Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 27/10/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, març, el vuit comença el supermatí. Bon dia, avui tenim la Boira com a novetat, aquí la plana que s'acabarà dissipant, amb bien fred a primera hora i càlid i suau al migdia. Bon dia, és dimarts 27 d'octubre del 2026. Pere Tallada ha sortit al sol quan faltaven 4 minuts per un quart d'avui i estenarà una temperatura de 14 de graus. Us parla Joan Coll i xes el supermatí, el programa matinal d'actualitat del Vaja Empordà, fet i produït per Ràdio Capital i en emiso conjunta per Ràdio Visbal i Ràdio Vagu. En el supermatí d'avui us explicaré entre altres temes que mor un vienant atropellat per un cotxe a la C31, amb un ras, i també que el festival Brots d'Empordà tanca la segona edició amb 10 propostes amb les entrades exaurides, i també que els premis Timur 2022 reconeixen 5 empreses i professionals del turisme de la Costa Brava Centra. A l'entrevista d'avui parlarem amb el president del massi Baixter, Sergi Güell, sobre l'anunciada desaparició del club de ciclisme femení després d'avui temporades, i com cada dimarts acabarem el supermatí parlant de llibres, amb la marietera de Calabús, de la llibreria El Cocut, de Torrulla de Montgri. Això, però, serà d'aquí una estona. Abans fem un cop d'ull, els principals de Tulaç que ens deixen aquest matí de dimarts 27 d'octubre, aquí al Baix Empordà. I tal com avançàvem mor un vienant atropellat per un cotxe a la C31, amb un ras, l'accident s'ha produït aquest dilluns poc abans de dos quarts de set de la tarda. Els Mossos d'Esquadra investiguen ara les causes del sinistre. Amb aquesta víctima ja són 104, les persones mortes en guanya les carreteres catalanes segons les dades provisionals. I a la Fundació Sergi ha impulsat una campanya per incorporar pisos buits del parc privat al mercat del Lloguer Esdequible per a persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge. Maria Elsina, bon dia. Hola, bon dia, Joan. Què ens pots explicar? La iniciativa compta amb la participació de set ajuntaments de les comarques gironines, entre els quals hi ha castell d'Aro, Plazaro i Sagaró, i que l'engei Sant Antoni, en una entrevista al supermatí, el director de la Fundació Sergi, Lluís Puigdemont, explica que l'endita et fa prou de 25 anys que treballen la mobilització de l'habitatge privat. Els pràmiques Timo-2026 reconeixen 5 empreses i professionals del turisme de la Costa Brava Centre, Maria. La camp ha rebut el Timo-Dor i ja un mavidor corredor al Timo d'Argent. La celebració s'ha fet a Lins, va jampordada per la frugella amb la participació dels alumnes d'hostaleria i activitats per reforçar els vingles entre professionals i el sector turístic. Anial Rossell, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. La capella del Carme de Palamós recupera la història de les indústries muntaner i la sèrie d'expansió europea. La mostra impulsada pel servei de xiu municipal coincideix amb el Sant Anari de la mort de l'industrial Martín Montaner-Corris. El recorregut inclou documents, fotografies i un xic de sobre la història de la indústria sureja local. Sergi Villena, bon dia. Bon dia, Joan. I amb tu hem de parlar d'un projecte de formació social laboral de Palaforgia i que repunt reconeixement d'àmbit català. La iniciativa combina formació professional, acompanyament individualitzat i participació comunitària. I és que el programa ajuda els participants a millorar les seves competències, continuar estudiant i accedir al mercat laboral mitjançant itineraris adaptats. I seguim amb tu, Sergi, perquè ens has d'explicar que revolució a taula tanca la primera edició amb més de 2.200 participacions. Aquí el vagi a emportar. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha combinat tallers amb 24 escoles públiques, una exposició a Palamós i formacions per a famílies i professionals. La iniciativa vol fomentar una alimentació saludable i sostenible, amb especial atenció al temps de migdia escolar. Judit Rovirola, bon dia. Bon dia, Joan. El festival Broz emportat, en què la segona edició em deu propostes amb les entrades exaurides. La programació ha combinat música, gastronomia i patrimoni en diferents municipis de l'emportar. Celebrat del 22 al 25 d'octubre, el festival ha posat especial èmfasi en la pagesia i els productors locals. Entre les novetets d'en Guan hi ha una proposta que ha combinat música electrònica i gastronomia al castell de Peratallava. I amb tu també ens has d'explicar que més de 2.000 persones visiten la tercera edició de la terra cota vienal de la Visval d'Empordà, el ceramista de Forallac David Rossell, avui ha entrat el Parami d'Enguany a aquesta edició. La trobada que s'ha celebrat del 23 al 25 d'octubre, el terra cota museu, ha reunit artistes, professionals i aficionats a la ceràmica contemporània. L'organització fa un balanç molt positiu d'aquesta edició i ja ha anunciat que la pròpia se celebrarà l'octubre del 2028. Aquests són els principals titulars que ens deixa aquest matí de dimarts 27 d'octubre del 2026. Aquí el vagi a emportar a casa nostra, per allà saber el que aquí el super matí. També ens agrada fixar-nos el que passa més enllà de les nostres fronteres. El govern i Ren fea a provar en aquest dimarts les condicions al servei de Rodalies, abans del Trespàs Definitiu previst per al 228. És el primer contracte program de Rodalies en 15 anys. Ha de fixar com funcionarà el servei fins al Trespàs complet. A dir, fa de portar a coure d'altres punts de l'Estat per frenar l'efecte dels robatoris a Catalunya. L'empresa vol així evitar retards en les obres. La intenció és no comprometre el calendari del desoplement de la via de l'R3 entre parets de Vallès i la Garriga. La sobrecàrrega dels fabricants altera la producció i allarga alguns terminis d'entrec. El jutjat ha ordenat l'internament en règim tancat de 3 els menors detinguts pels aldarulls de Barcelona. Els incidents van acabar amb 130 persones detingudes, entre elles 76 menors. Interior, volten que els grups de missatgeria on es van promoure els aldarulls de Barcelona. La fiscalia ha demanat que 6 dels menors detinguts ingressin en centres juvenils. També reclama que 29 mes no puguin participar en protestes. L'autobús accidentat a Fugàs de Montclús tenia 65 saients i portava prop de 90 passatgers. Un cop retirat el vehicle, els bombers han comprovat que no hi ha cap víctima mortal sota l'autobús. Aumenten les complicacions per les operacions genitals masculines en centres d'estètica no especialitzats. En els últims anys aquestes intervencions han crescut un 25%. Les més demanades són la llargament i l'engruiximent del pèl. El Tribunal Suprem reconeix el dret a una indemnització a una dona que es va quedar embarassada després d'una vasectomia fallida. El cas va passar a Madrid. L'alt tribunal fixa un pagament de 35.000 euros per la parella del pacient. També li reconeix la mateixa quantitat a ell. A Israel les eleccions dibuixen una lluita molt ajustada. Les enquestes indicuen que el bloc ha governat fins ara no té prou força per mantenir el poder. Tampoc la posició, encapçalada pel general Gadi Eisencott, sembla capaç de aconseguir una majoria a Parlament. Si es compleixen els sondejos, Benjamin Netanyahu podria quedar fora del govern. Alexia Potelles torna a regnar i guanya la tercera pilota d'or. La jugadora de mullet es confirma com la millor del món. S'endua premi després dels que ja va aconseguir el 2021 i el 2022. Són les 8 i 8. Pisa la demà a l'Isaac Vilà. Bon dia. Bon dia, Joan. Com anem? Esperant que ens portis la previsió meteorològica que em fa cada dia per aquest dimarts 27 d'octubre, que ens espera el temps per avui. El temps continua ben tranquil amb aquesta situació anticyclònica d'estabilitat de matinades i nits fresques, i fredes, de d'altres de 10 graus a l'interior, i una mica més suau a la costa. I avui, com a novetat, tenim aquesta boira, una boira que s'està escolant per la plana del Baixter i que està deixant rediuint la visibilitat a primeres hores del matí. Aquesta boira s'acabarà dissipant i s'acabarà xecant i quedarà una tarda, un mig dia i una tarda ben, ben, ben, assolada, tranquil·la. I en definitiu, amb unes temperatures altra, que pot ser una mica altes, d'acord? Valors al botany dels 20 graus. No tant com a ell, perquè a partir d'aquest mig dia a tarda vull fer una mica de vent de gragal i ferà que la temperatura quedi més freda. Per tant, els valors més elevats al botany dels 19 o 20 graus al mig dia, i no tant als, perquè ahir vam arribar als 22 o 23 graus d'un i dos, per ser més d'octubre, amb aquest envien en general suau durant el dia. Demà a la novetat la tindrem amb una mica de vent de gragal o una montana que portarà un envien una mica més fresc, però en general continuarà el sol i la bonança. Moltes gràcies, Isaac. Seguim en directe aquí al supermatí de Radio Capital, anemis a conjuntar per Radio Visbal i Radio Vagu, moment ara per escoltar el comentari d'opinió que avui ens porta per a carreres. Amb 53 anys a l'esquena i la pipa no sempre a flor de llavi, topo cada cop més amb amistats de 20 o 30 anys que em diuen, bró, que no només m'ho diuen, també m'ho escriuen pel WhatsApp. Ei, bró, vols la foto? Ei, bró, t'esperem dimarts al gim? Em diuen bró, gent de diferent procedència, de la catalana terra, sí, però també paquistanesos, entillanos o maracullans. D'allà on sigui, m'arriba aquesta expansió de bró com a forma de connexió i m'encanta. Encara que sigui puntíssim, quedo foll d'una dolça mentida i jo mateix faig la transformació paranoica imaginant el que no sóc i entrecany està sobre, ridículament. Que fàcil és creure en les coses simples. Et diuen guapo i et veus guapo, et diuen bró i et veus com un bró. I per encaixar en el seu món jo també he començat un curs accelerat per aprendre el llenguatge de generació z, en justa correspondència o com diríem, en baure. Ja deia que està a segon curs del llenguatge jove, dels cinc seves nivells que hi ha. I segurament els sonaré molt crins, però em vull integrar, potser metocerament, a una edat que no tinc. Penso que puc encaixar-hi pel meu low-up i m'observo, passant de ser un home antic que em païta la mas obera, a imaginar-me com un bró de 20 anys, t'hi va, t'hi fort, fent servir deixos de Bad Bunny, eh, m'ho agafo, eh. Vaig aprovant cursos de llenguatge jove, però deia que encara em costa trobar sentit a una frase que ells utilitzen molt i és el servir cony, però ja acabaré trobant el trucquillo a l'expressió que aquests barbamecs em diguin bró em reconforta perquè m'igua la i és addictiu. Em passa com amb els tatuatges, més en tens, més en vols. Coses de la vida que de tant real em fa tenir molt de l'ore i per acabar, que quan em diuen bró freno l'endelliment i faig gòsting a la mort, procurant quan sigui l'hora de t'amensa empitji suat, ballant salsa amb la meva dona i amb esperit ben jove, literal. Doncs bró, Pere, moltíssimes gràcies per aquest comentari d'opiniós. Esperem que per molts anys pugui sentir aquest esperit jove i energètic, que tant et caracteritza. Nosaltres quan falten dos minuts per un quart de nou farem una petita pausa per la publicitat, quatre minuts mal puntats, i de seguida hi tornem aquí al supermatí de ràdio capital i també en la visió conjunta per ràdio visbal i ràdio vagó amb l'entrevista a Sergi Güell president del massi Baixter fins ara. Hola, fa 8 anys et vam prometre una cosa molt senzilla, que no et molestaríem ni hi hauria sorpreses a la teva factura. Han passat 8 anys i mantenim el mateix compromís, si no ens creuem. Pizzes i hi ha pizzes amb gust d'emportar. A pizzes l'emportanet a la visbal les fem artesanalment amb massa cruxent i esponjosa, ingredients de qualitat i productes de proximitat, tasta sabors com la botifarra de perol, l'emportanet a Manchóva o la camparola amb pebrotes calivà. També en tenim sense gluten. Traven a la botiga de la fàbrica, a les BP de Cursa i Volpallac i en establiments de Girona i Barcelona. Pizzes l'emportanet, l'emportar, fer la feina de la feina de la feina de la feina, a l'auditori de Girona, ballam la música dels 80. Els 80, Girona va guanyar la Juventud Baila del Mític a Plauço. Aquest novembre aquella història torna a casa. Van de directe 6 cantants, coreografies i Girona tornant a ballar. La Juventud Baila encara. Aquest 7 de novembre, dos quarts d'avui del vespre, a l'auditori de Girona. Espectacle presentat i conduït per Àlex Casanovas. Compre la teva entrada auditoripuntgirona.cat. Ja estamos aquí. Prepareu-vos per morir-vos de riure. Arriba el Circo Encantado, un espectacle per a tota la família. Guardonat amb la medalla d'or de les belles arts i avalat per l'INAEM. Ens trobareu a les fires i festes de Sant Narcís, del 23 d'octubre a l'1 de novembre, davant del Paballó Palau II. Reserva ara elcircoencantado.com Atenció, emportar. Arriba una nova manera d'activar-te. Arriba Gazer. El refresc energètic amb cafè real creat per rius nadal que fes a la bisbal d'emportar. Natural, refrescant, diferent. Sense pics ni baixades, sense accessos, amb l'energia que necessites per estudiar, entrenar, conduir o simplement seguir el teu ritme. Gazer és energia amb responsabilitat. El primer glob sorprèn, el segon, enganxa. Descobreix Gazer a BP Volpallac, BP Coursar, a gazedring.com i els divendres al matí a rius nadal que fes a la bisbal. Gazer. Deixa't sorprendre per l'energia natural. Enunciar-te a Radio Capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremetjar. Fem arribar la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio. Del nostre web. De les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que qualsevol altremetjar. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a publicitatarroberradiocapital.cat i posa'ns a prova. Passen 3 minuts d'un quart de nou. El massi bascter desapareixerà la temporada vinent després de 8 temporades competint al ciclisme femení professional. El club Empordones ha anunciat el final del projecte una decisió que afectarà tant el primer equip, el bassi master, women's team, com també el conjunt de formació bascter women's academy. I per conèixer una mica més sobre aquesta decisió, sobre els motius que també l'han empesa a portar la terma, ja parlem avui aquí en directe al supermeti del massi bascter. Sergi, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. A veure, la setmana passada em conèixer aquesta notícia que la temporada vinent al massi bascter desapareix com a club professional. Els principals motius que empenyen en aquesta decisió entenc que són econòmics. Sí, al final hi ha motius econòmics que són els que ens porten a prendre aquesta decisió. Al final no podem treballar com ens agradaria, com havíem concebut l'equip, si no l'equip consomult per poder combatir el màxim nivell, no podem fer-ho en condicions adaptables i hem decidit posar punt i final en aquesta equipe. Com s'ha arribat fins a aquest punt? Entenc que no és una situació d'un dia per l'altre, sinó que ja hi ha mesos, o no sé si fins i tot temporades, que rossegueu una mica aquesta situació. Com s'ha arribat fins aquí? Sí, al final, com dic, sempre n'és una decisió fàcil d'aprendre, una decisió que hagi estat influenciada per un sol motiu, sinó un comú de situacions. Al final, malauradament, els costos càdies són més elevats, els personatges càdies són més baixos, i això fa que no podem combatir en condicions. Quan hi ha un combatit en condicions no em refereixo. Sembla que hem perdut en Sergi Güell, president del Màxim Arsial. El condició de destructura, el condició de destructura i condicions de... amb vos matèria, amb recursos, bon estaf, això va acabar, el 60è marí, és de sortir de la consell d'interaccionar, doncs... La desaparició és definitiva. No sé si a Randa l'anunciarà algú, un patricionador, l'última hora, que ho ha dit. No, no, continueu, ja us aporto jo econòmicament el que necessiteu, o no s'ha donat aquest miracle, podríem dir. En el final, la decisió s'ha après, no és irrevocable, evidentment, el 2017, no hi haurà equip. Ara ve, si entre un sponsor potent i important, i a ser públic o privat de cada 2028, la il·lusió de tornar a arrancar i de poder que em projecteï amb cara a ells, hi és. Ara ve, està clar que una mica la inèrcia, o el que anàvem revent sempre ha fet en companya de l'esquena de patricionadors públics i privants, que feien molt bona feina, que s'equiessin així, és que molt bé, però ningú... ningú fica amb els diners a les hores. Però, bueno, ha arribat el punt de dir, de dir, prou, de saber-hi no, i de saber-hi no a no continuar amb aquests condicions precàries, podríem dir. I ara, a partir de la temporada vinent, què passarà amb les ciclistes del Massiu Baixter? No sé si s'hauran de buscar la vida, com aquell que diu. Bueno, al final, les ciclistes ja fa setmanes, que saben la decisió que l'equip no seguiria, per tant, d'alguna forma, els hem acompanyat, i els hem aconsellant-nos perquè puguin-s'hi buscar alternatives, per sort, de part de gràcia, era una situació que, més o menys, elles ja es veien a venir, al final, com han combatit aquesta any, a nivell de recursos, doncs han vist una mica la mancança, i també, d'alguna forma, s'esperaven en aquesta situació, aquesta decisió. Així, tot Sergi, tot i que desapareix el Massiu Baixter, el club ciclista Baixter no desapareix, que tot sí? Sí, no, evidentment, el club ciclista Baixter va ser fundat l'any 1990, molt anys abans, que entréssim en part Semenina, i ara va ser el 2012, a les zones d'un assistió, el club segueix amb la seva basant de l'escola de BTT, que tenim a Troi de Montgri, que en novem més de tota la zona del Baixter, i evidentment segueix amb el seu equip de Montalmai. Magadria, per l'assajut de l'evolució del ciclisme de Semení, en aquests anys, que porteu ja 8 temporades, com deia abans, comentaves que les espeses cada cop són més cares o més altes, i els pressupostos cada cop són més baixos. Això, però, podríem dir que xoca una mica, en la realitat que podem veure des de fora, amb una auge del ciclisme femení, amb el tour de França femeniques, dels més seguits, en diferència dels últims anys, per exemple, amb la volta ciclista espanya també, amb Paula Blas, i entre altres, una ciclista que coneixem molt bé el Massi Baixter, com ha evolucionat el ciclisme femení durant aquestes temporades? Ha fet una evolució que en podíem dir afectar a Bombolla. Aleshores va créixer molt el 2020-22, amb les normatives de l'AUCI, que, evidentment, volíem potenciar la performance dels equips, ho hauria anat tot l'equip WorldTour a tenir un equip femení. Aleshores, això va crear una demanda de corredores per poder completar aquests equips, i, evidentment, amb respostos elevats, van crear aquests equips potents, que avui han dit que el govern del ciclisme femení mundial. Això, a l'hora, va ser, d'alguna forma, contra el produiment dels equips petits, dels equips continentals que va fer que totes les nostres costos augmentessin, sobretot, al moment de fitxar corredores. Evidentment, hi havia les corredores que hi havia a nivell mundial, són les que hi ha i de cop es van formar durant tres temporades seguides 10 equips nous cada temporada, o 12 equips nous cada temporada. Això va fer aquí, és molta demanda de corredores i incrementés molt els seus costos islaris. Per un costat és molt positiu, que puguem tenir aquests 15, 18 equips, a màxim nivell amb bons sou, encara molt lluny dels seus moscolins, però per altra banda, fa que tots aquests equips a mitjans repetits en podíem dir, ens costi molt més o cada cop sigui més gran la diferència que hi ha entre aquests equips voltors i els equips continentals. A banda s'ha sumat un altre factor, que ha sigut una mica el factor que a casa nostra no ha ajudat gens a la situació que som o que vivim com a país que el recursament de l'esport femení, doncs encara que es vulgui entendre que amb el futbol femení i amb aquests equips que han evolucionat molt, per això els esports femenins, a veure, al sector privat no hi entra, i això va calent, a mi termini, les projectes durin poc. Vosaltres sempre durant aquestes temporades heu apostat i heu reivindicat la vostra aposta per formar professionalment ciclistes que no necessàriament han de fer la seva carrera en el Massi Baixter, parlava de Paula Blasi, també ha passat per les vostres files Mireia Benito. Entenc que si el vostre objectiu és formar ciclistes, aquests dos noms, Paula Blasi i Mireia Benito, és un èxit rotund per vosaltres. Sí, és un èxit per nosaltres, però també per elles, evidentment, tot el meu. És teu. Un altre nomí dels hem d'alguna forma pogut acompanyar i hem pogut xicar les eines perquè elles, entre moltes altres, hàgim pogut mostrar dins del pelotoni internacional i hagin pogut fitxar per un equip professional. Aleshores, doncs, evidentment, és un orgull que, que no venim del ciclisme, hagin pogut començar amb el Massi Academy, hagin pogut seguir creixent amb el Massi Baixter, poden estar aconseguint internacional, i d'aquesta forma, gràcies al seu gran resultat, poden passar. No sé quines el balanç a l'ina general d'aquests 8 anys, esteu satisfets amb la feina que s'ha fet des del Massi Baixter? Sí, evidentment, aquests 8 anys, i jo pràcticament amb aquest nivell, hem sentit-me orgullosos de la feina feta. Al final, té creat de zero un equip UCI, internacional, català, amb gran part de corrupció que hem pogut competir, doncs, arreu d'Europa i arreu del món, que et fa sentir orgullós de la feina feta i de totes aquestes corredores catalanes i no catalanes que han pogut passar de ser propicions al setembre esport. Comentaves abans la vostra situació, també l'estat una mica del ciclisme en els últims anys, a partir del 2021, al canvi de l'UCI, de l'Organització Ciclista Internacional. Quin és el futur del ciclisme femení? No sé si hi ha més clubs que estan una mica en la vostra situació, també que estan a punt de desaparèixer o que ja han desaparegut. El ciclisme femení estan en cap el que deies tu, que està a bombolla dels grans clubs, les grans marques, de grans empreses, amb grans patucionadors, amb grans pressupostos, i els clubs més modestos com podries el Massi Baixter, ja queden relegats, o finitot, com és el vostre cas, obligats a desaparèixer. Sí, al final, com que veia cada cop la diferència entre aquest equip de l'octubre, que veiem a tur, giro, vuelta, veiem les grans operadors televisius, doncs són equips que mamen d'alguna forma dels seus homòlegs masculins. Aquí està molt bé per què potenciem l'esport femení si ho fem ení, però per ara treballen tot aquests equips a tits o intermitjos, i acin equips continentals, equips nationals, equips inclús pro-continental, doncs, com li falten més recursos al final, podem veure que cada any desapareixen equips, sobretot l'any passat i aquest any, molts masculins, sobretot molts i molts equips manisques desapareixen, i això, a mi, s'hi provocarà, que el sal de corredors que avui en dia són categoria junta i jocadet, no ens caiguin de passar equips o al tur, si ens fan massa gran. Hi ha hagut experiències a casa nostra, aquí és com a movistar, corredors que venien de categoria junta, corredors de 18-19 anys, que va ser directament un equip o al tur, i el sal és molt gran, massa gran, molt poques corredors s'hi poden adaptar, aleshores això fa que costi, quina moto no tinguis curses, aquest equip per intermitges necessari, i ho haurà de posar. Si aquests equips intermitjos no tenim recursos per fer-ho, haurem de ser els propers equips o al tur, que creguem un equip filial. Doncs Sergi Aguell, president del Massi Baixter, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui en aquest matí, el super matí de Radio Capital, esperem que aquesta última temporada, com a Massi Baixter, que vagi molt bé, que la tingui uns grans èxits per acabar a dalt a tot, i també veure si sona el flauta i algun miracle, com d'abans, i algun patrassonador que vulgui fer sacàrrec d'aquest club, ja podríem dir que té una gran història, i un gran fons al darrere, com és a casa nostra el Massi Baixter. Sergi, moltíssimes gràcies i visc en la propera. Moltes gràcies, bon après. I nosaltres, quan són gairebé dos quarts de nou, comencem l'informatiu. Dos quarts de nou d'aquest matí de dimarts 27 d'octubre del 2026, i comencem explicant-vos que mor un vianant atropellat per un cotxe a la C31, a Montràs. El sinistre s'ha produït a la via que comunica Palamós i Palafrugell a la altura del quilòmetre 330. Els Mossos d'Esquadra han rebut la vis poc abans de 2 quarts de 7 de la tarda d'ahir, i han obert una investigació per aclarir les causes de l'atropellament mortal. Segons ha informat el servei català de trànsit, un turisme ha vestit el vianant per circumstàncies que encara es desconeixen. De moment no s'han facilitat dades sobre la identitat de la víctima, ni més detalls sobre com s'ha produït l'accident. El sinistre ha mobilitzat tres patrulls als Mossos d'Esquadra, dues dotacions del bombers de la Generalitat, i quatre unitats terrestres del sistema d'emergències mèdiques. Els diferents equips d'emergències han desplaçat fins al punt de l'atropellament per intervenir en l'accident, i el servei català de trànsit ha confirmat la mort del vianant. Amb aquesta víctima ja són 104, les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes durant el 2026. La xifra correspond a les dades provisionals. Del servei català de trànsit inclou els accidents mortals registrats des de començaments d'any. L'atropellament de Montràs s'afagueix així, el balanç de víctimes mortals de la xarxa viària catalana. La investigació policial haurà de determinar les circumstàncies del sinistre i aclarir com s'ha produït la col·lisió entre el vehicle i el vianant. El servei català de trànsit també ha recordat l'existència d'un servei gratuït de tensió a les víctimes d'accidents i també als seus familiars. I la Fundació Sergi ha impulsat una campanya per incorporar pisos buis del parc privat al mercat del Lloguer assequible per a persones que tenen dificultats per accedir a una habitatge. La iniciativa compta amb la participació de certes ajuntaments de les comarques, gironines entre els quals hi ha castellà, o platlladara, o i sagaró, i també Calonge i Sant Antoni. En una entrevista en aquest programa, el supermatí, el director de la Fundació Sergi Lluís Puigdemont explica que l'entitat fa prop de 25 anys que treballa en la mobilització d'habitatge privat. Maria Elzina. La Fundació no construïa habitatges, sinó que busca propietaris disposats a accedir als seus pisos perquè l'entitat pugui gestionar-los i facilitar-ne l'accés a les persones que no poden assumir els preus del mercat lliure. Segons Puigdemont, actualment només poden donar resposta a un 10% de les persones que s'adrecen a la Fundació Una Dada que evidencia la magnitud de la dificultat d'accés a l'habitatge. Ho estem veient perquè des dels 25 anys de treball només poden donar resposta a un 10% de la població que se'ns adreça a nosaltres, i perquè és clar amb el cel en aquests moments la gran dificultat que hi ha d'accés a l'habitatge. Ja sigui de lloguer o compre, els ingressos que tenim, en aquest cas, bona part de la societat, davant del volum, en aquest cas, quant dius de els preus de lloguer o els preus de les hipoteques. La iniciativa està pensada principalment per a persones amb ingressos que no són preus elevats per assumir el cost d'un lloguer del mercat. La Fundació Sergi analitza que, de cas, i compreva que la persona o família pugui assumir el compromís econòmic i fer un bonus de l'habitatge. Puigdemont recorda que, segons els criteris que utilitzen a l'esca l'Europèa, com a màxim un 30% dels ingressos, hauria de destinar-se a les despeses relacionades amb l'habitatge, incluint el lloguer o la hipoteca i els suministraments. L'objectiu és, per tant, oferir habitatges a un preu assequible i evitar que les famílies, a gent de destinar una part accessible dels seus ingressos, a poder disposar d'un lloc on viure. Un dels elements centrals de la campanya us oferiré garanties dels propietaris perquè s'animin a posar els seus pisos buits a disposició del programa. La Fundació Sergi assumir és gratuitament la gestió de la documentació i dels contractes i garanteix el propietari el cobrament mensual del preu pactat. També disposa d'una segurentça multirisc i fa un seguiment soci educatiu dels famílies. Aquest acompanyament permet detectar possibles dificultats relacionades amb el pagament del lloguer o dels suministraments i buscar solucions perquè la família pugui mantenir el compromís adquirit. Els habitatges han de disposar a més de la cèdola de habitabilitat i el certificat d'eficiència energètica. Si el propietari necessita recuperar el pis, ja sigui perquè el vol utilitzar per un familiar o perquè el vol vendre, la Fundació Sergi explica que el retorn en les mateixes condicions és el mateix. Alguns municipis també ofereixen bonificacions de l'IBI per als habitatges destinats a aquesta finalitat social. L'objectiu inicial és aconseguir entre 8 i 10 habitatges entre el mes de novembre i el febrer o març de l'any següent que està previst tancar la campanya. Actualment la Fundació Sergi gestiona 145 pisos a tota la provincia de Girona, especialment en municipis com Girona, Sal, Figueres o Lloret de Mar. La campanya s'ha iniciat en 100 municipis on l'entitat ja té presència habitual. Potser amb on, però, assegura que la porta està oberta en corporell i altres municipis que hi estiguin interessats. L'objectiu final és ampliar la capacitat de resposta davant una problemàtica que segons la Fundació Sergi continua deixant moltes persones fora del mercat de l'habitatge. Els Premis Timodos, 2026, han reconegut 5 empreses professionals i iniciatives vinculades a l'hostalerisme i el turisme de la Costa Brava Centra. Els guardons han llorat aquest dilluns, 26 d'octubre, durant la festa del gramis celebrada a Palafrogel Maria. Dam ha rebut el Timodor mentre que Jaume Vida el Corredor ha estat distingit amb el Timodor Gent. L'Utolta Maria ho ha obtingut un reconeixement especial pels seus centenys d'història i el Premi Col·laborador ha estat per el Timergrup. A més, la Marina de Palamós ha rebut el premi a la millor iniciativa del territori. La presidenta de l'Unió d'Ampressaris d'Ustaleria de la Costa Brava Centra, Barbaraller, ha celebrat els noms premiats de l'edició d'anguà. Volem una mica reconèixer tant la trajectòria com algun projecte significatiu que doni valor al nostre sector i que ajudi a millorar cada dia les nostres empreses. Els premis reconeixen la trajectòria empresarial, la dedicació professional i la continuïtat dels negocis familiars. També destaca la col·laboració entre empreses i les iniciatives vinculades de la sostenibilitat i el desenvolupament del territori. La celebració reunit empresaris, associats, proveïdors i professionals turístics després de la temporada d'estiu. La jornada ha servit per compartir experiències i reforçar el vincle entre els agents del sector. La festa del Gremi ha començat amb dues activitats culturals i gastronòmiques. Els participants han pogut escoltar entre un tasc de vins i una ruta patrimonial per palafrogèl. El celler Escranyà ha acollit una degustació per apropar els assistents a la cultura vinícola del territori. L'activitat també ha facilitat la trobada entre professionals en un entorn diferent de l'habitual. Paral·lelament, tres guies turístics formats a lins de la Guàite de Palafrogèl han conduit una ruta per les torres de Guàite de Palafrogèl. El recorregut ha passat per la torre de Camp Fiego, la torre roja i Camp Borrull, també inclò Santa Margarida i la torre Vila Seca. Aquestes activitats han permès destacar el patrimoni històric i els productes locals com a recursos turístics de la Costa Brava-Centra. Els ingressos de la festa del Gremi es destinaran a lins de la Guàite de Palafrogèl i al restaurant Caprotx. Aquesta aportació vol donar suport a la formació professional i mantenir la col·laboració entre el món educatiu i empresarial. Un projecte de formació social laboral de Palafrogèl repunt reconeixement d'àmbit català. La iniciativa combina formació professional acompanyament individualitzat i participació comunitària. El programa ajuda els participants a millorar les seves competències, continuar estudiant i accedir al mercat laboral mitjançant i tineraris adaptats. Sergi Villena. La iniciativa s'ha incorporat al banc de bones pràctiques dels governs locals de Catalunya en la convocatòria 2025-2026. Aquest reconeixement, impulsat per la Federació de municipis de Catalunya i la Fundació Carles Pi i Sonyer, identifica experiències municipals amb potencial per servir de referència a altres administracions. El programa combina formació, orientació individualitzada i activitats de grup per facilitar l'accés a noves oportunitats educatives i laborals. Un dels principals objectius és ajudar els joves a desenvolupar competències personals, socials, digitals i professionals. Els tineraris són flexibles i tenen en compte la situació de partida de cada participant. D'aquesta manera, el programa ofereix un primer contacte amb diferents oficis i facilita la continuïtat dels estudis o l'accés al mercat laboral. Les diferents edicions han inclòs formacions pràctiques en jardineria, horticultura, fusteria, pintura, cuina i manteniment de bicicletes. Aquestes activitats aconsegueixen adquirir coneixements bàsics sobre diversos sectors professionals i també ajuden els participants a identificar interessos i explorar possibles sortides formatives. El programa no es limita a l'aprenentatge d'un ofici ja que l'acompanyament personalitzat també treballa la confiança, les habilitats comunicatives i la relació amb l'entorn. Els professionals adapten el suport a les necessitats dels joves i els orienten durant el procés de formació. Amb la incorporació al banc de bones pràctiques dels coberts locals de Catalunya, el projecte de Palafrogel passa a formar part del recull d'experiències municipals reconegudes per la seva metodologia i capacitat de resposta a necessitats socials. Més de 700 infants de 24 escoles han participat en els tallers educatius centrats en els àvits alimentaris, el benestar emocional i el respecte pel medi ambient. Les activitats han inclòs jocs i experiments per descobrir el sucre ocul als aliments, interpretar etiquetes i conèixer els productes de proximitat i de temporada. Els infants també han treballat la prevenció del malbaratament alimentari i la cooperació. Els centres educatius han valorat positivament les sessions amb una puntuació propera als 5 punts sobre 5. Les escoles han destacat el caràcter pràctic de les propostes i la seva adaptació als diferents grups. L'exposició Menja Actua Impacta ha rebut més de 1.400 visitants a la capella del Carme de Palamús. La mostra, oberta del 2 de juliol el 12 d'octubre, ha ofert 25 visites guiades. El recorregut interactiu ha abordat el consum de productes de proximitat, els aliments ultraprocessats, els envasos d'un sol ús i el malbaratament. També ha plantejat la reducció del consum de proteïna animal. L'exposició ha incorporat un audiovisual protagonitzat pels infants participants amb l'objectiu demostrar a la ciutadania les activitats desenvolupades als centres educatius. I el Consell Comarcal del Baix Empordà vol donar continuïtat a revolució a la taula amb noves iniciatives relacionades amb l'alimentació, la salut i la sostenibilitat. El Festival Brots emporta fa balanç de la segona edició amb 10 activitats amb les entrades exaurides. La iniciativa ha tornat a reunir artistes, pagesos i productors locals en diferents espais patrimonials del territori judicí. El festival, impulsat per juventuts musicals a Torruella de Montgri i dirigit per Montse Faurà, s'ha celebrat entre el 22 i el 25 d'octubre amb una programació que ha combinat música, arts escèniques i gastronomia. Aquesta any justament la pagesia ha tingut un paper protagonista amb activitats dedicades als oficis tradicionals, els productes de proximitat i la relació entre l'alimentació i el paisatge empordanès. Una de les novetats justament ha estat el Brots Club, celebrat al Castell de Piratallada que ha combinat música electrònica, instal·lacions visuals i gastronomia. La proposta ha comptat amb artistes com Tartar Relena i Lecoq. Els jaciments arqueològics d'ulles 13 i Empúries per la seva banda també han acollit a espectacles i intervencions artístiques que han connectat la creació contemporània amb el patrimoni més històric. El festival ha acabat amb un ells amb una jornada de música en directe i tàstus de productes locals amb actuacions de tot i soler, Montmimeiga i a l'Osa entre d'altres. Amb aquesta segona edició, Brots ha empordat a consolidar la seva aposta per unir la cultura, gastronomia i patrimoni i al mateix temps donar protagonisme als artistes i productors d'aquest territori. La terracota vinal de la visbale d'Empordatant que la tercera edició amb més de 2.000 visitants en només 3 dies. La trobada ha combinat exposicions, debats i activitats professionals per posar en valor la ceràmica contemporània. Les deveniments celebrats del 23 al 25 d'octubre al Terracota Museu ha reunit artistes i professionals del sector amb l'objectiu de donar conèixer noves propostes de la ceràmica contemporània. Un dels moments més destacats ha estat el lliurement del premi terracota vianal que Anguany ha reconegut el ceramista de Forallac, David Rosell, per la seva obra 16 Terres Rades. La peça consisteix en una col·lecció de minerals dels creats artificialment amb diferents materials ceràmics que donen lloc a formes inexistents a la natura. Rosell compta amb més de 20 anys de transsectoria professional i actualment viu i treballa a Forallac. La vianal també ha inclòs un fòrum de debats sobre el paper de la ceràmica en la societat actual amb xerrades dedicades a la sostenibilitat, els processos creatius i la relació entre l'art i el territori. L'Ajuntament de la Visbale ha valorat molt positiu i ha destacat les oportunitats que hagués de trobar de generat els professionals del sector. De fet, l'organització ja ha confirmat que la quarta edició se celebrarà del 22 d'octubre del 2028 amb la voluntat de continuar consolidant la Visbale com un referent de la ceràmica contemporània. I la capella del Carme de Palamós acolla una exposició sobre les indústries muntaners i la seva expansió comercial per Europa, en el Rossell. La mostra impulsada pel servei d'Arxiu Municipal de Palamós i Sant Joan es va inaugurar a divendres 23 d'octubre i es podrà visitar fins al 22 de novembre. El recorregut presenta documents, fotografies i objectes sobre una de les empreses vinculades a la història sorera del municipi. L'exposició coincideix amb el centenari de la mort de Martí Montenicoris, industrial Palamós i mort el 2 d'octubre de 1926. Montené va tenir un paper destacat en el desenvolupament de l'industria del suro de Catalunya. També va ser el calde de Palamós entre 1904 i 1905 i va presidir la Càmara de Comerç durant diferents etapes. La mostra vol recuperar la 3-sectoria empresarial i pública de Martí Montené a partir del Fons Documental conservat a l'Axiu Municipal. També explica la seva participació en la modernització de la fabricació de tabs i les iniciatives socials vinculades als treballadors i al municipi. Les indústries Montené van arribar a tenir una importan projecció comercial europea durant els primers anys del segle passat. L'exposició explica l'organització de l'empresa, l'obtenció de suro i altres matèries primeres i la distribució dels tabs. També destaca les sucursals de Reims a França i Morgensia, Alemanya. El recorregut està dividit en uns capítols celebrats pels historidors i museòlegs Pep Espadellet i Àngela Merthí. Els continguts han comptat amb la col·laboració de Rosa Ros, directora de la Càtada d'Estudis del Sur. La proposta partit d'una exposició digital presentada l'any passat en una campanya de difusió del patrimoni documental que fa la. La versió presencial incorporar noves fotografies de Palamós i Sant Joan, documents originals exposats en vitrines i petits objectes relacionats amb l'empresa. Una conferència el 13 de novembre completarà les activitats de l'exposició. Pep Espadellet i Àngela Merthí explicaran la portació de Martí Montení al comerç dels tabs de suro i el desenvolupament del sector capalà. La xarrada tindrà lloc a la capella del Carme, dos quarts de cent del vespre. La exposició es podrà visitar fins al 10 minutge 22 de novembre. L'horari d'obertura serà els divendres i dissactes de 5 de 8 del vespre i els 10 minuts i festius, doncs, del matí a dues del migdia. Amb aquesta iniciativa, el servei d'Arxim Municipal de Palamós i Sant Joan dona a conèixer una part del patrimoni industrial i documental del municipi i a recuperar la figura d'un empresari vinculat al desenvolupament econòmic institucional de Palamós. Passen 3 minuts de 3 quarts de nou i aquí el supermatí, els dimarts, parlem de llibres. I si parlem de llibres, hem de parlar amb la Marieta Teresa Calabús de la llibreria El Cocut de Torroyo de Mugri. Marieta Teresa, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Ara abans d'entrar, em deies que esteu aquí celebrant els 25 anys de ràdio capital i jo et deia que els 25 anys serà perfecte. La gent pot buscar quines activitats feu i sempre hi haurà un motiu a un altre. Doncs això ho veig, sí, sí. Per fer-hi la ràdio, eh? Molt bé. Molt bé, molt bé. Teresa, què ens portes avui? Doncs avui no us portem cap llibre concret, però sí que volem parlar de llibres, sobretot de la campanya que va néixer ja fa uns anys amb la Generalitat, de regalar no un llibre, sinó l'experiència d'anar a la llibreria a comprar un llibre a tots els nens que compleixen 6 anys. 6 anys, perquè és el moment en el qual ja la lectura és important, els nens han de ja... En principi, a ells 5 ja comencen, ja dominen les letres, sovint el lletre de Palt, la majoria d'escoles, m'imagino que s'acces gaire bé per tot, aquí torrella, almenys sí que és així, i fan primer de primària, per tant, és el moment òptim, i els hi regalen, que a més és molt bonic, perquè no sé si la coneixes, aquesta campanya. Doncs no la coneixia, però em sembla molt bé. És molt bona idea, això clar, ho sap qui es para perquè va anar a l'escola, els nens, i ho veuen, però el públic en general no s'ha gaires, perquè és una campanya que els llibreters estem molt contents, perquè a la tarjeta el que diu és que vés a la llibreria acompanyat d'un adult i tria el llibre que més t'agradi. Per tant, estem parlant d'una experiència i d'un triar pel seu propi gust i compte. Llavors ja sabeu l'atractiu que és tota la publicació infantil, vull dir, en portades, en dibuix, en títols divertits, en grascadors, per tant hi ha nens que, si no hi ha la biblioteca, potser tenen una petita biblioteca escolar, però triar d'una manera lliure i entrar en una llibreria, no tant en un lloc que sàpigues que el llibre has de tornar, sinó en una llibreria que saps que el que tris quedarà per tu i a casa teva. A vegades és la primera vegada que ho fan, perquè o veus, fins i llavors, els hi han regalat, vull dir, no hi ha moltes famílies que tinguin el costum, sí que n'hi ha fortenament, però poques, que tinguin el costum d'anar a una llibreria, no sé, el dissabte, i que el que es comprin és un llibre al pare o un llibre a la mare o i després els nens els diguin vint, a tu quin boss. Això no és el públic general que ja t'hi he dit també n'hi ha. Per tant, hi ha molta mainada que aquesta campanya dels 6 anys és la primera vegada que els hi passa això. Ens hem trobat de tot, és de mainada, que quan s'emporten el llibre la brassa en allò que no el deixen anar, fins el que descobreix que per primera vegada es pot comprar un llibre que tracta de dinosaures o que tracta de volcans i que no és una novel·la que s'hagi d'energi per força i després explica de què va. Va, sí, va, va, va, va, va, va, va. Pos va de volcans i no té pas d'explicar res més. Saps què vull dir? O d'animals, quasi se l'agradarà molt. Per tant, primer de tot, explica això, que és el regal de l'experiència i perquè hi ha vegades que venen pares, que venen amb la carta, ahir mateix un pare, sense obrir, diguem-t'ns a esto, què saps? Hi ha col·lectius complicats, que poden, hi ha coses que no dominen gaire i si els nens són petits, que no poden delegar amb què els hi aclareixi la criatura d'aquest tracte, tot allò, doncs venen a la llibreria amb aquesta idea. Quin import és? Són 14 euros, o sigui, la Generalitat paga fins a 14 euros. És un import estudiat, vull dir, és un import vigilat, perquè l'àubom il·lustrat, potser ara ja surt una mica d'aquest preu, però no gaire, vull dir, va pagades un euro i mig, dos, com a molt. I tenim les llibreries, una pàgina web, en què és tan senzill com passar el codi de la carta que han rebut els nens, cada nen en té una concreta, i després passar el codi del llibre que han triat. Amb això vull dir que si només es pot passar un llibre, si cafen un que va al 7 euros o un compte de pintar, que ni tant social·lectura pràcticament, es perd un import important perquè no poden passar-ne dos. És a dir, el llibre que tria la criatura, el llibre que es passa per el codi, si val 10 euros, en perden 4. En deixen de gastar 4, eh? Perden, no els perden, sí, sí, exacte. No els perden, sinó, però clar, sí que, quan la gent veu 14 euros, es perden el canvi. Vull dir, això les priorities no el podem fer. Vull dir, és important que la gent quan hi va sàpiga, que això va així. En tot cas, el més bonic és aquest veure pares i criatures que entren a la llibreria als nens amb la carta a la mà, perquè és la primera vegada, potser que ens ha rebut també una carta a casa seva amb seu, i per anar a buscar un regal a la llibreria és espectacular. Nosaltres ens preparem una mica per això, però en tot cas a la llibreria, el Cucut, no ens preparem triant els seus llibres de 6 anys, sinó el contrari, fent un desplegament de llibres molt diferents, que quan entri no els hi puguem dir que si saben llegir pot entrar a qualsevol llibre dels que veuen, habitant poder als que no tenen text, perquè són encara aquells de Cateró, que són adequats, fins a 3 o 4 anys, gairebé ja no, però accepta aquests que són els que els hi diguem, mira, millor que no, i a vegades, igualment, se n'emporten un d'aquests i no hi ha res a fer. Per go de més, la idea és només donar 4 pautes, on tenim els llibres amb lletra de pal, que és el que coneixen més, on hi ha algú que és al món del còmic, i sobretot destacar el món del coneixement, perquè té a dir que ja, igual que els adults, hi ha nens i nenes que llegir, diguem, ficció, no els interessa especialment, els agrada llegir sobre els animals, i el viuen els seus àvites, els costums, les curiositats, els agrada llegir sobre mitologia, curiosament, o els dinosaures, normalment, són bastant raïs. Sí, ara són les estrelles, en aquestes edats, els dinosaures, és una bona de vius. Els dinosaures, sí, molt, i fascinen, fins a una edat concreta, després el tema dinosaure ja es desmàia, sinó són en rosa de frems, no hi ha ningú més que conegui això que... que sóc així, sinonosaures. Però, bueno, jo què sé, vull dir, fins i tot ja t'he dit, volcans, però també n'hi ha de bombers, n'hi ha de minerals, vull dir, ara n'ha sortit un, precisament de l'editorial Convel, que a part de les roques, que llibres sobre minerals per infantils no n'hi havia, en costava molt de trobar, i ara n'ha sortit un, vull dir que o dels invents, o no sé, hi ha molt per explicar, també està bé que no els deixem so, el llibre, i els nens, perquè queden una mica, no sé, sobrepassats quan veuen cinc estanteries plenes, vull dir, una mica sí que els hi podem dir, mira, mira-te per aquí, mira-te per allà, i com que totes les llibresies tenim una zona destacada, en què les veuen més bé les portades, gairebé sempre poder gendri endaquets, vull dir, que... Sí, sí, i també el que comentaves abans, m'interessant molt perquè dius, clar, poden escollir el llibre que volen del tipus que vulguin, i no és allò de, has d'obligo entre cometes de llegir el llibre i fer una resanya després o d'hi si t'ha agradat o no t'ha agradat. Tu, el llibre que t'agrada tu, el llegeixis tu perquè t'agrada, i al final si t'has de patir, ja en colques aquesta lectura en què tu tries quin llibre vols llegir i no t'obligat a llegir aquest llibre per què tal o per què qual, ostres, també fomentar la lectura des de petits, evidentment després, quan siguin més adults, serà un àbit que tindran de cada dia, podríem dir? Sí, sí, sí, sí, la veritat és que és, ho trobo fantàstic, i abans de tancar, que ja veig que queda poca estona, dius una frase que va dir el meu net fa uns anys, i tenia uns 6 o 7 anys, ja ho vaig presentar amb una mica feia temps que no ho veia, i em diuen, oh, mira, que gran que s'ha fet, en Jaume, no sé què, jo dic, sí, vull dir que últimament, des que llegeix molt, encara més, perquè mira, ja ha començat allò, no parava cada dia, ens agafava un llibre de la llibreria, i ell, el nen, diu, ja, diu, quan no saps llegir vas perdut. Ostres! I és una frase boníssima, perquè jo me'n vaig donar compte, de quan començava a llegir rètus dels cuestos, i quan vaig veure que podia ser autosuficient en la lectura, que la meva mare no em va enviar de llegir res, i que ja podia anar a triar el que em donava la gana, vaig tenir una sensació de llibertat, i de, bueno, no sé, de llibertat, i també d'empoderament, de dir, ostres, ara ja no la necessito amb ella per saber històries i per llegir, ma mare em llegia a Mordadeu i Filemón, i era un martiri, perquè es posava a riure amb les bromes, i jo no trobava que fes... Bueno, primera, que no ens donava temps, no ens ho explicava primer reia, i quan acabava de riure, d'avisplica'm-s'ho, però amb una nena de 6 anys o 5, les bromes de Mordadeu i Filemón ja em perdonarà, però a mi no em feien gràcia, saps? Clar, clar, clar, és un drama, i jo veuré però a mi un pare amb aquell poc pensava ja cal que em espavíeu i llegir sola, perquè jo amb aquesta dona no me'n surto, i una mica és el que em va fer pensar el meu net, no? Doncs mira... Doncs no saps llegir, vas perdut. Això mateix, va genial. Anava a repetir la frase, a veure, el net de la mariteres i calabús, que es diu que si no saps llegir, vas perdut. Em sembla una frase espectacular per a aquestes accions de dimarts, sovint els haurien d'escoltar molts més els nens, perquè a vegades diuen coses... No, són nens diuen tonteries, però algunes coses que diuen són molt, molt importants, i com aquesta, que sembla apriori una frase que pot sortir, sí, desapercebuda, però que és molt, molt important, trasllada a la bus de la llabria, el cocut, moltíssimes gràcies a un dimarts més per acompanyar-nos al supermatí i fes el propere. A vosaltres. Adéu-siau. Bon dia. El temps tranquil el va jampordar avui dimarts. La novetat avui la tenim amb aquestes voies, que s'acabaran dissipant i quedaran una jornada ben assolallada. La novetat també avui la tindrem amb aquest vent de Gregal, un vent d'albertès que farà que la temperatura no pugi tant, com a ahir al migdia, i que serà més... Començarà a bufar a partir d'aquesta tarda, no gaire important. Tot plegat amb unes temperatures suaus al migdia, però no tan altes com a ahir. La situació d'estabilitat continuarà aquesta propera setmana. Nosaltres hi tornem demà, com sempre, les 8, al supermatí de Ràdio Capital, Ràdio Isbàl i Ràdio Vacu. Adéu-siau.