Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 23/09/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia i mecres, són les 8 comences el supermatí. Bon dia! Primera dia de la tardor astronòmica amb un temps testiu. Encara aquí el vaixem portar. Bon dia i és d'imecres 23 de setembre del 2006 i avui ha començat la tardor. A Sanfaleo de Guixos, al Sol, ha sortit com passaven 6 minuts de 2 quarts d'avui i ha estat ara a una temperatura de 17 graus. Us parla Joan Coll i això és el supermatí, el programa final d'actualitat del vaixem portar, que fem dies de ràdio capital, i aquest em va ser met com sempre per ràdio visbal i ràdio vagó. En el supermatí d'avui destaquem que comença la talada arbres afectats pel foc de les gavarres per evitar que caiguin a la carretera i recuperar l'espai. I també, en aquest tema de xarxa de temàtica, el consorci de les gavarres preveu disposar de més d'1 milió d'euros de pressupost l'any 2027 l'any 20 amb un increment del 33% respecte als exercicis anteriors. I també que el periodista Richard Martin i l'il·lustrador Toni Benages presenten l'altre emportar un còmic d'horror folk publicat el 16 de setembre que situa una història de terror a l'emportar dels anys 90. Avui parlarem a l'entrevista amb la referenda benestar emocional i comunitari de Torrulla de Montgrim, Maniola Gifre, i el director del museu de la Mediterrània també de Torrulla, Gerard Cruzet, sobre la incorporació d'audioguies sensorials a 6 museus del vaixem portar per a favorir el benestar emocional a través de la cultura. I tal com vam ensetar a dimecres passat, seguim parlant de cultura perquè avui continuem amb la nova secció d'aquesta temporada de descobrir les programacions dels diferents equipaments culturals d'aquí del vaixem portar. Avui concretament es d'acompanyarà el Belfont, director de l'editori Teatre Spider de Torrulla de Montgrim. Això serà d'aquí en una estona. Abans fem un cop d'ull els principals titulars de què hem matí de dimecres 23 de setembre del 2026. Aquí el vaixem portar. I abans de res soledàvem Sergi Villena. Què tal? Bon dia. Hola, Joan. Bon dia. Comença la talada de braços afectats pel foc de les gavarres per evitar que caiguin a la carretera i recuperar així l'espai. Aquest dimarts s'han iniciat els treballs de talada de braços que van quedar afectats per l'incendi de les gavarres de principis de juliol amb l'objectiu d'evitar que puguin caure a la carretera J-660, coneguda popularment com la carretera de la ganga. La tada s'estén a 20 metres a banda i banda durant uns 3 quilòmetres i avasta un àrea total d'unes 12 hectàries de terreny calcinat. Mariel Zina, bon dia. Hola, Joan, bon dia. Seguim parlant de les gavarres perquè el consorci d'aquest espai, el consorci de les gavarres, preveu disposar més d'un milió d'euros de pressupost a l'any 20 del 2027 amb un increment del 33% respecte als exercicis anteriors. L'augment respond principalment a la incorporació del massís de les cadiretes al seu àmbit de gestió. El Consell Planari ha aprovat la proposta que preveu un milió de 8.000 euros d'indexos i despeses. El pressupost s'haurà d'alabar ara el ple de la Diputació de Girona per completar la tramitació. I el periodista, Ricard Martin i l'elostrador Toni Beneges presenten l'altre emportar un còmic d'horror folk publicat el 17 de setembre que situa una història de terror a l'emportar dels anys d'horanta Maria. En un entrevista al supermatí de Radio Capital, Martin explica que la idea va sorgir després d'escriure diversos relats de terror ambientats en un emportar allunyat dels paisatges més turístics. L'autopolia recuperar un emportat de cares vet, de carreteres abandonades, davant una mica sort dits, i de les xícru i cotres. Vingolat als espatlles que ell i la seva generació havia entrepitjat durant la joventut. I Neix Líricat, l'Associació Catalana de Música Lírica amb la voluntat de recuperar la música lírica catalana i portar grans musicals internacionals al català. La nova entitat cultural sense nín de lucre està formada per cantants amaters i té la direcció artística de Josep Adnard. L'Associació centrarà part de la seva activitat en recuperar obres lírices catalanes poc representades o pràcticament oblidades. Anial Rossell, bon dia. Bon dia, Joan. Per la frugia i programa 4, activitats gratuïtes als barris durant aquest mes d'octubre. La iniciativa inclou tallers de macrame, llogues i pilates, remei naturals, stància i pintura. Les propostes volen dir a mitjans als barris fomentar la participació ciutadana i convertir els locals socials en espais de trobar d'hi convivència. D'hip salut i l'Institut d'investigació videomèdica de Girona impulsen la recerca biomèdica a les comarques Gironines. Amb els seleccionats i a dos estudis del servei de salut integrats, va a pincolats a l'Hospital de Palamós, sobre intolerància, listamina i activitat física. I acabem aquest repàs dels titulars explicant-vos que la visbord d'en Portar reorbanitzarà el carrer i la plaça del Call amb una inversió de més de 430.000 euros, Sergi Villena. Les obres permetran recuperar un antic traçat del nucli històric i obrir al públic un espai que actualment ha estat encat sense pavimentar i inaccessible per als vianants. També renovaran les xarxes de serveis i incorporaran mesures d'adaptació al canvi climàtic. Aquests són els principals titulars d'aquest matí de dimecres 23 de setembre del 2026, aquí al Vaja en Portar, però ja sabeu que sempre ampliem també el focus i mirem el que passa més d'allà de casa nostra. Una persona mort i 78 residents han estat atesos en l'incendi d'una residència de gent gran a la mella del Vallès. Els bombers han apagat el foc, 11 persones han estat traslladades a l'hospital per inhalació de fum. Salvador Illa compareix avui al Parlament per l'error en les últimes proves PISA. La consellera Esther Niuovacs culpa als directors dels centres. També va assasar la secretària general del departament i va obrir 3 expedients disciplinaris. Tancada l'estació de rodelies de Fabra i Puig, a Barcelona, per la caiguda d'una part del sostre. L'incident ha deixat 3 ferits lleus. L'estació ha quedat tancada, però la línia 1 del metro continua funcionant amb normalitat. Uns encaputxats segresten un home d'un cotxe a Barcelona. Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets i ja és el segon que ha esborellat a Catalunya en 48 hores. La víctima va aparèixer hores més tard a la demarcació de Girona. La policia manté la investigació bèstia per aclarir què va passar. S'investiga com a homicidi la mort d'una dona trobada al Pantà d'Uxesa a l'agost. Al principi es va pensar en un ofegament, però en revisar més a fons al cos, els investigadors hi han trobat indicis de criminalitat. Pedro Sánchez diu que el Marroc va fallar en la protecció de la frontera de Ceuta. El ministeri de l'interior ha començat els tràmits per allargar 115 metres l'espigó del Tarehal. El govern vol regular les pantalles i prohibir la intel·ligència artificial als menors de 14 anys als centres educatius. L'executiu d'illa diu que cal frenar-ne luz per salut públic. També defensa limitar l'accés a les xarxes socials als menors de 15 anys. Barcelona pujarà progressivament fins al 2030 la taxa als creuaristes d'escala. La taxa arribarà a 24 euros per persona. L'Ajuntament ha pactat la mesura amb Junts i Esquerra Republicana. Vol frenar els creuers que fan poques hores a la ciutat i deixen poca despesa. També vol reduir la massificació que provoquen. O que esgràcies a posar a la venda noves entrades per els concerts a l'estadi olímpic. Després d'esgotar les entrades fins a 220.000, els organitzadors diuen que aquesta és l'última oportunitat per assistir-hi. Són les 8 i 8. És moment ara per escoltar la prodigió del temps que es porta com sempre. Isaac Vila, aquest és el Isaac. Bon dia. Bon dia i bona tardor, Joan. Què tal? Doncs bona tardor. Per tu també. Inici de tardor aquest equinoxi de tardor d'avui 23 de setembre. Però el temps acompanya serà de tardor o serà més estival. La tardor astronòmica ha començat aquesta matinada a les 2 i 5 de la matinada i durarà 82 dies i 21 hores, fins al 21 de desembre d'en Gany. Bé, ha començat aquesta nova estació amb aquest temps estigüent, que et continuaré així durant tota... Com a mínim fins a la setmana que ve, tota aquesta setmana que queda, el temps continuarà ben estable, tranquil i amb temperatures agradables. Per tant, caldrà aprofitar-ho. Ara mateix, però la temperatura ha baixat i força, una matinada força fresca, crec que serà la més fresca del que portem de setembre, amb valors de 11, 12 graus a la plana i també a la costa Brava-Suta, Palamós i Sant Joan, 15 graus, també 15 graus a Sant Feliu, o també en alguna reconada de Palafros, i ell tenim valors al voltant dels 12 o 13 graus. Tot plegat, en definitiva, amb una jornada molt tranquil·la, amb domília del sol durant tot el dia i amb una temperatura màxima que pujarà una miqueta més. A ell ens vam quedar les portes dels 30 graus, al voltant dels 29 graus, a gran part del Vaja Empordà, però avui esperem que podem arribar els 30 o 31 graus aquí a la costa, sobretot a l'interior. A la Vesia o a la Visval d'Empordà, seríem punts on es podien superar aquesta xifra dels 30 graus. A diferència d'ahir, avui mar situació humanitima molt més tranquil·la, amb una mica de marinada al centre del dia. I com dèiem, a partir del cap de setmana, continua aquest temps ben tranquil. Doncs temps tranquil per aquest inici de temporada de tardor, volíem dir, de l'estació de la tardor. Veurem si durant els pròximes setmanes el temps fa justícia el que diu el calendari, o no és així, tal com fa bastants mesos que no concorda. Ara, quan són les 8 i 11 minuts, es mou en per escoltar el comentari d'opinió. Avui ens els porta Marc Casanoves. Mira, ho dic des d'una certa contradicció personal. Jo vaig estudiar ciències, vaig creixer en un moment en què semblava que el futur passava sobretot per la ciència, la tecnologia i les professions amb sortida. Era l'onada del moment, i jo també m'hi vaig deixar portar. Amb els anys he vist que potser no m'havia fet prou productes. Hi ha contribuït molt una persona, el meu marit, un humanista de cap a peus. Algo que llegeix pregunta, qüestiona, coneix la història i estima la llengua i la cultura. I m'ha fet entendre que les humanitats no són només estudiar literatura, filosofia o història, són una manera de mirar el món. I penso en l'emportar, una terra especialment fèrtil pel que fa el pensament i la cultura. S'ho és a pla, Carles Falles de Climent, Maria Àngels d'Anglada, Montserrat Peireda, Alexandra de Llofeu, Catherine Albert, etc. Han fet d'aquest territori un espai de literatura i pensament. I a Palafuixell també hi havia casinos, ateneus, publicacions, tertúlies, festes literàries, lectors i lletra ferits. No hi havia només escriptors, hi havia una societat que llegia, discutia i convertia a cultura. I avui quin lloc ocupa tot això entre nosaltres? Palafuixell continua tenint un teixit cultural i associatiu ric, tenim biblioteca, artxiu, entitats, música, teatre, literatura. I em pregunto si el pensament humanista té avui la mateixa capacitat de generar comunitat. On són els espais de debat, de lectura i de conversa? Quin lloc ocupa avui tot això a dins el nostre teixit associatiu? I què s'entrens matènals als nostres joves? Cada vegada parlem més de preparar-los pel mercat laboral i menys de preparar-los per pensar, qüestionar, comprendre i conviure. Com si allò que no té una utilitat immediata tingués menys valor, però les humanitats no són el contrari del progrés. De fet, ens ajuden a preguntar-nos quin progrés volem. Per què i per qui? Mireu, jo fa temps que ho veig diferent. Només espero que aquesta manera de mirar arribi a més gent, els nostres joves i les noves generacions, especialment. Potser encara som a temps de recuperar el costum de pensar. Com a mínim, intentem-ho. Doncs sí, perquè si ens posem tots a pensar una mica al dia, potser algunes de les barbaritats que veiem i que diuen algunes persones d'aquell món es minimitza i anonamica. Moltes gràcies, Marc, per aquest comentari. Nosaltres, quan són gairebé les 8 i 14 minuts de aquest matí de dimecres 23 de setembre, farem una petita pausa per la publicitat i de seguida hi tornem. Amb l'entrevista a la referent de menestar emocional i comunitari de Torrulla de Montgri, Mariona Gifre, i el director del Museu de la Mediterrània, Gerard Cruzet. Serà fins ara. I a l'estiu t'oferim bons preus i amplis horaris pels més previsors. Truca el 972-63-0028. Distribució de gasolys cursa. El teu gasolil de confiança. Reig per un cap de setmana, tota pantalla. El 26 i 27 de setembre arriba a la Technofant Parti 2026 a Palamós. La nau dels 50 metres s'ompla de videojocs, realitat virtual, simuladors, màquines arcades, pinballs, cosplay, karaoke, competicions i espectacles en directe. Una experiència per compartir amb família, amb amics i amb tota la comunitat gamer. I si vol jugar en xarxa, apunta-te a la LandParty, que comença el divendres 25. Consulta tota la programació a arroba.p.tecnofant.io i a palamostecnofant.org. Technofant Party, connectat. Juga i viula. Més de 70 barietats d'apostres i una gran selecció de plats per gaudir de cada àpat. Un espai ampli amb terraça exterior i gran aparcament. El Joe Bell, el bufet lliure de qualitat de l'Alanporta. Obert de dimarts a diumenge al migdia a partir de les 12. Volte que voltaràs i el Joe Bell tornaràs. Eljobelrestaurant.com. Del 25 al 27 de setembre, pina a la primera fila del vehicle d'ocasió a Palafrugell. Més de 250 cotxes, motos i furgonetes seminaus i d'ocasió. Venda i lloguer de bici, sortides amb moto, fotrax, dijous, vermut, electrònica... i molt més. Del 25 al 27 de setembre, el polígon industrial de les brugeres a Palafrugell. Entrada gratuita. Aquest setembre celebrem els 10 anys del Montessori Palau Mungri en un joc molt especial. Busca els cartells en preguntes als establiments col·laboradors de Torruella, l'Ester Tit, l'Escala i Palafrugell i participa-hi. Pots guanyar vals, regal i obsequis per més de 200 euros. El sorteig serà el 2 d'octubre a la gran festa dels 10 anys. I esteu tots convidats. Més informació i inscripcions a MontessoriPalauMungri.com. Una passió de primera. Un sentiment de primera. I esclar, una ràdio de primera. Aquesta temporada tornem a viure cada partit del Girona, com sempre. En directe des del primer fins l'últim minut. Dia de partir. Transmissions de primera. Amb la narració d'en Raül Moixà que ha quedat aquí els comentaris de tot l'equip de dia de partit. Aquest divendres a dos quarts de nou del vespre, Girona al Vassete. Escolta, dia de partit des de mitja hora abans, a Taronja Ràdio Girona, Ràdio Capital, Punkat i el Tuits de Montelibing. Dia de partit amb el suport de distribució de gasoils cursa. Per què esperar l'hivern per omplir el dipòsit de gasoil de calafacció? A distribució de gasoils cursa. Només hi tenim els millors combustibles per oferir un bon servei a domicili, basat en la qualitat i facilitats de finançament. I a l'estiu t'oferim bons preus i amplis horaris pels més previsors. Truca el 972-630028. Distribució de gasoils cursa. El teu gasoil de confiança. Enunciar-te a Ràdio Capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremetjar. Fem arribar la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que qualsevol altremetjar. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a Publicitat Arroba Radio Capital.cat i posa'ns a prova. Són gairebé... passen, gairebé 3 minuts d'un quart de nou. 6 museus del Baix Empordà incorporen audioguies sensorials per favorir el benestar emocional a través de la cultura. El projecte impulsat per serveis de salut integrats va a Empordà, l'Institut català de la Salut Girona i els 6 museus participants. En concret són el Museu d'Arquologia de Catalunya d'Ull Estret, el Museu de la Pesca de Palamós, el Museu del Sur, de Catalunya de Palafroguell, el Museu de la Mediterrani de Torreolla de Montgri, el Terracota Museu de la Visual d'Empordà i el Museu d'Història de Sant Felid de Guixuls. I per saber-ne una mica més, ja ens acompanyen la referent de Benestar Emocinal i Comunitari de Torreolla de Montgri i Mariana Gifra i en Arat Cruzet. Aquí creiem que ens acompanyin avui en directe al Supremati. Què tal? Bon dia, els dos. Bon dia. Hola, bon dia. Per què ens farà una mica en context? Com i quan neix tot aquest projecte de les autoguies sensorials? Relacionades amb el Benestar Emocinal, com neix tot? Doncs mira, nosaltres ara ja fa uns 3, 4 anys, que estem treballant conjuntament amb aquest projecte de museus i benestar. I un d'alesories que ja ens acorria pel cap era poder fer un material en què les persones poguessin utilitzar-lo durant tot l'any, no? Que qualsevol persona que volgués venir a museus poder experimentar una visita diferent, doncs pogués venir sempre que volgués. Llavors va estar-ho rumiant una mica entre tots i donant-hi voltes i va sortir aquesta possibilitat de fer aquest material. Entenc que posar-vos d'acord amb els museus va ser relativament senzill? Sí. Realment, tot i que són moltíssima gent, com veus comentat per al principi, tots tenim una molta grana, estem molt motivats a poder treballar conjuntament i poder oferir el millor possible per la comunitat. No sé si s'ha realitzat altres indrets, aquest projecte d'autoguies sensorials, us heu fixat en projectes d'altres països fins i tot, o és una cosa que heu parit vosaltres entre cometes? A veure, en principi, tota la branca de què és museus i salut, ja bé, no? O arts i salut, ja bé... Té tots els seus orígens, no?, a nivell anglès, americà i així. Aquí a Catalunya també s'han fet algunes experiències de treball conjuntant entre museus i salut. Sembla que hi ha algun museu, no sé si és el Manaca Barcelona, que fa alguna ruta amb algunes parades concretes, però així és ben bé com el que tenim nosaltres. Bueno, ha estat una idea innovadora d'aquí del Baix Empordà. Perdona, Joan. També una mica... El fet pioner és que hem treballat els sis museus amb els cinc referents de benestar. Ens hem ajuntat, hem treballat un per un, que escolti el seu guia, sinó que hem volgut treballar de forma conjunta tots els museus del Baix Empordà. I penso que aquí també hi ha un tret diferencial important destacar que una persona no es trobarà sis audioguies separades, una de les altres, sinó que es poden arribar entre allà, sà, dius, t'ho he fet una, i és igual que l'edat del Museu de Palamós o el Museu Sanfoliu, i dono un fil conductor que al final també ens lliga tots com a... No sé, però el museu, això Gerard, si s'ha hagut de vetar molt, com ha estat el procés de fer aquesta audioguia sensorial, com ha estat tot? Bueno, hi ha hagut un treball que diu la Mariona, que fa uns anys, des que hi ha els referents de benestar a Monts Sional, que hem treballat molt bé des dels museus amb ells, i llavors és un treball que ha vingut rodat una mica, vam iniciar amb una guendosa, i al final hem desenvolupat en aquesta audioguia sensorial. Llavors sí que cada un dels museus hem treballat, en el nostre cas, hi havia la tècnica d'educació, que va estar treballant amb la Mariona, molt els diferents punts on tenia les parades, com han de ser aquestes parades, quins quets ha de treballar, quin contingut hi ha de veritat de museu, i també que he treballat des del punt de vista de... de benestar emocional, i si hi ha hagut un treball molt conjunt, molt estret, però que ha desembocat amb un contingut molt bo per les visites. Aquesta col·laboració, com ve, ja existeix, des de fa alguns anys, però concretament, la incorporació d'aquestes audioguies sensorials, en què beneficia, en el benestar emocional, de la gent que pugui venir? Què porta, a més, en aquest projecte que ja tenia alguns anys, ja de vida? El projecte que nosaltres teníem, bàsicament, anava molt enfocat amb unes jornades, que fem anualment, per comentar, el que és tot el tema dels museus, com ha sigut el salut en l'edil comunitari, i algunes activitats que es van realitzar a tots els museus que el vagen a emportar per la població en general. Amb aquesta guia, què és el que oferim? És una manera diferent de viure el museu. Tu quan véns al museu el que ens agradaria, el que ens agradaria és que les persones puguin experimentar, puguin sentir, puguin tenir diferents sensacions, un cop estan dins de les faredes dels museus que el vagen a emportar. Amb aquesta guia, el que hem fet és organitzar diferents parades al llarg del museu, cada una de les parades el que fem és que la persona senti, es focalitzi en un sentit, i a partir d'aquí, que pugui experimentar, que pugui tenir les sensacions diferents, d'introspecció, de coneixement, de la gent que es veu, de relax, de diòstres. Vingui al museu i és el meu espai. Llavors una mica és el que volia, que la població pogués identificar el museu com actiu, i com actiu positiu de salut. No sé, Gerard, si els museus eren conscients de la importància que teniu vosaltres o que té l'art en aquest tipus de casos, i també que m'abenefici per el benestar emocional de les persones? Sí, a vegades, a nosaltres, ens hem estat conscients d'aquest plus, que aportem a la societat, a la comunitat. És veritat que ho treballàvem, ho fèiem amb els nostres recursos, amb els nostres coneixements, i el fet de tenir aquest suport, del referèndum de benestar emocional, et porta a poder treballar molt millor tots aquests elements que creiem que teníem, i també el multiplical de molt més. Allò que nosaltres veiem que podia portar a la comunitat, ells, a més, han pogut treballar a les eines per poder-nos-hi acostar a aquesta gent, i transmetre-lo d'una manera molt més pràctica i molt millor. Mariona, aquests visitants que utilitzen les autoguies sensorials, alguns venen per prescripció mèdica. La referent, en aquest cas, com pot ser tu, o el psicòleg en qüestió, recomana o prescriu els seus pacients a anar al museu, o fer altres activitats de caire social. No sé quin és el procediment. És a dir, quin perfil és l'adacuat, diguéssim, perquè tu veig el seu cas i diguis... Ostres, a tu, t'aniria molt bé anar a un museu, agafar un audioguia d'aquestes que s'han fet noves, i poder el que comentaves ara, tenir un espai de calma, un espai de tranquil·litat, de sentir el museu, de veure'l, de notar-lo amb tots els seus sentits. Quin és el procediment? El que sí que em volia puntualitzar és que és una guia, no?, un circuit que està obert a tota la població. Qualsevol persona pot venir als museus i demanar-ho utilitzar aquesta guia que hem creat. No obstant, sí que és veritat que a nivell d'apartament de salut, que existeix el projecte de prescripció social, que és qualsevol facultatiu del CAP, si veu que la persona pot tenir unes necessitats concretes de nivells psicosocials, pots fer aquesta prescripció. Llavors, bàsicament, el procés és la persona que va al CAP, després de que s'hagi fet tota una entrevista, no?, i no és motivacional, i veure una mica les necessitats que té, pues conjuntament s'identifiquen els diferents actius que pugui haver-hi a la comunitat i es mira quin pot ser el més adequat per aquella persona. Llavors, un d'aquests actius que nosaltres evidentment ara tenim al calars és el tema de l'audiogia. Nosaltres el que llavors fem és donar, no?, igual que us donen la prescripció mèdica amb un paperet, estem el mateix a través d'una entrada de museu. Els beneficis són immediats, és a dir, la persona que si se li preescriu aquestes activitats de caire social, com, per exemple, anar al museu o amb aquestes a l'audiogia ja noves que ho he incorporat, després de dur a terme aquesta activitat, et sent entre cometes millor, és una cosa immediata, o és un procés? Bueno, a veure, nosaltres no. No podem dir que tenim la vereta màgica immediata per això. Ja us agradaria, crec. Jo no ens agradaria dir-ho per part nostre, però sí que és veritat que, visitant el museu, alcalitzant aquests tipus de recursos octius, evidentment ajudem a que la persona pugui començar, a autoregular-se, poder conèixer el millor nivell emocional, poder rebaixar els nivells de malestar que pugui haver-hi, i, poc a poc, tenir aquests recursos com a eina en el seu dia a dia, perquè en els moments en què no es pugui sentir el tot bé, o que necessiti el seu espai, sàpiga que els museus existeixin, i que poden venir aquí i tenir aquest espai per ells. I, evidentment, a mesura que es van utilitzant els diferents actius, la persona experimenta millores, perquè els actius no deixen de ser recursos que tenim a la comunitat, que ens fan sentir millor, que ens enxargen, que ens fan sentir part d'una comunitat i que generen benestar. Gerard, hem comentat abans que un dels punts estacats d'aquest projecte és que també s'ha fet en coordinació amb 6 museus d'aquí del Baix-en-Pordà. No sé fins quin punt ha estat, entre cometes difícil, elaborar una audioguia, diumne, conjunta amb els altres 5 museus, a part del Museu de la Mediterrània de Torollà de Mungri, que, clar, entenc que amb les audioguies sempre, vull dir, no algú voldrà escombrar més cap a casa, no sé si s'ha estat complicat, o també ha suposat alguns mesos de feina elaborar aquestes audioguies? No, en aquest cas hi ha hagut molt bona cooperació de part de tots. Cada museu ha treballat la seva audioguia amb el seu referent. Per tant, la persona que vingui té l'audioguia del Museu de la Materrània, o l'audioguia del Museu d'Història Sanfali, o del Museu de Sur o Palaforçell. I en aquest cas ha sigut una feina individual de cada museu amb el seu referent. I alhora de coordinar-nos, llavors, hi ha hagut la seva feina, però en aquest cas no hi ha hagut cap museu que hagi escombrat cap a casa seva, al contrari, penso que hi ha hagut molta solidaritat entre nosaltres. És un programa que ens anem autogestionant els sis museus amb els cinc referents. Hi ha alguns que, de vegades, fem la bandera un any, nosaltres un altre, sovint de cares a les jornades. I aprofito per dir que, aquest any, la jornada anual que treballem és el divendres 9 d'octubre, a Palamós, i parlarem de salut blava. I, en aquest cas, tots els museus aportarem alguna experiència que hem treballat nosaltres amb la salut blava. I, perdona, som sis museus que ha reunit els que som, amb els seus directors, amb els nostres tècnics, però, en definitiva, podem treballar bé i ens coordinem prou bé entre tots. Doncs, fins aquí, Maria Najif, referent de Benestar Emocional i Comunitari de Torrella de Mungherí, i Gerard Cruzet, director del Museu de la Mediterrània del mateix municipi. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui aquí al Supremetit per explicar-nos una mica més sobre aquest projecte d'incorporació d'alguies sensorials per favorir el Benestar Emocional a través de la cultura a sis museus d'aquí del Baix Empordà. Gràcies i que vagi molt bé aquest projecte. Gràcies. Moltes gràcies. I nosaltres, quan passen gairebé un minut de dos quarts de nou, ara sí donem pas el bloc informatiu. I ara enquem el bloc informatiu explicant-vos que comença la tala d'arbres afectats pel foc de les gavarres per evitar que caiguin a la carretera i recuperar així l'espai. A Idimars es van iniciar els treballs dels arbres que van quedar afectats per l'incendi de les gavarres de principis de juliol, un objectiu d'habitat que pugui encaure a la carretera J.I. 660, coneguda popularment com la carretera de la ganga. La tala s'està en 20 metres a banda i va endurant uns 3 quilòmetres, i a basta una àrea total d'unes 12 hectàrees de terreny que el cinat, Sergi Villena. Es tracta d'una actuació d'origencia de la diputació de Girona, amb la que també es pretén començar la recuperació d'espais del Macís com camps de Conreu. Coincidint amb l'inici de la tala d'arbres, s'ha fet la primera reunió del grup de treball que redactarà el pla de restauració de tota la zona afectada per l'incendi que va cremar més de 2.000 hectàries. L'entorn dels 3 quilòmetres posteriors, el punt on va començar l'incendi de les gavarres, ha començat a canviar aquest dimarts. Diversos operaris han iniciat una tala d'arbres morts pel foc i que es trobaven al marge de la carretera J.I. 660, amb l'objectiu d'habitar que un futur temporal o una ventada els fes caure i provoquessin un accident o problemes de trànsit a la via. A més, però, servirà també per començar la recuperació d'espais, perquè no es descarta que s'aprofiti la tala per ampliar els camps de conreus que hi ha al massís. De fet, aquesta és una actuació d'urgència que promou el consorci de les gavarres, que, si tot va bé, estarà llesta el novembre i que finança la diputació de Girona i que s'ha fet amb el vestit plau dels propietaris forestals. En total, la tala d'arbres s'estendrà a 12 hectàries de terreny al llarg de 3 quilòmetres de carretera des del punt d'inici del foc, on algú ha pintat de negre la senyal que manipulava l'opparària el dia de l'incendi. L'objectiu és netejar d'arbrat mort els 20 metres a banda i banda de via i aprofitar la fusta que es retiri per fer-ne biomasa. En aquest sentit, el gerent del consorci de les gavarres, Kim Govau, assenyala que no han calculat encara la quantitat que entrauran i que es podrà aprofitar perquè hi ha diverses espècies. A més, Govau explica que valoren en cada cas quin arbrat de l'A, ja que en el cas de les soreres, que és una de les espècies més habituals al massís i que encara genera activitat econòmica, tenen possibilitats de rebrotar i no suposen un risc de caiguda. Avui els treballes que comencen són la tallada d'una franja de 20 metres, a banda i banda, la cartera de la ganga i també es farà del camí de rabioses per prevenir afectacions a la carretera d'arbres que han quedat afectats estructuralment pel pas del foc i que amb properes avantades o altres incidències meteorològiques puguin caure i posar en risc la circulació. Aquests treballes els promovem des del propi consorci, com una mesura d'origencia i finançament de la diputació de Girona, i, evidentment, permís de tots els propietaris que tenen zones afectades aquí a la vera de la carretera. En paral·lels, els treballes que han començat aquest dimarts s'ha fet també la primera reunió del grup de treball, que ha de redactar el pla de restauració de tota la zona cremada pel foc de principis de juliol. Govau remarca però que per tornar a veure el massís com abans hauran de passar dècades ja que les espècies que l'habiten són de creixement lent, especialment les soreres. I el consorci de les gabarres prevéu disposar de més d'un milió d'euros de pressupost a l'any 2027, amb un increment del 33% respecte dels exercicis anteriors. L'augment respond principalment a la incorporació del massís de les cadiretes al seu àmit de gestió. El Consell Planari ha aprovat la proposta que preveu 1.0001 milió, 18.000 euros d'ingressos i despeses. El pressupost s'haurà de lavar ara el pla de diputació de Girona per completar la tramitació. Maria Elzina. Una part dels recursos es destinarà les actuacions d'emergència derivades de l'incendi forestal del 3 de juliol que va començar a la Visval d'Empordà i va cremar més de 2.000 hectàrees. En aquest sentit, el consorci ha adjudicat els treballos per retirar arbres crematts o afectats pel foc amb risc de caigut. L'actuació afectarà unes 12 hectàrees de l'entorn de la carretera de la ganga i del camí de les rabioses. Els treballos tenen un cos aproximat de 36.000 euros i busquen millorar la seguretat en aquest punt de les gabarres. El consell Brenari també ha aprovat un crèdit extraordinari de 200.000 euros per adquirir l'armita i la recturia de Sant Sauríà dels Alls. El consorci disposa d'aquests imòbles en sessió des de fa 25 anys i ara vol incorporar-los al patrimoni públic. L'organisme també ha formalitzat la compra de la finca forestal del Tussalt d'en Bota a Lleugusterà. L'espai té brot de 68 hectàrees i ha costat 115.000 euros finançats íntegrament per la generalitat. El pressupost del 2027 incorpora també canvis en la plantilla del consorci. Es preveu estabilitzar el lloc del tècnic de desenvolupament local i crear una nova plaça de tècnic de gestió forestal. La sessió ha aprovat igualment el pla de gènere, igualtat d'oportunitats 2026-2030 i també s'han modificat els preus de les activitats educatives per bonificar les escoles usuaris habituals. La mesura permetrà que les famílies puguin accedir aquestes activitats sense cost. Dots els acords del Consell Planari s'han aprovat per unanimitat. El periodista Richard Martin i l'il·lustrador Toni Venagis presenten l'altra Empordar, un comit d'error folc publicat el 17 de setembre, que situa una història de terror a l'Empordar dels anys 90. En una entrevista en aquest programa al supermatí de ràdio capital, Martin explica que la idea va surgir després d'escriure diversos relats de terror ambientats en un Empordar allunyat dels paisatges més turístics. L'autor volia recuperar un Empordar de cares bé, de carreteres abandonades, de bars una mica sòrdits i també cotres, vinculats als espais que ell i la seva generació havien trapellat durant la seva juventut, Maria. Els relats van arribar a l'editorial Finestres, que va proposar convertir-los en comit i va posar Martin en contacte amb Venages. A partir d'aquí, els dos autors van iniciar un procés de treball conjunt per donar forma a la història i al seu univers visual. La història segueix dos adolescents que juguen amb la màgia negra durant la nit de Sant Joan i acaben despertant conseqüències inesperades. El còmic combina terror, fantasia i adolescència, incorpora referències a l'ocultisme i a l'estercrowli. Martin explica que un dels elements que més li interessava anirà al motiu del pacte amb el dimoni, que surt malament, i la figura del fatiguer que executa un ritual amb conseqüències inesperades. Venages per la seva banda explica que un dels primers reptes va ser trobar un estil visual que s'adaptés a l'univers de la història, tant pel que fa a l'entitat com a la base de color. És trobar un estil dins del meu estil, evidentment, però que s'ha de coir a tota aquesta aventura. I és fer-ho al primer punt, trobar l'estil d'entitat, la base de color amb el que vols treballar, i a la que tires, a les dos va sortir tot molt fluid en aquest sentit. Tot i tenir adolescents com a protagonistes, els autors consideren que l'altre emportar no està destinat exclusivament a un públic jove. La història incorpora elements de creixement i reflexions vinculades a la primera juventud, però també busca connectar amb els adults que van viure als anys 90. Les primeres reaccions han estat positives, i és que segons expliquen els autors, els editors els han traslladat que el còmic està tenint una bona collida a la setmana del llibre. La conversa també ha servit per parlar de la situació del còmic en català. Van es es considera que el sector ha estat tradicionalment precari, però t'estaca que darrerament han aparegut més publicacions en català. Martín coincideix que encara falta més còmic de gènere en català i en català, i destaca l'aposta de finestres per aquest tipus de publicacions. I neix Líricat, la sociació catalana de música lírica amb la voluntat de recuperar la música lírica catalana i portar grans musicals internacionals del català. La mentalitat cultural sense ànim de Lucre està formada per cantants amaters i té la direcció artística de Josep Aznar. L'associació centrarà part de la seva activitat en recuperar obres líriques catalanes poc representades o pràcticament oblidades. El projecte preveu investigar Repartori que ha quedat fora dels circuits habituals i tornar-lo a posar a disposició del públic. Líricat començarà aquest treball en cançó de mort i de guerra de Rafael Martínez Valls. L'obra és un dels títols més coneguts del Repartori Líric català i formarà part dels primers projectes de l'entitat. L'associació també vol impulsar el teatre musical en català. El primer gran projecte serà West Side Story de Leonard Bernstein i Estefan Sundheim i Arthur Lawrence. Líricat treballa en una versió catalana oficial de l'obra amb l'autorització de Music Theatre International, l'organització que gestiona els drets del musical. L'entitat assenyala que fins ara no existia una versió catalana oficial autoritzada. La presentació de l'Iricat a l'Associació Catalana de Música Lírica es farà dilluns 28 de setembre a l'espai ridèrera de Santa Cristina d'Arollacta. S'emmarca en la primera trobada de veus, una proposta oberta a cantants i al públic. La jornada començarà amb una trobada dedicada al camp i continuarà amb la presentació de l'entitat i dels seus primers projectes. El programa acabarà amb un test de West Side Story en català i de cançó de mort i de guerra. Amb aquesta iniciativa, l'Iricat vol unir llengua, patrimoni musical, música i teatre. L'entitat també obre la porta a incorporar cantants i persones interessades en participar en futurs projectes. La proposta combina així la recuperació del patrimoni líric català amb la voluntat de fer arribar al públic català a grans obres de teatre musical internacional. La frugilla collirà 4 activitats gratuïtes als barris durant el mes d'octubre, amb la iniciativa TARDO, impulsada pel projecte de denimació dels locals socials viu el teu barri, Anial Rosell. La proposta vol fomentar la participació ciutadana i reforçar aquests espais com a punts de trobar bé convivència. La programació començarà dilluns 5 d'octubre amb un tall de macrame al local social més moscor. L'activitat es farà entre les 4 i les 6 de la tarda i no requerirà inscripció prèvia. La segona proposta serà una masterclass de yoga i pilates en cadira, que tindrà lloc d'imecrescet d'octubre a la pista de basquet del per exemple. L'activitat també serà gratuïta i es farà de 4 a 6 de la tarda. Després de la sessió, les persones participants podran compartir un berenat. Aquest cas tampoc caldrà fer una inscripció prèvia per participar-hi. La programació continuarà dimarts 13 d'octubre amb un tall de remei desdorals al local social de la punxa. L'activitat es farà de 5 a 2 a 4 de 7 de la tarda i tindrà places limitades. La tercera proposta serà un tall de dans i pint durant el local social de la sauneda. L'activitat es farà de 17 d'octubre, de 10 del matí a 12 del vistia i també tindrà places limitades. Per participar en aquests dos últims talls serà necessari fer inscripció prèvia. Les persones interessades poden contactar amb la quinta dinamització al telèfon 685-65-49-69 a finalitzar la inscripció o ampliar la informació. La iniciativa tardor dels bars i es busca donar una contribuïtat a la tasca de dinamització dels locals socials de palar progés. El programa Combinativitats Culturals de benestar i participatives per afavorir les relacions entre els veïns. El projecte està subvencionat pel servei Poblid d'ocupació de Catalunya. Des del programa treballa als barris. I la recerca sanitarial va jampordar RAP.9 Impulse amb dos projectes vinculats al servei de salut integrats. Les iniciatives desenvolupades en l'àmbit de l'Hospital de Palamós han estat reconegudes en la segona jornada de Telenjironi en recerca i salut. La trobada s'ha celebrat aquest dimec a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, i està organitzada per TIP-Selut i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona. L'acte servei per presentar tres professionals beneficiaris del programa de Telenjironi i vuit projectes de recerca dels hospitals comaracans. Un dels projectes del servei de salut integrats ve a jampordar està liderat per Núria Peralsi i estudia una intervenció per millorar els símptomes d'intolerància a l'estimina en persones amb déficit de diaminó d'úxida. El segon projecte està impulsat per laia regincòs i clara de la torre. La investigació anàlige com a neta la activitat física a les diferents faces del cicle menstrual per millorar la derència de l'exercici. Aquests escudis formen part d'una línia d'ajuts que vol facilitar la recerca dins dels hospitals comaracans. L'objectiu és transformar les necessitats detectades en la pràctica assistencial en no projectes d'investigació. La comocatòria també reconega un projecte de la Fundació Salut Empordà, la Fundació Hospital Dolòtic Comarcal de la Garrotxa i la Corporació de Salut del Mare Esma i la Sena. Les investigacions aborden qüestions relacionades amb el dolòbdominal, la salut càrdipescolar, la insuficiència cardíaca, l'amnia del son i la fragilitat. La jornada també ha reconegut tres professionals dins del programa de l'Engine Unit, que facilita la incorporació de la recerca, la trajectòria dels professionals sanitaris, Maria Pundom, Maria Iza i Macarena Mígez, desenvoluparan projectes vinculats a diferents àrees de salut. La presidenta d'Ipsalut, Maria Puig, ha defensat una recerca biomèdica vinculada al territori i a les necessitats de la ciutadania, la directora de l'Institut d'Infitecció de Salut, la investigació biomèdica de Girona Marga Nadal, ha remarcat l'importància de combinar l'activitat assistencial amb la investigació. En total, la jornada ha posat en valor la capacitat investigadora dels hospitals de les comarques gironines. Amb una presència destacada dels professionals dels serveis de salut integrats, va a jampordar... I la visbalt d'ampordar reurbanitzarà el carrer i la plaça d'alcalm amb una inversió de més de 430.000 euros. Les obres permetran recuperar un antic terçat del núcle històric i obrir al públic un espai que actualment està tancat sense pavimentar inaccessible per als visitants. També renobran les xarxes de serveis i incorporaran mesures d'adaptació al canvi climàtic. Sergi Villena. El consistori va portar a Idi Març al ple la provació inicial de les dues actuacions, que tindran un termini d'execució de 6 mesos cadascuna. La intervenció permetrà recuperar el terçat històric que connectava al carrer de Sant Jaume amb el carrer de Santa Maria del Puig. L'enderrot parcial de l'immopla, que actualment interromp aquest recorregut, permetrà convertir l'espai resultant en una nova balança pública al centre històric. El carrer d'alcalm també tindrà plataforma única i serà dos exclusiu per als vianants. Una para important de la inversió servirà per renovar les xarxes de sanejament i d'aigua potable, així com la llumenat pública i la xarxa elèctrica. Les noves instal·lacions quedaran soterrades i també desapareixeran els actuals creuaments elèctrics d'aeris. El projecte incorpora mesures d'adaptació al canvi climàtic i la plaça tindrà una superfície important de saulor i comptarà amb dos lladoners que portaran vegetació i ombra aquest nou espai públic. La intervenció també es posarà en valor el patrimoni històric del Call, que és l'antic barri joeu de la Visval d'Empordà. Els sondejos previs han localitzat elements d'interès patrimonial al subsol que el Consistori preveu integrar en el nou espai. L'alcalde de la Visval d'Empordà, Oscar Aparicio, definia l'actuació com la recuperació d'un espai que durant dècades ha estat fora de la base dels veïns. Passen gairebé dos minuts de tres quarts de nou. Un cop acabat el repàs informatiu de que mati de dimecres 23 de setembre aquí al Vaja Empordà, com ens hem explicat el començament i que també com hem encetat la setmana passada, els dimecres ens agadarà parlar dels equipaments culturals d'aquí del Vaja Empordà, de la programació que fan, i és per això que avui ens acompanya Abel Font, el director de l'Auditori Teatre Spider de Torró, abel, què tal? Bon dia. Molt bé, bon dia. Gràcies. Veurem, volem repassar una mica la programació que teniu preparada per aquests setmanes o fins i tot mesos a l'Auditori Teatre Spider, que no és poc, ja us ho avanço. Abans, però, per si hi ha algú desconegut, que no es coneix massa el que és l'Auditori Teatre Spider, no sé, fes-nos 5 cèntims. Home, l'espai teres és un auditori que ja amb els seus en 12 o 13 anys d'existència s'ha posicionat clarament com un espai d'exhibició de arts escèniques en general, no només teatre, sinó especialment música, però també altres més minoritaris, com a la dansa, el circ o els espectacles familiars. Ara engeguem semestre, després de la intensitat de l'estiu, que han tingut una mica de durada, una mica de descans aquest mes de setembre, però que cap de setmana arrenquem i ja amb activitat setmana alt, totes les setmanes fins a les festes de Nadal. El gruix d'aquesta programació que es presenta ara és ocupat pel Teatre, seta espectacles, des del non-sólo d'aquest dissabte amb Sergi Lòpez. Atenció, perquè porta un afegitor, és un espectacle de fet, que vam haver de posar el semestre passat per uns problemes de salut de l'actor, però ara, com a obertura de temporada, el completarem amb una pos funció, amb una tertulia, un diàleg una xerrada amb ell, just després, on s'hi podrà quedar tots els espectadors que ho desitgin a l'espai de vestigó. Del gruix de Teatre, en destaca també la col·laboració a la participació que fem al festival Temporada Alta, en dos espectacles, un dels quals ja ha exaurit totalment les entrades, és el Pons, ja interpretat per l'Holita Flores, un espectacle d'aquells d'estómac, un espectacle que és un monòleg extret de la casa de Bernard Alba, on la servanta de la casa explica les seves impresions. I això, amb el perfil de l'Holita Flores, ha treu un atret molt de públic, tenés així que les 600 i escaig de localitats de l'espai tard s'han fet petites per acollir tothom, que ell vol comprar. Però, de fet, figures o teatre més fresques, més de comèdia, com l'idea genial de Lluís Villanueva, que tindrem d'aquí a 15 dies, també estan atreient molt de públic, o la comèdia més romàntica del plaer culpable, interpretat per la parella formada per Maroll de Molins, o Francesc Ferrer, o una també de picada d'ullet amb la memòria històrica, el pujantí Casubert, que recorda l'assassinat al Garrot Vil, d'aquest anarquista al llarg 70, un espectacle que toca la fibra en la mesura que va ser estrenat, en un espai ben especial, va ser estrenat a les instal·lacions de la prosa model de Barcelona. Exacte. Amb un musical, tres propostes, especialment, una de jovenil, una de record de belles glòries, una de noves propostes, són la Sant Andreu Jasvan, que tindrem a nosaltres el 17 d'octubre, just després de la seva gira americana. Ara mateix estan, sembla que és aquest cap de setmana passat, i aquestes setmanes encara són a Nova York, fent una gira en participació de Big Banser i Juanils. La Sant Andreu Jasvan, que us n'he d'explicar, li agrada per Joan Chamorro. La de Entre Cometes, deia Belles Glòries, és una col·laboració amb una entitat del poble que va ser especialment activa als anys 70, que ara rememoren els seus 50 anys d'història i amb una exposició que recorda les nits de música que van organitzar als anys 77, 78, a l'antic camp de futbol actualment, Jordin-John Lennon, on hi va actuar, en aquells dos festivals, tallats pel mateix patró que als mítiques Canet Rock, ja hi va actuar en aquella ocasió l'elèctrica d'arma. En col·laboració amb aquesta entitat, hem aprofitat la gira de petit format que et està fent la d'arma. Aquest any, la d'arma on Pam es diu, i amb això estrenem un nou espai d'exhibició a l'espai terp, perquè aquest concert acotat en acústic i només per a 125 espectadors es farà a l'espai vestíbul de l'espai terp, un espai que segur que té possibilitats futures per actuacions més petites o minoritàries. I el concert més de l'en guarda, o més anovadors, la proposta que va estrenar Mar-Perrot, el barcat de música viva de Vic de l'any passat, que és el Mar-Perrot acompanyat d'un quartet d'acorda, Mar-Perrot amb el quartet brosa. Què us en diria, Joara? Estaria minuts i estones parlant-vos. Potser he destacat una mica el que trau més, però hi ha això també, el familiar, s'hi rodar, activitats escolars, etcètera. Estem orgullosos del rum que porta l'espai terp. Heu d'estar-hi, perquè la veritat és que si li feu un cop d'ull, també faré la petita falca, que si hi va a visitar la pàgina web, que és espai terp.cat, trobaran tota la programació allà, també podrà comprar les entrades en grans d'aquesti, com aquesta funció que comentaves de Poncia amb l'olitat flores. El primer que se'ns passa pel cap com veiem i escoltem tantíssima programació és la varietat de programació. Hi ha petits formats, com aquest de l'elèctrica d'Arma, en formats més grans, diferents arts escèniques, música... Entenc també una de les senyors identitats de l'espai terp, aquesta diversitat d'arts que passen per el d'oitori. Ues, i ho vols ser, volgudament, aquesta diversitat? I si agaféssim tot el tombat de l'any de gener de desembre, encara més, tinguin en compte que per aquí passa el festival d'estiu, que organitza jugantuts musicals que tenen perfil de públic molt concret i molt clar, molt ben treballat. L'espai terp pretén arribar a la màxima diversitat de públic, i no només local, sinó territorial. La massa crítica per fer funcionar l'espai terp és molt més ampla que l'estric de municipi de Torruella. I així s'està demostrant, les estadístiques, ho demostren que l'àmbit geogràfic del públic de l'espai terp agafa un ràdio de uns 15 o 20 quilòmetres des de si facin de pis centre Torruella. I el públic dels municipis del voltant arriba fins a un 75% del total. És a dir, el públic és directament local, local, local. És un 25% dels que passen per l'espai terp. No m'encantso d'explicar una anècdota que li va passar a la meva parella un dia que tornava de Barcelona amb tren, amb un dels típics retards dels trens de Rodalió. Malauretament, està molt acostumat, sí, sí. Malauretament, ella tornava per feina, arribava a les 10, 11 de la nit, a Girona, i darrere de seu baixaven dues senyores, dues senyores grans, diguem, que venien, ella va escoltar, que venien de teatre. Molt enfadades, molt enfadades, perquè havien anat amb una sessió de tarda, suposadament podien arribar amb un horre prudent a casa, i van arribar dues o tres hores més tard del compte. I el comentari que va sentir, em va explicar, i jo aprofito sempre que puc, i el vaig colar en allò, si aquelles senyores una diuen, mai més, eh, mai més anem a teatre Barcelona. Escolta'm, amb els problemes que hi ha al tren i tal, i tal. La pròxima ja irem a l'espai terp, que també ens la faran, aquesta. I aquesta n'ha dut de serveix per dir... Escolta'm, estem fent territori i descentralitzant una mica la gran capital voluntat de portar primeres espases de les diferents arts escèniques que es puguin veure a prop de casa. No, i és evident, a més, que la tasca que esteu fent amb aquests equipaments culturals, com l'espai terp, com també altres equipaments d'arreu de la comarca del Baig de Mopordà, es nota, perquè amb tu vam parlar... L'últim cop que ens vam veure va ser en el programa de cultura de l'Empordà 2051, que va ser molt contundent, i em vas dir que de que hi ha 25 anys, la gent evidentíssimament que seguiria consumint turisme en teatre, perdó, és evident que encara la gent li ha de lligar el teatre. Estem veient entre dades exaurides actuacions, estem veient una gran programació d'espais com és el bosta de Torrella de Montgrí, i el teatre difícilment el matarem. I tant, no impossible. A veure, el món va cap a uns camins que s'ha accelerat tant i tant tantes coses, però la vivència de les arts en viu, que és un terme també que hem d'arribar a dir-hi molt, és inigualable. El teatre o la música en directe no és el mateix que escoltar-ho veure-ho a través d'una pantalla, les sensacions, les emocions. I recordo dies concretes, allò... Quan un espectacle està ben tancat i ben acabat de veritat, ho notes amb la reacció del públic, amb el silenci quan l'actor ha atrapat de veritat el públic, que fa que encara allò sigui més gran. Perquè aquella espectacle... Mira també, amb l'exemple d'aquesta setmana, la setmana passada, veig veure un bon espectacle que reposaven o reematien per televisió. Era molt bo aquell espectacle. Ara no... Mira, un d'ells, el dones de ràdio, que havia passat ara faran imitx per l'espai ter. Vist en televisió o vist en directe, són tan diferents. Però tant i tant. I això ho notes sobretot amb bons espectacles. I com més bons més ho notes. Que hi ha una interacció, que hi ha una emoció, que escolta la virtut de transmetre emocions que tenen els bons actors, el teatre és incomparable amb cap altre. I això no es pot transmetre amb la ja. Ens influirà segurament, però sempre ens quedarà el teatre, ens quedarà la música amb vi. Deixaríem de ser, perdríem una part de la nostra humanitat. Em sembla una reflexió genial per acomiadar aquesta secció. Gràcies per acompanyar-nos avui, avui el font com a director de la d'Altor i Teatre Espai Ter. I també reivindiquem les arts en viu, la música en viu, com ve feu vosaltres durant tot l'any, no només per pels mesos d'estiu, que és quan ve més gent, sinó també per la gent que viu durant l'anquore. Avui, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. I que vagi molt bé aquesta temporada, tan esplany de què ho heu programat. A vosaltres, ens veiem qualsevol dia d'aquests, l'Espai Ter, repasseu-vos bé la programació, que segur que hi trobareu algun poradet. Adéu, si hi ha l'Obel. Adéu, fins ara. I nosaltres acomiadarem aquí el supermati d'avui, dimecres 23 de setembre del 2026. I tornarem, com sempre, demà a les 8, aquí en directe des de Ràdio Caballà de l'Empordà, i també a la misió conjunta per Radio Bisbal i Radio Vacú. I tornarem amb més notícies explicant-vos el que passa aquí, a casa nostra, a la ràdio de casa vostra. Que vagi molt bé, adeu-siau, i passeu-vos bé. Adeu, adeu.