Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 22/09/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, són les 8. Bon dia. Últim dia d'estiu en temps d'estiu. Temperatures elevades i domini del sol. Bon dia. Com esteu? És dimarts 22 de setembre del 2020. 6 cruelles, monells i sense dormir de l'eure. Han vist sortir al sol quan passaven 5 minuts de dos quarts de 8 del matí. I ara mateix estan a una temperatura de 18 graus. Jo sóc la Maria Elzina i això és el Super Matí, el programa informatiu que com sempre fem des de Ràdio Capital de l'Anportar i que també se met des de Ràdio Visbal i Ràdio Begú. Entrem en matèria perquè avui hem de destacar que l'associació d'empresaris de platjaro reconeix que aquest no ha estat un any extraordinàriament bo pel comerç del municipi. A més a més seguim parlant de comerç perquè la comerciada arriba per primer cop a tot Catalunya amb 1.500 establiments i 40 associacions participants. I 6 institucions creen un consorci oncològic per coordinar l'atenció al càncer entre Girona i la Regió Metropolitana Nord. De seguida ampliarem tots aquests titulars, però a més a més avui parlarem amb el periodista Ricard Martín i l'il·lustrador Toni Venatge sobre la seva última publicació, el còmic, l'altre en portar. I com no, aquest dimarts és un dimarts d'iterari, i parlem de llibres amb la Maria Teresa Calabuz de la llibreria Cocut de Torruïlla, de Montgrí. De seguida repassem tota aquesta informació abans, però hem de fer un repàs als titulars de les notícies d'avui. Primer de tot, hem de saludar en Joan Coll. Bon dia, Joan. Bon dia, Maria. I és que l'associació d'empresaris de platjaro reconeix que aquest no ha estat un any extraordinàriament bo pel comerç. En una entrevista al supermati Manel Canadell, president de l'associació d'empresaris de platjadaro, ha remarcat que les dades de fluència turística no expliquen per si soles la realitat dels negocis. I saludem també en Sergi. Bon dia, Sergi. Què tal? Bon dia. Doncs la comerciada arriba per primer cop a tot Catalunya en 1.500 establiments i 40 associacions. La iniciativa, nascuda a les comarques gironines, amplia en guany la participació a les quatre demarcacions i suma a càmbres de comerç, organitzacions empresariales i associacions locals en una campanya conjunta per donar visibilitat al comerç de proximitat. I 6 institucions creen un consorci oncològic per coordinar l'atenció al càncer entre Girona i la Regió Metropolitana Nord. La nova estructura donarà cobertura a uns 2 milions de persones i inclourar una xarxa de nou hospitals, entre els quals hi ha l'Hospital de Palamós. Les 6 institucions sanitàries i de recerca han impulsat el consorci oncològic integral nord-catalúnia, que donarà cobertura a uns 2 milions de persones de Girona i la Regió Metropolitana Nord. L'objectiu és coordinar l'atenció al càncer i integrar-hi també la recerca, la innovació, la formació i la prevenció. I saludem ara la Carla. Hola, bon dia, Carla. Hola, Maria, bon dia. És que, a prop de 120 persones voluntàries, van retirar uns 200 quilos de residus del Litoral de Palafrogel. Aquest dissabte l'actuació es va concentrar al Port Palagri, al Llafranc i també a Tamarí. L'Ajuntament de Palafrogel organitza la jornada a netejar amb el Litoral des de l'àrea municipal de Mèdia Ambient. L'àrea de col·litat urbana també participa en aquesta activitat. I diverses entitats locals, centres d'inversió i empreses de caïac van donar suport a la iniciativa. Els voluntaris van actuar tant a les platges com dins del mar. I s'han feli d'aquí sol celebrar la segona edició del Festival de màgia Ganchó Màgic amb 3 dies de espectacle, Joan. La proposta impulsada i dirigida per la il·lusió d'aquí solenc, Marc Sàbat oferirà 3 dies d'actuacions, talles i activitats en diferents espais de la ciutat. Reunirà a més diversos professionals de l'il·lusió i unisme i convinarà propostes escènices, activitats al carrer i una ruta gastronòmica. I l'auditori i teatre espai ter de Torruella començarà el segon semestre amb unes 4.000 entrades venudes. 3 dels espectacles programats ja han exaurit totes les vocalitats disponibles, Carla. La temporada comença el pròxim camp de setmana amb non-sòlum. L'espectacle està protagonitzat per Sergi López. L'equipament encara desposa d'entrades per aquesta darrera funció. Els primers plens corresponen a Poncia i a les dues sessions de Muse Infant. L'olita flores protagonitza Poncia mentre que Muse Infant està pensat especialment per a nadons i les seves famílies. I saludem ara l'Anniol. Bon dia, Anniol. Bon dia, Maria. És que l'acompanyar elèctrica d'Arma actuarà a la sala a les veges de San Feliu de Guixols. El concert repassarà més de 50 anys de trajectòria del grup. La iniciativa programarà a prop de 45 concerts a Salas de Catalunya, a les Silles-Balear, a Cicastelló. I en setembre, omit la plena esportiva, perquè Francia Rondon ha guanyat aquest cap de setmana la primera bag hi ha l'ultra de Plajar-ho, Joan. La corredora, juntament amb l'altre finalista, Esther Fernández, s'ha disputat el campionat que ha acabat guanyant l'adleta local. A més, Francia Rondon és la primera dona que guanya en la categoria absoluta d'aquesta prova. I nosaltres ara anem a fer un repàs a la informació de més enllà de l'Empordà. El Tribunal Constitucional inicia avui l'últim tram de l'Amnistia, amb el recurs de Jordi Turull. L'al tribunal estudia el vist i prau definitiu a l'Amnistia per Malversació. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els exconsellers continuen pendents del Tribunal Suprem. El seu futur judicial encara depèn de la decisió final d'aquest tribunal. El jutge porta a Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, a judici amb jurat popular per malversació i tràfic d'influències. L'acusació popular demana 13 anys de presó per a ella i 6 per a l'assessora. Les defenses i la fiscalia en demanen l'absolució. Indignació per la retallada de places a l'alta velocitat entre llei de Barcelona, cada trajecte tindrà 100 places menys. Des d'aquest dilluns es perden unes 400 places al dia. La causa és la substitució dels trens habló per altres convois amb menys capacitat. Un home ha estat detingut pels muntanyans per atropellar i deixar en estat greu la seva exparella. Els fets han passat als palleresos. Aquest dilluns també ha mort una dona a qui la seva parella va estrangular amàlega la setmana passada. El govern destinarà 255 milions d'euros l'any per rehabilitar habitatges, sobretot en barris vulnerables. El pla Regenera surt de l'acord amb Esquerra Republicana per als pressupostos. L'objectiu és millorar els pisos i les cases i reforçar zones amb més necessitats. Denuncien el suicidi de l'Olga després del desnonament i qualifiquen el cas d'assassinat indirecte. L'exalcaldesa de Barcelona ha de colau a tornar a actuar com activista en un altre desnonament. Aquesta vegada, el d'una dona amb problemes de salut mental i amb discapacitat reconeguda. Les principals televisions als Estats Units han deixat de cobrir els actes de Donald Trump en protesta pel veto a diversos mitjans. La CNN, MS, ANAU i Político han presentat una demanda contra el president nord-americà per defensar la llibertat de premsa i la llibertat d'expressió. Els experts de les Nacions Unides avisen que els humans encara no tenen prou garanties per controlar la intel·ligència artificial. El panel d'experts publica el seu primer informe sobre el piratet d'OPNIAI a Hagging Face. L'expresident valencià Carlos Mazzon ha habitat respondre aquest dimarts a la comissió sobre la dona al Congrés. Ha dit que no parlarà fins que acabi la instrucció judicial i ha afegit que no està investigat. La decisió ha molestat la majoria de grups. Li han retret que no respongués durant l'emergència i que ara torni a esquivar les preguntes. I nosaltres, que tenim molta pressa per fer el repàs de la previsió meteorològica, per això saludem l'Izac Bilau. Bon dia, Isaac. Bon dia, Maria. Com anem? Doncs bé, perquè fa més fresqueta, però no sé si aquestes temperatures tan agradables es mantindran tota la setmana. Comencem aquest 22 de setembre, últim dia d'aquest estiu astronòmic, amb un temps pràcticament calcat el que vam tenir ahir. Tenim ara mateix una temperatura fresca a l'interior, entre 15, 15 graus a l'esvisval d'embordat, 16 graus a berges, una mica més baixa, 15 graus ara mateix, torroyo de mongri, però a la façana litoral, encara mantenim aquest ambient força suau, i tenim valors d'entre 19 o 20 graus, com per exemple, o la màxima, que destaca, ara mateix, tenim 22 graus i mig a Palamós i Sant Joan. Per tant, unes temperatures que seguiran a la banda alta de cara a aquestes properes hores, i és que avui esperem un altre cop que les valors màxims de temperatura estiguin entre els 28 i 29, o fins i tot 30 graus a l'interior, o fins i tot el podríem tenir algun 31 o 32 a l'interior. Per tant, calor, calor alta, és a dir, anòmala per l'època, ja no tindrem aquests valors d'ahir, i vam arribar a pràcticament als 35 graus a l'esvisval d'embordat, calor, és un dia força calit i calorós, però avui esperem que la temperatura baixi una miqueta més, uns parells de graus, però continuarem amb aquest ambient força calit, tot plegat amb pocs núvols i amb un ambient ben tranquil i ben essolellat, amb domini del sol. Destacar també aquesta mica de tramuntana molt tímida que tindrem, ben de Gregal, més aviat, al centre del dia a la façana literar, el que farà que la mar estigui una mica més múguda amb aquesta mica de Gregal. I com deiem, demà continua aquest... Demà dimecres arriba a la tardor, dimecres 23 a les dues i escaig de la matinada, arriba tenim l'equilòxid de tardor, i per tant, entre avui i demà, el dia durarà igual que la nit. Per tant, continuem aquest temps estigüent, molt grat, enti, la tardor. Doncs a veure si entra el temps de la tardor, que ja és el que toca. Isaac, moltes gràcies per aquests repars de la provisió meteorològica. Nosaltres anem a escoltar el comentari d'avui. I el comentari ens el porta l'Andreu Pané, què? Benvolguts, uients de Radio Capital. Ben tornades i ben tornats a la ràdio després de l'estiu. O si més no, espero que les vacances hagin anat molt bé. I parlant de vacances, aquest estiu m'he llegit i per què no dir-ho? M'he devorat, al llibre de la Marc Ames, no vingueu al poble a reposar, d'edicions d'Ela Geminada. Un llibre de reflexió, crítica i anàlisi sobre la situació dels pobles de l'Empord de Net i l'evolució de la vida en aquests. En primer lloc m'agradaria felicitar a dicions d'Ela Geminada i a la mateixa Marc Ames per haver fet un llibre pensat des de l'Empordà i escrit des de l'Empordà. Des de això que sovint, des de Barcelona, en diuen simplement territori. Un llibre que parla de gentrificació, de llengua, de turisme i de molts altres fenòmens, però que ho fa posant el focus en les particularitats del nostre territori. I aquest simple canvi de prisma ja explica una realitat que massa sovint queda al marge. Però més enllà d'aquesta lluança, crec que hi ha un altre element que fa d'aquell llibre una lectura essencialment interessant. I fins i tot un bon punt de partida per omorar. Una discussió que ja no hauria de ser només personal, sinó també comarcal i institucional. Perquè precisament el llibre posa a relleu aspectes que són essencials per entendre quin pot ser el futur dels nostres pobles i ciutats. Els pobles de l'Empordà ja no només pel turisme de masses, sinó també per fenòmens com l'anomenat exuda urbà, han patit i estan patint una sèrie de càmbits que els que hi vivim coneixem prou bé. I sovint ens centrem només en els sectors productius, en l'atern de bat sobre com diversificar l'economia de l'Empordà. Però aquell llibre, com ja està fent també moltes veus de la comarca, posa el focus en una altra qüestió. Com aquests fenòmens no només modifiquen i transformen en paisatges, sinó també les dinàmiques, les relacions i les formes de vida dels nostres pobles. La marca ens ho prenen molts exemples. Que d'entrada poden semblar anècdotics, silenciar campanes, tallar xisos públics, els festivals d'estiu al territori, la mofa dialectal, o convertir-nos simplement en la Jardí de Barcelona. Poden semblar el que diem, anècdotes, però potser són el símptoma d'un problema molt més profund. I això ens porta inevitablement a una discussió que crec que hauríem de frontar com a territori. Quin futur volem pels nostres pobles i ciutats? Cal que hi posem fre? Ens sembla bé deixar les coses que continuïm com fins ara? Ens agrada que els nostres pobles es devinguin escenaris, o volem continuar tenint pobles on hi hagi comunitat veïnat i vida durant tot l'any? Són preguntes que el llibre de la Marc Amps posa de molt a taula, i potser després de l'estiu és un bon moment per començar a parlar-ne. Per aquells que no ho llegeu aquest llibre de la Marc Amps, és una lectura gairebé obligatòria per entendre com es troba ara mateix tota aquesta situació a l'emportar i sobretot, com deia l'Andreu, aquesta reflexió tan important que s'ha de fer sobre com volem viure el nostre territori. Andreu, gràcies per el comentari d'avui. Nosaltres fem una pausa, escoltem una mica d'anuncis, i ara tornem. Aquest setembre celebrem els 10 anys del Montessori Palau Mungri en un joc molt especial. Busca els cartells en preguntes als establiments col·laboradors de Torruella, l'Estatit, l'escala i Palafrugell i participa-hi. Pots guanyar vals regal i obsequis per més de 200 euros. El sorteig serà el 2 d'octubre a la gran festa dels 10 anys. I esteu tots convidats! Més informació i inscripcions a MontessoriPalauMungri.com. Cançat de no trobar el que busques? Creus els i poc avariatat a l'hora de reformar? La solució la trobaràs al rei de la Rajola. Fa 32 anys que oferim qualitat a preus competitius en Rajoles, porcelànics, grès, manpares, glats de dutxa, barbacoas i molt més. Som el magatzem més gran d'Europa, més de 25.000 articles i 450 models en exposició. A més, disposem d'estoc immediat perquè puguis començar la teva reforma sense esperes. Descobreix les nostres ofertes. Visita'ns a Medinyà, viure d'Empordal, Palafolls, o truques al 972-49-83-12. El rei de la Rajola. Més varietat, més estoc. Millor preu! Necessites millorar un procés industrial o desenvolupar un nou projecte a la teva empresa? A InnovAElect som el teu equip d'innovació i disseny, transformant idees en solucions tecnològiques reals. Amb record i atenció al detail. InnovAElect, l'enginyeria que t'ajuda a impulsar la teva indústria. Informa-te en el 652-513-443 o entra a innovaelect.com. La Jana necessita una peça que ja no es fabrica. L'Enric vol prototypar i produir en petit format. I la Núria busca tapes personalitzats per als seus clients. Tots 3 han trobat la solució, la impressió 3D de Copicat Girona. Dissenyem i imprimim en 3D, adaptant-nos a cada necessitat. Prototips, peces únicas o petites sèries amb precisió i rapidesa. Descobreixo a Copicat.cat o truca al 972-415-15. A Copicat Girona donem forma a les teves idees. Hi ha llocs que es gaudeixen i llocs que es recorden. Al costat del port de l'Esterti, davant del mar, descobreix restaurant al Madallot. Combina-sí del bon Palabai les bones vistes. Al Madallot, el producte de proximitat és el protagonista. Bones tapes, menú de migdia, menú de nit... i el nostre espectacular, Xulator. Restaurant al Madallot, autèntica cuina casolana mediterrània, amb la mateixa direcció del reconegut restaurant Camalot de Torruella. Segueix-nos a Instagram. Al Madallot, jo vagis tartit i fes la teva reserva. Al Madallot, un lloc per pensar-hi. En 25 anys han canviat moltes coses. Han canviat pobles. Han canviat maneres de viure, de comunicar-nos i de mirar el món. Durant aquests 25 anys han nascut cançons, han crescut artistes, han aparegut nous sons i s'ha construït un paisatge musical propi. I ara volem celebrar-lo amb una nit única. 17 31 d'octubre, a les 7 de la tarda, a la plaça del Castell de Peratallada, vin el concert 25 anys de paisatge musical en Port d'Anès, el gran concert dels 25 anys de Radio Capital. Amb la Black Music Big Band, Masoni, San Josex, Fetus, Diversiones, Jofrà Bardagi, Neus Mar, Els Cremats, La Copla Bisbal Jova, Clóer Riembau i Joan Robau. Una nit per tornar a escoltar les cançons que ens han acompanyat i descobrir com sona l'emportar avui. Reserva la teva invitació gratuïta a RadioCapital.cat. Organitza RadioCapital i la Fundació Casa de la Música del Gironès. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Giró en el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Forallac, Movente y Sarfa, Estrella Dam i el Club Nàutic de l'Estatit. I com no cal canviar, seguim parlant de l'emportar perquè el passat 16 de setembre es va publicar el còmic, l'altre emportar, una història d'horror folc ambientada en els anys 90 que segueixen dos adolescents que pateixen les conseqüències de jugar amb la màgia negra durant la nit de Sant Joan. Per parlar d'aquest nou còmic i de la història, ens visita el seu autor, el periodista, Ricard Martíni, també l'il·lustrador Toni Vanaix. Bon dia, tots dos. Benvinguts aquí al Supermatigra, si és per ser-hi. Bon dia. Què tal, Anna? Bon dia. Doncs esclar, com ens inspireu, no?, per crear aquest còmic, aquesta història, que parla de l'altre emportar, aquest emportar que no és d'apostal, aquest emportar que no és el que potser estem més acostumats a veure, però que també existeix, com neix aquesta història? Això és el Ricard. Home! Exacte. Mira, jo la veritat, tenir un parell després de tota la vida, escrivint periodisme i no ficció, etcètera, se'n va fer que entre cella i cella va poder fer algun esforç de ficció que tingués com que fos de cent mes. Vaig escriure un parell de contes de terror, ambientats en aquest emport que estem parlant, no de cares bé, de carreteres abandonades, de bars una mica sordits i cúters, que en definitiva és el que vam trepitjar tots, la majoria de joves i de classe mitjana, una mica més amb el que vivíem per allà. I això vaig estar passejant per editorials. Els vaig enviar també entre moltes altres, els vaig enviar al finestres, que no fan llibres de ficció, fan còmics, però l'editor l'Optavi em va dir, escolta, aquí pot ser, tenim una cosa, aquí pot ser jo en material que val la pena, que et posa en contacte amb el Toni Benegis, que és un autor que conec, admiro i respecte, i va anar un dia a fer unes birres, va per la Roma i fot-li. Com va estar aquest treball conjunt? Quan arriba la història, Toni, esclar, no sé si l'inspiració és ràpida o vas haver-hi de donar allò unes voltes per crear tota l'il·lustració del còmic. Bé, hi ha sempre un procés de agafar la idea. Primer és el que diu, no? Ens va l'Optavi que va ser l'editor de finestres, acabava d'agafar les regnes d'editorial i volia publicar autoria d'aquí, jo ja ho havia publicat en diversos còmics, i em va dir, buscaré alguna cosa per fer un tu i tal, i em va presentar a veure que el tema em podia agradar, i evidentment em va agradar. Vaig a llegir el rabat, i el Ricardo em va passar un petit plot de personatges i unes petites pàgines, i és trobar un estil dins del meu estil, evidentment, però que s'ha de cuinar tota aquesta aventura. I és el primer punt, trobar l'estil de dentintat, la base de color que vols treballar, i a la que tires, aleshores, va sortir tot molt fluid en aquest sentit. Mm-hm. M'estic mostrant una cosa que ha de fer molt pròpia, mentre estàvem a mig procés de llot amb viu, i jo em torno a les pàgines esbossades, i va dir que això serà Strangers Things en català. Tomà, que com a petit, moltes vegades, ja la petita excepció que això passa més aviat a finals dels 90, però bé, està bé. I em va agradar una cosa que vas dir molt l'altre dia, Toni, que es digui que no cal que estiguem casats per passar-nos-ho bé una estona, i realment ens ho hem passat. Exacte. Ens ho hem passat bé. Ostres, està molt bé el vincle, no? Vull dir, treballar així fan que neixin aquestes històries, no? Però el comi comença, no?, quan aquests dos joves fan allò... juguen amb la màgia negra aquesta nit de Sant Joan. És clar, quines conseqüències comporta tot això a nivell d'evolució del còmic, perquè poden passar moltes coses, no? Home, bé... El que passa és això, no?, que... que desperten l'infern, per dir-me manera, no? O sigui... passa allò que feien tots els joves, aquella època, en el cementiris, doncs passava, i passava la nit amb la colla, i a veure si trobaves l'amiga, s'apropava més del compte, i donar-li la volta i donar-li aquest toc fantàstic, no?, que jo crec que és la gràcia com ell, bueno, les moltes gràcies, perquè té moltes lectures, no?, però la gent aquesta per fantàstica és una de les que em va fer enganxar-me, ràpidament. Ricard, no sé si... La sensació d'aquesta... Si una cosa, a mi, que és la literatura fantàstica, allò que diuen els trobs, els motius, un dels que m'agrada més són el de, diguéssim, el pacte amb el dimoni que surt malament, el fatil·le maldestre que fa un ritual que li surt com el cul, vaja. I que, en aquest sentit, hi ha l'al·lusió aquesta de l'Ester Krauli, de la magia sexual, que ells exerceixen en plena explosió hormonal a la CEM de Madrid, en voluntària, que, a veure això, l'Ester Krauli, bàsicament era un gran embeucador i que feia que la gent es cregués que el que estava per patroni era màgic, en aquest sentit és tot aquest terreny dents de l'adolescència que no saps on va, i és una mica per aquí, la cosa. Clar, no sé si el parlar d'adolescència, aquest còmic està destinat a un públic jove adolescent o és accessible a altres públics, és a dir, a vegades, quan parlem de còmic, tenim la mala concepció, que es dirigeix cap a aquest públic, però és un gènere, potser, més obert, en aquest sentit. No sé, Ricard, Toni. Sí, evidentment. A veure, a part que els protagonistes d'adolescència també són adolescents dels 90, no? Aleshores, jo crec que els adolescents dels 90 ja tenen canes tots i alguns han perdut molt de pèl, i t'agraden dirigir-te ells, perquè sentiran interpel·lats directament amb aquesta jove, en tot jo, crec. Home, sí, amb certa manera, sí. Però és clar, el fet que sigui un còmic protagonitzat per adolescents i tingui com una certa imatge novel·la de creixement, de protagonistes que evolucionen, que apadajen les agències que tenen, tampoc és que ens estiguem comparant a Francis Fordcópola, però, per exemple, la llei d'adolescència està paradolescència, no era una pel·lícula, no era una pel·lícula en absoluta adolescent. Però sí que hi ha reflectiments, algunes paridesies i manies que, diguéssim, d'aquestes de la primera joventura. És clar, davant de tot això, vull dir, el còmic va sortir el 16 de setembre, vull dir, que fa relativament poc. No sé si hi hau robotelló o fítback del públic, si hi ha gent que ja us ha contactat per dir què els sembla, com m'han viscut la història. No sé si la sensació general és que hi ha hagut una bona rebuda. Oi tant. Mira, jo et diré què. Digues, digues, que et tallo. A mi m'ha fet molta il·logia, és que, clar, surten moltes referències a figueres i a temes i a situacions viscures, quan jo era molt jove. I clar, i el còmic, li he passat a l'any llegit, amics meus de Barcelona, que tenen zero connexió amb aquests relats, a aquesta situació en lli, i escolta'm, em dic que el que les he encantat i que és un girar pàgines, un re a l'altre, que en aquest sentit jo el que m'interessa és aconseguir amb en Toni que poguéssim fer una cosa amb molt de ritme i que enganxes molt. Perquè és que jo, quan agafo, soc un màbil acte de còmic i de novel·la fantàstica i quan agafo una cosa d'aquestes, jo el que vull és que em enganxi i que vegi girant pàgines. Ah, Richard. Ai, Toni, perdona. Jo soc el Toni. Doncs bé, doncs sí, sí, sí, a veure, d'aum en què ens estan dient els nostres editors, la venta estarà en força bé perquè estan a la setmana del llibre, i diuen que és dels més benus que tenen aquests moments en la situació de paradesta, i les crítiques que hem anat revent a través d'internet i tal d'un moment són molt positives, o sigui que estem contents, sí, sí, perquè... Bé, sempre que deixes anar una cosa tens dubtes, encara que... Jo estava... bueno, no sé, jo crec que estava convençut que ens havíem passat bé i que el que havíem fet era divertit i que funcionava, però les crítiques que estem revent són barca per aquest camí i són bones. Ja per acabar m'agradaria parlar del sector del còmic català. Vull dir, ara mateix estem en plena setmana del llibre, però no sé com veieu aquest sector, no sé com veieu la salut del còmic català. Vull dir, és bona com la percebeu vosaltres? Bé, el còmic i el català i el còmic en general ha sigut una situació precària fa temps, però des de fa una temporada, doncs realment estan sortint moltes obligacions en català. Una... perquè la Generalitat de l'any 2020, si no m'equivoco, va donar una subvenció a uns editors, però el que va passar és que era per als editors, per tant el que es feia era molt traducció, que també està molt bé, però es feia poca autòria. I darrerament comença a ver-hi... Jo recordo ja quan vaig treure les excreves aventures de Francesco Jols, que ara... perquè és còmic adult per a català. També és molt diferent que el còmic amb català, el juvenil infantil sempre ha tingut tirada, també molta traducció, però ho hi ha l'històric. Però el còmic més de gènere i més per públics més adults i tal, estava molt desaparegut. I realment sembla que hi hagi com una... com una nova sortida, no? S'en parla més, en surten més, hi ha més autors que es publicaran aquí, que no han de publicar fora, però després està publicant aquí. Per tant, és un moment agradable, perquè és un moment, vull dir o no, que segueix sempre caritzat, però sí que hi ha un repunt que pot ser que vagi bé, que va ser que ara apareix la iaia i a veure què passa. Esperem que no gaire cosa amb la iaia. Enric, no sé si la teva sensació és la mateixa. Home, a veure, clar, jo és que, diguéssim, en el mitjà del còmic, em guanyo la vida de ser bé, en efecte, el fets de periodista, però la jo com no he vingut al mitjà, i sobretot com a usuari lector, el que diria és que estic amb Antoni. Trobo a faltar més còmic de gènere català i en català. Saps? Trobo a faltar passar per la llibreria i veure més propostes com l'altre emportar, o esperem que deixem pensar, per exemple, arraïd als cargols o la senyora Maria i els vampirs, que baixa, que tots aquests que sí, tots són de finestres. O sigui que en aquest sentit, suposo que la nostra editorial està fent una molt bona posta per un nínxol, que és el còmic fantàstic en català, perquè sí que tingui una certa pretensió, mainstream, que s'ha d'omplir la llibreja. Doncs ens quedarem amb aquesta reflexió, Ricard, Toni, moltíssimes gràcies per passar per aquí, per Radio Capital. Estarem molt pendents de seguir-vos amb aquest lli, amb aquest còmic, l'altre, emportar, amb aquest còmic, que jo crec que donarà molt a parlar i que segur, segur, de ben segur que passa per aquí. Puc fer una petita... Puc fer una petita cosa de product placement. Doncs ja que som a Radio Capital, només afegir que aquest és un còmic a qualsevol persona, que hagi creigut a finals dels 80, a meitat dels 90, i visc a l'emportar, trobarà moltes picades d'un còmic, si ens coneixiu, i segurament també a molts petits instants d'horrors amagats a la cotidiana i d'aquesta tan bonica emportar, si he que... que ja ho poden comprar. Se'ns ho deixem aquí. Exacte. Molt bé, doncs, Ricard, Toni, gràcies, i tornem a parlar ben aviat. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Finca. Salut. Salut. I nosaltres, quan passa un minut i mig de dos quarts de 9 del matí, continuem el rapàs informatiu aquí, des de Radio Capital, i també en emissió des de Radio Bisbal i Radio Vacu, perquè l'associació d'empresaris de Plaça Arru reconeix que aquest no ha estat un any extraordinàriament bo pel comerç en una entrevista al supermatí de Radio Capital Manel Canadell, president de l'associació d'empresaris de Plaça Arru. Ha remarcat que les dades de fluència turística no expliquen per si sols la realitat dels negocis, Joan. El president dels empresaris diferenciaixi entre el nombre de persones que visiten el municipi i la capacitat de despesa que tenen. Segons explica que actualment hi ha molta fluència pels carrers, però això no sempre es tradueix en un moment de les vendes dels comerços, restaurants o hotels. Naturalment, quan la gent va de vacances, és quan potser fan més despesa que durant el dia a dia. I això nosaltres ens convé, perquè nosaltres som un lloc de vacances, però sí que la tendència és que, darrerament, ve moltíssima gent les dades de fluència pugen, però realment això no es tradueix amb una major facturació dels establiments. Per mesura l'activitat comercial, el Canadell destaca tres indicadors, quanta gent passa per davant d'un establiment, quanta hi entra i quanta etiqueta s'acaba fent. Canadell considera que la capacitat de despesa de les famílies és un dels elements que expliquen aquesta situació. La conjuntura econòmica i la menòdisponibilitat de diners, pel consum, tenen un impacte directe en els negocis. Segons Canadell, a més, aquest no ha estat un any extraordinàriament bo des del punt de vista comercial. No ha sigut un any extraordinàriament bo, que el tenim a compte a diverses dades i a diversos factors, aquí no només ens hem de quedar com passa habitualment des dels ajuntaments, que no no no n'ha d'anar de fred, i que no té massa significat amb la quantitat de visitants, perquè si parles amb el president d'una associació d'empresaris, això és una dada que és bastant secundària, perquè realment el que nosaltres ens acompanya i ens interessa és que hi hagi cifra de negoci. En aquest sentit defensa que no es tracta només de treure més visitants, sinó de aconseguir un perfil de visitant amb més capacitat de consum. També apunta que el context internacional pot influir en l'arribada de turistes. Aquesta estiu, per exemple, les bones temperatures a altres zones d'Europa, poden anar a fer que alguns visitants optessin per quedar-se més de prop de casa. Una de les activitats consolidades de l'associació d'empresaris és la botiga al carrer, que aquesta temporada ha tornat a reunir entre 60 i 70 establiments. Canadella explica que l'edició d'estiu va registrar una bona fluència i més predisposició a comprar, tot i que les expectatives de negoci eren superiors. L'associació preveu continuar organitzant aquesta activitat, que considera una de les principals del seu calendari. I la comerciada arriba per primi cop a tot Catalunya amb 1.500 establiments i 40 associacions. L'iniciativa n'escuda a les comarques giro-nines ampli, en guany la participació a les quatre demarcacions i suma canvres de comerç, organitzacions empresarial i associacions locals en una campanya conjunta per donar visibilitat al comerç local, Sergi. La comerciada manté una mateixa imatge i unes dades comunes, però cada municipi prepara una programació adaptada al seu teixit comercial. Hi haurà activitats, promocions, dinamitzacions i sortejos als establiments participants. Entre les poblacions el veig a emportar, que s'hi ha adherit, hi ha l'avisbal d'emportar, l'estartit, pels frugells, pels mosos, Sant Antoni de Calonja i Sant Feliu de Guixos. La celebració permetrà identificar els comerços participants en valaments decoratius comuns. El responsable de comerç de la Federació d'Organitzacions empresariales de Girona, Albert Gómez, defineix la iniciativa com una campanya per reivindicar el paper del comerç local en la vida dels pobles i les ciutats. La subdirectora general de comerç, Anna Franco, destaca que aquesta cooperació contribueix a reforçar el comerç de proximitat com el motor de cohesió i activitat econòmica. La comerciada ha anat creixent amb el temps i ara el projecte arriba a les quatre demarcacions catalanes i duplica el nombre d'associacions respecte de l'edició anterior. També incorpora municipis de costa i d'interior, capital i poblacions petites. Un dels principals atractius seran els sortejos de val regal per valor de milers d'euros que es podrán utilizar als comerços participants. La programació i els establiments adherits es podrán consultar al web de la comerciada. I si les institucions creen un consorci oncològic per coordinar l'atenció al càncer entre Girona i la Regió Metropolitana Nord, la nova estructura donarà cobertura a uns dos milions de persones incloureu una xarxa de nou hospitals, entre els quals, l'Hospital de Palamós. Les institucions sanitàries i de recerca han impulsat el Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya, que donarà cobertura a aquests dos milions de persones. L'objectiu és coordinar l'atenció al càncer, integrar-hi també la recerca, la innovació, la formació i també la prevenció, Sergi. El nou consorci participaran el procés de certificació europea com a centre integral del càncer. L'iniciativa europea ja l'ha designat com un dels projectes pilot que han de desenvolupar aquest procés de certificació. El projecte s'emmarca en el pla europeu de lluita contra el càncer i aquesta estratègia europea planteja que, abans de l'any 2030, el 90% dels pacients europeus puguin rebre atenció en organitzacions d'aquest tipus. L'Oncològic Mèdic Ricard Masia serà el director del nou Consorci. Segons Masia, la nova estructura ha de permetre millorar el treball entre especialistes i establir nous indicadors de qualitat. També es preveu crear protocols comuns entre els diferents centres hospitalaris del territori. L'àmbit d'actuació del Consorci registra cada any uns 9.000 nous diagnòstics de càncer i també s'administren prop de 80.000 tractaments sistèmics, es fan uns 4.000 tractaments de radioterapia i unes 4.000 cirurgies oncològiques. El Consorci vol potenciar igualment els assajos clínics i la recerca aplicada. L'objectiu és facilitar que els eventos científics arribin més ràpidament a la pràctica assistencial. La xarxa inclourà 9 hospitals del territori. Entre aquests hi ha l'Hospital de Palamós, l'Hospital de Santa Catarina, l'Hospital de Figueres, l'Hospital Sant Jaume de Calella, l'Hospital Dolot i Comarcal de la Garrotxa i l'Hospital Comarcal de Blanes. I prop de 120 persones voluntàries van retirar uns 200 quilos de residus del Litoral de Palafrogèlia, que en dissabte. L'actuació es va centrant al Port Palacri i a Franca i a Tamarí. L'Ajuntament de Palafrogèl organitza aquesta jornada netegem el Litoral des de l'àrea municipal de Mèdia Ambient. L'àrea de qualitat urbana també participa en aquesta activitat. Diverses entitats locals, centres d'inversió i empreses de Càllag van donar suport a l'initiutiva. Els voluntaris van actuar tant a les platges com dins del mar i la jornada va culminar 3 grans modalitats de netejo. Una part dels participants va recórrer les platges de peu. Altres voluntaris van treballar sota l'aigua i també van participar persones amb caillac i una persona amb padel surf. Alguns voluntaris van fer la neteja a mulleres i tub respirador. Prop de 46 submarinistes van participar en l'operatiu. Unes 60 persones van treballar des de terra i prop de 20 participants van utilitzar caillacs. Els voluntaris van trobar sobretot amb polles en basos de plàstic llenus i taps i també van recollir fragments de plàstic porix pan, burilles i tub alloletes. La neteja també va permetre retirar fills, alms i altres restes relacionades amb la pesca. Tot el material es va separar després de la jornada i els residus recollits van acabar la desiglaria municipal de Palaforgèl. Aquest procés permet gestionar cada material segons les seves característiques. La iniciativa també vol reforçar la conscienciació sobre la protecció de Mèdia Marí mentre que l'organització vol reduir l'abandonament de residus als espais marins. La jornada va mobilitzar entitats dels tres núcles costaners del municipi. Carazona va comptar amb la participació de les seves associacions i centres vinculats al mar. El Port Palagri i van col·laborar Posaidón-Divín Castabrava i l'Associació de Veïns i Amics de Calella-Palaforgèl. A Llafrang hi van participar Tritón-Divín Turís Cierbeis i l'Associació Cip Cèl de Veïns de Llafrang, mentre que a Tamarí ho hi van col·laborar a l'Associació de Veïns i Amics de Tamarí i el Club Nàutic de Marí. També van participar a Astolis Divais i el Club d'Inversió Biologia. La neteja del litoral té una llarga trajectòria a Palaforgèl. Diverses entitats locals han impulsat aquestes accions durant les últimes tres dècades. A Tamarí, les primeres iniciatives de protecció del fons marí van començar fa més de 30 anys. L'Associació d'Amics del Núclei va impulsar aquestes primeres accions. Per la seva banda, a Llafrang, celebra jornades de neteja de manera continuada des de fa més de 20 anys. Calella manté aquesta activitat des de fa més d'una dècada. Tamarí ho va recuperar a la seva jornada de neteja, i ho fa a aproximadament dos anys. Una recuperació que va permetre unificar l'activitat als tres núcles costaners. I Sant Feliu celebra la segona edició del Festival de màgia Ganchó Màgic en tres dies d'espectacles. La proposta està impulsada i dirigida per l'il·lusionista Ganchó Marc Sàbat. El programa oferirà tres dies d'actuacions, tallers i activitats en diferents espais de la ciutat. Reunirà diversos professionals de l'il·lusionisme i combinarà propostes escèniques, activitats al carrer i una ruta gastronòmica, Joan. La programació començarà divendres 25 de setembre amb un espectacle de Marc Sàbat a l'escola Baldirir de Xac. La jornada continuarà amb una actuació d'isla Ruta de Restauradors del Mar Blau i un sopa temàtica al restaurant Casa, Elisa. La nit acabarà amb una sessió de màgia per a públic adult al local Estei. Disabte concentrarà bona part de les activitats del Festival amb espectacles tallers de màgia i actuacions en establiments de restauració. L'escola de música acollirà dues sessions formatives, a càrrec de Quim Carpio, mentre que el casino a la Constància oferirà diverses funcions de Josep Vidal i Miquel Busch. La programació també sortirà al carrer amb Álvaro Oreja, que presentarà l'Orella Màgica a la Rambla i a la Plaza Salvador Espriu. Al llarg del dia, la Ruta de Restauradors passarà per 12 establiments de la ciutat i el programa es tancarà amb una naveçació nocturna de màgia, el pícaro. I d'un menj de 27 arribarà al final del Festival, amb noves actuacions als establiments participants. La jornada incloreix el espectacle de la milagra de Maria Pérez a la sala Las Vegas, i la proposta hi tinarà al jeli cadàver de Felix Brunet pels carrers a San Feliu. La proposta combina així les actuacions en equipaments i espais públics, amb una ruta per bars i restaurants. L'objectiu és fortar la màgia a diferents punts de San Feliu de guixuls i mantenir activitat durant tot el cap de setmana. I l'auditori teatre Spider de Torruella començarà el segon semestre amb unes 4.000 entrades venudes. 3 dels espectacles programats ja han exaurit totes les localitats disponibles. La temporada començarà el fons de la ruta de San Feliu, i el pròxim cap de setmana, amb non-sòlum, l'espectacle està protagonitzat per Sergio López. L'equipament encara disposa de les darreres entrades per aquesta funció. Els primers plans corresponen a Poncia i a les dues sessions de Músinfán. L'Holita Flores protagonitza a Poncia i Músinfán està pensada especialment per Nadons i les seves famílies, Carles. El teatre tindrà un pes destacat durant els pròxims mesos. L'especte era preparat una programació amb comèdies teatre musical i propostes de caràcter històric. L'equipament col·labora amb el festival Tempura d'alta en dues d'aquestes obres. Una d'aquestes propostes és Poncia, mentre l'altra és Perfectes Desconeguts. Aquesta obra adapta al teatre la pel·lícula perfecte i discónigut. El cineasta Paolo Jovenense va dirigir la pel·lícula original, mentre cada bitxelba es dirigeix a aquesta adaptació teatral. I el repartiment inclou Marta Bayarri, Biel Durant, David Verd i Julià Monins, i també participen al Verplat, Vanessa Segura i Cristian València. La programació teatral també incorpora plaer culpable, una comèdia que està protagonitzada per Mar Ullamolins i Francesc Ferrer. L'espai ter també representarà una idea genial, una comèdia que reput dos premis molt lliure. El repartiment compta amb Lluís Villanueva, Franca Abdet, Susana Caranatxa i Anna Adconta. Una altra proposta serà Pugentí Cast Obert. Jordi Pérez dirigeix l'espectacle i Marc Pujol, Carme Sánca i Barbara Roig formen el repartiment. L'obra parter és de llibre del periodista Jordi Planella. El llibre analitza les irregularitats del procés judicial contra Salvador Pujantíc, el jove militant anarquista que va ser executat durant els últims anys de la dictadura franquista. El teatre musical també formarà part del cartell. I Llorna i Primetal, però a la terça porten a la natura o ella l'espectacle, Madness, una proposta que barreja humor, música i interpretació. La música també tindrà una presència important durant aquest segon semestre. Marc Perrot actuarà al costat del quartet Brossa i els artistes presentaran un espectacle a la conjunt basat en la música d'autor. Per la seva banda, la companyia elèctrica Dharma presentarà la Dharma a un pam. El concert plantegi una relació molt directa entre els músics i el públic. L'actuació tindrà lloc al vestíbul de l'espai ter i aquest espai assumirà així una nova funció escènica. El públic podrà situar-se molt a prop dels músics durant l'actuació. Podeu consultar la resta de la programació de l'espai ter a la web de Radio Capital.com I seguim parlant de la companyia elèctrica Dharma, que actuarà el 26 de setembre a la sala a Las Vegas de San Feliu, dins el nou cicle de concerts directes Estrella d'Am150. La banda serà una de les formacions encarregades d'obrir aquesta programació especial, en Iol. El concert permetrà repassar més de 50 anys de 3 joc d'octòria musical de la formació catalana. El reportòri combinarà cançons recents amb alguns dels seus temes més coneguts, com la presó del rei de França, resistir es vença, o la gent vol dir-ho. La companyia elèctrica Dharma va iniciar la seva trajectòria amb una proposta basada en la fússia de la música tradicional amb el gesti al reprobaciu. La formació acumula 26 àlbums i ha actuat també en escenaris internacionals a llarg de la seva carrera. El concert de San Feliu de Guix-Uls forma part de directes Estrella d'Am150, un cicle impulsat per Estrella d'Am i l'associació de sales de concerts de Catalunya per commemorar el 150è diversari de la serbesera. La programació es desenvoluparà entre el 18 de setembre i el 30 d'octubre. El cicle reunirà a prop de 45 artistes en 45 concerts, a sales de diferents ciutats de Catalunya, a les illes Balears i Castelló. El cartell combina artistes amb una trajectòria consolidada i propostes emergents de la escena musical actual. Entre els nous programats hi ha Miki Núñez, que era l'Aoz, Makako, Maruha Limón, Kimiportet, Su, Alfred Garcia. Fades, Esben Lama, Dorian i La Pegatina. La situació em recorrerà en diferents esters musicals, des del pop i l'indi fins a la música urbana, electrònica, el mestissenya i les músiques de rango. El cicle també posa el focus en el paper de sales de concerts dins del sector musical. Els seus impulsors destacen la funció d'aquests espais en el desenvolupament dels artistes. Facilment durant les primeres etapes de les seves canvires, sales permeten als músics provar repertoires, treballar als directes i establir una relació propera amb el públic. La iniciativa vol reivindicar aquests equipaments com espais culturals vinculats al creixement de la música en directe. A San Felio de Guixos, la sala a Las Vegas acollirà així una de les primeres actuacions en directe. La companyia elèctrica d'Arma hi presentarà una selecció de la seva trinetòria i dels temes que en marquen la seva història musical. I Francis Rondon ha guanyat aquest cap de setmana la primera baggy-ar-ultra platja a Arula Corredora juntament amb l'altre finalista Esther Fernández. S'han disputat el campionat que finalment acaben guanyant l'atleta local. A més, Francis Rondon és la primera dona que guanya en la categoria absoluta d'aquesta prova, Joan. La Corredora ha aconseguit completar 43 voltes a un circuit de 6,7 quilòmetres, la distància virtual de les baggy-ar-ultra. Això suma un total de 288,34 quilòmetres. Així l'atleta local ha superat el record català de voltes que fins ara tenia Esther Fernández amb 31 voltes. La primera baggy-ar-ultra platja d'Aru, a part de tenir el primer duel, ha acompat amb 201 corredors. Va ser la volta 33 que va abandonar el darrere home, llavors el duel entre les dues dones va llargar-se 10 voltes més. L'esforç de Francis Rondon i Esther Fernández ha sabit per col·locar-se en tercera i quarta posició de la clasificació general femenina a nivell espanyol. Una baggy-ar-ultra és una cursa d'ultra resistència en què els participants han de comprar un circuit de 6,7 quilòmetres, la distància equivalent a 4,67 milles, cada hora en punt de forma ininterrompuda, fins que només queda una persona en peu. Qui guanya ha de ser l'únic corredor que ha pas de complotar una última volta en solitari. I avui no sé què ha passat, però avui ha tornat a ser un supermatí molt literari, i no podem acabar-lo d'una altra manera, que anant fins a la llibreria cocut de Torrella de Montgri per parlar amb la Maria Teresa Calabús. Bon dia, Maria Teresa. Hola, molt bon dia, tothom. Com estàs? Espero que el dimarts provi bé. Molt bé, molt bé. A mi ho sento per la gent que té molta color, però a mi que l'estiu és llargui, m'agrada, perquè em passa volant i així és el que em fa a un punt disfrutar. Doncs tu i jo no en queixem pas, perquè jo... No en queixem, no ens posem d'acord. Jo tinc ganes que arriba el fred ja. Doncs bueno, ja arribaràs, ja ho veuràs, i quan arribi el fred ja estem per llegir, perquè les distraccions més larges el dia més curt i comencem ja una mica més aviat agafar els llibres. Exacte. I parlant de llibres? Sí, exacte. Ja t'he dit on anava, amb avui. Sí, m'ha sorpresa, perquè anem de viatge força lluny. Ens anem a Txile. Ens anem a Txile. Mireu, us vull parlar d'un llibre que ha sigut una mica que s'ha oblidat de rebot, perquè ha sortit últimament un que es diu Aires de Família, que és una història passamigà, en Roma i tal, i és la història d'un professor de literatura que solter solitari i una mica esquerp, que de sobte s'ha de fer càrrec d'un nen de uns 11 a 12 anys. I va recordar les novel·les que he llegit en el temps, i que podien hi ha més, però em via llegir tres, jo que eren al mateix cas, és a dir, homes, que biològicament no han tingut fills, que fins i tot no estan en parella, molts solitaris, que d'alguna manera s'ha de posar la responsabilitat d'ajustes, un que és un rigon que se'n va a fer una pel·lícula, d'en Xiu Gran, que es diu una mena de pare, d'un escriptor anglès que és Nick Horby, l'altre és de la Cusbui per d'avui, és poetat xileno d'Enzambra, i la tercera era aquesta, que us deia, Aires de Família. Nosaltres, en el cucut, quan fem cups de lectura, posem tres llibres perquè la gent voti i es decideix quines la girarà. Llavors aquest divendres perdarem de poetat xileno. Per tant, l'estic rellejint. I l'estic rellejint d'una manera que encara m'ho passo més bé que la primera vegada. Això passa. Quan el llegeixes pots saber què passa, em mires molt l'argument, potser com les pel·lícules. I en el segon t'afixes més en el girs, en el vocabular i graciós, en aquest cas hi ha bastant vocabular i xilè, que precisament, gràcies a la intel·ligència artificial, li he escrit en el mòbil, que estic veient poetat xileno i hi ha expressions que no conec, i bé que és significant. I escolta-t'ho, em surten totes, que es veu divertit. Poetat xileno, 28 edicions, fixeu-se. A la ditoriala Negrama, a qual cosa vol dir una quantitat impressionant de volumes venuts. Llibres d'Alejandro Zambra, s'ha introduït a més de 20 llengües. Aquest llibre va sortir dos anys, i en aquests moments encara està en el top de Negrama. Té el premi i verenmaricà de narrativa. I així com diuen que tots els argentins, o es argentina, hi ha molts psicòlegs, a Txile hi ha molts poetes, i el nostre protagonista no podria ser menys. Un home que, bueno, conec una noia de jovenets, s'enamoren molt, tenen el seu aprenentatge sexual afanjut, i ella té un fill de 6 o 7 anys, i tornen la relació, perquè estan destinats a estar junts, amb el Falo i la Carda. Què passa? Aquest home es troba de sobte, amb el fill de la seva dona estimada, i han de trobar com es relacionaran, que són amics, podria ser el seu germà gran, perquè es porten 20 anys, vull dir, el Falo té 20 anys més que la criatura, i són... Llavors intenten trobar la paraula que ja la tenen, pedastre, però fan un estudi, perquè s'ha amagat molt fer estudis també literaris, pedastre acaba com desastre, amb qualsevol llengua que t'ho miris, excepte ja el llistat, amb quantes llengües es diu... Com es denomina el marit de la mare d'una criatura, amb el qual el fill, perdoneu, no, la parella de la mare, que té una criatura, com es denomina aquest home respecte a la criatura. En espanyol ja ho sabem, pedastre, català, pedastre, la majoria tenen aquest nom. Algú, en francès, és molt més maco, és bofada, vull dir que... No, bofades, no, que això seria... Fadar és anglès, no? Exacte. Però és un pare maco, o un pare guai, un pare bo. No seria bo, per tant, tenen una expressió diferent per denominar els pedrastres. Digues-li que és Maria. No, crec que en francès és bo-pèr. Bo-pèr, clar. Crec que... Allò... Ara m'ha vingut allò. I en anglès també és bonic, eh? Sé que en anglès també ho denominen d'una manera maca, vull dir que... Però la majoria de llengües no tant. I, bueno, a part d'això, en la família hi ha una gata que es diu oscuridar, un protagonista del llibre, també. Jo, el que us he de dir és que Sàmbra té, primer de tot, un sentit de l'humor maquíssim, constant, però no pas histrionic, detallista, un sentit de l'humor del somriure constant i de provocar estimació, o sigui, penses que aquí hi ha quina gent més maca. Treballa molt a un món de la família, el tot, vull dir, des de quanta enfades, el que pot durar, o fins com aconseguir deixar-se d'estar enfadat, com els fills provoquen aquesta, i més encara en aquest cas, no?, de que el pare biogògic poden provocar la discussió entre la parella, evidentment la situació econòmica, de la família laboral, política, també, toca tots els temes humans, diguem, en el qual qualsevol actor se sent molt... Molt identificat, sí. Identificat, i els pot entendre, i encara que siguem nosaltres des d'aquí, comparar amb Sud-Amèrica, podem veure les diferents, que és aquella amb el llenguatge ens ho recorda molt sovint, la veritat és que ara estem prou globalitzats tots plegats, com per veure que el món i les emocions humanes són les mateixes per tot arreu. Sí. El llibre per Gaudí moltíssim té a dir que és un llibre per tots els costos literaris, i vull dir que ho poden Gaudí molt també els senyors, els homes electors, perquè últimament, bueno, sembla que a vegades els hi costa més agafar les novel·les escrites per dones i que ja els personatges principals és l'empolarament femení. Potser seria un bon exercici que s'agaféssim més llibres d'aquests, per parlar del públic més... més d'homes. De fet, en aquests moments, a la taula de les novetats hi ha molta narrativa, que si te'n perdones, la veritat és que n'hi ha molta, estan editant molt bé i estan escrivint molt bé, i quan els llibre té segues seleccions mirant la qualitat, hi ha molt per triar, vull dir, i hi ha molts homes que no tenen cap, i, com venien, sobretot els electors, que ja són una mica grans i han deixat enrere molt per a judicis. Però sí que té a dir que, tant amb nens petits com amb adults, moltes vegades la gent es mira a part de l'editorial, l'autor se'l coneixen i tal, els atira més la novel·la històrica, la novel·la d'intriga, la novel·la que tracta d'un univers més masculí. Però ja està bé, si l'autor també està parlant de temes que interessen a tothom. Doncs Maria Teresa... Doncs fa passo, exacte sí. Abans d'acabar, mira, Alejandro Sambra, molt obra publicada, una novel·la del 2020, mai perdem de novel·les que tinguin tant de temps, 6 anys, poeta xideno editada de col·lecció anagrama dels crisos. Doncs l'apuntem. Nosaltres, abans d'acabar, fem un repàs a activitats, actes, llibres, que surti aquí a l'Empordà per donar-li aquest toc més empordanès. I és que aquest dijous 24 de setembre, a partir de les 10 del matí, es farà una visita guiada per les runes arqueològiques d'Alcullet, amb les explicacions de l'arqueòleg i professor de la Universitat de Girona, Marc Bolthas, i és que es reseguirà el fil del llibre de Sol Piquius de Miquel Fañaràs. Aquesta és una activitat que organitza Omnicultural en el marc de la setmana del llibre en català que s'està fent a llarg d'aquesta setmana. Per tant, també convidem que la gent miri, remeni i busqui aquest tipus d'activitats pel territori. I el llibre de Fañaràs és boníssim, perquè va estar aquí també en el granà literari, i l'hem tingut tot guàstiu a la taula. I el fet de poder trepitjar les restes que hagin quedat d'una història de tants anys, i escrita Panfañaràs, que és un mestre de la història, va molt de pena, avui dir-ho, la gent que estigui a prop, que no s'ho perdin, perquè ell és una passionat, segur que engreix que molt a tots els assistents i el llibre, molt bo. Doncs ens quedem amb això, Maria Teresa. Gràcies per aquesta secció en dimarts més, i que vagi molt bé. A vosaltres. Bon dia, adeu-siau. Bon dia. Adéu, adéu. I nosaltres acabem aquí aquest supermetí, que hem fet des de ràdio capital de l'Amportai, que, com sempre, se met des de ràdio Visval i ràdio Agú. Ens tornem a retreure demà a partir de les 8. Que passeu un molt bon dimarts. Adeu, adeu.