Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 15/09/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia! Avui continuem amb aquest temps estigüent abans que canviï el temps aquest dimecres a la tarda. Bon dia, com esteu? Són les 8 de avui dimarts 15 de setembre del 2020. S'han falit de guiixos, han vist sortir el sol quan faltaven dos minuts per dos quarts de vuit del matí i ara mateix estan a una temperatura de 23 graus. Jo sóc la Maria Elzina i això és el Super Matí, el programa informatiu que fem des de ràdio Capital de l'Anportar i que també amatem a Ràdio Visbal i Ràdio Begu, encantada de saludar-vos. I ara entrem en matèria perquè avui hem de destacar que Sant Feliu de Quixuls vol enllestir les obres de reforma del monestir de caral 2028 per obrir el futur museuticent. A més a més hem de destacar que la Universitat de Girona ha començat el curs a més de 16.000 estudiants i que Castellaro reunirà el sector del camping per debatre sobre talent i també tecnologia en el 8è girocamping, però de seguida repassem tots aquests títolars de les notícies al Vajanportar. Però a més a més avui parlarem amb un dels fundadors d'edicions civil. El senyor Xavier Cortadelles, que en guany a aquest editorial ha celebrat el seu 15è aniversari i a més ha publicat la correspondència inèdita de Mercè Rodoreda amb 3 amigues de joventut entre moltes altres novetats literàries. I per no alterar la línia d'aquest supermatí avui reprenem les converses sobre llibres i novetats literàries amb la Maria 3 de Calabús de seguida. Repassem tota aquesta informació abans, però com deien, fem un repàs als principals títolars. I és que Sant Feliu de Quixuls, com deien, vol enllestir les obres de reforma del monestir de caral 2028 i obrir el futur museuticent Joan Coll. El Govern Municipal portarà a provoació definitiva el projecte de reforma del monestir i de la construcció de l'espai polivalent a l'entrada del municipi. I la Universitat de Girona comença el curs escolar amb més de 16.000 estudiants. El curs també estarà marcat pel 35è aniversari de la institució, el primer de Josep Calvo com a rector i la substitució de la carpeta tradicional per una bossa reutilitzable a plava. I Castell d'Aru reunirà el sector del càmping per debatre sobre el talent i la tecnologia en el 8è Giro Camping Pro. La jornada abordarà la captació de talent, el lideratge, la intel·ligència artificial i la robòtica. També presentarà una estudi sobre l'impacte econòmic i social de turisme de Camping a l'escomarca Gironines. I seguim parlant de turisme, perquè Calonja i Sant Antoni superen els 1.300 vans assistits i va tal record del servei adaptat Joan. Aquesta és la xifra més alta dels seus 20 anys d'activitat. La nova ubicació de l'espligó costa brava també per més oferir més dies de servei i millorar-ne l'accessibilitat. I seguim parlant de turisme, perquè la temporada turística el va importar i a la Costa Brava centre manté unes dades molt semblants a les de l'any passat, Joan. En una entrevista al supermeti, la presidenta de la Unió d'Empresa de la Ria i Turisme Costa Brava centre, Barbara Aller, ha explicat que Julià Lleagost ha registrat ocupacions d'entre el 85% i el 95%. I Palo Frigell celebra la setmana europea de la mobilitat amb activitats per fomentar desplaçaments sostenibles. Saludem primer de tot a la Carla. Hola, bon dia, Carla. Hola, Maria, bon dia. Doncs com deien Palo Frigell, que forma part aquesta setmana de la mobilitat sostenible. Però de 300 alumnes faran sortires amb bicicleta fins a Calella de Palafrugell. Can Marió collirà un circuit de trànsit i la policia local reforçarà la pacificació dels actors escolars i del centre. I la Fira de Brucantés ampla la bisbal d'Empordat durant la Diada Carla. La CITA va reunir una 20a llarga d'expositors al passeig Marimones Pre. La trobada de cotxes clàssics va plegar a prop de 200 vehicles. La jornada també va incloure propostes gastronòmiques, visites patrimonials i activitats al carrer. I nosaltres, com sempre, a part de fer aquest rapàs informatiu, el va jampotar endavant de fer un rapàs, el que ha passat més enllà de la nostra comarca. Els Mossos d'Esquadra investiguen la violació d'una noia de 22 anys a Vidreres. La jove havia sortit a córrer quan un home la va aturar, la va amenaçar i la va agredir sexualment. La policia manteu oberta la investigació per aclarir els fets, respecte el cas i busca l'autor de la gració. Urso La Fonderleyen inaugura el curs polític amb un discurs sobre l'estat de la UE, centrat en migració i els menors a internet. La presidenta compareixerà davant l'eurocambra després d'un estiu mercat per la crisi migratòria de Seute, l'intent d'atac amb drones a l'aeroport de L'Ibsic, que Alemanya tribuesa Rússia i la victòria de la ultradreta a Saxònia-Ànja al Tentra d'altres. S'espera que la cap de l'executiu comunitari plantegi noves mesures per endurir la política migratòria de la UE pocs mesos després de l'entrada amb vigor del pacte de migració i esil. El curs de formació professional comença amb més alumnes nous que mai. Hi ha 15.000 estudiants més que fa dos anys. El curs 2026-2027 arrenca amb 5.000 places noves, 6 sigles nous i 500 professionals educatius més. El Govern es compromet a posar aire condicionat a totes les escoles públiques. També vol prioritzar 100 centres per al juny de l'any 2020. El pla que ha anunciat Salvador Illa per haver-ho climatitzat 2.530 centres educatius públics i 51 residències abans de l'any 2031. El Departament de Salut vol prohibir la publicitat de llet de fórmula per anadons de fins a 6 mesos. La mesura busca protegir l'electància materna i reduir la pressió sobre les famílies. Els professionals avisen que la càrrega no pot recaure només sobre les dones. Moltes han de tornar a la feina abans dels 6 mesos de l'electància exclusiva que recomana l'Organització Mundial de la Salut. Puig es queda a Mísdín després de comprar a Esteve el 50% que li faltava. La companyia catalana de fregàncies ha pagat 1.200 milions d'euros per l'operació. Ara, sumés el 100% del capital social. Els missatges de text que enviïn les empreses hauran d'anar lligats a un àlius verificat. La mesura vol frenar les estafes i fer més fàcil reconeix a l'emissor. La nova norma busca protegir els usuaris, sobretot en sectors com la banca, la missatgeria i els serveis mèbics. I després d'aquest repàs, les notícies que ha passat més enllà del Vajemportà hem de fer un repàs a la previsió meteorològica que ens espera al llarg del dia d'avui i els propers dies, perquè crec que tenim coses interessants. Bon dia, Isaac Vilà. Bon dia, Maria. Com anem? Doncs molt bé, perquè per fi han baixat una mica aquestes temperatures, sí que cert que al migdia són més altes, però no sé si tindrem algun canvi de temps. El temps per avui dimarts al Vajemportà continuarà marcat per aquesta estabilitat i aquest ambient estiuengue. Amb una mar molt plàcida i molt tranquil·la a tot el ditoral. Ara mateix la temperatura és una mica més alta que ahir, els valors ara mateix es mostren entre els 15 i els 20 graus. Per tant, temperatures encara una miqueta fresques a l'interior, però és que ràpidament la temperatura anirà pujant i és que avui esperem una jornada novament estiuenca. Si ahir vam arribar als 35 graus a la Visval d'Empordà avui ens podríem quedar als 32, 33 o fins i tot 34 graus. Tot plegat amb una jornada ben tranquil·la, i és que aquest setembre de unidor, és molt fàcil arribar a aquesta xifra de superar els 30 graus. Per tant, continuar amb aquest pic de calor tardar. Aquí el vas a Empordà. Però té les hores comptades, i és que a partir de dimecres a la tarda, de mà a la tarda, canviar el temps que seran roxats, tempestes, entrar a la trabontana i esperem una refrescada a partir de dimecres al vespre i a partir de dijous. Per aquells que ja escoltin fa uns anys, que escoltin el supermeti, ja saben la meva opinió sobre les temperatures altes. Per fi arribar al temps, rebrezcant per fi arribar aquesta baixada de la temperatura, veurem com evolucionar allò al temps cap a finals de setmana. Isaac, moltíssimes gràcies i això. Ens tornem a actualitzar demà. I ara escoltem el comentari que avui ens porta Martí Sabrià. S'acaba l'estiu. S'acaba l'estiu i es suposa que com es feia el segle passat, toca fer balanç de l'anomenada temporada turística. I de ben segur, la màxima novetat ha estat el calor desmesurat i la xafogó introportable, que ha convidat més estar l'ombra o l'interior que no aparar al sol. Tot això a les platges han estat avassats tot el juliol i tot l'agost, els mesos de vacances escolars, amb famílies sencedes a la cerca d'aquest oci, tan senzill i sobretot tan brat. No és el primer any que es detecta també, sobretot en les àrees més cares del ditoral català. La presència des de primera hora del matí dels anomenats excursionistes, que es lleven d'hora en l'àrea metropolitana, enfirren la gratuita Pessec i es planten a qualsevol platge de l'Empordà amb carires, ombres i neveres, facides de xiveca, gelats i entrepans de tevita o latonina, per aprofitar el dia de fit a fit, sense abandonar el racó concarit gràcies a posar el despertador a l'assist de la matinada. Dos fets, estacionabilitat escolar i les obligacions paterno-materno-filial, i el det a lliure excés a l'espai públic a veure el mar, que expliquen el lloc en diem sobre saturació. Aquesta setmana pròxima ja serà fàcil triar a taula els restaurants i un lloc a la platja a primera fila de mar. Tot i que els hotels segueixen plens, els càmpings ja són mig futs i els habitatges d'ús turístics, tancats i barrats, un cop fet l'agost, res de nou sota el sol de la Costa Breva. Doncs veurem com fa aquest anal·lis i bàrbara allà en l'entrevista que li van fer i que avui tornem a fer aquest repàs. Nosaltres ara escoltem una mica allò de publicitat i tornem d'aquí 11 minuts. La Jana necessita una peça que ja no es fabrica. L'Enric vol prototypar i produir en petit format i la Núria busca tapes personalitzats per als seus clients. Tots 3 han trobat la solució, la impressió 3D de Copicat Girona. Dissenyem i imprimim en 3D, adaptant-nos a cada necessitat. Prototips, peces únicas o petites sèries en precisió i rapidesa. Descobreixo a Copicat.cat o truca al 972.455. A Copicat Girona donem forma les teves idees. Vall d'Hobrega celebra la seva festa major. Del 18 al 20 de setembre, 3 dies de música, tradició, activitats i molta festa. Divendres, pregó de festa major, cerca birra amb atucada, i nit jove amb de covers band i els DJs Jan Martín i Rina. Disacta, sisena edició de les olimpiades de la terra, vermut musical i el vespre, concert, sopar i ball de festa major amb l'Orquestra Monte Carlo. Diumenge al matí, sardanes. A la tarda, festa infantil. I per acabar, a veneres amb peix fregit i cremat per tothom. I durant tota la setmana, exposició de pintura. Vine a viure a la festa major de Vall Llobreda. Més informació a Vallguiol Llobrega.cat i a les xarxes socials. Escolta, últimament et veig molt guapa. Tens una pell increïble. És que vaig a la clínica Milena, Girona. Em fan tractaments facials amb resultats molt naturals. Quins tractaments fan? Tractaments facials com neuromodoladors, estimuladors de col·lejant, mesoterapia, acidi alurònic i també tenen diferents tipus de l'ésser. Les doctores de clínica Milena t'assessoraran i t'acompanyaran en tot el procés. Clínica Milena, medicina estètica de confiança, a Girona. Informa-te'n a www.clinicamilena.com o segueix-nos a Instagram. A Arroba Clínica Guió Baix Milena. Clínica Milena, la teva millor versió. Comença avui. Hi ha llocs que es gaudeixen i llocs que es recorden. Al costat del port de l'Ester Tint, davant del mar, descobreix restaurant al Madallot. Combinació del bon Palabai les bones vistes. Al Madallot el producte de proximitat és el protagonista. Bones tapes, menú de migdia, menú de nit i el nostre espectacular xulató. Restaurant al Madallot, autèntica cuina casolana mediterranya, amb la mateixa direcció del reconegut restaurant Camelot de Torruella. Segueix-nos a Instagram. El Madallot Guió Baix es tartit i fes la teva reserva. Al Madallot, un lloc per pensar-hi. Creus els pocs a varietat a l'hora de reformar? La solució la trobaràs al rei de la Rajola. Fa 32 anys que oferim qualitat a preus competitius en Rajoles, porcelànics, grès, manpares, plats de dutxa barbacoa, si molt més. Som el magatzem més gran d'Europa, més de 25.000 articles i 450 models en exposició. A més, disposem d'estoc immediat perquè puguis començar la teva reforma sense esperes. Descobreix les nostres ofertes. Visita'ns a Medinyà, viure d'Empordal, Palafolls, o truques al 972-49-83-12. El rei de la Rajola, més varietat, més estoc, millor preu. Anonciar-te a Radio Capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses i més efectiu que en qualsevol altremetjar. Fem arribar la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que qualsevol altremetjar. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a Publicitat Arroba, Radio Capital.cat i posa'ns a prova. I nosaltres, quan són un quart de nou tocats, hem de parlar d'Edició en Sidillà, que va celebrar a finals del mes d'agost el seu 15è aniversari amb la inauguració de la seva nova seu editorial a l'Avisval. I entre altres gestes, l'editorial també va presentar el nou epistolari de Mercè Rodoreda amb les seves tres amigues i una col·lecció dedicada a Enric Pilar. Per parlar de tot això, ens visita un dels fundadors d'Edició en Sidillà, Xavier Cortadellas, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. Primer de tot gràcies per ser aquí amb nosaltres al Supermatí. També felicitats per aquests 15 anys d'Edició en Sidillà. No, gràcies a vosaltres per convidar-nos. Mira, també que hagin fet 15 anys, perquè així tenim un pretext, però d'això per convidar-nos hi està molt bé. Com va anar aquesta celebració del 15è aniversari? Com va anar aquest acte que vol celebrar a finals del mes passat? Nosaltres no va semblar que bé. I sobretot que un cop va menjar, va passar molt de pressa. I això ens va agradar molt, perquè era una mica neguitós, però va anar molt bé, va venir molta gent. Van fer dues presentacions, que van ser tres, perquè abans d'Edic Vil·la va presentar tots els primers llibres de la seva col·lecció, abans que hi havíem parlat la Carme Montsà. La Laura Borràs i la Carme, una persona que havia conegut aquestes amigues de la Mercè Rodoreda, i va ser molt interessant. Parlem de la celebració d'aquest 15è aniversari, però com ha canviat l'editorial en aquests 15 anys, com ha evolucionat l'edició en Cidilla, fins arribar a un sou avui dió? Ens hem fet grans i hem après moltes i moltes coses. Gràcies a la gent que ve, que s'interessa pels nostres llibres, i gràcies a les llibreteres, i els llibreters, i els autors per les comptades, i els autores, i els distribuïdors, i gràcies a vosaltres, també els mitjans de comunicació, però hem après moltes i moltes coses. Ens sembla que sabem més quins llibres podem editar, i quins llibres és millor que no ens envolquem gaire a editar, no perquè no ens agradin moltes vegades, sinó perquè hem après sobretot quan hi ha possibilitats que un llibre sigui viable, i això a vegades no... no ho dic ja mai cap llibre, que no ens agradi, però sí que hi ha llibres que ens agradaria editar, que a vegades no ens veiem en cor. Esclar, explicava que en aquesta celebració dels 15 anys es va presentar aquesta col·lecció, es va presentar aquests dos primers llibres d'enric Bila, però què hi podrem trobar en aquesta col·lecció? O sigui, quins llibres hi podrem trobar, com s'està fent? Què hi podrem trobar sobretot enric Bila? Això, fins i tot per nosaltres, comença a ser un mistell. Ens sembla que ens seran set o vuit, però de moment ell va parlant, ell és molt i molt entusiàsta, molt compromès amb el país, però també amb la intel·ligència, amb la gent, és un home que va molt a fora dels anòols, però els temes que tracten, i sobretot és una beu lliure. I aquests dos primers llibres, un es diu, ull per ull, i fa un repàs sobre tot això que ha estat en la moda de parlar-ne, que és l'ensenyament, però ell parla dels mestres, i es desmarca dels mestres que ha tingut, perquè l'única manera de creixer això sobre tots és matar, d'una manera, de matar fora, i que és clar, per nosaltres, pares. I el segon llibre, és un llibre que visc des de la ràdio capital, sentit des de la ràdio capital, o visc des de l'Empordà, que és des d'un famà, o des d'uns o uns altres, un poc o un altre, però és importantíssim per la història del país, que és la història de la Rambla. La Rambla és el carrer gran de Catalunya, és allà on que han passat moltes de les coses que han marcat la història del nostre país, i en la Ric Vila parla de les coses que no podria ser de les coses que vaig atendre llegint aquesta breu història de la Rambla. Moltes ganes de llegir aquests dos llibres i els que vindran que potser seran uns quants més d'en Ric Vila, però també una de les novetats que presenteu des de l'editorial, que també em genera molt d'intriga, és aquest epistolari que es publica de Mercè Rodoreda amb aquestes tres amigues que també es va presentant aquest aniversari. És clar, siguent allò, un recull de cartes, que hi podrem trobar allò de les interioritats de Rodoreda i d'aquestes amigues? Sobretot veurem a Mercè Rodoreda com el queda, una persona, una persona com qualsevol de nosaltres, amb els seus dubtes, amb els seus problemes, amb els seus evulsions, amb les seves fidelitats, amb els seus fables. A Mercè Rodoreda, són cartes que es van escriure amb tres amigues de la Mercè Rodoreda i també amb amigues entre elles, que es havien conegut quan eren molts joves, en el comissariat de propaganda de la Generalitat durant els anys de la guerra. Llavors de casualitat, no només de casualitat, però es torna a trobar a finals dels anys 60. I són les cartes que s'escriuen, les vegades que es veuen, dues d'elles van anar a viure a Romania, que són la Mercè Rodoreda de la Carme Manrúbia, una altra la Julieta Franquiesa, que va quedar a Viscana Suïssa, però... I la tercera, la Sozina Amat, que és la persona amb qui tenim més cartes de la Mercè Rodoreda, era la filla de l'Anna Maria Saludas, que juntament amb l'Anacel i Vuc, són les dues persones que han tingut cura d'aquest tigre. La Sozina Amat era una pintora, molt amiga de la Rondolid, i a més a més va passar temporeades, va viure molt de temps a la ballar-ho molt a prop de Romania. I aquestes cartes, per unes altres, no ens sembla que de veritat, de veritat, que digui que és la dinèdic de la Rodoreda per evitar. I aquí la veiem com a persona, com un problema és que té per fer-se la casa romanà, els problemes que té amb els editors, que moltes vegades són problemes, i ho dic per experiència, els problemes que té, els dubtes que té per tornar, la seva passió per la literatura, la seva relació amb altres altors, però sobretot la fer-la al intent amb unes amics. Per tant, descobrim una part més íntima d'aquesta Rodoreda, que a vegades ens sembla allò que sigui extraterrana, una mica en aquest sentit, la part aquesta més humana del personatge. Molt, molt humana, hi ha coses que... que no les explico perquè no vull deixar de fer cap, però hi ha coses que... et fan tremolar, quasi, situacions, moments en què es troba clar. Després, també, però... A vegades tinc tendència a ser una mica dramàtica, i les dramàtiques no són gens aquestes caltes per entendre'ns, perquè també veus les bromes que es feien entre elles, les il·lusions que tenien. Així és molt entrenyable, no? I veus una cosa que... Mira, em tronco de mal caràgia abans de la reglila dels mestres, però al final tots tenim els peus de fànmica, i tots són persones. Estimes la Rodoreda justament perquè la desmiti fiques. Doncs també molt desganes de llegir a Rodoreda i a les seves tres amigues. Esclar, en 15 anys, allò... Podem dir que l'edició civil ja està plenament consolidat, però esclar, com ha de ser el futur d'un editorial, que treballa el territori pel territori, i que, a més a més, aposta per grans autors? Esclar, no sé quins han de ser els passos de futur, davant de tot això. Nosaltres continuarem com som, treballem perquè... perquè estem per la literatura, perquè la nostra llengua, per la nostra cultura, per el nostre país, per la nostra gent. I continuarem així. La veritat és que no ens va tan malament la cosa. Anem fent, editem entre 10 i 15 llibres a l'any, i la veritat és que volem continuar endavant, mentre tinguem salut i volem que això tingui continuïtat, i... i... i... que país té futur. I la literatura té futur. I la gent que escriu quan s'esfora s'amoil, i quan val la pena el que es cregui també té futur. Però nosaltres som uns optimistes, no? És a dir, que hi ha altres coses. Clar, no sé si... És complicat, no?, que ha aconseguit tota aquesta lluita en un món tan farotjó com és el món editorial en aquest sentit. Home, també hi ha grans... grans amics, eh? Grans amics, eh? I grans compromisos, i grans... És farotja... Com a tu també t'hauria de dir que... a dir, t'hauria de dir que els edifici ja com qualsevol, com a gran majoria dels edificis, és una editorial petita, però és que en realitat, en aquest país, les coses són bona per a sort, petites, és a dir, descontent les poques, en parell o tres, com molt de editorials grossos, nosaltres, el bon editorial que arribarà al país, i que no... i que no tenim el país que tenim, les dimensions que el tenim, que no està gens malament. I els catalans... i ara que estic pensant en tot l'amig d'un país als catalans, doncs, en general... com diu el llarg polític, com diu, no sigui aquí, tenen grans coses, i som capaços de projectar una llengua i una cultura... molt... per sobre, hi hauria de les nostres possibilitats, o que els comprem amb altres llengües, no queden gens malament, al contrari. I si veiem una nostra situació política, doncs, encara més, som la primera gran cultura del món que no té un estat que protegeixi de debò, i que tira endavant, i que continua, i que ja té el futur, i els llengües, però ens comptem, també. Doncs ens quedem amb aquesta reflexió, Xavier Cortadellas, gràcies per ser aquí el supermatí, per donar-nos més detalls de tot aquest aniversari, també d'aquestes obres que presenteu des de l'editorial, estarem molt pendents, també, de totes les novetats. Gràcies, i esperem que vagi molt bé. Molt gràcies a vosaltres per ser-hi. Vosaltres que sou a la ràdio, amb un altre mig de comunicació, per servir el mateix polític que fa servir-t'ho, per exemple, sabeu que per continuar endavant, i que val sempre la pena continuar endavant, i que necessita sobretot qui us jo, i els que us costa, i doncs que ens pensàvem. Doncs ens quedem amb això, Xavier, moltíssimes gràcies, i que vagi bé. A vosaltres igualment, i bon dia. Bon dia. Nosaltres escoltem una mica de música, abans de seguir amb aquest repàs informatiu, escoltem a Ginasta i Nil Moliner, amb qui estaràs. Un tros de llor, els cins del cor, que són la nostra història, m'ensopeguen vells tota l'estona. Uns són petits, però fan més mal, i els vaig trobant per tota Barcelona. Han parat les obres de les glòries, perquè hem trobat el tros més gran, el de l'espost, i allò que no es perdona, tu i del que hem viscut. Amb què estaràs aquesta nit qui dorm en tu? Qui guardarà l'amor fins que em trobi? Quins quadra fins que em moris? Ens baixaven les partits. A nosaltres, quan falten pocs segons per dos quarts de nou del matí, tornem amb aquest repàs informatiu aquí, a Radio Capital, i com sempre, en emissió, des de Radio Isbal i a Radio Bego. S'ha enfalio de guixos, volen gestir les obres de reforma del monestir el 2028 per obrir el futur museu Ticent. El govern municipal portarà aprovació definitiva al projecte de reforma del monestir i la construcció de l'espai polivalent, que se situa a l'entrada del municipi Joan. A Xiuar anunciarà el local de Carles Motes a una rada de premsa, a Idilluns, on també va detallar que aquesta primera fase de reforma del monestir i les obres per crear un espai polivalent a l'entrada del municipi es portarà a aprovació definitiva en el pla municipal. El primer projecte que es portarà a aprovació definitiva al Planari Municipal és aquesta primera fase de reforma del monestir. El projecte que té un cost total d'uns 13 milions d'euros es va dividir en dues fases. La primera, que és la que s'aprovarà en el propè planari, contempla la reforma total de l'interior de l'edifici del monestir. La segona fase que es desenvoluparà més endavant és l'actuació a la part exterior de l'edifici. L'alcalde de Sant Feliu de Guixos, Carles Motes, explica que aquesta primera fase del projecte representa un 70% del total de les obres, que cal fer en aquest espai perquè pugui acollir, entre altres, el museu Ticent. Un cop acabada aquesta primera fase, el monestir, el museu Ticent podrà començar a estar operatiu. La voluntat tal com detallarà el balla es feia aquesta aprovació definitiva i treure-la a l'el·legit de la primera fase del projecte que tindrà un cost total d'uns 9,1 milions d'euros i dels quals l'Ajuntament n'aporta uns 2,1. Si no hi ha cap entrebanc en el procés de l'excitació, la intenció és iniciar les obres d'aquest projecte i també de l'espai polivalent a finals del 2026 o principis del 2027. Aquestes dues obres comencen al recorregut per fer-se executives i nosaltres calculem que si surten a licitar la propera setmana en el procés podríem tenir... hauríem de tenir la judicació de l'empresa a votants de finals de novembre, principis de desembre i preparats per iniciar les obres començarien a principis d'any, finals d'aquest any, principis del geni. Les obres del monestir se s'entraran sobretot a adaptar a aquest espai expositiu. Si les obres de reforma es desenvolupen sense entrebancs, aquesta primera fase s'acabaria durant el 2028. Des de l'Ajuntament, però, el que no tenen clar, assiduran l'estiu del 2027 es podrà fer algun tipus d'exposició a l'espai del monestir. Carles Mott es explica també que volen desenvolupar el monestir de la Zarrre, que volen anar més enllà de crear un espai per acollir les obres del museu Ticent. Per això, en els darrers anys, s'han desenvolupat projectes a la zona, com l'adaptació del Passat de Rius i Calvet, la creació de zones d'aparcament i a la mateixa reforma de la plaça del monestir. Una de les darreres intervencions que s'han dut a terme ha estat l'adaptació dels jardins del monestir. Fa uns mesos que el consistori va adquirir l'espai per poder-hi desenvolupar actiu de cultural i incloure aquest espai com un punt més del monestir de les arts. En guany a la zona dels jardins ja s'han desenvolupat diverses activitats vinculades al festival de la Porta Ferrada. Tot i això a l'objectiu del consistori es continua adaptant a aquesta zona per poder desenvolupar, entre altres, aquesta segona fase de les obres de reforma del monestir que serviran per crear aquest espai d'entrada cap a la zona del museu. També es va convertir en zona de vianants, aquest pol de tracció cultural, tal com apunta Carles Mott. Falten més detalls, com us deia, l'empliació de l'espai de vianants, la segona fase dels jardins del monestir, la reforma de la Casa Puig Cerniscle, la Casa Blasco, que en diem, dels jardins, aquests punts ens falten desenvolupar-vos. D'altra banda, el consistori ja fa uns anys que està treballant amb la creació d'un espai polivalent a l'entrada del municipi. Fa uns mesos es van expropiar els terrenys on s'ha de construir aquest espai polivalent, a més de dur a terme l'organització de la zona. L'espai ha de servir per acollir els esdeveniments que actualment es desenvolupen a la Carpa, per acollir l'Ajuntament i que es col·loca a la zona del guixos d'Arena. Tal com de talla Carles Mott, la construcció de casa difícil i l'organització de la zona evitarà que s'hagi de fer el lloguer de la Carpa. Recordeu que a la ciutat, per totes les seves activitats culturals, el que fa és llogar una Carpa a l'espai del guixos d'Arena i això ens comportarà que la construcció de aquest edifici faci necessari la contractació d'aquesta Carpa. És un projecte que també entra dintre del projecte de pla de barris amb el qual ens hem presentat dintre del seu àmbit d'actuació del pla de barris de Vilartagas, Poble Nou i Tüeda. La construcció i l'organització d'aquest espai polivalent tindrà un cos de més de 8 milions d'euros. El cos del projecte que es porta a provocació definitiva, el Pla Municipal, l'assum·laj l'Ajuntament. I la Universitat de Girona inicia el curs de més de 16 mil estudiants. El curs també estarà marcat pel 35e aniversari de la institució del primer de Josep Calvo com a rector i la substitució de la carpeta tradicional per una bossa reutilitzable, Joan. La Universitat de Girona ha iniciat aquest dilluns al curs 2026-2027 amb activitat acadèmica a 8 facultats i a l'escola Polítècnica Superior després de la setmana de cullida dedicada als estudiants de nou accés. L'oferta acadèmica inclou més de 50 graus universitaris, una 20ena de dobles graus i una 50ena de màsters. També es ofereixen una 15ena de programes de doctorat amb més de diferents propostes de formació continuada i especialització professional. Entre les principals nomes t'ha estat que el doble grau en comunica psicultural i ciències polítiques i de l'administració. Aquesta combinació és única dintre del sistema públic universitari català i amplia les opcions formatives de la institució. El curs tindrà també un component especial perquè la Universitat de Girona celebrarà el seu 35e aniversari a finals d'any. La institució veneix el desembre del 1931 i ha preparat diverses activitats durant els últims mesos del 2026. La celebració culminarà el 12 de desembre en un acte central que servirà per recordar la trajectòria de la Universitat i la seva vinculació amb el territori. El rector Josep Calvo fronta, a més, el seu primer curs complet al capdavant de la institució. Coincidim-te a l'inici de les classes, a la Universitat de Mèrra ha renovat l'obserquia de la vinguda per als estudiants. La tradicional carpeta deixa pas d'una bossa de cúter reutilitzable de color blau amb el logotip de la institució i una butxaca interior. La Universitat explica que el canvi busca oferir un element més pràctic i sostenible a l'hora que reforça la identificació dels estudiants amb la comunitat universitària. Actualment la Universitat de Girona com té també en prou de 1.700 professionals dedicats de la docència i la recerca, a més a més de 600 treballadors en tasques tècniques de gestió i administració. I Castell Lleros reunirà el sector del camping per debatres sobre talent i tecnologia en el 8è Giro Camping Pro. La jornada abordarà la captació de talent, lideratge, la intel·ligència artificial i la robàtica també presentarà un estudi sobre l'impacte econòmic i social del turisme de camping a les comarques de Girona. El Giro Camping Pro se celebrarà el 23 de setembre a les paies coles velles i posarà el focus en la gestió dels equips, la captació de talent i la incorporació de noves tecnologies. L'Associació de Campings de Girona organitza aquesta trobada que reunirà professionals de l'allotjament turístic en presses especialitzades i representants de les administracions. El programa acompanyarà ponències, talos de debat i espais de relació professional amb l'octíodo compartir experiències i eines útils per al sector. La intel·ligència artificial i la robàtica tindran un paper destacat durant la jornada, especialment per les seves possibles aplicacions en la gestió cotidana de l'establiment. Una de les taules analitrarà l'ús de robots i sistemes intel·ligents per donar suport als equips, sobretot en les tasques de neteja i manteniment. El programa també abordarà les oportunitats que ofreix la intel·ligència artificial al turisme de Camping. L'Hospital Plana-Guma investiga don turisme a la Universitat de Girona analitzarà els principals reptes i possibilitats d'aquestes eines per al sector. El mateix temps la jornada declararà una part important de la captació i retenció de professionals, un dels reptes actuals dels campings. Experts del món en braçadial i universitari debataran sobre motivació, lideratge i noves formes de treball, mentre que una primera sessió donarà veu el talent jove. Un altre dels moments destacat serà la presentació d'un estudi sobre el perfil econòmic i social del turisme de Camping a Girona. El treball s'ha elaborat amb la Universitat de Girona i analitzarà l'impacte de aquesta activitat més de llà dels mesos d'estiu. La trobada reforçarà també la seva dimensió internacional amb la participació de 40 empreses i professionals procedents de diversos països europeus. Aquesta presentació permetrà ampliar els contactes empresariales i compartir experiències sobre l'evolució del sector. El programa també analitzarà el creixement dels campings adaptats als animals de companya, una demanda cada vegada més presenta entre els viatgers. El Giro Camping Pro acabarà amb un dinar de trobada entre els participants i el vespre, donarà pas a la línia dels campings Gironins. La celebració tendrà a calostal de la gavina de Segaró i inclourà el lliurement dels principals reconeixements del sector. La temporada de platges va començar el 13 de juny i va acabar a Cardiu Manja 13 de setembre. El servei ha atès més de 800 persones particulars i més de 400 baixos de grups i entitats. La Xefra supera clarament l'enteria màxim del servei que era de prop de 1.100 baixos i correspondia a l'estiu del 2022. El 2023 se'n van fer més de 800, el 2024 es va superar al Milè i el 2025 es van registrar prop de 900 baixos. L'Espiguerl Costa Brava ha tornat el collet que testiu el servei de bany adaptat. La espai disposa de 3.000 baixos i un d'equipaments renovats des de l'any passat, com 8 cadires anfíbies, una pèrgula amb ombra i una passada fins a l'aigua. També té una barana de ser inoxidable, una dutxa adaptada i 3 lavabos excessibles. La nova ubicació permet oferir més dies de servei durant la temporada d'estiu. Fins el 2024 el programa funcionava a Torre Valentina i en aquell punt el mal temps i el mal estat de la mar provocaven moltes interrupcions. El servei podia perdre entre 20 i 30 dies per temporada. Les dades de la temporada també recullen l'activitat del servei de socorrisma. Els professionals han fet prop de 500 assistències mèdiques durant tot l'estiu. La majoria han estat de caràcter lleu per avui per a zones que han necessitat trasllat a un centre sanitari per situacions greus o molt greus. Aquest estiu també s'ha celebrat la sessió dels bans amb suport per a persones grans vulnerables. El servei s'adreça sobretot a persones de mobilitat reduïda o dependència i també de suport a persones sense una xarxa social suficient. L'àrea municipal de serveis socials ha encarregat el projecte que és gratuït per als beneficiaris. El servei en clau transporta un vehicle adaptat des de domicili fins a la platja i després de l'activitat, el vehicle acompanya a les operacions de tornada a casa. Aquest estiu s'han fet prop de 90 serveis. I la temporada turística el va esborzar i a la Costa Brava Centra manté unes dades molt semblants a les de l'any passat. En una entrevista al supermatí de ràdio capital, la presidenta de la Unió d'Empresaris d'Ustelaria i Turisme de la Costa Brava Centra, Barbaraylle, ha explicat que el Juliol i la Gosta han registrat ocupacions d'entre el 85 i el 95 per cent, Joan. La temporada ha començat en un abril tranquil després d'una setmana santa avançada, però el s'octubre anotava una millora amb l'arribada de les altres temperatures al maig i al juny. Durant els mesos centrals de l'estiu, diversos establiments han arribat al pla. Allà també destaca la consolidació del Juliol, que cada vegada funciona millor entre setmana i resulta més atractiu per una part dels visitants que volen evitar la gran concentració de persones de la Gost. Més o menys la dinàmica de l'any passat va ser entre el mes de Juliol i el Gost, entre el 85 i el 95 per cent d'ocupació. Molts dels nostres establiments durant l'August i sobretot també Juliol, que sempre diem que l'August és molt més fort que Juliol, i t'autago, eh? És que estem realment Juliol, cada cop es consolida més. Un dels principals canvis que ha detectat el sector està relacionat amb les altes temperatures. Els serveis de més dia han perdut força mentre que les nits concentren més activitat. Aquesta tendència que ja es comença per sobre l'any passat s'ha accentuat aquesta temporada i alguns restaurants han optat per obrir només el vespre, una fórmula que segons ella pot ajudar a racionalitzar els equips i millorar les condicions laborals. Allà hi també ha posat l'accent en la saturació que viu la costa Brab durant el mes de Gost. La pressió turística es tradueix en més trànsit, dificultat a separar plaques molt concorregudes i una forta demanda dels restaurants. Per això consideren necessàries estudiar fórmules per distribuir millor les vacances a llarg de l'estiu i reduir la concentració de visitants en poques setmanes. No sé qui ha de fer un cop de puny a la taula o alguna cosa, però ha de canviar. Han de canviar moltes coses, però començant per les vacances de escolars, els calendaris de les empreses, i la pressió de les persones que no s'entén perquè tothom ha de tancar el mes de Gost, això no passa en altres països d'Europa. Molt gratu la temporada no acaba amb la Gost. Setembre i octubre continuen sent mesos molt actius per al munt per fi de turistes diferents. Durant el juliol i el Gost per dominar el visitant català, mentirà que a partir del setembre augmenta la presentació de turistes anglo-sexons, alemans i d'altres nacionalitats. I per la frugella celebren la setmana europea que ha augmentat desplaçaments sostenibles. Prou de 300 alumnes faran sortides amb bicicleta fins a Calella de Palafrogel. Camarillo acollirà un circuit de trànsit i la policia local reforçarà la pacificació dels entorns escolars i també del centre Carles. Una de les activitats principals serà la participació de prou de 300 alumnes de Cicera Primària en sortides amb bicicleta. Els estudiants recorran uns 10 km entre Palafrogel i Calella sempre amb l'acompanyament de gens de la policia local. El trajecte començarà a la comissaria i acabarà a la platja del Canadèl amb trams per vius obertes al trànsit i pel carrer al bici. I participaran alumnes de les escoles Carrilet, Barcelimates, Piber, Torra, Junama, Sant Jordi i Badruna. La iniciativa comptarà també amb la col·laboració d'empreses locals amb bicicletes, cascs, fruita i aigua per als participants. L'activitat busca combinar exercici físic, sostenibilitat, mobilitat sostenible i aprenentatge de comportament segurs a la via pública. El programa continuarà el 17 de setembre a la plaça de Can Màriom, un circuit de trànsit i seguretat viària. L'espai estarà obert el matí i a la tarda i permetrà practicar diferents situacions de mobilitat en un entorn educatiu. Parellament, la policia local reforçarà la pacificació a les entorns escolars i la zona centre durant tota la setmana. L'objectiu és afavorir la convivència entre avionants, bicicletes i vehicles, alhora que es promueuen activitats alternatives al cotxe privat. Les mesures tindran especial incidència d'inmetres 22 de setembre coincidint en el dia mundial sense cotxes. I la Fira de Brucantés, on ple la bisbal durant la diada, la Cita va reunir una 20ena llarga d'expositors al passeig Marimones Pre i la trobada de cotxes clàssics va plegar prop de 200 vehicles. La jornada també fa incloure propostes gastronòmiques, visites patrimonials i activitats al carrer Carles. Una 20ena llarga d'expositors van participar en aquesta edició. Les parades oferien anticitats objectes de col·leccionisme i joguines. Els paradistes van destacar el moviment constant de visitants i el bon rimbne de vendes. La trobada de cotxes clàssics i esportius va ser un altre dels principals atractius, una concentració que va reunir prop de 200 vehicles, el passeig Marimones Pre, i on el públic va poder veure models clàssics i cotxes esportius de diferents èpoques. La programació també va incloure una 12ena, la 12ena jornada del vermut amb diversos bars i restaurants a la ciutat que van oferir vermut amb cifó i tapa. La proposta va ampliar l'activitat gastronòmica durant el matí. Els visitants també van poder gaudir del patrimoni de la Bisbal amb una visita d'aquí a d'acabar recorre el núcle antic i el castell Pelaú. El regidor de comerci i activitats econòmiques Martí Pérez va valorar positiu la resposta de la public i el model del govern municipal considera consolidat el model de Fira, en una proposta que combina comerç, gastronomia, patrimoni i activitats holòdiques. I nosaltres, una temporada més, no podem deixar allò davant de la literatura. Crec que avui ha quedat un super matí molt literari, perquè primer hem parlat amb edició en Sidilla i ara anem fins a la llibreria Cocut de Torrella de Montgri. Amb la Maria 3 a Calabuz la saludem d'anar a una altra temporada. Bon dia, Maria 3, com estàs? Hola, molt bon dia a tots. Què tal, com esteu? Estàs boníssim? Home, aquí sí, aquí hem tingut... La veritat que hagués preferit no tenir feina, sobretot el principi de l'estiu amb els incendis que hem tingut a les gavarres, però que poden passar i que el més important és aixecar-se i intentar refee una mica el territori. Maria 3, espero que l'estiu per vosaltres també hagi anat bé. Sí, hem tingut molts visitants de fora, cada vegada més el turista cultural, que quan arriba a un poble busca el mercat, el museu i la llibreria, saps? I això és molt bonic i molt agradable. Sí, tinc un bon estiu. Jo he de dir que una cosa que faig sempre quan vaig de viatge a qualsevol lloc és que vaig a la llibreria de Tornt del Poble i dic, vull un llibre d'algú autor del territori. Ah, molt bé, és clar. És una manera diferent de fer turisme, a través d'un turisme literari diferent. I tant. Maria 3, avui de què parlarem? Avui parlarem d'un llibre especial en pocs més petits, però no tan petits. És un llibre que es diu Amics, l'aritat llibres del Zorro Rojo, que també publica en català. I és l'obra d'un autora que es diu Andrea Hensgen, que és alemanya, aquesta senyora va néixer l'any 59, i una il·lustradora molt més jove, que és d'un poble petit del nord de França, a frontera en Alemanya, que es diu Beatriz Rodríguez, el cognom castellà, i dedueixo pel que he llegit, que la Beatriz Rodríguez va trobar aquesta historieta de la Andrea i ha decidit il·lustrar-la. Però il·lustrar-la d'una manera molt especial, que és sense ni una paraula. És a dir, ell ha agafat, i amb el dibuix ha transmès la història d'una manera tan preciosa, i ara us dic una mica d'aquest programa, l'escolten a Ducs segurament, perquè els nens ja estan camí de l'alcohol i ho entrenen. No desballarem res, que després els nens no puguin descobrir. El llibre està fet amb cartós, són pàgines de tapa dura, i en principis estaria pensat al format per nens de dos, tres anys, però no és així, perquè la història té tantes lectures, té tantes capes, que és adequat per moltes edats. És un llibre de biblioteca indispensable a les escoles i a casa. Llavors, què veiem amb amics? La portada, us intento explicar una mica, és un nen que sabeu que va a l'escola, amb la motxilla posada, i un gos molt gros, aquests gossos allò que fan molta presència per la mida que tenen, però que ja se'ls nota per l'especte que són molt quiets, molt... protectors, no pas gossos que ho esperin, és allò que corra i juga i tal, sinó un gos tranquil, un gos cafada de cuidador. Llavors, és gairebé tant el com el nen, perquè el nen ens el dibuixen petitó, i les primeres pàgines és quan s'acomiada de la mare, aquest nen, hi ha d'anar fins a l'escola, tot sol. Llavors té por de treveçar un túnel, té por d'un gos calladre, encara que estigui a dintre d'una casa, d'un pati, i també l'espanta, i que mira més de pressa, li fa com una mica d'angonyet a un senyor que està sempre assegut en bombant, que el veus amb una actitud, una mica farotge, un home que potser... o... en aquest cas, el primer dibuix té un empoll a la mà, és a dir, que seria un senyor coguitzat, i tal, i que crida una mica. El nen passa por a cada un de les etapes fins arribar a l'escola. Però un dia hi ha un gos que pel que sigui, l'ha vist en aquest nen, i el comença a seguir. I de moment, ell té com una mica de por, però després se'm dona a compte que l'està acompanyant, i aquest seguid es transforma immediatament en companyia, i l'acompanya fins a casa, i el dia següent, a l'hora de sortir de casa, ja l'està esperant a la porta. Aquest nen, evidentment, ni nosaltres, ni el nen, sabem d'on ha sortit aquest gos, perquè, vull dir, de sobte l'hem vist acompanyant en el nen, però no sabem per què està sola al carrer, ni per què, en aquests moments, està lliure, diguem, i sense collat, sense res, per acompanyar aquest nen. Arriba la resposta a tot això en una pàgina més avançada, en què, quan veiem el gos, anar a la paret i a la reig de una residència de gent gran, vigilan un senyor que hi ha dintre, amb cadira de rodes. Llavors, evidentment, els adults entenem que aquest senyor era el dàmode al gos, que ha quedat sol, perquè han ingressat en el senyor, en la residència, i el gos ha quedat absolutament sol. El nen se'n dona compte d'això, i entén que ell era l'àmode al gos, i demanen als seus pares si poden entrar a visitar en aquest home dintre de la residència. I és el lligam de com el gos ha triat el nen, de com el nen entès la situació, i de com, entre tots, hi ha una amistat provocada per aquell lligam d'un gos que ha detectat la por, o ha detectat que ha solit un nen que havia d'anar a col·le tot sol. És una mare vell absoluta. Us he de dir que nosaltres hem tingut la taula, i que és un llibre que no s'ha venut, o sigui, això ja us ho dic d'entrada, no s'ha venut, i no s'ha venut per la profunditat que té, perquè tu quan expliques aquell llibre que els pares, quan el veuen, el veuen que és un llibre al format, però us he dit dos, tres anyets, perquè és la idea d'aquest tipus de llibre. Quan ensenyem les llibreries on tenim els llibres per als primers nens que han nascut, aquells que fan so, els que tenen diferents textures, els que no ens escala gent, i el que mira és això, i diu, mira, dos anyets, tres, però ara ja una història. Aquesta història té una profunditat tan intensa, té tantes capes de lectura, és d'una capacitat d'observació també del món que vivim, que és tancat amb una residència que ningú s'ha preocupat de què passava amb el seu gos. Vull dir, el nen que preda raó, que sigui, és prou petit, però ha d'anar a col·le tot sol. Tampoc no estem dient que sigui aquest nen, no se li veu en cap cas una situació de bandó, ni d'aquella en el sentcull d'inals pares, però han decidit que ja té edat d'anar sol, i ell no gosa, té por tota l'estona del camí fins a l'escola. No ho diu a ningú. Aquest que els nens podrien empatitzar, és que tinc por, però sí que tinc por s'enriurem de mi, i tinc... Em sento sol, m'agradaria que la mare m'acompanyés, però sap que no li pot demanar perquè la mare treballa. Saps aquestes situacions que els nens en realitat ho pateixen, això. Monent de 5, 6 anys, 7, encara que hi hagi un recorregut molt curt, hi hagi noos semàforos, hi hagi un municipal que els ajude a travessar i tot això, bueno, igual, no estan preparats per anar a col·le sol. I també que a vegades no ho saben explicar, no? No ho saben dir, tenen aquest sentiment, perquè en el moment en què hi ha 3 nens que fan, troben normal que s'hagi de fer, pensen que a mi em diran que em renyaran, no? Molt bé, tot això evidentment es transforma en una actitud d'un gos observador i tal, en una situació de confiança, de suport, evidentment aquest animal i el seu amo es podran continuar veient mentre puguin, mentre tots dos visquin perquè aquest nen se'n cuinarà, és el que podem deduir i el que podem llegir. Ja t'hi temes moltes capes, no teniu gens de text i que tot sigui d'ustració, vull dir, tots ens ho podem adaptar d'alguna manera, o que ens agradaria el que estem veient. I també explicar el conte cadascú a la seva manera, no, en aquest sentit? Exacte. A més a més també deixar una mica d'espai en els nens codits, saps? Així també en el moment en què veus una d'aquestes pàgines que no hi ha res escrit, i dius, mirant aquí, el gos li toca l'esquena amb el morro. I per què ho deu fer? Perquè li vol mussagar la brica o perquè li vol diola, saps? Perquè és que es veu la primera trobada del gos amb el nen, el gos se li acosta, però el nen és clar, ve d'una situació de poc constant, o sigui, n'ha tingut sempre, llavors no se li ocult con un animal tan gros que vulgui acompanyar-li ser amic seu. El que pensa és dir, ara, pudà. Ara m'ha vist una por nova, saps? Ja no en tenia prou jo, que ja me'n ve un altre. Doncs... Digues-hi. No digues, Maria, 3 de digues. No, res, això. Que és d'aquests llibres que ens agrada molt recomanar, perquè això també porta a la frase que sempre diem de no menys tenir el còmic i la imatge del dibuix, és a dir, la literatura del dibuix, el text del dibuix, un dibuix que està perdent, perquè amb el que s'han sabut fer un dibuixant, tu estàs veient exactament el que... Te diuen ell i el que tu hi vols veure, perquè també el caràcter de cada persona és el que hi posa una realitat, que és el que nosaltres hi volem posar. Exacte, sí, sí. No sé si podem recordar Titu, l'editorial, l'autor... Sí, sobretot el títol és Amics, i és molt ràpidament el detectareu si neu a les llibres dius i el veieu, perquè és aquest nen petitó amb una motxilla d'esquena i algú es veu imbèns que té la mateixa espada al roder a seu. L'editorial es diu Libros de Forró Rojo i les autores, que potser no recordareu tant el nom, però ja ho dic amb aquest títol ja de seguida el veureu, i són la Andrea Hensgen i la Beatriz Rodríguez. Preciós, molt recomanable, ja us dic, com comercial, això sí que... Però també penso que pot ser la gràcia de la secció que fem. Exacte. Aquest dit, mira, i això. Exacte. Doncs Maria 3 ens tornem a retreure la setmana que ve. Gràcies per ser aquí el supermatí i que vagi molt bé aquest dimarts. Gràcies. Igualment a vosaltres, adéu-siau. Bon dia. Temps tranquil, avui dimarts el vagen a empordar, amb temperatura una mica més alta que ahir, ara mateix, i que el migdia tornarem a superar els 30 graus a gran part de la comarca. La situació marítima continua molt tranquil·la i atenció perquè demà a la tarda de dimecres el canvi del temps, rossats i tempestes i entrada de la tramontana. Doncs veurem com ens acompanya aquest temps més tranquil durant la jornada de dimarts, també aquest canvi de temps que es presenta a partir de demà aquí el vagen a empordar. Nosaltres avui recordem o hem parlat que Sánfal i U volen gestir les obres de reforma del monestir per l'any 2020 i 8 per obrir el futur museu Ticent. També hem explicat que la Universitat de Girona ha començat el curs a més de 16.000 estudiants i que Castellaro reunirà el sector del càmping per debatre sobre talent, tecnologia i també altres temes en el 8er Giro-Camping, però. Nosaltres ens acomiadem d'aquí d'aquest supermatí que hem fet des de ràdio capital de l'Empordà i que, com sempre, amatem a Ràdio Visbal i Ràdio Bagú. Us donem les gràcies per escoltar-nos, com sempre, com cada matí. Gràcies per aquesta confiança i ens tornem a trobar demà a partir de les 8. Que passeu un molt bon dimarts. Adeu, adeu!