Supermatí — 28/09/2026

Bon dia, són les 8... Bon dia, torna la pluja aquest cap de setmana a l'abordar. Bon dia, com esteu? Avui és dilluns 28 de setembre de 2026. A Palafregell han vist sortir el sol justament quan faltaven 5 minuts per arribar a 3 quarts d'avui. I ara mateix estan a una temperatura de 21 graus. Jo sóc la Maria Alsina i això és el Supermati, el programa informatiu que fem des de ràdio capital i que, com sempre, se met des de ràdio visbal i ràdio vagó. I ara entrem en matèria perquè avui hem de destacar que el consorci de les gavarres explica que fins d'aquí a 20 o 30 anys no es començarà a veure una estructura forestal a la zona cremada de les gavarres. A més a més destacarem que Calonja i Sant Antoni ha sedit dos solars per construir 66 habitatges protegits i que l'agència catalana de l'aigua ha adjudicat la redacció del projecte que definirà l'ampliació de la depuradora de la pera. De seguida ampliem tota aquesta informació, però avui parlarem amb el director de la cursa Onco Trail, en Lluís Comet, sobre aquesta prova que se celebra justament aquest cap de setmana al Vajampordà. I com cada dilluns hem de fer un repàs als resultats esportius del cap de setmana dels equips del Vajampordà i també de la ciutat de Girona amb L'Oriol Bernat. De seguida repassem tot això. Abans, però, anem a fer un repàs als principals titulars. I saludem en Joan Coll. Bon dia, Joan. Bon dia, Maria. Parlàvem que el Consorci de les Gavarres explica que fins d'aquí a 20 o 30 anys no es començarà a veure una estructura forestal en aquesta zona cremada de les gavarres. La setmana passada van començar els treballs de tala d'arbres afectats per l'incet de les gavarres de principis de juliol. En una entrevista al Supremetí de ràdio i capital, el geren del Consorci Kim Govau ha explicat que s'actua en una franja de 20 metres a banda i banda de la carretera de la ganga i que també es treballarà al camí del veïnat de rabioses. I com l'Onger i Sant Antoni S'ha deix dos solars per construir 66 habitatges protegits? Els tarnalls permeten construir 40 i 26 virus respectivament. L'Ajància de l'Habitatge de Catalunya gestionarà el concurs per seleccionar l'empresa promotora mentre que l'Ajuntament assumirà la judicació dels habitatges. I l'Ajància Catalana de l'Aigua ha adjudicat la redacció del projecte que definirà l'ampliació de la depuradora de la Pere Joan. El contacte s'ha formalitzat per més de 179.000 euros i l'empresa de judicat ara hi ha disposarà 11 mesos per redactar el projecte. Aquest projecte també inclou l'estació de màzor situada a Sant Jordi d'Esvall, al Gironès, i servirà per determinar les actuacions necessàries en les dues instal·lacions. I el model d'atenció als pacients crítics, que ha estat estrenat a Palamós, s'estén també a l'Hospital de Figueres. Donava unitat d'export de buitllets i permet atendre pacients complexos més a prop de casa. El projecte preveu arribar a 44 anys per pacients semi-critics a la regió sanitària de Gironès. I saludem ara la Carla. Salut, bon dia, Carla. Hola, Maria, bon dia. I és que la carbonera de fora allà que ha iniciat aquest dissabte una nova edició a Sant Climent de Peralta. L'activitat permet descobrir, de prop, un anticofici relacionat amb els boscos del territori. La iniciativa arriba guany a la 32è edició. I l'escenari torna a ser el paratge de Lluís Pla a Sant Climent de Peralta. Hi ha amor Ramon Rumaguer, llamat alcalde de la Visval entre els anys 1990, 1995 i 2007. L'Ajuntament de la Visval ha comunicat l'amor de l'exalcalde i també ha expressat el seu condol, Carla. Rumaguer ha bastat 12 anys al capdavant de l'Ajuntament de la Visval d'Empordà. Durant aquest període la ciutat va viure diversos processos de transformació i rebetalització urbanística. El consistori també destaca la seva aportació al desenvolupament econòmic de la ciutat. L'Ajuntament ha reconegut la radicació de Rumaguer al servei públic durant els seus anys com a alcalde. I saludem ara l'Aníol. Bon dia, Aníol. Bon dia, Maria. I és que la Visval aprova l'ampliació de l'agradaria del camp de futbol Pere Plaja per prop de 180.000 euros. El projecte té un pressupost de prop de 180.000 euros i permetrà arribar a gairebé 250 passadins. Les obres també incorporaran nous excersos i espais adaptats per persones amb mobilitat de la devida. I alcaldes de la Costa Brava reforcen des de Pals la defensa dels habitatges d'historístic. La segona taula de treball aborda noves accions davant de la normativa catalana. La trobada dona continuïtat a les iniciatives impulsades anteriorment per diversos acció d'entaments i representants del sector. I nosaltres ara anem a fer un repàs dels titulars més enllà del Vajampordà. Aumenta la pressió sobre Pedro Sánchez pel Decret Mari Carmen a un dia del Consell de Ministres. El partit socialista negocia per mirar d'aprovar aquest dimarts un decret d'habitatge. Mentre estan, continua la campada a la Puerta del Sol. La protesta manté l'atenció mentre el govern espanyol busca suports per tirar endavant la mesura. Primer debat de política general de Carlos Mazón a les Corts Valencianes entre la interinitat i la reconstrucció. El president defensa la seva gestió de 10 mesos en un context mercat per la reconstrucció de la dana, la interinitat del seu càrrec i les tensions amb l'oposició. Un home ha matat la seva parella i s'ha tancat d'horanores en una casa d'un municipi prop de Sevilla. Després s'ha entregat a la Guàrdia Civil, que l'ha detingut com a presumpte autor d'un crim masclista. La víctima tenia 47 anys. 27 persones han mort en dos tirotejos a Sudàfrica. Els atacs han passat a Johannesburg i a Ciutat del Cap. La policia busca als autors dels dos assals. Els fets han passat en poques hores de diferència i a més de 1.300 quilòmetres de distància. La indústria reclama mesures extraordinàries per fer front a la crisi dels preus de l'energia. Algunes empreses ja han començat a aplicar retallades de producció i aturades partials. Ho fan per l'aument dels costos energètics, que ja obliga a aprendre decisions dràstiques. Els funcionaris de la Generalitat podran recuperar aquest any els dies festius que hagin caigut en dissabte. El govern publicarà aquesta setmana la instrucció que regula aquesta compensació. La mesura tindrà efectes retroctius i s'aplicarà des de principis de 2026. Així els treballadors públics podran recuperar aquests dies com si fossin un dia lliure pendent. Barcelona. La policia ha frustrat una estafa de 418.000 dòlars en rellotges de luxe i criptomuneres. L'home ha detingut estar acusat de robatori amb violència. Segons la policia va amenaçar les víctimes amb un ganivet. Els agents creuen que també havia provat d'enganyar-les un agut com Rip Deal. Els agents rurals han rebut en guany més de 4.300 avisos per abocaments i legals. La infracció és difícil de sancionar, sobretot en municipis rurals. Els residus es deixen sovint amb punts amagats, com si fossin taques, al marge del camp. La sermana del llibre en català ha tancat en prop de 130.000 visitants i amunt record de ventes. La Fira ha confirmat un any més el bon moment del llibre en català. Editors puncat, l'entitat organitzadora del festival, diu que aquestes xifres reforcen la vitalitat del llibre en català. I nosaltres ara és moment que saludem l'Izac Vilà, perquè anem a fer un repàs a la previsió meteorològica. Bon dia, Isaac. Bon dia, Maria. Què tal? Doncs molt bé, perquè sembla que arriba un canvi de temps. Doncs sí, Maria, hem d'estar de norabona, perquè aquesta setmana torna la pluja a l'Empordà. Insistim, no serà una pluja d'aquelles que estan fent, serà una pluja irregular, però tornarem a regalar el territori, o, com a mínim, tenim més números de que regem el territori durant aquesta setmana i no només un dia, sinó tindrem diverses situacions i diverses episodis que podíem anar aprofitant per regar tot plegat, perquè aquesta setmana se'n retira l'anticicló, ja no tenim domini de les altres pressions, i s'instal·la un petit flux de vent de xaloc, vent del sud-est, que n'hi ha portant omitat, i, per tant, unes temperatures també més temperades. No farà tanta calor, però, com a mínim, ara les nits ja no són tan fresques. Ara mateix tenim 17, 18 graus a tot el Vaja Empordà, a la Línea de la Costa, novement una nit tropical, que no s'ha baixat dels 20 graus, per tant, molta suavitat. Com a mínim, la que tenim avui dilluns, i comencem aquesta setmana. A tot això també es traduirà amb unes temperatures màximes que no pujaran tant, ja no arribarem als 30 graus, però serà una calor d'aquestes de més bon portar. Com a molt, 27 graus en alguns sectors. Però amb el tema de la pluja important, avui dilluns, esperem algun roxadet escadocer més probable a l'interior, o al sud de la comarca, i serà la pluja més important. L'esperem de cara dimarts demà a la tarda, però podrien tenir alguna tempesta, o el que localment podria deixar alguna igual. Tot plegat amb un cel variable. Ara mateix, tenim primeres hores del matí, aquest sol amb el 4 núvols prims, però els núvols baixos aniran guanyant terren en lloc d'aquest dilluns i podrien deixar el cel mig intervolit. Com deiem, aquest episodi de precipitació podrà durar fins a aquest dilluns, avui dilluns, 4 gotes, algun roxad petit, dimarts a la tarda, vespre, esperem una tongada més important de precipitació, dimers crezona pausa i potser dijous. Tornaríem a regar el territori. Tot plegat amb una mica de mar de fons d'aixaloc, que s'anirà remenant a aquesta situació marítima, una mica més alterada de cara de madr i març. Doncs segur que hi ha els uïns dividits, alguns que s'alegren que arribin a aquests roxats, d'altres que no, jo formo part dels primers, dels que tenien ganes de que em bloqueïs una mica. Ai, Isaac, que estarem molt pendents de l'evolució del temps al lloc d'aquesta setmana i veurem com acaben descarregant aquests roxats, aquests primers roxats del tardor que arriben aquí a la nostra comarca. Gràcies. I ara escoltem el comentari que ens porta avui Neus Colomé. Aquest dissabte passat vaig assistir a una de les activitats complementàries a la vianal fotogràfica Xavier Miseracs. A la conferència es presentava el recull fotogràfic treballadors de la mar, del fotògraf Carles Palacio. A l'autor l'acompanyava el pescador Pala Musí Xavier Miró, que va explicar la situació actual dels pescadors i dels problemes que menassen la supervivència d'una de les professions més antigues i més arrelades al nostre territori. En Xavier ens va explicar que la pesca a la costa brava afronta un canvi profund. El mar, que durant generacions ha estat font de vida i activitat econòmica, està canviant i els pescadors són els primers a constatar-ho. A Pala Mus, aquesta observació quotidiana ha anat acompanyada d'una aposta per adaptar l'activitat i avançar cap a un model més sostenible. Un dels exemples més destacats és el pla de gestió de la gamba, impulsat voluntàriament pels pescadors l'any 2013. La filosofia és clara. Pascar menys per obtenir més valor. Reduir jornades, augmentar la mida de la malla i permetre que els exemplars joves puguin créixer són algunes de les mesures adoptades. L'objectiu és preservar el recurs i garantir la viabilitat econòmica del sector. La innovació tecnològica acompanya aquest canvi. Les anomenades portes voladores o cometes permeten mantenir la xarxa oberta sense arrossegar pesades estructures pel fons marí, mentre els censors faciliten una pesca més precisa i selectiva. Però els pescadors es senyalen que les amenaces del mar van més enllà de la pesca. L'augment de les temperatures de l'aigua, la disminució de les aportacions al rius i els canvis en la disponibilitat de nutrients, estan modificant la cadena alimentària. Espècies com el barat i la boga han patit una forta regressió, mentre que la sardina i l'enxoba tenen més dificultats per creixer. Però el futur de la pesca no depèn només de la salut del mar. El rellot generacional és un altre dels grans reptes. La incertesa provocada pels canvis normatius dificulta planificar l'activitat i genera inseguretat entre les famílies que viuen del mar. Això, si afegés la desaparició progressiva de la figura de l'aprenent, és essencial per transmetre un coneixement que requereix anys d'observació, paciència i experiència. Malgrat les dificultats, els pescadors mantenen una mirada d'optimisme crític. La crisi pot obligar al sector a repensar-se i a reivindicar el valor d'un professional que coneix el mar de primera mà i és capaç d'adaptar-se als seus canvis. En aquest procés, el pesc a turisme i la divulgació tenen també un paper important. Obrir la barca a la societat permet mostrar la realitat d'un ofici molt més significat exigent del que sovint transmet la seva imatge tradicional. El futur de la pesca passa doncs per cuidar el mar, però també per garantir que hi continuïa ben persones disposades a escoltar-lo, entendre-l i treballar-hi. Doncs esperem que aquesta reflexió arribi una mica més enllà i que la gent s'ha faci seva a totes aquestes reivindicacions i tota aquesta feina que es fa des del sector. Neus moltíssimes gràcies i ens retrovem ben aviat. Nosaltres fem una petita pausa, escoltem una mica de publicitat i tornem d'aquí a pocs minuts. 25 anys explicant el que passa al nostre costat. 25 anys compartint les notícies, les històries i els moments que han marcat els pobles del Vaja Empordà. Ara, ràdio capital, transforma aquest quart de segle de periodisme en una exposició única. Ràdio capital, 25 anys de notícies. Una mirada a l'evolució dels nostres municipis a través de fotografies, notícies i continguts sonors que recuperen la memòria recent del territori. Del 18 de setembre al 30 d'octubre, descobreix com han canviat Torroella de Montgrí i l'Estartit durant els últims 25 anys a la seu de l'EMD de l'Estartit. Perquè la història de l'Empordà és la teva història. Ràdio capital, 25 anys de notícies. Organitzen Ràdio Capital de l'Empordà i l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l'Estartit. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Vaja Empordà, l'EMD de l'Estartit, el Club Nàutica Estartit i Moventis Sarfa. Per què esperar l'hivern per omplir el dipòsit de gasòil de calafacció? A distribució de gasòils cursa. Només hi tenim els millors combustibles per oferir un bon servei a domicili, basat en la qualitat i facilitats de finançament. I a l'estiu, t'oferim bons preus i amplis horaris pels més previsors. Truca el 972-630028. Distribució de gasòils cursa, el teu gasòil de confiança. Jo, que has de descobrir, el Joe Bell, bufet restaurant, aparel·lada, un bufet lliure diferent, on la varietat i la qualitat van de braçet, cuina casolana, producte de proximitat i tots els sabors de la tradició catalana. Més de 70 varietats d'apostres i una gran selecció de plats per gaudir de cada àpat, un espai ampli amb terres exteriors i gran aparcament. El Joe Bell, el bufet lliure de qualitat de l'al empordà. Oberta dimarts a diumenge al migdia a partir de les 12. Volte que voltaràs i el Joe Bell tornaràs. Eljobellrestaurant.com Atenció, empordà. Arriba una nova manera d'activar-te. Arriba, gasè. El refresc energètic amb cafè real creat per rius nadal que fes a la bisbal d'emportar. Natural, refrescant, diferent. Sense pics ni baixades, sense accessos, amb l'energia que necessites per estudiar, entrenar, conduir o, simplement, seguir el teu ritme. Gasè és energia amb responsabilitat. El primer glob sorprèn, el segon, enganxa. Descobreix gasè a BP Volpallac, BP Cursà, a gasedring.com i els divendres al matí a rius nadal que fes a la bisbal. Gasè. Deixa't sorprendre per l'energia natural. Aquest setembre celebrem els 10 anys del Montessori Palau-Mongri i amb un joc molt especial. Busca els cartells en preguntes als establiments col·laboradors de Torroella, l'Ester Tit, l'Escala i Palafrugell i participa-hi. Pots guanyar vals, regal i obsequis per més de 200 euros. El sorteig serà el 2 d'octubre a la gran festa dels 10 anys. I esteu tots convidats. Més informació i inscripcions a MontessoriPalau-Mongri.com. Enunciar-te a Radio Capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremitjar. Fem arribar a la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que a qualsevol altremitjar. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a publicitatarroba.radiocapital.cat i posa'ns a prova. I aquest cap de setmana se celebra una nova edició de l'Oncotril al Baix Amportant. En guanyes farà la 13è edició de la prova que aquest any amplia el nombre d'equips participants fins als 400. Per parlar-ne i per explicar-nos més detalls d'aquesta edició, ens visita el director de la cursa Lluís Comet. Bon dia. Hola, què tal? Molt bon dia. Primer de tot gràcies per ser el supermatí, perquè suposo que esteu anant allò molt enfeinats, no? Sí, ara veiem que estem a la reta final. L'última setmana és la que ens porta més feina. Tornem tot l'any en tenim, l'última setmana és quan comença a arribar el material, comença a arribar el menjar, comença a arribar els regals, comença a arribar tot el material, digue-li, a feina, ara. És clar, una de les novetats, a més, d'aquesta edició, és l'ampliació d'aquest nombre d'equips. Passem dels, aproximadament, allò 350 equips fins als 400, que això és una xifra bastant alta. Per què decideu ampliar el nombre d'equips? I ja ho ha cobert tot a les places? A veure, vam decidir augmentar el nombre d'equips, perquè l'any passat, de la forma que fem les inscripció, sempre s'entrem uns roteig, i a les ordres de tota la gent que s'ha prescrit, i n'entren uns quants. El l'any passat ens va quedar molta gent que no va poder entrar. Els origins, això ens va semblar molt de greu, i per això ens vam decidir ampliar el nombre d'equips. Primer els volíem agafar tots, aquells que estàveu prescrits, agafar-los. Però després ho vam estar analitzant bé, i vam veure que ens hi faríem mal, potser. Nosaltres vam dir que anem tornant pujant-me, i aquest any que fem, va arribar a 400. I ja el que hem fet, de 8 agafem inscripció fins als 400. I així, si tot, tinc que dir que han quedat 100 equips que no han pogut entrar, el que ens ha sent molt de greu, però no podem agafar més gent. No podem agafar més gent perquè ens hi faríem mal. I no ho volem. Per tant, són aproximadamente 500 equips els que fan la preinscripció, i llavors entren a sorteig, no? Exactament. És a dir, que s'an van haver-hi 502 equips que van fer la preinscripció, i de qual van fer el sorteig, i van entrar els que hi ha ara. Tinc que dir que no arribem als 400, perquè hi ha hagut últimament baixes, que se sap molt de greu aquestes baixes, i ens assegueu per un motiu. Algunes d'elles poden estar molt xortificades. Per exemple, a cada última hora han tingut un parell de participants que se'n fan mal i que no poden, i que estan legionats i que no tenen temps de trobar ningú. O que entendre. Però en canvi, hi ha altres, que són de baixa, perdona, de baixa. Aleshores, me sap greu perquè aquestes baixes veixin pogut ser ocupades per a altra gent. Però, clar, una setmana de vista, jo no puc evitar que vinguin a participar. Primer, que han de fer un donatiu, segon que han d'entrenar, és dir, no puc. Aleshores, me sap greu que potser han quedat uns 5 equips, que, a d'altres, s'ha pogut entrar. I no han entrat. Però bé, què hi farem? No, no s'hi vol fer res, o per això. Exacte. Esclar, estem parlant d'aquests 400 equips, complaterant aquest recorregut en diferents etapes, que, al final, acaben sumant, aproximadament, uns 100 quilòmetres per qui parlen portar. Aquest any, a més, no sé si us heu vist condicionats a l'hora de crear el recorregut per l'incèndic, que hi ha hagut a les gavarres, perquè sí que és cert, no? Que algun tram de l'Encotrell passa per aquest espai, no sé si ha estat el vostre cas, com ha passat tant altres proves, que sí que han hagut de modificar el recorregut en aquest sentit. No sé si heu hagut de refer una mica allò, el que a mi que seguíeu per les gavarres. És a dir, el que a mi que sigui per les gavarres, hem dit molt gran sort que no ens afecta pràcticament res. Aleshores, quan hi va haver l'incèndic, evidentment, vam estar preocupats, que aquí farem, que deixem de fer, parlar amb el CDF, que es coneix en molt el territori, parlant amb el gerent del consultor i de les gavarres, i tot això va dir, estigueu tranquils, que per allà on passeu, podeu passar tranquil·lament. És a dir, i si us ha fet, us ha fet de poquíssim. És a dir, que per sort, nosaltres no he tingut que modificar pràcticament res. Esclar, aquesta és la 13ena edició de la prova, que és molt divu, són 13 edicions, i en aquestes 13 edicions, miràvem les xifres i s'han aconseguit recaptar més de 3 milions d'euros per la investigació, per el tractament, per el benestar dels pacients amb càncer. Però no sé si hi ha algun objectiu de recaptació. És a dir, voleu arribar als 4 milions d'euros? Voleu allò superar més xifres? A veure, objectiu no en tenim cap, aquesta de la veritat. És a dir, quan més recaptem millor. Per exemple, aquest any, en aquest moment d'ara, estem sobre l'avorre dels 480.000 euros, aquest any. Només, el qual... És a dir, que si estem aquí, fins ara, i portem la recaptació aquesta, no podem dir què passarà, perquè no tenim ni idea. De moment hi ha un cotreil, en ganes de continuar un cotreil per molts i molts anys, però per molts motius, primer, perquè crec que estem fent una bona labor de cara al malalt de càncer, de cara als hospitals, de cara a la pròpia fundació, aleshores l'objectiu no és seguir. Arribar quan? Ojalà, si no 4, que dius tu, si no 5. I dir com més millor. Esclar, tota aquesta recaptació la destineu a la fundació en Colliga, però en aquest sentit cap a quins punts dels pacients que tenen cànceres destina tota aquesta recaptació. Cap on ho destineu? Aquest any i aquest any, els altres... Comencem per els altres anys. Els altres anys ho hem destinat sempre el confort del malalt. És a dir, el malalt quan estem al tractament de la químia o de la ràdio, o les hores que puguin estar amb les màximes condicions possibles. Aleshores hem actuat, doncs, canviant butaques, canviant llits, adecuant una miqueta les sales dels hospitals, les habitacions, hem dedicat diners a investigació, diners a comprar maquinària, que ajuden a aquest malalt estigui millor, a detectar millor l'informatat, a buscar dianes per ajudar el que el tractament sigui millor. Això ho hem fet durant aquests anys. Aquest any és un any excepcional. Aquest any canvia una miqueta, però només serà aquest any. Ja s'ha de veure el tot que l'hospital Toretta canvia de lloc i se'n va cap a sal. Aleshores nosaltres, la fundació, tenim actualment en nostres locals molt a prop del Toretta. Per l'altra banda, per sort o per desgràcia, cada vegada hi ha més gent que ens demana la ajuda nostra. És a dir, via els fisioterapèltes, via psicòlegs, via excepcional, material, al local l'hi tastem sense fer petit, aquesta la veritat. Aleshores hi ha dos fotos, una local petit i l'altra que el Toretta marxa de lloc de testar. No té cap sentit que nosaltres estiguem apartats del Toretta. El llogic és que estiguem com més propens al Toretta millor, perquè el pacient, el malalt, però de l'hospital, ens té ella mateix, es pot vindre a demanar el que sigui. Aleshores, si nosaltres estiguem en lloc d'estemàres, són ponts, i tenim el Toretta a sal, estem molt lluny. Aleshores, ens hem volgut apropar a sal. Aleshores, aquest any, no es destinaran els diners a la compra d'un local, un local molt propi a sal. Perquè podien ampliar serveis i estan més propi al malalt. Però no tots els diners hi anem allà, cuidado. És a dir, un quant sí, però també continuarem amb l'investigació. És a dir, nosaltres vam apostar un any per destinar diners a la investigació, i aquest any ho farem igualment, cap a la investigació i la continència. I també esperem poder ajudar en algun altre hospital a fer alguna cosa. Aquest any, jo diré, és un any decepcional. Els altres anys continuen com havien fet sempre, però aquest any, per les circumstàncies, et dius que canviar una miqueta. A part d'això, vull dir, tornem una mica a la cursa, perquè una part molt important són els voluntaris, que hi sou arrede. No sé quants voluntaris sereu aquest any, si amb el nombre d'equip creix la xifra de voluntaris i de quins racons de Catalunya, no sé si fins i tot venen d'Espanya, a col·laborar amb l'Oncotrail. Tenim, com dius tot, i hem augmentat el nombre de participants, però vol dir que també hem tingut comentar una miqueta en nombre de voluntaris. De voluntaris estem volent el voltant de 600 persones, que durant... Ja comencem, avui. Avui ja comencen molts voluntaris a fer feines. Durant tot l'any hem anat fent coses, però la feina dura, avui ja comencen avui, fins al divendres, preparant menjars, preparant tot, i a partir del dissabte, allà que tenim a l'hora de 600 voluntaris. D'on venen? Venen de reu. Tenim de la majoria, sí, que som aquí de la Provincia de Girona, de la Provincia de Girona, ve gent del Ripollès. Ens ve gent del rest de l'Espanya que s'han assabentat, i que diuen que volem l'ajudar, i perquè coneixen l'altre ens venen a ajudar. Està molt content, tenim gent per tot arreu. Ja per acabar, Lluís, m'agradaria parlar d'un dels moments més especials de la cursa, que és aquesta sortida que fareu el dissabte. Com us prepareu per aquesta sortida? Perquè és un dels moments més impactants de la cursa. Com el viuràs tu? Perquè crec que cada any és un moment especial per vosaltres. Per nosaltres, realment, és un moment molt especial, molt emotiu. És un moment que posa l'apet de gallina, és veure tant i tant de gallina allà, i tots units per la mateixa causa, és maquíssim, això. És que no té preu. Jo aconsell-te tota la gent que vulgui que vingui veure la sortida del camp Màrius, perquè és impressionant. Qui diu el camp Màrius diu per tot el recorregut, que per dins de la pèlaflugell. És a dir, veure aquell piló de gent, aquells nois, aquelles noies, aquella gent jove, la gent gran, és que participants tots per la mateixa causa, és que no té preu. Jo tinc la realitat, és dir, jo me'l costa molt emocionar-me, però el dia aquest és el dia que m'emociono més. Però hi ha dos moments molt emotius, molt. És a dir, la sortida ho és molt, però l'altra també és la arribada dels equips. És a dir, veus els equips com arriben, xerriven plorant, ell content s'ha d'haver aconseguit a l'omigetiu, és que això no té preu. La sortida i la arribada és el millor de tot. El recorregut, evidentment, també, i els voluntaris que s'hi entreguen amb cos i ànima. Però, guida, no em puc oblidar tampoc, no em vull oblidar, totes les forces de seguretat que ens estan ajudant. Policies local, la gent rural, la gent cívics, protecció civil, bombes, ADFs... Moltes gent s'està ajudant per la causa. I gràcies a tots ells, i gràcies a la gent aquesta i els voluntaris que podem fer això. I, evidentment, gràcies a tots els participants. Que sense ells no podrien fer res. Exacte. Doncs esperem que vagi molt bé aquesta tragèna edició de l'Encotreu, que se celebra aquest cap de setmana aquí al Vaja Empordam, aquesta sortida al dissabte a Camario. Hem parlat amb el director de la Cursat Lluís Comet, gràcies per ser-hi, i esperem que vagi molt bé. Esperem que vagi molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, molt bé, gràcies. Adéu, adéu. I quan arribem al punt de dos quarts de nou del matí, comencem amb el repàs informatiu aquí, des de ràdio capital i, com sempre, en emissió, des de ràdio visbal i ràdio pacu. I és que algun sort si de les gavarres explica que fins d'aquí a 20 o 30 anys no es començarà a veure una estructura forestal a la zona cremada de les gavarres. La setmana passada van començar els treballs de tala d'arbres afectats per l'incendi que va afectar el massís a principis de juliol. En un entrevist al supermatí de ràdio capital, el gerent del consorci de les gavarres, Quim Gubau, ha explicat que s'actua en una franja de 20 metres a banda i banda de la carretera de la canga i que també es treballarà el camí del veïnat de les rabieses. L'objectiu és retirar els arbres que han quedat morts o estructuralment afectats i que davant de futures ventades o tempestes podrien caure sobre les carreteres. L'actor s'ha afectat en els 12 hectàrees i una mesura de part de les cadastres de diferents propietaris. Hem cregut que era millor fer-ho de forma agrupada, no esperar que cada propietari pogués anar fent, perquè això es podia allargar molt amb aquest risc que comentava. I, per tant, no hem pogut fer des del consorci, amb una subvenció de la Diputació, l'autorització de tots els propietaris, i farem el retirar de tots els arbres que no tenen viabilitat, d'evisibilitat, si hi ha suros que tenen capacitat de rebrot i que, per tant, vol dir que el sistema de reals està bé i que no tenen perill de caiguda, aquests es respectaran. Per a l'enemic, ja s'ha estarrada tant un pla de restauració de tota la superfície afectada. El document era d'analitzar la intensitat del foc a cada zona, i determinar qui a l'actuació necessita cada tipus de vegetació. Gobaus remarca que no existeix una única recepta. En les piranes cremades, per exemple, es convenien retirar els arbres durant el primer any, quan la fusta encara conserva valor. En el cas de les surades, caldrà estudiar cada situació. Els arbres parlats recentment poden anar a patir més els efectes de l'incendi, menta que els que conservaven una capa de suro més gruixuda tenen més possibilitats de sobreviure. La regeneració del pesatge serà desigual. Gobaus explica que el soto bosc ja mostra signes de recuperació, amb espècies com el bruc, l'arbós o el llentisc l'arremorotant, fins i tot abans de les pluies de tardor. Els suros que hagin sobreviscut també poden recuperar fulles i branques en relativament pocs anys. Una costa diferent ha sigut que aquests arbres poden tornar a tenir una explotació surera viable. En determinats casos, pot ser preferible tallar-los i deixar que rebrotin de soca. Aquí els termini s'allarguen considerablement, i es que poden passar fins a uns 30 anys havent de tornar a tenir arbres amb prevolsada, per oferir una cobertura forestal semblant-te un bosc. I que l'Ongeli Sant Antoni s'adeix dos solars per construir 66 habitatges protegits. Els terrenys permetran construir 40 i 26 pisos, respectivament. L'agència de l'habitatge de Catalunya gestionarà el concurs per seleccionar l'empresa promotora mentre que l'Ajuntament assumirà la judicació dels habitats de Joan. L'Ajuntament també considerarà l'agència el dret d'ús dels solars durant 75 anys. Aquest acord permetra formalitzar el contracte amb l'empresa de Judicatària i controlar el complement de les condicions estalvertes durant el desenvolupament dels projectes. El concurs també ha d'obrir les bases dels processos de judicació amb els requisits i criteris necessaris per accedir als pisos. Els dos terrenys formen part de la Ràdio de la República dels solars destinada a ampliar el part de habitatge assequible. L'Ajuntament els va incorporar a aquesta reserva l'any 2025 dins del programa de la Generalitat de Catalunya, que preveu impulsar 50.000 habitatges protegits i assequibles fins al 2030, a Raúdol País. La regidora d'habitatge de l'Ajuntament de Calongi i Sant Antoni, Helena Montiel, considera que aquests projectes han de permetre ampliar les reduccions d'habitatge social i assequible al municipi. La responsable municipal de defensa que l'objectiu és facilitar els cadars residents puguin continuar vivint a Calongi i Sant Antoni sense demarxar per les dificultats d'accés a l'habitatge. I l'Agencia Catalana de l'Aigua ha adjudicat la redacció del projecte que definirà l'ampliació de la depuradora de la Pere. El contracte està de formalitzar per més de 179.000 euros, i l'empresa judicatària disposarà 11 mesos per redactar el projecte. El contracte també inclou l'estació de Mas Mesó, situada a Sant Jordi i des Valls, al Girones. I servirà per determinar les actuacions necessàries de les dues instal·lacions, Joan. La depuradora de la Pere està en funcions dels del 2012, i utilitza un tractament biològic amb l'inminació de nitrogen. La instal·lació està preparada per tractar 130 metres cúbics d'aigua residual cada dia, una capacitat equivalent a les necessitats de prop de 540 habitants. L'aigua tractada de les instal·lacions de la Pere s'aboca posteriorment a la riera de la Pere. El nou projecte haurà de concretar com s'amplia i es remuda la casta depuradora per adaptar-la a les necessitats de sanejament previstes per als pròxims anys. En el cas de la depuradora Mas Mesó de Sant Jordi i des Valls, va entrar a encervar-hi el mateix any. Aquesta instal·lació ha patrat uns 85 metres cúbics d'aigua cada dia i una capacitat equivalent a una població de prop de 350 habitants. L'aigua depurada s'aboca a la riera de Santa Maria dins la conca del ter. Abans de l'ampliació de les instal·lacions, els projectes hauran d'incorporar mesures per millorar l'eficiència energètica i reduir les amigues associades al funcionament de les depuradores. La reducció haurà de definir les solucions tècniques necessàries per assolir aquests objectius. La planificació de les actuacions es farà millançant un sistema digital de modelatge de la construcció. Aquesta metodologia permet treballar amb una representació en tres dimensions de les instal·lacions i relacionar-la amb la informació tècnica necessària per desenvolupar el projecte. La judició que s'ha corresponde a la fase de redacció, i per tant, encara no suposa l'inici de les obres d'ampliació de la depuradora de la para. El document resultat haurà de concretar les intervencions que s'hauran d'executar posteriorment a les dues instal·lacions. I el model d'atenció als pacients crítics ha estrenat a Palamós, s'estén a l'Hospital de Figueres. La nova unitat disposa d'avui llits i permet atendre pacients complexos més a prop de casa. El projecte preveu arribar als 44 llits per a pacients semicrítics a la Regió Sanitària de Girona. La unitat permet atendre persones en situació greu que no necessiten ingressar a una unitat de cures intensives. També parla per a pacients que continuen la recuperació després de les dades d'aquestes ingressats als hospitals de referència de Girona, l'objectiu és evitar trellats necessaris i acostar l'atenció especialitzada a la domicili dels pacients. El model funciona a través de la coordinació entre els professionals dels hospitals comarcals i els especialistes de Girona. Els equips de Figueres poden rebre suport a distància dels professionals de medicina intensiva dels hospitals doctor Jureptrueta i Santa Catarina. També poden consultar els especialistes en cardiologia del centre hospitalari doctor Jureptrueta. La connexió es fa amb llançant una plataforma tecnològica que ha permit compartir informació clínica i coneixement en temps real. Acà es deguen a facilitar que els professionals dels diferents centres valoren conjuntament els casos i prenguin decisions sobre el tractament dels pacients. Segons el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Arèdia, la nova unitat de Figueres ja ha habitat diversos trellats des de la seva entrada en funcionament. En els primers dies han detectat 5 pacients que haurien necessitat ser derivats de Girona sense aquest nou recurs. El desplogament suposarà un augment important dels llits destinats dels pacients semicrítics del conjunt de la Regió Sanitària. Quan el projecte estigui complet, es passarà als 12 llits inicials a un total de 44 repartits entre diferents hospitals del territori. L'hospital de Palomar els disposa d'avui i es para pacients semicrítics a la mateixa capacitat que les unitats de Figueres i Santa Catarina. El projecte també preveu 4 places a Olot i amplia la xarxa de diferents hospitals de les comarques Gironinas i també del Marésma. La implantació continuà durant les pròximes setmanes amb l'obertura d'una baunitat a l'hospital d'Olot. Durant el 2027 el model també arribarà a l'hospital Sant Jaume de Calella. I la carbonera de Forallà que ha iniciat aquest dissabte una nova edició a Sant Climent de Peralta. L'activitat permet descobrir de proponent i ofici relacionat amb els boscos de les cabarres. La iniciativa arriba a guanyar la 32ena edició i l'escenari torna a ser el paretget de Lluís Pla a Sant Climent de Peralta. Carles. El procés ha començat amb l'embilat de la fusta. Aquesta primera fase consisteix a preparar i col·locar la llenya abans de cobrir la carbonera. La següent fase arribarà el dia 3 d'octubre, amb la cobertura de la pila. L'ancés ha començarà el 12 d'octubre. La cuita continuarà fins a finals de novembre, i aquest procés transforma lentament la fusta en carbó vegetal. La carbonera permet observar aquesta tècnica tradicional durant diverses setmanes. La programació també ofereix visites comentades a diferents elements relacionats amb aquests antics oficis. El recorregut inclou la carbonera, la regiulleria i el font de pega. El realitzador i divulgador Antoni Martí conduirà aquestes visites. Martí també és col·laborador habitual de la carbonera. Les visites es faran entre setmana a les 4 de la tarda, i els caps de setmana hi haurà sessions al migdia i a les 5 de la tarda. Totes les visites són gratuïtes i no necessiten inscripció prèvia. La carbonera també collirà una proposta audiovisual que serà el dia 21 d'octubre del vespre. Antoni Martí es trenarà la documental quan la generositat no té límits, masfrigola 1996-2026. Les activitats es complateran amb diversos sopars a Sant Climent de Peralta. L'Associació Cultural Alcau dels Pins es organitzarà durant 4 jornades de la segona meitat d'octubre. I mor Ramon Rumaguerà, llamat Alcalde de la Visval, entre 1995 i 2007. L'Ajuntament ha comunicat l'amor de l'exalcalde i ha expressat el seu condol. Rumaguerà va estar 12 anys al capdavant de l'Ajuntament de la Visval, i durant aquest període la ciutat va viure diversos processos de transformació i revitalització urbanística. El consistori també destaca la seva aportació al desenvolupament econòmic de la Visval. L'Ajuntament ha reconegut la redicció de Rumaguerà al servei públic durant els seus anys com Alcalde. El consistori també ha recortat la vinculació de Ramon Rumaguerà amb la ciutat i ha destacat la seva redicció a la Visval durant la seva trajectòria política. L'Ajuntament ha traslladat el condol a la família i les amistats de Ramon Rumaguerà i també l'ha fet extensiu a les persones que van compartir amb ell i la seva trajectòria personal i política. I l'Ajuntament de la Visval ha aprovat definitivament l'ampliació de l'agradaria i la millora de l'accessibilitat del camp de futbol Pere Plaja a Niol. El projecte té un pressupost de pròpig de 180.000 euros i permetre augmentar la capacitat de l'agradaria amb més de facilitat l'accés a la zona d'espectadors. El ple municipal va donar llum verd de definitiva el projecte al passat d'hi març. L'acció havia rebut una primera aprovació finals de juny durant el period d'exposició pública no es va presentar cap a l'agació. La reforma permetrà que l'agradaria disposi de prop de 250 places segudes amb 6 esperres reservats per persones a mobilitat recobrida. Amb aquesta ampliació, el conjunt del camp de futbol Pere Plaja podrà arribar a un aforament màxim de prop de 500 persones. Les obres afectaran una superfície de prop de 1.100 metres quadrats i tindran la durada prevista de 3 mesos. Els treballs es distribuiran en cinc fases consecutives per reduir l'impacte sobre l'activitat habitual de les instal·lacions. L'objectiu és mantenir, sempre que sigui possible, els entrenaments i els partits de competició durant la zona. El projecte prevé instal·lar nous mòbuls d'agradaria de formigó i aprofitar les criders actuals que es troben en bon estat. També es construiran noves rampes i es milloraran els recorreguts accessibles fins a la zona destinada als espectadors. La intervenció també incorporarà una nova porta d'accés de gairebé 5 metres templada per facilitar una evacuació en càstima excepció. A més, reforçarà l'eluminació, s'instal·larà una font d'aigua accessible i es col·locarà en varanes de seguretat els punts al desnivell. El regidor d'esport de la Vísbala, la Francesc Vidal, explica que a l'actuació responden les necessitats dels usuaris del canvi dels aficionats. Vidal destaca especialment les millores d'accessibilitat, seguretat i visibilitat previstes en el projecte. L'alcalde de la Vísbala, en portar, elscarà perícia, situa aquesta reforma dins del conjunt d'inversions municipals en els equipaments esportius i filàons. A Parício, recorda les actuacions al Pavelló Firal i els treballes que actualment es desenvolupen al Pavelló d'Espors. D'ajuntament, també treballen noes actuacions per ampliar les instal·lacions esportives municipals, entre els projectes plantejats i l'ampliació del camp de futbol i la creació de nous espais destinats al futbol set. El consistori treballa ara en els canvis urbanístics necessaris per poder desenvolupar aquestes actuacions. Un altre dels projectes de futur és la realitació integral de la Pícina principal, d'ajuntament considera que es té instal·lació en equipament important per l'activitat esportiva i la salut del municipi. El consistori haurà de buscar una fórmula de finançament per afrontar la reforma durant els pròxims anys. I el caldo és i representants de municipis de la Costa Brava, Sant Raunit a Pals, per reforçar les accions en defensa dels habitatges d'ús turístic. La trovada correspon a la segona taula de treball organitzada per l'associació d'apartaments de Turisme a Costa Brava Pirineu, que dona continuïtat a les iniciatives impulsades durant els últims mesos. La reunió ha servit per analitzar els pròxims passos davant la regulació catalana dels habitatges destinats al turisme. Els participants reclamen revisar la normativa i donar més capacitat als ajuntaments per adaptar-la a les característiques de cada municipi. La trobada arriba després de diverses accions municipals en aquesta mateixa línia. Entre aquestes iniciatives hi ha un manifest signat anteriorment per diversos ajuntaments de la Costa Brava. Sant Pere Pesca de l'Ocea ha incorporat aquest estiu i ha lavat a Déu el nombre de consistències adherents. El vagi a importar ha ensignat el manifest als ajuntaments de Pagu, Calonji i Sant Antoni, Castell d'Arru, Plaça d'Arru i Sagaroy Pals. També hi figureu un castelló d'Auporíes al port de la Selma, Llençar, l'escama, Roses i Sant Pere Pescavó. Els municipis adherents defensen la continuïtat dels habitatges d'ús turístic regulats i reclamen una normativa adaptada a cada territori. També demanem més autonomia municipal per gestionar aquesta oferta de lluitjament i l'obertura d'un espai de diàleg amb la Generalitat de Catalunya. La principal preocupació expressada durant la Unió està relacionada amb la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya l'any 2023. Els representants municipals i empresarials són units a palms, qüestionant les limitacions previstes i alerten de possibles conseqüències sobre la certa turística i l'economia dels municipis coordenents. La normativa catalana estableix nous condicions urbanístiques per als habitatges d'ús turístic en els municipis afectats. Els ajuntaments i el sector reunits a palms reclamen modificar aquest model abans que finalitzi el període transitori revist per als alludaments sexistes. En paral·lel, diversos municipis han aprovat emocions durant els últims mesos. L'ajuntament de palms va aprovar per unanimitat una emoció a finals de surreal per demanar a la Generalitat la revisió de la normativa i l'obertura d'un procés de diàleg. Pel consistori, també reclama més el turisme municipal per regular aquesta activitat. L'enseïl Port de la Selva ha aprovat iniciatives abans aquest estiu. Aquestes emocions són aleshores aprovades anteriorment a castelludembrúries rossos i Sant Pere Rescador. Els participants a la taula de treball també han defensat el pes dels habitatges d'ús turístic dins de l'economia de la Costa Brava. Considerem que aquesta modalitat de lletjament forma part del model turístic consolidat de molts municipis i genera activitat en altres negocis i serveis d'altèric. La trobada de palms també ha fortalt les pròximes accions dels municipis i del sector. Entre les opcions plantejades hi elaborar estudis sobre l'impacte dels habitatges turístics, l'escala ja impulsa un treball d'aquest tipus i altres ajuntaments estudiant seguir el temps. Representant reunits a palms, mantenen així la petició de revisar la regulació i obri un procés de diàleg entre la generalitat, els ajuntaments i el sector. La segona taula de treball dona continuitat a una mobilització uníser i inicia d'interiorament que durant aquest estiu el sumen no els morfions municipals. I com sempre abans d'acabar el supermetir i de dir llunys hem d'anar a fer un repàs els resultats esportius del cap de setmana i per això tenim amb nosaltres l'Oriol Bernà. Bon dia, Oriol. Bon dia, Maria. Com estàs? Doncs jo feliç perquè he passat un molt bon cap de setmana. Vull dir, hi ha algú que va fer la feina divendres. T'anava a dir. Jo sé que a vegades els teus caps de setmana depenen a nivell esportiu i més si els girones juguen divendres pot anar molt bé o molt malament. En aquest cas va anar bé. Sí, en parlarem perquè va anar bé allò relativament. Va anar bé relativament. Perfecte. Avui també que m'expliquis una mica com ho vau analitzar vosaltres des del Montelíving. I té a dir, és la primera secció que coincidim i no sé si tu o jo, però potser junts, hem portat bona sort perquè no hi ha cap de rota dels equips del Baix Empordà i Provincia, que seguim nosaltres, evidentment. Doncs potser haurem de posar-hi remei i en Joan Coll no fa el supermetre dels dilluns i el faig jo, vull dir. Llavors tindrem molt bons resultats aquest any. Correcte. Correcte, una qüestió amb ella, a veure com que li sembla. Sí, probablement ens estigui escoltant a Joan, després parlem. Exacte. Hem de començar nosaltres explicant que el Bisbal Bàsquet continua invicta a la Copa d'Espanya i crec que serà tot positiu, avui m'encanta. Sí, comencem bé. El sol Gironès Bisbal Bàsquet va sumar a dissabte una nova victòria a la Copa d'Espanya, com deies. Després imposar-se la pista del Prat per 71 a 79. De fet, els Bisbalans van tornar a oferir una molt bona versió en un partit exigent davant d'un rival que també havia començat la competició amb dues victòries. Al conjunt de la Bisbal va saber competir el duel des de l'inici, arribant a tenir un avantatge fins a 20 punts i va acabar amb portant-se un triomf que li permet mantenir-se invicta després de les tres primeres jornades. L'equip d'Èric Sorís havia derrotat anteriorment el Benicarlo i l'Amics Castelló, en aquest últim per 66, amb una cistella sobre la butxina que vam comentar la setmana passada. Amb aquesta, emocionant. I amb aquesta tercera, sí, exacte. L'equip va com un tró, de veritat. Amb aquesta tercera victòria, ara mateix, el Bisbal Bàsquet està clasificat pel 17 anys a final de la Copa d'Espanya amb aquest pla de victòries. La Copa d'Espanya té un format una mica estrany. És un torneig que sembla que sigui pre-temporada, perquè realment estem a l'època que estem. Però una vegada t'has clasificat per aquests 16 anys a final. Hi ha una torada de Lliga cap a principi, ho dic de memòria, al principi del mes de desembre, i es juga a camp neutral, és a dir, el Bisbal Bàsquet. Aquest any s'ha clasificat per primera vegada per la Copa d'Espanya dins de la segona feb i optarà a un títol diferent. També és un bon al·lícien pels d'Èric Solís. Exacte, i més començar la temporada amb aquestes bones sensacions. Tant d'osters victòries que te'n fan arribar setgems de final i potser encara que no arribis a la final que veurem, vull dir, anirem millor comentant-ho de cara a la setmana que ve, però, ostres, bon ritme de competició abans de començar la competició oficial, vull dir que, felicitats. I recordem que hi ha moltes cares noves, per tant, estan encaixant des del principi. El Bisbal Bàsquet s'ha trobat tres rivals totalment realistes, és a dir, són rivals de la seva categòria, de la seva Lliga. Amb aquestes tres victòries, jo no es poden ser una bona carta de presentació si més no per no patir, com els altres anys, que evidentment estem patint, perquè és un club jove que ha arribat fa poc per entendre'ns en aquesta categòria. Sí, sí, doncs això, lluita per mantenir la categoria i potser aquest any alguna cosa més. Hem de parlar de futbol, perquè també hem de donar bones notícies del Palamós Club de Futbol, oi? Sí, el Palamós va sumar-hi la primera victòria de la temporada, després de superar per 3-1 el Can Givert, en el primer partit de Lliga, a l'estadi Palamós Costa Brava. El conjunt de Marcel Junola va ser superior durant bona part del partit, tot i que va bé de treballar. Per assegurar els 3 punts, els Palamósins van marxar el descans amb un avantatge gràcies al gol de Jam, el minut 42, però el Can Givert va reaccionar l'inici de la segona meitat, Mamadou, va transformar un penal al minut 48 i va tornar a igualar el marcador. El gol per què va servir? Perquè el Palamós reaccionés a Gerard Marcader, un habitual de les cròniques de l'any passat, per la seva faceta més golejadora, amb un potent xut des de fora l'àrea, va posar el 2-1 al minut 59 i en la recta final, en Tequera, que feia només 5 minuts que havia entrat al terreny de joc, va sentenciar el partit amb el 3-1 al minut 85. 3 punts molt importants per al Palamós, perquè venia d'una derrota contra el Lloret la setmana passada i es trena el casallera de Victòries, després d'aquesta derrota a la jornada inaugural. Ara l'equip afrontarà 3 partits consecutius fora de casa, començant, diumenge, vinent, al camp del Porqueres. Veurem si podem rescar un bon grapat de punts d'aquestes 3 visites. Doncs esperem que sí, potser no el ple de Victòries, perquè recordem jugar fora de casa és complicat, però, però, estres, si es poden allò rescar alguns punts, veurem com va el Palamós. Anem de... Sí, potser ens farà veure si l'equipa d'estar a dalt o després d'aquestes 5 jornades que portarem, veurem si l'equipa d'estar a dalt per lluitar per l'objectiu de l'ascens, o si potser tindrem una temporada més tranquil·la. Esperem que sigui la pridrepsió. L'any passat es van quedar amb la mela als llavis, vull dir. Exacte. Bé, veurem, veurem. Queda molt de temporada encara. Volem. Hem de fer un cop d'ullar el cap de setmana esportiu també a Palafrugell, perquè hem de parlar del club d'Envolgar-Ví. Correcte. També arriben bones notícies del club en Volgar-Ví que va empatar, divendres, a 25 contra el que leien el segon partit de la temporada primera senyal i va sumar el primer punt de la seva història en la categoria. Els Palafrugellans que havien debutat amb derrota contra el Sant Vicenç van aconseguir així el primer punt de primera nacional un fet històric, deixa'm remarcar, perquè si bé no va ser una victòria que va aconseguir l'equip del Garvi, doncs és sumar per primera vegada en aquesta categoria. També va acabar en empat per dos a dos, en aquest cas, l'inici de Lliga del corredor Mató Palafrugell. L'equip es va estrenar a Loquell Lliga Plata Sud contra el club Oquey-Materó, el conjunt de Fran González, d'arribar al debut. Es fes una bona pretemporada i amb l'objectiu de començar amb bon peu la competició, comença sumant, veurem si, com l'any passat, es mantindrà dalt durant tot l'any o si estan en una altra zona de la taula. A mi em donen esperances aquests inicis, que a vegades comences allò amb un empat, però potser més endavant, vull dir, et refes una mica i pot ser interessant la temporada. Exacte, l'important ara mateix és sumar, és sumar i començar a agafar confiança. Vull dir, portem unes seccions aquests dilluns de molt resum, de com va anar la temporada passada, però... Ara tothom ha començat, l'exemple és el Girona, que va començar amb un punt de sis, una mica que no sabia on era, i ara està capgirant una mica la situació. Bé, veurem. Vull dir que l'important és el que deies, és sumar. Sí, el problema del Girona, que ha passat a les darreres tres temporades, és que per ells el tancament de mercat és... Quant tanc el mercat, vull dir, no és a mig d'any de gust, perquè fitxar a mig d'any de gust és de previsors. Per nosaltres no... No serveix. Veig una mica de comentari amb la teva crítica, Maria. No, no. Jo no hi he res més. Estic d'acord, estic d'acord. No, estic totalment d'acord. Perquè, vull dir, aquest cap de setmana hem tingut un pot resultat en Montilivi, vull dir, el Girona tot i les 9 baixes que hi havia, es va aconseguint dos o tres punts. Exacte. Sí, el Girona va superar aquest divendres, com comptaves l'OBACETI per 2-0 en Montilivi, en quedant la segona victòria consecutiva a la Lliga hipermoxon, els Gironins van sortir decidits, Abel Ruiz va inaugurar un marcador al minut 6, és a dir, el ritme i la sortida dels jugadors va ser molt millor que en altres jornades, i abans de l'escans, fins i tot, Dony van t'evec va ampliar l'aventatge amb un gran gol al minut 43. El partit pròxim no va ser còmode per als homes de Quique Álvarez, l'OBACETI va tenir ocasions per retallar distàncies, especialment durant la segona part, però es va trobar una altra vegada amb un gran Gatseniga, que porta un parell de jornades, penso, molt encertats sota pals. El Girona a mi es va saber resistir i va mantenir el 2-0 fins al final, aquell clean sheet, aquell porteria zero que sempre dona confiança i que hi ha tants i tants equips que volen començar a construir des d'aquí, doncs bé, sempre és important deixar la porteria zero. La Victòria encara va tenir una altra protagonista, porto, el jugador Murcia va tornar a trepitjar la Jespa gairebé 10 mesos després de la seva lesió i va disputar els últims minuts del partit. La seva entrada, el minut 84, va ser un dels moments més celebrats de la nit a Montilívi, i a més el que comentaves, Maria, el Girona va afrontar el partit, condicionat per les baixes dels internacionals. Ara suma quatre victòries en set jornades i es manté en les posicions cap davanteres de la classificació, però per mi té molt de mèrit una situació en què el Girona es trobarà també, si troben aquesta macroaturada, que és la més llarga de la història, deixant davant d'aquell mundial que es va jugar al novembre, però és la turada més llarga de la història i emneure una altra... Digue'm? La més dura, perquè vull dir, i ara mateix el proper rival del Girona, sé que és a casa, és amb el Mallorca, però continues tenint totes aquestes baixes, que jo crec que també van condicionar una mica el partit de divendres. Vull dir... Totalment. Qui el vei és, ja em pot arribar a entendre. És a dir, per qui no estigui gaire posat en les naturales internacionals, que recomano que no us hi poseu gaire, perquè us poseu més nerviosos que no per res, sigueu del que sigui. I més per les lesions, eh? Què és el... Digue'm? I més per les lesions, vull dir, perquè ja portem una mica allò... Ah, sí, no, esclar. Portem una setmana de durada i... Bueno, ja està sent una escavatxina. Això és un altre tema que s'haurà de mirar. Però per qui no estigui al cas, quan hi ha durades seleccions, la primera divisió i totes les primeres divisions del món, s'aturen, però la segona divisió no. Què passa, que el Girona arrossega? Molts i molts jugadors cap a les seves seleccions, no? O sigui... Al final té molts internacionals, perquè és un dels equips amb més pressupost. Què vol dir? Que has de frontar certes jornades, sense 6, 7, 8 jugadors. És una bestiesa. I s'apareixen els lesionats, vull dir, que és maco. I s'apareixen els lesionats, evidentment. Veurem com ho tira endavant el Girona, com comentaves. Ara mateix fem un repàs ràpid a la classificació, que veig que avui anem bé de temps. Ara mateix el Girona és cinquè, estaríem en posicions de play-of-the-sens, tres punts del castelló, que seria el primer que pujaria directament, que és el segon classificat, com deies, duel directe amb el Mallorca. Tots els equips empatats a 13 punts, i el contra el Mallorca jugarem el dia 4 d'octubre, que serà el dia 4 d'octubre, que serà l'últim partit, que el Girona jugarà sense tota aquesta... Camarilla, tota la camarilla, que no hi és. Totalment. En fi, jo em dono esperança, perquè hi ha jugadors com Sarassa, que van prendre un paper molt important, aquest Divendres, també, Bonyar. Per tant, a més tenim a Izan, que, com diuen Raül Muxach, és el concertge del Girona, ara mateix. Per tant, esperem que... Si ho diu, Muxach. Sí, exacte, esperem que són les campanes a aquest proper diumenge. Oriol, no tenim més temps. Ens tornem a retrobar la setmana que ve, que vagi molt bé. Maria, una abraçada i bona setmana. Bona setmana. Adéu, si ja ho... I nosaltres ens acomiadem aquí d'aquest supermetí que hem fet des de ràdio capital, i que, com sempre, emetem des de ràdio visbal i ràdio begur. Us donem les gràcies, com sempre, per escoltar-nos cada matí d'avui de nou, i ens tornem a retrobar demà a partir de les 8. Que passeu un molt bon Dilluns i un molt bon inició de setmana. Adeu, adeu.