Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 23/10/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, són les 8. Bon dia com esteu? Avui és divendres 23 d'octubre del 2020. Avui ho veurem sortir al sol d'aquí a 8 minuts i ara mateix estan a una temperatura de 16 graus. Això soc la Maria Elzina i això és el Supermati, el programa informatiu que com sempre fem des de Radio Capital i que també amatem des de Radio Visbal i Radio Vagu. Entrem en matèria perquè els serveis de salut integrats del Baix Empordà han presentat el seu nou pla estratègic de cara al 2028. A més avui destacarem que la turbaixa fins al 8% a les comarques gironines i l'ocupació continua creixent. A més a més destacarem que la Canbra de Comerç de Palamós busca noves fórmules per impulsar el comerç local en un viatge àlaba. De seguida enpriem tots aquests titulars, però avui parlarem amb la regidora de l'Arxiu Municipal de Palafrugell, la Marta Vim, i també el director del mateix arxiu, Jordi Gatx, sobre l'aniversari d'aquests 40 anys d'aquesta institució a Palafrugell. I com que a dos divendres parlarem de la ruta recomanada per aquest cap de setmana i avui parlarem amb el club esportiu Trail Running Mongri de la mà de David Tegell. De seguida ho repassarem tot abans prem de fer un repàs als principals titulars. Primer de tot se n'ho saludem a l'Anniol. Bon dia, Anniol. Bon dia, Maria. I és que, com deiem, els serveis de salut integrats del Vashem Portà han presentat el seu nou pla estratègic 2026-2028. El document estableix 5 línies de treball i 56 accions per millorar l'atenció sanitària, la coordinació assistencial i les condicions dels professionals. Més de 600 treballadors han participat en l'elaboració del pla, que també aposta per la innovació tecnològica i la sostenibilitat dels serveis sanitaris. I la dur baixa fins al 8% a les comarques gironines i l'ocupació continua creixent. Les comarques gironines tanquen el 2025 en prop de 353.000 persones ocupades i una taxa de tur inferior al 8%. L'ocupació creix un 2% respecte a l'any anterior, especialment entre els menors de 30 anys. L'informe socioeconòmic de la Diputació de Girona també destaca l'augment de la població i una enlloc de reducció del nombre d'empreses al territori. I salut de mare, Joan Coll. Bon dia, Joan. Bon dia, Maria. I és que la Càmera de Comerç de Palamós busca noves fórmules per impulsar el comerç local en un viatge a àlaba. La iniciativa organitzada per la Càmera de Comerç de Girona inclou trobades institucionals i visites establiments d'Hitòria i la Rioja a la Besa. L'objectiu és descobrir experiències útils per reforçar el comerç de proximitat i la seva competitivitat. I salut de mare a l'ajudit. Bon dia, Judit. Bon dia, Maria. I la Xarxa Europea de Territori Sures participa en una reunió al Senat per defensar el futur del sector sure. El regidor de Palafrogèl i Guillem Genové ha participat en una reunió de la Xarxa Europea de Territori Sures al Senat Espanyol, a Madrid. La trobada ha servit per reclamar més suport institucional al sector i abordar reptes com el càmic climàtic, les plagues i la conservació de suretes. L'organització també defensa l'activitat econòmica vinculada al suro. I Edición Cidilla publica un nou receptari amb una cincuantena de propostes per gaudir de la xocolata. El llibre recull una cincuantena de receptes elaborades amb ingredients naturals i alternatives al sucre i a la mantega. El receptari inclou pastissos, galetes, muses i bombons. És el nou títol de la col·lecció astronòmica que viure explicada a la cuina i a l'alimentació. I el programa m'entora busc a voluntaris a Palafrogèl per acompanyar adolescents i ajudar-los a continuar estudiant judit. La iniciativa arriba a la quarta edició i posa en contacte persones adultes amb joves que necessiten orientació sobre el seu futur acadèmic. L'objectiu és prevenir l'abandonament escolar prematur a través de les trobades setmanats. I Palafrogèl llobre can Genís i els enmellers, els estudiants, per donar a conèixer els serveis de joventut Joan. Les noves jornades de portes obertes seran del 23 d'octubre, avui, el 27 de novembre. La iniciativa cedreça principalment els alumnes de tercera i secundària dels cinc centres educatius del municipi. L'objectiu és donar a conèixer els serveis municipals de joventut i fomentar la participació dels adolescents en les activitats. I Palamós acollona nova edició de la cursa solidària corra per les mames amb un recorregut de 6 quilòmetres. La prova urbana de la Fundació Uncòl·lig sortirà a dos quarts de deu del matí de la plaça d'Homocèngum, el Marcín Vilagran, i recorrarà espais com la Fosca, Salguer i Castell. Els fons recaptats es destinaran a dones en tractament oncològic. I ara ens atem al repàs dels titulars de la prèvia esportiva del cap de setmana abans, però saludem en Sergi Villena. Bon dia Sergi. Què tal, Maria? Bon dia. I ara hem de parlar de futbol i dels dos equips baix en portanesos que competeixen a la primera catalana. El Palamós i el Torruella afronten la sisena jornada de la competició i jugaran els seus respectius partits com a locals. Els blau i grocs rebran els figueres al municipal, en el que serà el primer dèrbiu en portanes de la temporada i els torruallenc tindran la visita del porqueres. I ara parlem també del grup 1 de segona catalana que també es disputa a la sisena jornada de l'Igà. Repassem els partits que jugaran els equips de la nostra comarca. Els visbalencs no xecen cap en aquest inici de temporada, segona federació, i ja acumulen 3 derrotes en 3 partits jugats. La visita a l'Espetia, que es troba en la mateixa situació, podria suposar un canvi de dinàmica. Doncs no, això és el que farà el sol dirones visbal bàsquet. Ara sí, anem a fer aquest repàs del grup 1 dels equips de segona catalana. Ens referim com cada setmana a Begu i el lògic visbalenc, i és significatiu que es troben en extrems oposats. Els Beguorengs li denen la classificació amb 13 punts i es desplaçaran al camp dels roses. I en l'altra cara de la moneda, com a cueda a la taula, però amb més optimisme que la setmana passada, l'elògic visbalenc rebrà la visita de l'Empuria Brava Castelló. I en oca i patins, el corredor metó Palafrogi ell rep a casa al Sant Just. Cinquena jornada de l'oquell Lliga Plataçut, on els Palafrogiallengues han caigut fins a la cinquena posició després de perdre en claredat la setmana passada a la pista del Sardanyola. I pel que fa als equips de la ciutat de Girona, comencem parlant del Girona de futbol. L'equip entrenat per Kike Alveret repeteix partit com a local i demà dissabte rebrà el cel taber amb un tilivi. Els Gironins intentaran donar continuïtat el triomf de la setmana passada davant de l'Andorra. I pel que fa al basquet Gironi, comencem parlant del basquet Girona, que aquesta setmana disputa la cinquena jornada de la Lliga ACB. Els Gironins rebran a Fontajau, el joventut de Badalona. Un dèrbic de l'A que es disputarà el proper diumenge a les 12 del migdia. I l'Unís Girona rebrà el Gipúsco a Fontajau. Les jugadores entrenades per Roberto Íñiguez van aconseguir el seu primer triomf, la setmana passada a la pista de Larasqui. Després de les 3 derrotes inicials a la Lliga, aquest resultat hauria de servir per començar a remuntar. I nosaltres fem un repàs més enllà del bas en portar. Entrem vigor la reforma de les lleis de dependència i discapacitat. El nou reglament elimina les incompatibilitats entre prestacions i vol reduir la burocràcia. El canvi també busca empriar drets i reforçar el finançament públic. És una reforma pensada per fer més fàcil l'accés als ajuts. Europa ha viscut l'estiu amb més morts estimades per la calor. Són més de 50.000 a tot el continent, segons l'estudi. Barcelona és la segona ciutat entre les 850 analitzades amb més de funcions vinculades a l'escafament global causat per l'activitat humana. I deipuente asseguran que el contracte de Roda Liàs es firmarà dimarts. El ministre de Transport ha qualificat dirrabocable la sessió de l'R1, però admit que les eleccions el 29 de novembre poden trastocar o afectar el procés. En un context pre-electorado, el ministre diu que aquesta data no hauria d'interferir en altres pas. Tot i això reconeix que el cabendari pot quedar alterat. Mora França, una persona infectada pel virus de Xamonda, el primer cas detectat en humans. Fins ara es pensava que aquest virus, propi de bestiar a Bobby, no es podia transmetre a les persones. Les autoritats el consideren un cas excepcional. Desmantell en una xarxa criminal després de trobar 74 migrants amuntagats en un pis de seute. La Policia Nacional ha detingut un home. L'acusen, entre altres delictes, de les ions i explotació laboral de menors. Creix l'estafa de les assegurances amagat de mar, ja hi ha prop de 40 denúncies per aquest cas. El suposat estafador no està detingut, ara porta protecció policial després d'haver rebut una agressió. Confirmen com a crim masclista l'ha assassinat d'una dona de 52 anys a Madrid. Des de 2003, 1.384 dones han mort a l'Estat amants de les seves parelles o exparelles, segons dades del ministeri de Voteg. Itàlia i Espanya aixequen els controls fronterers als passatgers. Les dues capitales han acordat posar fi a la mesura. La va impulsar al govern de Georgia Meloni fa gairebé 3 mesos. L'origen va ser la crisi migratòria de seute. Un terç dels solicitants de la regularització ja treballa. La majoria, però, continua esperant la resolució. L'admissió tràmit ja dona una autorització provisional de treball. Tot i això, molts solicitants expliquen que les empreses no s'atreveixen a contractar-los. I nosaltres seguim amb aquest revàs informatiu aquí des de Radio Capital, també des de Radio Visbal i Radio Vacu. I és que avui divendres tindrem una jornada amb núvols i clarianes, temperatures agradables i màximes que poden arribar als 20 graus. Ara bé, de cara al vespre i a la nit, augmentarà la possibilitat que caigui algun roxat. 17 serà el dia més inestable del cap de setmana, pel que fa aquesta previsió meteorològica. S'esperen algun roxat, sobretot durant el matí, i les temperatures seran una mica més baixes. Les màximes s'acituran al voltant dels 17 graus. També caldrà estar pendents del vent i de l'estat de la mar, especialment a la zona de l'itoral. En canvi, diumenge, el temps serà del tot estable. Tindrem més clarianes, més estones de sol i la temperatura màxima es podria sobir-te una mica més i arribar als 19 graus. Sembla dubte serà el millor dia del cap de setmana, pel que fa aquesta previsió meteorològica, però certament és un temps més estable que el que hem anat tenint als darrers caps de setmana. Nosaltres ara fem una petita pausa i tornem de seguida amb aquest repàs informatiu. Grups Arratosa porta 125 anys d'experiència al Vaja Empordà. Representants oficials de Peugeot, Citroën i Hyundai, a Palafrugell, garantia de servei, qualitat i tradició en cada quilòmetre. I també t'oferim veïcles MG amb les últimes novetats al teu avast. 4 generacions al món de l'automoció a Valen Grups Arratosa. Vine a Palafrugell i viu l'experiència Grups Arratosa. Hi ha un lloc on l'emportar s'estén davant teu. On el mongri marca l'horitzó, les vinyes dibuixen el paisatge i el temps s'atura. És Masjeli, un lloc per descobrir els nostres vins, assegurar manidatges gastronòmics i viure experiències únicas de cultura i vanestar. Selliem a Masjeli, a Pal's. Vine i viu Masjeli en tots els sentits. Atenció, fenòmens inexplicables estan passant a Girona. L'Àngel de la Catedral ha desaparegut. La bruixa ha estat vista baixant les escales... ballant. Central tenim un altre cas. La copullona ha sortit de l'unyar i sembla que porta escalfadors. Rebut i en banyeta? Negativo, també ha desaparegut. I veiem molta gent dirigir-se al mateix lloc. On van? A l'auditori de Girona ballam la música dels 80. Els 80 Girona va guanyar la juventut baila del mític a Plausso. Aquest novembre aquella història torna a casa. Van de directe a 6 cantants, coreografies i Girona tornant a ballar. La juventut baila encara. Aquest 7 de novembre, dos quarts d'avui del vespre, a l'auditori de Girona. Espectacle presentat i conduït per Àlex Casanovas. Compre la teva entrada auditoripuntgirona.cat. Ja estamos aquí. Prepareu-vos per morir-vos de riure. Arriba el Circo Encantado, un espectacle per a tota la família. Guardonat amb la medalla d'or de les belles arts i avalat per l'INN. Ens trobareu a les fires i festes de Sant Narcís, del 23 d'octubre a l'1 de novembre, davant del Pavelló Palau II. Reserva ara a elcircoencantado.com Coneixem d'emportar perquè és casa nostra. Cada poble, cada carrer i cada racó formen part del nostre dia a dia. Per això, a les voltes Rui al Estat, venem propietats coneixent el valor, el territori i tot allò que les fa únicas. Més de 25 anys d'experiència, el teu servei i el servei de la teva propietat estàs pensant a vendre? Parlem-ne. Les voltes Rui al Estat, la teva propietat, en mans de qui coneix l'emportar. Hi ha llocs que es gaudeixen i llocs que es recorden. Al costat del port de l'Ester Tint, davant del Mar, descobreix restaurant al Madallot, combinació del bon Palabai, les bones vistes. Al Madallot, el producte de proximitat és el protagonista. Bones tapes, menú de migdia, menú de nit, i el nostre espectacular xulator. Restaurant al Madallot, autèntica cuina casolana mediterranya amb la mateixa direcció del reconegut restaurant Camalot de Torruella. Segueix-nos a Instagram. El Madallot, jo vagis tartit i fes la teva reserva. El Madallot, un lloc per pensar-hi. Treballem cada dia per explicar-te tot el que passa a l'emportar. Donem veu a persones, empreses i institucions que, com tu, fan que aquest territori sigui tan especial. I t'acompanyem les 24 hores amb la millor música, el millor entreteniment i les millors ficcions sonores perquè ens agrada deixar-te la nostra emprenta. Som Ràdio Capital i aquest any fem 25 anys. Per molts anys més, Ràdio Capital. La Ràdio de l'Empordà. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. I l'Arxiu Municipal de Palafrogel ha celebrat els 40 anys de la seva posada en marxa com a servei públic. La setmana passada es va fer una jornada per commemorar aquest aniversari, però per parlar una mica de com va anar tota aquesta celebració. I també del pes que té aquest arxiu municipal ens visiten la regidora de l'Arxiu, la Marta Vim, i també el director de l'Arxiu Jordi Gatx. Bon dia, tots dos. Benvinguts. Gràcies per ser aquí a Ràdio Capital, perquè allò ha sigut arribant i molt dret. Exactament, sí, bon dia. Bon dia a tots. Com va anar aquesta celebració? Recordem-ho, va ser divendres passat, va fer aquesta jornada per recollir una mica tot aquest pes que té l'Arxiu Municipal de Palafrogel, però com es va viure, com va anar? No, Marta Andalán, sí, sí. Ella va fer-la benvinguda per tant. Fantàstic. Va ser un dia fantàstic. Jo crec que era una manera de prendre pols de la ciutadania, la relació que la ciutadania tenia amb l'Arxiu, i va ser un èxit de convocatòria, va muntar tot l'auditori del Museu del Sur amb gent coneguda. I amb ganes també, al final, la repercussió després de l'acte aquest de la gent les ganes de formar part de l'Arxiu i de poder formar part de la història de Palafrogel. Vam tenir 90 persones, per tant, és una fluència que un divendres a l'una del migdia és remarcapable. I com deia Marta, molta gent que ha passat per l'Arxiu que ja ha col·laborat que s'ha anat servir, que ens ha servit per fer certes coses, amics de la trajectòria, i final, i també ganes d'aquest repte portar-lo més enllà, de continuar. Esclar, l'Arxiu n'és fa 40 anys, però com va néixer i com ha evolucionat al llarg de tot aquest temps? Perquè no és el mateix el que passava fa 40 anys que el que passa ara mateix. Per descomptat, és molt... absolutament diferent, pensa que l'Arxiu i el que van explicar els que hi van ser quan a les taules rodons ho van sentir de la seva boca. Quan van començar a trobar un Arxiu, doncs deixat de banda, en pergamins que estaven amb caixes de fruita, com explicava l'alcalde de l'època, en Lluís Madi, i també al costat de dipòsits d'aigua, amb el perill que això comportaria per els documents, per la conservació, amb cagrades de color, que no entraven a la sala de les golfes que s'havia trobat. Llavors va ser quan dues estudiants, la Núria Corredor i la Conxa Saurí, van començar a posar ordre en aquell desgavell, per indicació, també d'en Quim Nadal, que va estar al darrere, com Alcalde Girona, d'en Ramon Albert, que a l'Arxivé de Girona, tots aquests van donar suport, ajuda, van convence l'Ajuntament de l'època, van intercedir. I llavors tot això es va anar configurant, de manera que al final, l'any 86, això passava al 79, l'any 86, que és el que celebrem, es va poder obrir al públic 10 hores setmanals, perquè la ciutadania podria anar a consultar el que ja estava ben descrit, ben ordenat, ben col·locat. Perquè a nivell municipal, perquè és important que existeixi una institució, com és un Arxiv municipal, perquè a vegades, el veiem com que sí, té molts documents, estan allà, però perquè és important que estiguin disponibles a la ciutadania i que hi puguin accedir. Parlàvem d'aquestes 10 hores, però vull dir, és important que estiguin a disposició d'aquestes persones. Sí, bueno, ara obrim molt més que 10 hores, no? Sí, no. Tots els dies de la setmana, fins i tot hi ha un dia a la tarda per als estudiants, que fa no el premi mestre segre, etcètera, la importància d'un Arxiv és revelar en el sentit que té us, és a dir, si tu vols comprar un negoci, vols fer obres a casa teva, per això passes l'Arxiv. Vens a consultar l'Ellicència d'activitat, d'obres. Això és el dia a dia, no? El dia a dia és que tenim aquest tipus de consultes, però després l'administració ens necessita, és a dir, l'Ajuntament, per prendre decisions, ha de recórrer a despidients que havia generat anteriorment per poder prendre la millor decisió. Per tant, tot això ha d'estar a l'abast, ha de ser accessible, ha de ser trobable, l'hem de trobar ràpid i bé. I després, hi ha revista de Palaforzoll, per exemple, existeix en bona part també els articles que fan les persones que passen per l'Arxiv a investigar qüestions històriques. Per tant, des de l'administració a la història, no? Jo et feia gina el que comentaves. Jo crec que l'Arxiv és un gran desconegut. L'Arxiv de vegades només el veiem a aquesta part històrica de testimoni, de història de Palaforzoll, hi ha una gran part de burocràcia i del dia a dia, que al final tots els ciutadans podem trobar en algun moment i acabes anant a l'Arxiv. Jo té interiorment dins de l'Ajuntament veus la importància de l'Arxiv en relació, que pugui funcionar organisme, que puguin donar aquestes accesses a la informació pública que no es veuen, que al final és molt de formiguetes, de ciutadà, administració i al revés. I ara també els Arxivs hem passat a fer la funció, una mica de, com deien, Joan Boades, a la presentació del llibre que vam tenir a la set de la tarda. Ja no som els forens, els que recollim el que dàvem entre cometes de l'espadí en fet, del mort, que ens l'endueu al Arxiv, perquè després pugui consultar, que això està molt bé, és una cosa que sí que hem de fer, però fem una mica més enllà, que és el d'Ocstetres, el del naixement del document. Intervenim en la creació d'aquests documents. Ara, per exemple, estem elaborant una eina de gestió documental, l'Ajuntament, que tinc totes les àrees una mica revolucionades, perquè hem de contestar un formalari, etc. I això és perquè volem fer aquesta gestió des de l'inici. Que els documents ja neixin d'una manera que es gestionem bé i que per tant arribin bé, sense la feina que comportaria, haver-los de reclar després, que ja arribin bé a l'Arxiv per la consulta final. A més, també teniu el pes de rebre aquests documents de persones que formen part del municipi, com a fons documental, que us arriben, el gestioneu i també oferiu que la ciutadania el pugui consultar, documents que a vegades potser no arribarien a les mans de ningú. Exacte. Això és la gràcia, aquesta màqueda, aquesta part de l'història que al final està encaixonant allà i el que s'ha de fer és posar la disposició de la ciutadania perquè pugui tenir tot això. Tot el que fa de gestió documental, en Jordi us comentarà que és una feinada increïble en gent. És la part de l'Aisberg que no es veu. Exacte. És com més gran, però està submergida. I en Joan va desjustament a Belgrin des deia una cosa molt important que vas no saber... Tot dir que sí, sinó saber triar el que sí va a l'arxiu i el que es descarta. Sí, això és important perquè tampoc tenim un espai limitat i, a més, quan tu ingreses un document tens una gestió per posar-lo a disposició de la ciutadania. S'ha de fer un tractament, s'ha de digitalitzar, s'ha de penjar... tot això ho hem de seleccionar bé perquè no ho tractarem tot, evidentment. Però sí que és veritat que cada setmana hi ha donacions ciutadanes. Cada setmana, i no una, donacions ciutadanes potser hi ha documents sols, però si vols molt interessants tots i que tots aquests s'han d'incorporar poc a poc en el patrimoni documental que oferim a la ciutadania. Perquè què es pot explicar des d'un arxiu? És a dir, quines històries es poden néixer des d'aquests espais per explicar? Entenc que hi ha moltes microhistòries que acaben conformant tot el relat que teniu des de la institució. Sí, són molt... de fet és infinit, no? La temàtica és infinita perquè tothom hi ve i ve a buscar una cosa diferent. Per exemple, ara quan hi va haver l'eclipsi, es va venir a buscar informació sobre els eclipsis que havien hagut anteriorment. La Montse Miró i l'Anna Maria Cuesta que fan recerca constament amb la revista Palaforgell expliquen històries de cases a través de documentació de l'Arxiu, és a dir, de la contribució urbana, dels padrons, tot això el vesteix als seus articles i té posat dos exemples, però és que poden ser moltíssims. És clar, quina quantitat de documents en xifre podem trobar a l'Arxiu Municipal de Palaforgell, és a dir, a través d'aquests 40 anys d'història, quants arxius teniu disponibles ara mateix? Nosaltres per dir-ho d'una manera de Palaforgellet, diem que podríem situar la documentació en línia del naixement de l'autobi fins a Calella i podríem caminar al costat 3 km de documentació. I el paper no s'ha acabat, perquè a nivell d'administració sí que ho fem electrònicament, i per tant ara ens ingressa a documentació digital, només, però aquests 3 km van augmentant per aquests fons personals, associacions, entitats que van depositant encara la seva documentació. I són 40 anys, però de cara al futur com ha de caminar aquest arxiu, com heu de treballar, com ha de evolucionar tota aquesta gestió documental i també tota aquesta recepció de documents, tota aquesta digitalització, com ha de caminar aquest arxiu municipal? Hem donat el primer pas. Jo crec que hem fet un pas molt important amb una eina de gestió documental fotogràfica que en Jordi us explicarà bé com funciona. Crec que és un pas important i en aquí... Jo penso que una de les parts és això, intentar facilitar el màxim possible la informació ciutadania, tant per si la part administrativa com aquesta part d'història, i anar acabant a donar-li forma a que no es vari, a que sigui un punt important de l'Ajuntament, perquè jo sempre els he dit que l'arxiu és... des de fora, les retes de viure que esteu en allà triant documents, i al final en allà és una part molt important del passat, del present i del futur. I en aquí crec que és on t'ha d'anar amb aquesta visió per a qui ha costat, i l'altra, de tot el tema de dades, de metadades, de tota aquesta gestió de les dades, que encara sembla algú nou, però ja hi són aquestes dades, llavors es posen a mordre i tenen-los a disposició. Emarda, dues paraules clau. Dades i tecnologia. Aquest és el futur, perquè si nosaltres no hem d'oblidar que la nostra essència és donar servei, és donar accés a la informació, i partint d'això, el que hem de fer és facilitar-ho, i com? Automatitzant moltes coses que ara mateix es fan d'una manera més artesanal, posant-hi intel·ligència artificial en determinades eines que ara fem servir, i això ja ho estem provant amb ara, deia, a la Mart, amb el programa de gestió de col·leccions fotogràfiques Carmany. Carmany és la muntanya màgica, on hi ha la llegenda, que hi ha un tresor, i que està protegit per un drac, i ningú l'ha pogut veure, però tothom sap que hi és. Doncs ara aquest tresor l'hem de posar a disposició, i el Carmany té un logo, un drac i una muntanya, però és el nostre gestor d'imatges que ara ens anirà molt bé, des de l'àrea informàtica, ens han ajudat, i ens han entès molt, l'hem treballat conjuntament, i és un programa que si podem més endavant el farem públic. És a dir, ara tenim la versió interna, per a vosaltres, en serveis de gestió, pensa que amb dos clics resolem coses que abans fèiem d'una manera molt artesanal, i per tant, ens estalviem el temps, i això és el que hem de garantir de cara al futur. Gestió tecnològica al servei de la ciutadania, per allegir coses, per anar més ràpid, i per fer coses que ara estem fent amb molt més temps, i d'altres aprimar aquests tempos. Era divertit perquè la eina aquesta, al principi de fer... d'utilitzar d'en Jordi Medià, és que és al·lucinant, perquè a la final hi ha moltes coses que passen pel cap de l'arxivet o de l'equip. De la memòria. És una passada, perquè preguntes als companys quantes eren safretxos, quan safretxos, sabeu que van dir dos o tres. Dos fotos del safret públic. I al final, el que va resultar amb aquell gestor documental, que n'hi havia 9. Al final 12. No, és que van anar sortint. I era maco això. Que t'havia estamagada, que el que va ser de temps, no només d'una persona que hi estigui, sinó amb les dades, podria els... És això, tenia les dades el més depurades possibles, i amb intel·ligència artificial, perquè te les pugui interpretar i llegir, retornar ben retornades. Per exemple, el safretxos, el cas que aquest programa permet interpretar la imatge, encara que no tinguis descripció de la mateixa, per tal que una cosa que s'assemli un safretx, te la retorni. Una cosa que van descartar les que no eren els safretxos públics, però sí que n'hi havien d'altres, que ningú havia d'escrit mai i van sortir. Són eines com aquestes, al final, les que ens han d'ajudar. Doncs que mirarà cap aquí l'Àrcio Municipal de Palafrugell, nosaltres ens estarem molt pendents, Jordi i Marta, gràcies per ser aquí a Radio Capital, i esperem que vagi molt bé, i felicitats per aquests 40 anys d'Àrcio Municipal. Gràcies. Gràcies, Més. I nosaltres seguim amb aquest repàs informatiu perquè el serveix de salut integrats del Vajanportà ha presentat un nou pla per millorar la tensió sanitària fins al 2020-2018. El document estableix 5 línies estratègiques, 16 reptes, i 56 accions per orientar el futur de l'organització. Les prioritats inclouen una tensió més personalitzada, una millor coordinació entre serveix i el benestar dels professionals en iol. El pla estratègic 2026-2028, sota el lema El futur de la teva salut, defineix les principals actuacions dels pròxims anys. L'entitat vol reforçar model sanitari centrat en les persones i adaptat a les necessites del territori. També manté la professionalitat, la confiança i l'empatia com a veus principals. Una de les prioritats és millorar l'experiència dels pacients i fer-hi una tensió més humana i propera. El pla aposta per escoltar les persones acteses i fomentar la participació ciutadana. També vol donar més importància als resultats en senut i a la qualitat dels serveis. Una altra línia de treball se sent en reforçar la coordinació entre els diferents serveis sanitaris del Vajanportà. L'objectiu és facilitar una tensió continuada i adaptar dels pacients en necessitats més complexes. Aquesta coordinació també inclou els serveis socials i els recursos comunitaris del territori. El benestar dels professionals sanitaris és un altre dels xus del nou pla. L'organització vol impulsar el desenvolupament professional, facilitar la lleu generacional i reforçar el lideratge dels equips. També preveu actuacions per a favorir unes millors condicions de treball i potenciar el talent dins de l'entitat. La innovació tecnològica i l'ús de dades també forma part de les prioritats fins al 2028. El pla planteja incorporar eines per millorar els processos de treball i aprofitar millor la informació disponible. L'objectiu és avançar cap a una tensió més eficient i adaptada a les necessitats dels pacients. La cinquena línia estratégica se centra en la sostenibilitat econòmica i el compromís social. Serveis de salut integrats Vajanportà vol reforçar una organització flexible i vinculada al territori. També aposta per a un ús responsable dels recursos disponibles. El nou document és el resultat d'un procés participatiu de 6 mesos amb més de 600 professionals. Durant aquest període s'han organitzat 7 debats i 7 grups de treball. Les sessions han permès recollir més de 1.300 propostes per definir les prioritats de l'organització. El procés també inclòs una evaluació dels plans estratègics anteriors. Les aportacions dels treballadors han servir per identificar necessitats i establir els principals reptes dels pròxics anys. Actualment l'entitat està presentant el pla als professionals dels diferents centres de treball. Aquestes sessions internes permeten explicar les línies estratègiques i compartir els objectius del nou període. Amb aquest full de rutes, serveis de salut integrats Vajanportà vol consolidar un model sanitari centrat a les persones. La millora de l'atenció, els suports professionals i la sostenibilitat marquen les principals actuacions de l'organització fins al 2018. I la dura, les comarques gironines ha baixat fins a situar-se per sota del 8% durant el 2025. La demarcació ha tancat l'any en prop de 353.000 persones ocupades, un 2% més que l'any anterior. Aquestes dades confirmen la tendència positiva del mercat laboral iniciada el 2021, després de la pandèmia aniól. O recollir el setè informe socioeconòmic de la demarcació de Girona, publicat pel servei de promoció de desenvolupament econòmic local de la Diputació de Girona. El document analitza la evolució econòmica, demogràfic i social de les comarques gironines durant el 2025. Un dels creixements més destacats correspond a la ocupació dels joves menors de tres anys. El nombre de persones afiliades en la Seguretat Social en aquesta franja ha augmentat prop d'un 5% actualment. Endairebé 64.000 joves treballant en les comarques gironines. Representen aproximadamente el 18% de les persones culpades. Aquesta evolució forma part d'una tendència controlida de durar els últims anys. Des del 2022, l'ocupació juvenil ha crescut un 17% a la demarcació. L'informe també destaca un moment de llocs de treball a totes les comarques gironines. El creixement està més mudrecat al tripullès i més intens a la selva. Per sector econòmics, el servei és encapçalat en l'increguent de l'ocupació amb una pujada del 2%. La construcció de l'industria també registra l'unió similars. Tot i la evolució positiva del mercat laboral, el nombre d'empreses ha disminuït llàusgerament durant el 2025. La demarcació ha passat de poc més de 28.080 empreses a unes 28.000. És la primera de ballada des de la recuperació econòmica posterior a la pandèmia. Les reduccions més importants s'han registrat a la indústria i a l'agricultura, amb descensos pròxims al 2%. En canvi, el sector servei ha mantingut estable el nombre d'empreses. Aquesta activitat consentia gairebé el 77% del teixit empresarial gironí. I les petites empreses continuen dominant l'economia de les comarques gironines. Des del 97% dels contes de cotització corresponen a negocis en menys de 50 treballadors. Les grans empreses en plantilles superiores a 250 persones representen menys del 1% total. L'informat analitza la evolució demogràfica de les comarques gironines. A principis del 2025, la demarcació tenia més de 830.000 habitants, 1% més que l'any anterior. Aquest imprimem representa el 10% consecutiu de creixement de la població. La població de nacionalitat extranjera supera les 180.000 persones i representa a prop del 22% del total. Parellament, l'embelliment de la població continua augmentant. Actualment, per cadascun 100 menors de 16 anys hi ha 125 persones de 65 enjobes. Les projeccions de l'Institut d'Estatística de Catalunya aconten a un creixement sostenigut durant les pàpacions d'especades. Segons el escenari mitjà, les comarques gironines podrien acostar-se al millor habitants l'any 2049. L'estudi també ofreix dades específics de les boticomarques gironines. El gironès concentra però del 27% dels comptes de cotització de l'esguretat social i encapçala l'activitat empresarial de la demarcació. Junta amb l'Alemportà, el Baix Empordà i la Selva, aquestes 4 comarques acorupen més del 82% dels comptes de cotització d'altre. I la xarxa europea de territoris surers participa en una reunió al Senat per defensar el futur del sector surer. El regidor Guillem Genovepris, president de la xarxa europea de territoris surers a Espanya, ha assistit a la trobada celebrada el 15 d'octubre a Madrid. La reunió ha servit per reclamar més suport institucional i abordar els principals reptes ambientals i econòmics del sector judit. La trobada ha reunit representants dels municipis europeus vinculats a la producció i la transformació del suro. La xarxa europea de territoris surers ha remindicat la necessitat de protegir aquesta activitat i garantir-ne la continuïtat. També ha defensat el paper dels municipis surers en la conservació del paisatge i el desenvolupament econòmic local. Un dels principals temes de la reunió ha estat l'impacte del canvi climàtic i les plagues sobre les suretes. L'organització considera necessari reforçar les mesures de protecció dels boscos de la mateixa manera que impulsa la recerca i la innovació. També reclamen més suport a les diferents activitats econòmiques vinculades al suro, des de la gestió forestal fins a la indústria. La xarxa defensa el suro com un recurs important per a les zones rural i els ecosistemes mediterranis. L'activitat surera genera ocupació vinculada al territori i contribueix al manteniment dels boscos. A més a més forma part del patrimoni cultural i de la identitat de molts municipis. La reunió de la Comissió Executiva ha acompat amb representants municipals de diferents punts d'Europa. Entre els assistents hi havia Susana Cruz, presidenta de la Comissió Executiva i vicepresidenta del municipi portuglès de Crus. També hi han participat Andrés Hernáez, president de l'Assemblée de General i alcalda de San Vicente de Alcántara. I Fabio Alvieri, alcalda de Calenginus i president de la xarxa a Itàlia. La sessió ha començat amb la intervenció de Conch Andreu, vicepresidenta segona del Senat Espanyol. També hi han participat Alfonso Gil, secretari general del grup parlamentari socialista al Senat i el senadors Maria Teresa Macías per davà de Hoz i Joan Baguer per Girona. La celebració de la trobada al Senat ha permès donar visibilitat a les reivindicacions dels territoris sures. L'organització considera essencial mantenir el diàleg amb les institucions per poder aconseguir polítiques de suport al sector. També defensa una cooperació més estreta entre els municipis, territoris forestals i la indústria. I Palafrogel fa una crida a la ciutadania per participar en el programa amb entor a una iniciativa que busca reduir l'abandonament escolar i ajudar els adolescents a prendre decisions sobre el seu futur judic. El programa impulsat per la Fundació Equitat.org comença la quarta edició amb l'objectiu d'arribar a més joves de Palafrogel. La iniciativa s'adreça a estudiants de tercer i quart d'Esu i de secundaria postobligatòria que necessiten suport i orientació per continuar els estudis. Per fer-ho possible el projecte busca persones voluntàries majores d'edat que puguin dedicar una estona de la setmana acompanyar un agulacent. Durant les trobades, mentors i joves conversen, comparteixen experiències i fan activitats que els ajuden a reflexionar sobre el seu futur acadèmic. Els voluntaris reben formació, materials de suport i acompanyament professional durant tot aquest procés. El projecte ha creat més de 600 parelles de mentoriar reu de Catalunya. Només durant el curs passat hi van participar més de 300 joves i més de 300 voluntaris. La iniciativa vol fer front a l'abandonament escolar prematur que actualment afecta el 13,5% dels joves catalans. Les persones interessades a participar-hi poden inscriure's a través de la web mentora.cat o directament contactar amb l'organització per correu electrònic. I la Càmera de Comerç de Palamós busca noves fórmules per impulsar el comerç local en un viatge a Álava. La iniciativa, organitzada amb la Càmera de Comerç de Girona, inclou trobades institucionals i visites establiments de Vitoria i la Rio de Calabessa. L'objectiu és descobrir experiències útils per reforçar el comerç de proximitat i la seva competitivitat, Joan. Durant la primera jornada els participants han mantingut reunions amb representats de la Càmera de Comerç, Industria i Serveis d'Álava. També han visitat el Govern Basc, la Diputació Foral d'Álava i l'Ajuntament de Vitoria. La dala que ha conegut igualment la feina de diverses associacions comercials del territori, entre aquestes hi ha Aravadem Bank, Aincómer i Gasteson, entitats dedicades a donar suport als establiments i promoure l'activitat comercial. El programa també ha inclòs visites a negocis de sectors diversos. Els participants han conegut establiments especialitzats en moda calçat, lloyeria, música i alimentació. Aquests establiments ofereixen exemples de convivència entre el comerç tradicional, l'espacialització i les noves necessitats del consumidós. La segona jornada compta tan visites als municipis del Fiego i la Guàrdia. La delegació coneix negocis com la penaderia pasteleria Barriuelo, la penaderia Mateo i alimentació en Casa Llorente. Aquestes visites han permès aprofundir en el paper de l'artesania, el producte local i el relleu generacional. També han mostrat les fórmules d'adaptació dels petits comerços en municipis en menys població. Amb aquest viatge, les canvres de Palamós i Girona Valona favorim l'intercanvi d'experiències entre territoris. La iniciativa permet conèixer models comercials diversos i identificar-les per reforçar el comerç de proximitat. I Palamós acullen a cull una nova edició de la cursa solidària Corre per les Mames, amb un recorregut de 6 quilòmetres. La prova, organitzada per la Fundació Uncòlig, sortirà dos quarts de deu del matí de la plaça mossèn Gúmer Cimbilagran i recorrerà espais com la Fosca, Salguer i Castell. Els fonds recaptats es destinaran a dones en tractament noncològic, Joan. La Fundació Uncòlig organitza aquesta jornada solidària amb 24 municipis de les comarques Gironines, amb la col·laboració de les seves delegacions locals. A Palamós, la delegació de l'Uncòlig s'encarrega de coordinar l'activitat i mobilitzar els participants. El recorregut passarà per a alguns de les espais naturals més coneguts del literal de Palamós, com la Fosca, Salguer i Castell. L'Itinarari s'ha plantejat com una proposta per gaudir en família, combinant l'activitat física amb la descoberta de l'entorn. Els participants podran completar els 6 km al seu ritme. Les inscripcions tenen un preu de 13 euros que es destinaran a la finalitat solidària de la iniciativa. Es poden formalitzar anticipadament a través del web Córrer per les Mames o presencialment al mateix diumenge. En aquest últim cas, les inscripcions es faran del 8 del matí a 3 quarts de nou a la plaça de Monsangomerscindi, la Gran. Abans de començar la cursa a l'escola de dansa Palamósina, Georgina Orrs dirigeix una sessió d'escalfament de nou a les quarts de 10 del matí. L'organització també llorarà obsequis comemoratius als participants fins a exaurir les existències. La jornada vol contribuir a donar visibilitat al càncer de mama coincidint en la comemoració del dia mundial contra el càncer de mama celebrat el 19 d'octubre. Aquesta malaltia és el tipus de càncer més freqüent entre les dones. Segons les dades facilitades per l'organització, a Catalunya es diagnostiquen prop de 3.400 casos cada any, principalment en dones a partir dels 50 anys. Amb aquesta nova edició corra per les Mames tornarà a combinar esport, participació ciutadana i solidaritat per donar suport a les dones afectades pel càncer de mama i als programes d'acompanyament de la Fundació en Colliga. I ara ens atem la prèvia esportiva del cap de setmana parlant de futbol i dels dos equips baix en portanesos que competeixen a primera catalana. El Palamós i el Torruella afronten la sisena jornada de la competició i jugaran els seus respectius partits com a locals. Els blau i groc rebran el figueres del municipal en el que serà el primer derbi baix en portanesa la temporada i els Torruellains tindran la visita del porqueres Sergi. Els Palamósins van empatar la setmana passada al camp del Sant Cugat i romanen 6 anys a la taula amb 7 punts. El seu oponent serà un figueres que té 9 punts i es troba en la quarta posició. Com sempre, en aquest tipus de partits en els quals pot passar de tot, l'expectació serà gran i el Palamós espera fer valer el factor camp. Per la seva banda, el Torruella, que va obtenir una valuosa victòria al camp del Can Giver per 0 gols a 4, rebrà el porqueres a casa. Els Torruellains han pogut sortir de la zona més baixa i ja sumen 4 punts, però aquest cap de setmana tindran una prova de foc davant de l'actual líder i és que el porqueres ha aconseguit sumar 12 de 12 en les 4 jornades que ha disputat. I el primer grup de segona catalana també es disputa la sisena jornada de Lliga. Repassem els partits que jugaran els equips del Baix Empordà. En referim, com cada setmana, el Bagú i l'Atlètic Bisbaleng. I és el significatiu que es troben extrems oposats. Els bagurens lideren la classificació amb 13 punts i es desplacen al camp dels roses. I en l'altra cara de la moneda, com a cuida a la taula, però amb un optimisme que la setmana passada l'Atlètic Bisbaleng rebrà la visita de l'Empuria Brava Castelló, Sergi. El duel del Bagú serà una lluita pel lideratge, ja que el roses és segon i es troba a un punt dels bagurens. I l'Atlètic Bisbaleng, que la setmana passada va obtenir el seu primer punt de la temporada, empatana, camp del Tordera, rebrà l'Empuria Brava Castelló, que també ocupa places de descents amb 3 punts. I passem ara a parlar de Bàsquet, perquè el sol Gironès Bisbal Bàsquet disputa la 4a jornada de Lliga a la pista de l'Azpeitia. Els Bisbalengs no et xec en cap en aquest inici de temporada a segona federació i ja acumulen 3 derrotes en 3 partits jugats. La visita de l'Azpeitia, que es troba en la mateixa situació, podria suposar un canvi de dinàmica. Els jugadors entrenats per Eric Xorís necessiten realitzar un bon partit que inverteixi la tendència negativa. El poliderportivo Azpeitia serà l'escenari d'un duel al qual tots dos conjunts arriben en urgències. El maig es disputarà aquest proper diumenge a dia 25 a la 6 de la tarda. I en Ocaipatins, el corredor metopalafrugell, rep a casa al Sant Just. Cinquena jornada de Lloquell Lliga Plata Sud, on els palafrugellengs han caigut fins a la cinquena posició després de perdre, en claredat la setmana passada la pista del Sardanyola, Sergi. I precisament el Sardanyola s'ha situat primer gràcies al 5 a 0 infligit als palafrugellengs. Un revés per als blancs i negres que esperen retornar el camí del triomf davant d'un Sant Just que es desee a la taula. I pel que fa als equips de la ciutat de Girona, comencem parlant del Girona de Futbol, l'equip entrenat per Kique Alvarez, repeteix partit com a local i demà dissabte rebrà el CELTA B a Montilivi. Els Gironins intentaran donar continuïtat el tro al triomf de la setmana passada davant de l'Andorra. La cinquena plaça actual del Girona evidencia el bon paper de l'equip, que vol aprofitar aquest segon duel consecutiu a Montilivi per reformar les seves aspiracions a la classificació. I pel que fa al basquet Gironi, comencem parlant del basquet Girona que aquesta setmana disputa la cinquena jornada de la Lliga a C.B. Els Gironins remenen a fontajar el juventut de Badalona-Undervi, català, que es disputarà el proper diumenge a les 12 del migdia. Els dos conjunts presenten el mateix balanç a la Lliga amb dues victòries i dues derrotes. En la passada jornada, tots dos van obtenir el triomf de manera convincent. Els Gironins contra el Coruña i els Badalonins davant del Barça. Serà un duel de poder a poder, ja que tant basquet Girona com la Penya es troben en un moment dolç ratificat amb les seves respectives victòries en la jornada intersetmanal a les competicions europees. I l'Uni Girona, Rabral, Guipúsqua, Fontajaul, les jugadores, entrenades per Roberto Inñiguet van aconseguir el seu primer triomf la setmana passada a la pista de Larasqui. Després de les 3 derrotes inicials de la Lliga, aquest resultat hauria de servir per començar a remontar. De tota manera, els dubtes no s'han dissipat ni molt menys. A ell mateix, les Gironinas van caure a la pista del Montana-Búlgar en partit de l'Eurocap. El duel contra el Guipúsqua ajornarà demà passat diumenge a dos quarts de set de la tarda a Fontajaul. I fins aquí aquest repàs informatiu. Nosaltres ara hem d'anar fins a Torruella de Montgri, perquè volem parlar amb un dels membres del club esportiu Trail Running Montgri, en David Agell, que ens porta aquest divendres una de les rutes recomanades per fer el llarg d'aquest cap de setmana. David, bon dia! Hola, bon dia! Primer de tot gràcies per ser aquí el supermatí, perquè segur que esteu preparant, allò us esteu fregant les mans una mica per veure on aneu a córrer aquest cap de setmana. I avui ens portes una ruta que, a més, pot tenir variacions, no? Sí, tenim una ruta que és circular, que pot haver de dir una variació, no? I és un nivell mig, d'una hora i mitja, aproximadamente, o la tres quarts, si vas normal, a peu, si de fas corrents, tens una obreta, més o menys. Per tant, és una ruta bastant allò assequible, no? Doncs si anem caminant com si anem corrents. Sí, és aquí, però a mi hi ha un taig, una mica de... una mica de dugü. Una emoció. Una mica d'emoció, però tampoc és molt dur, eh? Si vosaltres t'ho explico, perquè tothom agafi la pi Goli. Des d'on sortim? I sortirem del punt del pàrquing, del castell mongria sota, a costat d'haver-hi les Coles en Gabriel, que hi ha el pàrquing del... No és el pàrquing del T, no, l'espai T no, perdó. No, és una mica llista. El pàrquing d'assota del castell en mongria. Correcte. Deixem allà el cotxe, que hi ha molt de pàrquing, i avui el m'ha surts. I ens anem in direcció al camp de futbol, no cap al castell, diatjó al camp de futbol, són, vull, esportiva. I anem in direcció a les dunes. Passarem al camp de futbol i passarem per tot de camps de oliveres. I hi ha un trencant, que va recta el cap a l'esquerra, ens anem cap a l'esquerra, i hi ha lletxot cap a la muntanya. I això és una pista, i tan cap a la dreta amb l'esquerra i en oliveres, i arribarem a les dunes. A les dunes és l'únic font que trobarem en tot el camí. Des d'aquí les dunes tenim una vista molt maca del ter i de les ies meres. Aquí podem fer una parada, hi ha taules de pítnic. Per tant podem fer l'osmorzar. Podem fer l'osmorzar, agafar energia, emparar d'aigua, i allà ens hem d'agafar el camí, que va a la pista que va cap a sobre Stein. És una pista ampla i fa com de baixada. Però aquí hem de dir molt en compte que comencem a baixar fa com unes curbes, però a la primera curba a l'esquerra hi ha un curriol de sorra. A mi es veu... No es fa senyalitat, es veu molt bé. I ja l'agafes, l'agafes. I comences a un mica de planer i comences a pujar, comences a pujar, a pujar, i ara com unes claons com de feta de sorra i de troncs, i arribes a la barraca de pedra, del pastor. I des d'aquella barraca tens un punt supermaco, que tens el bon pla d'esquerra, el que està hi a la dreta, i a baix tens Santa Catarina, i la mongoa queda per d'era. Allà estàs a la barraca, una altra punta parada per picar alguna cosa si vols, una mica d'aigua. Aquest és l'únic punt de pujar que és a mi, que fort, una mica, te la cometes. Si vas en nens, es poden dir... Ai, m'encantzo. Unic punt. I estem en aquest punt, que és un punt molt maco. Allà a baixes hi ha el Santa Catarina, l'armit d'aquí de Torruella, que si no, a menys diumenge, a més cap a l'hivern, si està oberta és una zona macíssima. I tenim la sort que està oberta l'armita. També és per la cita. Per visitar, aquí també, una altra punta de paraules, també... Però aquí no hi ha aigua. Si està obert a l'armita sí, però si no, no. I si no, no. I si no, no. Hem de portar aigua si anem a fer excursió. Sí, i de aquí hi pugem cap a la creu, hi ha el camí, i aquí sí que està indicat, i de la creu hi ha decideixes si vols fer més estona cap al castell, o ja cap al baix cap al parque no en tenim al cotxe. I també de la creu tenim molt una vista de tot el que és la plana aquí, de Torruella, de Gualta, Ulla... Bueno, és tota la plana, descans, macíssima, un punt vermaco. En total més o menys quants quilòmetres seria en tota la ruta? Si no pugem... si no pugem... El castell són 7 quilòmetres 500 metres, aproximadament. 7 i mig. Si no pugem el castell. I com he dit, una hora, 3 quarts, una hora i mig, hores i 3 quarts més o menys, depèn del ritme de cada persona, a peu. Ah, si pugem el castell, la creu al castell posa-li un ritme normal a peu 15 minuts. Ah, que com que és aquest. I ja m'he espronunciat. Sí, no, això segur, això segur. El desnivell, perquè em vas enviar les dades de la ruta, tampoc és tant, o sigui, 300 metres de desnivell, sí que és, però és assequible, per fer una ruta així amb la família. Sí, bueno, potser amb la menja de la tinc el nen, també són sincer, que si són nens ja, a partir... vosaltres amb el nen de club del Treadrany, aquesta ruta ho fem gent nens de 11 o 12, ho fem. Però que són nens també estan acostumats a anar aquí al club. Un nen que no està molt acostumat al camí netant, potser 10 o 11 sí, però si són més petits, se'l s'hi farà i és una mica llarg, també tot sols sincer. No, no, ja està bé. Què no arribem, què no arribem. Per què has triat aquesta ruta? Perquè has decidit que era una bona ruta per presentar aquest cap de setmana. Qui té per tu d'especial, aquest trail? És una ruta molt maca, circular. A mi m'agrada molt que hauríem de fer rutes circular. De anar i tornar per el mateix lloc, si veig el seu faig, però m'avorreix. Aquesta és circular, és molt maca, i té les nivells, pujades baixades, molt bones vistes, i crec que és una bona ruta... Justament, mira, aquesta ruta l'ha fet servir diverses vegades en curses de per què hem monglida tant en tant. I... i aleshores, la feix a la cursa, nosaltres ja la feia amb aquesta ruta. És una ruta que si ho han triat per fer curses està conegut una molt bona ruta, no li diria així, i és molt maca, molt maca de fer. Parlaves que es veu tot el paisatge del Bàstern. Creus que té aquesta essència importantesa, no? Parlaves de camps d'oliveres, també? Esclar, no sé si respira emportar fent una mica tot aquest recorregut de... de allò de la ruta que ens proposes avui. Respira emportar, que la qualsevol és les illes medes, tot el que és el monglid, un títol de calde de la barra que es veuen espineus, l'escala, el golf, roses, que veus tot el que és l'emportant, no diguéssim, i tot, on puja fer les escaleses de fusta, ara aquesta època ja començava a dir bolets, i tant d'altres els bolets, també. I un àrea protegida d'una ou, també, per aquí. Per aquí sota on puja amb títoles d'unes, que és sota el Mont Pla, també hi ha gorriers molt macos, però aquí ja s'ha de saber un millor, i per explicar el verdad, és molt difícil, hi ha caos molt, molt macos. I, que ara, amb això, li ensenya els nens, la nostra plur, per després anàvem a sus pares, i hi ha nens que mai han anat, perquè els nens no són molt de camí, i els nens li ensenya els seus pares, aquests camins que li ensenya nosaltres. També és una manera de transmetre tot aquest llagat de rutes que tenim per aquí pel territori. Sí que tenim moltíssimes rutes, moltíssim camins. Fins i tot a vegades, o gràcies a una vegada a l'Instagram, hem descobert algunes coves, uns caos per aquí. A mi m'ha passat, no veu un company d'aquí de la zona i penjar a mi a Instagram, on és? No t'ho dic, és secret. Però potser ho ha penjat a l'estrava, a algun d'aquests, a cap i com s'ho s'ha de seguir, i ho acabo trobant, perquè hem trobat coves, hem trobat uns columpius, una mini-cova, sota l'estretit, coses molt, molt macàs i especials. I es maco, te'n pot publicar-lo molt, però la gent d'aquí ho ensenya la altra gent, i és molt curiós. Doncs, David, aquesta ruta que ens proposes per aquest cap de setmana, de ben segur que la seguirem, també allò pels nostres ullents que vulguin descobrir una mica més el peu del Montgri, que és preciós, és fantàstic, i a més a més tenim aquestes vistes a la Plana del Baster i també a les Illes Medes. David, moltíssimes gràcies per tota aquesta tasca que feu des del Club Esportiu Trail Running, Montgri, i ens tornem a trobar ben aviat. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé el cap de setmana. Adéu. Adéu. I nosaltres ens acomiadem aquí d'aquest supermatí, que hem fet des de ràdio capital, i com sempre, en emissió, des de ràdio isbal i ràdio begú. Recordem-ho, el servei de salut integrats del Vajampordà ha presentat el seu nou pla estratègic 2026-2028, també que l'atur baixa fins al 8% a les comarques gironines i l'ocupació continua creixent, i que la Canbra de Comerç de Palamós busquen noves fórmules per impulsar el comerç local en un viatge a la Va. Nosaltres us donem les gràcies per escoltar-nos com cada dia de 8 a 9 ens tornem a trobar a partir de dilluns de la setmana que ve a les 8, i us donem les gràcies. Que passeu un molt bon cap de setmana. Adéu, adéu.