Supermatí — 21/10/2026

Bon dia, dimecres. Són les 8. Comença el supermetí. Bon dia, dimecres 21 d'octubre del 2026. Ultramor sortirà al sol d'aquí a 6 minuts i estarà en una temperatura d'11 graus. Us parla Joan Coll i això és el supermetí, el programa matinal d'actualitat del Baix Empordà, fet i produït per Radio Capital, i ara més a conjunt de també per Radio Visbal i Radio Bagú. En el supermetí d'avui, entre altres temes, us explicarem que la Torrellenca Dolors Bassa, ex-conselladora de la Generalitat, és una de les quatre persones a les quals el Tribunal Suprem ha aplicat aquest dimarts l'amnistia. I també que la Visbal d'Empordà dedicarà a aquest 17 24 d'octubre una jornada a recuperar el protagonisme de les dones durant la Guerra Civil Espanyola. I també que la Diputació de Girona destinarà més de mig milió d'euros a reparar les vies verdes afectades pels aigües d'octubre. I avui a l'entrevista tindrem una nova entrega de la col·laboració entre Radio Capital i Orió. En la qual volem posar en valor els productes i, sobretot, els productors de casa nostra. Parlarem amb en Pau Figueres, responsable de l'Àctics Pagüet. I acabarem el supermatí parlant de música empordanesa. I és que avui amb l'ajudir Robirola estrenem nova secció. Cada dos dimecres en vella repassarem la història, l'actualitat i les cançons de grups de música de l'àmpia comarca que tenim aquí a l'Empordà, en globant baix i a l'Empordà, així com també d'altres propostes de reu de la Provincia de Girona. Això, però, serà d'aquí una estona. Abans fem un cop d'ull als principals titulars que ens deixa aquest matí de dimecres 21 d'octubre aquí a casa nostra. I abans de res soledem a la Maria Elzina. Què tal? Bon dia. Hola, bon dia, Joan. La Torrullenca Dolors Bassa, exconsellera de treball de la Generalitat de Catalunya, és una de les quatre persones a les quals el Tribunal Suprem ha aplicat aquest dimarts l'amnistia. La decisió judicial també afecta l'ex vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i els exconsellers Jordi Torull i Raül Romeva. La resolució extinger és la responsabilitat penal derivada de les condemnes relacionades amb el procés independentista i posa fi a les inhabilitacions pendents. I la d'exportació en Gironina han caigut un 5,5% a l'agost arrossegades pel descens de les càrnyes i també de les químiques. A lloc del mes, les empreses Gironines han venut productes per valor de 554,5 milions d'euros a l'exterior. Els arrenzels que la Xina aplica al port continuen passant factura, perquè els descensos que ja ha patit el cluster durant el 2026, aquest agost s'ha anir assumat un altre. En concret, les càrnyes han exportat quasi un 25% menys. L'única nota positiva la continua posant els fabricants de maquinaria que creixen un 20% en exportacions i tanquen el mes amb vendes per valor de 48,89 milions. En l'acumulat del 2026, les exportacions Gironines continuen a la baixa tot i que ja freguen els 5.500 milions d'euros. I la visbalt d'Emporda de Dicarà a 14 satèl·l· 24 d'octubre, una jornada recuperada al protagonisme de les dones durant la Guerra Civil Espanyola. El Teatre Mundial acollirà conferències la projecció d'un documental i un concert sobre la participació femenina en la lliuda contra el faixisme. La ració comarcal del Baix d'Emporda i el grup de dones de la Visbalt d'Emporda ordenen la proposta i també i col·laboren l'Ajuntament de la Visbalt d'Emporda. Les activitats volen donar visibilitat a les experiències de les mil·lisianes i brigadistes, tant al front com també a la reira guarda. I la Diputació de Girona destinarà més de mig milió d'euros per reparar les vies verdes afectades pel següent llibertat d'octubre. El pla de catimàrs ha aprovat dues modificacions pressupostàries per afrontar els desperfectes provocats per les pluixes. La primera partida per veu una aportació de 225 mil euros al consorci de les vies verdes de Girona i la segona incorpora 300 mil euros adicionals per finançar actuacions de reparació derivades dels mateixos episodis de les pluixes. Anial Rossell, bon dia. Bon dia, Joan. Palts repren les obres del futur parc urbà dels camps de Mas d'Orta s'han repressat després de l'eut de la Turada de Testiu. Els treballs avançen amb la construcció dels accessos i la finalització del dipòsit de recollida d'aigües. La propera fase inclourà la pagamentació, un aparcament, un parc infantil, lavabos públics i una pèrgula a l'entrada del núcle antic. I la marxa dels treginers de Palamós es trena un recorregut de 4 km per a família de Palamós. La caminada recorrerà la Vall de Belló com 3 itineraris de dificultat diferent. Les inscripcions s'hi poden fer anticipadament i també s'acceptaran participants al mateix diumenge, abans de la sortida des de Can Peratíà. L'Hospital de Palamós posa en marxa un nou consell de pacients amb l'objectiu d'increpar de manera continua de la veu i l'experiència de les persones usuàries i també de les seves famílies en la millorada dels serveis hospitalaris. En un entrevist del supermeti de Radio Capital, Cristina Fernández, responsable de la tensió al Ciutat dels Serveis de Salut Integrats del Baix, ha explicat que la iniciativa vol anar més enllà de les enquestes de satisfacció i de les reclamacions. I l'Ajuntament de Palaforgièll ha iniciat els tramis per adjudicar una nova concessió del bar amb cuina del camp d'emprats actualment tancat. El ple municipal ha aprovat posar en marxa el procediment administratiu per convocar un concurs públic i seleccionar una persona o empresa encarregada de gestionar l'establiment. La iniciativa té com objectiu recuperar l'activitat d'aquest espai municipal i tornar-lo a posar a disposició de la ciutadania. Aquests són els principals titulars d'aquest matí de dimecres 20 d'octubre del 2026, aquí a casa nostra, al Baix Empordà, que us ampliem d'aquí una estona el bloc informatiu del supermeti. Ara, però, ampliem una mica el focus i mirem què passa més a llar de casa nostra. Les nacions unides alerten que el planeta va camí d'un escalfament de 2,8 graus a finals de segle. L'organització proposa reduir un 18% les emissions mundiales de gasos que retenen la calor abans del 2030. El govern francès acusa l'extrema esquerra de tirar el vandalisme durant les protestes. França ha viscut una nova nit amb toc de queda. El país ja es prepara per les mobilitzacions del catesemana vinent. T'hem alliure amb més presència de la policia i de l'exèrcit. Presó provisional per a un professor d'una escola de Madrid, acusat de gravir sexualment el menj nou menors. L'home tenia antecedents per fets similars. El centre no en sabia res. Una fallada elèctrica Google Cloud ha interromput durant hores els serveis de Revolut i d'altres vans europeus. La incidència ha afectat diversos usuaris i ha causat problemes d'accés i operació. L'origen del problema ha estat un tall de llum en un servidor de la zona de Londres. La interrupció ha deixat fora de servei part de la infraestructura digital, com si s'apagués una centraleta clau del sistema. El govern espanyol declararà zona catastròfica als municipis afectats per la dana al país valencià. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha visitat la zona afectada. També ha anunciat recursos econòmics per recuperar, com més aviat millor, la norma evitat. Desallotgen una mare i el seu fill de nou àngel Barcelona. La dona diu que pagava 400 euros per una habitació. Explica que Lluge no arribava a propietari. La família espera des del 2023 una alternativa municipal. Semprir el préstat per a joves que volen comprar el seu primer habitatge també hi entrarà el cos de bar reformes. La línia de crèdit també cobrirà els habitatges de protecció oficial, que fins ara quedaven fora dels préstats amb emancipació. Educació no eliminarà del tot les pantalles digitals del segon ciclada infantil. El departament n'haurà de mantenir luz, perquè ja s'havien comprat en fons europeus Next Generation. El govern havia anunciat que les volia suprimir del tot. Ara, però, educació ens restringirà luz a les altres. Lluís Puig tornarà aquest dimecres de l'exili. Dijous el diputat de Junts serà el Parlament de manera presencial. Després de 9 anys, Puig participarà dimecres en un acte de raça. L'endemà s'incorporarà al ple de la Cambra. Són les 8 i 9. Un cop d'ull a la previsió del temps per aquest dimecres 20 d'octubre. Ens espereu una jornada de temps variable que el vagi a emportar amb estones de sol durant el matí i més novols, a mesura que avançi la tarda. Començarem el dia amb un ambient fresc, especialment a l'interior de la comarca, on les temperatures a primera hora del matí es situen al voltant dels 10 o 12 graus. Durant el matí tindrem força clarianes i estones de sol, però a partir del migdia la novolositat anirà home intentant. A la tarda i sobretot al vespre no es descarta algun ruixat d'ípers, tot i que no s'esperen precipitacions gaire generalitzades. Pel que fa a les temperatures, les màximes es moriran entre els 19 i 21 graus amb un ambient força agradable durant les hores centrals del dia. El vent prou farà en general fluix sense grans complicacions. I de cara als pròxims dies ja us tindrem un sol més anovulat demà amb possibilitat d'alguna precipitació a primera hora. I clarianes a la tarda i divendres es recuperarà el temps més estable amb estones de sol i temperatures que podrien arribar a superar fins i tot els 20 graus. Per tant, avui dimegra jornada típicament tard d'horanca. Aquí al Baix Empordà fresc al matí, temperatures suaus al migdia i més novols de cara al vespre amb possibilitat d'algun ruixat. I ara nosaltres farem una petita pausa per a la publicitat 3 minuts i escaig i tornem aquí en directe al supermatí de Ràdio Capital de l'Empordà a més, ho conjuntem també per Ràdio Visbal i ràdio vego amb l'entrevista en pau figueres de l'acte Xpegüets en col·laboració, en aquesta col·laboració que fem des d'aquí des de Ràdio Capital amb origen empordenet. Serà fins ara d'aquí nostre. ¡Estamos aquí! Prepareu-vos per morir-vos de riure. Arriba el Circo Encantado, un espectacle per a tota la família. Guardonat amb la medalla d'or de les belles arts i avalat per l'INAEM. Ens trobareu a les fires i festes de Sant Narcís, del 23 d'octubre a l'1 de novembre, davant del Pavailló Palau II. Reserva ara elcircoencantado.com El teu jardí és un reflex de casa teva. Li dones l'atenció que es mereix? A Can Montés, centre de jardineria palafrogèl, som especialistes en crear i mantenir jardins únics i sostenibles. Treballem tant per particulars, empreses i administracions públiques, com per professionals del sector. Des de descens personalitzats fins a tecnologies innovadores, com Flour, et garantim un jardí verd i eficient tot l'any. Visiten-nos a Palafrogèl o segueix-nos a xarxes socials per descobrir com transformar el teu espai verd. Informa-te al web 3bdoples.canmontesjardiners.cat i a les nostres xarxes Can Montés, centre de jardineria. Natura, tecnologia i passió pel verd. Treballem amb marques de referència com a snap-arriens, a Nova i Estil. I t'oferim ben de reparació i servei tècnic professional, perquè la teva maquinària sempre estigui a punt. Ens trobaràs el polígon laigueta de la Bisbal d'Empordà i a Instagram, a roba xopetgiovaix33, de llei xopet33, ben de irreparació de maquinària de jardineria i forestal. xopet33.com En 25 anys han canviat moltes coses. Han canviat pobles. Han canviat maneres de viure, de comunicar-nos i de mirar el món. Durant aquests 25 anys han nascut cançons, han crescut artistes, han aparegut nous sons i s'ha construït un paisatge musical propi. I ara volem celebrar-lo amb una nit única. 17 31 d'octubre, a les 7 de la tarda la plaça del Castell de Peratallada, vin el concert 25 anys de paisatge musical en Port d'Anés, el gran concert dels 25 anys de ràdio capital. Amb la Black Music Big Bang, Masoni, San Josex, Fetus, Diversiones, Jofrà Bardegí, Neus Mar, Els Cremats, La Copla Bisbal Jove, Clóer i en Vau, i Joan Robau. Una nit per tornar a escoltar les cançons que ens han acompanyat i descobrir com sona l'emportar avui. Reserva la teva invitació gratuïta a radiocapital.ca, organitza Ràdio Capital i la Fundació Casa de la Música del Girones. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girón, el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Forallac, Movent i Sarfa, Estrella Dam, i el Club Nàutic de l'Estartit. A roba clínica Guió Baix Milena, Clínica Milena, La teva millor versió, comença avui. Un quart de nou. Seguim amb aquesta sèrie d'entrevistes en col·laboració amb Orió Namportanet, aquest territori tan valuós que tenim aquí, aquesta subcomarca podríem llenjar el Baix Empordà, que inclou els municipis de La Bisbal, Cursac, Crulles, Monets i Sánchez de Rínyi de l'Eura, Forallac i també Ullastrat. I és que amb Orió Namportanet volem posar valor als productors d'aquí de proximitat d'aquí a l'Àmetre Zero, el que fan cada dia, suon la cancel·lada, ja us ho dic ara, per tirar endavant cada dia, per aixecar la persiana, tot i que moltes persianes no en tenen, i per a en definitiva fer un producte de qualitat i d'aquí de casa. Avui, per exemple, volem parlar amb en Pau, de l'Àctics Pauet, que també fa alguns anys, ja ho comentàvem, que arrola per aquí, per la zona de l'Empordanet i del Baix Empordà en general. Pau, què tal? Com estàs? Hola, bones, molt bé. A veure, l'Àctics Pauet, sobretot molts que escolten l'entrevista, ja el sona el nom, perquè ja fa alguns anys, com i quan neix tot això? Ara m'ha de dir, no, fa més de 20 anys, s'hauria de dir l'any exacte, però com va néixer, si que ho saps, quan va néixer tens alguns dubtes. No tinc gaire bona memòria, allà, que pas, i no sóc l'Ominar cap endavant i no gaire cap enrere. I res, va començar fa més de 20 anys, jo diria que uns 22 anys així va començar jàfara. El meu pare ja era pastor professional, volia dedicar tot això del món dels animals, i la meva idea per poder viure d'això va ser dir com ho podem fer, perquè no posem cabres i muntem una formatgeria i fem... i fem requit, que és el que la gent coneixia per aquí, i tot, volíem fer això, elaborar llogurs amb llet de vaca, al principi, i al final ho vam acabar fent tot de cabra. M'explicaves abans que realment aquest projecte amb les cabres, que el teu pare tenia o velles, amb les cabres, va ser un projecte de finals d'estudis teu. Sí, vaig anar... algun... estava fent bup encara, que feia del sistema antic. No era gaire bona estudiant, i al final vaig acabar, en comptes de fer cou, vaig anar a fer l'FP de Soho en Grau, a Girona, era l'únic que hi havia de tema agrari, i aquí sí que m'agradaven, també era tot molt més pràctic, ens portaven a granges i així, i aquí va ser quan va començar a córrer pel cap la idea de fer d'en comptes d'oelles, doncs tenia les oelles, les cabres, i formatgeria, i mirava a fer un cicle tancat, sempre ens deien que el futur de la remederia i la bogerseria seria del cicle tancat, doncs la meva idea ha sigut sempre anar fent el cicle tancat. Per la gent que ho està escoltant i no sap en què parles, explica què és el cicle tancat. El cicle tancat és, en el nostre cas, que som remeders, per exemple, seria, a quasi, a quasi, des dels animals, del naixement dels animals, la producció, el fer la llet, i fabricar el producte amb l'ho de casa. I per acabar de finalitzar, ja seria abusar-ho tot el plat, que ara ja també inclús estem fent això d'agostacions, i així, a vegades, amb el nostre producte, que tenim una sala adaptada per aquestes coses, i m'ha costat molts anys, però al final hem arribat a fer-ho tot. Tu abans d'estudiar professionalment posar-t'hi, ja t'interessava aquest sector amb el teu pare amb les ovelles, o era cosa que veies, ostres, que ha avorrit, o ja t'agrada, des de petit? Ja sempre m'agrada, des de petit, i inclús a casa per treure-m'ho del cap, em van dir, vols treballar això? Em van portar a treballar els estius amb unicabres de serra, que vaig començar amb unicabres de serra de d'Ateró, amb la majoria de rosc, que li guardo molt estima, em van tractar com un fill, i vaig estar dos anys i mig, jo, però jo tres, allà, amb unicabres, i volia entreure del cap, i encara se m'hi va posar més. Després vaig tenir, sempre tinc més inquietuts, i el fet d'estar treballant en un lloc així, sempre la idea m'hi va ser gut, a plors males meves inquietuts que tinc, i l'única manera que hi ha de fer-m'ho jo mateix. O sigui, els teus pares intentaven que no acabessis en aquest sector? Sí, ara, amb els anys ho entes, eh? Sí? Sí, és dur, és dur, i poc gratificant, i, ostres, és que sempre tens aquestes... una vegada que sí, ara, sobretot últimament, que sempre tens cicles de pujades de cost, les saqueres, últimament tot el tema del temps, les pluja, si plou, no plou, les calors, cada cop, ostres, el temps està molt canviant, això ho pateixes amb els animals, i ho pateixes amb tot, però amb la remederia i l'agricultura es nota molt. Comentaves que vau començar fent recuit de cabra, vau començar només amb el recuit, i us vau quedar només amb el recuit, o a poc a poc vau anar a interdueint altres productes láctics, com formatge, llocs, etcètera, com va ser tot aquest procés? Va ser una mica accidentat tot això, perquè, si vam començar amb el recuit, volíem fer recuit tot fresc, i la idea era generar, no ve de tenir estoc de formatges molt de temps parats allà a la càmera o així, i intentar el que pensàvem, que era una cosa molt coneguda, per aquí l'emportar, i llogur, però el llogur el volíem fer de vaca, no se'ns havia passat mai pel cap de fer de cabra, però per temes legals, com que havíem demanat ajuts, per temes agraris i això, ens van dir que nosaltres, de cap manera, podíem comprar llet de vaca i anirem a fer llogur de... i ja havíem comprat l'empassadora. I vam dir, doncs, fem llogurs de cabra, i nosaltres ni creiem, i va, ha sigut... el llogur, sí que ha sigut, recordo que feia amb 25 litros de llet, i encara ens caducaven els llogurs, i ara estem produint 4.500 o 6 llogurs per setmana. Nosaltres és un canvi molt bèstia. Va oneix a jafre, i després ho va mudar en una època complicada, no només pel tonto primari, sinó per tots, amb corolles, que va ser el 2020. El 2020, sí. Em vaig tirar de caps abans, a fer això, em trobava el granja, també amb la meva idea de poder salvar les ovelles, que és un negoci que no donava gaire, separem les ovelles de les cabres, guanyem salut animal, amb benestar animal, cada animal al seu lloc, i res, bueno, vam entrar per justa amb pandèmia, tot això, però va ser accidentat, perquè ja portava des del 2018, portava treballant, fent obres a la granja, i preparant-ho tot per poder entrar als animals allà. Com està, a dia d'avui, l'àctics pagoets, i també aquest sector d'aquí, has passat una pandèmia, hem passat el 2008 una crisi immobiliària que va acabar derivant d'una crisi econòmica, però no sé, després de tots aquests entrebancs, sembla que quedant en el sector primari, el sector de la paguesia, és dels moments que considereu que són més crítics, no sé si per aquest sector concret, de la remederia i dels làctics, també és així o no? També per la crisi de preus, també t'intentes aguantar, però al final tots depenem del gasoll, sigui pel tractor, sigui per la caldera, per pasteuritzar, per els envasos mateixos, encara que siguin de vidre, també s'està disparant tot, perquè els forns que fan el vidre estan pujant els preus, quan tu has de fer una puja de preus, la gent s'ho agafa tot molt personal, i al final l'únic que estàs fent és sostir, ningú li agrada que hi hagi tot aquest tema d'aquesta crisi de preus. Però bueno, ens anem adaptant, és que crec que des que aquests 20 anys que m'he dedicat això, ja hem passat, hem començat a passar de tot i sembla que no s'acaba. No sé, malauradament sí. Som 20 anys, no sé si, i en els últims anys ha hagut un auge, un increment del consum de formatge de cabra, per exemple, que fa uns anys parla de formatge, només parla de formatge de vaca. En els últims anys ha hagut un creixement. Ja ha sigut, el creixement ja ha sigut, perquè ho hem vist amb nosaltres en les nostres càrregues, que ja ha sigut. Segueix seguint molt minoritària, comparat amb el que es menja de vaca, que es consumeix molt més producte làctic i llet, sobretot de vaca que de cabra. Sí que els últims anys, i va haver com un boom, ja va començar... Va començar a sortir a TV3, en Xavier Verdequer, que va començar a parlar de la llet de cabra, la llet d'Ugall, i aquí va ser com un primer boom, que no sabíem on ens venia, i al final venia tot això. I ara torna a haver-hi com un altre boom, i això per el tema salut, i com que hi ha totes les xarxes, influencers i així, i veus que la gent ens comença a demanar coses que no ens havien demanat mai, llet crua, que no ens podem vendre, no és que no vulguem, és que no podem fer-ho per llei. I després t'interes que tot això, al final són tot això influencers que hi ha, i la gent segueix moltes xarxes, i bueno... La gent els ve de menar llet crua. Bueno, la gent ve de menar, des que hi ha tot el tema aquest de xarxes, i youtubers i aquestes coses, cada cop ens demanen coses més estranyes, ha començat a haver-hi molt d'interès amb el kefir, amb coses que abans la gent ni sempre ocupava. Segueixig en un sector de la població molt petit, però nosaltres no ho temm molt, això. Quins tipus de l'acte has fet comentar? Ara, el kefir, hem parlat de recoruit, hem parlat de formatges, quins tipus de l'acte hi feu? Mira, nosaltres de l'acte també ens va passar el maur de la gran, i tot això que ens va enganxar amb la pandèmia, sempre havíem fet fresques, formatge fresc, metor, recuit, i lliure. Amb el tema de la pandèmia ens vam haver de reinventar, com li ha passat gairebé tothom, que parli on qui parli, tothom al final t'ha canviat la vida per bé, per malament, o per diferent. És igual, però ens va passar... Nosaltres ens va passar que no teníem com vendre la llet, els restaurants estaven tancats, i ens vam haver de posar a fer formatges. I vaig començar a fer formatges, a provar de fer formatges, perquè un amic meu de Sant Pere em va deixar anar a fer formatges que ja no tenia preparat per poder fer formatges, i vaig començar a fer formatges a Sant Pere, a Pescador. Ja sé, on... on... on estallà un parell d'anys, que anàvem fent els formatges allà, les dues granges, que ja havíem entrat a Crulles, va ser molt entretingut. Es faltaven hores, segurament. Sí, però vam treure algo bo que va ser el formatge, que això ens ha permès conservar llet en èpoques que ens ha sobrellet. La cabra és un animal que és molt estacional, i sempre, si quan comença el consum més alt de l'àctis que seria ara a partir d'aquesta època, és quan la cabra va de baixada i fa menys llet, i quan hi ha més menys demanda de l'àctics, és quan la cabra fa més llet. El formatge que te permets és que quan tens accidents de llet, fas formatges amb l'accident de llet que tens, i després el pots anar guardant, i si n'hi ha més, fem formatges amb més maduració, i això ens ha permès, perquè si no, és que no pots quadrar mai el consum amb el que produeixes, sobretot fent el fresc. Amàstic de cap, m'agradaria parlar del futur. Parlaves que era una època complicada pel tema de la pujada de preus, principalment, però com us veieu, de cares no ho sé, dos, cinc anys, deu anys, vista... Sou optimistes de cara al futur, o més aviat pessimistes? A mi m'agradaria ser optimista. No sé si us soc massa, però també és que ja estem com una mica tortissa, que portem uns anys, també tens els i baixos, que... el que sí que veig, sí que amb el tema, requits i formatges i així, potser ser optimista, però per mi una part important de la nostra empresa són els animals, i veig que el sector primari està... està bastant tocat de... No sé si tocat de món, no, perquè hi ha sector primari que funciona, el sector per si, hi ha tot el que són temes, els pollastres, integradores i macroempreses, però el tema de petites empreses i la petita pagesia no ho veig gaire clar. Ja has dit que els teus pares ho tenien raó, que no t'hi posessis dins aquest món, perquè és complicat, però bé. Per part nostres, esperem que sí, que hi pugui ser durant molts anys més amb les ovelles i les cabres, i a veure si els turistes, a part dels francesos, també venen a visitar-vos pel Juliol i l'agost, i també ho aconsegueu prendre recull, tomato, llogurs, formatges, tot el que sigui làctics, ja sabeu que ho podeu trobar, elàctics, pauet, aquí, a Coruilles i també a Jafra. Pau, gràcies per venir aquí a avui a Radio Iquipllal per explicar-nos una mica més del vostre projecte que t'ha fet més de 20 anys que porteu aquí a Andança, i que vagi molt bé el futur, i sí, serem optimistes, tot i que la realitat de vegades ens convidia ser una mica més pessimistes, i tendència a ser positius. Gràcies, Pau, i fins i tot a propera. Gràcies. I quan falta un minut per dos quarts, de nou d'aquest matí de dimecres 21 d'octubre, comencem el bloc informatiu, ampliant-vos les notícies que hem introduït als titulars, fa una estoneta, i comencem a explicar amb vos que la tua rellenca, Dolors Bassa, exconsellera de treball de la Generalitat, és una de les quatre persones a les quals el Tribunal Suprem ha aplicat aquest dimarts l'amnistia. La decisió judicial també afecta a l'ex vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i els exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva. La resolució extingeix la responsabilitat penal derivada de les condenses relacionades amb el procés independentista i posa fi així a les inhabilitacions pendents. Maria Alsina. La decisió té una rellevància especial al Vaja en bordat per la vinculació de Dolors Bassa amb Torroella. L'exconsellera havia estat condemnada pel Tribunal Suprem a RAN dels Fets de la tardor del 2017. Amb l'aplicació de l'amnistia, queden sense efecte les conseqüències penals de la condemna, incloses en la resolució. El Tribunal Suprem modifica així el criteri anterior sobre l'aplicació de l'amnistia, el delicte de malversació. Fins ara el Tribunal havia considerat aquest delicte exclós de la llei en el cas dels dirigents condemnats pel procés. El canvi arriba després de la intervenció del Tribunal Constitucional amb una resolució relacionada amb el cas de Dolors Bassa. El davant jurídic s'havia centrat en la interpretació de les excepcions previstes per a la malversació. El Tribunal Constitucional ha rebutjat l'argument utilitzat per mantenir l'exclusió de l'amnistia a partir de l'existència d'un benefici patrimonial personal. Aquest pronunciament ha portat el Suprem a revisar la situació dels quatre dirigents. L'aplicació de l'amnistia també elimina les inhabilitacions d'Oriol Junqueras i Jordi Turull, una de les principals conseqüències polítiques de la decisió. La resolució afecta igualment a Raül Romeva i Dolors Bassa, tots quatre condemnats en la causa del procés. La interlocutòria del Tribunal Suprem està signada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, president de la sala Manuel Marxena Ponen i Antonio del Moral. Amb aquesta decisió el Tribunal trasllada a les condemnes dels quatre dirigents al criteri establert pel Tribunal Constitucional. I la Visval d'Empordat dedicarà aquest dissabte 24 d'octubre una jornada a recuperar el protagonisme de les dones durant la guerra civil espanyola. El Teatre Mundial acollerà conferències, la projecció d'un documental i un concert sobre la participació femenina en la lluita contra el faixisme. L'Arxiu Comarcal del Baix Empordat i el grup de dones de la Visval d'Empordat ho regrenen la proposta on també hi col·laborarà l'Ajuntament de la Visval. Les activitats volen donar visibilitat a les experiències de les mil·licianes i les brigadistes, tant al front com també a l'arrere guarda. La programació començarà a les 10 del matí amb bona conferència de Mery Nash, catedràtica ameri... catedràtica amerita de la Universitat de Barcelona. La historiadora especialitzada en història de les dones parlarà de la participació femenina en el conflicte i a l'arrere guarda. A les 12 del migdia, l'historiador Gonzalo Berger presentarà el documental mil·licianes. Berger és especialista en la guerra civil espanyola i guionista de la producció. Després de la projecció, s'obrirà un espai de debat entre els assistents. Les activitats continuaran a dos quarts de cinc de la tarda amb la conferència de Dolors Marín, historiadora especialitzada en moviments socials. La seva intervenció s'escentrarà en les dones internacionalistes presents a Catalunya entre els anys 1936 i 1939. La jornada acabarà a les set del vespre amb el concert Can Sons de la Guerra Civil. La cantautora Claudio Cabero interpretarà un repertori musical vinculat a aquest període històric. Amb aquestes activitats, les entitats organitzadores volen recuperar les històries de les dones combatents i de les participants en la resistència. També busquen ampliar el coneixement sobre la seva implicació en la defensa de les llibertats. I les exportacions gironines han caigut un 5,5% a l'agost arrossegades pel descens de les càrnies i les químiques. Al llarg del mes, les empreses gironines han venut productes per valor de 554,5 milions d'euros de l'exterior. Els aranjals que la Xina aplica al porc continuen passant factura perquè els descensos que ha perillat el cluster durant el 2026 aquest agost se n'ha sumat un altre. Maria Elzina. Durant l'agost, l'agroalimentari gironí ha exportat per valor de 228 milions d'euros, un 17,2% menys en comparació amb l'any anterior. I bona part d'aquesta devallada s'explica altre cop per la caiguda de les vendes que des de fa mesos pateix el cluster carní. Els aranjals que la Xina continua aplicant, com a represàlia pels gravaments del cotxe elèctric, sumat a les caigudes generalitzades de la demanda exterior continuen passant factura a les càrnies gironines. Durant l'agost aquest sector ha vist com les seves exportacions que hi ha en un 24,62%, un nou percentatge que s'asuma als descensos que ja acumulan d'ensar principis del 2026. En paral·lel, la indústria química, un altre dels sectors considerats motor de l'economia gironina a l'exterior, també tanca l'agost a la baixa amb les exportacions. En global, el sector ha venut productes i preparats a l'exterior per valor de 100,3 milions d'euros, cosa que representa una devallada del 3,5%, en comparació amb l'agost del 2025. Si es passa la lupa per les empreses, en el cas del químic gironí, el descens d'exportacions s'explica, sobretot pels productes químics orgànics, però aquesta situació no és homogènia a tota la indústria, perquè en el cas de les formes sèptiques, aquest agost ha incrementat les exportacions. El descens d'exportacions de l'agroalimentari i les químiques prou no es trasllada als fabricants de maquinària, un altre dels sectors considerats clau en l'economia gironina a l'exterior, perquè les seves empreses tancen l'agost a l'als, en concret amb un increment del 20,5% de les exportacions i han facturat 48,89 milions d'euros en mercats exteriors. Si es miren les vendes a l'exterior per destins, com ja és habitual, per produccioritar França continua sent el principal mercat dels productes i unins a l'exterior. Aquest agost les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 114,55 milions d'euros. En segon lloc, el lli estat s'hi situa a Portugal. En aquest cas, aquí també s'hi ha exportat menys. Els següents països per volum de vendes són Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, els països baixos, Polònia, els Estats Units, Mèxic i la Xina. En el cas del gegant asiàtic, un gran consumidor de carn de porc aquest agost s'hi han fet exportacions per valor de 13,93 milions. Els descensos d'aquest agost s'assumen també els que ja havien acumulat des de l'inici del 2026, i això fa que durant aquests 8 mesos de l'any, les exportacions gironines tanquin a la baixa amb una caiguda del 3,3% en comparació amb el 2025. Això sí, si en comptes de percentatges, mira, el volum de vendes ja està apropé als 5.500 milions d'euros. Entre gener i agost, en concret, les vendes de les empreses a l'exterior s'assituen en 5.499,4 milions d'euros. I la diputació de Girona destinarà més de mig milió d'euros a reparar les vies verdes afectades pels aigües d'octubre. El pla de Catdimars ha aprovat dues modificacions pressupostàries per afrontar els desperfectes provocats per les pluges. La primera partida preveu una aportació de 225.000 euros al consorci de les vies verdes de Girona. La segona incorpora 300.000 euros adicionals per finançar actuacions de reparació derivades pel matí i guats d'aquest passat, més d'octubre. Els diners provenen dels romanents de transhoraria i permetran executar obres urgents abans de l'anquivament. Els aigües dels dies 3 i 4 d'octubre van afectar diverses infraestructures de les comarques gironines. Les pluges van provocar crescudes importants del rius i desperfectes en diferents trams de les vies verdes. El Vaja Empordà al Riu Ridaura va soparar els 300 metres cúbics per segon a Santa Cristina Daru, al Daró a la Visval d'Empordà. Es va acostar al 180 metres cúbics per segon i aquest allaró es van acumular més de 90 litres per metre quadrat durant el matí del dia 4 d'octubre. Les afectacions obliguen a revisar la xarxa de vies verdes del Vaja Empordà al Girones, la Selva, la Garrotxa i l'Ala Empordà. Tampoc es descarten desperfectes en altres punts del territori. Les actuacions prioritzaran la reparació dels trams al mesos i la recuperació de la seguretat dels usuaris. També buscaran garantir continuïtat dels recorreguts i evitar un ampli jurament de les erosions davant de nous episodis de pluja. La xarxa de vies verdes té un paper important en la mobilitat sostenible i el cicloturisme. La recuperació dels itineraris beneficiarà els desplaçaments quotidians i l'activitat turística de les comarques, Gironines. Ara, en el mateix pla de la Diputació, també ha aprovat inicialment el projecte de rehabilitació d'una edifici de Girona. L'imable es troba al número 3 de la plaça de la Diputació i acollirà el conservatori de música Isaac Albénis. El projecte té un pressupost de prop de 5 milions d'euros. Les obres permetran redistribuir els espais i adaptar les instal·lacions a les necessitats de l'ensenyament musical. També encloraran i millores a l'estructura exterior de la edifici per complir la normativa vigent. La proposta s'assolmetrà a informació pública durant 30 dies àbils. La Diputació publicarà l'acord al budget oficial de la provincia de Girona i també a la seva ceo electrònica. I les obres de construcció del futur part corbada als camps de Mast a l'Orta s'han repressat després de la turada dels mesos d'estiu. Els treballs van tornar a començar fa unes setmanes i avançant en la construcció de nous elements del projecte. Una de les actuacions més destacades és la finalització del dipòsit de recol·litat aigües. Aquesta instal·lació permetrà gestionar i aprofitar l'aigua recol·lida al nou espai. Prèviament els operaris havien completat els moviments de terres i la construcció dels fonaments. Actualment els treballes se s'entrenen en la construcció de les escames i l'alarm per accés. Aquests elements facilitaran l'entrada al parc i els desplaçaments per a l'interior del recinte. La propera fase inclourà la pavimentació i la construcció dels equipaments previstos. El projecte contempla una zona d'aparcament, un parc infantil, lavabos públics i una pèrgola. Amb aquestes actuacions, els camps de Mast a l'Orta es transformaran en un nou parc urbà a l'entrada del nou clientit. L'espai disposarà de serveis i zones destinades al descans, l'estada i el lleure. I la marxa dels treginers de Palamós incorporarà aquest diumenge 25 d'octubre un nou recorregut de 4 km, pensat especialment per a famílies amb infants anuals. La modalitat mini és la principal novetat de la 22ena edició d'aquesta camina de Popolà, organitzada pel Club Alpi, Palamós i Sant Joan. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palamós. El nou itinerari serà circular i tindrà un desnivell positiu de 100 metres. La prova mantindrà els dos recorreguts tradicionals de 8 i 15 km amb desnivells positius de 300 i 100 metres respectivament. De aquesta manera, els participants podrán escolir entre tres opcions segons la seva preparació i les seves preferències. Tots els itineraris tindran la sortida i l'arribada a la finca municipal que empera atiar el camí de Bellloc i començaran a les vuit del matí. Més enllà de l'activitat esportiva, la marxa dels treginers vol donar, vol donar a conèixer el patrimoni naturalista a l'Eict de la Vall de Bellloc. Llar de les seves edicions, els recorreguts han permès descobrir espais com l'armeta de Bellloc, el castell de Vilarromà, el dolment de Montegut, el muli de Massa Antoniet i diversos fonts i camins de la zona. El nom de la caminada recorda l'antiga activitat dels treginers encargats de transportar l'enlla i altres productes per aquesta vall. Durant segles, Bellloc va ser una via de comunicació entre Palamosi i Sant Joan, la visual d'emportar i que l'onigó. Les inscripcions anticipades tenen un preu de 8 euros i es poden formalitzar a través del web del Club al Pip Palamosi Sant Joan. Les persones no federades hauran de afegir 2 euros per la seguret s'obligatòria. També serà possible inscriure-los presencialment al mateix diumenge a partir de la set del matí a Camp Peratià. En aquest cas el preu serà de 13 euros per als federats i de 15 per als no federats. La inscripció inclou habitualment durant el recorregut i un esmorzar han acabat la caminada. A més, els primers 500 inscrits rebran un altre equip de participació. L'Hospital de Palamós posa en marxa un nou consell de pacients amb l'objectiu d'incorporar de manera continua de la deu i l'experiència de les persones usuàries en la millora dels serveis. En una entrevista en aquest programa al Supermati de Radio Capital Cristina Fernández responsable de detenció al Ciutadà de Serveis de Salud integrats Vaja Empordà. Ha explicat que la iniciativa va alona més llà de les enquestes de satisfacció i també de les reclamacions. El consell estarà format per 12 persones en perfils diversos procedents de diferents municipis del Vaja Empordà amb edats, patologies i experiències diferents. També hi podran participar familiars i cuidadors dels pacients, especialment en situacions en què la seva experiència sigui especialment rellevant. Fernández ha explicat que l'objectiu és detectar aspectes que des de dins del sistema sanitarí poden passar desapercebuts. Entre aquests elements hi ha la senyalització de l'hospital, els sistemes de citació, la comunicació amb els pacients, l'accessibilitat o la bretxa salarial. No tothom té les mateixes necessitats, ni tothom se sent representat amb les mateixes maneres de fer-hi una mica. Volem intentar que tothom se senti els pacients sobretot amb el centre i cobrir mancances de comunicació, d'accessibilitat, de bretxa digital, que potser amb els procediments estàndards no es detecten o no es tenen en compte. La mirada dels usuaris pot permetre orientar el servei més enfocat a les necessitats de cada pacient. I el consell també podrà abordar qüestions relacionades amb el tracte dels pacients. Les responses de la informació han fet que la necessitat d'habitar actituds infantilitzadores amb les persones grans. L'objectiu final és que l'estat a l'hospital de Palamós sigui el més agradable possible dins de la situació que viu cada pacient o familiar. En aquest sentit, Fernández també ha destacat la importància de qüestions com informar els familiars sobre l'evolució d'una intervenció per evitar esperes i neguits necessaris. Ara el projecte es treballa específicament a l'hospital de Palamós i busca representació de tot el veja emportat, no només de Palamós. Les persones interessades poden presentar la seva candidatura mitjana en formular-hi disponible al web del servei de salut integrats del veja emportat. I l'Ajuntament de Palafrogi ha iniciat els tramis per adjudicar una nova concessió del bar en cuina del camp d'emprats actualment tancat. El pla municipal ha aprovat posar en marxa el procediment administratiu per convocar un concurs públic i seleccionar una persona o empresa encarregada de gestionar l'establiment. La iniciativa té com objectiu recuperar l'activitat d'aquest espai municipal i tornar-lo a posar a disposició de la ciutadania. Maria. El futur concessionari haurà d'assumir les obres necessàries per adequar el local abans d'arribar-lo. El bar disposa d'una superfície útil de prop de 85 metres quadrats i necessita diverses intervencions per aprendre l'activitat. La inversió prevista per aquestes actuacions és de fins a prop de 66.000 euros sense incloure els impostos. La persona o empresa judicatària serà responsable de l'exputació i el manteniment del bar durant tota la parida de la concessió. Això inclou la gestió ordinària de l'establiment i la conservació de les instal·lacions. L'Ajuntament de Palafrugell assumirà directament les obres de millora i redistribució dels lavabos. Aquesta intervenció en irà correcte el conshistori que haurà diferenciada de les actuacions previstes per al futur concessionari. La nota municipal no concreta el pressupost destinat a aquests treball. Pel que fa a les condicions del contracte, la concessió tindrà una durada inicial de 10 anys, amb la possibilitat de prou rugar-la anualment durant 5 anys més. D'aquesta manera, la gestió de l'establiment es podria allargar fins a un màxim de 15 anys. L'acord del plaer representa el primer pas per posar en marxa el concurs públic. A partir d'ara, el consistori haurà de completar els tràmits administratius per obrir el procediment i seleccionar el futur gestor del bar. De moment, l'Ajuntament no ha anunciat una data per la convocatòria del concurs ni un calendari concret de reobertura. La recuperació de l'activitat dependrà de la judicació d'aquesta concessió i l'execució de les obres d'adecuació previstes. Passa un minut de 3 quarts de nou. I avui, tal com hem anunciat el començament del supermetí, estem d'estrenar aquí a Radio Capital, també en amics i conyut de part ràdio i visbal, i ràdio i bogu. I és que cada dos dimecres tindrem la judic rovirola que ja ens porta altres dies a la setmana. Les notícies també d'aquí del Baix Empordà. Tindrem una secció musical. Parlarem de músics i grups d'aquí de l'Empordà, tant de l'Alc amb el Baix Empordà, i també anirem de viatge per reu de les comarques girounines que de música en tenim i no poca. Judit, què tal? Bon dia i benvinguda. Bon dia, Joan. Quina superpresentació. Doncs sí, farem una mica de viatge a reu de les comarques girounines i sobretot l'Al i el Baix Empordà. Jo, com ve deies, em dic Judit, i avui m'estreno aquí, en aquesta secció que em fa, molta il·lusió. A partir d'ara, com també veies, cada 15 dies descobrirem aquests artistes i que alguns comencen a fer-se lloc, però que d'altres, com veurem avui justament, ja fa anys i anys que trepitjen escenaris. Però tots tenen una cosa en comú. D'una manera o altra, les seves arrels són aquí, a l'Empordà. I no es tracta només d'escoltar cançons. També vull que coneguem una mica qui hi ha al darrere, com van començar, quines històries expliquen i totes aquelles curiositats que potser encara no sabíeu. Per estrenar-nos, no podria haver triat una millor ocasió, perquè a veure, aquest estiu, hem anat de festa major amb festa major per a tot l'Empordà, hem passat per barraques, concerts i places, però les grans festes majors d'estiu ja s'han acabat. I ara què fem? Em preguntarà Joan. Ens esperem fins l'any que ve. Home, no, no? No. Ja et responc jo. No ens esperem perquè ens toca anar a la festa de la capital de la província, perquè sí, recordem, a Girona aquest divendres comencen les fires de Sant Narcís, que s'allargan fins... exacte, fins l'1 de novembre s'allargan. Tenim temps per passar-vos-hi alguna tarda, alguna nit, algun matí... Això sí, avui no abandonem pas l'Empordà, perquè bona part del talent que actuarà precisament a Girona és de casa nostra. El cartell hi trobarem noms tan coneguts, com Miquinúñez o Treintaufam, que sempre fa gots, però avui els deixarem una mica de banda, tots aquests grans grups, perquè us he preparat alguns artistes o algunes formacions amb arrels molt importanteses que podreu veure en directe aquests dies de la capital Gironina. Anirem seguint d'alguna manera el calendari, així que ben atents i podreu anar apuntant les dades. Comencem, si et va bé, Joan. I tant, això t'han de dir. Quina és el primer grup que ens portes? El primer grup és la Copla de Món Grins, el dimicràs 28 d'octubre. Comencem aquest dimicràs 28 d'octubre a les 6 de la tarda, a la plaça Elvi, hi haurà una ballada de sardanes de la Copla Món Grins. I és que els Món Grins no és pas un grup gaire emergent, són història viva de l'Empordà, per matriar a dir. Va néixer a Torrella de Món Grí l'any 1884. 10 anys. Ni més ni menys que... Sí, sí, ni més ni menys que 142 anys. Que tu i jo segur que hi hagi érem, Joan. Sí, sí, jo me'l perdes comptat. Aquell any recordo que vaig sortir de festa per barrar, que sí, sí. Sí, no, i jo també ens vam trobar, segurament, allà. La formació la va fundar Pere Rigau, conegut a... Doncs, com que nosaltres hi hagi érem, el coneixíem més com el Barretó. I el que va començar a Torrella ha acabat trepitjant mig món i viatjant per tot arreu. Perquè fixeu-us si ens van arribar. L'any 1996 van actuar a Atlanta, coincidint justament amb els Jocs Olímpics. Però hi ha una actuació anterior que m'ha creat una mica, encara més, l'atenció, i això és el 1975, que van anar fins a Caracas, aquí al costat, a Venezuela, per participar en jocs florals davant dels catalans que vivien en aquell moment a l'exili. Allà van interpretar la Sant Espina i penseu que en un moment en el que molts catalans vivien lluny... no només catalans, també, altres persones de l'estat vivien lluny de casa, sentir una serda amb tanta càrrega simbòlica. Doncs que podíem imaginar-nos com bestia, d'aquelles coses que, si eres allà, no s'ha d'oblidar-ho fàcilment. Doncs Dimecres, Dimecres 28 d'octubre, no haurem d'anar tan lluny, tranquil, no cal agafar bio-pernari, perquè el cindrem a Girona a les 6 de la tarda a la Pla Salvi. I ara, si em permets, Joan, posem un petit test de la Sant Espina per recordar aquest moment simbòlic. No podia ser una altra cançó, evidentment. Escolta'm una mica la mateixa espina. No, havia de ser aquesta, sí, n'havia de triar una. Sap quina cançó és la Sant Espina, tothom l'ha escoltat milions de vegades? Ja sabeu, si voleu sentir-la en directe, el Dimecres 28 d'octubre a les 6 de la tarda, a la plaça del vi de Girona, i seguim a Dimecres 28, no? Perquè no marxem de Dimecres. No marxem del Dimecres exacte, no anem gaire lluny, perquè dos quarts d'avui del vespre, al part migdia actuaran Joan, Miquel, Oliver i Mazzoni. Nosaltres ens quedem amb aquest segon que us acabo de dir, que ens fa tornar directament al Vaja Empordà. Derrere d'Amazoni hi ha Jaume Pla, nascut a la Visbal de l'Empordà l'any 1977. Aquest sí que és una mica més proper a nosaltres. I aquí ve una connexió que a mi m'encanta, quan només tenia 13 anys ja tocava en un grup amb Carla San José. Ja em direu qui és Carla San José. Jo tampoc ho sabia, però la gent que sigui més experta d'aquest tipus de música, sí, li dic San Joséx. Amics? Ara sí, ara sí. Ara sí, eh? Dius, ara ja hi ha caigut. Perquè aquests dos músics, que després es convertirien en noms importants del pop i rock, independent de la música catalana, ja feien música de adolescents i a la Visbal, que això és encara més curiós i destacable. I encara hi ha una altra història, perquè l'any 2010, Mazzoni va decidir fer 31 concerts en 31 dies de març. És fantàstic, això, un cada dia, per no avorrir-nos. Va passar per diferents municipis catalans i fins i tot pels països baixos, va dir. Catalunya i països baixos, així no ens deixem res. Tot plegat coincidint, totalment. I coincidint tot plegat amb la gran navada del març del 2010, no sé si ho recorda, Joan. Ostres, i tant, sí, sí, i tant. No sé què estava a la ciè, ho recordem. No estàvem parlant de concerts nosaltres, potser. Però ell sí que li va coincidir. Jo només pensava que estava preparant una maleta per tants concerts i amb cançó, i més a més en el context de la navada. Però li deixem a ell, que segur que... que s'ho va passar ben bé. I sabeu quines són les seves cançons més conegudes? No sé si tu, Joan, ho saps. A veure, quines? Potser tens aquí la xuleta. La seva cançó, una de les més populars, és No tinc temps, el que jo mai tinc quan vaig de matins, perquè és horrorós, ni un corrents de tot arreu, suposo que ets pass a tots. Però després sí... No, no, és que és una veritat mai tan bendita. A més a més, ell, després d'aquella marató de concerts, trobo que el títol no li podia quedar més encertat. M'has volgut continuar en actiu i el 2025 va publicar banderes per d'artòl·lics, un títol que m'encanta, i un disc en el que recupera part dels seus inicis. Si algú l'hi voleu escoltar en directe, recordeu, ara ho deies tu, Joan, al principi, a Dimecres 28, a dos quarts d'avui, al parc migdia. I ara us deixem amb aquesta cançó de No tinc temps, perquè no tenim temps, hem d'anar a la xarxa. També una petita falca, perquè a Amazonia el podrem escoltar, el 17 de 31 d'octubre, en el concert dels 25 anys d'aquesta casa de Radio Capital, que fem a Pere Tallada, també serà a Amazonia i també fer algunes cançons allà, és a dir, que si voleu sentir-lo també ja sabeu el que heu de fer. Radio Capital, les entrades són gratuïtes, però sí que s'han de reservar per controlar assistència. Però això, feta la falca, ara sí, escoltem No tinc temps d'Amazoni, a veure què ens deixem, això m'aplica. És una cançó que m'agrada molt, personalment m'encantaria deixar-la sencera als tres minuts que dura, però és que tal com digueu el títol no tenim temps, hem de passar al següent grup. Totalment, totalment. I si no ja tindreu temps per anar a tots aquests concerts que fan... I tant, i tant, i tant. Es podreu gaudir a Fires o a Radio Capital. I tant, i tant, que sí. A veure, arribem ara. Doncs arribem. Digueus 29 d'octubre, no? Exacte, això mateix, on ha dit que no sé si Joan tens una mica de context de què passa el 29 d'octubre a Girona. El dia de s'han d'arribar, no? Exacte, molt bé, et veig informat. És el dia més important de les Fires, aquell dia que si heu d'anar, jo ho recomano que aneu per aquest dia. Us aviso que la següent formació sembla que s'hagi proposat no parar ni un moment, parlem de la principal de la Visval, un clàssic en general, però també un clàssic de les Fires. Apunteu perquè el programa és molt intens, no actuen 5 minuts, sinó que es permeten actuar donant un estoneta més. Això serà les 12 del migdia a concert tradicional a l'Auditori de Girona, a les 5, Cerdanes a la plaça del Vi i a l'Ambalat de la plaça Miquel de Palol, concert a les 8 del Brespre, i ball a les 10 de la nit. Si aquell dia no els veieu, no serà perquè no tingui opcions, no us podeu queixar, perquè... I serà en diferents punts de la ciutat. La principal sorpresa va néixer a la Visval d'Empordà, l'any 1888. Ja veieu que avui us parlàvem que potser parlaríem d'artistes emergents, però avui no ha tocat. No és el cas, ja hem decidit... En futura secció ja tindrem l'oportunitat per parlar d'artistes emergents, però també hem de reivindicar els clàssics com ve fas tu avui. Totalment, estic amb tu, Joan. I tant, perquè igual que la Copla dels Món Grins, la principal de la Visval d'Empordà, va néixer a fa fa uns quants anys. En qualsevol cas, tornem ja a parlar una mica de... de la història, perquè és el que més m'agrada a mi, i és que l'activitat musical que hi havia d'Empordà fins al segle XIX era Déu Nidor. Estaven bastant activs. Amb els anys, aquesta formació local s'ha convertit en tota una institució. Tant que el 1932 el president Francesc Macià, que no parlem de qualsevol, li va coincidir a concedir el títol de la Copla Oficial de la Generalitat. I un detall molt ben nostre, i és que el reconeixement va arribar a rende un certamen celebrat aquí al costat, a Sant Feliu de Gíssols. Tot queda a l'Empordà, no és al final. Després vindrien la creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura, i una discografia de més de 150 discos. Per tant, quan parlem de la principal de la Visval, no parlem d'una orquestra de festa major, que a vegades potser podem caure en aquest tòpic i típic, parlem d'un tros important de la nostra història musical. O sigui que ja sabeu, teniu l'op... Sí, sí, no, anava a dir que... Que sempre sent, que dius tu, és història de la nostra música, i que, com va dir ma mare, ho hem de reivindicar. A veure, passem al següent grup, en aquest cas, és la cantant, la cantatura Neus Mar. Exacte. A més a més, Joan, jo estava pensant, ara tu pregunto quin directe, també la podrem veure a Radio Capital, a la Neus. Sí, eh? Vaig ben encaminada. Jo no us parlo de l'actuació que farà a Radio Capital, passem a parlar del 17 de 31 d'octubre, a les 12 del migdia, en aquest cas, al part migdia. Allà se celebra la l'enxobada, amb les enxobetes, i Neus Mar. I amb aquest nom ja us podeu imaginar que marxem, doncs això, una mica cap a aquest paisatge més nostre, que és el de les aveneres, perquè és parlar de veneres i pensant que l'Ella de Palafrujill, no sé si a tu també et passa, Joan, que penses en aveneres i et ve el cap que l'Ella de Palafrujill, però, a més a més, també et ve el cap port bo, en les barques, en aquelles cantades d'estiu al costat del mar. Doncs la nostra protagonista, Neus Mar, veníssepre, precisament, a Palafrujill. La seva història amb la música comença quan tenia només 9 anys, participant justament en un concurs de cançó, de les festes a Primavera del poble. Més endavant es va formar al costat de dos noms importantíssims de la venera en port d'anesa, Castor Pérez i Josep Pastons. Però una de les coses que més m'agrada de Neus Mar és que ha volgut donar una veu diferent a aquest gènere, un gènere que durant molts anys ha estat dominat només per homes, i ell s'hi ha fet al seu espai i al seu bon tros de nom. I a més a més ha incorporat repartori propi i nova sonoritat, sense perdre, això sempre, la vista, la tradició. I recordeu aquell concurs, tu diguis directament a tu, Joan, recordes aquest concurs que va presentar de petit? Mm-hm. Sí, sí. Doncs anys després, així com a petita curiositat, el 2013 va tornar a les festes de Primavera de Palafrujill, però aquest cop com a pregonera. Home. A mi em sembla molt bonic, totalment. Em sembla molt bonic començar el seu poble i tornar-hi, que no hi ha marxat mai, però tornar-hi d'aquesta manera més simbòlica, més metafòrica, temps després amb aquesta trajectòria al darrere, a l'esquena. I tant, i tant. Judith, em sap greu haver de tancar la secció aquesta manera tan sobtada, però com ve deia d'Amazoni, no tenim temps. No tenim temps. Ens acomidem. Però ens sembla molt maco poder... Sí, ens acomidem ja. Ens sembla molt maco poder tancar amb neus. Doncs sí, 5 segons, i nosaltres hi trobarem com sempre demà, a les 8 del matí, aquí al super matí de Radio Capital. Fins demà.