Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 21/09/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, són les 8 comences el supermatí. Bon dia, és dilluns 21 de setembre del 2026. Apals ha sortit al sol quan passaven 4 minuts de dos quarts d'avui i estan en una temperatura de 20 graus. Us parla Joan Coll i això és el supermatí, el programa final d'actuat del Vaja Empordà, que fem des de ràdio capital de l'Empordà i que també se met com sempre per ràdio visbal i ràdio begú. En el supermatí d'avui ho explicaré entre altres temes, que agents del grup especial d'activitats subaquàtiques de la Guàrdia Civil van trobar mort un home després de fer una immersió nocturna a les illes medes al passat dijous. I també que l'astertità inaugurat aquest divendres li van dir que es repasse 25 anys d'història del municipi a través de la mirada polidística d'aquesta casa de ràdio capital. I també que palamols forma part d'una exposició que analitza com regenerar les ciutats i intermedies i adaptar-les a les necessitats actuals de la ciutadania. A l'entrevista d'avui parlarem amb el president de l'associació d'empresaris de Platja d'Aru Manel Canadell perquè ens faci una valoració d'aquest estiu a nivell comercial al municipi. I com cada dilluns acabarem el supermatí parlant d'esports amb Lluís Albertna que ens porta sempre els resultats i la actualitat més destacada dels equips d'aquí a casa nostra. Això procede aquí una estona abans fer un cop d'ull als principis titulars d'aquem matí de dilluns 21 de setembre del 2026. Aquí el vagen per d'à. I abans de res soledem aquesta hora a la Maria Elzina. Què tal? Bon dia. Hola Joan, bon dia. Agents del grup especial d'activitats subaquàtiques de la Guàrdia Civil han trobat mort un home després de fer una immersió nocturna a aquest dijous. Segons avançat el diari de Girona, hi ha pogut confirmar l'Agencia Catalana de notícies als efectius d'emergència, han pogut rescatar el cos sense vida de l'home aquest divendres al matí, després que el company que amb el qual feia submarini es m'advertís dijous a la nit, que el seu company no havia pogut sortir de l'aigua a la immersió nocturna que van fer a la zona del Madalló a les illes metes. I la CUP acusa el govern de la Generalitat de Catalunya de no haver executat els d'acords aprovats pel Parlament per millorar la mobilitat ferroviària a l'Empordà. La formació ha denunciat aquesta situació arran del seguiment dels compromisos adoptats per la comissió de territori i habitatge. El Parlament va aprovar el 12 de novembre de 2025 una proposta de resolució sobre la millora del servei ferroviari a l'Empordà. El text plantejava diverses mesures per reforçar les connexions entre els municipis empordanesos i la xarxa ferroviària. I el va jampordar a fer aquesta setmana un nou pas per concretar projectes de futur vinculats a la cultura i a l'economia blava Maria. Agents institucionals, econòmics i culturals de la Comarca han participat en dues trobades de treball per convertir les nínies estratègiques en iniciatives concretes. La primera reunió es va fer dilluns a les païmedes i es va centrar en l'economia blava dins el grup d'acció col·laborativa. La trobada va reunir representants de les institucions i del teixit econòmic amb l'objectiu de definir les accions per als anys 2026 i 2027. I l'estartet ha inaugurat aquest divendres l'exposició que repassa 25 anys d'història del municipi a través de la mirada periodística de ràdio capital de l'Empordà. L'acte s'ha celebrat a la seu de l'entitat municipal descentralitzada de l'estartet on la mostra es podrà visitar fins al 30 d'octubre. L'exposició titulada Ràdio Capital, 25 anys de notícies, Torruella de Montgrí, l'estartet recull alguns dels episodis que ha marcat la vida del municipi entre el 2008 i l'actualitat. Anial Rossell, bon dia. Bon dia, Joan. I és que Anial ens ha d'explicar que Torruella de Montgrí i l'estartet i la Universitat de Girona prou rogen 4 anys més la càtada de la Josep Capallà i Areu. L'acord d'una continuïtat, el treball sobre la conservació dels espais naturals i la gestió sostenible del litoral del bastar. I Begurre hi vindé que el seu vincle amb el cinema embranava exposició. Begurre passa la seva relació amb el cinema amb l'exposició Begur-Lator de Cinema. La mostra es pot visitar fins al 17 d'octubre de l'espai Bacanard. El recorregut recorda diverses produccions rodades al municipi, també destaca els carrers, les cales i els paisatges locals. La proposta forma part del Festival Internacional de Cinema de Begur-Costa Brava. Palamol forma part d'una exposició que analitza com regenerar la ciutat d'intermèdies i adaptar-les a les necessitats actuals de la ciutadania. La mostra titulada Ciutats en trànsit Repensable Regeneràs s'ha inaugurat el Palau Robert de Barcelona i està impulsada pel Departament de Territori i Presidència en el marc de la capitalitat mundial de l'arquitectura Barcelona 2026. I el Tribu BTT de Forallà fa més de 15 anys que impulsa el ciclisme de muntanya aquí al Baix Empordà. El projecte va néixer l'any 2009 a ram de la necessitat de disposar d'un club esportiu per organitzar una prova de descens a Fonteta. En una entrevista al Supermati de Radio Capital Domena, que li ha explicat que amb els anys el club va anar evolucionant fins a apostar especialment per la formació dels més joves. Actualment, la Tribu disposa d'una instal·lació esportiva de 15.000 metres quadrats i agrupa aproximadament una 60ena de famílies. Aquests són els principis titulars d'aquest matí de dilluns 21 de setembre del 2016. Aquí a casa nostra el Baix Empordà, però ja sabeu que més enllà d'aquí també passen moltes coses. Mesón torna a ser el centre de l'Avana i prova una nova estratègia per evitar responsabilitats. L'expresident Valencià compareix aquest dilluns al Congrés. Mentre estan, la jutgesa Ruiz Tobarra allarga la instrucció fins a l'abril. El cas continua obert i torna a posar sota pressió l'expresident Valencià. El rebuig a l'ampliació de l'aeroport del Prat ha sortit al carrer, al centre de Barcelona. La protesta l'ha convocat la plataforma Zero Port. La mobilització coincideix amb l'aprovació per part del govern espanyol del pla d'inversions per poder iniciar l'ampliació. Una dona mort i un home es troben estat greu en una incèndia en una clínica psiquiàtrica de Pamplona. La policia ha detingut una usuària del centre com a presumpte autora del foc. La fallida de càrniques Bilaró, antiga líder en exportacions, arriba a judici 15 anys més tard. Entre els 11 acusats hi ha diversos responsables de l'empresa de Sils. S'enfronten a penes d'entre 8 i 15 anys a presó i a una indemització de prop de 21 milions d'euros. Un press ha suicidat a la presó de 4 camins a la cel·la del mòdul d'ingressos. És el setè suicidi en un centre penitenciari català aquest 2026. Detenen dos multirreincidents per 4 robatoris en força en comerços del poble nou de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han identificat els lladres gràcies a les càmeres de seguretat. Forçaven els accessos dels locals amb el mètode de la palàncar. L'Alzheimer entra en una etapa decisiva. La recerca mèdica ja permet modificar el curs de la malaltia. Familiars, pacients i metges demanen que els dos fàrmacs autoritzats per frenar l'evolució revin finançament públic. Considere que aquest pas és clau perquè més persones hi puguin accedir. Sánchez i Feijó a terra en Catalunya amb la mirada posada en les pròximes eleccions. La festa de la Rosa ha servit per reivindicar el socialisme davant la dreta i l'extrema dreta. A la trobada Salvador Illa, president de la Generalitat i Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, han defensat el seu projecte. Mentre estan Alberto Núñez Feijó, líder del Partit Popular, ha demanat el suport dels catalans des de Badalona. Un noi de 19 anys és el tercer detingut pel tirotet al part de la Pegasso on va morir un menor. La policia ja l'investigava per tinència d'armes i per participar en un altre tirotet a l'hospitalet de Llobregat. Amb aquesta detenció, els agents avancen en un cas que va acabar amb l'amor d'un menor. La investigació continua oberta. Són les 8 i 9 minuts. Un moment ara per fer la previsió del temps d'aquest matí de dilluns 21 de setembre del 2016. I és que avui dilluns tindrem una jornada tranquil aquí al Baix Empordà. Alguns nòvuls de primera hora, sobretot a prop de la costa, però que se n'aniran obrint clariranes i a la tarda dominarà el sol. No s'espera a pluja. Això sí, atenció, a la calor. I és que l'àmet manté una vis groc aquí a l'Empordà i els punts més càlids es poden assolir els 34 graus, un ambient purament esteu enk a la costa, temperatures més moderades entre els 28 i els 30 de màxima i el vent en general fluix en marinada durant el dia i mar poc alterada. La llogada del mar continua molt temperada, al voltant dels 25 graus. I un cop fet a la previsió del temps, ara és el moment d'escoltar el comentari d'opinió d'avui dilluns, que ens porta Adrià Pujol. Què tal, Adrià? Molt bon dia. Bon dia estimats agents de Radio Capital. Avui el meu comentari és una recomanació que té a veure amb el món de les revistes locals. Aquest petit tresor que tenim a casa nostra i a tots els països catalans, que és que hi ha una gran tradició de revista local de petit paper. De vegades és un simple full volant, un diptic, etcètera. Però són publicacions fetes amb molta cura i que recollen l'història i les històries de llocs molt petits, però les recollen de mena prop. És a dir, el fet de fer una publicació local és una manera d'estar molt a prop, molt arrant de la veritat del lloc de les persones que viuen, les que hi van viure, la arquitectura, el paisatge, l'estronomia, etcètera. Teniu un arxiu digital, que és l'arxiu de premsa comarcal, que de seguida que entreu a internet el veureu, és una mica besagador, perquè hi trobareu de tot i més, però paga molt la pena, això sí, heu de tenir temps, anar escrivint, veient aquesta revista, l'altre, aquell follador, aquest poble, aquest barri, aquella recunada, de vegades són agrupacions culturals, en fi, tot un tresor us deia al principi que paga la pena follar. I en aquests sentits us en volia recomanar una de revista, que l'any que som ja té 30 anys, que és la revista La Llera del Ter. La Llera del Ter és un petit, com ho diríem, una petita joia, jo us la recomano que la busqueu en paper, la trobareu gratuïta, doncs, a molts establiments d'aquests 12 pobles de la Llera del Ter, per entendre'ns, ells es fan dir, això és... a mi em agrada, es fan dir els pobles empordaners, els del Girones, o els pobles de l'Empordà del Girones, i ja sabeu, Salrà, Bordils, Flaçà, Sant Jordi, etc. són una dutgena de pobles, agrupats sota aquest paraigre de La Llera del Ter i que té forma de revista. La revista té una parella gràfica espectacular, hi ha una trentera llarga de col·laboradors i trobareu entrevistes i trobareu reculls històrics, de vegades hi ha petites investigacions, hi ha monogràfics sobre artistes, sobre receptes, sobre una mica de tot, una mica es tracta d'encapsular tot aquest cosmos d'aquests pobles que viuen entre el Ter i les gavarres i la manera d'abordar-ho ja us ho dic, és des d'una sensibilitat i des d'una... un estima per tot allò que toquen, que és encomiable. En cas que no la trobeu en paper, la Llera del Ter, si entreu a internet, una vegada més us podreu descarregar tots els PDFs d'aquests 30 anys de publicació, va parar a 4 o 5 anys l'any 2011, però vull dir, hi ha una continuïtat i hi ha una quantitat de coses recollides que paga molt la pena i que ajuden a entendre aquest petit... com ho diríem, aquesta petita zona que ni carn ni peix, perquè no se sap si a Gironès hi ha un poc de gràcia d'emportar, etc. Però que precisament aquesta és la seva gràcia. I 40 o i entres a través de la revista la Llera del Ter, de Gironès, que, com a tot arreu, hi ha un pòsit cultural, històric i social espectacular. Vinga, va, que passeu un bon dia. Gràcies. Molt bon dia per tot, també, Adrià. I gràcies un cop més per aquest comentari de penyor d'avui. Dilluns 21 de setembre del 2026. I quan falta, un minutet per ser un quart de 9 del matí, fem una petita pausa per la publicitat i de següent hi tornem aquí amb l'entrevista el president de l'Associació d'Empresaris de Plaça Dar-ho, Manel Tenedell. Serà fins ara. Per què esperar l'hivern per omplir el dipòsit de gasòil de calafacció? A distribució de gasòils cursa. Només hi tenim els millors combustibles per oferir un bon servei a domicili. Besat amb la qualitat i facilitats de finançament. I a l'estiu, t'oferim bons preus i amplis horaris pels més previsors. Truca el 972-63-0028. Distribució de gasòils cursa. El teu gasòil de confiança. I hi havia una vacada, un llop que volia fer caure les cases dels tres porquets. Ho faré i la teva casa a terra tinaré. Però aquesta vacada alguna cosa era diferent. Però què passa aquí? Aquesta vegada no podràs. Perquè estan fetes amb materials de qualitat d'enric Ferregama. Així no hi ha qui les fa si caure. Enric Ferregama. Confiança, des de 1952. Materials de construcció, ferreteries, aràmiques, parquets, bans i estufes. Vine a salrà. Visita la nostra exposició. O entra en ricferreifil.com. Enric Ferreg, grup gamma. 16 de setembre, arriba la Fira de l'energia del Baix Empordà a Sant Feliu de Guixuls. Descobreixo tot sobre estalvi i eficiència, energies renovables i mobilitat sostenible. Informat i impulsem junts la transició energètica. Desparem els jardins de Juli Garreta, de Déu del Matí avui del vespre. Organitzat pel Consell Comarcal del Baix Empordà i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guixuls amb el suport de la Diputació de Girona i de l'Institut Català de l'energia. de paisatge musical en port d'anès, el gran concert dels 25 anys de Radio Capital. Amb la Black Music Big Bang, Masoni, San Josex, Fetus, Diversiones, Jofrà Bardagí, Neus Mar, Els Cremats, La Copla Visbal Jove, Clóer Riembau i Joan Robau. Una nit per tornar a escoltar les cançons que ens han acompanyat i descobrir com sona l'emportar avui. Reserva la teva invitació gratuïta a RadioCapital.com Organitza RadioCapital i la Fundació Casa de la Música del Girones. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girón, el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Forallac, Movente, Sarfa, Estrella, Dam i el Club Nàuctic de l'Estartit. Anunciar-te a RadioCapital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses i més efectiu que en qualsevol altra mitjà. Fem arribar la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directa que qualsevol altra mitjà. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a Publicitat a Robes RadioCapital.com i posa'ns a prova. Passen 3 minuts d'un quart de nou. I tal com us hem explicat el començament del supermeti, avui a l'entrevista del dia volem parlar amb Manel Canadell, que és el president de l'associació d'empresaris de Plàgia Dar-ho, perquè ens explico una mica com ha anat o com està anar. I també hem parlat amb l'estiu que cada cop se llarga més de la botiga al carrer que abans celebrada no fa massa, i també d'accions futures que poden organitzar des de l'associació abans de res. Manel, que tal, molt bon dia. Hola, bon dia. L'estiu ja el dureu per acabar, on encara queden alguns romanents, o els més forts d'aquest estiu? No sé com han anat. Acabat ben bé, no, perquè el mes de setembre, encara, com veiem, el clima ens acompanya. I aquest cap de setmana, fins i tot, a Plàgia Dar-ho, hi ha hagut bastanta gent, però bé, estem a les cavalles i sí, és un moment bo, potser per fer una mica de balanç, no, de lo que ve passant. Des d'allò, diria, setmana Santa, que és una mica on te comencem aquest període, fins ara, finals de setembre, que pràcticament ja hi som, de manera que ja podríem fer una mica de retrat de lo que ha sigut aquest any 26. Doncs fem-lo, com ha anat, aquest any a nivell turístic i comercial a Plàgia Dar-ho? A veure, no ha sigut un any extraordinàriament bo, que el tenim compte a diverses dades i a diversos factors, en aquí no només ens hem de quedar com passa habitualment des dels ajuntaments, no, de que no no no n'ha dada freda i que no té massa significat amb la quantitat de visitants, perquè si parles amb el president d'una associació d'empresaris, això és una dada que és bastant secundària, perquè realment el que nosaltres ens acompanya i ens interessa és que hi hagi cifra de negoci, no? Llavors, en aquí sí que notem que hi ha una petita disparitat entre les cifres de visitants que tenim en el nostre àmbit del municipi, amb el que és, llavors, els números reals dels establiments. Clar, no sé la valoració que ha fet una entitat actual era, per exemple, o un ajuntament, varia molt de la que ha fet una associació d'empresaris o un comerç de Plàgia Dar-ho. Vull dir, cada cop hi ha més turistes que venen aquí i no consumeixen producte d'aquí i no van als comerços d'aquí? Clar, les dades que pot fer servir una entitat pública tenen més a veure, això amb la fluència, amb la quantitat d'òndemètiques que tenen, per valorar quanta gent ve al municipi. I això, com dic, és una dada que és diferent a la dada de les facturacions, d'acord? Nosaltres ens hem de fixar i ens fixem més amb els calaixos. I no només amb això, sinó també amb l'oferta que donem, a quin preu la donem, i la conseqüència que té això sobre el visitant. D'acord? Per tant, no és el mateix que tu tinguis un visitant de classe més baixa que té menys poder adquisitiu que no anar a buscar una altra tipologia de visitant, que finalment és el que fa a moure una mica les cifres de volum de negoci. Clar, per dir-ho amb un exemple clar, podríem dir, és millor que vinguin 5 persones i que aquestes 5 vinguin a gastar el producte local, que no que vinguin 10 i que només 3 vinguin a gastar el producte local. Mira, els negocis tenim una mètrica que és la quantitat de gent que entra i les ventes que fem. Hi ha una relació que és molt important dins d'un negoci, quanta gent primera passa per davant del teu negoci, dos quanta gent entra i tres quantes tiquets fas. Llavors, aquesta mètrica és la que nosaltres hem de valorar. Què ens està passant darrerement? Coses diferents, contraris, gairebé. Tenim moltíssima gent, tenim moltíssima fluència als carrers, però això no és una traducció que nosaltres, diguem, tinguem més negoci. I fins i tot tampoc, que els restaurants i que els hotels omplin no és una cosa que vagi lligada. No vol dir que tu tinguis molta gent, que tu tinguis volum. És una tendència només d'aquest any o ja es va veient dels últims anys, això que ho explicaves ara? Clar, tot això va molt lligat amb la capacitat de la gent de gastar. Quan hi ha tanta polarització, quan hi ha tant de moviments, diguem, a nivell que empreses fan eres o fan acomiadaments, diguem-t'ho finalment, a la que la gent no té tanta alegria per fer despesa o tants diners disponibles per fer despesa, això realment ens repercuteix moltíssim. Naturalment, quan la gent va de vacances, és quan potser fan més despesa que durant el dia a dia. I això nosaltres ens convé, perquè nosaltres som un lloc de vacances, però sí que la tendència és que darrerament ve moltíssima gent les dades de fluència pugen, però realment això no es tradueix amb una major facturació en els establiments. Com antaveu ara, i és un fet evident que ve moltíssima gent, ve massa gent? Clar, el massa gent és una dada molt freda. A mi m'agrada més entrar una mica més en el fons de la qüestió. El massa gent de quin estil de gent? O sigui, quin tipus de gent és massa? És molt millor pel municipi, pel recursos, pel manteniment per tot el que representa un municipi. Tenir menys gent, això és clarament, però pels comerços, tenir menys gent amb més qualitat. I això es pot treballar. El que no es pot fer és deixar la inercia que les coses passin sense dirigir-les. Això hi ha sistemes, hi ha gent, hi ha persones que poden dirigir això, i llavors, quan ens trobem en un moment com aquest, que ens trobem en aquesta situació, és quan cal ser més brillants i ser més bons i tenir més capacitat de gestionar tot això. Amb la pandèmia de la Covid-19, hi va haver un canvi substancial del turisme que venia aquí, molt més turisme nacional, per sobre de l'internacional, que és una tendència que, segons gent del sector, s'ha mantingut, s'ha estabilitzat també en aquests anys. Aquest tipus de turisme, o que canvi del tipus de turisme que ve, també s'ha notat en el comerç. Sí, es nota, es nota. Hi ha varios factors per això. En guany aquest estiu, no? Hem tingut, per exemple, un mundial de futbol. Hem tingut unes temperatures molt altes. En si mateix, jo no sé si això ha d'haver fet o no, el que sí que és cert és que, a nivell europeu, les temperatures són bones arreu, desmotiva a venir a Catalunya, no? Si tu ets un francès, un... Un italiac que tens costa, i ja tens bon clima i tens bon servei, naturalment no tens per què venir a la costa brava. Jo crec que això sí que ens està afectant. La dada freda de que fa calor, jo no la considero tan rellevant, perquè l'estiu ha de fer calor, si no malament, però potser sí que això ens crea més competència. I a partir d'aquí, si la gent decideix, que hi ha lloc de venir a platjadaro, a un altre indret, això es nota. El tema de la col·lo també és un tema que s'ha comentat des de la restauració, perquè comentaven que, per exemple, les terrasses costaven molt més d'omplir amb aquestes altes temperatures, sobretot a l'hora de dinar. Clar, no sé fets quin punt, els comerços que també teníeu, es podrien ser refugis climàtics en segons quins moments, també podria ajudar en un cert punt que faci molta calor, que la gent convidi entrar aquests turistes des d'establiments de comerços de platjadaro, o no ho veieu encara en una relació causa efecte molt clara? No, no, això sí que t'he de veure. Si parlem de comerços tipus no supermercats, que van per una altra direcció, el que és comerços de roba o de sabates, això ja fa molt temps que, si fa un sol, comencem a treballar a l'accent de la tarda. És normal que la gent, si fa bon temps, vagi a la platja fins més tard, després a l'hora del mig del dia és molt calorós, i la gent aprofita per estar a casa, fer la misiada, el que sigui, i realment quan baixa la temperatura, no és només d'aquest any, hi ha temps enrere, és quan comencen a sortir a passejar. El comerç funciona, la restauració també, més cap a les hores de l'última hora de la tarda i començament del vespre. Els horaris també han de mirar d'adaptar-nos una mica això, perquè fins que a pels 7 o les 8 no es comença a veure gent pel carrer passejant amb ganes de mirar a paradors o de consumir en algun restaurant, i entrar. Fa poques setmanes, es va celebrar una nova edició de la botiga al carrer, Plàtia Dar-ho, com va anar, perquè hi havia més d'una 60a de comerços d'arits, d'establiments, de negocis, la foliència de gent també va pujar, com va anar aquesta nova edició? Una mica el tònic de sempre. El número d'establiments es manté, cal pensar que també es costa més mantenir comerç petit, que és el que aprofita aquesta activitat, però sempre hi ha un equilibri, més o menys, entre 60 i 70 establiments, una mica més el carrer d'ara d'estiu, que la que es fa després al març. I és el mateix. Molta gent és natural que aquest cap de setmana la gent ve molt predisposada a comprar, i els números es noten, no? I a més gent, amb més ganes de gastar, però tampoc no ha sigut l'any que podem dir... que tinguin en compte que no teníem cap amenace de climat del temps, que ha fet mal temps, les últimes edicions ha passat, això, eh?, que la setmana que s'hi plaurien o no plaurien, això refreda, que és tant no. Esperaven potser unes cifres una mica més altes, però també considerem que tot això va lligat una mica amb el que hem parlat fins ara, no?, de la capacitat de despesa de les famílies, etcètera. Seguiràs la plant, la botiga al carrer? Esperem que per molts anys, sí. O sigui, sí. De fet, nosaltres cada any, aquesta activitat, les dues vegades que es fa, és una de les principals que tenim dins del calendari, la més consolidada, és conegut d'arreu, i bé, la idea és no només seguir-la, sinó millorar-la. I ja per anar acabant, Manel, no sé si hi ha futuros accions com aquesta de la botiga al carrer o initiatives que impulseu des de l'associació que t'agradaria destacar. Ara farem una petita campanya de posicionament tardor, convé, també, seguint el tema del clima, no?, tenim més bon temps fins més endavant, pràcticament fins al novembre, ens interessa desestacionalitzar, que és l'objectiu que tenim des de sempre. Ara el temps ens ajuda amb això, plajar-ho sempre està obert, 24 hores, tot està a 23.65, convé anar allargar-ne això i posicionar-los una mica com una. No voldestir, també, no només de juliol i agor, sinó allargar-ho fins al Nadal. Doncs, fins aquí, Manel Canadell, president de l'associació d'empresaris de Plaja d'Aro, moltes gràcies per acompanyar-nos un cap més a la ràdio que veig ara, en aquest cap al supermetí, que vagi bé aquest final de temporada d'estiu i començament de la temporada de temporada baixa, podré dir, de turisme, i ens estarem pendents de les accions que ha durat el terme des de l'associació. Molt bé, molt agraït i a disposar. Que vagi molt bé. I nosaltres, quan són dos quarts tocats ja de nou del matí, donem pas a l'informatiu. Comencem l'informatiu explicant-vos que agents del grup especial d'activitats subaquàtiques de la Guàrdia Civil van trobar mort un home després de fer una immersió nocturna a aquest passat dijous a les illes medes. Segons ha avançat el diari de Girona, hi ha pogut confirmar l'agència catalana de notícies, els efectius d'emergència, han pogut rescatar el cos sense vida de l'home aquest passat divendres al matí, després que el company amb el qual feia submarini es va advertir uns dijous a la nit, que el seu company no havia pogut sortir de l'aigua en la immersió nocturna, que van fer a la zona del medallot de les illes medes. A l'operatiu de rescat també hi han participat la unitat d'actuacions subaquàtiques dels bombers. La víctima tenia 38 anys i tot apunta a un accident, a l'espera, això sí, de l'autòpsia del cos de la víctima. I la CUP acusa el govern de Catalunya de no haver executat els acords aprovats del Parlament per millorar la mobilitat ferroviària a qui l'emportar. La formació ha denunciat aquesta situació a rand del seguiment dels compromisos adaptats per la comunió de territori i habitatge. El Parlament va aprovar el 12 de novembre del 2025 una proposta de resolució sobre la millora del servei ferroviari a l'emportar i el text. Plantegava diverses mesures per reforçar les connexions entre municipis empordanesos i la xarxa ferroviària a Marielzina. Entre les actuacions previstes hi ha la creació d'una línia d'autobús entre l'estació de Camallera i l'escala, en parades, a Ventalló i Vila de Mat. La proposta també contemplava millorar la coordinació entre els autobús i interurbants de Figueres i els serveis ferroviaris de l'estació. La iniciativa parlamentària incluïa més mesures relacionades amb les connexions ferroviàries a l'emportar. També plantejava actuacions per facilitar l'accés a serveis ferroviaris i millorar les condicions de diverses estacions a la demarcació. El diputat de la candidatura d'unitat popular Dani Cornallà criticat el grau de compriment d'aquests compromisos. Cornallà considera que les mesures aprovades pel Parlament s'han d'executar i reclama que el que ha de fer són les que han de fer a les eleccions. La formació també qüestiona el seguiment que ha fet la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Peneque, sobre l'aplicació de la proposta. Aquestes crítiques formen part del debat polític actual sobre la situació de mobilitat a les comarques giro-nines. La proposta aprovada el novembre de l'any passat incluïa específicament la connexió entre Camallera, Ventalló, Vila de Mat i l'escala. Durant el debat parlamentari, diversos grups van coincidir a la necessitat de reforçar aquesta connexió i adaptar millor el transport fes de la ciutat, per fer fer robiària a les necessitats del territori. La qüestió afecta especialment els núcleis que depenen de les estacions fer robiàries de l'Empordà per connectar amb altres punts de les comarques giro-nines. La proposta parlamentària també situava la mobilitat com un element relacionat amb l'equilibri territorial i l'accés a serveis. La CUP reclama que es compleixin les mesures aprovades i que es concretin les actuacions pendents. El debat posa, aneuament, sobre la taula, les connexions entre el tren i el transport per carretera a l'Empordà, especialment en municipis allunyats de les principals línies ferroviàries. El Vaja Empordà ha fet aquesta setmana un nou pas per concretar projectes de futur vinculats a la cultura i a l'economia blava. Agents institucionals, econòmics i culturals de la comarca han participat en dues trobades de treball per convertir les línies estratègiques en iniciatives concretes. La primera reunió es va fer dilluns a les païmedes i es va centrar en l'economia blava dins del grup acció col·laborativa. La trobada va reunir representants de les institucions i del teixit econòmic amb l'octiu de refini accions per als anys 2026 i 2027. Els participants van treballar especialment en projectes relacionats amb la recerca, la formació i les activitats culturals i esportives vinculades al mar. La sessió també va servir per establir quines actuacions poden tenir més recorregut i per incorporar nous agents al projecte. La voluntat és reforçar la competitivitat i la sostenibilitat de l'economia vinculada al mar al vaixampordar amb iniciatives que puguin generar activitat al territori i tinguin capacitat per projectar-se més enllà de la comarca. Aquest passativendres, el Consell Comarcal va acollir una segona reunió de treball, en aquest cas vinculada al grup d'acció col·laborativa del Hap Cultural del Vaixampordar. La trobada va reunir agents culturals amb institucions per començar a concretar les primeres propostes de projectes compartits. Durant la sessió es van identificar diverses iniciatives en potencial per transformar l'activitat cultural de la comarca. Entre els objectius hi ha la voluntat de desestacionalitzar el turisme i generar condicions per a favorir la captació de talent. Les dues trobades formen part de les iniciatives sorgides de la Conferència Estratègica, impulsada pel Consell Comarcal del Vaixampordar. El procés busca reforçar la cooperació entre els diferents agents del territori i facilitar que els projectes es desenvolupin de manera conjunta. El Consell planteja aquesta feina amb una mateixa línia d'actuació, passada a la reflexió a l'acte i a concretar projectes que tinguin un impacte directe al territori. L'objectiu final és reforçar el posicionament del Vaixampordar com a territori innovador i sostenible amb capacitat per generar activitat i atraure talent. Aquest estratègia es desplegarà tant en l'àmbit cultural com en activitats vinculades al mar i a l'economia blàbal. I l'estrartet té enganyat aquest divendres, l'exposició que repassa 25 anys d'història del municipi a través de la mirada periodística de ràdio capital de l'Ampordar. L'acte es va celebrar a la seu de l'entitat municipal descentralitzada de l'estrartet, on la mostra es podrà visitar fins al 30 d'octubre. L'exposició titulada ràdio capital 25 anys de notícies torroya de mongria i l'estrartet recull alguns dels episodis que han marcat la vida del municipi entre el 2001 i també l'actualitat marielzina. Les fotografies es complementen amb notícies i continguts. Sonors de la misòrex, cibles, mitjans, san, codis de resposta ràpida. El recorregut permet recuperar la transformació turística social i institucional de l'estrartet, però també alguns dels episodis que han tingut més impactes sobre el territori. La mostra inclou la creació del consell municipal de l'estrartet, la Constitució de l'entitat municipal descentralitzada, diversos temporals, la declaració del Parc Natural del Montglis, les Illes, Medes i a Bàster, la recuperació ambiental de la platera i també la pandèmia. També hi apareixen esdeveniments polítics, equipaments, serveis, initiatives vinculades al turisme i al medi ambient. D'aquesta manera l'exposició ofereix una mirada sobre com ha canviat l'estrartet durant l'últim quart de segle i sobre els elements que han anat configurant la seva identitat. Durant la inauguració el president de l'entitat municipal descentralitzada de l'estrartet, Genís del Mau, ha reivindicat el valor de fer aquest exercici de memòria. Del Mau ha remarcat que revisar els 25 anys d'història permet entendre millor les decisions que caldrà aprendre durant els propers anys. I aquestes fotografies que tenim aquí, tenim fotografies de l'Estatidio Tarull i recollint una mica el pas d'aquest temps de diferents temes, temes turístics, temes socials, de la realitat, la creació del Consell Municipal, la creació de l'MD, catàstrofes naturals, els demaniments més mediàtics, els determinaments polítics i com no, la vida i els serveis i els equipaments que s'han de crear enllà d'aquests anys. A la mateixa línia el president del Club Nautic, l'estartet Jordi Ponjon, ha destacat el moment de transformació que viu l'Estatid. Ponjon ha assenyalat que el municipi es troba en voltat d'espais naturals, que cada vegada tenen més protagonisme i que aquesta realitat també pot actuar com motor per l'activitat turística. L'exposició forma part del projecte de commemoració dels 25 anys de ràdio capital que durant aquest any està recorrent diversos municipis del Baix Ambordà amb mostres adaptades a la història de cada localitat. La proposta vol conservar una part de la memòria recent del territori a través del periodisme de proximitat. I seguim a Torrulla de Montgriil, l'estartet perquè aquest municipi i la Universitat de Girona prou en quatre anys més la catadera Josep Capallà i Areu. L'acord d'una continuïtat al treball sobre la conservació dels espais naturals i la gestió sostenible del literal, del Baix Ter, Aniel Rosell. Les signatures s'ha fet el passat divendres al despatx del que el dia de Torrulla de Montgriil. L'acord d'una continuïtat a gaire habitual de cadastre col·laboració, l'estudi, la conservació i la gestió dels espais naturals del Baix Ter. La catadera té la seu al Museu de la Mediaterrània i treballa per aprofundir el coneixement dels ecosistemes literals. L'acte ha servit també per reconèixer la figura de Josep Capallà i Areu, que dona-lo a la catadera des del passat divendres. Capallà va morir el juny de l'any passat i va mantenir una estreta vinculació amb el municipi durant d'àcades. Va ser regidor de l'Ajuntament entre els anys 1991 i 1999, i va exercir com assessor turístic durant prop de 3 d'àcades. També va col·laborar amb la catadera i va participar en projectes relacionats amb la protecció del territori i el turisme sostenible. Entre aquests projectes hi ha la declaració del Parc neutral de Montgriil, les illes meves i el Baix Ter, la restauració de la platera, diversos projectes europeus i la reconversió de Can Quintana. També va participar en l'elaboració del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2003. La col·laboració entre les dues institucions va començar l'any 2008 amb la creació de la catadera de cosístames literals meditescules. El projecte integra les dimensions ecològiques, econòmiques i cultural del territori, i busca contribuir a una gestió territorial sostenible. Al acte hi ha participat l'alcalde Jordi Colomi i el regidor de medi ambient, Genís Pijam. Per part de l'Universitat de Girona, hi ha assistit al vice-enrector d'impacte al territori i ambientalització, Ignasi Rodríguez i Xavier Quintana, director sortint de la catadera. Albert Lleusàs, doctor d'enciències ambientals, assumeix ara la direcció del projecte. També ha assistit a la signatures i, me vol bé, Vida de Josep Capallà i Dolors Capallà, germana seva. I begur, reivindica el seu vincle amb el cinema amb una nova exposició. La mostra es pot visitar fins al 17 d'octubre a l'espai Bacanart. El recorregut recorda diverses produccions rodades al municipi i també destaca els carrers, l'escales i el paisatge locals. La proposta forma part del Festival Internacional de Cinema, de Begu Costa Brava, Aniel. Begu torna a posar el focus en la seva relació amb el món del cinema. L'espai Bacanart acollida a exposició del juble a tot de cinema fins al 17 d'octubre. La mostra repassa diverses produccions rodades al municipi en llarg dels anys. També descobreix espai locals, comartents i nacionalistes. Els carrers, l'escales i el castell de Begu han aprovat en diferents produccions cinematogràfiques. Els paisatges del municipi també han atret directors i quiops de rodatge. La exposició presenta aquesta vinculació a través de diferents episodis de la història local. El recorregut reconeix espais habituals des d'una mirada vinculada al cinema. La proposta també posa en valor el patrimoni i el paisatge de Begu. L'allot mediterrània forma part dels atractius del municipi per al marge. El regidor de cultura de Begu, Jordi González, destaca aquesta trica sencística i patrimonial. González considera el cinema un testimoni de la transformació d'aquests espais en escenaris de ficció. La mostra coincideix amb l'adutzen edició del festival internacional de cinema de la Ugucosta Prada. El centre mantindrà lloc del 2 al 12 d'octubre. L'exposició forma part de la programació del festival. Begu reforça així durant aquesta setmana la seva vinculació amb el món cinematogràfic. El municipi combina les projeccions del festival amb la descoberta del seu propi llege audiovisual. La iniciativa permet acostar aquesta història al públic local i als visitants. L'Ajuntament de Begu, anima la ciutadania a visitar l'exposició. La proposta també s'adreça a les persones visitants durant aquestes setmanes. Begu oble a tot el cinema permet redescobrir algun dels espais més característics del municipi. La mostra ofereix una nova mirada sobre paisatges coneguts a través del cinema. I Palamós forma part d'una exposició que analitza com regenerar les ciutats intermediars i adaptar-les a les necessitats actuals de la ciutadania. La mostra titulada Ciutats en trànsit, Repensar per Regenerar, s'ha inaugurat el Palau Robert de Barcelona i està impulsada pel Departament de Territòria i Presidència en el mar de la capitalitat mundial de l'arquitectura Barcelona 2026, Maria Elzina. L'exposició presenta 5 projectes de transformació urban desenvolupats a Baleguer, Berga, Palamós, Trem i Valls. La iniciativa de la impulsa al Departament de Territòria i Presidència era el marc de la capitalitat mundial de l'arquitectura Barcelona 2026. En el cas de Palamós, la proposta s'acentra en la planassa i la barada. Aquests dos espais es presenten com àmbits de transformació de l'espai públic per contribuir a modificar la estructura urbana. La mostra també hi recollirà el projecte del núcle antic de Baleguer centrat en la rehabilitació d'espais urbans obsolets especialment en habitatges i equipaments. A Berga, l'exposició presenta la proposta de transformació de la Vall dels Molins. A Trem, l'espai analitzat és la plaça Catalunya i a Valls. El projecte s'acentra en l'ordre del tondo. Les 5 propostes parteixen d'un anal·lígi del patrimoni, el paisatge, els usos dels espais i les necessitats de cada municipi. L'objectiu és estudiar com es poden recuperar espais que han perdut activitat i adaptar-los als usos actuals. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Peneque, ha situat aquesta regeneració urbana en l'àmit de la qüesió social i l'equilibri territorial. Peneque també ha defensat la rehabilitació dels espais existents davant la necessitat de construir-ne sempre de nou. Segons la consellera, els centres històrics, les places i els edificis poden recuperar usos i adaptar-se a les necessitats actuals. L'exposició també explica el paper de les ciutats intermèdies dins la estructura territorial. Són municipis que connecten les grans ciutats amb territoris rurals i concentren serveis, activitat econòmica i vida comunitària. En la mostra es pot visitar gratuïtament el Palau Robert fins al 8 de gener del 2027. Durant el primer semestre de l'any vinent també està previst que recorri les demarcacions de Girona, lleide i terragona. I el Tribu Vatllet de Forallac fa més de 15 anys que impulsa el ciclisme de muntanya a Baja Empordà. El projecte va néixer l'any 2009 a randa la necessitat de disposar d'un club esportiu per organitzar una prova de descens afuntat. En una entrevista al supermatí de queda de Radio Capital, domenat guillador ha explicat que amb els anys el club anirà evolucionant fins a apostar especialment per la formació dels més joves. Actualment la Tribu disposa d'una instal·lació esportiva de 15.000 metres quadrats i agrupa aproximadament una 60ena de famílies. Llavors la defensa que treballar amb els infants és essencial per garantir la continuïtat del ciclisme de muntanya. La muntanya a l'escola introduix els nens i nenes en les bases de la disciplina. Aprendre a pedalar, a frenar, a girar, abans d'avançar cap a la pràctica en entorns de muntanya. Un cop allà, lladuda, està cap a la sensació de llibertat d'aquest esport. Al final és un esport que es practica a l'aire lliure, que és un esport que es coneix poc o que es coneixi a poc, però que enganxa molt. I aquesta sensació de llibertat, que també fa que aquell qui ho provi o que ho prova, es queda enganxar i això fa que que es conec. Que es creixi i que vagi evolucionant. L'escola de la tribu BTT està oberta a infants a partir dels 4 anys i acompanya els joves aproximadament fins als 16 o 17 anys. El club posa especial a énfasi en la seguretat. Els nens treballen progressivament les seves habilitats abans de sortir a la muntanya i ho fan amb les proteccions adequades i adaptant les activitats al nivell de cadascú. Lladó reconeix que el ciclisme de muntanya comporta un cert risc, però segura que una bona preparació permet minimitzar-lo. També destaca que molts dels joves que deixen l'escola quan arriben a l'adolescència continuen vinculats al club participant en esdeveniments, formacions o tasques d'organització. La tribu està especialment vinculada a disciplines, com el descens i l'enduro, tot i que l'escola treballa en diferents modalitats del ciclisme. A mesures que els esportistes creixen i adquireixen més nivell, poden especialitzar-se en disciplines, com el descens, l'enduro o el puntrac. Aquest any les instal·lacions han acollit el campionat de Catalunya de puntrac mentre que el 2027 seran l'escenari del campionat d'Espanya d'aquesta modalitat. També els dies 10 i 11 d'octubre, fora allà que acollirà el campionat de Catalunya d'enduro. Passen dos minuts de tres quarts de nou. Ja sabeu que els de lluny són dies esportius aquí al supermatí, perquè sempre ens acompanya l'Oriol Bernà amb l'actualitat i els resultats més destacats dels equips de casa nostra. Oriol, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. Com estàs? Doncs molt bé. Avui crec que no ben sol. Avui, com deies, és dilluns esportiu al supermatí. I vinc acompanyat, fa molta il·lusió arrancar la temporada, seguint el fil d'una de les millors notícies de l'esport vagi en portanes de la temporada passada. El Club en Bol Garvi, després de gairebé 50 anys d'història, va aconseguir el passat mes de juny ascendir per primera vegada a primera nacional, la tercera categoria de l'envola estatal. Aquest cap de setmana, per fi, ha arribat el moment de... de la setmana que ha arribat la setmana. I per això tenim a Narcis Ferrer, president del Club en Bol Garvi. Bon dia, Narcis. Com estàs? Bon dia. Què tal? Com esteu? Molt bé. Doncs mira, amb ganes de parlar amb tu, perquè vam seguir la temporada passada l'èxit del Garvi. Explica'ns una mica després d'aquest ascens històric com està vivint el Club les primeres setmanes de per temporada i el debut a primera nacional. Volen-se una mica què ha canviat respecte a la temporada passada? Bé, el Club està en plena fervescència. Aquest cap de setmana vam debutar i, com deies tu, la introducció va ser un dia històric. El Club és bastant gran ara mateix, i, per tant, tenim molts flots oberts, però el que era la principal notícia, doncs, el fet de jugar a primera nacional és un canvi substancial, l'organitzatiu, de pressupost, de requeriments, perquè passes de la federació catalana al federació espanyola, arbitratges, crec que cap de setmana va envenir de la Rioja, de la Grugonya, una complexitat més gran, i, òbviament, el que passa a la pista, el 40 per 20, que, diem nosaltres, un salt qualitatiu de nivell del joc i dels jugadors amb qui t'enfrontes importantíssim. Aquest salt qualitatiu, com comentaves, segurament es va notar, ja, en el primer partit a casa, vosaltres de temporada passada, estàu a forç acostumats a guanyar. Aquest primer partit a casa va acabar amb la derrota contra el Sant Vicenç, per 29.37. Quin elector en feu? Us trobeu amb una realitat diferent, a partir d'ara? Esteu preparats per això? El equip entre nosaltres són molt ambiciosos, i ells sempre volen guanyar, però, bueno, hi havia un fet... un fet de novel·ls, o sigui, es va notar que era benvinguts a primera nacional, com jugues contra aquests aquí, els teus que tenen un bagatge. Estem parlant d'un equip que l'any passat va quedar quàrtic fins al final de la lliga de la primera nacional, va tenir opcions de quedar primer i segon, que eren els que donaven dret a jugar a la fase de 100 a plata. Però... i, per tant, que ja sabíem que seria molt complicat el que passa, que nosaltres tenim un bon equip, tenim, probablement, un dels millors pistes de primera nacional, tot i ser novel·ls, i amb tot els peus a terra som realistes, però som ambiciosos, i pensem que tenim equip per aguantar la categoria, i, per tant, un any de gaudir, de veure bon embol, i de lluitar fins al final per aconseguir la categoria, què és l'objectiu d'aquest any? Com comentava l'Esnercius, l'objectiu, entenc, és consolidar-se. No sé si fem bona aquella expressió, no estirem més el braç que l'amàniga, però, de totes maneres, entenc que aquest asseny també implica més desplaçaments, més exigència de recursos. Quin és l'esforç que està fent el club, tant a nivell econòmic com a organitzatiu, perquè sabem que el club al final no deixi ser un club de barri, un club de poble on treballeu tots amb les ungles, no? Sí, bueno, nosaltres hem fet un... o sigui, estem per què ens entenguem. A la primera nacional els nostres jugadors hem fet l'esforç de que no paguin aquest any. L'any passat ells pagaven la 4, com si fos una labió, i un infantil o un cadet, aquest any ens trobem amb equips que evidentment ningú paga, i molts jugadors ja comencen a cobrar sous, els nostres jugadors no s'ho poden permetre, perquè el club no s'ho poden permetre. I, per tant, l'esforç és grandiós a nivell econòmic, com de de deia, a nivell de requeriments que també impliquen despeses, però a nivell de desplaçaments no, Oriol, perquè per sort el nivell d'envol a Catalunya és altíssim, i a la primera nacional hi ha un grup propi català, com altes comunitats han de viatjar per totes les comunitats, a Catalunya hi ha tots els equips són de Catalunya, i si molt mapures, excepte el Serrià i el Burdils, tots estan al Vallès i al Barcelona. Llavors els desplaçaments no són complicats. El que sí que hi ha és que hi ha una concentració de jugadors molt i molt bons en una sola categoria d'una liga que, a més a més, és una sola volta, una liga regular regular, una liga cada 8 mesos, molt dura, i nosaltres la disfrutarem igual que la patirem, i tot el club estarà amb els nois, perquè sabem que tenen nivell per poder-lo mantenir. Però clar, què passa? Que a l'altra banda tenim una estructura de club bastant gran, on en Guany també són molt ambiciosos amb la línia femenina, i per tant tenim que l'ensegurat ha entretingut sempre. Algar Vierna sempre té un bon ambient, també això ho sabem de primera mà. Parlaves del bon estat de salut de l'envol català, sobretot fent la comparativa amb l'envol estatal, però parlant amb gent del club, em deia que cada vegada que organitzem unes fases de scents, recordem per qui no estigui el cas que les fases de scents a primera nacional es van organitzar al mes de juny, a Palaforgell o al Garvi Arena, cada vegada que s'organitzen unes fases, estem guanyant inscripcions. No ho farem de guanyar inscripcions, d'anans de 8, de 10 anys, de 12, que en comptes d'anar a jugar a futbol o a okey, que també hi ha tradició. Palaforgell escollen l'envol, quin és la salut del Garvi, com influïix tot aquest escens en la salut del club? Això, organitzar unes deveniments que té impacte, tenir un perfil de xarxes socials que cada vegada arriba més gent, tenir una audiència dels nostres publicacions increïbles, el fet que es faci bé la feina i que no ve d'un sol any, sinó que portes molts anys sembrant per recollir els seus fruits, fa que cada vegada que passin els deveniments d'aquest tipus, sobretot si la piloteta entra, com va passar el maig de l'any passat, d'aquest any, fa que tinguis una monió de nenes i nens, perquè les noies també estan fent molt paper, em pot pensar que les noies estan a la màxim categoria catalana, i d'aquest any pensem que en possibilitats també d'optar unes fases. Llavors, molta demanda, molta demanda de nens. Estem molt contents. Què ens passa, però, que l'espai físic, els espais per jugar amb vol, de pal a fugir, ara mateix són molt limitats, no tenim més espai, els pavallons no han de ser, i, per tant, malauradament, no podem assumir tota la demanda de noies i noies que volen jugar amb vol. Per tant, entrem que des d'aquí també fem una crida. El club també ha tingut jugadors que... que també ha format jugadors que han arribat, diguéssim, al estament més alt d'aquest esport, com Quim Roques, per exemple. Què significa per vosaltres que la base pugui acabar durant jugadors a nivell, a aquest nivell professional? Home, no és el màxim objectiu, però fa molta il·lusió. La veritat és que la família Roques va fer l'Albert Roques, que empiede del món, és el que el tenim penjat a la banderola del Paballón, i, ara mateix, després de sortir del Barça a jugar a platar, està jugant a Soval, però, al mateix, entrenador que tenim, en Sergi Catarany, va ser porté del Barça, i va jugar amb els d'anys a Soval, i tenim més exemples de jugadors que han arribat a un. Però no seria l'objectiu. L'objectiu, bàsicament, és formar persones, formar esportistes, i que disfrutin d'un esport col·lectiu que poc ens agrada, sempre diem que és el millor esport del món. Genial. Narcis Ferrer, doncs, moltíssimes gràcies per atendre'ns avui. Sabem que aquest cap de setmana segurament ha sigut un cap de setmana intens, estressant, però també entenc que molt i molt gratificant. Nosaltres us anirem seguint des d'aquí i anem a tothom a viure l'experiència del Garbi Arena, perquè realment, pels qui no hi hagi, no hi hagi una mai sorprenendrant del bon ambient que hi ha. És això. Jo crec que ja hi ha molta gent que ho sap, però si algun dia tens temps al dissabte, a la tarda, parlo amb l'Audiència, de passar pel Garbi Arena, voleu un esport dinàmic divertidíssim i un ambient que probablement costa de creure quan dius que estàs al Vaja Empordà. Per tant, moltes gràcies, l'àdio capital de la cobertura, i benvingut al Garbi Arena que disfrutaràs una temporada màgica. Narcis Ferrer, president del Club en Bol Garbi, moltes gràcies i molta sort. Gràcies, Oriol, gràcies a tots. Doncs... que bé, comptar amb un testimoni tan directe com és d'en Narcis Ferrer... d'un club que va fer història a la temporada passada i que vam seguir aquí al supermetir de la mà, també d'Oriol Bernat. I, Joan, no és en bocallant ni en sabonà, eh? L'ambient al Garbi Arena, de veritat, que és molt complicat de veure a la província, un ambient igual, per això us dic... Hi ha molta gent que no coneix l'envol com es porti, jo m'incloc, no soc un gran aficionat de l'envol, si a més no ho era fins fa un parell d'anys, que hi vaig anar per primera vegada, vostè, ho vaig passar també, que és... Això de l'ambient que no és inigualable a la comarca, a la aparcació de Girona, els de Bordils, els de Sargadater, però tenen opinions diferents, però bé, deixem-ho a una banda. Exacte, que ara es cotira cap a casa seva, però és molt divertit. Oriol, si volem una petita pinza allà del que ha estat aquest cap de setmana pels equips d'aquí de casa nostra, comencem si vols pel Girona de futbol. Xomi, si el Girona va aconseguir el Lissabta una victòria de prestigi al camp del Cadis, per una dos, amb la 6ena jornada de la Lliga Hypermotion, el club d'aquí que Albert va encarrilar el partit abans del descans amb els gols de Benat, el 34 i de Carles Pere, el 43. El Cadis va retallar distàncies, només començar la segona part, amb un gol amb pròpia porteria de David López, i va augmentar bastant el Girona durant la bona part del segon temps. Els Gironins Pro van resistir fins al final amb una actuació destacada de Gatseniga, i van sumar la tercera victòria de la temporada. I fem un últim apunt, si vols, del Palamors de futbol i del Bisbal Bàsquet. Sí, el Bisbal va sumar el dissabte a la segona victòria en dues jornades de la Copa Espanya, després de superar l'Amics Castelló per 68-66. El Trillón va arribar amb una cisterlla sobre la Butzina, en un final d'infart que va permetre els Bisbalans mantenir-se invictes en la competició, i en futbol el Palamors no va poder començar la lliga en victòria i va perdre per dos a zero el camp del Lloret en el seu debut a la competició. Esperem que les pròpies jornades serveixin... Ho tinc amb més bones notícies per part del Palamors, i per part del Bisbal Bàsquet, si parlaven de bons enviants esportius aquí a la comarca del Baixemportà, lliure cap a Vallabell de la Bisbal, també. És un lloc on, si no hi hagués anat mai, es sàpiga viure, perquè és espectacular l'enviant que s'hi viu allà dins. Sí, sí. Hauríem de fer el tour, experience dels pavollons del Baix Empordà, perquè n'hi ha uns quants on tu pots passar bé. Sí, sí, i tant, que sí, i molt, i molt bé. Hauríeu bernar un dilluns més. Avui hem informat un moment que és diferent, però crec que ha funcionat. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Això, un dilluns més amb la criatat esportiva del cap de setmana, en Claudi Baix Empordanesa i també Hirunina, i ens escoltem la setmana que ve. Gràcies, Joan. Buena setmana. I nosaltres ens acompanyarem aquí del supermetí, d'aquests primers supermetis de la setmana, ja ho direm, del dilluns 21 de setembre del 2026, i tornarem, com sempre, demà a les 8 del matí, en directe des de Radio Capità del Empordà i també a la mitja Conyunta des de Radio Isbal i Radio Bagú. Fins ara, adéu-siau.