Supermatí — 13/11/2026

Bon dia, les 8 comença el supermatí. Bon dia, és divendres 13 de novembre del 2026. A Bagú ha sortit al sol com passaven 4 minuts de 2 quarts d'avui i estan a una temperatura de 13 de graus. Us parla Joan Coll i això és el supermatí, el programa matí i el d'actualitat del Baix Empordà, fet i produït per Radio Capital, i anem a jugar junts com sempre per Radio Visbal i Radio Bagú. En el supermatí d'avui, entre altres temes, us explicarem que per la forgell rebrà 15 milions d'euros de la Generalitat per transformar el barri de Mas Mascort, i també que l'Hospital de Palomós obteu una acreditació d'excel·lència per formar professionals en ecografia clínica, i també que el preu del Lloguer i a la Visbal d'Empordà puja la meitat que el va jampordar en 3 anys. A l'espai de l'entrevista pararem en Mikael Monjid, membre fundador de la nova colla gigantera de Palafrugell, sobre la desenetropada de gegants que celebra el municipi aquest cap de setmana demà i diumenge. I per acabar aquest ultim supermatí de la setmana, ens torna a visitar el nostre acobiner de confiança en Tomàs Brull, que ens porta sempre recomanacions gastronòmiques de l'Empordà, ja siguin restaurants o també fires i festivals. Això però serà de qui una estona de abans fa un cop d'ull els principals tutules d'aquest matí de divendres 13 de novembre. Aquí el vagen a portar. Palafrugell treparà 15 milions d'euros de la Generalitat per transformar el barri de Mas Mascort. El projecte mobilitzarà a Agra B25 milions i preveu 32 actuacions, entre les quals el nou Poballó Esportiu, Carrer renovats i més zones verdes. L'Ajuntament te portarà 10 milions. Les millores incorporaran propostes del veïnat i també inclou en habitatge, mobilitat i programes socials per al barri del Palafrugell. I el Consell Comarcal del Vaja Empordà ha aprovat el pla comarcal per la diversitat efectiva, sexual i de gènere del 2027-2030, un document que dona continuïtat al primer pla, vigentes del 2021. En una entrevista al supermatí de Garràdio Capital, el Consell Comarcal de Polítiques d'Igualtat, David Martín, ha explicat que el nou pla partaix d'una diagnosi actualitzada de la situació i de la valoració de la feina feta durant tals de tres anys. El pla s'estructura en 5 grans eixos. El compromís institucional, la coeducació, la visibilitat i l'espai públic, la participació i acció comunitària i la interseccionalitat i perspectiva rural. Anem al Rossell, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. El Proud del Llogea a l'avisval d'Empordà puja la meitat que el va jampordar en tres anys. Actualment, els contractes registrats tenen una renda mitjana de 570 euros mensuals. L'increment també queda per sota de la inflació i dels municipis gironins comparats, segons les dades presentades per l'Ajuntament de l'avisval. I l'Hospital de Palamós opté a una acreditació d'excel·lència per formar professionals en ecografia clínica. El reconeixement de la societat espanyola de medíssima interna s'afegeix a la acreditació assistencial del 2025. La distinció avala la capacitat d'ocient de la unitat i la seva experiència en exploracions a peu de llit, una tècnica sense radició que facilita l'atenció als pacients de l'hospital. Els pescadors de les confreries gironines han retirat prop de 25 tonnes de deixalles d'alfons maridurant el darrer any en el marc del projecte Pascaneta. Segons les dades registrades en l'últim exercici, corresponents al període compresa entre l'1 d'octubre de 2025 i el 30 de setembre del 2026, han recuperat 24.900 quilos de residus, equivalents a 76.000 litres de deixalles. Estat d'una xifrella o girament superior a l'any passat quan no van arribar les 24 tonnes. En guanyant participats 1049 embarcacions i els pescadors han dedicat 1.260 hores al triatge. I el cicle Pascayciència de Palamós continua amb tres conferències sobre el futur del sector pesquet. La sessió centrarà al que els divendres 13, 20 i 27 de novembre, al Museu de la Pascan va entrar de gratuïta. Les ponències reuniran especialistes per acostalar recerca científica als veïns i reflexionar sobre el futur del sector pesquet local. I més de 500 alumnes participaran en la jornada de la ciència a Palafrugell, Anial Rossell. Un 230 estudiants de secundària han preparat reptes científics i tecnològics per a prop de 300 escolars de 6è de primària. La iniciativa forma part de la setmana de la ciència i foment a l'aprenentatge compartit entre centres educatius locals. Sergi Villena, catal, bon dia. Catal, Joan, bon dia. En van Sergi i Villena fent sempre cada divendre les la prèvia esportiva del cap de setmana. Avui l'ensetem parlant de futbol tal que més habitual i dels dos equips baixen pordonesos que competeixen a primera catalana, Sergi. El Palamós i el Torruella disputaran la nomena jornada de la competició, en què els Palamósins rebran el premià i els Torruallengues es desplacaran al Camp del Figueres. I el grup primer de la segona catalana també es disputa la nova jornada de la Lliga. Repassem els partits que jugaran els equips d'aquí, del Vaja Empordà. En aquesta jornada, el Begur rebrà l'esporting vidararenca, que és quart per la cua amb 9 punts, i l'Atlètic Bisbaleng visitarà el Camp del Sant Joaneng. I passem ara a parlar de bàsquet, perquè el sol jironès Bisbalbàsquet disputa la setena jornada de la Lliga, rebent l'Oscar, el Paballó Vell. L'equip Bisbaleng va tornar a caure derrotat la setmana passada a la pista del club Bàsquet Prat. L'Oscar arribarà a la Bisbal, com a tercer classificat, i serà un duríssim oponent. I en okey patins, el quadròmeto per la frugella rebrà el Martinellia Menlleu. Setena jornada de l'okey Lliga Plataçut, després de la Turada de la setmana passada. Els Blanquinegres s'enfrontaran a un Menlleu que es troba un punt per sota a la classificació. I aquests són els principals titulars d'aquest matí de divendres 13 de novembre del 2026, aquí a casa nostra, però ja sabeu que el supermatí ens agrada ampliar la mirada i mirar què passa, més enllà del Baix Empordà. Satèvia, seguit de retards generalitzats a Rodalies per un robatori de coure a Fabra i Puig. Hi ha de mores la menys mitjora a les línies R1, R2, R2 Nord, R2 Sud, R4 i R7. Els serveis rosseguen noves incidències i acumula una setmana de problemes. Els usuaris han tornat a trobar trens més lents i esperes més llarges de l'habitual. Una dona mort a Jijón, en un possible cas de violència masclista. La policia ha detingut aquest dijous l'ex parella de la víctima com a presumpte autor del crim. La Fiscalia Europea investiga el Departament d'Iualtat per un possible frau en la compra de pulseres telemàtiques. La investigació vol aclarir si les pulseres antimaltractament es van comprar en fons europeus de manera fraudolenta. Últim sondets al centre d'investigacions sociològiques dona una vittòria clara al partit socialista. La formació puja i deixaria lluny al partit popular i box que no somarien prou. Amb aquests resultats, el partit socialista no necessitaria el suport de junts per governar. Aquest és el darrer baròmetre abans de la campanya electoral. El Congrés ha validat el decret que atura els desnonaments i allargos l'UGES fins al 2028. El text que prevèia una pròrroga automàtica indefinida dels Lluguers no ha tirat endavant. Torna el Gran Recapta. El banc dels aliments impulsa la recollida que divendres i dissabte amb més de 2.100 punts d'un oció en mercats i supermercats. Per primer cop, la campanya es dedica a les noves pobreses. L'objectiu és ajudar més de 170.000 persones. La Generalitat i l'Estat han acordat més participació catalana en la planificació dels aeroports. La Comissió Bilateral també ha pactat rehabilitar l'autopista del Mediterrani i l'autopista de l'Ebre. L'objectiu és aplicar un model semblant al basc i donar més pes a Catalunya. En canvi, el traspàs de la línia ferroviària R1N continua pendent. Les dues parts han deixat aquesta qüestió sense tancar. La Consellera d'Interior, Núria Parlón, desvincula blocos dels aldarulls del dia de vaga Barcelona. Els defineix com quatre arreplegats fascinerosos. Parlón diu que els incidents van tacaure una jornada pacífica. També explica que 36 agents als Mossos d'Esquadra van resultar ferits. Educació obrirà noves oposicions de docents per al curs vinent. La convocatòria enclaurà places per especialitat i el departament ja ha publicat la xifra de llocs disponibles. El departament també confirma que el nivell C2 de català serà un requisit obligatori per presentar-s'hi. És una condició nova que marcarà l'accés a aquestes places. Són les 8 i 9. Un moment, ara, de fer un cop d'ull a la previgé del temps perquè divendres i també per al cap de setmana. Avui, divendres tindrà una jornada de temps variable. El vagant a portar el matis serà marcat pels intervals de novols i la possibilitat d'alguns ruchats en general febles que podran aparèixer de manera irregular arreu de la comarca. Cap al migdia, podria escapar-se alguna gota, però a partir de la tarda el temps tendirà a millorar i s'obrirà més clarianes. Les temperatures baixaran una mica respecte a les dades i jocs, amb mínimes d'entre 11 i 14 graus i màxims, que es moran entre els 18 i els 20. El vent bufarà fluix, amb una mica de component maritim, durant el dia i en conjunt. Serà un divendres de temps insegur al matí, però amb una tarda més tranquil·la. I ara, escoltem el comentari d'opinió que avui ens porta Adrià Pujol. Bon dia, benvolguts ullens de Radio Capital. No sé si sentiu fresca de fons. Soc de banda mar. El meu comentari d'avui té a veure amb el que va passar ahir. I va ser un dia de vaga general. I tu i alguns de vosaltres en vau fer. Nosaltres no en vau fer. Alguns hi havíeu estat d'acord, altres no tant, o gens, és igual. La qüestió és que les vagues generals, el meu entendre, jo sí que em vaig fer el meu entendre, tenen algun punt de cosa antigota. M'explico. Quan un govern, fins i tot, anima i apadir una vaga general, vol dir que alguna cosa trontolla, vol dir que l'objectiu, el mecanisme de la vaga general, s'hauria de revisar. Llegint, llegint, ahir em vaig voler informar sobre les vagues generals en un país tan bèstia, tan gros com els Estats Units. No n'hi han hagut gaire, perquè en allà les coses són una mica diferents. En allà va per sectors, bàsicament, i ara és el sindicat de transportistes, ara és el metall i després són els agricultors. El que sí que hi ha un constant Estats Units és que les vagues generals o sectorials, si voleu, que passes que una sectorial Estats Units és com 15 vegades Catalunya, el que passa allà és que, sovint, per mi sempre, les vagues comencen però no se sap quan acaben. És a dir, el meu comentari iria per aquí, de dir si tornem a fer alguna, que siguin definida, però no perquè pensi que això és possible, perquè la gent ja saltar-se un dia de sou i cotització ja és una animalada, ara compta per ser descentant, no sé quant, que això és perrix, però sí que aquesta cosa de dir, escolta, si parem el país el preme, no dues hores, una tarda exetres, sinó el preme de debò. Aquest és el meu comentari, aquestes són les meves reflexions. Reconec que tinc molts dubtes i que no sé cap aquí un cantor escombrar, si a favor de fer-ne moltes de vegades, a favor de no fer-ne mai, un por entre mig, no ho sé, el que sí que tinc clar, i amb això acabaré, és que no es poden donar lliçons a ningú, des de cap costat, ni de l'un ni de l'altre. Vinga, que vagi bé. Aquest comentari de la Adrià Puigdals el podria aplicar molta gent, que aquesta setmana ha anat donant lliçons de moralisme, que sovint crec que també sobren, i que també sembla molt representatiu, molta gent crec que també té la mateixa opinió que tu, Adrià, sobre la vaga que potser dona suport a la vaga, però no sap ben bé com ha d'actuar en aquest sentit. Nosaltres ara farem una petita pausa per la publicitat, i seguim aquí al supermatí de Radio Capital, en amics aconjuts per Radio Visbal i Radio Bogu, fins ara. I les xarxes i continguts sonors que recuperen la memòria recent del territori. Del 16 d'octubre, el del 28 de novembre, descobreix com ha canviat Palamós i Sant Joan durant els últims 25 anys, a la biblioteca Lluís Barceló i Vau, perquè la història de l'Empordà és la teva història. Radio Capital, 25 anys de notícies. Organitzen Radio Capital de l'Empordà i l'Ajuntament de Palamós i Sant Joan. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Vaja Empordà, el Club Nàutica Estartit i Moventis Sarfa. ¿Sabies que pot reduir el consum d'aigua del teu jardí fins a un 50%? Amb Flibert, el sistema de re intel·ligent que t'oferim a Can Montés, el teu jardí rebrà exactament l'aigua que necessita. Gràcies a censors d'última generació i intel·ligència artificial, Flibert controla humitat i un solar nutrient i temperatura de la Terra a temps real. I el millor de tot, estalviant temps, diners i cuidant el planeta. No esperis més. Contacta en Can Montés, centre de jardineria, palafugent i descobreix la revolució del re intel·ligent. Som únics a la Provincia de Girona. Més informació al web Can Montés, jardineres, boncat i a les nostres xarxes Can Montés, centre de jardineria. Torna a Futur Jove, la Fira de l'Ocupació de la Càmbra de Sant Feliu de Guixos, que celebra la cinquena edició el 26 de novembre. Adreçada principalment a joves de 16 a 29 anys, ho faré tallers per afrontar entrevistes de feina, de noves oportunitats laborals i ofertes per presentar-hi la teva candidatura. També hi pot participar qualsevol persona que vulgui millorar la seva recerca de feina. Inscriu-te a CanBresanFeliu.com. Futur Jove, impulsa el teu futur professional. Molt més! Som el magatzem més gran d'Europa, més de 25.000 articles i 450 models en exposició. A més, disposem d'estoc immediat perquè puguis començar la teva reforma. Descobreix les nostres ofertes. Visita'ns a Medinyà, viure d'Empordal, Palafolls o truques al 972 49 83 12. El rei de la Rajola. Més varietat, més estoc, millor preu. Encara no coneixes Tato Vistra? Descobreix a Plaça Daru un restaurant familiar amb cuina ukrainèsa, contemporània i sabors mediterranis, branys, sopes a la Greia i la Rebosteria, casulana i opcions per a tota la família. Nens i mascotes, benvinguts. Visita també l'Abka, la seva botiga de productes artesans. Tato Vistró, a la vinguda de Segaró 133, davant del PP Esparc. Més informació a TatoVistró.com. Palafoll i reunirà aquest cap de setmanat 30 acolles geganteres i més de 600 participants, en què serà la desena trobada de gegants, una de les més multitudinàries celebrades mai al municipi. Per saber-ne una mica més i entendre què té muntat per la forjall, demà i diumenge, que és la companya del supermati de Radio Capital, Michael Munyif, que és membre i fundador de la nova colla gegantera de Palafoll. Michael, què tal? Bon dia. Molt bon dia, gràcies per convidar-me. Explica-me una mica, perquè 30 acolles geganteres més de 600 participants, no és poca cosa del que hem muntat per aquesta setmana. No, la veritat és que és bastant una bogeria, però ho estem organitzant moltes ganes i molta il·lusió. Serà realment un espectacle i una festa que ningú es pot perdre. A veure, el per què de tantes colles és perquè resulta que els nostres gegants, en Pitu la Lluna i els 8 capgrossos, en guany celebren 30 anys. Van estar nats a la festa major del 1996, després dels 10 anys, dels primers gegants que havien hagut a la vila, que havien estat confaccionats per Josep Puig. Llavors, per celebrar aquesta femeride, vam creure que seria una idea molt genial organitzar una trobada amb 30 colles, una per cada any viscut de la faràndula per la frugellenca. I, a més a més, l'època que van néixer en Pitu la Lluna, els anys 90, des de finals dels 80 fins a principis del 2000, va ser el gran boom geganter, quan molts pobles que encara no tenien gegants els van confaccionar, els van esculpir, i va ser a les veus quan en Pitu i la Lluna també van néixer. I, en aquesta època, es feien trobades de gegants molt multitudinàries. És el que estava de moda en aquell moment, que era fer trobades amb 20, 30, 40 colles d'una forma bastant habitual, com per exemple era la gran trobada de gegants de Girona, que era la referent aquí a la província. Però ara aquest tipus d'estètica més multitudinària amb el món dels gegants s'ha anat perdent, i es solen fer trobades més petites i més... Doncs amb un estil més... això, més petit, per dir-ho d'alguna manera. I nosaltres el que hem volgut fer és cuidar tots els detalls, realment escollir cada colla, cada gegant, bé amb un renafons, amb un per què, però també mantenint aquesta essència dels anys 90, que és quan van néixer en Pítol a Lluna i els nostres capgrossos. Les colles que comentaves, aquestes 30 colles, no són només catalanes, oi? Efectivament. A Catalunya hi ha moltíssims gegants, és el lloc del món on hi ha més gegants, però hi ha gegants per tot el món. I en Gwany el que vindran gegants del territori espanyol, per també del sud de França, de la Catalunya Nord. Vindran gegants d'Euskadi, de Gipúsqua, els gegants de Villabona, i llavors vindran també dos colles d'Aragó, la geganta de La Zaire, que és un poblet de Saragossa, també de Quinto, de Saragossa, i del poble germanat, en Palafrugell, Sueca. I, finalment, del Rosselló, vindran els gegants d'arribes altes, Elna i Sanipòlit de la Salanca, acompanyats de tots els gegants, dels altres gegants que venen de Catalunya. Entenc que, evidentment, hi haurà l'avança dels gegants, els gegants ballaran pels carrers i places de Palafrugell, però, a més a més d'aquests valls, què hi haurà, què heu organitzat per aquests dos dies? Quines activitats podrà que diu la gent? Des de la calle gegantera hem proposat que els gegants siguin l'eix fonamental de la festa petita de Sant Martí, però, a més, hem volgut apostar per una festa petita que sigui per tots els públics, des de menuts, fins a joves, fins a gent gran, i que tothom es pugui sentir còmode i part d'aquesta festa petita de Palafrugell. Començarà la programació del dissabte, on el matí farem el tercer matí gegant, que consisteix en un concurs de dibuix i talla de pintura, on els nens i nenes ho han de demostrar, que el seu talent dibuixi una temàtica gegantera, però també amb l'oxidó de pintar un dibuix que nosaltres proposem, que és el dibuix d'en Pitu i el de Martinet, que són el gegant i el gegantor, que justament el dissabte es trenen un nou vestit. Llavors, aquest tall de pintura consistirà en esbrinar de quin color serà el nou vestit d'en Pitu i en Martinet. Potser serà molt igual, potser serà molt diferent, no podem dir res. Però el nen o la nena, a casa costi més, com creu que seran aquests nous vestits, tindrà un altre petit premi. Al final és una activitat familiar, tots els nens tindran un petit obsec, i d'aquesta manera fomentem la creativitat, i la veritat és que ha funcionat molt bé aquests dos últims anys. I una vegada hagi acabat aquest matí gegant, que, com he comentat, és el concurs de dibuix, el tall de pintura, i també una petita activitat infantil, on presentarem els nous vestits d'en Pitu i en Martinet. I dues noves incorporacions de la família gegantera de Palaflugell, que són la neu i la nit, que no podem dir massa cosa, de què seran fins que es presentin, llavors no vull dir res. Llavors, tot seguit, hi haurà la botifarrada popular, que serà la botifarrada oberta al públic, que el ticket costa 10 euros, i el podeu trobar a la Flecalmirall, o a la pastisseria Nareta, a Plaça Nova, o a l'escola d'Àrab, ja que també a la botifarrada hi haurà una opció de menú halal, perquè tota la comunitat magravina de Palaflugell, que no és més poca, doncs pugui també participar activament de la festa petita de Sant Martí. Parlaves de comentar-ves aquest 30 aniversari de la Pitu i la Lluna, que tenen ja 30 anys, que van néixer el 96. La colla gegantera, però no té 30 anys, realment és bastant nova aquesta colla. Recordem que es va recuperar la colla després d'uns anys de Turada. No sé com està funcionant aquest nou inicis de la colla, si va costar una mica tirar-ho endavant, i també si amb aquestes activitats, com ve des d'aquí, i és ara que també són per tots els públics, i que incidiu amb els infants, són optimistes de cara a recuperar una mica aquest espari gigante aquí a Palaflugell, aixemportar, i no sé si hi havia tot comarca i orínes o ara o de Catalunya. Doncs després d'acabar d'explicar-la la programació que no he acabat, només he dit 17 matí, ens faltarà 17 tarda... Tens tota la roba, sí, sí. No pateixis, no pateixis. Després ho acabem, però primer et contesto la pregunta. Doncs... Mira, la nova colla gegantera es va afundar fa actualment dos anys, va ser a la tardor del 2024. I aquesta colla gegantera ja havia existit, la colla gegantera de Palaflugell, des del 96 fins a l'any 2004, aproximadament, que va ser quan es va disoldre. Llavors, quan hi havia hagut l'antigolla gegantera, s'havien fet activitats una mica més petites, s'havien fet sortides per la zona, s'havien fet trobades de gegants entre dos i tres colles convidades, i la veritat és que funcionava d'aquesta manera. I nosaltres ara en guany amb la colla actual, podem comptar encara amb membres que estaven a l'antigolla gegantera, sobretot la part dels músics, grelles i timbalers. Començant aquesta nova colla gegantera és difícil, perquè sí que és veritat que quan s'ajunten moltes persones diferents, amb idees diferents, i amb maneres de fer diferents sempre és molt difícil. I al final tampoc pots contentar a tothom, no? Llavors és molt complicat, però sempre es fa amb el mateix punt d'unió, que és l'estima, la cultura popular i els gegants. Llavors, la veritat és que sí que està costant internament, però estem trobant que el públic ho agraeix molt, que té moltes ganes de veure els gegants, llavors això reconforta. I la veritat és que ens està fent un grup fort, ens està fent un grup amb moltes ganes de fer coses, i d'innovar, i de portar noves propostes tant a Palafrugell com a fora. Com per exemple aquest estiu, que hem anat a Estucalme amb els gegants, hem anat al País Basc, vull dir, la veritat és que hem portat el nom de Palafrugell ben lluny, i la veritat és que estem molt contents de tot el que estem fent, i la veritat és que és tot un repte, però que crec que l'estem assolint molt bé, i amb moltes ganes, i crec que de no tenir Palafrugell al mapa gegante fa dos anys, a Anguany, que a la trobada de gegants, hi tindrem gegants vinguts de tot arreu, que vindran fotògrafs i videògrafs, que vindran experts de gegants fins i tot vinguts de Bèlgica, que ens hem posicionat en la piscina entre gegante a nivell bastant internacional. La veritat és que se'ns omple el cor d'urgull, i hi ha moltes ganes de seguir endavant, i de seguir fent Palafrugell gegant. Doncs seguim parlant d'aquestes coses, tantíssimes coses que feu com comentaves ara, ara sí no te n'ho tallaré més. Explica la programació de Disapta tard i també de Diumanje, que no és poca. No pateixis, és que com que m'estaven rotllant molt, no pateixis. Explica, explica. Doncs, Disapta la tarda, ha ben acabat la botifarrada popular, hi haurà el primer plat fort de la festa petita, que és la Sarkavila, la mostra de valls, i l'arribada d'aquests gegants que venen de més lluny, que són els que, com he comentat abans, els d'Oscar i els de València i els de Ragó. Llavors farem aquesta Sarkavila, també amb els gegants de Palafrugell i la Rosa de Lafranc, a Plaça Nova, i llavors farem uns valls, i llavors anirem cap a la bòbila. I llavors a la bòbila, cap allà a les 7 del vespre, començarà una activitat infantil. Sabem que és una mica tard, però valdrà la pena. A més, ja faran una mica més de foscas, estarà molt acollidor, no farà fred allà dins. La veritat és que creiem que podem aconseguir i crear un ambient molt maco amb aquestes dues activitats infantils que proposem de tarda, un conte a conte, que el farà l'Òrgana Plaja, que és una membra de la nostra colla, d'educador infantil, que explicarà la llegenda dels nostres gegants. I a continuació, l'Obrut Catifa, que és un actor i pallassu, vindrà a fer el seu nou espectacle, Isà, que és per tots els públics. Sobretot també per públic familiar i adults, que moltes vegades no ens atrevi mena espectacles infantils, perquè ens pensem que no connectarem, però justament aquest espectacle està pensat, perquè tant infants com adults puguin connectar molt amb aquest moment. I llavors, una vegada, l'Obrut Catifa, amb el seu espectacle, vindrà i arribarà el moment de fiesta a fiesta, primer amb la punxa de discos Guffi, que és una DJ de menresa, i llavors a continuació, en Marc D'Ungó, que acabarà amb la seva festa fins les 12 de la nit, aproximadament. I això serà el que proposem de dissabte, tarda. Llavors diu menys és més fàcil, perquè és bàsicament la trobada de gegants. Que començarà a les 10 davant de l'Ajuntament, llavors es farà una petita mostra de balls davant de l'Ajuntament, llavors la Sarkavilla, arribarem a Can Màrio, que es faran també una mostra de balls acompanyats de la Bresda Levand i de la presentadora Ofelia Drax, que és una drag cuin genial, que serà la encarregada de presentar tota aquesta desena trobada de gegants, i llavors acabarà amb el veteig del nou gegantor, Mothes Couchart, per commemorar aquest centenari del seu naixement, i acabarem amb el comiat i amb el gran ball final de totes les colles i amb tots els músics que participaran a la jornada, que seran prop de 700 actuants. Déu n'hi do. Només pot dir això, perquè el que m'he atacat de setmana no és poca cosa, tinc també una gran estratègia, fa anys, no sé si més us ho hanigc que aneu al darrere d'aquesta programació, anar a la bona, de moment, pel que... Gràcies. No, la veritat és que quan vaig anar a parlar amb l'Ajuntament el primer dia de fundar la colla, una mica, ja vaig dir que d'aquí dos anys, fa 30 anys, amb pitula lluna i els cauroses, que s'haurà de fer algo gran. Llavors jo crec que... Ho heu complet. Exacte, encara no s'ha celebrat, però sí que ho heu complert. Miquel Munyid, membre i fundador de la nova colla gigantera de Palafrugell, gràcies per explicar-nos el que passarà aquí, als carrers i places de Palafrugell, de Madi Sabta i Manja, que estarà ple de gegants, i que vagi molt bé aquestes setmanes. Seguim parlant. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. I després de l'entrevista, Miquel Munyid, nosaltres obrim el bloc informatiu del supermati i de Gatxo, de Dimendres, 13 de novembre, en el qual us ampliarem els titulats que us explicàvem fa una estoneta. I comencem a explicar-vos que l'Ajuntament de Palafrugell rebrà prou de 15 milions d'euros de la Generalitat de Catalunya per impulsar la transformació del barri de Mas Mascort, la subvenció consentida a través del pla de barris i viles, permetrà desenvolupar un projecte de gairebé 25 milions d'euros, la inversió en clau, nous equipaments esportius, la renovació de carrers, la creació de zones verdes i diferents actuacions socials. El projecte representa una de les principals inversions urbanístiques i socials previstes al municipi durant els pròxims anys. La transformació afectarà una superfeixa de 26 hectàrees al nord de la Palafrugell amb l'hioctiu de millorar els espais públics i ampliar els serveis disponibles per al veïnat. Entre les actuacions més destacades, hi ha la construcció d'un nou pavelló esportiu i la millora de la zona esportiva també. El programa també preveu renovar diversos carrers, crear nous espais vers i incorporar equipaments per donar resposta a les necessitats del barri. Aquestes intervencions també permetran ampliar els espais d'activitat i els serveis disponibles per al conjunt de Palafrugell. A més, el projecte abordarà problemes relacionats amb la mobilitat i l'aparcament, dues de les qüestions plantejades pel veïnat. En total, el pla de barris inclou 32 actuacions distribuïdes en 3 grans àmbits, transformació urbana, transició ecològica i acció sociocomunitària. Les intervencions es desenvoluparan durant els pròxims anys i combinaran les millores de l'espai públic amb iniciatives de caràcter social. El programa també contempla actuacions destinades a millorar els habitatges i impulsar projectes per favorir la convivència. De aquesta manera, la transformació de Mas Mascort no es limitarà a les obres urbanístiques, sinó que també incorporarà mesures relacionades amb la qualitat d'havia de les residents. La generalitat assumirà el 60% del cost total del projecte, amb una aportació de prop de 15 milions d'euros. Per la seva banda, l'Ajuntament de Palafrugell finançarà els 10 milions restants. La conseqüència que t'ajuc permetrà el consistorit d'an-devant un conjunt d'intervajants urbanístiques, amb ventals i socials, que formen part de la proposta presentada al pla de barris i viles. El projecte s'ha elaborat en la participació de la Asociació de Veïns i Veïnes, de Mas Mascort i de la Ciutadania. El procés va començar el 2025, i ha enclòs reunions amb l'entitat veïnal, una enquesta i diverses trobades obertes. Aquest treball ha permès identificar algunes de les principals necessitats del barri, especialment l'estat dels carrers, els problemes de mobilitat, la manca de les zones verdes, i la necessitat de disposar de més equipaments i activitats. I el Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat el pla comarcal per la diversitat efectiva, sexual i degenerada del 2027-2030, un document que dona continuïtat al primer pla, vigentes del 2021. En una entrevista en el que programa el Suprematí de Radio Capital, el Consell Comarcal de Polítiques d'Igualtat, David Martin, ha explicat que el nou pla partitge d'una diagnòsia actualitzada de la situació i de la valoració de la feina efecta durant els darrers anys. El pla s'estructura en 5 grans eixos. El compromís institucional, la coeducació, la visibilitat i l'espai públic, la participació i acció comunitària i la interseccionalitat i perspectiva rural. Entre els principals reptes i a reforçar la coordinació entre àrees, fer més que una gota al servei d'entersió integral i garantir que els recursos arribin a més equitat a tot el territori. La diagnòsia ha contat en la participació de més d'un centenar de persones a la tercera etòdania i personal tècnic dels ens locals. Segons Martin, els resultats confirma bona part de les necessitats que ja s'havien detectat durant el desplegament del primer pla. Aquest primer pla permet impulsar campanyes de sensibilització, activitats culturals i esportives, informacions especialitzades per a professionals i també a ciutadania. Martin considera que aquesta feina ha tingut una valoració positiva i que tindrà continuïtat durant el nou període. L'objectiu final, però, va més enllà de les accions concretes. El conseller de defensa que les persones LGTB i CUPLUS han de poder viure en llibertat i sense discriminacions, independentment del municipi on resideixen. Al final, la feina que fa per molt que pugui semblar una altra cosa és aquesta. Tots són persones, tots són persones iguals, però iguals amb les nostres difensions. Aquesta és la gran desa de la humanitat, que tots som iguals, però a l'hora tots som diferents, i que tothom ha de poder viure en llibertat. I no pot ser que en el teu municipi no puguis passejar agafat de la mà de la persona que estimes, o que no puguis ser dependent de quin comentari perquè pensis que seràs malvis. Martin també alerta sobre el creixement dels discursos d'odicons de la diversitat efectiva, sexual i de gènere. Considera que aquesta situació fa necessari continuar treballant amb intensitat per consolidar drets solits. El que està claríssim és que, quan es veu la situació, quan s'han assollit uns drets, no podem permetre'ns com a societat anar endre. Perquè al final, mira, estem parlant de persones. No estem parlant de qüestions econòmiques, no? O d'altra mena. Estem parlant de persones, i les persones han de tenir un dret fonamental, com és poder expressar-se en llibertat com són. És que és tan senzill com això. L'objectiu final del nou pla segon Martin seria arribar a un moment en què no calgui cap pla específic per garantir la igualtat i la no discriminació de les persones LGTBI, perquè aquesta qüestió ja estigui plenament assumida per la societat. El preu mitjà del lloguer a la visbord d'emportar ha augmentat prou d'un 3% en els drets tres anys, aproximadament la meitat que el conjunt del baix emportar o l'increment ha estat del 7%. On hi ha el Rousseia que es pot explicar? Així ho indiquen les dades dels contractes registrats entre el segon trimestre del 2023 i el mateix periodo del 2026, analitzades per l'ajuntament de la visbord d'emportar. L'evolució del municipi també se situa per sota de la demarcació de Girona, on els lloguers han crescut prou d'un 10%, i de Catalunya, amb un augment aproximadament del 6%. Les dades corresponen a les rendes dels contractes registrats a través de les fiances dipositades al línzidut català del Sol. En aquest periodo, la renda mitjana mensual a la visbord ha passat d'un cipí. El 50550 euros aprofta 570 euros, una diferència de gairebé 20 euros. El conjunt del baix emportar en canvi l'aument ha estat d'uns 45 euros mensuals. Amb les dades del segon trimestre de 2026, el lloguer mitjà a la visbord se situa al voltant de 570 euros mensuals, mentre que la mitjana comarca l'arriba als 740 euros. Això representa una diferència d'uns 170 euros cada mes. La renda mitjana del municipi també queda per sota de la demarcació de Girona, situada a prop dels 700 euros, i de Catalunya, on se costa els 880 euros mensuals. L'increment del lloguer a la visbord també ha estat inferior a l'encreiment general dels preus. Entre el juny del 2023 i el juny del 2026, la inflació acumulada a Catalunya ha estat del 9%, segons les dades de l'Institut d'Estatística de Catalunya. Per tant, l'augment dels llogueres registrats al municipi queda gairebé 6 punts per sota de l'inflació. L'alcalde de la Visbal d'Empordà, Òscar Aparicio, considera rellevant aquesta evolució, però advorteix que les dades no eliminen les dificultats d'acces a l'habitatge. Segons l'alcalde, la prioritat municipal continua sent facilitar l'estabilitat residents i el de les famílies, i evitar que els joves hagin de marxar per motius econòmics. En aquest sentit, l'Ajuntament ha aprovat el primer pla local d'habitatge de la Visbal, que s'està aplicant durant aquest any. D'entrar als objectius del document i a mobilitzar habitatges buits i a favorir una reducció del cost del lloguer. La comparació amb altres municipis ginonins també mostra diferències. Acassada a la selva, el preu mitjà del lloguer ha augmentat un 7% durant el matris periode. La centacoloma de fernès la pujada ha estat del 12% mentre que el L'Agustera ha arribat al 17%. D'aquesta manera, la Visbal presenta tant el lloguer mitjà més baix com l'increment més moderat dels quatre municipis comparats. Les xifres analitzades corresponen als nous contractes registrats en cada trimestre. No reflecteixen els preus anunciats als portals immobiliaris ni en l'actualització de la renda d'un mateix contracte. El segon primèstre del 2026 és l'últim període disponible de l'estatística utilitzada. I l'hospital de Palamós ha obtingut la creditació provisional d'excel·lència com a unitat d'ocident de cogeografia clínica atorgada per la societat espanyola de medicina interna, Daniel. El reconeixement correspon a la unitat de cogeografia clínica del servei de medicina interna i acredita a la seva capacitat per formar professionals sanitaris en aquesta tècnica. La nova distinció representa un altre pas en el desenvolupament de aquesta unitat, que el juliol del 2025 ja va obtenir la creditació assistencial de la mateixa societat mèdica. D'aquesta manera, l'hospital de Palamós som a un segon reconeixement relacionat amb la cogeografia clínica en poc més d'un any. La creditació d'ocident té un requisit específic si encara està poc estès entre els hospitals. Per obtenir-la, les unitats han de demostrar una activitat assistencial consolidada i disposada als professionals i a recursos necessaris per impartir formació. La societat espanyola de medicina interna establirà diferents categories de reconeixement segons l'activitat assistencial d'ocident avançada de cada unitat. En aquest cas, la creditació d'accidentsia reconeix la capacitat de l'equip de Palamós per combinar l'atenció als pacients amb la formació de professionals. L'acografia clínica és una eina que permet als metges explorar els pacients directament a peu de llit. Aquesta tècnica complementa l'exploració físic habitual i facilita una valoració més ràpida de determinades situacions mèdiques. A més, es tracta d'una exploraçina dolora no invasiva i que no utilitza radiació. Això permet incorporar-la a l'atenció virtual dels pacients sense necessitat de recórrer de procediments més complexos en determinades valoracions. L'ús de l'acografia clínica també ajuda als professionals a orientar el diagnòstic i a prendre decisions sobre l'atenció mèdica. Per aquest motiu, la formació en aquesta tècnica és un dels aspectes reconeguts en la nova creditació. El reconeixement també posa en valor la feina del servei de medicina interna i de l'unitat de cures semia crítiques de l'Hospital de Palamós. Els dos equips participen en el desenvolupament d'aquesta activitat amb una aposta per la formació, el treball conjunt i la millora de l'atenció sanitària. Amb aquesta nova creditació, l'hospital consolidi una línia de treball l'iniciadant en l'àmbit assistencial i ampliada ara a la docència. El reconeixement reforça el paper de l'unitat en la formació dels professionals i en l'aplicació de l'acografia clínica a l'atenció dels pacients. Un total de 530 alumnes han participat en una jornada dedicada a la ciència i la tecnologia a Palafrugell celebrada a 14 març de novembre a l'espai de la Pòmila, Anial. L'activitat s'ha organitzat en el mar de la setmana de la ciència i a reunis estudiants de primera i segon d'àrea de diferents centres educatius de Palafrugell i del món ras. La jornada ha acompanyat la participació de 230 alumnes de segon d'educació primària obligatòria dels instituts de Palafrugell, que han estat els encargats de preparar i dinamitzar les activitats. Amb el suport del professorat, els estudiants han organitzat diversos reptes científics i tecnològics adressats als alumnes més joves, en concret, però de 300 escolars de ciència primària de Palafrugell i del món ras han participat en les diferents proves. Allà de la jornada, els infants han hagut de superar els reptes plantejats i a registrar les activitats completades. Un cop acabat el recorregut, els participants han pogut canviar el registre de les proves per una obsec sorpresa. D'aquesta manera, la proposta ha combinat l'aprenentatge de contigüe científic amb activitats pràctiques i participatives. Un dels elements enterals de la jornada ha estat la col·laboració entre alumnes de diferents etapes educatives. Mentre els estudiants de secundària han assumit la preparació i la conducció dels reptes, els de primària han participat en les activitats i han posat a prova els seus coneixements. La jornada de la ciència és un iniciative organitzada conjuntament als centres de secundària de Palafrugell, amb la col·laboració de l'àrea d'educació i la col·laboració de l'Ajuntament. L'activitat forma part de la programació de la setmana de la ciència i busca apropar els coneixements científics i tecnològics a l'alumnat, menys en Sant la participació directa. Anem a la previa esportiva de la cap de setmana parlant de futbol i dels dos equips baixant por de neusos que competeixen a primera catalana. El Palamós i el Torruella disputaran la nova jornada de la competició en què els Palamusins reprenen el premià i els Torruallans es desplacaran fins al camp del Figueres. Sergi Millena. La setmana passada el Palamós no va passar de l'empat davant del tos, i això fa que l'equip hagi baixat fins a la 6ena plaça. Ara mateix els blauigrocs es troben a 4 punts del líder, que és el granullers. És important aprofitar la visita d'un premià que és tercer per la cua per continuar el grup capdavanter. I pel que falto, les coses no rullen massa bé a aquesta temporada. Derrota la setmana passada a casa contra el Sant Cogat i l'equip és ja a quart per la cua amb només 5 punts. La visita a Vilatenim es preveu complicada per al Torruella, però un derby en port d'anès sempre pot depararar sorpreses. I el grup primer de la segona catalana també es disputa la nova jornada de Lliga. El Begur Arar es portin vidre en què és quart per la cua amb 9 punts i l'Adleat i Bisbeleng visitarà el camp del Sant Joaneng. Els Begurencs continuen a la part més alta de la taula amb 15 punts, compartint lideratge amb el Tordera i amb l'afegit de portar un partit menys. Per la seva banda, l'elètic Bisbeleng voldrà aprofitar la inercia positiva de la setmana passada quan va derrotar el Sant Gregori per un clar 4-1. Aquest diumenge, els de la Bisbal d'Empordà, tindran un difícil desplaçament al camp del quart classificat, que és el Sant Joaneng. I passem ara per la de Bàsquet, perquè el sol juronès Bisbal Bàsquet dispute la setena jornada d'Àlliga, rebent l'Òscar, al Paballó Vell. L'equip Bisbeleng va tornar a caure de rota la setmana passada a la pista del club Bàsquet Prat. L'Òscar arribarà a la Bisbal com a tercer classificat i serà un duríssim oponent. Els homes d'Èric Sorís es mantenen penúltims amb un únic triomf i estan tastant la duresa de la categoria. L'Òscar és tercera a la taula i de ben segur que posarà les coses difícils als locals. Com sempre, el club Bisbeleng demana a l'afició que ompli el Paballó Vell i que el converteixi en un furotí. I en Ocaipa tins el corredor metòpala Frugely rebrà el Martinal i el Manlleu, setena jornada de l'Ocallliga Plata Sud després de la turada de la setmana passada. I els blancs i negres s'enfrontaran a un Manlleu, que es troba un punt per sota en la classificació. El club Ocaipa i la Frugely és cinquè, amb 10 punts, i els usunents són 6 anys amb 9. L'objectiu dels palafrugellents és recuperar, quan abans millor, la distància amb el líder, que és ara el Sardanyola, amb 15 punts. Rec de final d'aquest supermeti de divendres, 13 de novembre. I ja sabeu que aquí al supermeti, cada dos divendres ens acompanya en Tomàs Bruy, cuiné per la música, que ja fa alguns dies, que és la pròpa per aquí, per els estudis de ràdio capital, per parlar, del que en definitiva coneix i sap ella la perfecció, que és d'aquesta astronomia, de cuina, de restaurants, de propostes gastronòmiques. Cada dos divendres ens porta algunes recomanacions de restaurants de la gran comarca, que és l'Empordà, tant Alc, com Vaja Empordà, i també algunes propostes de fires, de festivals i astronòmics de la comarca, i també de les comarques ironines. Tomàs, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, bona hora. Com estàs? Molt bé, molt bé. Content de seguir amb com més. A veure, aquest... aquest... aquest de setman, no sé si hi ha alguna... hi ha teca, hi ha restaurants, hi ha... Hi tenim teca de restaurants, i tenim també teca d'alguna fira, que ja s'acosta que cap de setmana i algun dels caps de setmana següents. Doncs comencem, si vols, pels restaurants. Sí, vols anar a restaurants, et vinc a va. Som-hi. Anem a l'Empordà, avui, una miqueta. Ens desviem una miqueta cap a Munt, tot el nostre Empordà, tot arreu i bufala, a la Tremontana. Anem al restaurant Empòrium, situat a aquesta lluna de Empúria, és un restaurant que ara mateix diu aigüe una estrella a Michelin. Crec que és un restaurant molt trajectòria, familiar, sobretot, des del 1965, que porta Rajentant, estan, diria que, tot familiar. Ara mateix estan en Joan i en Mar i Jordà, són la quarta generació de cap davant del projecte, o sigui que fan realment una cuina molt seva. El seu pare també els acompanya en Salvador i Jordà, i també està implicat en el projecte com a cuina de l'Empordà de Mar i Montània. Fa una cuina de estrella a Michelin, renovada, desgraixada, amb un toc d'autor brutal, que tenen diferents menús, des de menú d'agostació de temporada, i penso que és un lloc que cal Nari, si vols conèixer també, una mica la cuina d'allà. Allà és molt extens, a Castellà d'Empúria escala allà a mig, i és un hotel bastant gran, on té una sala molt xula, penso que és un restaurant que cal Nari, la veritat. Com t'agraden els restaurants amb tradició familiar? Sí, penso que... És que marca molt el que tenim aquí, és el nostre terrenar 100%, perquè la tradició familiar és el vincle de la cuina que hem anat experimentant i hem anat mirant durant el temps. La història es reflecteix al plat. I tant, i tant. Bona frase, aquesta me'n agrada aquesta. Ja la portava preparada, m'haig de sorprèixer. Me'n vas a sortir tard, eh? A veure què més ens portes. Després ja anem cap a l'avisbal, canviem una mica el rotllo, i anem a un restaurant que fa menú, que es diu El Torne. És un restaurant per a mi, un lloc que pots menjar, te sents com a casa, i fan un menú diferent, un menú que està molt xulo, a la vegada allueixen, alguns plats de la ceràmica de l'avisbal, com per fet tenetori. I tant, que sí. És molt important, i que realment tenim ceramistes molt ben perits, més enllà de la carretera principal, si m'hi dius, ja hi ha petits tallers, petites curretes. Això és un altre tema. Ells són també familiar, tenim la Maria Morilles, i la Jessica Morilles, que són les que porten el cotarro a la cuina, i després tenim el Lluís Morilles, que és el metre. És un tio bastant conegut a la zona, d'un home terrenar molt simpàtic, i jo crec que és un restaurant quan hi vas, estàs a la seva cuina de xup-xup, de profunditat, de territori, d'història, d'un altre cop, tiquetes i tornes perquè et sents molt com a casa. Potser ho dic tot del desconeixement total, eh? Potser els restaurants de menú baixin a la paixa, no hi hagi tants, com que on hi havia abans. Realment crec que menú amb cara llui, sí. És a dir, menú de cuina de xup-xup i de cuina així, de profunditat, costa de trobar una cuina així, que dius, hòstia, està bé, és variat, és equilibrat, que també és important, i això dona dificultat, perquè sí que hi ha restaurants grans, superfícies, que també fan molt bé la seva feina, però ja som més en planta on, hòstia, anem a jugar els bàsics i anem movent i ja està, en canvi, restaurants d'aquests que fan cuina tradicional de sempre costa. Tot i que crec que hi ha un terrenar que està tornant, i cada cop més jove i gent més jove també hi creu, i ara ja parlàvem l'altre dia, a Palamós no era fàbric d'un restaurant que es diu El Porronet, que va sobre això i són tres nanos joves, i crec que s'està tornant a activar la cuina catalana, la cuina tradicional i la cuina de xoc-choc. Per tant, no crec que l'esperant s'estigui perduda, en tot cas. A mi personalment també m'agrada molt anar a un restaurant i veure que tenen, si tenen plats de collera, ja m'hi quedo. Que no et sigui tot amb furquillet i ganivets, sinó que el plat de collera, que des d'aquí els guisats, les sopes, m'encanta el plat de collera, més ara, aquests dies tampoc no és que faci molt de fred, però sí que entrarà suposadament hauria d'entrar a algú amb les més fredes. Un bon plat de collera, un bon guisat, és que entra meravellosament. Entra meravellosament i a pares, cada collerada és un cotxe al paladar. És la hòstia. La frase és la pidària, es podrien dir. La pidària és una expressió menorquina, com a mínim. M'agrada molt, eh? Però ja tinc el meu pitàfid, no? Collonot. Exacte. A veure, tu vas... Anem per l'últim restaurant. Un restaurant que està situat a Pals, que es diu La Païsa del Mas Pou, és una masia, una masia molt ben perida, on te trobeu un ja parking, l'entrada és fàcil, és una masia que va a Procuments que és del 1352, el Tansu, com d'aquí. Té molta història. Els nous regents que són en Josep Vallespí i la seva dona de Rosa, Maria Pericai, porten el que seria el nou projecte del 2016, per tant, guanyen fet 10 anys, que està molt bé, i el seu aniversari. És una cuina totalment abasada al territori, amb un toc d'autor brutal. Juga molt, té molts arrossos, gasta de la vergressot, de l'estany de Pals, té diferents arrossos, uns emplatats molt ben perits, també a nivell de vaixella vinculada a la zona, una altra cop amb la ceràmica i així. Crec que és una ciutat per anar-hi, que és un restaurant que li queda molt de trajectòria per endavant, i realment, quan està assallat, també et sents com a casa, però té aquest toc de canvi, de temporada, de carta nova, sempre d'anar canviant, és un altre lloc que s'ha d'anar, clarament. Ja per curiositat, un cuiner o un propietari d'un restaurant, si es mira molt en la cobertaria en els plats, és un detall que està molt en compte? Ostres, penso que és clau, és a dir, a l'hora d'emplatar unes manduguilles en sepia, per diau, que és un plat que sempre et dic jo de xof, xof, xof. El plat és lliure, ostres, intentes emplatar el bonic, però al final és un xup-xup, i és de color marró, el nostre color de cuina catalana, i el plat hi fa molt, perquè el pots emplatar amb una cassoleta de fang, i de més que d'una tradició, o pots emplatar, rollo així, allargat, però amb una estructura així, una se'mplata de com de disseny blanc, amb unes pertorbaranxes, que si m'ho donen a soca, doncs ja tens un altre tipus d'estil. La cuina és la mateixa, però tu estàs donant o coneix el teu client, la teva intenció amb aquell plat, no? Què és? Doncs mantenim la tradició, ens quedem aquí, o volem que sí, com més viatger, que ens fixem més a més coses, que et mirem el que anem a menjar, que és molt important, però, per descomptat, no et mirem el plat. Simplement ens el mengem i que... Sí, entenc, sisplau, i això és molt important. I això, el consumidor o el client, ho nota? Creus que és cosa més del cuiner? Penso que sí que ho nota, almenys si no... Si el client ho pretén, crec que hauria de ser així, clar que hi ha un tant per cent que no s'hi fixa, però crec que només que el client ho faci, de seguida despren hi ha una emoció més en el plat. I això, segur que el client li crida l'atenció per nascos, encara que potser no ho percebi de la mateixa manera que tu voldries, algú hi ha. Deia'm abans que els restaurants de menú... potser ja no n'hi ha tants com n'hi havia fa uns anys, però els restaurants de recuperació de la cuina tradicional, potser aquest també estiguin anant una mica a l'alça. Els nous restaurants que s'obren abans, si hi haurís un restaurant, era fosió, era... gastronomies, tot i que aniria fora de les nostres terres, potser aquest estigui tornant a aquesta... aquesta tradició catalana, portant la Gironina, els nous restaurants que s'obren. Clarament, nous i antics. És a dir, penso que vam tenir el nostre boom de cuina japonesa, cuina oriental, cuina influència de molts llocs, i que va estar molt xulo, que es va donar grans fursions a nivell de cuina catalana i a nivell de cuina internacional. Però la nostra cuina està tornant moltíssim, perquè tenim grans productes, estem creant els nostres productes. Això és molt important, donem... posem en valor, i és que no té fi, no té fi, perquè si donem valor, ens protegim entre nosaltres, preservem i donem a conèixer les grans veus, Joan Roca, Ferradria, tots aquests xefs, el Bòtig, la Versa Estragenet, tots aquests xefs que tenim aquí a la zona, ens ajuden, que estem al seu paraigua, ja ells marquen la tendència i tot el que fem, doncs podem fer-ho. És una feina d'entre tots, i crec que hi és. El futur hi és, la cuina catalana. Explicaves abans que... Ara no recordo quin dels tres restaurants que portaves que hi feien cuina tradicional amb tocs d'altor. Fins quin punt es pot modificar una recepta tradicional per mantenir l'essència, podríem dir? A veure, penso que més enllà de... Aquí crec que ja parlant des del meu punt de vista, això, algun te lo seu, hi ha la cuina del xup-xup, amb la cuina de gustos profuns interiors, més enllà d'aquí no et diria que hi ha límits, aquí, clar, no hi ha límits, però penso que és molt difícil, no impossible, a basar que hi ha gust tradicional, a vegades, a una cuina destructurada. Ara, és superchula i és supervisual, supermàqued. I a mi també m'agrada fer-la, doncs, també. Però cada moment té la seva història. Penso que cada moment m'agraden un tipus de cuina. Límits no n'hi ha. Ara hi ha certes, certs paràmetres, certs punts de vista, que potser cal respectar, per dir-ho d'alguna manera. No em vull mullar, que l'her. Aquí no mullo, jo. Doncs no, no faré mullar, no faré mullar. A veure, a part dels restaurants, també, amb tu, repassem algunes propostes, algunes fires, algunes activitats, els demaniments que es fan aquí, també a l'emportar, evidentment, de caire gastronòmic, no sé què es portes avui. Mira, us porto una fira molt xula, que fa aquest cap de setmana, aquí mateix, si no et diuen plans per aquest finder, que veieu, que el 15 de novembre, que és aquest dissabte, fan una fira sense dormir a l'eure, una vila allà situada en travers i de més, que és la fira del bolet. Una fira del bolet. I allà trobareu un esmorzar, que es fan així, un esmorzar popular, un del protagonista són els bolets, i després hi ha diferents parades, diferents coses que es van fer endurant el dia. Però crec que el que està xulo és el tema de l'esmorzar, pot ser una cosa molt interessant, i que hi hagi bolets, a veure què es fa, que és cou, que és la temporada que sembla que hi convencerà a verni, jo penso que val la pena anar-hi. Sí, sí, sí. M'hi ha una, no, bolets? Gran pregunta. Segons algun, sí, segons alguns, no, segons on vagis, també. Ara diuen que ja comença el tema del roballó, no? El tema del pinetell, però... Bueno, diuen que pintava bé, després va pintar pitjor, i ara torna a pintar bé, depèn. Al final, els catalans són molt de plorar, per tant. Hòstia, no és com abans, no és com abans, però bé, ho veus el que baixa amb el ciste i que regues. Sí, sí. Segons la ball, on vages, buscà el bolet, no? I tant, i tant, i tant, i tant, i tant. I després, una última recomanació també. Una última recomanació que vam dir la última secció, però que també ja s'acosta, és la Fira del Vídeo Calonja. Va de la Fira del Vídeo Calonja, que fa uns quants anys que es fa, crec que és una parada important a fer, més enllà del lloc on es fa, que és el castell, el cascantí, i, de més, hi haurà els diferents representants de vins de la zona, de la DIO, i de la DIO, tampoc. O sigui, també de vins calongins, com a Mas Moll, el Camp Ponsjuan, i de més, Mas Ponsjuan, perdoneu. Crec que el Canari està molt bé, i més enllà del que ofereix aquesta fira, està vinculada al Wine Food Festival, que és una altra fira, que nosaltres ens sembla que hi serem per ja corregir. Sí, ens veurem les cares, sí. I farem una mica de xauixa i xerrinola amb diferents xeps de la zona que també vindran, farem tallers, farem show cooking, farem diverses curretes, que també farem un petit tall infantil al dia menys al matí, vull dir. Van incorporant, aquí anem sempre creant, i canviant una mica l'estil, com per que sigui diferent cada fira. Doncs hi serem, com no pot ser d'una altra manera, des de Radio Copetal també farem alguna coseta, en què ja us ho vençarem més endavant. Tomàs Brull, un divendres més, gràcies per explicar-nos el paisatge gastronòmic de l'Empordà, que és molt variat i molt ric, que sempre diem. Aquí podem estar anys i anys, anys i anys, sense secció. Fins d'aquí dues setmanes. Molt bé. Gràcies. Últims instants d'aquest supermatí de divendres, 13 de novembre del 2026, últim supermatí de la setmana, en el qual us hem explicat, entre altres temes, que per la frugilla trebrà 15 milions d'euros de la Generalitat de Catalunya per transformar el bar de Mas Mascort, o també que l'Hospital de Palmos obteu una acreditació d'excel·lència per formar professionals d'enacografia clínica, i també que el preu del Lluquer a l'avis bal d'Empordà puja la meitat, que el va jampordar en 3 anys. Nosaltres ho deixarem aquí i tornarem, com sempre, dilluns, a partir de les 8 per explicar-los el que passa aquí, a casa nostra. Serà això, fins d'illuns, a les 8, que tingueu un bon cap de setmana, i que ho diu. Adéu, si ja ho...