Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 20/10/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, són les 8 comences el supermatí. Bon dia és dimarts 20 d'octubre del 2026. A la tallada d'Empordà sortirà el sol d'aquí a 6 minuts i estarà en una temperatura de 14 graus. Us parla Joan Coll, això és el supermatí. El programa matí en el d'actualitat del Baix Empordà fet i produït per Radio Capital. I aquest emesa escolta com sempre per Radio Visbal i Radio Bagú. En el supermatí d'avui, entre altres qüestions, us explicarem que Brots-Empordà tornarà del 22 al 25 d'octubre amb 4 dies d'activitats culturals i gastronòmiques en diferents municipis de l'Empordà. I també que el Consell Comarcal del Baix Empordà aprova per on anemitar l'adversió al manifest del milenari de les assemblies de Pau i Treva. I també que l'Associació de Promotors de Catalunya alerta que cal doblar la construcció d'habitatge a comarca Gironines i fer una aposta també per als pisos protegits. Avui també parlarem amb l'entrevista, a l'entrevista d'avui parlarem, amb la responsable de tensió al Ciutadà de Cerveix de Salut i Entegràs Baix Empordà, Cristina Fernández, sobre la creació del nou Consell de Patients de l'Hospital de Palamós. I com cada dimarts, acabarem el supermatí parlant de llibres, amb la Teresa Calabús de la llibreria El Cocut de Torrallera-Mongri. Això passarà d'aquí a un estona de Tavans-Frimon Cop d'Ull, els principals titulars d'aquest matí de dimarts 20 d'octubre del 2026. Aquí el Baix Empordà. I salvem a la Carla Saló, què tal? Bon dia. Hola Joan, bon dia. Brots Empordà tornarà del 22 al 25 d'octubre, amb quatre dies d'activitats culturals i gastronòmiques en diferents municipis de l'Empordà. El festival impulsat per joventuts musicals a Torrallera-Mongri i dirigit artísticament per Montse Faure celebrarà la segona edició amb una programació que relaciona música, arts escècniques, pagesia, patrimoni i productes del territori. I Romellada la seva Torranà acollir Romellam, el mercat gastronòmic i artesanal de les gabarres, una jornada dedicada a la gastronòmia, el patrimoni, la natura i les tradicions Carla. La programació reunirà activitats per totes les erats en propostes culturals, visites guiades, concerts i un espai gastronòmic amb restaurants a la zona. Això dirà Rubirà, bon dia. Bon dia Joan. El Consell Comarcal del Baix Empordà aprova per unanimitat la desió al manifest del milenari de les assembleies de Pau i Treba. La iniciativa reivindica els orígens del parlamentarisme català que remunten el segle XI. Amb aquest acord, la institució es compromet a preservar aquest llagat històric i a promoure valors com la Pau, el diàleg i la convivència. Anem al Rosell, que tal bon dia. Bon dia Joan. La terracosta aviam al reunirà 18 creadors de ceràmica contemporània a la Visval d'Empordà. La galeria de ceràmica contemporània de terra cota museu exposarà obres originals disponibles per a la venda. El programa també incloure un premi artístic, exposicions i un fòrum de debat. L'accés al museu serà gratuït durant l'estaveniment. Marielzina, bon dia. Hola, bon dia Joan. La intel·ligència artificial està canviant la manera de treballar de les empreses per la seva incorporació a denar acompanyada de formació, criteri i supervisió humana. Aquest és un dels principals missatges que transmeten a Picanhol, responsable de l'oficina de fer la era Pime deurecata Girona. En una entrevista al programa del supermeti de Radio Capital, Picanhol ha explicat que la intel·ligència artificial ofereix oportunitats per agilitzar processos, millorar l'atenció als clients i reduir el temps dedicat a tasques repetitives. I l'associació de promotors de Catalunya Alerta que cal dublar la construcció d'habitatge comarca Gironines i fer una aposta també per als pisos protegits. En un moment en què l'habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions de païs i ciutadans, el director general de l'APC Mart Torrent ha reivindicat la necessitat d'incrementar el ritme de construcció per fer front a la demanda actual. Torrent ha dit que segons l'anàlisi que han realitzat, caldria dublar les edificacions actuals. I l'àrea de joventut de Castell d'Aro, Plata i d'Aro i Segoró treballa per facilitar l'acces dels joves a la transformació i el mercat laboral. El regidor de joventut de Castell d'Aro, Plata i d'Aro i Segoró, Joan Amat, el cap de la unitat de joventut del municipi Gerard Llendric i la tècnica de suport a l'ocupació juvenil, Paula Valenzuela, expliquen que l'objectiu és anar més enllà de l'orientació acadèmica o laboral. Es tracta d'acompanyar els joves en el procés de emancipació i facilitar-los l'acces a oportunitats formatives professionals i socials. Fins aquí el repàs dels principals titulars d'aquell matí de dimarts 20 d'octubre del 2026, aquí al Baix Empordà, aquí a titular ja sabeu coses. Us els ampliarem d'aquí una estona del bloc informatiu del supermatí, abans però ampliem el focus i anem a mirar què passa més enllà de casa nostra. La Dana-Adam deixa tres morts al país valencià, més d'un miler de persones rescatades i diversos pobles incomunicats. La generositat haurs d'anar a restringir la mobilitat als municipis del Ditoral, sud de València i del nord de Lacan. Toc de queda a França també a París, després dels alderulls al cap de Sacman. El president Emmanuel Macron no accepta la dimició del ministre de l'Interior, li ha demanat nous mètodes d'actuació policial per evitar més violència, més alderulls i més saquejos. El jutge Pablo Llarena ha confirmat la retirada de les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Ho fa per l'aplicació de la llei d'amnistia, tot i que manté la seva discrepancia. El magistrat segueix de doctrina del Tribunal Constitucional, però no dona per tancar de la causa. Les parelles de fet amb fills tindran dret a la pensió de viduitat si acrediten dos anys de convivència. El conseller Ministres aprovarà aquest dimarts un reial decret llei amb diferents reformes socials abans de les eleccions del 29 de novembre. Judici clau a llei de pel futur laboral dels bombers voluntaris, demanen que la Generalitat reconegui els seus drets laborals. El judici han de participar 108 demandants de 22 parcs. Volen que es faci valer la seva feina i que es reconeguin les seves condicions laborals. Dos homes han entrat en presó provisional per una agressió sexual a una dona sense allar a Barcelona. Els fets haurien passat aquest cap de setmana al districte de Sant Martí. El govern espanyol prepara un decret llei per reduir l'impacte medi ambiental dels centres de dades. La norma exigeix que cobreixin 80% del consum adhèctric amb energia renovable. El sector ho veu inassumible. El mercat del Lloguer s'ha tornat més opac i més difícil d'accedir. Els propietaris ja gairebé no publicen anoncis i l'oferta arriba sobretot pel boca orella. La poca oferta i la desconfiança dels propietaris han fet créixer un mercat ocult. Ara gran part dels pisos disponibles només els troben uns quants afortunats. Adib recupera del tot l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. La circulació ja funciona amb normalitat després de l'incèndid d'un tren a l'alegó. Una setmana després, els convois torren a passar per les dues viers del tram afectat. Això permet recuperar la norma habitat en aquesta connexió. Són gairebé les 8 i 8. Un moment de fer una pervisió del temps d'aquest matí de dimarts 20 d'octubre de 2020, que ens hem aixecat amb uns 14 o 15 graus de temperatura i amb una humitat molt elevada a la comarca del Baixa Empordà que deixa una sensació de xafugor que coneixem. I molt i molt bé aquí al Baixa Empordà. Durant el matí ens acompanyarà possiblement una pluja fina o plogim continuada pràcticament tota la comarca. El cel estarà totalment anovolat i la probabilitat de precipitació se situarà al torn dels 30%. A la tarda que apareix a les centrales del dia, la pluja ens donarà una petita treva i quedarà amb un cel molt anulat per a cap al tard o al vespre, torran a creixer els roxats febles. El termòmetre es quedarà molt curt. Les màximes no passarà gaire bé dels 16 graus, tant a la línia de costa com també a l'interior. El vent mucforarà feble de component nord i nord-est en velocitats suaus d'uns 5 a 10 km per hora, no tindran ratxes fortes, però sí un aire continuat que centrarà la sensació aquesta de fresco. La mar, la situació marítima, estarà una mica alterada, marajol a prop de la costa i amb aquest programar mai la pluja no serà un dia per acostar-se a gaire a les roques ni els camins de ronda. I de cara a la nit es mantindran les pluja febles i el cel operat, les temperatures nocturnes, baixaran fins als 11 o 12 graus, demanant que serà una nit fresca i també molt humida. I nosaltres, quan són les 8 i 9 minuts de camatí de dimarts, és moment per escoltar el comentari d'opinió. Un comentari d'opinió que avui ens porta a Declein. Bon dia. Plaura més. Ha de tornar a ploure i atremolent. Per un costat estem excitadíssims i enganxats als models meteorològics per intentar predir, endevinar, que caurà, i on. I per l'altre estem acollonits dels mals que pot arribar a fer i de la gestió que se'n farà abans, durant i després. La realitat és que com vaig sentir dia el climatòleg Mariano Barriendos, aquest canvi en el clima és el primer cop que és causat pels homes, però no és la primera vegada que passa. A l'edat mitjana es veu que hi havia vinya a la sardanya. Arribarà aviat que s'haurà acabat esquí en dorre, ens banyarem tot l'any, no portarem mai més jaqueta. Aquest home sàvi deia, com que estem en un punt que és impossible frenar la crisi climàtica, què hem de fer? Doncs el que hem fet els nostres abans passats, adaptar-nos-lo bé, ràpid, possible, per viure-ho el millor possible. Si aquests episodis meteorològics extrems que fan tantes malvastats han de seguir passant cada cop més, adaptar infraestructures i habits culturals a aquesta realitat no seria de l'o primer que s'hauria de fer? La mixa ràpid s'ha macut i tots són coses conegudes. Plantar diferent, redimensionar el clagapà de gram, treureiximent de les places i voreres i plantar més vegetació perquè s'anguleixi més aigua, donar inarreals a la població, sobretot els que viuen en zones vulnerables, tornar a ensenyar-los a posar tanques a les portes, a fer servir bombes de drenatge, reforçar taulats i canals, abandonar la moda dels terrats de les cases tipus Minecraft, etc. Com a exemple positiu, el parc fluvial del Besons, que té marge de sobre i que aquest mes hem vist deixar créixer i de créixer al riu, ampliar-se i recuperar-se sense fer desgràcies. I com a exemple negatiu, una cosa que a mi m'has garrifat, que en l'últim episodi de Pluges de fa una setmana s'inundessin els hospitals de Blanes, Vallibrón i Granullies, a més a més de no sé quants caps. Demà passat tornarà ploure i jo vull pensar que tots els ajuntaments, per petits que siguin, ja han fet, o estan fent, plans per assegurar els mitjans de transport i els circuits d'alimentació i l'aigua en temps de crisi i que biblioteques, escoles, institucions sanitaris i culturals s'estiguin adaptant per fer de refugis segurs i n'espulgnables, tant per quan facin massa fred, com per quan tot estigui negat. És que res, perquè potser nosaltres ja no ho veurem, però com a mínim els nostres fets i llets puguin trobar-s'ho fet i no hagin d'esperar que passin quatre generacions més. Doncs gràcies Ada pel teu comentari. Que sembla que sí, que anirà plorant més, que endurem de constobar-nos aquestes temporals, aquestes llevantades que abans eren un cop cada bastant i ara que allà tenim més d'un cada més, podríem dir aquí a les nostres contrades. Nosaltres quan falten dos minuts i mig per un quart de nou, escoltem una muntqueda de publicitat i de seguretat tornem tres minuts mal comptats. Aquí el supermatí de Radio Capital ha anat més acollut també per Radio Visbal i Radio Bagú, fins ara. Inscripcions gratuïtes a Radiocapital.cat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Vatge Empordà i la Colaboració del Centre Cultural a Marse i el Collegi de Periodistes de Catalunya. Radiocapital, 25 anys. i sembla que porta escalfadors. Rebut i en banyeta? Negativo, també ha desaparegut. I veiem molta gent dirigir-se al mateix lloc. On van? El auditori de Girona balla amb la música dels 80. Els 80 Girona va guanyar la Juventud Baila del Mític a Plauço. Aquest novembre aquella història torna a casa. Van d'en directe a 6 cantants, coreografies, i Girona torna a ballar. La Juventud Baila encara. Aquest 7 novembre, dos quarts d'avui del vespre, a l'Auditori de Girona, espectacle presentat i conduït per Àlex Casanovas. Compre la teva entrada auditoripontgirona.cat. Ja estamos aquí. Prepareu-vos per morir-vos de riure. Arriba el Circo Encantado, un espectacle per a tota la família. Guardonat amb la medalla d'or de les belles arts i avalat per l'INAAM. Ens trobareu a les fires i festes de Sant Narcís, del 23 d'octubre a l'1 de novembre, davant del Pavelló Palau II. Reserva ara elcircoencantado.com Un ebut restaurant Camelot de Torruega. Segueix-nos a Instagram. El medallot i ovages tertít. I fes la teva reserva. El medallot, un lloc per pensar-hi. La tarda, la plaça del Castell de Peratallada. Vine al concert 25 anys de paisatge musical Empordanès. El gran concert dels 25 anys de Radio Capital. Amb la Black Music Big Bang, Masoni, San Josex, Fetus, Diversiones, Jofré Bardagí, Neus Mar, Els Cremats, La Copla Visbal Jove, Chloe Riembau i Joan Robau. Una nit per tornar a escoltar les cançons que ens han acompanyat i descobrir com sona l'Empordà avui. Reserva la teva invitació gratuïta a Radio Capital. Organitza Radio Capital i la Fundació Casa de la Música del Gironès. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Giró en el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Forallà, Movent i Sarfa, Estrella Dam i el Club Nàuptic de l'Estartit. Passa en gairebé dos minuts d'un quart de nou. A l'Hospital de Palamós posen en marxa un nou consell de pacients per incorporar de manera real i continuada la beu a l'experiència i la mirada de la ciutadania. I és per això que avui aquí al Supremat ja volem parlar amb la resposta a la detenció de la ciutadania de Salud Integrats i la responsable de l'Hospital de Palamós, com és Cristina Fernández. Cristina, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Per qui senti aquest nou consell de pacients, com l'hi explicaries? Què és un consell de pacients? Doncs un consell de pacients. És un grup de pacients, persones usuàries, ja siguin familiars o pacients d'alt hospital, que tinguin ganes de participar i aportar la seva mirada dels serveis que estem oferint. La finalitat és millorar la qualitat assistencial, l'experiència del pacient, intentar cobrir totes les necessitats que van enllà de l'acte mèdic. I per què decideu tirar endavant aquest nou consell de pacients ara? Doncs, bueno, una mica tota la línia de salut està fomentant la participació ciutadana, ha anat canviant les tendències i ara s'ha de tenir molt en compte l'atenció centrada en la persona. Tothom té les mateixes necessitats ni tothom se sent representat amb les mateixes maneres de fer-hi una mica. Volem intentar que tothom se senti al pacient, sobretot amb el centre i cobrir mancances de comunicació, d'accessibilitat, de breig digital, que potser amb els procediments estàndards no es detecten o no es tenen en compte. La mirada dels usuàries pot permetre orientar el servei més enfocat a les necessitats de cada pacient. Creia que faltava un suport en aquesta mirada de l'usuari. Escolta, una mica més l'usuari. Sí, sempre s'ha tingut compte l'opinió dels usuaris, no? Des de la satisfacció, una mica de fer l'anàlisi de reclamacions, però volem que demanen decisions que no intervendran com s'ha d'operar una protesió de genoll però aspectes de senyalètica, de comunicació, de sistemes de citació. Doncs tots aquests aspectes poden contribuir a fer-me agradable o a una millora de l'experiència dels pacients. No sé si us passa sovint que vosaltres des de dir del sector sanitari teniu algunes coses ja molt normalitzades podríem dir, i un dia us veu algun pacient, algun usuari i us fa algun comentari que deies ara de taes, de senyalètica, de comunicació, i dius això que nosaltres tenim molt normalitzat potser algú que ve de fora això no ho entén. Exacte, el nostre dia a dia és a dins de l'hospital, les persones que prenen decisions doncs estem a dins, estem molt invuïts de com funcionem, també tot el sistema de salut pel tema de seguretat ha protocolitzat molt tot el funcionament dels procediments i a vegades ens oblidem d'espectes que no tothom pot accedir més clar és la bretxa digital tenim un sistema de situació via telèfon, hi ha molta gent que li costa gestionar-ho d'aquesta manera o aspectes de senyalètica com ve Déu-s'ho tu nosaltres ho tenim molt clar per on temps de passar però potser ve algú de fora i dius si ho poséssiu alguna mica més amunt ho veuria més gent són aspectes així molt puntuals que segurament que ens ajudarà molt a contribuir a una millora inclús aspectes de tracte de com els agradaria que tractessin els pacients a vegades infantilitzem els pacients sense voler la gent gran i diuen perquè en parlen com ho anem petit aspectes d'aquest tipus i al final també que el pacient i que l'usuari ha sentit còmode en un espai que ja de primera mà no és còmode ningú vol assistir a un hospital ningú vol assistir a un centre mèdic evidentment si hi va algú per necessitat doncs que aquesta estada que per tothom sigui el mínim possible que sigui també còmode per tothom exacte, és l'objectiu principal que l'estada a l'hospital sigui el més agradable possible dins de la situació que està viscant el pacient o els familiars i si podem informar 10 minuts abans després d'una intervenció no esperar al cap d'una hora perquè neguitja tothom el pacient perquè està pendent de voler veure la seva família fora i els familiars perquè no saben res de com ha anat la operació una mica són aquests aspectes que van més enllà de la pràctica clínica i que contribueixen a una millor experiència de l'usuari a anar a l'hospital de Palamós tornem a parlar del nou consell de pacients que esteu creant aquí a l'hospital de Palamós no sé si existeix en altres centres sanitaris de l'Ocomarco o de l'Ocomarca Chironina o fins i tot del país Sí, nosaltres de fet el 2019 vam crear un consell de participació ciutadana de pacients que era de tota l'entitat de serveis de salut integrats i era molt transversal i no tocava aspectes molt genèrics de l'entitat però no anava aprofundir amb circuits o procediments tot i que es van fer algunes algunes acció molt adreçades a millora de la guia d'hospitalització una mica també la s'està tenint compte per la senyalètica de la planta 1 després d'aquest consell es va intentar baixar més a territori i actualment tenim tres consells de participació l'àmbit del CIVA que és el consell de participació de la Visval que va ser el primer, el de Torruella i el Palafugei i toquen aspectes molt vinculats i es va posar en el funcionament del centre de primària i el territori aquest any un dels reptes és fer el consell de pacients de l'hospital de Palamós una mica per millorar aries com a urgències, consultes externes hospitalització i per això estem buscant una representativitat de tot el territori del baix emportant només la gent del municipi de Palamós és evident si no que puguin participar persones usuàries de tot el baix emportar i sobretot que siguin grans consumidors del servei de l'hospital de Palamós Entenc que si voleu ampliar aquest consell de pacients a l'hospital de Palamós és perquè els consells de pacients dels CAPS està funcionant bé Sí, sí ens aporten una part de la mirada de la població a vegades com el set de dies que es canvia molt de professionals i no coneixem els equips fem una campanya d'informativa que tan simple com que els equips a través dels canals de comunicació que tenim els tablets es presentin qui són els professionals que treballen al centre o es revisa un circuit o un circuit d'emissions que no acaba de funcionar de citació o altres aspectes com l'accessibilitat al centre Comentaves que si pot apuntar equip a participar usuaris de l'hospital de Palamós però també familiars Sí, a vegades hi ha persones familiars sobre tots cuidadors de malalts crònics que en la seva opinió també ens veus molt veuosa perquè són els que ho miren des de l'altra banda o senten poc informats o simplement es troben amb situacions difícils d'accedir als serveis perquè no tenen per exemple un malalt dels aymars té un cuidador i els familiars poden estofar molts topalls perquè la persona que ha titulat de la malaltia no pot accedir als serveis per propi ja hi té dificultats per no ser l'usuari propi en aquest sentit no sé si m'explico sí, sí, tant i llavors estem buscant 12 persones que en perfils diferents de diferents municipis de diferents edats apodessem diferents espatologies i perquè així podem detectar necessitats en diferents serveis seran 3 reunions que ja intentarem que s'adapten a la disponibilitat dels interessats i llavors és una mica poder captar el màxim de necessitats i poder revisar plegats a diferents projectes, a dispositius que posem en marxa que ara es ha a tenir en compte les necessitats de cada persona i com s'hi poden apuntar els quins escoltinis estiguin interessats? bueno, a la nostra pàgina web hi ha la notícia publicada hi ha un formulari i hi poden excedir aquest formulari s'ha d'omplicar i mostrar el seu intent amb totes les candidatures que tinguem intentarem fer una selecció una mica heterogènia i valorar qui formarà part d'aquest consell de persones que ens ajudarà a millorar l'hospital de Palamós no sé si ja teniu algunes candidatures apuntades o encara no? sí, sí, sí encara que sigui amb d'agotets sí que hi ha persones interessades a formar part del consell de pacients i esperem que d'aquí al 2 de novembre hi hagi unes quantes més per poder cobrir totes les places que tenim previstes i que hi hagi una varietat de persones el compromís és de dos anys perquè pensem que les persones quan estan molt amb un grup de treball al final ja tot el que s'ha de portar ja n'ha portat i intentarem renovar-ho cada dos anys per anar a donar oportunitats a tota la població les persones que hi tinguin interès per acabar Cristina a nivell de serveis de salut integrats vaig emportar amb les encestes de satisfacció dels usuaris que es fan arreu del país no sé quina és la percepció que teniu com és l'atenció a la ciutadà com és la relació amb aquests usuaris com són els viats? jo des del meu punt de vista no soc gaire objectiva perquè són responsables de la tensió a la ciutadà però sí que és veritat que la puntuació que tenim al Benchmark i en aquestes de satisfacció està per sobre de la mitjana amb molts dels nostres àrees i serveis i el que intentem és intentar detectar-les i el major nombre d'incidències, la revisem, i si podem millorar qualsevol aspecte enfocat a una millor satisfacció dels usuaris, doncs intentem resoldre. A vegades és més complexa del que sembla. Doncs Cristina Fernández, responsable de tensió al Ciutadà de Cervesi de Salut Integrats, va jo a emportar. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui aquí i no estaré a la supermetria per explicar-nos una mica més sobre aquest nou consell de pacients que esteu creant a l'hospital de Palamós. I esperem que això que tingueu més candidatures, gràcies a aquesta entrevista, que pugui fer un bon consell, i que, entre tots, també ajudem amb el nostre granet de sorra a fer que la sanitat pública d'aquesta comarca i d'aquest país sigui cada cop millor, tot i que també tingui molts entrebancs sovint que no podem controlar. Cristina, moltíssimes gràcies i fils la propera. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia. Són gairebé dos quarts de nou. Quan falta un minut, perquè seguim dos quarts de nou d'aquest matí de dimarts 20 d'octubre, nosaltres comencem el bloc informatiu, us ampliem els titulars que us explicaven fa una estona, i comencem a explicar-vos que Brots en Portà tornaran el 22 al 25 d'octubre amb quatre dies d'activitats culturals i gastronòmiques en diferents municipis de l'Empordà. El festival impulsat per joventuts musicals de Torroya, de Montgri i Digita Artísticament per Montse Faurà celebrarà la segona edició amb una programació que relaciona música, arts escècniques, pagèsia, patrimoni i productes del territori. Carles Saló. La proposta vol explorar com es transmeten i es transformen els coneixements i les tradicions al llarg dels temps. Per això els espectacles compartiran protagonisme en converses, visites, àpats i activitats en esglècies, castells, gestiments, camps i places. El festival reunirà artistes com Tarta Relena, Baró de Bel, Tot i Soler, Montmiumaiga i Carles Viernes, entre altres participants. Divendres 23 d'octubre, l'església d'Ultramort acollirà música del reneixement amb Carles Blanc i Viola de Mar Ensemble. El vespre al castell de Pere Tallada serà l'escenari de la Sena Brots Club, amb Cove, Rose Music, Tartar Relena i Le Coq. Dissepte 24 d'octubre, el Tor Brots recorrarà Púbol Cruílias, Rupià, Ull Estret i Empúries. La jornada comerarà un esmorzar amb productes de proximitat, trobar de música trobadoresca, poesia i creacions escècniques. També enclorarà una proposta dedicada a l'oli amb rosa pou, josep padrals i xaviilloses, així com un dinar amb productors de l'Empordà. La pagesia i la gastronomia tindran un paper central en aquesta edició. El festival començarà dijous 22 de Torrella de Montgri amb una conversa sobre el paisatge i el treball de la terra. La jornada enclorarà música de Gio Sinfonia i un tasc de vins, oli i altres productes locals. Munells acollirà la clóenda al festival diumenge 25 d'octubre després d'una ruta per les gavars. La programació reunirà actuacions de Tot i Soler, a l'OSA, Mome i Maica i altres artistes amb activitats gastronòmiques organitzades amb la cuina de l'Empordà net. La plaça de l'oli acollirà 6 tascos dedicats als productes del territori amb la participació del cuiner i divulgador Pep Noguer. La jornada tancarà 4 dies de propostes culturals repartides per diferents espais de l'Empordà. I el romanyà de la selva tornarà a acollir Romanyam, el mercat gastronòmic i artesanal de les gavars, una jornada dedicada a la gastronomia, el patrimoni, la natura i les tradicions. La programació reunirà activitats per a totes les edats amb propostes culturals, visites guiades, concerts i un espai gastronòmic amb restaurants de la zona. Romanyam vol acostar als visitants els valors naturals i culturals al massís de les gavars a través d'experiències vinculades al paisatge i l'història local. L'oferta gastronòmica inclourà esmorzar i dinar celebrats per restaurants al territori mentre que els jocs tradicionals i les activitats familiars complementaran les propostes a llarg de la jornada. El patrimoni de Romanyà de la Selva tindrà un paper destacat en la programació de Romanyam. Els participants podrán descobrir l'entorn a través de visites i sortides guiades, una ruta literària dedicada a l'escriptor en Marcel Rodoreda i tallés sobre la vida a la prehistòria el dolmen de la cova d'Andain. També s'organitzarà un vermut aromàtic per conèixer les plantes de la zona. La jornada acollirà igualment l'allegorament dels premis gavars 2026 en una conferència de clausura de Mar Castell Nou cap al grup d'actuacions forestals dels bombers de Catalunya. La seva intervenció formarà part dels actes dedicats al coneixement i la preservació al territori. Una altra de les activitats serà la segona edició del Concur de Pintura Ràpida de Romanyà organitzat en memòria de l'artista Néstor Sanchiz. El certamen incorporarà la creació artística a una programació centrada en el paisatge i el patrimoni local. La música també tindrà una presència destacada a Romanyam. El grup de calaix presentarà diuen, diuen, diuen una proposta musical inspirada en les gavars i l'ardeia. El programa inclourà un concert de jazz de Lluís González Trió i una actuació i tinaran de música de Taverna amb gran emuscatell. I el Consell Comarcal del Baix Empordà assume la commemoració dels mil anys de les assembleies de Pau Ítreba. El pla ha aprovat per una imitat la desiou manifest que reivindica els origens de les institucions catalanes, això dirà Robirola. La Cora es va aprovar durant el plaer del passat 13 d'octubre amb el suport de tots els grups polítics del Consell Comarcal. Les assembleies de Pau Ítreba remunten a l'any 1027, que va ser quan es va celebrar la primera trobada a Tolugues, el Rosselló. Aquestes reunions, considerades un dels primers antecedents del parlamentarisme europeu, tenien com objectiu limitar la violència i establir acords per reduir els conflictes de l'època. Amb l'adversió al manifest del Consell Comarcal es compromet a preservar i divulgar tot aquest llagat històric a través d'activitats educatives, culturals i institucionals. El document també proposa impulsar espais de debat i participació ciutadana per a favorir d'aquesta manera la convivència i la resolució pacífica dels conflictes. A més a més, reivindica la defensa de l'autogovern de Catalunya, els Tretx humans i l'enfortiment de les institucions catalanes. Amb aquesta decisió el vaja importar a s'assuma les administracions i entitats que participen en la commemoració d'aquest episodi de la història de Catalunya. La terracota vienal convertirà la més val d'emportar en un punt de trobada de la ceràmica contemporània del 23 al 25 d'octubre, Aniel Rossell. La tercera edició de l'esdeveniment reunirà de buit cridots i projectes artistics seleccionats per exposar les seves obres a la galeria de ceràmica contemporània del terra que te'n posem. Les peces seran originals, únicas i estaran disponibles per a la venda durant tot el camp de setmana. La galeria vol acostar a la creació ceràmica actual al públic i facilitar el contacte directe entre artistes, visitants, col·leccionistes i galeristes. L'espai reunirà provostes de diferents estils i tècniques, amb obres situades entre l'art, l'art jesnil i el disseny. La selecció inclou cridots com bussonga, noria jimbernat, ses col·liberes, bafaret o d'ei, jimaparreño i tomasferes, David, Rocell, Ibert, Bázar, Bázar-Col i Cris Noguera-Saramíc, entre altres participants. L'organització ha buscat una visibilitat als artistes i ha favorit la comercialització dels seus obres, alhora que mostra la diversitat de llengües de la ceràmica contemporània. La galeria també vol establir vincles entre la tradició ceramista de la Vispal i les noves formes de creació. Un altre dels atractius serà el premi de ceràmica tarragota vianal, impulsat per l'associació de ceramistes de la Vispal. El Gordor reconeixerà la millor proposta artística presentada en aquesta edició i es lliureu i es lliurarà diumenge 25 d'octubre a les 6 de la tarda. Les obres candidates es podran veure a la galeria durant tota la pràctica setmana. La tercera edició se celebrarà sota el lema la ceràmica contemporània com a motor de transformació. A més de la galeria, la programació inclourà un form de trobada i reflexió sobre el sector, exposicions i activitats artístiques obertes a la ciutadania. El tarragota museu oferirà entrada gratuïta durant els horaris de la vianal. Divendres 23 d'octubre, la galeria obrirà de 4 de la tarda, 8 del vespre. 17 24 i diumenge 25, l'horari serà de 10 del matí, a 8 del vespre. En aquesta proposta, la visual d'emportar reforçarà el vincle entre la seva tradició ceramista i la creació artística actual amb un espai dedicat tant a l'exhibició com a la venda d'obra contemporània. La intel·ligència artificial està canviant la manera de treballar de les empreses per a la seva incorporació a denar acompanyada de formació criteri i supervisió humana. Aquest és un dels principals missatges catesmes Anna Picanyol, responsable de l'oficina accelerar a Pimet d'Eurecat a Girona, a una entrevista en aquest programa, el supermatí de ràdio i capital. Picanyol ha explicat que la intel·ligència artificial ofereix oportunitats per agilitzar processos, millorar l'atenció dels clients i arredir el temps dedicat a tasques repetitives. Maria Elzina. Tot i això advertit que no es tracta d'incorporar aquesta tecnologia a qualsevol activitat, sinó d'identificar en quins casos pot aportar un valor real. L'oficina Accelerar Pimet d'Eurecat ha organitzat aquest octubre dues jornades per apropar les noves tecnologies a les empreses i entitats gironines. La primera es va celebrar el passat 14 d'octubre i estava dirigida a entitats culturals interessades a millorar la seva presència a les xarxes socials en recursos limitats. La sessió organitzava amb la participació del giroscopi, va abordar complanificar publicacions, reutilitzar continguts i aprofitar eines digitals, inclosa la intel·ligència artificial. Per descontar, és importantíssim que les empreses estiguin al dia amb intel·ligència artificial, perquè la intel·ligència artificial està canviant la manera com treballem, la manera com buscem informació i fins i tot la manera que comprenem les decisions. Crec que la pena, en temps d'aquesta passada, i a partir d'aquí, podrem decidir què ens convé. Ara bé, tampoc cal provar totes les eines que van apareixent. No es tracta de posar intel·ligència artificial a tot, a tot arreu, perquè estigui de moda, sinó que es tracta de saber quan ens pot ajudar i quan no. Un dels espectres abordats durant l'entrevista ha estat la preocupació per l'impacte que la intel·ligència artificial pot tenir sobre l'ocupació. Picanhol ha reconegut que algunes professions es transformaran i que determinats llocs de treball podrien desaparèixer. Malgrat això, ha defensat que les capacitats humanes van més enllà de l'execució de tasques concretes. També ha insistit en la necessitat de mantenir el control sobre els resultats que ofereixen aquestes eines. La intel·ligència artificial pot proporcionar informació incorrecta amb aparència de certesa i comportar riscos si s'introdueixen de desconfidencials o informació dels clients. La pròxima activitat tindrà lloc al dimicres 28 d'octubre de 10 a 11 del matí. Han format virtual i gratuïta amb la participació de l'equip d'Ayselba. La sessió porta partit un laia per empreses sense por, què és i què no és, i està avançada perquè les empreses coneguin aplicacions pràctiques que puguin incorporar el seu dia a dia. De cara al novembre, hi haurà cap prepara una altra sessió centrada en el geo, l'optimització de la presència dels negocis en els resultats generats per eines d'intelligència artificial. L'associació de promotors de Catalunya alerta que cal dublar la construcció d'habitatge a les comarques, i fer aposta també per als pisos protegits. En un moment en què l'habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions dels països i ciutadans, el director general de l'APCE, Marc Torrent, ha reivindicat la necessitat d'incrementar el ritme de construcció per fer front a la demanda actual. Torrent ha dit que segons l'anàlisi que han realitzat, caldia dublar les edificacions actuals, Maria. Torrent ha dit que segons l'anàlisi que han realitzat, caldria dublar les edificacions actuals. També ha fet una crida incrementant la col·laboració entre el sector públic i el privat en aquest sentit. El director general de l'APCE creu que el pla 50.000 habitatges de la Generalitat és un primer pas, però admit que segurament encaldran més. D'altra banda, Torrent ha dit que cal avançar-se a les necessitats d'habitatge amb la mirada posada a 10 anys vist. Per tant, també ens hem d'anticipar en aquells indrets en els quals faci falta aquesta vivenda per poder tenir el sol disponible quan toqui. Perquè, si ens dubta, si per edificar estem parlant que estaríem en un termini d'uns 3 anys, aproximadament, amb tot un desenvolupament urbanístic, estem encara molts més anys. Estem parlant de, tranquil·lament, 10 anys vista. Per tant, hem de ser capaços d'avançar-nos a aquestes necessitats pel que fa referència a les polítiques d'urbanisme. D'altra banda, durant la jornada celebrada, banyoles s'han fet públics les xifres de compra venda d'habitatge tan nou com usat. La Provincia de Girona ha registrat 745 compra vendes d'habitatge nou durant el segon trimestre del 2026. Pel que fa a les compra vendes d'habitatge usat, ha registrat 2.673 durant el mateix període. L'Area de Joventut de Castellaro, Platja d'Aroï i Sagaró treballa per facilitar l'acces dels joves a la formació i al mercat laboral. El ràdio de joventut de Castellaro, Platja d'Aroï i Sagaró, Joan Amat, el cap de la unitat de joventut del municipi, Gerard Llandric, i la tècnica de suport a l'ocupació juvenil, Paula Valenzuela, expliquen que l'objectiu ha de anar més de llà de l'orientació acadèmica o laboral. Ha estat que d'acompanyar els joves en el procés de emancipació i facilitar-los d'acces a oportunitats formatives, professionals i també socials. El municipi disposa de dos espais joves, una a Platja d'Aroï i una a les escoles velles de Castellaro, que ofereixen servei de vellons a divendres. Aquests equipaments són el centre de bona a part de les polítiques municipals de joventut, adreçades, principalment a persones d'entre 12 i 29 anys. Tot i que han determinats àmbits, com l'habitatge a l'atenció s'estén ha de superior. S'ho explica Gerard Llandric. És a l'espai jove on, al final, cada tarda, venen molts de joves a passar l'estona, a preguntar alguna cosa o, en aquest cas, per exemple, a veure la Paula, que als dimecres ve a fer el servei d'ocupació. Un dels programes destacats és Notaturis, un servei d'acompanyament laboral que ajuda els joves a identificar oportunitats professionals i a connectar empreses. València Olaï ofereix atenció als dimecres a l'espai jove de Platja d'Aroï i treballa coordinadament amb el punt d'informació del jovenil. Aquesta col·laboració permet abordar conjuntament les necessitats formatives i laborals, especialment quan els joves encara no tenen clar quin itinerari seguir o han abandonat uns estudis que no respondien a les seves expectatives. Una de les iniciatives que faciliten les primeres experiències professionals és l'espit dating laboral, una jornada anual d'entrevistes ràpides entre empreses i persones joves. La proposta permet que estudiants accedeixin a feines de temporada i que els negocis del municipi trobin personal per cobrir les necessitats de contractació. L'hostaleria i el turisme continuen concentrant bona part d'aquestes primeres oportunitats. Tot i això, València Olaï explica que durant els darrers 2 o 3 anys s'ha començat a ampliar el ventall d'oferta a escapar altres sectors, especialment els oficis. Però així que et dic que cada vegada més, en els últims 3, 2, 3 anys, hem començat a obrir altres espais de feina molt més destinats als oficis, per exemple, perquè hi ha una necessitat a nivell comarcal important amb el tema dels oficis i cada vegada més les empreses estan com més obertes i més disponibles a poder agafar alguna persona més jove, que abans era molt més complicat. Un dels principals reptes ha d'esportar l'interès juvenil per professions que necessiten relleu generacional. Segons els responsables municipals, durant anys s'ha donat molta importància a la formació universitària mentre que els oficis manuals han perdut atractiu entre una part dels joves. Aquesta percepció contrasta amb les necessitats actuals de les empreses, la jubilació de professionals i la manca de substituts ha generat oportunitats laborals en sectors que sovint queden fora de les primeres preferències dels estudiants. València la considera necessari mostrar una imatge més actual d'aquestes professions. Posa com exemple empreses joves del sector de la fusta que combinen el treball artesanal amb les xarxes socials i les noves eines de comunicació. L'objectiu és transmetre que dedicar-se a un ofici no significa renunciar a la innovació, a la creativitat o a una carrera professionala atractiva. Els canvis de les aspiracions professionals també estan relacionats amb l'expansió de les xarxes socials. Profesions que fa uns anys pràcticament no existien, com la creació de continguts digitals, s'han convertit en referents per una part de les noves generacions. L'Àndric que senyala que els joves actuals disposen de moltes més opcions formatives, però aquesta diversitat també pot dificultar la presa de decisions. I això per mi va ser una sort, perquè al final és difícil saber com a persones adultes ja ens costa i ja tenim molt més raonament o estem més formats com a persones o tenim més un criteri i ja passen coses. Tenim 100 més adults i és menys mal que no em va passar, perquè al final et posa a ser a peu i és difícil les coses que passen per xarxes socials, els inputs que tenen, tota la informació que arriben, gestionar aquest cóctel molt a tof, i això no ho tenen fàcil. La funció dels espai joves no es limita a facilitar la inserció laboral. L'Àndric reivindica la seva importància com a instrument per reduir les desigualtats i crear vincles entre persones que comparteixen municipi però que no sempre tenen les mateixes oportunitats. Passa un minut de 3 quarts de nou. I si és dimarts, aquí al supermati hem de parlar de llibres. Els dimarts són literaris en aquest programa matinal de Ràdio Capital i que també s'escolta per Ràdio Visbal i Ràdio Bogu. I si parlem de llibres, evidentment, hem de parlar amb la Teresa Calabuz, de la llibreria El Cocut de Torrolla de Mongri. Teresa, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. ¿Vosaltres ve? Doncs bé, mira, els dimarts a vegades per casualitat. Si fins i tot hem arribat a entrevistar alguns autors, recordo que Martí Gironell crec que era la setmana passada, fa un parellet de setmanes també en parla amb un altre autor. És casualitat, però sembla que els dimarts són literaris. Aquí el vaig a emportar i al supermati. Molt bé, perfecte. Intentarem mantenir-ho, doncs. Home, si al final acabem amb tu, Teresa, ja sabem que el component literari, com a mínim, aquests últims 10, 15 minuts i serà sempre. Perfecte. Jo també ho procuraré. A veure, avui què us portes? Avui us porto un poeta, un poeta que ha escrit les seves memòries, després de fer 80 anys, es diu, el títol, Gaserna, 80. Ell és francès per Serises, un autor que va néixer a Gany 44, Barcelona. I ha escrit molta poesia, sobretot, cap a 20 obres. Ha guanyat el premi Carles Riva i té el Premi Nacional de Cultura, tota la trajectòria de la seva obra. Ha sigut també traductor, ha fet classes de traducció a l'universitat. I a sergista té poca narrativa, té 3 obres de narrativa, però just amb primavera Pekín li van donar el premi llibre té. Vull dir que també és una vegada estacat en el món literari, d'una manera molt evident, sobretot, ja us dic, per la seva obra púetica. Aquest Ferna 80 ens ha fet molta gràcia, perquè és una manera molt diferent d'escriure una autobiografia, que és el que és aquesta obra. L'ha agafat des de Gany 44, en aquest 2024, és a dir, 80 anys, un apostal, o evidentment una fotografia, que retrata un fet d'aquell any. I a partir d'aquesta fotografia, desenvolupar la seva reflexió d'aquell any. Per tant, no és un escrit linear, pàgina arrer a pàgina, que us podeu imaginar, vaig néixer a l'any tal, no sé què, el meu pare, la meva mare m'han batejat al lloc, tot, tot, vaig estudiar, no és això, sinó que us heu d'imaginar, obrir el llibre, lli després d'una mínima introducció, començar i que hi digui, que hi veieu una fotografia, que hi posa d'alguna tot en 1944, i que parla del pateig, del seu pateig, va? Arreder aquesta fotografia, la pàgina, i a vegades ocupant més a pàgina, a vegades la pàgina sencera, però no més hi ha l'explicació d'aquest dia, i a vegades una mica de reflexió d'aquell any, mal? Llavors, per exemple, si voleu, us parlo del 1945, és a dir, ja fa una mica, i és el seu naixement, val? Tot i que, bueno, la foto és del 45, però ell parla del seu naixement, perquè és que fa molta gràcia. Ara veureu per què. A veure. Diu, només després de néixer al David, el doctor Molins, al metge de Veges, aquí el pare havia anat a buscar d'urgència en plena nit, va comunicar als pares que el part no havia acabat, perquè encara quedava una altra criatura que volia sortir. La mare explicava i va escriure que va creure que jo naixia mort, perquè estava del tot cianòtic del color ben blau, i li va arribar a dir el meu pare que n'esperava en un, i que si només en sobrevivia un no podien lamentar-se. Soc doncs, sense cap mena de dubte, un fill de propina, però no crec que això m'hagi fet més mimat ni rebutjat. Com és fàcil de comprendre, per sort, no sabré mai com deu ser no tenir cap germà, va so. La mare afirmava que havia quedat embarassada de nosaltres el dia de Sant Josep, el 19 de març, quan la resta de la família havia anat a celebrar la festivitat amb els hòngoles de Jolida, i el pare i la mare s'havien quedat, i els nòxols a Veges, i havien aprofitat per fer gresca grossa. O sigui, aquesta és la concepció i naixement del nostre francès, per cerises, que ja no diguis que no tingui humor. Home, sí, sí, tant. Ens diu, amb una mica de detall, ja ens explica que té un germà basó, que ha representat a fer gresca grossa pels pares, i de quina manera potser també ell s'ha agafat de vida, no? Amb aquest sentiment d'haver vingut de propina. Exacte, i que al final també, amb pocs detalls, amb poques paraules, també t'explica que venien dos, que el pare no va ser massa fàcil, sinó que va ser complicat. Exacte. Amb poques... ja ho direm. Aconomització de les paraules. Aconomitació. Bueno, els poetes ens saben molt, eh? Sí, com a tant. Els experts, quan fan narrativa, no sobra mai cap paraula en la narrativa d'un poeta. Llavors, si us sembla, tots sabem que va passar d'any 1988, 81, sobretot 23 de febrer, i ell aprofita per part d'aquest any, amb una imatge, que és una fotografia, on estan en el clàstro de la Universitat de Barcelona, amb uns amics, són en Josep Miquel Sobrer, ell mateix, en Carles Miralles i en Jaume Balcorba. Hem d'obridir que tota l'obra de Francesc Párcerizes està acudem a Crema, per tant, ell, amb el seu amic, Jaume Balcorba, va fer tota la trajectòria de publicació de la seva obra. Llavors, ell explica qui va fer la foto, i a darrere ens parla de dos coses que ja ho veureu, evidentment l'amistat i una reflexió política. A veure. És crid sovint, anava a dir, inevitablement, sobre aquestes amistats perdurables que em van fer qui sóc. L'amistat basada en la confiança i en el reconeixement de la diferència ho té fàcil per esdevenir perdurable. Els tres amics de la foto van morir en pocs mesos de diferència, i són motius de moltes pàgines del diatari Unistiu, en què pargo dels últims records que en tinc. Treus persones admirables per rons diferents, que em van permetre tenir un tracte personal, cordial, intens i discret, i una relació intel·lectual exitant, sàvia, intel·ligent i engrescadora. Encara avui, quan m'adono que no hi són, experimento aquell petit turbament que comporta l'avuidor. Alguna vegada he pensat que hauria estat de tots nosaltres si l'intent de cop d'estat del 23 de febrer d'aquell any hagués tirat endavant. Em sembla que no estaven disposats a tornar les catacumbes, ni a les trinxeres. Recordo estar amb el transistó enganxat a Gorella tota la nit i haver tot la ràdio a la classe de l'institut a primera hora. Però vull nadupt-ho que aquella conxorxa incomportíbola va marcar la regressió democràtica d'un país que durant uns pocs anys havia mitja aconseguit viure en l'esperança. No m'ha de unir-ho. És lligar dos conceptes que priori... És com explicar un fet que tu veies tothom sap que va passar aquell dia, a l'intent de cop d'estat, però ho explica des de la seva divisió i també explicant aquest component de l'amistat i d'enyorança dels qui no hi són. O sigui, fixa't a la curiositat. Ell sabia que aquell any 81 havien mort dos amics, ell havia escrit un text que es diu Unistiu, que està disponible, eh? I el narratiu està disponible encara, a Quedans Crema. Doncs... Volia unir aquestes dues coses sense separar-ho, ni punts ni pares ni res, vull dir, està tot seguit. I és curiosíssim. La majoria de gent hauria dit, aquell any van morir els meus amics de Tata, i vam rebre aquells dos recopts d'estat, 23 de febrer, i allò hauria dit... gairebé tots recordem què vam estar fent aquell dia, no? O sigui, on estàvem quan veiem les imatges a la televisió, del senyor aquell, no? En Tejero, en Tejero. El militar aquell, en Tejero, exacte. Vull dir, us recordem, tenia un fill petit, i també mirant la imatge i tal. Doncs això, vull dir... De quina manera aquest text es converteix amb l'enixa d'aquesta fotografia, que és d'amistat, i no pas del cop d'estat, i, a més a més, ens recorda tots com estàvem i on estàvem, i què vam pensar en aquest moment. Vull dir que és un llibre fantàstic. Una pregunta, és molt habitual, en poetes, fer autobiografies o no? No ho sé, no et sabria dir. Jo crec que no especialment, eh? Jo és que no... Estic parlant de memòria, sincerament no sóc un lector de poesia, m'agrada més la narrativa, però no recordo moltes autobiografies escrites en vers, diguéssim, en poesia. No, de fet, vull dir, aquest de personatges és un sistema molt innovador i molt curiós. La majoria d'autobiografies pecan de ser com diaris personals o diataris, vull dir, com si fossin una agenda, diàtale, digue-ho al dia qual, poques vegades ho he vist d'aquesta manera, és a dir, una reflexió anual o per any que passa, i biografia sí, però, bueno, més aviat és de, no sé, reis, reines, músics... Sí. També... habitualment, com que tampoc són ells els que poden escriure, perquè són escriptors, estan carregats per un altre, vull dir que solen ser biografies escrites per biògraf, i autobiografies tampoc hi ha tantes, eh? I una autobiografia, a vegades, llegeix amb una certa mirada crítica de dir, bueno, no sé si haurà sigut absolutament sincer amb el que diu, perquè no sé qui de nosaltres és tant... Vull dir, tots som molt parcials, respecte a la nostra vida, no? Sí, sí. I el nostre pensament, vull dir que... Sí, sí, i a vegades, sovint som massa crítics de nosaltres mateixos, o segons qui no ho veig massa crític, o no ho veig gens. Exacte. En principi, biografies i de biògraf, que sapiguem que, no sé, com Paul Preston, que és un dels biògrafs més importants que hi ha d'aquests moments, vull dir, i que ha fet sobretot biografies de grans personatges polítics, tenen un reconeixement mundial molt important, però en general es tracta això, perjudisticament molt precis, i no sé, i poder tot i les hores que poden pensar amb la persona biografiada, intentar ser el màxim de realista i sincer que es pot ser. Així, doncs, el format podrien dir que és perfecte, perquè no amaga que hi ha un component parcial, com deies tu, un component subjectiu, que és que destacar cada any una notícia, o un fet, ja sigui personal o general, com d'estar que deia mare, però que ho explica, ell no se n'amaga, ell ho explica des de la seva visió. Exacte, i a més a més vull dir qualsevol cosa que no li interessa posar-se l'estelvia perfectament. Escolta, sí, sí. El més significatiu que ha sigut per ell aquest any, i així ens ho trasllada amb una narrativa clara, concisa també una mica poètica, i ja et dic que l'aimatge és com una postal d'una foto, i el d'escrit també és de més a pàgina, vull dir, i a més a més es pot llegir d'una manera... Està bé llegir-ho seguit, perquè anem seguint els anys un radell a l'altre de la seva infantesa, joventut i vida adulta, cridar l'atenció a una imatge i llegir quella, ja està. Més cap aquí hi ha temes, hi ha més personals amb els fills, amb els nens, alguna curiositat, hi ha una d'un any que els nens van boger un periquito, i el que va passar amb el periquito i un gat, el suporteu imaginar, merda, en aquestes més personals, però vull dir que està combinat, està molt ben combinat. Doncs, Teresa... El titul i el de llò, perquè crec que avui ens hem menjat el temps, és Francesc Parsarises, fer-ne 80, amb un subtítol que es diu Estampes a Vocacions i Matges. I, bueno, aquest divendres amb Francesc Seràquiu Cocut, és l'última presentació que fem aquesta any a la llibreria, acompanyat d'en Guillem Tarribas i la Carme Reig Granger, dos persones que pergan d'aquesta obra. Que hi hagi cridat l'atenció o vulgui conèixer aquest poeta, o tingui ganes d'escriure a Poesia i saber com es fa? Doncs, moltes gràcies, Teresa, i fins la setmana que ve. Igualment, adeucial, bon dia. Adeu. I nosaltres, ja quan falta poc segons per arribar a les 8, a les 9, en punt, volíem dir, d'aquest matí de dimarts, et convidarem al supermatí, tornem, com sempre, demà a les 8, aquí en directe des de ràdio, que ho veig a l'Empordà i també per Ràdio Visbal i Ràdio Begu. Fins demà.