Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 22/10/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, són les 8. Bon dia, avui serà un dia dominat pels núvols alç. Poca estona veurem el sol i la temperatura quedarà més fresca. Bon dia, com esteu? Avui és dijous 22 d'octubre del 2020. A Ullastrat veurem sortir el sol d'aquí a 8 minuts i ara mateix estan a una temperatura doncs a graus. Jo sóc la Maria Elzina i això és el Super Matí, el programa informatiu que com sempre fem des de ràdio capital i que també emetem a ràdio visbal i ràdio begut. I l'endrem en matèria perquè avui destacarem que la reobertura de la via ferrada de la Cala del Molí a San Felio de Quixuls quedarà condicionada a un estudi ambiental i també de seguretat. A més a més hem de destacar que la Fundació Sergi i 7 ajuntaments de les comarques gironines han engegat una campanya per mobilitzar pisos buits i destinar-los a Llucé a S'equipla per a persones vulnerables que tenen aquesta mateixa entitat. I també destacarem que l'Ajuntament de la Visbal ha aconseguit una subvenció de 80.000 euros de la Generalitat per revitalitzar el comerç del centre històric i dels principals eixos comercials del municipi. De seguida ampliarem tots aquests titulars, però a més a més avui parlarem amb dues de les membres de la plataforma sindical de les comarques gironines que reclama millores laborals a les residències de gent gran. Seran parlarem amb Roger Huete i també amb Marc Lavado, aquestes dues portaveus de la plataforma. I també com cada dijous hem de parlar de estrenes avui de cinema concretament amb l'Ignès i el Pat. De seguida ho repassem tot abans, però hem de fer un repàs als principals titulars. I per això comencem saludant en Joan Coll. Bon dia, Joan. Bon dia, Maria. I és que la reovertura de la via ferrada de la Cala del Molí queda condicionada a un estudi ambiental i també de seguretat. La Generalitat i l'Ajuntament han acordat revisar la gestió de la instal·lació per protegir el cor pamplomellat i reduir els accidents. L'activitat també haurà de respectar els períodes de crida les aus de la zona protegida. I la Fundació Sergi i set ajuntaments de les comarques gironines han engegat una campanya per mobilitzar pisos buits i destinar-los a Llogués Equiple per a persones vulnerables que tenen aquesta entitat. Primer saludem a la Carla. Bon dia, Carla. Hola, Maria. Bon dia. Parlem d'aquests pisos. En concret, els municipis que s'han sumat a la iniciativa són Lleguster i Estalra, els ironès, Plaigetaro i Calonja, el Vaja Empordà, Pidre i Resicils, a la Selva i Banyoles. L'objectiu de la Fundació és mobilitzar una desena de pisos fins al març de l'any 2027 i animar altres municipis a afegir-se la campanya. I l'Ajuntament de la Visbal ha aconseguit una subvenció de 80.000 euros de la Generalitat per revitalitzar el comerç del centre històric i dels principals eixos comercials del municipi Carla. Els diners serviran per elaborar i desplegar un pla urbanístic destinat a reforçar l'activitat econòmica i facilitar l'obertura de nous negocis. L'ajut provet el Departament d'Empresa i Treball dins la convocatòria de subvencions del 2026 per a la rehabilitació comercial. I San Felido Aguixuls aproua el projecte per cobrir i urbanitzar l'arriera de San Paul Joan. L'actuació té un pressupost de més de 3 milions d'euros i permetrà millorar la canalització de l'arriera i reorganitzar el trànsit a San Paul. L'Ajuntament t'ha aprovat el projecte en un pla extraordinari per poder accedir a una subvenció de l'agència catalana de l'aigua. I saludem ara en Sergi Villena. Bon dia Sergi. Bon dia, Maria. I és que Joan Torres Roca és el nou cíndic de greuges de Palamós i San Joan. Va prendre possessió del càrrec durant el de rep ple municipal que es va celebrar aquest dimarts. Torres, de 72 anys, substitueix Fina Camós, primera dona al capdavant de la institució. El nou cíndic inicia un mandat de 5 anys i assumeix la defensa dels drets de la ciutadania davant de l'administració municipal. I saludem ara a l'Ajudit. Bon dia, Judit. Bon dia, Maria. I és que el duet emportanès B.O.N.0 publicar aquest divendres gargot al seu tercer disc a Monsa Cançons Criades a partir de la improvisació. El nou treball combina amb música electrònica i pop experimental. I com tant la participació de 6 artistes convidats, entre els quals hi ha Clara Peia i Maritxell Néterman. El grup també prepara una nova gira que passarà per Girona el desembre. I Palafragèll preveu destinar 300.000 euros a crear zones verdes, millorar l'accessibilitat i renovar els parcs infantils a través dels pressupostos participatius, Judit. Són les 3 propostes d'inversió més votades pels veïns del municipi. El procés ha registrat prop de 3.000 vots i permetrà impulsar diferents projectes en llarg del 2020. I parlem breuament de esport perquè aquesta és una trista notícia, perquè el màxim ester desapareix després de 8 temporades el ciclisme femení professional, Sergi. La manca de recursos econòmics, patrocinadors i suport institucional han portat el club empordanès a posar fi al projecte. La desaparició afectarà tant l'equip professional com el de formació després d'una trajectòria en participacions en grans curses internacionals i més de 16 corredores promocionades. I nosaltres ara fem un repàs a les notícies més enllà del Beijing Port. Les vagues de metges i docents han disparat la conflictivitat laboral a Catalunya fins a màxims estatals. El país concentra prop d'un ters dels veïstes de tot l'estat, tot i que els catalans representen menys d'una cinquena part dels afiliats a la Seguretat Social. Un total de 85 persones acusades pels aldarulls durant la sentència del procés rebutgen demanar amnistia. Totes han decidit anar fins al final. Entre elles hi ha persones pendents de judici o de sentència i també condemnades. Prefereixen esperar la resolució del seu cas sense acollir-se a aquesta mesura. Gairebé 600 patinets han estat requisats a Lleida. És quatre vegades més que l'any passat. En nou de cada deu casos, els vehicles de mobilitat personal han anat al dipòsit municipal perquè no portaven la documentació. L'enviat especial de Donald Trump estiu Wittkopf ha dit a Bladimir Putin que hi ha bases per posar fi a la guerra d'Ukraine. El president Rus i Wittkopf han mostrat bona sintonia després de la trobada. Abans, Wittkopf s'havia reunit amb Volodimir Zelenski, el president d'Ukraine. Mentre estan continuant els atacs creuats entre Moscou i Kiev. Les nacions unides alerten que el planeta va cap a un escalfament de 2,8 graus a finals de segle. L'organització proposa retallar un 18% les emissions mundiales de gases que escafen al planeta abans del 2030. L'Hospital d'Avervítsia ha fet el primer transplantament de ronyó a Europa amb cirurgia robòtica d'una sola incisió. Fins ara els aparells obligaven a fer fins a sis talls. Amb el nou robot de Vinci, la recuperació del pacient és més ràpida i fa menys mal. 6 persones han estat detingudes a Burgos per la mort d'una àvia. La policia ho investiga com una agressió mortal. Dos joves catalans origen Magribí han denunciat que s'han acusat falsament del crim. Ho han fet en un missatge a X que s'ha escapat entre perfils d'extrema dreta. Qui vigila les obres públics? Els sindicats de la Seguretat Privada denuncien que clans fantasques de vigilància sense permís. Aseguren que hi ha desenes de grups que treballen a les obres sense estar adonats dalt al departament d'interior. Demanen mesures per frenar aquest intrusisme. Brussel·les investiga la plataforma Booking per la proliferació d'anuncis falsos i el risc d'estafar els usuaris. La Comissió Europea sospita que l'empresa no fa prou per frenar aquests fraus ni per protegir les dades personals dels clients. I nosaltres ara anem a fer un repàs de la previsió meteorològica que ens espera per allarg del dia d'avui, també, una mica de cara aquest cap de setmana. Per això saludem a l'Izac Vilà. Bon dia, Isaac. Bon dia, Maria. Què tal? Doncs molt bé. El que passa és que veurem com acaba evolucionant tot aquest temps tota aquesta previsió meteorològica. Qui ens espera de cara als propers dies? La situació meteorològica per avui dijous vindrà marcada per la novolositat, una novolositat de tipus mitjà i alt que deixarà en el cel fort s'ha tapat gran part de la jornada. Sense precipitació, i és que ja som a la tardor, les borràsques atlàntics són importants, i avui el que esperem és que ens arribin les restes una banda de novolzals, novolsprims, que força compacta i que deixarà el cel fort s'ha intervolit durant gran part del dia. Així, ara mateix tenim temperatures fresques, tenim 11 graus de torrella de mongri, 11 graus també la bisbal d'emportat, 13 graus de Palamós i Sant Joan, o per exemple, els 11 graus també verses. Temperatures força uniformes i amb la manca de sol que tindrem avui, no pujaran gaire. Per tant, esperarem avui la temperatura respecte i baixarà una miqueta. Esperem valors del votant dels 18, 20 graus com a molt, les més altes, i amb una situació ben tranquil·la en general i sense precipitació de mà a divendres, torna el sol, però en general tindrem un cap de setmana i uns quants dies d'estabilitat. Doncs ja tocava una mica aquesta estabilitat perquè portem a rossegar en aquestes pluixes forces amanes. Per tant, per aquells que no hagueu sortit de casa, agafeu una petita jaqueta que segur que us vindrà bé al llarg del dia. Isaac, moltíssimes gràcies per aquest repàs a la previsió meteorològica que ens espera de cara als propers dies. Nosaltres ara mateix farem una petita pausa i tornem de seguida seguint amb aquest repàs informatiu aquí al supermatí. Estamos aquí! Prepareu-vos per morir-vos de riure! Arriba el Circo Encantado, un espectacle per a tota la família. Guardonat amb la medalla d'or de les belles arts i avalat per l'INAAM. Ens trobareu a les fires i festes de Sant Narcís, del 23 d'octubre a l'1 de novembre, davant del Pavelló Palau II. Reserva ara a elcircoencantado.com Són els grans decoratives i pensades per crear l'ambient perfecte a cada espai. Descobreix Comerç ILuminació i deixa't assessorar. Som a la vinguda Sant Narcís, número 144, de Girona. Comerç ILuminació. Dona una nova llum a casa teva. Llumgirona.cat Atenció, fenòmens inexplicables estan passant a Girona. L'Àngel de la Catedral ha desaparegut. La bruixa ha estat vista baixant les escales... ballant. Central, tenim un altre cas. La copullona ha sortit de l'unyar i sembla que porta escalfadors. Rebut i en banyeta? Negativo, també ha desaparegut. Veiem molta gent dirigir-se al mateix lloc. On van? A l'auditori de Girona ballam la música dels 80. Els 80, Girona va guanyar la Juventud Baila del Mític a Plauço. Aquest novembre, aquella història torna a casa. Van den directe a 6 cantants, coreografies, i Girona torna a ballar. La Juventud Baila encara. Aquest 7 de novembre, dos quarts d'avui del vespre, a l'auditori de Girona. Espectacle presentat i conduit per Àlex Casanovas. Compre la teva entrada auditori.girona.cat. Aquest Nadal, les millors celebracions, comencen al voltant d'una bona taula. El restaurant Les dones de l'Hotel Bercarola, a Sagaró, hem preparat un menú especial per al sopar i les trobades de Nadal. Entrants per compartir, llurs a la marinera o rodó de vadella, postres i begudes incloses. Tot per només 37 euros amb 50. Per persona. Celebre el Nadal amb nosaltres. Reserva el 972-3269-32 i a infoarrobabercarola.com. Restaurant Les dones, hotel Bercarola, Sagaró. El millor Nadal es comparteix. Hi ha un lloc on l'emportar? S'estén davant teu. On el mongri marca l'horitzó, les vinyes dibuixen el paisatge i el temps s'atura. És Masgelli. Un lloc per descobrir els nostres vins, assebuir manitatges gastronòmics i viure experiències únicas de cultura i vanestar. Salut Masgelli a Pals. Vine i viu Masgelli en tots els sentits. Tens que l'afectió de gasoil a casa, a distribució de gasoils cursà, només hi tenim els millors combustibles per oferir un bon servei a domicili basat en la qualitat i facilitats de finançament. Som de proximitat i ens adaptem en l'horari i dia d'entrega. Si busques un servei de qualitat, contacte amb nosaltres. Truca el 972-6300-028 distribució de gasoils cursà, el teu gasol amb reconfiança. Ens agrada comprar el comerç de casa. Menjar producte de l'Empordà, defensar el que tenim a prop. Ja em ve a ràdio. També. Potser escoltes informatius, tertúlias o el futbol en altres emissores. I això és bo. Però quan vols música, bona companyia i saber què passa a l'Empordà, també escolta Ràdio Capital. Aquest dia s'estan fent enquestes sobre quines ràdios escoltem. Si el pregunten, et visiten o et telefonen, tu digues en burgull que escoltes Ràdio Capital. Ràdio Capital, la ràdio de l'Empordà. Escolta-nos, conta molt. Diu també. I nosaltres abans de seguir amb el Ràpaz Informatiu, escoltem una mica de música a Maetana i 6 de febrer. Estem mirant de connectar amb les dues entrevistades. Si de gas comencem a fer aquest Ràpaz Informatiu primer de tot i mirem a veure si podem establir aquesta connexió. Comencem parlant de que la reobertura de la via ferrada de la Cala del Molí ha quedat condicionada a un estudi ambiental i de seguretat. I és que la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guixuls han acordat revisar la gestió d'aquesta instal·lació per protegir el cor pamplomallat i reduir els accidents. L'activitat també haurà de respectar els periodes de criat de les aus de la zona protegida. Joan, què més en sabem? Les dues administracions han arribat a aquest acord després d'una reunió a Girona. Hi han participat el director general de polítiques ambientals i medi natural, Marc Vilaur, i el responsable del servei territori als del Departament de Territoria, Girona, Joan Vicente. També hi han assistit l'alcalde de Sant Feliu de Guixuls Carles Motas i altres representants municipals. El futur de la instal·lació depèn de tres condicions principals. La primera és demostrar la compatibilitat de l'activitat en la fauna protegida. La segona és determinar quantes persones pot acollir l'espai sense perjudicar-ne als valors naturals. I finalment caldrà establir un model de gestió amb garanties de seguretat i protecció ambiental. Aquest model també haurà de respectar els periods de reproducció de lesaus. La via farrà d'haure de romandre tancada durant les èpoques de cria per evitar molèsties de les espècies protegides. La instal·lació funciona des de fa més de 10 anys i recorre una part de l'itoral Ganchó. Bona part d'altre set passa per una zona especial protecció per lesaus reconeguda per la Unió Europea. L'Ajuntament té la consejó d'acadespai des del 2009. La situació va complicar el juny passat després d'un acte bandàlic que va provocar la destrucció de diversos nius de cor ben plomellat, una espècie amenaçada. Aquest ocell utilitza els penyesagàs de la zona per reproduir-se. Arran de que ets fes la Generalitat va matar una resolució amb la previsió de desmuntar la via farrada a principis del 2027. La destrucció dels nius també ha motivat l'obertura d'una investigació penal per aclarir les responsabilitats. La seguretat dels practicants és l'altre gran motiu de preocupació. La instal·lació ha registrat diversos incidents durant els darrers anys. Un dels més recents de fet va tenir la caldvin de setembre amb un accident protagonitzat per un adult i dos infants. Davant d'aquesta situació, la Generalitat i l'Ajuntament consideren necessaris revisar el funcionament de la via farrada. L'objectiu és reduir els riscos i evitar nous accidents. Les dues administracions continuaran treballant conjuntament per trobar una solució. La prioritat és compatibilitzar la pràctica esportiva amb la conservació de l'entorn natural entre la cala jonca i la volta de la madller. La reobertura de la via farrada, per tant, queda pendent dels estudis i de les garanties de protecció ambiental i de seguretat. Ara sí, nosaltres anem a fer l'entrevista. I és que els comitès d'empresa de 5 residències de gent gran de les comarques Gironines han constituït una plataforma sindical per reclamar millores laborals. La iniciativa neix amb l'objectiu de defensar els professionals del sector i contribuir a millorar l'atenció a les persones residents. Per parlar d'aquestes reivindicacions i també dels passos que es faran en els propers mesos, ens visiten les dues portaveus d'aquesta plataforma, Marlabado i Rousseau Uete. Benvingudes al Supermetic, gràcies per ser aquí a totes dues. Bon dia, gràcies. Esclar, parlàvem d'aquest objectiu de defensar els professionals del sector i contribuir a millorar l'atenció a aquestes persones residents. Esclar, entenc que aquesta és la necessitat de concretament aquestes 5 residències que 4 d'elles es troben al Vajampordà. No sé, Rousseau, esclar, com neix aquesta intenció, com neix aquesta voluntat de juntar-vos aquestes 5 residències i intentar reivindicar aquests drets? Ben, neix de la necessitat de fer alguna cosa conjunta, perquè a cada empresa ja s'ha lluitat fa molts anys. Des del 2010 que vam començar les retallades que s'estan intentant recuperar tot el que es va perdre i d'alguna manera veiem que no podem fer res, perquè en realitat hi ha un conveni que és molt dolent. Tot el que es va perdre, si es va perdre un 50%, doncs ha recuperat la meitat. I no només que s'hagi produt poder exigitiu, sinó que ha augmentat moltíssima dependència, tenim les mateixes ràtios i aquests problemes són comuns a totes les residències, el que intentem és una lluita conjunta. Marc, no sé quines són les principals reivindicacions que feu des d'aquesta plataforma, si també la Rousseau explicava que és crear una veu conjunta entre totes aquestes residències, però quines són les principals reivindicacions que poseu sobre la taula? Bé, doncs les principals reivindicacions i principals problemes que ens trobem totes les residències és la manca de personal, perquè hi ha unes ràtios molt baixes. Estem notant que cada cop augmenta més la dependència de les persones que ingressen o que són usuaris de centre de dia, i això porta una sobrecàrrega de treball molt elevada. Llavors tenim precarietat laboral, salarial, i bé hem de tenir present que les necessitats de les persones grans van canviant cada cop, són més exigents i tindrem més necessitats que cal encobrir. I això s'ha de tenir en compte, no es pot ser en poc personal, es necessiten augmentar les plantilles. A part d'això, no sé si teniu la sensació que si no es millora la situació, tot això podria acabar afectant el servei que es dona des de les residències. El servei és bàsic, perquè tenim la gent gran en aquests centres per intentar que tinguin una vida millor, i que si no es millora la situació dels treballadors pot acabar afectant aquesta convivència. No sé si la sensació és aquesta. La sensació és que si tu t'ho aguantes, aguanta gràcies a les esquenes de les treballadores. És una professió molt vocacional, és una professió que és de cura, per tant el que fas és deixar-t'hi la pell, perquè el servei funciona, però ara arriba un moment que tu també reps. En el moment que estem ara hi ha una quantitat de baixes laborals molt gran, pràcticament inassumible, perquè després no hi ha personal per substituir, perquè no és una professió en aquests moments, no és una professió detractiva. Per tant, si no afecta, arribarà un moment que sí que afectarà perquè les treballadores ja no podran més. No sé si ara mateix sou 5 residències, les que formeu part d'aquesta plataforma, 4 d'aquestes residències, ara mateix es troben a la zona del Vaja Empordà, però no sé si hi ha previst que s'incorporin més residències si esteu parlant amb altres centres que estiguin vivint aquesta mateixa situació, no sé si esteu parlant amb altres persones que es vegin allò afectades per tota aquesta situació? Sí, evidentment, bé, com que porto tants treballant en aquest món de la geriatria, evidentment conec molts companys que estan en altres residències i tots compartim les mateixes necessitats, els mateixos problemes, i evidentment, si han escut aquesta plataforma de treballadores, és perquè si es puguin sumar altres residències tenim un correu per si es volen posar en contacte amb nosaltres per ser més i un més força, el correu és treballadors, treballadors de residència, roba, gimerc.com, i es poden posar en contacte amb nosaltres, i la idea és aquesta, que com més siguem millor. Mm-hm, esclar, davant... Perdoneu-ho. Sí, Rosé, digues. En aquest moment, en aquest moment són 6 centres del Vaja Empordà i un de Camprodà. Per tant, són 7 centres. Allò de l'últim cop que vam... o sigui, que vam enviar allò a la informació, n'heu sumat dos més que... S'han sumat... Camprodà ja estava, però s'han sumat una altra de terruella. Mm-hm. Esclar, davant d'això, vull dir, la situació al sector és bastant semblant, bastant centres, més dels que ens podem imaginar, no? No sé si també, a causa de la Covid, tota aquesta situació s'ha acabat accentuant una mica més del que ja era amb les retallades del 2010. No sé si tot això també us ha acabat afectant més a vosaltres com a treballadores. Bé, jo crec que sí, que el sector ha entitjorat després de la Covid, i jo vull fer una reflexió, i que a vegades ho parlem amb els companys, no? Quan hi va haver el problema greu de la Covid, tothom se'n recordava dels sanitaris, de les residències, de la gent gran, tothom aplaudia, i des d'aquí ho agraeixo, però ara estem amb pitjors condicions, i ningú se'n recorden a nosaltres, i cal que les coses canvin, perquè per donar una bona atenció a la gent gran i és que se l'amareixen, cal canviar moltes coses del sector, canviar condicions laborals, canviar ràtios de treballadors, no pot ser, per exemple, jo estic en un centre geriàtic on hi ha, i segurament, si troben tots així, un físsiu sol per 83, aproximadament, persones entre residència i usuaris de centre de dia, al final es de prioritat, de prioritzar aquí a temps, i això no és així, tothom necessita l'atenció en una residència geriàtrica tothom, i cal una atenció d'un físsiu, o d'un auxiliar, o d'un atreverador social, o d'un educador social, han de canviar les ràtios. A part d'això, no sé si de cara als propers mesos, de cara a les properes setmanes, teniu pensat alguna acció reivindicativa, és a dir, us uneu com a plataforma sindical, però no sé si per reivindicar una mica les peticions que voleu fer i que necessiteu en aquests centres, teniu pensat impulsar allò, alguna acció reivindicativa entre tots els centres, o això encara ho esteu planejant? Tenim una reunió properament, la setmana entrant tenim la segona reunió, i de fet és per començar a treballar i a planificar acció, si evidentment si ens quedem només anunciant que existim i no fem res, doncs no servirà, si la idea és aquesta, és que publicitar les nostres demandes i la nostra situació. Marc, parlaves també de tot, de que en la Covid la gent se'n recordava molt de tota la feina que feu els sanitaris i també de la gent gran que vivia a les residències, però entenc que ara més que mai també necessiteu el suport de la societat per impulsar aquestes reivindicacions, no? Evidentment que sí, i m'agradaria fer una reflexió que tots acabarem siguent persones grans, o sigui, pensem en un futur, tots pensem en un futur que l'ideal seria arribar a gran, en bones condicions, en bones atencions, doncs crec que aquest missatge ha d'arribar a tothom. I tots podem acabar amb una residència geriàtrica i més com estàs muntada la societat. Avui dia que tots treballem i per desgràcia potser no podem atendre la nostra gent gran a la llar com ens agradaria, sort que en tenim d'aquests recursos. Per tant, és fer aquesta reflexió, de dir que potser ja hauré d'acabar, recordem-nos d'aquesta gent, d'aquest sector, i que s'ha de lluitar per això. Mira, per exemple, és un exemple ben clar de quantes vegades ens dutxem ara la setmana. Ens dutxem cada dia. Actualment, amb les ràtios que hi ha, es fan una dutxa setmanal. A part de l'Higiene cada dia, les dutxes són un cop per setmana. Per tant, evidentment, hem de canviar les coses i el nombre de persones que puguin atendre aquesta gent gran. Rosé, no sé si comparteixes aquesta reflexió amb la mar. Sí, sí, totalment. I, referent al que preguntaves de la Covid, la Covid només va fer, a part de molt de mal, que a les residències va fer aflorar, va xacar la catifa, i va fer que tothom vei com de mancances, quantes mancances hi havia en les residències de personal, i de tot vam ser els últims de tenir mascaretes, els últims de tenir épis. Es va passar molt malament a les residències. I, on va passar tot, es va fer la comissió al Parlament, i tot van haver... informes que s'havia de millorar les coses, i no s'han millorat gens, al contrari, han empitjorat, i si tornés a passar una cosa com aquella, potser tornaria passats a dalt el mateix. Doncs ens quedem amb aquesta reflexió. Mar, Rosé, gràcies per ser aquí el supermatí, i estarem molt pendents de les accions i de tota la feina que feu des d'aquesta plataforma. Gràcies a totes dues, i que vagi bé. Gràcies. A vosaltres per convidar-nos. Adéu-siau, bon dia. I nosaltres seguim amb aquest repàs informatiu. I comencem a per què hem de parlar d'habitatge, perquè la Fundació Sergi i 7 Ajuntaments de les Comarques Gironines han engegat una campanya per mobilitzar pisos buits i destinar-los a lloguer assequible per a persones vulnerables que tenen aquesta entitat. En concret, els municipis que s'han sumat a la iniciativa són Llegostera i Salrà, el Gironès, Pla Zàrui, Calonja, el Vaja, Empordà, Vidreras i Cils, a la Selva i també Banyoles, al Pla de l'Estan. L'objectiu de la Fundació és mobilitzar una dezena de pisos fins al març del 2027, i animar-ne altres municipis a afegir-se la campanya. I l'entitat assegura el cobrament dels propietaris a més d'oferir-los a altres avantatges, com una assegurança molt irrisc o mediació. A canvi, el propietari ha d'acceptar que el preu de l'habitatge sigui assequible i oferir un contracte de lloguer de set anys. Carla. Sota l'Emma, la valentia de confiar a la Fundació Sergi fa una crida a tots els propietaris de pisos buits, de Banyoles, Cils, Llegostera, Vidreras, Calonja, Castindar, Roble, Zàrui, Salrà, a contactar amb l'entitat perquè el s'adeixi la gestió de l'habitatge. De fet, la Fundació ha signat convenis amb tots aquests ajuntaments per mobilitzar el màxim de part d'habitatge en desús per posar-lo a disposició de persones vulnerables. Ara bé, el president de Fundació Sergi, Albert Quintana, deixa clar que les portes estan obertes a tots els ajuntaments i propietaris d'arreu de les comarques gironines. El propietari tindrà garantia de cobrament de lloguer puntualment la tramitació gratuïta de la sèlula de habitabilitat i el certificat d'eficiència energètica a una segurent sa multirisc, tota la gestió de la documentació i un seguiment de les incidències que puguin surgir. A canvi haurà d'acceptar un preu assequible de l'imopla que estarà mesat en la franja baixa del varem fixat en les zones tenses. En el cas que el pis estigui en una zona no declarada tensa, es pactarà un preu assequible amb la mateixa entitat. En aquest sentit, el president de la Fundació Albert Quintana ha assenyalat que el que volen és donar totes les garanties al propietari i que la persona que vol llogar li assegurin que no serà maltractada i tindran un lloguer assequible i just. El president de la titat assenyala que la voluntat de tirar endavant aquesta iniciativa no respon a la problemàtica que fins i tot ha portat a convocar unes eleccions de l'estat, sinó al fet que ara per ara només poden donar resposta al 10% de les persones que tenen i que necessiten un habitatge i es troben en una situació de vulnerabilitat, com ara persones grans, dones víctimes de violència masclista o per sobre sense allar. I l'Ajuntament de la Visbal ha aconseguit una subvenció de 80.000 euros de la Generalitat per revitalitzar el comerç del centre històric i els principals eixos comercials del municipi. Els diners serviran per al·laborar i desplegar un pla urbanístic destinat a reforçar l'activitat econòmica i facilitar l'obertura de nous negocis. L'ajut prové del Departament d'Empresa i treball dins la convocatòria de subvencions d'en Gwany per a la revitalització comercial. La Generalitat financia la totalitat del pressupost de l'actuació amb un límit de 80.000 euros per municipi Carles. El projecte permetrà regular i planificar les activitats comercials i econòmiques de les plantes baixes dels edificis. L'àmbit d'actuació inclourà el nou clientic i podrà incorporar altres carrers comercials de la Visbal. L'objectiu municipal és recuperar l'activitat comercial i adaptar els espais a les necessitats actuals als negocis de proximitat. El pla també vol reforçar el paper del centre històric, com a espai de trobada i de vida quotidiana. Una de les principals activacions serà la creació d'un inventari de locals i edificis amb possibilitat de collir activitats econòmiques. Aquesta eina permetrà conèixer la situació dels establiments buits i detectar oportunitats per poder recuperar-los. L'Ajuntament també elaborarà un diagnosi de l'activitat social i econòmica dels carrers inclòsos en el projecte. El procés comptarà amb la participació de comerciants, proveitaris, entitats i altres agents del municipi. Aquesta informació servirà per definir les futures accions urbanístiques i comercials. I també permetrà orientar les inversions municipals i estudiar mesures per facilitar la implantació de nous negocis. El projecte incorporarà eines digitals per consultar la situació comercial del municipi. Entre aquestes hi haurà un sistema d'informació geogràfica per situats establiments i les activitats sobre un mapa. També escriurà un visor públic amb la informació del pla. Aquesta eina és tradisponible per a la ciutatania, els comerciants, els proveitaris dels locals i els agents locals, els agents econòmics. I s'ha fallut a provar el projecte per cobrir i urbanitzar la Riera de Sant Pol. L'actuació té un pressupost de més de 3 milions d'euros i permetrà millorar la canalització de la Riera i reorganitzar el trànsit de Sant Pol. L'Ajuntament ha aprovat el projecte en un pla extraordinari per poder accedir a una subvenció de l'Agencia Catalana de l'Aigua Joan. El projecte preveu cobrir completament una part de la Riera i, en canvi, el tram més proper del passeig mantindrà la lalleria descoberta però quedarà consolidada i adequada. El regidor d'urbanis majores de saballs ha explicat els canvis previstos en la circulació. Actualment el passeig de Sant Pol concentra una part important del trànsit de vehicles. La nova urbanització permetre traslladar part d'aquesta circulació cap als carrers interiors, en segona i tercera línia. Aquesta transformació també dependerà d'altres eleccions urbanístiques. Entre aquestes hi ha la adequació del carrer Salva de Dali i el desenvolupament d'un sector proper a l'hotel Barcarola. Segons saballs, el conjunt d'aquestes intervencions permetrà modificar la mobilitat a Sant Pol. Però el que també ens serviràs per modificar la mobilitat de l'àmbit de Sant Pol, que, com sabeu, continua absorvint molts luxe de trànsit per la part del passeig i, amb aquesta actuació, el que sí fem és que la mobilitat passi a segona i tercera línia, tant en aquesta com en la decursió del carrer Salva de Dali i el desenvolupament d'un polígon d'actuació proper a l'hotel Barcarola. L'Ajuntament ha tramitat la provocació del projecte per urgència. El motiu és la necessitat de complir els termes i la subvenció de l'Ajuntament catalana de l'aigua. Aquest ajut cobrirà el 80% del cos de redacció del projecte, valorat en uns 50.000 euros. Tot i la provocació de l'execucció de les obres encara no té finançament per vist als pressupostos municipals. El govern no calveu presentar-se a una futura convocatòria d'ajuts de l'Ajuntament catalana de l'aigua destinant al cobriment de rieres. L'objectiu és aconseguir recursos per executar el projecte i el conservar el seguiment de sistema de finançament utilitzat en altres actuacions de les rieres urbanes de Sanfaliu, de Gèixels. I el duet en portanes, B.O.N.O. estrena aquest divendres, cargot un nou álbum que aposta per la improvisació i les col·laboracions musicals. El treball arriba acompanyat d'un espectacle audiovisual que també es podrà veure a Girona Judit. El grup format per a Mili Bosch i Malkus Kudolà publica el seu tercer disc amb monts a cançons creades a partir de sessions improvisades amb diferents artistes. A diferència dels seus treballes anteriors, aquesta vegada els músics no han partit de composicions definides, sinó que més aviat han construït les peces a partir del material surgit durant les trobades. Entre els col·laboradors destaca Enclara Peia, Martí Salles, Marpojol i Maritxell Nedermann. Precisament el títol garot fa referència a un dibuix que es crea sense saber quin serà el resultat final, una idea que representa justament el procés creatiu del duet. El grup ja ha avançat tres cançons del disc, sinó Mekieres, Cataclisma i Nid. L'àlbum també arriba acompanyat d'un nou espectacle audiovisual que combina música llums, imatges i lasers. A més a més, Maritxell Nedermann s'incorpora els concerts amb el duet. La gira començarà el 29 d'octubre a Barcelona i acabarà l'auditori de Girona el 4 de desembre. Amb aquest tercer treball, el grup continua explorant la música electrònica i experimental després d'haver actuat en festivals com el Sonar, el Vida i el Cruïlla. I Joan Torra Roca és el nou síndic de greuges de Palamós i Sant Joan. Va prendre possessió del càrrec durant el ple municipal d'aquest dimarts. Torres de 72 anys substitueix a Fina Camós, primera dona al capdavant de la institució. El nou síndic inició un mandat de 5 anys i assumeix la defensa dels drets de la ciutadania davant l'administració municipal, Sergi. Torres es converteix en el cor responsable d'aquesta institució municipal i inició un mandat de 5 anys. El nou síndic substitueix Fina Camós, que va ser la primera dona al capdavant de la sindicatura municipal de greuges de Palamós. Fina Camós ocupava el càrrec des del 2021 i ha acumdat 5 anys de mandat. Joan Torres té 72 anys i formació en ciències polítiques i enginyeria industrial. La seva trajectòria professional s'ha desenvolupat principalment en l'àmbit de l'enginyeria. També ha participat en diverses activitats culturals del municipi i ha format part de la coral, el progrés i del grup de veneres norai. Amb aquest nomanament, Torres agafa el relleu dels 3 síndics anteriors. Jordi Sistak va estrenar el càrrec l'any 2005 amb la posada en marxa de la institució. David Segrera el va substituir el 2016 i Fina Camós va assumir aquesta responsabilitat el 2021. La sindicatura municipal de greuges de Palamós i Sant Joan té com a principal objectiu defensar els drets i les llibertats dels veïns. La institució intervea davant possibles conflictes entre la ciutadania i l'administració local. El síndic recull les queixes i peticions de persones afectades per decisions o actuacions de l'Ajuntament. Aquestes reclamacions poden tenir un origen administratiu, econòmic o polític. La sindicatura de greuges de Palamós disposa d'una seu pròpia fora de les dependències principals de l'Ajuntament. L'oficina està situada al carrer de Mauri Vilà, número 17, al bar Rivell, molt a prop del carrer Majó. Aquest espai permet atendre presencialment les consultes i reclamacions dels veïns. I Pala Fragell ja coneix les propostes més votades dels pressupostos participatius del 2027. La ciutadania ha prioritzat la creació de zones verdes, la millora de l'accessibilitat i la renovació dels parcs infantils judit. El grup format per a Mili Bosch i Malkos Cudolà publica el seu tercer disc amb monge cançons creades a partir de sessions improvisades amb diferents artistes. A diferència dels seus treballes anteriors, aquesta vegada els músics no han partit de composicions definides, sinó que més aviat han construït les peces a partir del material surgit durant les trobades. Entre els col·laboradors destaca en Clara Peia, Martí Salles, Marcujol i Maritxell Niederman. Precisament el títol Garot fa referència a un dibuix que es crea sense saber quin serà el resultat... Ens havíem allò equivocat tres, per palat de notícia. Ara sí, parlem dels pressupostos participatius de Pala Fragell Judit. L'Ajuntament de Pala Fragell preveu invertir 300.000 euros en aquestes 3 actuacions, amb una partida de 100.000 euros per a cadascuna. La proposta més votada està la creació de les unes verdes guiespais d'ombra amb 207 suports. Les segueixen la millora de l'accessibilitat de vorires i carrers, amb 181 vots, i la renovació dels parcs infantils, amb 121. Però els pressupostos participatius no només es limiten a les inversions, també inclouen una partida de 60.000 euros destinada a serveis activitats. En aquesta categoria la proposta més votada està la creació d'un mercat d'estagonia mà. També s'han seleccionat iniciatives, com una de celleria accessible per a tothom, i una campanya de civisme i tinença responsable de mascotes. El procés participatiu es va celebrar entre el 15 de setembre i el 15 d'octubre, amb un total decorant de propostes finalistes. I podien participar a totes les persones empadronades al municipi, això sí, majors de 16 anys. En total els pressupostos participatius compten amb una dotació de 360.000 euros. L'informe dels resultats proposa finançar 7 projectes que l'Ajuntament preveu desenvolupar al llarg del 2020. I ara sí, avui tenim una trista notícia en clau esportiva i és que el mà sí baixter desapareix després d'avui temporades del ciclisme femení professional. La falta de recursos econòmics, patrocinadors i suport institucional ha emportat el club emportanès a posar fi al projecte. La desaparició afectarà tant l'equip professional com el de formació, després d'una trajectòria en participacions en grans curses internacionals i més de 16 corredores promocionades, Sergi. El club emportanès de ciclisme femení ha anunciat al final del projecte una decisió que afectarà tant el primer equip, el mà sí baixter women's team, com el conjunt de formació Baixter Women's Academy. L'entitat posa així punt i final a una etapa dedicada a competir internacionalment i facilitar l'accés de joves corredores al ciclisme professional. El club assegura que no disposa de prop patrocinadors, material ni suport institucional per mantenir una estructura competitiva. El president del mà sí baixter Sergi Güell explica que el pressupost actual impedeix afrontar les curses nationals internacionals en les condicions necessàries. Segons Güell, les diferències de recursos respecte als equips rivals s'han fet cada vegada més difícils d'assumir. Malgrat aquestes dificultats, el mà sí baixter ha participat en algunes de les competicions més destacades del calendari internacional. Durant la seva trajectòria, ha pres part en proves, com la Volta Espanya, el Tour de Flandes, l'Estrat Viatj i la Flecha Balona. També ha aconseguit victòries en curses com la Volta Portugal i el Giro de la Tuscana. La formació de corredores ha estat un altre dels pilars del projecte i més de 16 ciclistes del mà sí baixter han fet el salts a equips de la màxima categoria internacional. Entre elles hi ha les catalanes Mireia Benito i Paula Blasi. L'equip havia nascut amb la voluntat d'oferir continuïtat esportiva a les joves ciclistes després de completar la seva etapa de formació. El recorregut professional va començar el 2019 i durant 5 temporades l'equip va competir en la categoria internacional per un canvi de normativa de la ferederació espanyola de ciclisme el 2024 va incrementar les exigències econòmiques. El club va passar les hores a la categoria nacional tot i mantenir la participació en algunes curses internacionals. I nosaltres, com sempre, els dijous hem de parlar amb l'Ignasi Arbat perquè avui concretament són estrelles de cinema, més que de series o l'Ignasi, com estàs? Què tal? Bon dia, com anem? Doncs estic molt emocionada perquè hi ha una estrena de cinema que em fa molta il·lusió i probablement saps quina és, perquè... M'ho imagino, sí. Soc una vida lectora i a part que m'agrada molt el cinema i la sèrie, també m'agrada molt llegir i em fa especial il·lusió, però començem parlant d'una pel·lícula que s'estrena a cinemes que aquesta em fa una mica de llu, llui, m'estan mirant el trailer abans i m'ha fet una mica de fàstic, però té molt bona pinta. Què em penses tu? Ja sabem que tenim pel·lícules de terror, és octubre, la setmana que ve no arribaran un grapat més, però ja ens comencem anticipant, ja tot el mes. I aquesta setmana és una barreja entre pel·lícula de superherois i de terror, que és aquesta que es diu Clifage. Enseñim-la. Enseñim-la. Què és el que et vol, senyor Keigen? Recuperar la meva vida. O sigui, fa una mica de fredat, eh? Jo... ara perquè el trailer és aquí molt maco, molt bé la cara perfecta, però li destrossen completament la cara, aquest actor, no? Sí, exacte, aquest actor i alguna cosa més. Aquesta pel·lícula és una cosa molt curiosa, perquè, per tant, el DCU, que és aquest nou univers criat, per gens gants, Warner, DC Studios, etcètera, que de moment hem tingut només dues pel·lícules, Superman, Supergirl i ara aquesta Clifage, que dius, què pinta aquesta amb les altres, si això no lliga per res? Clar, aquí hi ha una història d'arredera, que també potser és més interessant que la pròpia pel·lícula, perquè recordem que actualment les pel·lícules de Batman les està fent Matt Riff, que és un projecte que ve anterior, que no està integrat d'aquest univers, però per altra banda necessiten explicar que alguna cosa passa a Gotam encara que no hi hagi Batman. I agafen un dels dolents de Batman, que és Clayface, per explicar la seva història. Que és un actor, que és el Matt Hagan, que s'ha quedat desfigurat, imagina't un actor, que és el que millor, la seva cara, és la seva eina de treball, i es submet a un tractament experimental que li torna a la seva aparència anterior, però això implicarà també que pugui transfigurar-se en un monstre, que és aquest Clayface, que si heu llegit els còmics, ho heu vist a vegades, alguna sèrie de dibuixos animats, ambientada a Gotam, potser us heu trobat o coneixeu aquest personatge. I aquest projecte ve d'un guió anterior de Mike Flanagan, que ara precisament està triomfant amb la sèrie de Carrie, el que passa és que el seu guió Flanagan ja ha dit que no és que quedi poc, sinó que, bàsicament, queda la idea, perquè llavors això s'ha reescrit. Aquí tenim un director, que és James Watkins, que l'havia dirigit Flanagan originalment i al final de un projecte que ha marxat d'ell. Intenta portar el que és en el terreny del superheroi, que el terror, el body horror, sobretot que has vist que t'ha agafat una mica de lluio. Per recordar a pel·lícules com La Mosca, per exemple, aquesta transformació, recorda molt. Sí, però en fa una... És que hi ha una escena que apareix el trailer, que de debò, per aquells que no l'hagués vist, ostres, fa gafalló, impressiona. A mi m'impressiona. Anem... Digues-hi. No, res, res. La següent, que sé que en tens moltes ganes. Sí, perdona. És que tinc el trailer aquí preparat, que ja me l'he estat mirant a casa meva, jo, 3.000 cops, perquè tot el que tingui a veure amb l'univers, i n'hi ha hosti, m'encanta. I trobo que té molt bona pinta el nou film que s'estrena d'un llibre, que tampoc és tan, tan, tan conegut, que és sentida i sensibilitat. Esta casa es nuestro hogar, pero encontraremos otra como ésta, con el dinero que padre nos dejó. ¿Qué dinero? M'encanta aquest contrast entre la Marian, entre l'Elinor, m'encanta. O sigui, jo és una història que revisito de tant en tant. I, bueno, trobo que aquest nou film té molt bona pinta. Ara t'escoltaré i espero no canviar d'opinió. A veure, no puc dir res perquè aquesta precisament no l'he vista aquesta setmana encara, no? Vull dir, s'estrena demà, a veure... No, avui, avui, avui, 22 d'octubre, s'avança la estrena. Aquesta la podeu tenir avui mateix. A veure, jo, si també li tinc ganes, m'agrada gent a Austin. Crec que les seves adaptacions que es fan sempre són interessants, però, clar, aquí juguem amb un handicap. La pel·lícula de l'any 1995, dirigida per Anglí, amb l'Edwin, l'Emma Thompson, el Hugh Grant... És una obra maestra, aquella pel·lícula. Aleshores, esclar, a mi em costarà molt veure aquesta pel·lícula sense pensar continuament amb l'anterior, perquè és una pel·lícula perfecta. És a dir, no vull dir que no es puguin fer noves adaptacions, evidentment que sí, però, clar, per mi... Per mi el referent de sentir-hi sensibilitat és la pel·lícula del 95 d'Anna Anglí, que m'agrada, m'encanta, vull dir que és una molt bona pel·lícula. En aquest cas tenim un repartiment, evidentment diferent, d'Esi Edgar Jones, George McKay i la resta són, potser, tots més o menys coneguts, que a Triunel Valfe, per exemple, que hem vist en serés com un Blander, etcètera. Clar, aquí intenta, sobretot, concentrar-se més en la relació de les germanes, per donar-li un diferent. Sí, i recordem que hi ha bàsicament és aquesta història d'unes germanes que mora el pare i, aleshores, com... No rebenerén, sí, perquè... Exacte, l'única sortida que tenen a la vida és casar-se. Sí, sí. I casar-se amb algú que tingui caler, evidentment, per poder mantenir l'estatus de vida que tenien mentre el seu pare vivia, aleshores, bueno, veurem aquí com es va desenvolupant tota aquesta història amb amors, desamors i sobretot això, no?, les col·lícions socials, etcètera. Sí, sí. Ara canviem completament de registre, perquè hem de parlar de Will Wood. Se lo cuento otra vez. Siempre he pensado que este sitio tiene algo peculiar. ¡Ah! Como algo raro. ¡Pero hermano está ahí dentro y voy a encontrarle! Ostres, o sigui, se m'està posant la pell de gallina, perquè allò, la imatge... És una pel·lícula d'animació, eh? Però... No, no, és... D'animació i no només animació, és en stop motion. Que m'encanta més. I aquesta la vaig poder veure... Sí, la vaig poder veure la setmana passada, que estava a Sitges, ja la van projectar, i és una absoluta meravella. És a dir, per més una obra mestra, és més, no he vist mai un stop motion com la que veiem aquí. És absolutament extraordinari el que s'aconsegueix en aquesta pel·lícula, que la dirigeix Travis Knight, que mira, va començar en l'acció real amb una pel·lícula que vam veure aquest mateix any, que era Masters of the Universe, però amb Will Wood porta de treballant molts anys, perquè és una pel·lícula de stop motion de dos hores, 12 minuts, que a Malta costa fer un minut de stop motion, i, a més, és tot d'un detall brutal, tecnològicament, o sigui, gairebé no es nota l'animació, que és stop motion, perquè els moviments són molt fluïts. I naturals, eh? Sí. A vegades sembla que sigui animació 3D, quan no ho és. No sé si té alguna cosa de 3D en quant a fons i així, això ho ja hauria d'investigar, però bé, parlem que és una pel·lícula de like que és aquest estudi que ha fet pel·lícules com Coraline, Paranorman, Cubo i les dues cordes màgiques, vull dir que és un estudi... Fantàstiques. Boníssim, i aquesta pel·lícula, a més a més, que té una història que també és molt bona, que és que hi ha un món de fantasia on... tèpics mons de fantasia que tenen en aquest punt medieval, que hi ha animals que parlen i altres coses, i com una nena ha d'anar allà perquè, des d'aquest món de fantasia, algú s'ha agrastat, el seu germà ha patit i aleshores va a rescatar-lo. Part del seu jorígens també es troba en aquest món de fantasia, i haurà de descobrir el mateix temps que intentarà salvar el seu germà i descobrir que l'ha s'ha agrastat i per quins motius. És una pel·lícula, fins i tot, que té alguns punts adults. Però és una absoluta... guà, és una passada. És una passada, és una passada. Si s'ha de veure flipareu, jo encara estic amb la boca oberta després de veure'l. Va, i fem un repàs ràpid, el samurais i el prisionero. Pel·lí de samurais. Exacte, ja està, o sigui, una pel·lí de samurais, molt clàssica, perfectament. No hi ha manera de dir-ho. La dirigeix i Oshi Kurosawa, que és un director que havia fet J. Horror, que són pel·lícules de terror d'aquestes japoneses, que potser era una de les seves més conegudes. I ara ha fet una pel·lícula que ens retratrau molt el cinema que feia l'altre Oshi Kurosawa, la que era Oshi Kurosawa, que feia aquelles pel·lis de samurais amb la Guinegra, que tots recordem molt, ha intentat recuperar això. De fet, és una pel·li bastant teatral, o sigui, totes veu com bastant del curat, intentant emular precisament aquest tipus de cinema. I és una història en què s'han de resoldre tres misteris, com si fossin tres capítols diferents, però dintre d'una mateixa història, on van sorgint aquests tres misteris, i la Xina una mica ha agat a Cristi si li vols dir. El que passa que no és la típica pel·lícula de samurais que us imagineu, que hi haurà lluites, si hi ha ensenyors a la guerra, hi ha coses d'aquestes... No molt poques, ni molt poques. Bàsicament és l'investigació d'aquests tres misteris que xeren molt, moltíssim. Vull dir, xerren tant que potser a vegades... Sí, ballam. La pel·li és llarga. Vull dir que jo tinc els meus més i menys en aquesta pel·lícula. Exacte. Doncs Ignasi, ens tornem a retreure la setmana que ve. Gràcies per tot aquest repàs, i ja tornarem a parlar de senzill de sensibilitat. No pateixis. I tant, quan vulguis. Va, que vagi bé, Ignasi. Adeu, adeu. Adeu, seu, un abraçat... I nosaltres ens acomiadem aquí d'aquest supermatí que hem fet des de ràdio capital, ràdio... begull... ràdio visbal. I ens tornem a retrobar demà a partir de les 8. Adeu, adeu.