient, un 50%. En canvi, han disminuït els serveis de policia administrativa i judicial. Els expedients s'han suïna dos també han augmentat de manera notable. Han passat de poc més de 700 a prop de 1.300, un increment de gairebé el 80%. La principal causa ha estat l'augment de denúncies per incumpliments de l'ordenança municipal que han passat de 210 a més de 700. L'alcalde de la Visvalos, que ara aparició, ha destacat la importància de la policia de proximitat. Segons l'alcalde, la disminució de delictes és positiva però considera necessari mantenir els recursos i la coordinació policial. El projecte Maraviu prepara la instal·lació dels primers equips per contribuir a la repoblació d'espècies marines al Baix Empordà. La iniciativa ha avançat en la planificació dels sistemes de conservació i manteniment de poslar-ves marines. Es tracta d'organismes en una fase inicial de desenvolupament essencial per la recuperació de les poblacions d'espècies marines. La instal·lació d'aquests equips és un dels pròxims passos del projecte Maraviu, també conegut com a repoblèm el mar. Els responsables han coordinat el desplegament de la tecnologia necessària per conservar les pors larves. L'objectiu és contribuir a frenar la perda de biodiversitat i reforçar la pèscar de senal al Litoral Empordanès. Pel Amos i Sant Joan, juntament amb el Litoral del Baix Empordà, serà l'àmbit d'actuació del projecte durant els pròxims 3 anys. La iniciativa es desenvolupa sota el paraigüat de la taula de cujestió marítima del Litoral del Baix Empordà. Aquest espai facilita la participació dels diferents agents vinculats a la gestió del medi marí. La preparació dels equips s'ha coordinat en una trobada tècnica a l'observatori oceanogràfic de Banyols de la Marenda. La reunió ha comptat amb representants de la Universitat de Girona, la Universitat de Sorbonne i el Centre Nacional de Recerca Científica de França. També hi han participat el museu de la pesca i la confereria de pescadors de Palamós. Durant la trobada els participants han revisat el calendari d'installació d'aquests equips i la conservació de les poslarbes. Aquest sistema ha de permetre avançar en les actuacions de restauració marina previstos en el projecte. Marviu combina la recerca científica amb l'experiència del sector pesquet local. El Museu de la Pesca i la Conferència de Pescadors de Palamós participen en la dimensió sectorial i divulgativa de la iniciativa. Un dels principals objectius és desenvolupar un model de restauració marina viable i econòmicament sostenible. Els responsables volen obtenir un sistema aplicable a altres zones de la Mediterrània. D'aquesta manera, l'experiència del Vajampordà podria servir de referència per a futures actuacions de recuperació d'espècies marines. El projecte compta amb finançament europeu del programa de cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra. Aquesta col·laboració permet reunir institucions científics i entitats pesqueres dels dos costats del Pirineu. Els responsables de Marviu també preparen una jornada de divulgació oberta al sector pesquet i a la ciutadania. L'activitat servirà per explicar els objectius del projecte i donar a conèixer les actuacions previstes. Silvia Pérez, cruz, vins, il·licorps grau i el festival Itacant serà els premiats pels 25 anys de ràdio capital. Aquesta emissora ha anunciat si reconeixement dels seus 25 anys que també distingiran la Fundació Vimar, Televisió Costa Brava i la revista del Vajampordà són escollits entre les propostes del grup d'opinió de la emissora. Els guardons es lliurem els provets dimarts 10 de novembre a la d'editori dels jardins de Cap Roig, Sergi Bellena. Les distincions posen en valor iniciatives que han contribuit el desenvolupament econòmic, social i cultural del Vajampordà i han projectat el territori arreu del país. Els guardons es lliuraran dimarts 10 de novembre a la 6 de la tarda durant l'acte institucional del 25-an i versari a l'auditori dels jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell. Repassem les principals característiques dels guardonats. En l'àmbit empresarial, el reconeixement serà per a vins i licorps grau de Palafrugell. Nascuda el 1951, com un petit cellet averne, l'empresa familiar ha crescut fins a convertir-se en un referent del sector del vi i els licors a Catalunya, a l'Estat i a Europa. Amb una oferta de milers de referències i capacitat de distribució, grau ha combinat la modernització del negoci amb el coneixement especialitzat del producte. El reconeixement destaca la continuïtat generacional i la capacitat de construir un projecte de dimensió internacional sense perdre l'arrellament local. El festival Ítaca, impulsat per link produccions, rebrà el reconeixement a la iniciativa cultural. La proposta ha evolucionat des d'una programació de concerts repartits entre diversos municipis fins a consolidar-se com un dels grans esdeveniments musicals de Catalunya. Els concerts de Sant Joan a la platja de l'Estartit n'han esdevingut una de les cites més populars, però el festival conserva l'aposta per artistes d'interès cultural arreu de l'Empordà. També reconeix la seva contribució a descentralitzar l'oferta musical, donar projecció als municipis i dinamitzar l'activitat cultural abans de la temporada alta turística. I també hi haurà més veritat de categories. Sí, en la categoria d'iniciativa social, la distinció serà per a la Fundació Vimar, dedicada a millorar la qualitat de vida de les persones en discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. Davant les dificultats d'acces a l'habitatge, l'entitat treballa per respondre a les dificultats específics que fronten les persones en discapacitat per viure de manera autònoma. L'impuls d'habitatges en suport, com els de Calonja i Sant Antoni, exemplifica una manera d'entendre la inclusió que va més enllà de l'atenció assistencial i defensar el dret a construir un projecte de vida pròpia. La cantant pelàfrogelenca, Silvia Pérez Cruz, rebrà el reconeixement especial a la trajectòria. Amb una carrera que l'ha portat a escenaris d'arreu del món, s'ha consolidat com una de les veus més personals de la música contemporània. La seva obra transita pel jazz, el flamenc, la cançó d'autor i les músiques tradicionals sempre amb un llenguatge propi. El guardó vol remarcar també la fidelitat a les seves arrels, el llagat familiar, les avaneres i l'univers cultural de Calella de Palafrogelli, que han continuat presents en una trajectòria artística oberta al món. L'aniversari servirà també per reconèixer dues iniciatives periodístiques privades vinculades al Baix-Empordà. Això mateix, perquè televisió costa brava, amb una història de gairebé quatre dècades, serà distingida per la continuïtat del projecte i per haver convertit les resmissions en directe dels grans esdeveniments culturals, festius i socials en un dels seus trets distintius. D'altra banda, revista del Baix-Empordà rebrà un reconeixement per la divulgació del patrimoni històric, cultural i social a través de reportatges documentats i d'un periodisme reposat. La seva tasca editorial, ampliada amb la publicació, en portàgues tronòmics, contribueix a preservar la memòria del territori i a donar visibilitat a la seva cultura culinària. L'acte de Cap Roig reunirà representants institucionals i del teixit empresarial, cultural i social, per celebrar els 25 anys de ràdio capital. SOS costa brava denunciar que Palafrogèl aprovarà la construcció de 22 pisos als jardins de Rubió i Todorí a Calella. L'entitat denuncia que l'Ajuntament de Palafrogèl t'ha previst aprovar definitivament el pla de Millera Urbana per la zona dels jardins de Rubió i Todorí a Calella de Palafrogèl i que això comportaria aquesta construcció de dos blocs d'habitatges amb 22 pisos en total en aquesta zona, Sergi. Diverses entitats integrades a dins de SOS costa brava recorden que han presentat elegacions contra el planejament urbanístic en què es reiterava l'oposició a la proposta de modificació d'aquest projecte. També denuncien que el pla urbanístic no ha analitzat una alternativa basada en la protecció integral de la finca i la seva destinació a parc urbà i equipaments públics. En aquest sentit, questionen que no reclami la sessió de zones verdes, espais lliures i equipaments, malgrat la consideració urbanística de sol urbà no consolidat. A més, recorden que el mateix Ajuntament de Palafrogèl ja havia impulsat anteriorment altres propostes edificatòries per aquest mateix espai, inclòs o una que preveia tres blocs que no van prosperar arran de les elegacions de les entitats i dels informes desfavorables del Departament de Cultura. Des de SOS costa brava i les entitats adherides consideren especialment greu que es pretengui transformar el conjunt patrimonial de Rubió i Todorí en un moment en què l'obra del país exigista és objecte d'un reconeixement creixent. Les grans empreses gironinestans que anaven al 2025 en un augment de les vendes i de l'ocupació. Segons l'informe Girona Cent, la majoria han incrementat la facturació i el nombre de treballadors, tot i que passis deixant algunes dificultats. L'estudi elaborat per la consultora KPMG i la Universitat de Girona analitza les 100 empreses amb més facturació de la demarcació. Els resultats mostren que el 69% de les empreses encastades han augmentat les vendes durant el 2025. Un 14% les han mantingut i un 17% les han reduït. Pel que fa a l'ocupació, el 78% han ampliat la plantilla. Les empreses familiars són les que presenten una evolució més favorable. Tot i això, gairebé la meitat de les companyies, es senyalen que tenen dificultats per trobar i retenir treballadors qualificats. Un altre dels grans reptes és la intel·ligència artificial. Només dues de cada 10 empreses disposen d'una estratègia definida per incorporar aquesta tecnologia, mentre que una tercera part encara no n'està bleir cap. De cara als pròxims anys, les principals prioritats són millorar la rendabilitat, avançar la digitalització i captar talent. L'informe també destaca que el nombre d'empreses actives a Girona ha crescut prop d'un 2% durant el 2025, el millor registre de Catalunya per segon any consecutiu. El Consell Comarcal del Vaja Empordà i l'empresa Veol ja renoven els fons de solidaritat per ajudar les famílies amb dificultats econòmiques a pagar les factures de l'aigua. La CORT arriba en guany als 10 anys de vigència ajudat. El conveni preveu destinar 10.000 euros de garantir el subvinistrament d'aigua a famílies més vulnerables de nou municipis del Vaja Empordà. Entre les poblacions beneficiàries, i a Calonja i Sant Antoni, Pals, Forallac i Belcaira d'Empordà. Per accedir als ajuts, les persones interessades han de creditar a la seva situació econòmica davant dels serveis socials del Consell Comarcal, que són qui s'encarreguen de valorar cada cas. El Fons de Solidaritat es va posar en marxa l'any 2016. Des de les hores ha destinat 48.000 euros a pagar 681 factures d'aigua. Ja ha beneficiat amb més de 150 famílies. A banda d'aquest conveni, però també existeixen altres mesures de suport, com per exemple el Canon Social de l'Agencia Catalana de l'Aigua i tarifes socials municipals. Veòlia també ofereix la possibilitat de fraccionar els deutes sense interessos o repartir el cost anual de l'aigua en 12 quotes mansuals fixes. Amb aquesta renovació, les dues institucions volen facilitar l'accés a un servei bàsic i donar resposta a les famílies que tenen dificultats per afrontar les despeses cotidianes. El Màssi Baixter desapareix a la temporada de vinent com a equip professional de ciclisme femení. El Club ha emportat anunciar el final del seu projecte després d'avui, temporada escompatinta al màxim nivell, una decisió que ha fet, entre el primer equip, el Màssi Baixter Women's Team com el conjunt de formació Baixter Women's Academy. En una entrevista en aquest programa, al Suprematí de Radio Capital, el president del Club, Sergi Güell, explica que la decisió respon principalment a motius econòmics. Segons el dirigent, els costos han augmentat mentre els pressupostos disponibles han anat a la baixa. Una situació que ha dificultat mantenir la estructura necessària per competir en condicions. El projecte estava pensat per competir al màxim nivell, però la manca de recursos ha fet que el Club no pugui garantir una estructura o material, un recursos i un equip tècnic adequats. Al final no podem treballar com ens agradaria, com havíem concebut l'equip, si no l'equip ha concebut per poder competir al màxim nivell, no podem fer-ho en condicions adaptables, i hem decidit posar un final en aquest equip. Güell assegura que el final del projecte no respon a un únic fet, sinó a un cúmul de situacions que s'han anat acumulant durant els darrers anys. Explica que l'equip ha arribat a disputar curses internacionals amb recursos limitats, una situació que considera difícil de sostenir. Tot i que el Club ha rebut durant anys el reconeixement de patrocinadors públics i privats per la seva feina, aquesta valoració no s'ha traduït en els recursos econòmics necessaris per mantenir el projecte. Per això el Club ha decidit posar-hi punt i final. La decisió no és però irreversible al llac termini. El 2022 no hi haurà equip, però el president reconeix que si aparegués un patrocinador públic o privat nou, prou potent, el projecte podria tornar a arrancar el 2028. Les cicvistes del màxim eixter coneixien des de feies setmanes la situació i la decisió del Club segons Güell, l'entitat les ha acompanyat i assessorat perquè poguéssim buscar alternatives de cara a la temporada vinent. El president explica que les mateixes corredores ja havien pogut percebre la situació i les imitacions de recursos en què l'equip ha combatit aquesta temporada i que, per tant, la decisió no ha resultat inesperada. Tot i la desaparició del projecte professional, el Club Ciclisme Baixter continuarà actiu. Passen 3 minuts de 3 quarts de nou. Ja sabeu que aquí al supermati i als dimecres, cada dos dimecres, ens agrada per la sempre d'una equipament cultural de casa nostra del Baix de Empordà, perquè ens expliquin el seu dia a dia, la seva programació i tot el que tenen muntat, que no és poca cosa, l'oferta cultural que tenim aquí a la nostra comarca. I avui ja tenim a nosaltres, l'Eve Rovira, que és regidora de Cultura de la Visval d'Empordà, per parlar sobre el teatre mundial. Eva, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. A veure, com estan en la programació d'aquest any al teatre mundial? Que teniu muntat, la gent que no coneix el teatre, com li vendries tot això? Doncs, a veure, el Teatre Mundial és un teatre municipal de l'Ajuntament, evidentment de la Visval d'Empordà, i, llavors, la programació està anant superbé. Tenim una programació estable, variada, la pensem per públics diferents i de totes les edats, que això és una de les coses que jo valoro més. I l'objectiu és que la gent sàpiga que sempre pot trobar alguna proposta que li pugui interessar i que, per tant, pugui anar tornant en diferents moments. O sigui, que les propostes són molt variades, no? Correcte, sí. I quina és la programació que tenim aquest equipament del Teatre Mundial d'ara que estem a 28 d'octubre fins que acabi l'any que teniu muntat? A veure, la programació és molt extensa. La veritat és que tenim el teatre tope... o sigui, a tope. Llavors, jo ara no la recitaré totes, però he convidut a tothom que es pugui entrar a la web del Teatre Mundial, que allà ja està tota penjada i detallada. És veritat que hi ha propostes molt diferents. Podem trobar la Mariaola Mèmbris Trio, l'Orquestra Fira Lutxe, Jorge Pardo, la Portbó. També tenim teatres familiars, tenim concerts de Nadal, com no, els pastorets. I després també tenim la part del cinema que podem trobar i el cine i xic pels més petits, els cicladors, els tocs del mes, molt viatges. La veritat és que és una varietat, ja ho veus, ja de tots, i indico tothom que em guia la programació. Clar, perquè algú que escolta el teatre mundial, es pensarà que aquí només fan obres de teatre. Doncs no, no fan només obres de teatre. Ja ho comentaves tu ara mateix, que es fa música, es fa teatre, evidentment. Es fa cinema fins i tot a un teatre, cosa que pot semblar una mica estrany, però es fa de tot. Sí, el teatre té dues sales, llavors a l'Enfi Teatres fan més el que són això, els documentals, el cinema, també es fan xerrades i exposicions. Llavors, curiosament, és teatre mundial, però el que hi ha més és música. Llavors el teatre és una cosa que ens costava una mica més, s'ha implementat des de fa dos anys, sí, que els espectacles infantils, que tots són, amb obres de teatre, ja fa més temps que funcionen, però bueno, el teatre era una assignatura que s'havia pendent i s'ha implementat això fa dues temporades. Parlem d'alguns dels cicles que s'han consolidat ja aquí al Teatre Mundial, com per exemple el Vipsball Sound i el Festival Internacional del Terra Cota Museu, és important treballar també en propostes d'aquest tipus, entenc que pertinemitzar la música al municipi i propostes que ja s'han consolidades, com ve diem, i que ja sabem que cada any seran. Correcte. Això és una iniciativa pública i privada, o sigui, és un mig i mig, que és genial perquè ens permet sumar esforços i oferir programacions de més qualitat i més ambicioses. Està clar que ajuntant no és la part pública i privada, tots hi guanyem, el públic, els músics, els mateixos promotors i com no, tot el municipi. Llavors això també fa que ens doni, no?, una continuïtat amb molts espectacles, perquè no són només concerts aïllats, sinó que és això, no?, que diuen públic, donen varietat, visibilitat, arribes més lluny, i bueno, al final és un ciut comarcal que tenim i s'ha de potenciar. I ja ho has comentat una mica també, per parlar de cinema, el Cinecic, el Cicle Gaudí, quina importància, quins pastenen aquestes propostes per dinomitzar aquesta part de cinema del teatre mundial, que, com veiem, sembla una mica un oxímerum, teatre i cinema, però que sí, que és projecte cinema a un teatre. Sí, correcte. Són enesites ja marcades també, o sigui, està candalaritzat tot. El Cinecic ens porta al cinema infantil català en els més petits de la casa, amb preu assequible, per tant, totes les famílies ho tenen prou bé per poder-hi accedir, no són preus de cinema més així, més... Bueno, com els de Girona i Palamos, no sé com dir-ho. Més com a final, sí. Sí, això. I el Cicle Gaudí també ens acosta el cinema català amb un altre punt de vista, més ja poder, més peraduls, i tenir-ho aquí a tocar, o sigui, que ni desplaçar-nos ni res per poder-ho gaudir. Poses molt d'emfasi en la varietat de programes que teniu, i també concretament en la veritat de cara als infants, el públic més jove i més menut, podríem dir. Us interessa, i també, com a ajuntament, impulsar i fomentar aquestes propostes culturals, no només pensades pels adults, sinó també pels nens. Bueno, jo et trobo que és important. A vegades, al dècara, no?, o pensem al cinema, a vegades es pot pensar, sobretot en municipis així, es pot pensar només com adults. Nosaltres tenim una programació específica per més petits o més familiar, podríem dir, i sí que m'agrada remarcar-ho, perquè hi ha molta gent que a vegades no saben què fer amb la mainada, típic d'un menjar a la tarda que dius ara què faig. I a vegades les desconeixim, s'ha de tenir això aquí tan pròxim. I és per això que ho vaig com remarcant. Ens queda una mica la pare aquesta més adolescent, però que aquesta costa més de trobar i de reencar, no? Però el que és els petits i els més adults, jo crec que ho tenim molt cobert. I com que deies, no cal anar a Girona a consumir cultura o Barcelona, a la Visbal, a la Fruggell, a Palamós, milions de pobles que tenim per aquí a la comarca del Vaja Empordà, es fa cultura, s'ha molt bona cultura. I seguint repassant la cultura del teatre mundial, per exemple, que també tenim la projecció de diversos documentals dins del cicle d'Ox, del mes, aquest també, parlava abans de cicles consolidats, aquest també és un d'ells. Sí, correcte. Aquest també és una vegada el mes. Ens ofereix documentals d'arreu en històries que ajuden a reflexionar molt sovint, que també és important. Sí, i tant, i tant. I res, és això, és una vegada el mes. Per tant, també... Jo crec que l'important també és que hi hagi una regularitat, de que tothom sàpiga que cada x diumenges poden trobar un documental o una cosa al ser. Parlaves d'aquesta veritat també. També hi ha veritat durant tot l'any, podríem dir, perquè el teatre mundial d'aquí de la Vísbal d'Empordà, la programació no és només durant els mesos d'estiu per la gent que ve d'afora, sinó que la programació està pensada per la gent que viu aquí tot l'any. Correcte. O sigui, la cultura hi ha de ser tot l'any, sinó que estem perduts. No pot depèn de només l'estiu. Llavors, la idea del mundial, concretament, el estiu està tancat, perquè la Vísbal sí que tenim molta cultura a l'exterior. Llavors, durant la resta de l'any, és el que intentem donar vida en el teatre. I res, ha de ser un espai viu sempre amb propostes, el que deien, per la gent de la Vísbal i comarca, i que tinguin, sobretot, això que feia èmfasis, en què tingui una continuïtat. Comentaves que el teatre mundial a l'estiu està tancat. Entenc que ho heu estudiat també els públics que teniu, i si l'oblíciu no tindria mà sexi, per el que comentaves ara, que també teniu moltíssimes propostes a l'aire lliure. Correcte. El estiu tenim activitats externes, que no te'ls acabes, llavors el teatre en sí. A més, no es cap preparat amb aire condicionat, una cosa també fa molta caló, i és un gran motiu per tenir-lo tancat, però és que igualment no ho abarcaríem tot. Llavors, a més, va al centrar-nos i dèren en interior, estiu exterior, i que tothom pugui anar als actes que es facin. I abans d'acabar regidora, has mig comentat també que teniu ja els pastorets entre mans, aquesta és una cita que qualsevol teatre de qualsevol poble darrere de Catalunya, és ineguciable. I ja de ser-hi si jo sí que d'any, no? Els pastorets? Bueno, clar, jo és que els pastorets els oportunitzen des d'aquesta petita, llavors per mi, personalment, sí, els pastorets hi han de ser. Si no hi ha pastorets, no és Nadal, igual que l'escudella i els penelons, eh? Correcte, l'altre junts. Doncs Eva Rovira, regidora de Cultura de l'Ajuntament de l'Avisbal d'Empordà, gràcies per acompanyar-nos avui, per repassar una mica la programació que feu, que no és poca aquí al teatre mundial de l'Avisbal, i que per molts anys més pugui ser aquesta programació tan rica, tan variada, i també, com bé comentaves, ja s'han arreglat per a tots els públics. No puc, una programació no només per adults, sinó també per infants i joves, i de les 100 tot i que sovint costa una mica més. Regidora, moltíssimes gràcies, i que vagi molt bé. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adeu-siau. Últims instants d'aquest supermatí de dimecres 28 d'octubre del 2026, un supermatí en el que us hem destacat, entre altres qüestions, que dos homes han estat condemnats per abordar i fet o comença un grup de menors de 14 anys a Palamós, i també que Silvia Pérez Cruz vins Ilicós Grau, i el festival i teca són alguns dels premiats dels 25 anys d'aquesta casa de Radio Capital, o també que SOS Costa Brava denunciï cap a la forçll aprovarà la construcció de 22 pisos als jardins de Rubió i Tudorí a Calella. També altres qüestions que us hem explicat, entre altres que el Consell Comarcal del Baix emportar i de oli a destinar 10.000 euros a ajudar familiars vulnerables a pagar el rebut de l'aigua, o que els fes delictius registrats a l'Avisbal que el van portar per la mare amb la seva regidora de cultura han deixat només prop d'un 19% durant els mesos d'estiu. També que 7 de cada 10 grans empreses gironines augmenten la facturació i gairebé 8 de cada 10 amplien la plantilla així, o recollim forma girona 100. Tot això us hem explicat en aquest supermatí d'avui, supermatí que com sempre fem des de Radio Capital de l'Empordà i també Prodivimi, i que també se met com sempre per Radio Visbal i Radio Vovu. Nosaltres ho deixarem aquí i tornarem com sempre demà a les 8 del matí en Maria Elcina, que us explicarà també l'actualitat de casa nostra com fem cada matí d'avui de nou. Nosaltres ho deixem aquí fins demà i que vagi molt bé. Molt bon dimecres.