Supermatí — 16/09/2026

Bon dia, Mekres. Són les 8. Comença el supermatí. Bon dia. Avui continuem amb aquest temps estigüent abans de que canviï el temps aquest dimecres a la tarda. Bon dia, és dimecres 16 de setembre del 2026. A Santa Cristina d'Aru ha sortit el sol conifaltàvem 2 minuts per dos quarts d'avui i estan ara a una temperatura de 20 graus. Us parla Joan Coll i això és el supermatí. El programa matinal d'actualitat del Baix Empordà que fem des de ràdio capital i que també se met per ràdio visbal i ràdio vagú. En el supermatí d'avui us explicaré, entre altres qüestions, que Torrulla de Montgri ha iniciat les obres de reparació sobre el pont que passa sobre el riu Ter i també que l'Ajuntament de Palafrugell ha obert la votació dels pressupostos participatius del 2027 i també que Calonja Pobla de Llibres i la Fundació Jurèpla impulsen una programació conjunta de cursos d'escriptura. A l'entrevista d'avui parlarem amb el president del Consell Comarcal d'aquí del Baix Empordà en Ric Marquès sobre l'actualitat de la comarca i per fer balanç també d'aquest estiu tan convuls amb l'incendi de les gavarres. I avui estrenem secció. Aquesta temporada, al supermatí, volem posar l'ull als equipaments i propostes culturals del Baix Empordà i és per això que els dimecres aniran passant pels micròfons de ràdio capital diversos responsables d'aquestes iniciatives. Avui comencem per l'espai dissent de Sant Feliu de Quixuls i ens acompanyarà Pilar Giró, la seva directora artística. Això procede aquí una estona de abans fem un cop d'ull als principals titulars d'aquí amb matia de dimecres 16 de... 16 de setembre del 2026. Aquí el Baix Empordà. I celebrem aquesta hora la Maria Elzina. Bon dia. Hola, Joan. Bon dia. Les últimes dades de l'IPC, l'índex per càpita correspondents, al mes d'agost, confirmen que la inflació creix a les comarques gironines. Sobretot pels encariments que han registrat els serveis vinculats amb l'energia o bé la llar. Fins el juliol d'aquest 2026, l'ataixa d'inflació interanual que va començar l'any, el 2%, s'havíem tingut de malses i baixes al voltant del 3. I tu, Roya de Mungri, ha iniciat les obres de reparació del pont que passa sobre el riu Ter. L'actuació permetrà millorar la seguretat d'aquesta infraestructura i retirar elements que presentaven un estat eficient. El servei de carreteres de la Generalitat de Catalunya ha executat els treballs, ja que és l'administració responsable del pont. Carles, hola, bon dia. Hola, bon dia. L'Ajuntament de Palafiosell ha obert la votació dels pressupostos participatius del 2027. La ciutadania pot escollir entre 40 propostes finalistes fins al dia 15 d'octubre. El procés permet decidir el destí de 365.000 euros del pressupost municipal. D'aquesta quantitat, 300.000 es destinaran a projectes d'inversió. Es altres, 60.000 correspondran a serveis, programes o activitats. I junts de Sant Feliu d'Aquichús ha mostrat la seva oposició, el projecte del nou Pavella Polivalent, municipal. Considerar que la inversió prevista d'entre 8 i 9 milions d'euros s'hauria de destinar a altres necessitats de la ciutat. El grup municipal assegura que el projecte actual no s'ajusta a les necessitats de la ciutadania i reclama que aquests recursos serveixin per millorar serveis i espais públics. I el museu de la Pascaposa marxa aquest dimarts. Una nova edició del cicle de cinema documental, Marc Fragil, Carles Saló. La proposta ofereix 3 sessions centrades en la memòria i les formes de vida de la gent de mar. El cicle vol reflexionar sobre els canvis del literar i la transformació a les oficis tradicionals i també vol donar visibilitat al patrimoni i material marítim a través del cinema documental. Marta Castany, bon dia. Hola, molt bon dia. Tu Rolla de Mungri completarà aquest 2026 el Pla de Sostenibilitat Turística. El programa tanca gairebé 6 anys de treball i una inversió de prop de 4 milions d'euros. Les últimes intervencions se centren en el sal de l'euga, la xarxa de carrils bici i nous aparca-bicicletes. El pla ha impulsat una trantena de projectes al municipi. I seguim amb tu, Marta, per què ens has d'explicar que Calonja a Poble de Llibres i a la Fundació Josep Pla impulsen una programació conjunta de cursos d'escriptura. La proposta inclou 6 activitats repartides entre Calonja i Palafrugell, amb autors com Jordi Puntí, Maria Climent, Carlota Gurt o Josep Pedrals. L'objectiu és ampliar l'oferta literària i donar-li una dimensió comarcal. I Xavier Cortadell, es fundador de edicions civil·llar aposta per la cultura i reivindica que la literatura té futur. Ho he explicat en una entrevista al Supermatí i un també ha parlat del 15è aniversari de l'editorial. Cortadell es també ha presentat les dues novetats editorials d'edicions civil·llar, el recull de cartes de Mercè Rodure d'en 3 Amigues i la col·lecció dedicada en Rick Willow. I Pal es tornarà a posar a la rosa el centre de la seva activitat gastronòmica i cultural amb una nova edició de la Fira de la Ros. Se celebrarà aquest dissabte 19 de setembre al pati de Calapruna. La jornada reunirà productors, restauradors, artesans i visitants en una proposta dedicada al producte local. Aquests són els titulars més destacats d'aquest matí de dimecres al Vaja Empordà, però els titulars que us ampliarem d'aquí no és toneta del bloc informatiu del supermatí, però és que més enllà de casa nostra, evidentment, també passen coses. Un operari a mort i un altre quedat ferit crític mentre treballaven al desguàs del mercat central de Tarragona. Els bombers els han trobat inconscients dins l'arqueta on es recollen les aigües residuals de l'edifici. El desguàs s'havia embossat i ha provocat una acumulació de monòxid de carbònia. S'activa l'inuncat per pluja intensa a la meitat és del país entre migdia i la mitjana nit. El servei meteorològic de Catalunya fixa un nivell de perill de 4 sobre 6 a la tarda, al Pirineu Oriental i als voltants. A la nit i la matinada, els riscos es desplaçarà cap a la conurbació barcelonina. El govern espanyol ha aprovat la inversió per el primer pas de l'empriació de l'aeroport del Prat. El Consell de Ministres ha validat el pla de ENA fins al 2.031. El projecte inclou gairebé 13.000 milions d'euros per la xarxa d'aeroports de l'Estat. Detenen a Badalona un professor per assajament sexual a dues alumnes adolescents. L'han denunciat per demanar-los fotos de caràcter sexual i per convidar-les al seu domicili. El centre ha demanat respecte i ha defensat que és un professional molt valorat. La Fiscalia investiga l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, per un possible delicte d'odi. Tot plegat per una piulada del mes de juny en què va qualificar de escòria humana un detingut. El Ministeri Pública ha obert dil·ligències per aquesta publicació, en què també va difondre la foto del detingut. A més, deia que el tornaria nedant al marroc. Catalunya se situa a la cua d'Europa en transport de mercaderies en tren. El govern anuncia 4 terminals noves per impulsar aquest servei. És la dada més baixa des de fa 20 anys. També queda molt llun de l'objectiu europeu que vol arribar al 30% l'any 2030. Francesc Auger ha intentat suicidar-se després de 768 dies esperant l'autonàcia. El seu cas, aturat als tribunals, és similar al de Noèlia Castillo. Aquest episodi torna a obrir el debat sobre el dret a morir dignament. La discussió continua viva i posa de nou el focus en els límits legals d'aquest procés. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, manté l'ordre de detenció de Carles Puigdemont. També ignora la sentència del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea. Llarena rebutge que aquesta resolució serveixi de base per amnistiar l'expresident. Ara espera la decisió del Tribunal Constitucional. Desmantellen una xarxa de ciberestafes amb capacitat per enviar 100.000 missatges de text cada hora. Els investigadors calculen que van de fraudar més d'1 milió d'euros fins a passar per un banc. Dos dels quatre centres de trucades era Nabadalona i Terrassa. Són les 8 i 9 minuts. Moment de fer un cop d'ull a la prevista del temps, en Visac Vilà, bon dia. Bon dia, Joan. Què tal? Com anem? Doncs anem bé esperant aquest canvi de temps que ens espera per aquesta tarda a les comarques ironines, entre altres, amb les tempestes, però, evidentment, abans d'aquesta tarda que ens espera el temps, les temperatures, aquest ambient en estival que comentaves al començament. El temps per avui dimarts el vag a emportar, continuarà marcat per aquesta estabilitat i aquest ambient estiuenga. Amb una mar molt i molt placida i molt tranquil·la a tot el ditoral. Ara mateix la temperatura és una mica més alta que ahir, a aquesta hora. Els valors ara mateix es mostren entre els 15 i els 20 graus. Per tant, temperatures encara una miqueta fresques a l'interior, però és que ràpidament la temperatura anirà pujant i és que avui esperem una jornada novament estiuenca. Si ahir vam arribar als 35 graus a la Visval d'Empordà, avui ens podríem quedar als 32, 33 o fins i tot 34 graus. Tot plegat amb una jornada, ben tranquil·la, ben calorosa. I és que aquest setembre, de unidor, és molt fàcil arribar a aquesta xifra de superar els 30 graus. Per tant, continuar amb aquest pic de calor o tardar, aquí el vas emportar. Però que té les hores comptades, i és que a partir de dimecres a la tarda, de mà a la tarda, canviarà el temps que seran roxats, tempestes, entrarà a la trabontana i esperem una refrescada partida de dimecres al vespre i a partir de dijous. Ja us som, tio, la refrescada que arriba avui, no demà, avui són dimecres, i, Zach, no ens esperen una refrescada en aquestes temperatures i també amb les tempestes que comentàvem al començament. Ara és moment d'escoltar el comentari d'opinió que avui ens arriba de la mà de Marió Ángela Vilallonga. Ben trobats, uiens de Radio Capital. Es publicen cada any milers de llibres de nova creació, de poetes, narradors, assajistes, dramaturgs. I així ha de ser per donar sortida als creadors contemporanis. Hi ha, a més, una part petita però necessària, d'edicions que recuperen obres antigues i ha d'escatalogades o inèdites d'escriptors ja desapareguts. En pocs mesos s'han publicat un seguit d'obres que recuperen escriptores oblidades o peces inèdites d'escriptors reconegudes. En trio tres, que representen tres gèneres literaris diferents, poesia, novel·la, epistolari i tres situacions diferents també. El mes d'abril va aparèixer la mirada encesa, un recull de poesia inèdita de Carme Montoriol, 1892-1966, traductora d'Eixèxpyr, dramaturga, novel·lista, pianista. Ana Velaz, curadora del volum publicat per Brau Edicions, ha pogut fer aquella llibre gràcies al fons de l'escriptora que es conserva a l'habiliteca fages de Climent de Figueres i gràcies als seus coneixements profuns de l'escriptora. Montoriol és autora d'una sola novel·la, Teresa o la vida morosa d'una dona, publicada l'any 1932, que Brau va recuperar l'any 2021 amb un producte també de Nevelad. Justament l'any passat la va redita a Desiara amb una introducció de Neus Real. Aquest nostre país té aquests cops amagats. Durant 90 anys no es pot trobar un títol i tot d'una es redita amb quatre anys de diferència. Benvingut a seguir el reconeixement a una dona arreconada, com tantes de la seva generació, a causa de la guerra del 36. Montoriol va passar un any a l'exili i, quan va tornar, es va ocupar de la seva mare malalta. Llegia molt i escrivia poc, sobretot poesia, sense arribar a recollir-la mai en un volum, com ara ha fet a Nevelad. El mes de juliol va arribar a les llibreries Un poeta i dues dones, una novel·la de 1935 del viral Augusta Levi, 1979-1970, periodista, traductora, novelista, reditada per edicions del cràter, amb un estudi de Rosa Vilanova. El recull de narracions als habitants del pis 200, publicat l'any 1936, va ser recuperat per la ditolial Males Herbes l'any 2023, amb una pílec de Neus Real. De Levi, de ascendència jove, se'n va deixar de tenir notícies l'any 1939. Va aparèixer una traducció al castellà, un poeta i dues mujeres, l'any 1943, signada amb el nom Elvira L. Salinas. I sembla ser que va morir l'any 1970, sense que se sàpiga ni on ni com. Una vegada més, la guerra o les guerres van impedir una carrera literària a començar de brillantment. A finals d'agost ha vist la llum un volum de cucció llarga i esperat. Mercè Rodoreda, 1980-1983, cartes Les Amigues Retrobades, de la Catalunya Republicana, a Romanyà. Episolar i Inédit, entre Rodoreda i Les Amigues, Susina Amat, Julieta Franquesa i Carme Manrubia, a cura d'Anna Maria Saludes Amat i Racelli Bruc, publicades per Edició en Cidilla. Saludes va morir l'any 2025, sense poder veure la publicació. Les cartes van ser escrites des de l'any 1964 fins a 1983. Les cartes dels escriptors són un trésor de materials diversíssims que ajuden a conèixer la seva vida quotidiana i, a voltes, el procés de creació literària. Publicar les cartes dels escriptors és com treure les venes a les mòmies d'Egypte. Se'ls veu amb tota la seva humanitat i cruesa, física o mental, tant soval. Hi ha escriptors que deixen dit per testament que volen que la seva correspondència es mantingui en un àmbit privat. Els lectors i els estudiosos enrequen no poder llegir què pensaven o quines relacions mantenien. Així que benvinguda a seguir totes aquestes noves cartes de Ia Mercè Rodoreda. A hores d'ara ja endavant poder llegir un miler o més. I encara en queden. Moltes gràcies, Maria Àngela, per aquest comentari. Nosaltres, quan són un quart tocat ja de les 9 del matí, fem una pausa per a la publicitat i de seguida i tornem al supermetí amb l'entrevista amb el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Enric Marquès. Fins ara. Benvinguts. Visita també l'Abca, la seva botiga de productes artesans. Tató Vistró, a la vinguda de Sagaró 133 davant del Pepes Park. Més informació a tatovistró.com. Sabies que pot reduir el consum d'aigua del teu jardí fins a un 50%? Amb Flibert, el sistema de rec intel·ligent que t'ofereix a Can Montes, el teu jardí rebrà l'aigua que necessita. Gràcies a censors d'última generació i intel·ligència artificial Flibert Cun. Controla humitat i uns solars nutrients i temperatura de la Terra a temps real, i el millor de tot, estalviant temps, diners i cuidant el planeta. No esperis més. Contacta amb Can Montes, centre de jardineria, pels fosgells i descobreix la revolució del rec intel·ligent. Som únics a la provincia de Girona. Més informació al web canmontesjardiners.cat i a les nostres xarxes canmontesjardinaria. Vine a Carréfort i compra bé amb els nostres preus impatibles. Avui dimec a 16 de setembre tens les cuixes de pollaca i a l'estalvi, a un preu invertible de 2 euros amb 59 al kilo. Sempre a les millors promos. Carréfort. El preu. Són gairebé les 8 i 20. Seguim aquí en directe al supermetri de ràdio capital de l'Empordà. Han amistat també per ràdio visbal i ràdio bogú. I avui dimecres volíem parlar amb el president del Consell Comarcal d'aquí a la base de l'Empordà, Enric Marquès. Aquí ja se'l ve amb aquesta hora del matí. I agraïm que ens acompanyi un cop més aquí al supermetri. Bon dia, president. Bon dia. Volíem parlar amb vostè per fer una mica de la feina. La Cormarca, hi ha un tema central. És l'incendi de les gavarres. Comencem per aquí. No sé com està a dia d'avui. Les gavarres de zona cremada, com està? Bé, l'esma cremada del president. Avui s'ha d'anar recentant i estem venent de la diversitat que es comencen a fer alguna situació. Han hagut de coordinar-se amb el consorci. a partir de la reunió que es va fer de valoració de l'incendi després d'una dia pràcticament precontrolat que vam fer el concert de comarcal. És evident que l'incendi va marcar l'inici de l'instriu, que ara l'altre dia es va fer una reunió de precisament per valorar com havia anat la coordinació entre els diferents cossos i els diferents agents que tovaren a sobre del terreny per per a l'incil i es va fer una reunió de consells, la gent que es fa anar molt bé i en principi es valorarà i la manera que es valorarà molt positiuament i sí que és veritat que sempre és bo que ens aninclubant per coordinar-nos per la prevenció de la manera que pot venir. I en aquest cas estem parlant ara de les seguint cèndies, que veu que avui comencem amb un tema de climatologia de bruixes que pot ser que en alguns punts del país prògicament i precisament també d'uns faig una reunió al concert com a calde, de la condició civil, per veure de quina manera podíem anar entomàndo a les cèndies que s'han de fer en aquests propers dies. Hem de ser preparats per qualsevol eventualitat climàtica que es pugui presentar i la nostra feina precisament és mirar la païbada i que podem estar sobre el terreny en tots els casos i que la fortesió sigui almenys possible, sempre que no se'ls hi podem intervenir. I al moment que és del projecte i com el cas de l'incèndia recordem que van estar un parell de dies amb molt convés en el terreny i no està la pressió igualment de quina manera s'hauria de fer. El projecte va acabar bé, va acabar capit, vam tenir la sort com a mig al incèndia entre l'incèndia i a les seves col·lamcions primers afectats d'aquest estiu i que vam poder tenir la mobilitat que baixen per anar a darrere tots els agents que tenien la Generalitat de les Masculines. Així, com en el que comentava abans, la resposta dels diferents casos d'emergències tan locals com supermunicipals com també de la Generalitat va ser molt positiva. Sí, sí, sí. I ara quins són els passos a seguir? És a dir, quan i com comença la reforrestació d'aquest espai de les gavarres hi ha previsió d'això, dels passos a seguir en aquestes futures setmanes mesos o anys, a l'hora de tornar a revitalitzar aquesta zona cremada? Ara veure, aquí al final hi ha una feina que ja s'està fent precisament des de la construcció de les gavarres. El que vol dir és que per aquests temes sí que estaria bé que algun dia parguéssim directament amb el president del consorci o amb el seu gerent perquè tenien precisament un pla d'acció que l'estaven treballant just quan ens vàrem trobar amb la Generalitat el consell per valorar com havia anat l'incendi i precisament per veure quines mesures es pretenia tirant davant i quines havíem d'incendi. Ell hi va fer esment, s'estava acabant en aquell moment i de fet s'han reunit després directament amb el consorci per veure quin pla d'acció hi ha. Al final el terreny s'ha de cuidar perquè no és una cosa que hem de tenir present. Una part important de l'incendi, a la zona afectada per l'incendi, vaig a més de la meitat o gairebé la meitat era una exposició forestal que estava ben treballada, sinó que m'haguessin patit bastant més. O sigui que és veritat que hi ha petits propietaris que costa mantenir, però que s'està fent unes gestions de fa anys, el consorci està coant des de fa anys i us asseguro que la feina que fan és ingent. Es tracta de tenir més recursos de l'administració general directament al consorci, uns recursos que s'han de estabilitar amb el temps, el seu augment, perquè realment els recursos es puguin digerir, i puguin ser apartius. El que comentàvem en aquella reunió i és una cosa que és evident, com a administració el que no podem fer és usar més recursos sobre la carta, amb un temps al buit perquè la gent gestionar el territori no pot aprofitar els al 100%. Per tant, aquest pla era, les accions que s'han de fer i d'aquí una manera van arribar econòmicament el sostensió suficient com per anar-les mantenint dins del termini que s'han posat i ràpid endavant. Però aquest tema, si que per més pressió estaria bé que apareixi directament amb en Quim, amb el xerri, amb el consorci o amb el president. És una entrevista que tenim apuntada perquè s'ha d'explicar la feina que es feia, que es fa i que es farà en aquest espai tan preuat com és les gavarroses i que aquest estiu em veurà com cremava una part molt important d'aquest bosc. Ara que m'hi ha de tema ja president, parlem una mica d'aquests mesos d'estiu aquí al Baix-Ombordà. Parlàvem dilluns amb la presidenta de l'Unió d'Empresaris d'Estaleria i Turisme a Costa Brava-Centra, Barbara Aller. I ens deia que l'agost ha arribat a uns fins ja insostenibles a nivell de visitants de turisme que les infraestructures ho noten. També ho notem del Consell Comarcal, les infraestructures estan sobrepassades, sobretot en el mes d'agost aquí al Baix-Ombordà. Si vol fer alguna cosa? A veure, estem treballant. De fet, és una comanda que es va fer la conferència estratègica que ho van fer ja fa dos anys a Pals en temes de promoció econòmica i viatjins de l'empres de privada i viatjins de l'administració i precisament parlava de les accions que podríem fer la comarca. La intenció és posar sobre el paper, perquè de fet ja tenim accions, però fer-ne potser més per mirar de centralitzar el mojo d'alturisme a l'estiu i que s'hi pugui visitar tot l'any. Tenim una excepció concret a nivell estratégic, tenim l'impuls d'un hub cultural, tenim pocos de mojada economia blàbara i la relació amb els petits filmers cipis, perquè aquesta uferta turística que tenim a la comarca està llargui al màxim possible tots els mesos de l'any. De totes maneres, tenim un paradigma que també l'hem de canviar socialment. Hi ha molta gent que està acostumada per la feina i per tot plegat a fer vacances a l'estiu. Som un punt de primera destinació a la Costa Brava i en Portà, en aquest moment turística a l'època d'Europa també, i tenim les escultures que tenim i no podem demanar a qual més tan poc els empresaris uteles i els empresaris de turisme, perquè deu n'hi do les coses que han fet aquests últims anys per mantenir una oferta turística de qualitat. I això és així perquè tenim rebutjament conjuntament amb el procés comarcal, amb temes de mirar de fer també d'aquesta edat i les instal·lacions, les persones que tenen alguna problemàtica física perquè pugui accedir-hi i aquí tothom hi xucral. Tenim un molt bon destí, tenim també, recordem, que el veritat per a gent de la comarca és bé pel turisme, també el veritat és que intentem allargar la part de la turística, també hauríem de dir la impuls, que als altres sectors que els tenim molt fluixos, com pot ser el industrial i el agrari, penso que d'industria, jo crec que estem en un 10% i amb agricultura en un 3,5, i al final precisament tot aquestes estructures que hem de muntar a la comarca passa per potenciar també l'espai agrícola i l'espai industrial. És complicat, vaig sentir l'entrevista que vau fer amb la bàrbara i realment ens entenc amb el que és clar. A veure que nosaltres el matem d'oferta, que és la idea, i augmentar l'oferta de pensa que ja té una perfecció, que és posar amb una gent que conjunta tot el que es pedra l'any i després mirar dins i dir, en alguns espais, com des d'abril-mai fins al mes de juny i tembre fins al novembre, en algunes accions més, que aquí tots estem treballant. Aquestes setmanes hem trobat amb a Torobella precisament per parlar de com ja parlava i a veure quins projectes podem fer de comarca per visualitzar el comarca que tenim de cares en fora. Però la gent ha de canviar els seus àvids. I això és complicat, que molta gent que té vacances a l'estiu encara ara. És evident que és un dels reptes dels propers àvids de la comarca i que no té una fàcil solució, ni a nivell polític, ni tampoc a nivell social o comunitari. President del Consell Comarcal del Baix Empordà, Enric Marquès, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un dia més aquí al Supermeti de Radio Capital i que vagi molt bé aquest curs, també polític, que no n'hem parlat, però que també serà intensa en les eleccions de finals del mes de maig. Que vagi molt bé i moltes gràcies. Moltes gràcies, sí, serà intens, però en definitiva hi ha una dita amb organès au catalana que diuen que aquí no vol dir por els que no vagi a ler. Exactament, exactament. Tots estem aquí disposats a treballar per la comarca i a fer-ho el millor possible perquè tots vivim més bé. Doncs moltes gràcies i fins la propera. I nosaltres, quan passa gairebé dos minuts ja de dos quarts de nou, entrem en el bloc informatiu. I comencem aquest bloc informatiu explicant-vos que les últimes dades de l'índex per càpita correspondents al mes de gos confirmen que la inflació creix a les comarques gironines, sobretot pels encariments que s'han registrat als serveis vinculats amb l'energia, com l'electricitat o els carbonants, o bé amb la llar, com l'aigua. Fins el juliol d'acat 2020, el 26% de la taxa d'inflació interanual que va començar l'any el 2% s'havien tingut amb balses i baixes, al voltant del 3%, Maria Elzina. Però ara fa dos mesos aquest índex ja va superar el 4% i va tancar el juliol el 4,2 i aquest acus, la inflació interanual encara s'han filat més fins a tancar el mes el 4,8%. Per trobar una taxa que la superi cal remuntar-se fins al febrer del 2023. El darrere d'aquest moment s'hi troben sobretot les alces que han registrat en els combustibles com també l'electricitat. Magrat els intents de l'estat per a tenir aquests increments, les onades de calor i el conflicte al orient mitjà han disparat els preus d'un any per l'altre. Perquè ara, el paquet format per a la llum, el gas i els carbonants ja és un 14% més car que l'agost del 2025. En paral·lel d'un any per l'altre també s'han encarit les factures de l'aigua i els serveis vinculats amb l'habitatge, el transport o els restaurants i allotjaments turístics. Si és fixa la mirada en la cistella del dia a dia, ara en el supermercat d'hi omplir la nevera per passar-la setmana, és un 2,8% més car que fa un any. De fet, si es compara amb l'IPC interanual, pràcticament tots els productes i serveis s'han encarit i els que s'han abretit ho han fet gairebé de manera testimonial, com per exemple la roba i calçat, que és un 0,2% més barat, les begudes no alcohòlics, un 0,3% el tèxtil per la llar, en aquest cas un 5,7%. L'escavalada de preus, més enllà de fer-se palesa amb l'índex per capità interanual, també s'avidencia quan es fa la comparació mensual. És a dir, entre juliol i agost del 2020-6, en aquest cas, a les comarques gironines, els preus s'han incrementat 8 dècimes, i al darrere d'aquesta alça, nobament hi ha els productes i serveis vinculats amb l'energia. Durant l'agost del paquet format per l'electricitat, el gas i els carburants s'ha posat un 2,2%, i el transport del seu torn ho ha fet un 3,4%. També s'han encarit els equips d'informació i telecomunicacions, els aliments, per contra, s'han mantingut gairebé invariables. A l'altre costat de la balança és a dir, entre allò que s'ha varietit, i a tot s'hi troba la roba, i el calçat, també les begudes alcohòlics, o els serveis de transport de passatgers. I que en mi una tèima per a aquest urballa de mongrui, ha iniciat les obres de reparació del pont que passa per sobre del riu ter. L'actuació permetra millorar la seguretat d'aquesta infraestructura i retirar elements que presentaven un estat deficient. El servei de carreteres de la Generalitat de Catalunya executa els treballs, que ja és l'administració responsable del pont. L'actuació arriba després que l'Ajuntament de Torruella de Mongri alertés sobre el deteriorament de les planxes dels laterals de l'estructura. Els treballs inclou en la retirada d'aquestes planxes que estaven amb les meses, i és que aquests elements podrien despendre i caure per l'estat de la conservació que presentaven. Després, els operaris rehabilitaran els laterals del pont. Les obres tenen una durada prevista d'entre dos i tres mesos. Durant aquest període el pont continuarà obert el trànsit de vehicles i no hi haurà afectacions per als conductors. En canvi, el pas de vianants i bicicletes tindrà canvis importants, canvis temporals. Quan els treballs afectin un dels laterals del pont, aquest espai quedarà tancat. Les persones usuaris podrán circular pel costat contrari. L'Ajuntament de Torruella valora positivament l'inici de l'actuació, i és que el consistori destaca que els treballs permetran retirar els elements deteriorats i reforçar la seguretat del pont. L'Ajuntament de Palaforciallau ha obert la votació dels pressupostos participatius del 2027. La ciutadania pot escollir entre 40 propostes finalistes fins al 15 d'octubre. El procés permet decidir el destit de 360.000 euros del pressupost municipal i de aquesta quantitat, 300.000 euros, es destinaran a projectes d'inversió. Els altres 60.000 euros correspondran a serveis, programes o activitats. Carles Saló. Les persones empadonades a Palaforciall de 16 anys o més poden participar a través de la plataforma digital municipal. Cada persona pot votar 3 projectes d'inversió i 3 propostes de serveis, programes o activitats. Entre les opcions disponibles hi ha 26 programes d'inversió i també hi ha 14 propostes relacionades amb serveis municipals, programes i activitats. L'alcaldessa de Palaforciall, Laura Millán Morales, assagura que la ciutadania coneix millor les necessitats dels carrers, els barris i els equipaments del municipi i per això defensa que la votació permet decidir quines actuacions es volen impulsar. L'arrogitora de participació ciutadana, Marta Vim Quintana, destaca que el procés serveix per incorporar la ciutadania en les decisions municipals i també recorda que les propostes escollides en l'edició anterior es van executar durant el passat 2025. La votació s'ho ha parat per internet i l'Ajuntament també ha habilitat diversos punts de suport per ajudar les persones que necessitin assistència. L'oficina de detenció ciutadana de Palaforciall ofereix suport de dilluns de divendres al matí mentre que la biblioteca també disposa d'un servei d'ajuda en diferents horaris durant la setmana. A més, el consistori instalarà una parada informativa al mercat setmanal el domenge dia 27 de setembre on l'objectiu és facilitar que les persones puguin conèixer el procés i participari. A més, l'Ajuntament també ha dit un llibret amb les 40 propostes finalistes. El document inclou la descripció de cada actuació i el cost aproximat. Quan finalitz la votació es farà el racom de rebots i les propostes més votares s'executaran fins a escutar el pressupost disponible de cada categoria. Les propostes i tota la informació sobre el procés es poden consultar a la plataforma de pressupostos participatius de Palaforgell. I el museu de la Pasc posa en marxa aquest dimarts a una nova edició del cicle de cinema documental Mar Fragil. La proposta ofreix 3 sessions centrades en la memòria i les formes de vida de la gent del mar. El cicle vol reflexionar sobre els canvis del litoral i la transformació dels oficis tradicionals i també vol donar visibilitat al patrimoni material marítim a través del cinema documental. La primera sessió es farà aquest dimarts a les 6 de la tarda a la sala del Divisuals del Museu de la Pestca. La jornada estarà dedicant al cineasta i productor Antoni Martí i el públic podrà veure quatre documentals de l'artista. Són Almadravas de la Dècara dels anys 30, Dos llops de mar, La Pestca a l'Encesa i Contrapàs i Carnaval de Lóz. Després de la projecció hi haurà un debat amb la participació del mateix Antoni Martí, cineasta i productor. Les dues últimes sessions del cicle es faran els dimarts 22 i 29 de setembre i estaran dedicades al projecte Converses de Taverna i a la recuperació de la memòria oral de la gent de mar. Les sessions oferiran una selecció de moments destacats d'aquest projecte que guanyi celebrar 25 anys i participarà en Joan-Lluís Alegret, entropòleg i exdirector de la Càtre de l'Estudis Marítim de la Universitat de Girona. Converses de Taverna forma part del projecte Memòria Viva impulsat pel Museu de la Pestca per recuperar i documentar el patrimoni immaterial marítim. El projecte va començar l'any 2001 amb l'enregistrament de testimonis a la comunitat marinero. El cicle de cinema documental Marfràs i el forma part de la setzena Mostra Internacional de Cinema Endogràfic, una iniciativa de l'observatori del patrimoni endogràfic i immaterial de la Generalitat de Catalunya. I junts de Sant Felip de Queixós ha mostrat la seva oposició al projecte del Màpova i Apolivalent Municipal. Considera que la inversió prevista d'entre 8 i 9 milions d'euros s'hauria de destinar a altres necessitats de la ciutat. El grup municipal assegura que el projecte actual no s'ajusta a les necessitats de la ciutadania i reclama que el recurs serveixin per millorar serveis i espais públics, Mariel Zina. Entre les prioritats que defensa i a la renovació de l'enllomanat, la millora de la seguretat, la creació d'habitats assequibles i l'ampliació de les zones d'aparcament. La formació també critica que el Govern local hagi rebutjat les seves propostes per ampliar els usos del futur equipament. Junts havia plantejat incorporar un centre de negocis, espais de treball, compartit i zones per acollir congressos i activitats empresariales. El grup considera que aquestes incorporacions haurien convertit el Paballó en un espai amb activitat durant tot l'any i, a més, retorn econòmic pel municipi. Segons Junts, el projecte aprovat no aprofita totes les possibilitats d'aquesta inversió. Un altre dels arguments de la formació és la capacitat prevista de l'equipament Junts, alerta que el nou Paballó tindrà espai per a unes 800 persones, una xifra inferior a prop de les 1.000 persones que pot acollir actualment la Carpa del Quijols Arena. Devant aquesta situació, el grup municipal demana aturar el procés de licitació i obrir un procés de participació ciutadana perquè els veïns puguin decidir sobre la destinació d'una de les principals inversions municipals dels darrers anys. Junts també qüestiona el que el projecte es vinculi amb el pla de barris. La formació defensa que aquests recursos haurien de servir per crear equipaments comunitaris més petits i de proximitat, especialment en zones amb més necessitats socials. El grup recorda que el finalsement del projecte també implica una aportació municipal i considera que l'Ajuntament hauria de prioritzar actuacions directament relacionades amb el dia a dia dels veïns. I tu, Rolla de Mongri, completarà el pla de sostenibilitat turística. El programa tanca gairebé 6 anys de treball i una inversió de prop de 4 milions d'euros. Les últimes intervencions s'entren en el sal de l'auga, la xarxa de carrils, bici i nous de parca bicicletes. El pla ha estat impulsat per una trentena de projectes. El pla ha impulsat, volíem dir, una trentena de projectes al municipi Marta Castany. Les actuacions del pla de sostenibilitat han incidit en la promoció turística, la sostenibilitat i la millor urbano. També han reforçat la qualitat dels serveis i la competitivitat turística del municipi. Els projectes han actuat sobre l'espai públic, la mobilitat sostenible i el patrimoni natural i cultural. El programa també ha buscat millorar l'experiència dels visitants. Una altra línia ha estat reforçar la qualitat de la destinació turística i reduir l'impacte dels desplaçaments. El pla ha mobilitzat una inversió de prop de 4 milions d'euros. L'Ajuntament executa ara les darreres actuacions vinculades a la mobilitat sostenible i al parc natural. Una de les actuacions principals es concentra al sal de l'auga a l'estartit. L'espai es transformarà en un punt de benvinguda i acollida al parc natural del Mogri, les Illes Medes i el Baixter. El sal de l'auga és un dels principals excessos als itineraris del parc. També és un punt habitual d'inici de rutes per l'entorn natural. L'Ajuntament ja executa una remodelació integral. Els treballs busquen dignificar l'espai i millorar-ne les condicions durs. La intervenció també vol reforçar la seguretat i la funcionalitat de la zona. El projecte preveu una millor integració de l'espai dins del paisatge. L'objectiu final és facilitar una entrada més ordenada al parc natural. En paral·lel, el consistori actua sobre la xarxa de carrils bici del municipi. Els treballs inclou la renovació de la senyalització pintada sobre el paviment. També es renoveran diversos senyals verticals. L'actuació vol millorar la seguretat i facilitar els trajectes amb bicicleta per torruir-la de Mogri i l'estartit. El municipi també ha adquirit una vintena llarca de parc a bicicletes que de element permet estacionar dues bicicletes i en conjunt els nous punts oferirà espais per a prop d'una cincuantana de bicicletes. L'Ajuntament distribuirà aquests elements en diversos punts del municipi per reforçar la mobilitat activa. La instal·lació dels aparca-bicicletes vol afavorir l'ús cotidià de la bicicleta. El consistori també vol oferir una alternativa més clara al vehicle privat. Aquesta política buscona mobilitat més sostenible, segura i accessible. La mesura està pensada tant per als residents com per les persones que visiten el municipi. El conjunt de les últimes actuacions té un cost de poc més de 50.000 euros. La inversió inclou les millores vinculades a la mobilitat i a l'accés al parc natural. Aquestes intervencions completen una de les últimes fases del pla de sostenibilitat turística. El programa també ha impulsat la millora dels itineraris del parc natural. Una altra línia de treball ha estat el foment del reciclatge. El pla ha reforçat a l'hora la cooperació amb altres destinacions turístiques. Aquesta col·laboració s'ha vinculat a programes de qualitat i sostenibilitat. Amb aquestes darreres intervencions, Torroella de Montgrid donarà per completat aquest 2026 el pla de sostenibilitat turística. El municipi tancarà així gairebé 6 anys d'actuacions. El balanç inclou una trentena de projectes i una inversió global de prop de 4 milions d'euros. I Calonja Pobla de Llibres i la Fundació Josep Pla impulsen una programació conjunta de cursos d'escriptura. La proposta inclou 6 activitats repartides entre Calonja i Palaforgiell, amb autors com Jordi Puntí, Maria Climent, Carlota Gurt o Josep Pedrals. L'objectiu és ampliar l'oferta literària i donar-li una dimensió comarcal. Calonja, Pobla de Llibres i la Fundació Josep Pla han unit les seves programacions formatives en una nova proposta conjunta per al curs 2026-2027. La iniciativa sota el nom territori d'escriptura incloure 6 cursos italiers repartits entre Calonja i Palaforgiell. La programació reunirà autors reconeguts del panorama literari català amb propostes impartides per Cristina Massaners, Jordi Puntí, Maria Climent, Carlota Gurt, Roger Vilà i Josep Pedrals. Les activitats abordaran diferents gènere i tècniques, des de la narrativa fins a la poesia, passant pels diàlegs i el treball d'estil. Tres de les propostes es faran a Calonja i les altres tres tindran lloc a l'aula de lletres de la Fundació Josep Pla a Palaforgiell. Els formats combinaran cursos de diverses sessions amb tallers intensius d'un sol dia, fet que permetrà adaptar-se als interessos i a la disponibilitat dels participants. El director de la Fundació Josep Pla, Francesc Montero, destaca la diversitat dels continguts i la trajectòria dels escriptors participants. L'alcalde de Calonja i Sant Antoni, Jordi Soler, defensa que el projecte té vocació comarcal i vol cobrir la manca de propostes formatives d'aquest tipus al territori. La iniciativa també incorpora descontes per fomentar la participació en diverses activitats. Les persones que s'inscreïn a més de dos cursos abans de principis d'octubre obtindran una reducció del preu. També hi haurà avantatges per als usuaris de les biblioteques de Calonja i Sant Antoni i per als membres de la Comunitat Planiana de la Fundació Josep Pla. Les inscripcions es podran formalitzar a través dels canals de Calonja, Pobla del Llibre i de la Fundació Josep Pla. Passen dos minuts de tres quarts de nou. I és que tal que us hem explicat el començament del programa, avui estrenem secció a Ràdio Capital de l'Empordal Supermatí i els dimecres passaran per els micròfons d'aquesta ràdio de casa nostra. Alguns responsables d'espais, d'initatives, d'equipaments culturals d'aquí de la comarca del Baix Empordà. I avui ja comencem amb aquesta secció per explicar també la programació d'aquests espais. Ho fem amb Pilar Giró, que és la directora artística de l'espai artícent de Sant Felu de Guixos. Aquí ja saludem i agraïm, que ens acompanya aquí en directe. Pilar, què tal? Bon dia. Bon dia a tothom, agraïm-nos altres. Moltes gràcies per convidar-nos. Adéu-ne. Abans d'entrar en la programació de l'espai artícent, per si hi ha algú que li soni el nom o que no el tingui massa complicat, què és l'espai artícent, on és i què feu? El espai artícent es troba en el monestir de Sant Felu de Guixos. Va començar amb les exposicions en l'espai del Palau de l'Ebat. I aquest any estem supercontents, perquè l'espai artícent va creixent i ha anat expandint-se per diversos àmbits del propi monestir i també dels jardins del monestir. I si parlem de programació de l'espai artícent, que si algú veius visita, què s'hi pot trobar, quines exposicions, quines mostres, què s'hi pot trobar? Sí, a mi m'agrada definir l'Esteca Armentista, perquè em preguntes que tenim un museu d'estiu, perquè és un museu que obra temporalment, ho obrim normalment a principi de juliol, fins a mitjans d'octubre, i podeu trobar diverses mostres. Són del nostre leit motiu, és la col·lecció Carme Antícent, per tant, tenim com una exposició troncal, que aquest any és la de Cuixart, conversa amb la col·lecció Carme Antícent, en aquest uns vincres, entre obres de Cuixart i obres de la col·lecció, però també podem trobar artistes del territori. Tenim l'exposició de Montserrat Lozano, que és un titular eté, són ceràmiques, que és diàloga amb una part patrimonial que tenim en el museu, en el monestir, que és el museu d'història, que també tenim l'exposició de fotografia de l'Aulàlia Ramon, i l'exposició d'escultura de San Montecalcego. També m'interessa saber si quin tipus de públic té l'espai tícent, perquè potser algú que ens escolta, dir, ostres, això dels museus és per gent gran, la gent jove no ens interessa, quin tipus de públic teniu, i si ramen, el públic jove també l'interessa anar a museus, o teniu de tot? Sí, mira, tenim un públic ampli i divers. Nosaltres jo porto la part també curatorial, i a l'hora de crear el relàpsis museogràfics, s'intenta tenir en compte que tothom s'hi sentia acollit des de la persona totalment néòfita al món de l'art, com el més expect. És a dir, que tothom pugui trobar algun aspecte interessant i de descoberta. Nosaltres tenim públic des de petits fins a... Tenim una programació molt interessant i que hi ha molt bona resposta destinada a la Comunitat Educativa, que, per exemple, van fer una formació que van assistir més de 70 docents, per tant, no? La gent jove guiada per una bona Comunitat Docent té aquest accés al museu. Per nosaltres, el museu no és un espai com tancat i empolsega, que seria aquesta visió al museu, és una cosa compartiment gran, una cosa estàtica, tot el contrari, per ser una persona que es veu espai, i que cada any, cada any, canviem la programació, si ho denueu, sempre tota la proposta expositiva. De fet, si algú va venir la setmana passada o el cap de setmana passat, veure que en el pont de la Diada es va obrir, es va fer de portes obertes el museu de l'Espai Ticeno, i també cosa que repetireu, si no m'equivoco, el pont del Pilar, del... Exactament, el pont del Pilar, sí, sí, el cap de setmana que fem a la inversa, és divendres, ahir, perdó, dissabte, diumenge i dilluns, 10, 11 i 12 d'octubre, també tindrem portes obertes, precisament, perquè nosaltres creiem que és donar les màximes possibilitats de tothom, totes maneres, vull dir, la entrada és... Hi ha moltes reduccions i molts abonaments, i també el nostre club d'embaixadors, l'Espai Ticeno, és a dir, que intentem obrir-nos el màxim, perquè creiem que un museu o un centre cultural o un espai expositiu ha de fer també un espai social. Comenteu-vos abans, Pilar, que l'Espai Ticeno està pensat tant per gent novat en el món de l'art, com també com amb grans experts. La gent que li fa una mica més de cosa anar a un museu diuen que no sé res d'art, però sí que a vegades m'agrada anar a mirar quadres o mirar exposicions o mirar el que sigui, però és que, ostres, que no sé res d'art, també pot venir aquesta gent. M'haurà fet que les exposicions farà prendre. Crec que hi ha una paradoxa increïble en aquest segle XXI, que vivim en un món realment saturat d'imatges, i en canvi la nostra cultura visual, sobretot en els que són els currículums d'educació, és gairebé inexistent. El museu, com a lloc d'entesos, com algú que ja s'ha de anar allà, el que passarà allà, és una visió molt d'aquest espai del segle XIX i principis del segle XX. El museu del segle XXI ha de ser un espai obert, un espai per aprendre, un espai en el que no hi ha d'haver-hi cap mena de barrer de jeràrquica en funció de quins són els teus coneixements previs. Això, al contrari, jo crec que el museu ja es va anar a descobrir. I quan surts del museu, si alguna pèsa t'ha encantat, doncs ganes de buscar més informació per quan tornis, segurament que la lectura encara serà més línica. Comentaves que sou una espècie de museu d'estiu, si ho vols dir així. No sé si quan acaba l'estiu d'aquest any o la temporada museística d'aquest any, ja teniu algunes coses tancades de cara a la temporada de l'any vinent, o sigui de l'estiu de l'any 2017, o és massa aviat? No, al contrari, és a dir, ja pensem que aquest any, que hem presentat en aquest període, 6 exposicions diferents, una és de més d'arga d'hora, d'altres de menys, que ha treballat tota aquesta programació, requereix molt de temps i molta preparació. No és només seleccionar les peces, no és només aconseguir els prestats, que nosaltres, per exemple, tenim, en total podríem dir que més de 13 prestadors per poder fer totes les exposicions que fem presentant. És també construir i crear aquests relats museogràfics, precisament per el que deies, que sigui proper absolutament a tothom. I això és una feina passiónant. M'agradaria ensirir una mica en l'exposició Vincles, que comentaves abans de Cochart, aquesta conversa amb la col·lecció Carmen Ticent. Entenc que pels noms, Cochart i Carmen Ticent, ja és la més crida nera de les exposicions que teniu segurament. Però com està funcionant aquesta exposició? Entenc que també és una de les més visitades, també la gent que l'interessi al món de Cochart i també, evidentment, de Carmen Ticent. Què es pot trobar aquí dins? Sí, evidentment. És com l'exposició de l'exposició mar, l'exposició reclam, la troncàl, de la qual les altres es podríem dir, que ens farien com branques. L'exposició, millor dir, l'any passat es va eslabrar el Santenari del Neixement de Modés Cochart i nosaltres ens hem volgut sumar aquest humanatge a Cochart. Un artista d'altra banda, crec que bastant desconegut, és a dir, tenim Cochart molt entesallat en dos moments concrets de la seva trajectòria i en aquesta exposició, precisament, crec que el públic que està venint, una de les coses que posa de relleu, és descobrir aquesta diversitat de tota la trajectòria de Modés Cochart. És a dir, que trobarem quadres des de l'any 1942 fins a 2007, peces que feia més de 30 anys que no es mostraven al públic. Crec que és un moment meravellós i una molt bona oportunitat per descobrir la obra de Cochart. I d'altra banda, precisament, tenint en compte aquestes mirades d'aquest públic, és que el museu, però si no hi entenc, doncs aquests vincles que s'han establat entre obres de Cochart i obres de la col·lecció Carme Ninticent, estan fets per motivar una mirada diferent cap a la història de l'altre, una mirada lliure de qualsevol connotació historicista, biogràfica, sinó que són basades en trobades insòlites a partir de l'estètica, de la composició, del cromatisme i trobar connexions que, en aquest sentit, són molt enlànimes coxartials, cercant tot allò que el món ens pot proposar de diferent. Ja per anar a acabar amb Pilar, veiem que la setmana passada va inaugurar sinèrgies, el dijous 10 de setembre, i va tenir l'actuació dels alumnes de l'escola de música de Sant Furideguix, i va tenir la sensació que va anar aquesta inauguració. Fantàstica, és un acte que van organitzar les dues associacions artístiques, una de Sant Furideguix i la de Barcelona, l'Ef i l'Estèsia, que van organitzar aquestes exposicions de sinèrgies, i ells van tenir també la fantàstica idea d'ampliar-la i convidar-la a alumnes de l'escola de música. Precisament en aquest esperit, de demostrar que un espai expositiu serveix evidentment per reforçar la nostra memòria, les nostres arrels i saber on venim, però també un espai on mostrar qui som i què estem fent i una plataforma per als nous talents. Doncs ja ho sabeu, si voleu, per molt que no siguis experts en l'art, si voleu anar a visitar exposicions d'artistes tan locals, com també internacionals, com com és i de gran renom, com pot ser també de modest Couchart i amb la col·lecció de Carmen Ticent, ja sabeu on anà a l'espai Carmen Ticent de Sant Furideguixuls, i qui potser si teniu una mica de sort, us trobareu també la Pilar Giró, la seva directora artística, que us explicarà també com ha fet ara aquestes exposicions que tenen a l'espai. Pilar, moltíssimes gràcies per aquesta estona per explicar-nos una mica la programació d'aquest espai, ja diria que molt consolidat i emblemàtic aquí el va xampordar, concretament a Sant Furideguixuls i ens escoltem en les properes edicions. Que vagi molt bé, Pilar. Moltes gràcies a disposar. Nosaltres entrem ja a l'últim minut d'aquest programa matinal, d'aquest supermatí de dimecres 16 de setembre del 2026, i tornarem demà, com sempre, a les 8 en punt, amb el supermatí explicant l'actualitat d'aquí de la nostra comarca del Baix en Portà, com sempre demà us acompanyarà Maria Alsina. I nosaltres, això, us acomiadem aquí, estigueu pendents també, de Radio Capital, puncat per l'actualitació de les informacions que us hem explicat aquest matí i també per futures notícies que puguin sortir. Que vagi molt bé, que tingueu un molt bon dimecres. Nosaltres, això, i tornarem demà a les 8 del supermatí Radio Capital de l'Empordà, anemis de conjunt de per Radio Visbal i Radio Bagú. Fins demà.