«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 13/10/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Són les 8... Bon dia. Avui dimarts, jornada tranquil·la, amb no velocitat variable i temperatures molt suaves. Bon dia, com esteu? Avui és dimarts 13 d'octubre de 2020. A Vilopriu han vist sortir al sol fa justament dos minuts i ara mateix estan a una temperatura de 16 graus. Jo sóc la Maria Elzina i això és el supermatí, el programa informatiu que, com sempre, fem des de ràdio capital i que també amatem des de ràdio visbal i ràdio vagum. I ara mateix entrem en matèria perquè hem de destacar que territori vol iniciar les obres de renovació d'un dels pons del Ridaura durant la tardor del 2027. A més a més hem de destacar que han multat l'alcalde de Santa Cristina per superar el límit del Colèmia mentre anava en moto. A més a més avui també parlarem de que han detingut a Palamós un home amb gairebé 70 antecedents després d'agradir i amenaçar els Mossos d'Esquadra. De seguida ampliarem tota aquesta informació, però, a més a més, avui hem de parlar de llibres. I és que primer de tot entrevistarem el catedràtic de literatura i autor del llibre Terra de Quixots i també Premi Carles Raola de 16.000. 26 en Joan Manuel Sol de Villa i també, com cada dimarts, parlarem de més llibres i novetats literàries amb la Maria III a Calabús de la llibreria Cocó de Torruella. De seguida us repassem tot abans, però hem de fer un repàs als principals titulars. Saludem primer de tot en Joan Coll, bon dia, Joan. Bon dia, Maria. És que territori vol iniciar les obres de renovació d'un dels pons del Ridaura durant la tardor del 2027. Així ho va anunciar el consellera Silvia Panéque en una visita al pont que va quedar afectat per les darreres pluges torrencials. Fa pròximadament un any, el departament va començar la redacció del projecte de renovació d'aquest pont, un procés que es troba finalitzat. I molt tant l'alcalde de Sant Cristina Daru per superar el límit del Colèmia mentre anava en moto. Tal com va avançar el diari de Girona i va confirmar l'agència catalana de notícies, Judàpixi feia saturat en un control de l'alcalde a la 165 mentre circulava en moto. I de tenen a Palamós un home amb gairebé 70 sedents després d'agradir i amenaçar els Mossos d'Esquadra, Joan. El detengut tenia un ordre judicial d'ingrés a Presó i havia fugit d'una primera detenció després d'agradir diversos agents amb l'ajuda de la seva dona. La parella també hauria amenaçat els policies. I la terracota viena el reunirà 18 expositors i referents de la ceràmica contemporània a la Visval d'Empordà. El terracot a Museu reunirà artistes, ceramistes i professionals de l'arquitectura i el disseny. El programa incloure conferències, exposicions, bandes d'obres i activitats culturals obertes a la ciutadania. I Galonsa i Sant Antoni, destina a prop de 66.000 euros, em millorar les 3 escoles públiques del municipi. Les actuacions inclou una pèrcula per crear ombra, el pati, la renovació dels sostres dels menjadors i millores a les aules. Ho considero també de preparar les intervencions durant aquest curs escolar. I ecologistes, en acció de mà, naturar un projecte de 6 itineraris submarins artificials al litoral del món gril. La entitat considera que no hi ha prou garanties ambientals. Primer de tots saludem a la Judit. Bon dia, Judit. Bon dia, Maria. Parlem d'aquests ecologistes. Els ecologistes alerten que les instal·lacions podrien afectar els hàbits marins del parc natural. També qüestionen que els nous punts d'immersió serveixin per reduir la pressió turística sobre les illes medes. I el baix emportarà a celebra la 4ª edició de museus a Espais de Benestar amb activitats culturals fins al 18 d'octubre, Judit. La iniciativa reuneix sis museus i 5 àrees bàsiques de la salut de la comarca. L'objectiu és promoure el benestar físic i emocional a través de la cultura, la natura i el patrimoni. I saludem ara a l'Anniol. Bon dia, Anniol. Bon dia, Maria. I és que la cantant Palafrugelhenk... Palafrugelhenk, Silvia Pérez-Cruz, rep el premi nacional de Cultura 2026. El reconeixement destaca la seva trajectòria musical, la qualitat vocal i la capacitat interpretativa. La cantant ha reivindicat el treball col·lectiu i el valor de la cultura. En GwaiN, els cordons, ens han reconegut 7 artistes i projectes de diferents disciplines culturals. I Carme Vinyes, en què accelerarà a fem que l'Òngel i Sant Antoni una nova candidatura municipalista per al 2027. L'ExHab de Lista d'Esquerra Republicana de Catalunya vol impulsar un projecte oberta de persones de diferents sensibilitats. La formació situa l'habitatge als serveis públics i l'equilibri entre turisme i qualitat de vida entre les seves prioritats i prepara un procés de participació ciutadana. I nosaltres, com sempre, anem a fer un repàs a les notícies que passen més allà del Vajampordà. L'incendi d'un tren de alta velocitat entre Barcelona i Madrid ha deixat probable 13.000 passatgers afectats per retards. Els problemes continuen aquest dimarts. El servei va quedar suspès gairebé 5 hores a l'altura de Ricle, a l'Aragó. Ara circula per un tram de via única. La Unió Europea i Pekín han pactat reduir les importacions a cotxes híbrids fabricats a la Xina. A partir del desembre, en podrà entrar a prop de 350.000 cada any. El límit pujarà un 6% anual durant 3 anys. És menys a la meitat dels 800.000 actuals. G, històric dels testimonis de Jovà. L'organització ha fet un pas enrere i ara permet rebre transfusions de sang. Durant dècades, aquesta pràctica havia estat prohibida. Ara les víctimes reclamen explicacions i també justícia. L'anunci arriba aquest 13 d'octubre de 2026. La Lena, treballadora de Denone a Girona, ha estat acomiadada mentre era de baixa per l'assassinant masclista de la seva mare. Ella feia 14 anys que treballava a la multinacional. L'empresa li va enviar una carta de acomiadament i va alegar una restructuració empresarial. La Lena ho ha qualificat d'inomar. 3 detinguts per robatoris en domicilis de futbolistes i en altres cases de luxe. Segons la investigació policial, els hospitosos feien vigilàncies durant dies. També comprovaven que les cases hi hagués objectes de molt valor. La policia els ha detingut en una operació contra aquest tipus de robatoris. Els treballadors penitenciaris demanen més personal davant l'aument de presos. Justícia admit que les previsions s'han quedat curtes. El departament ampliarà en 600 places l'apresor de Mas d'Enric i un altre centre penitenciari, encara per concretar. El premi Nobel d'economia és per als professors nord-americans Michael Butford i Robert Hall. La reial acadèmia sueca de les ciències el reconeix pels fonaments microeconòmics de l'estabilització macroeconòmica. Beixells de guerra marroquins van entrar a Ceuta al mateix temps que hi arribava un allau de migrants. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha confirmat que Espanya va enviar una fregata per frenar la incursió marroquina. Un incendi crema al mercat dels infants ruges, el més antic de París i declarat monument històric. Es desconeix la causa del foc que ha aixecat una gran columna de fum. El Nobel s'ha vist des de diferents punts de la ciutat. I nosaltres abans de seguir amb aquest rapàs informatiu hem d'escoltar la previsió meteorològica que ens espera per aquest tínici d'aquesta setmana més curta i també de cara al cap de setmana. Per això saludem a l'Isaac Vilà. Bon dia, Isaac. Bon dia, Maria. Què tal? Doncs molt bé, perquè s'ha aconseguit descansar en aquest pont allò de migrants d'octubre. Espero que tu també ho hagis fet. Però quin temps ens espera per avui i pels propers dies? Avui dimarts comença el temps amb força núvols, amb aquests núvols alts, mitjans, que deixen els tones intervolits, però sense més conseqüència. Perquè esperem una jornada altra cop ben tranquil·la i esperem que sobren clarianes de cara al migdia i que deixin un dia majoritàriment essolellat aquí al Vaja Empordà. Aquesta novol·lositat ha fet que la mínima que les temperatures de matinada no baixin tant. Ara mateix tenim valors entre 15 graus i mig a la Visval, 17 a Palàmus i Sant Joan, també 17 a San Feliu de Guixos, o també 18 graus a l'Ester Tit, o també els 16 graus i mig a la Tallada d'Empordà. Tot aquesta situació vindrà marcada per aquesta tranquil·litat. Avui dimarts, una jornada més, mar ben tranquil, ben fluixós, i insistim, aquesta novolositat ara és molt present, però a partir del migdia s'anirà obrint i quedarà un dia fort, s'hasolellat aquí al Vaja Empordà. Aprofitem aquest estiuet, perquè les temperatures al migdia tornaran a pujar una mica més, valors dels 25, 26 graus, de bona aprofitar aquesta jornada de dimarts, i haurem d'estar temps perquè de cara a finals de setmana el temps vol canviar. Veurem com va evolucionant aquesta previsió meteorològica de moment aprofitar aquestes temperatures en aquest estiuet que arriba a mitjans d'octubre. I, Isaac, moltíssimes gràcies i ens tornem a trobar demà. I ara escoltem el comentari que ens porta avui Marc Batallet. Caos. Aquesta és l'única manera de definir el temporal que ha escombrat Catalunya aquests últims dies i les seves conseqüències. Dissept a la nit, els serveis meteorològics van prever les fortes pluges, però dilluns al matí els va agafar per sorpresa. Ningú s'esperava que fes tant de mal i molts conductors van quedar atrapats a les carreteres quan anaven a treballar, sobretot a la zona del Vallès i a municipis com Granullers, que va ser la zona zero del desastre. Però el va jamfordar, també ha plogut sobremullat, i s'han produït moltes destroces. Els rius Ridaura i els barrancs propers han arribat a límits extrems. El mateix ha passat amb el Daró. Realment, l'impacte del canvi climàtic és més que evident, per més que els terraplanistes o l'extrema dreta de Vox, o Trump o el Neghi. Molauradament, cada cop ens haurem d'acostumar més a aquestes situacions i per més consells que arribem de l'administració, la recomanació més important i útil és el sentit comú. Si plou a vots i barrals, no travassem de cap manera rieres ni rierols. Un parell de pams d'aigua poden desestabilitzar el nostre cotxe i lamentar víctimes mortals. També estem pagant les conseqüències d'un urbanisme mal fet de construccions sovarrieres i l'únic que vol la natura és recuperar el seu curs natural. Doncs potser ens hauríem de quedar amb aquesta reflexió de Marc Patallà. Gràcies i veurem també com acaben evolucionant el canvi de temps de cara a finals de setmana. Nosaltres escoltem una mica d'anuncis i tornem a re, d'aquí pocs minuts. Amb motiu dels 25 anys de ràdio capital, arriba Eines per explicar el món. 17 de novembre, el centre cultural La Mercè de Girona. Una jornada per debatre com els mitjans expliquem el món actual, el tractament de la violència masclista, l'habitatge i els desnonaments, el racisme i l'extrema dreta, o els conflictes internacionals i les guerres. Amb la presència d'experts i professionals del periodisme, per reflexionar sobre el paper dels mitjans de proximitat, inscripcions gratuïtes a Radiocapital.com. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Baix Empordà i la col·laboració del centre cultural La Mercè i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Radiocapital, 25 anys. L'Ajuntament de Palafrogel ja obert la votació dels pressupostos participatius del 2022. La ciutadania pot decidir el destí de 360.000 euros del pressupost municipal. Si estàs empadronat a Palafrogel, tu també hi pots participar. Entra decidim.palafrogel.cat. Consulta les propostes, tria les que prefereixis i vota fins el 15 d'octubre. Ara el protagonisme és de la ciutadania. Escolta això, unes ulleres que fan fotos graven videotenen audio i es graduen. Sí, ja han arribat l'esraven meta a òptica Gràcia de Plaja d'Aro. Miopia i permetropia, progressives o fotocromàtiques. A òptica Gràcia personalitzem les ulleres intel·ligents del moment amb els teus vidres graduats de sempre. L'esraven meta t'esperen a òptica Gràcia de Plaja d'Aro. òptica Gràcia, una mirada a la moda i a la tecnologia. El teu jardí és un reflex de casa teva. Li dones l'atenció que es mereix? A Can Montés, centre de jardineria, Palafrogel, som especialistes en crear i mantenir jardins únics i sostenibles. Treballem tant per particulars empreses i administracions públiques com per professionals del sector. Des de decents personalitzats fins a tecnologies innovadores com Fluer, et garantim un jardí verd i eficient tot l'any. Visiten-nos a Palafrogel o segueix-nos a xarxes socials per descobrir com transformar el teu espai verd. Informa-te al web 3bdoples.canmontesjardiners.cat i a les nostres xarxes Can Montés, centre de jardineria. Natura, tecnologia i passió pel verd. 15 anys han canviat moltes coses. Han canviat pobles. Han canviat maneres de viure, de comunicar-nos i de mirar el món. Durant aquests 25 anys han nascut cançons, han crescut artistes, han aparegut nous sons i s'ha construït un paisatge musical propi. I ara volem celebrar-lo amb una nit única. 17 31 d'octubre, a les 7 de la tarda, la plaça del castell de Peratallada, vin el concert 25 anys de paisatge musical en Port d'Anès, el gran concert dels 25 anys de ràdio capital. Amb la Black Music Big Bang, Masoni, San Josex, Fetus, Diversiones, Jofré Bardagí, Neus Mar, Els Cremats, La Copla Vísbal Jova, Clóer Riembau i Joan Robau. Una nit per tornar a escoltar les cançons que ens han acompanyat i descobrir com sona l'emportar, avui. Reserva la teva invitació gratuïta a radiocapital.cat, organitza Ràdio Capital i la Fundació Casa de la Música del Gironès. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la diputació de Giron el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Forallà, Movente, Sarfa, Estrella, Damn i el Club Nàutic de l'Estartit. Anunciar-te a Ràdio Capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremijà. Fem arribar la teva publicitat als milers de persones que ens agueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que a qualsevol altremijà. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a Publicitat Arroba, Ràdio Capital.cat i posa'ns a prova. I per mirar l'Empordà amb uns altres ulls, Joan Manuel Sol de Villapresenta, el seu darrer llibre, Terra de Quixots. I és que l'escriptor ofereix un recorregut per la presència... directe o indirecte de Cervantes a l'Empordat, tot i no haver-te trapitjat mai aquesta terra. Per parlar d'aquell llibre que, a més, ha estat reconegut amb el premi Carles Raola de Satss 2026, ens visita el seu autor Joan Manuel Sol de Villapresenta. Bon dia. Disculpa l'enclasada, perquè és una mica un dimarts molt dilluns, per tant, allò comencem la setmana, però comencem de la millor manera. És clar, com podem parlar de Cervantes, de l'Empordà si és una terra que aquest autor no ha trapitjat mai? Sí, és... Bon dia, ha agraïut-vos a Ràdio Capital, no? Aquesta entrevista, que em permeteu comentar amb els vostres ullens aquest llibre, no? Com bé d'elles, a terra de Quixot ens estan reconeguts amb el premi Carles Raola de Satss. Cervantes no va trapitjar l'Empordà, el Quixot mai va arribar a l'Empordà, va arribar com a Mola a Barcelona, a patir una rota definitiva, però, curiosament, ens trobem que l'emprente de Cervantes i del Quixot a l'Empordà és considerable i aquest és l'objectiu del meu assaig, no? Veure com hi ha un seguit de personatges, fets, biblioteques, esdeveniments que, a llarg de segles, evidencien l'emprente de la novel·la més universal de tots els temps en un territori prou singular com és el nostre Empordà. A través de quins personatges podem veure aquest vincle, aquesta influència que acaba tinguent el Cervantes a la nostra... podríem dir comarca, no? Perquè l'Empordà és allò més gran. Doncs mira, és curiós que molts dels personatges rellevants del territori, en un moment o altres, connectem amb Cervantes directament, només al cas de Carles Fages de Climent, que escriu la balada del Cervantes d'Ordis, que a Ogen i d'Ords califica com el Quixot de l'Empordà, podem parlar de la Lídia de Catequés, que tant va influir, no?, en la vida de Salvador Dalí, de tants artistes, que és qualificada per Federico García Lorca com un Quixot de la Mediterrània, o figurar rellevants com Narcís Monturiol o Abdon Tarrada, per posar un... Potser el que destaca més, evidentment, és Salvador Dalí, que no és estrany que connectés amb Don Quixote, perquè era un boig visionari i això, ell, el fascinava molt, i el curiós és que Dalí des de Benjopal fa il·lustracions particulars del Quixot i Sant Jopanzà, però, en llà de la seva vida, reem mitja d'Ozena i l'encarrex de diversos editors perquè illustri diverses edicions del Quixot. I no només això, sinó que, a partir d'un moment de la seva vida, ell, quan ha de fer una assignatura, quan la gent li demana, faci un dibuix de jo Dalí, no?, el dibuix que fa habitualment és un Quixote, és un Quixote que hi ha dibuix amb espirals, i que va ser com la seva assignatura. És a dir, s'identifica tant amb la figura del Quixot que, quan ho ha d'assignar, reproduïs la figura del Quixot. És a dir, que ens trobem uns 70 personatges, diríem, de la política, de la ciència, de l'art, de la literatura, de la filosofia, que tenen aquesta connexió directa amb Miguel de Cervantes, i especialment amb el Quixot. Mm. A més a més, vull dir... Esclar, com neix tota aquesta inspiració del Quixot, com neix tota aquesta connexió amb aquest món, i aquesta curiositat per veure quins personatges del món important és, estaven altament vinculats amb tota aquesta història. Tot això a títol particular, és una circumstància professional. Jo soc catàdrat d'inteliteratura, a l'Institut Ramon Montaner de Figueres, des de fa 40 anys, i cada cop tinc la sort de poder explicar el Quixot. Jo li he dit que, dos mesos, explicaré el Quixot dels alumnes de segon de Batxierat, i tallar-lo, perquè el regeixo sovint, em van fer veure que per la comarca hi havia coses singulars, coses singulars com la biblioteca de parlada, on hi ha la col·lecció privada, potser més important del món, de quixots i d'obres de Cervantes, és una biblioteca absolutament extraordinària, em va servir per veure que, per exemple, a Palamós, va haver-hi un any que es va posar una placa que reivindicava que per llavia ha passat Cervantes, i que allà havia començat a escriure el Quixot, era fals, eh? Això va fer l'Eixernet de Nou, era fals, era un error, i es va treure ràpidament la placa, però ja que està voluntat, de dir que també Cervantes va passar per aquí, cosa que no era certa, ens trobem, per exemple, que a Figueres hi havia una sala de festes que es deia Quixote, inaugurada amb els anys de la col·lusió del turisme, que no només tenia aquest nom singular, sinó que tenia, per exemple, tot el perímetre de la sala, que era molt gran, decorada amb pintures del Quixot, amb una recreació gràfica que havia fet el pintor Joan Juguet de diversos episodis del Quixot. Estem parlant de 100 metres, és, sent dubte, la més important o llarga recreació gràfica del Quixot, i això es troba a Figueres en un magatzem de la societat conel·lera. És a dir, que anava trobant jo, allà de tots aquests anys diverses concordances, coincidències, que feien pensar que calia... que calia escriure aquests anys, que me li ia la pena, indagar una mica en aquesta estranya connexió, és manifiesta de moltes i molt diverses maneres. Mm-hm. Esclar, tot aquest procés de recerca, entenc... Parlaves ara mateix, no? Per exemple, aquesta biblioteca del Castell de Peralada, que és impressionant, vull dir, per la gent que no hi hagi estat, és preciosa, però entenc que la recerca ha estat llarga, no?, i trobar diferents espais recursos que recolzessin tot aquest pes dels personatges i del seu vincle amb cervantes, no? És així, sí, és així. El cert és que sí. Quan a vegades penso... Quan vaig començar aquest projecte, doncs, potser fa 10 anys, però sense tenir clar que acabaria sent un assatge, és a dir, anava trobant coses, les archivava, fins i tot feia alguna mena d'article o de recerca, que no veia ballum, però tenia una mena de carpeta de quiixotades, podria dir. I llavors ja porto una temporada llarga, i potser ho dic potser 10 anys, no? Va ser fa un any o un any i mig que vaig veure que l'Ajuntament de Barcelona convocava una beca, que és la beca de recerca, crea Barcelona, específicament tenia una categoria que era sobre cervantes Barcelona i Catalunya. I llavors aquí vaig... Va ser quan vaig dir, potser ha arribat el moment de presentar aquest projecte en aquesta beca de recerca, i així la vaig presentar, la vaig guanyar, i llavors això em va donar una mica les ganes de donar-li forma a tot plegat. I quan estava fent la recerca vaig dir, doncs això ho podria donar-li forma d'assatge, no? I llavors vaig començar a fer l'assatge amb tot el que havia anat acumulant amb aquesta recerca última, que ha col·lutidat tots els esforços que havia fet durant anys, i així vaig redactar l'assatge, que vaig prentar el premi Carles Rahola, i que va ser... va ser perdonat a la proposta, i el llibre ha sortit ara fa escassament un mes. La meva pregunta és, s'esperava aquest premi de Carles Rahola, de setjus 2026. Allò, tenia alguna pista, o va ser tota una sorpresa a Andús Alguardó? A veure, quan et presentes un premi ho fas per guanyar-lo, sóc dir-ho clarament, no? Sí, no, fa que... Però, a mi també, el mateix, quan et presentes i ho envies, hi ha un moment que hi ha tan oblides, no, que ho has fet, i dius, bueno, a veure què passa. El projecte era una mica... i aquí és totalment pertinent a la denominació. Era una quiixotada, és a dir. Quan jo dic... no he fet un llibre de la relació del quixot i l'emportant divensió, home, i què més, no? Però... però... M'agradaria que el concepte era una mica estramboti, si em permeteu, l'assatge és molt sòlid, no?, i demostra aquestes connexions, aquesta evidència. I la meva esperança era que el jurat, digués un punt de... No era quiixotesc, també, no?, i veia una mica el valor de la recerca que havia fet, l'estil, no?, perquè és un llibre molt elaborat estilísticament, no?, el to, a vegades, hi haugenament sorneguer, no?, que ordena tota la aproximació. I, com dic tot això, doncs... Mira, es veu que sí, que hi havia al jurat un cert esprit quiixotesc, i va ser... Em va dir que va ser una sorpresa, quan em va trucar, no ho tenia al cap, i em va trucar la directora, de la futació Bertran, la professora Maria Angelà Vilayonga, i d'entrada no sabia per on anaven les coses, no de lloc com m'ho va dir, em va donar una alegria molt gran, realment una gran alegria. Parlaves que ja fa un mes que el llibre va sortir la llum, va sortir de llibraries. Com està sent la rebuda, com l'està rebent el públic, quina és la sensació que ha anat? Mira, la veritat és que estic molt, molt satisfet, l'he presentat ara... a la nit dels Bertran, a la presentació, diríem, la posada de llarg, l'estaveniment aquest tan important, no? Després l'he presentat també a Figueres, l'he presentat a Girona, aquí uns dies vaig a Barcelona, a Girona, a aquest sentit molt bé, no t'explico una anècdota, aquesta real, i jo us passat em trobo a Figueres, que miren per Figueres, en un lloc molt especial, a un amic, a un conegut, eh, un conegut que matura, i em diu, escolta, m'he llegit el teu assaig, m'han cantat el trobo fantàstic, quina alegria, quan et diuen això. Però és que, a més a més, m'ho va dir en un lloc molt especial, m'ho va dir a Figueres, en un carrer, que es diu Sant Pau, però que en uns anys es va dir que era de Cervantes, i això li dedico un capítol, en el meu assaig, per un serit de raons molt interessants, i es troba, a lloc on és, es troba a 25 metres d'una estàtua que hi ha de Don Quixote, precisament a la Palaça Triabolar de Figueres, és a dir, em trobo un lector del meu assaig, en el punt més quixotez possiblement que hi ha a Figueres, i potser l'emportar, una coincidència d'aquelles, això es mereixeria un nou capítol d'una altra llibre, perquè és veritablement curios i singular. Joan Manuel, no sé si tens alguna altra cosa al tinte, allò a nivell d'escriptura, si estàs pensant en el pròxim projecte, tot i haver presentat aquest llibre fa exactament un mes. Vull dir, no sé si tens alguna idea del que podria ser la teva propera obra. Mira, ara, per ara, no estic amb coses, estic amb coses amb estades, ni amb estades, no? Començades a pensar. Sí, exacte. Però, mira, una cosa que em vindria de gust, encara que això no sé si tindria sortida o no, seria escriure algun capítol més d'aquest assaig, perquè m'he trobat... una de les coses meravelloses, de quan fas un llibre, que els posa sobre la taula un assumpte, casc i això en llenvor d'àqued. I m'he trobat amb gent que m'ha explicat, és que jo tenia cases, que jo vaig conèixer algú, és que tinc una família que col·lecciona quichots, és a dir, que potser voldria ampliar el llibre, no sé si l'ha dit o vol fer una segona, però la veritat és que em venen ganes d'estirar una miqueta aquest fil perquè em van arribar en molts inputs en relació... que hi ha encara coses per dir, encara hi ha coses per dir de la relació de Cermantes, quichots... i en Portà. Doncs estarem pendents de si hi ha aquest segon llibre, de moment que ho direm d'aquesta terra de quichots, de Joan Manuel Sol de Villas. Gràcies per ser el supermatí per explicar-nos aquest vincle que potser no coneixiem, però que hi és entre l'Empordà i Cermantes. Gràcies per ser aquí el supermatí i ens trobem ben aviat. Molt bé, moltíssimes gràcies. Bon dia. Que vagi bé, bon dia. I nosaltres quan falta poc més d'un minut per arribar a dos quarts de nou del matí, seguim amb el rapàs informatiu aquí, des de ràdio capital, i com sempre, en emissió, des de ràdio visbal i ràdio vagó. I és que hem de començar parlant que territori ha començat aquesta renovació d'un dels ponts del Ridaura, vol iniciar aquesta renovació d'un dels ponts del Ridaura, durant la tardor del 2027. Ho va anunciar la consellera Silvia Pané, que hi ha una visita al pont que va quedar afectat per les darreres pluges torrencials. Fa un any, el departament va començar la redacció del projecte de renovació d'aquest pont en un procés que ara mateix es troba finalitzat. Ara mateix el projecte de construcció del nou pont es troba en fase de maqueteció, i la provació definitiva del projecte es farà abans que acabi el 2026, tal com va apuntar la consellera. En torno del 2027 es treurà el projecte de licitació, i la previsió és que les obres del pont comencen durant la terda del 2027. En aquest moment la redacció del projecte aquest pont està ja finalitzat en fase de maquete, amb una última revisió, que ens porta una provació definitiva abans que acabi aquest any 2026, i això significa que a l'entorn del 2027 ja podem anar a la licitació, a la judicació del projecte, amb un inici d'obres esperat a l'entorn de setembre, octubre, tardor del 2027. Pané, que reconeix que no volen tallar un pas de veïcs i viena, estan importants durant la temporada d'estiu. Amb l'inici de les obres durant la tardor, la previsió és que els treballis llarguin més d'un any, i és que la previsió es han derruca el pont actual, que com que amb diversos pilars que d'entropeixin el pas de l'aigua. El nou pont serà sostingut per dos estreps sense necessitat que hi hagi cap alament que impedeixi el pas de l'aigua. El pont que es projecta nou és un pont que no tindrà cap alament, cap columna central es reculzaran dos estreps laterals, i per tant donarà un pas d'aigua que farà que, més enllà, de la necessària renovació del pont i de l'empriació d'aquesta carretera aquest punt, a més a més, millorarà el pas hidràbolic o la resposta hidràblica davant possibles vinculades. El prop suport de construcció del nou pont se situa al entorn dels 4 milions d'euros. I molt tant l'alcalde de Santa Cristina d'Aru per superar el límit del col·lèmia mentre anava en moto, tal com avançar al diari de Girona, i va confirmar l'agència catalana de notícia Josep Xifre que va ser aturat en un control del col·lèmia la C65 mentre circulava en moto, Joan. Els fes van passar el 23 d'agost quan els agents feien un control rutinari i el van aturar. Després de fer la prova, el resultat va superar el límit establert i van sancionar-lo administrativament. Xifre ha reconegut els fets i ha sumat la responsabilitat i assegura que considereu que els controls policials són perfectes i són necessaris. I de denna a Palamós, un home amb gairebé 70 antecedents, després d'agradir ja menaça als Mossos d'Esquadra, el detingut tenia un ordre judicial d'ingrés a presó i havia fugit d'una primera detenció. Després d'agradir diversos agents amb l'ajuda de la seva dona, l'aparella també hauria amenaçat als policies, Joan. Els fets es remunten el 2 d'octubre cap a l'esnau del vespre. Una petrulla dels Mossos van localitzar l'home a Mentrefeia Tascas de Vigilancia, Palamós i Sant Joan. Els agents sabien que tenia una ordre de detenció dictada per un jutjat de Xirona, una ordre que estava relacionada amb un fort comès al 26 de març d'aquest any. Quan els policies van intentar detenir-lo, l'home es va resistir i va agredir els agents per escapar-se. Va fugir en direcció a casa seva, situada a pocs metres del lloc dels fets. A l'entrada del domicil esperava la seva dona. Segons els Mossos, la dona també va agredir els agents per facilitar la fugida de la seva parella. Durant l'enfrontament, els policies van patir les ions, els braços. Finalment, tots les van aconseguir entrar a l'habitatge i tancar la porta, i des de l'interior la parella va començar a insultar i amenaçar els agents. El 7 d'octubre, els Mossos van tornar a localitzar l'home a Palamós. Aquesta vegada van aconseguir detenir-lo i executar l'ordre judicial pendent. També li van atribuir dos nous delictes, un de tant a tant contra els agents de l'autoritat i un altre de manasses. La policia també hi atribuix aquests dos delictes a la seva dona per la seva participació en els fets del 2 d'octubre. Segons fons policials, ha detingut a com ho agrairé una setmana d' antecedents, la majoria per fer escombrers de Palamós i Sant Joan. Tant els Mossos d'Esquadra com la policia local l'han detingut diverses vegades. Els dos coses han col·lubrat a les investigacions per atribuir-li els diferents delictes. L'home va passar a disposició del jutjat i ha estat instrucció de Guàrdia de la Visval d'Empordà el 8 d'octubre. I la terracota vienal reunirà 18 expositors i referents de la ceràmica contemporània a la Visval. El Terracota Museu reunirà artistes, ceramistes i professionals de l'arquitectura i el disseny. El programa inclourà conferències, exposicions, vendadobres i activitats culturals obertes a la ciutadania Joan. La trobada està organitzada per l'Ajuntament de la Visval d'Empordà, el Terracota Museu i la Sosessió de Terremistes de la Visval. Enganya el programa general voltant del lema la ceràmica contemporània com a motor de transformació. La proposta va a explorar les relacions entre la ceràmica, el territori, l'art i les noves tecnologies. Un dels principals espatges serà el Forum de Trobada i Reflexió Ceràmica, amb la participació de Toni Comella, Madola, Claudi Casanovas, Miquel Alzueta i Xavier Maniosa, entre altres professionals. Disapta les sessions abordaran la relació de la ceràmica amb l'arquitectura, el paisatge i la creació artística. Diu Manjals de Bassa s'entraran a l'experimentació, la recerca i la innovació. La galeria de ceràmica contemporània reunirà 18 creadors i projectes seleccionats amb peces originals exposades i disponibles per a la venda. Entre els participants hi haurà Bussoca, Noria Ginvernat, Cesco Líveres, Bajare, Codae, David Rossell i Ibeb Bazaco. L'espai va a facilitar el contacte entre artistes, visitants i col·leccionistes. La bienal també enclorà el Premi de Ceràmica Terracota Bienal, imposta per a l'Associació de Cermistes de la Visual. El guardós lliurell diu menys a 25 d'octubre a les 6 de la tarda durant l'acte de Cluenda. Més enllà de les activitats professionals, el programa oferirà exposicions, visites comentades i propostes artístiques. Divendre-se visites de les mostres de Santimoix i en l'Arcano, així com una proposta de dança de Naxuki i l'Empiri Arts. Durant el cap de setmana també es podrà visitar Ceràmica Viva i Bravares acollirà el Temple de la Llum, de Pilar Adana i artistes convidats. I que l'Ongè i Sant Antoni destinem a prop de 66.000 euros a millorar les 3 escoles públiques del municipi inclou en una pèrgola per crear ombra al pati, la renovació dels sostres, dels menjadors i millores a les aules. El Consistori també prepara noves intervencions durant aquest curs escolar, Joan. Les actuacions s'han fet a la Cini Allavant i de Mar i Pere Russe, lloc coincidint en l'inici del curs 2026-2027. L'actuació més recent és l'installació d'una pèrgola al pati de l'escola Pere Russelló dins del projecte Ombra. La estructura s'ha construït a castoctubre i ha costat prop de 18.000 euros. Disposa dues zones cobertes amb una tela que proporcionarà ombra durant els mesos de calor i alivern. La coberta retirarà per evitar-ne el deteriorament. El projecte vols que crear un pati més naturalitzat i amb espais protegits amb altes temperatures. L'Ajuntament prevéu completar aquesta actuació amb la plantació d'arbres durant el curs escolar. Durant les vacances d'estiu, el consultori també va executar obres de manteniment per valor de prop de 48.000 euros. A les escoles de la Cini Allavant i Pere Russelló es van renovar els vasos sostres dels menjadors. Les noves instal·lacions incorporen materials que milloren l'acústic al dels espais. A la Cini Abregada Municipal també va aprofitar els treballs per instal·lar llums noves de baix consum. A l'escola Allavant i de Mar les millores van concentrar a l'ala oest de l'edifici. Els operaris van col·locar pèrgiment nou, van renovar els socles i van pintar els penets de les aules i de les zones de pas. La intervenció va afectar una superfície a pròxima de 320 metres quadrats. L'Ajuntament prepararà noves actuacions durant el curs actual. El Pere Russelló està previst a la reparació de la canal de Formigo de la Coberta amb un presupòlstic estimant de prop de 47.000 euros. Els treballs es podrien executar entre desembre i gener. A més, Calongia i Sant Antoni reprenen prop de 163.000 euros del Departament d'Educació i Formació Profesional de la Generalitat de Catalunya per continuar millorant els centres educatius. I ecologistes, en acció ha presentat delegacions contra un projecte que preveu instal·lar sis itineraris submarins artificials al Litoral del Mongrí. L'entitat reclama que no s'autoritzi en les condicions actuals, ho ha dit. El projecte preveu crear si recorreguts submarins en 5 zones del Litoral del Mongrí, amb peces artificials fixades al fons marí per recrear escenes històriques. 4 itineraris serien per fer submarinisme i dos d'altres per practicar busetge amb tub. Ecologistes, en acció per la seva banda, considera que els estudis ambientals encara són insuficients i alerta dels possibles efectes sobre els hàbits marins i les prederies de posidònia. L'entitat també posa en dubte un dels objectius claus del projecte, que és reduir la concentració de submarinistes a les illes medes. Segons expliquen els ecologistes, crear nous atractius turístics podria tenir més aviat l'efecte contrari i augmentar el nombre de visitants al parc natural. Per tot plegat, els ecologistes reclamen que no s'autoritzi el projecte en les condicions actuals i que es prioritzi la conservació de l'espai natural. I Palamós ha donat el tret de sortida la 4ª edició de museus Espais de Benestar, una iniciativa que combina cultura i salut amb activitats en diferents municipis del Baix Empordà. El projecte, que compta amb la participació de 6 museus i 5 àrees bàsiques de la salut del Baix Empordà, vol convertir els espais culturals en llocs que també contribueixin al benestar de les persones. La programació va començar a divendres a Palamós amb una jornada titulada Charces Blaves, Museus i Receptes de Salut, celebrada a la Casa del Mar i a l'espai del Peix. Durant la trobada, experts del món universitari, sanitàri, cultural, van abordar els beneficis del contacte amb el mar, així com la relació entre l'alimentació, la natura i la salut. L'Andemà d'iSapta es va programar 3 activitats gratuïtes, una sessió de yoga, una visita sensorial al Museu de Pesca i una visita al Poblat Iber de Castell. En aquesta 4ª edició hi participen equipaments com el Museu de la Mediterrània, el Museu del Sur o de Catalunya o el Terracota Museu de la Visval d'Emporda. La iniciativa continuarà fins al 18 d'octubre amb noves propostes per acostar el patrimoni a la ciutadania i fomentar-ne la salut física, emocional i social. I la cantant Pala Frugelenka Silvia Pérez-Cruz ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2026, un dels principals reconeixements culturals de Catalunya. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha distingit la seva trajectòria musical, la qualitat de la seva veu i la capacitat per interpretar repartoris de diferents estils en iol. El guardor reconeix una carrera marcada per la combinació de gènere's musicals i la col·laboració amb artistes de diverses disciplines. Silvia Pérez-Cruz, nascut a Palafrugell, ha desenvolupat una trajectòria que l'ha convertit en una de les veus destacades de la música catalana contemporània. La seva obra inclou projectes vinculats al jazz, la cançó popular i altres formes d'espressió musical. Durant l'acte de llibrament, la cantant arriba indicant la importància de la cultura i del treball compartit. En el seu discurs d'agraïment han posat en valor les col·laboracions artistiques i les persones que participen en els processos de creació. També ha defensat el paper de la cultura com a espai de trobada i espressió col·lectiva. El reconeixement Pérez-Cruz formava part dels Premis Nacionals de Cultura de 2020 que en guanya distingits set artistes i projectes de diferents àmbits. A més de la cantant Palafrugell en que els gardenats són Cabosan Roque, Olhuasc, Rande editorial, Álex Olhé, Oriol Pla i Victoria Spunzeberg. Els premis reconeixen trajectòries i operacions vinculades a la música, la literatura, les arts escècniques i altres disciplines culturals. L'edició d'en guanya ha ampliat de cinc a set el nombre de reconeixements, amb una dotació econòmica de 20.000 euros per a cadascun. La ceremonia s'ha celebrat l'auditori Pau Casals del Vandrell, una participació de representats del govern de la Generalitat de Catalunya i del sector cultural. Va estar reunit als premients en una celebració dedicada reconeixant la diversitat de la creació artística catalana. El premi arriba en una ainda nova activitat discogràfica per a Silvi Pérez Cruz, amb la publicació d'Oral Avisal. Aquest treball s'incorpora una discografia que inclou títols com Tota la Vida, Un Dia, Granada i Vestida de Nuit. En llarg de la seva vida, la cantana ha combinat els projectes propis en col·laboracions musicals i escècniques. Aquesta diversitat artística és una de les característiques de la seva trajectòria i formar part del reconeixement que ha hagut. El premi nacional de cultures és sumar així el reconeixement subtingut per Silvi Pérez Cruz i posar, novement, el focus en un artista vinculada per a la frugilla i el baix en poc. I Carme Vinyes encapçalarà a fem que l'Òngel i Sant Antoni una nova candidatura municipalista que es presentarà a les eleccions del 2027, Aniol. El projecte aneix amb la voluntat d'agrupar persones de diferents trajectòries polítiques i socials al voltant d'una proposta centrada en les necessitats del municipi. La nova formació es presenta com un espai obert i preveu a incorporar nous membres durant els pròxims mesos. Vinyes ja va a la candidatura d'esquerra republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 2023. Ara impulsar una nova etapa amb l'objectiu d'ampliar el projecte polític i incorporar persones de diferents sensibilitats. Segons explicat, fem que l'Òngel i Sant Antoni vol construir una proposta d'àmbit local en participació de veïns vinculats a la reglater del municipi. La candidata defensa que la nova formació no representa únicament un canvi de nom. Vinyes considera que el projecte ha de servir per obrir una etapa política diferent, ampliar la participació i construir una equipa amb diversos partits. La candidatura vol definir una proposta pròpia de que els comunistes municipals del 2027. L'accés a l'habitatge, la millora dels serveis públics i l'equilibri entre l'activitat turística i la qualitat de vida figurament entre les prioritats anunciades. Amb l'Òngel i Sant Antoni també planteja que tothom sobre l'estat dels barris i l'espai públic agigui a reforçar les oportunitats econòmiques durant tot l'any. La formació considera necessari adaptar les polítiques municipals a les necessitats dels residents més enllà dels períodes de màxima activitat turística. En aquest sentit, PIN està fent un model de municipi amb serveis i oportunitats per a la població durant tots els mesos de l'any. Fem que l'Òngel i Sant Antoni vol obrir un procés de participació per incorporar noves persones i propostes. La candidatura preu mantenir contacte amb entitats, comerciants, joves, gent gran i famílies per recollir les seves inquietuds. L'objectiu anunciat és elaborar un programa electoral a partir de les necessitats identificades al municipi. Vinyes ha assegurat que no vol construir una candidatura limitada a un grup fadolímpic de persones. La capdellista vol estar a prescultar diferents sectors de la població i sumar per fills amb experiències diverses. Segons ha explicat, aquesta participació ha de permetre definir les prioritats polítiques dels pròxims anys. Durant els mesos diners, la nova candidatura treballarà a la configuració de l'equip i a la definició del programa electoral. La formació vol incorporar persones arrelades de Calongi Sant Antoni i concretar les mesures que presentarà les eleccions municipals. Un dels plantejaments centrals de Femm Calongi Sant Antoni és impulsar un municipi amb activitat i oportunitats durant tot l'any. Vinyes defensa que aquesta proposta ha de combinar les necessitats dels residents amb el pes del turisme i de l'economia local. Amb la presentació de Femm Calongi Sant Antoni, Carme Vinyes iniciu una nova etapa política des de la seva candidatura del 2023. El projecte començarà ara a definir l'equip i les propostes en les quals el CUC corra als eleccions municipals de 2027. I nosaltres, quan falta... Quan ha passat poc més d'un minut de tres quarts d'anar al del matí, hem d'anar fins a Torruella, concretament a la llibreria CUCUT, amb la Maria 3 de Calabús. Bon dia, Maria 3. Com estàs? Hola, molt bon dia. Molt bé. Començant aquesta setmana curta. Sí, eh? Com provar allò aquests dies de descans i reflexió? La veritat és que nosaltres... Bé, a vegades havíem pensat que ho t'hi piquen, no? Doncs a d'octubre res a celebrar, a obrir i tal, però portem una temporada que és tan cansat que no ens hem atrevit ni això i vam tancar i hem tingut 48 hores de descans que ja ens han anat bé. L'entrada per poder llegir, que és la prioritat, sí puc. I segona, que bueno, passejar una mica i fer coses... No, és que és curiós, perquè quan només tens els diumenges lliures, vull dir que treballes de dil·lusa dissabte, és bastant... no sé, és una sensació extra molt agradable tenir-ne dos de dies. La gent que us até ja ja s'hi acostuma ràpid, tot el que fa festa dissabte, diumenge, que per això s'ha posat de moda allò del bon camp de setmana, els divendres, nosaltres ja diem que hi ha gent bon camp de setmana, però pensem si fot a nosaltres aquestes setmanes no en tenim cap. Jo no puc xerrar, perquè jo sóc d'aquestes persones del bon camp de setmana, perquè... Per tant, no diré res. No diré res, no diré res. Bueno, depèn d'aquí, saps? Vull dir, hi ha molta gent que es pot desitjar al bon camp de setmana, però creu-me en bon ebutígon és el millor lloc de dit. No, no, no. I menys aquí l'emport. I podien donar els transportistes pobres, perquè van molt cansats i van molt així i els hi agrada tant, els divendres, els de matí, i el bon camp de setmana, que els diem amb molta il·lusió, però no gaire ningú més. Ja està. Ara això és una confessió que no us esperàvem. Exacte. Doncs perdem de llibre. Sí, exacte, perquè avui a més és un llibre allò en port d'anès. En port d'anès absolut, sigui l'autora i la vanéssia a Barcelona, però ha viscut molts anys aquí, ha sigut cap de rehabilitació hospital de Pagamol, més de 35 anys, o sigui, o uns 35 anys, per tant, la gent que ha necessitat rehabilitació o ha tingut algun problema físic segurament gaire conegut, ell es diu Concha Vinyó, va néixer a l'any 55, i sempre ha tingut inquietud per a la scriptura, però no ha sigut fins que s'ha pogut retirar la scriptura, que teniu per segonès, d'un lloc del qual surten molts escriptors i molts llibres publicats, doncs ha de dir, és un dels llocs de tallers de scriptura, de casa Barcelona, més coneguts, i ell ha tret una novel·la que es diu Menjarem Torrades a l'Infern, i és absolutament lleugera, molt entretinguda, evidentment, és bastant generacional en el sentit de com retrata la Barcelona dels anys 60, 70, 60, sobretot, 50, 60. I la veritat és que és tan de bon llegir que tota la gent, a vegades, ara, per festes de Nadal, ja ens hi trobarem, que es vol regalar el llibre Nadal i Nadàbia, és idoni, perquè trauràs somriures a tothom. És un llibre que t'ha facat donar compte de com eren les coses. I ha creat el personatge, una mica, al seu alt del ego, que passa que recula uns anys, la novel·la està situada molts anys abans del 55, i és quan neix aquesta nena en una família que són republicans, que no creuen amb Déu, us avançut que el títol és precisament aquest, o sigui, diuen que tota la família es trobaran menjant torrades a l'infern, perquè no tenen cap intenció d'anar al cel, ja sabeu que la religió d'abans eren culpes, o sigui, el que es portava malament a l'inferna cremal, que es portava bé al costat del senyor, mentre toca en garpa, doncs, en tot cas, ells, a triar, preferien menjar torrades a l'inferna. Via pensar legius a la primera part, perquè explicar com és de lleuger un llibre, o com es pot interpretar, o com seria el llegir per part del públic doctor, a vegades costa de... de entendre que estem diguint quan diem això. Per tant, us llegireu a primera part, que és el dia del naixement de la nostra protagonista, i a veure com ho veieu, ¿vale? Va, sí, oi tant. Ja l'haig vigigigant, gora. Diu, no vaig a ser oportuna, ho sé. M'esperaven passant reis amb les rebaixes de gener, però la meva mare es va posar de part de vigília de Nadal. Els anys 50, les setmanes de gestació eren incertes, i la previsió de la data de part era poc fiable. Es guiaven pel dia de l'última regla, per gaument de la panxa, i confiaven en els canvis de la lluna. El cas és que vaig néixer abans d'hora, i per sort era menuda. Ben segur que tots estaven alterats, i si el part hagués estat més llarg per culpa del pes, només de sortir ja m'haurien renyat. Dos mesos abans s'havia inaugurat la Residència Sanitària Francisco Franco, l'imponent hospital que, més de 20 anys després, hi ha democràcies, diria Vall d'Hebron. La Ugènia, ma mare, s'havia negat a perillar. Va dir que s'ho faria a casa, com s'havia fet sempre, que ell allà no hi anava, que ves a saber si et canvien la criatura, que la gent a l'hospital es mort. I sense que ningú pogués convençre que un part de l'hospital se'ngava més segur, es va despertar de matinada amb les primeres contraaccions. A la set va trencar aigües, i segons m'han explicat, van així. Estem apanyats, va escamar l'Avèrta, la meva àvia, mentre plomava el pollastre per rostre el Nadal. No hi havia més dies, no? Havia de ser avui. I el gendre, com sempre, tan de bo que caiguéssim els collons. El meu pare se n'havia anat a treballar, i no arribaria fins a l'hora de dinar. A Mingu, el meu avi, va anar a avisar la lavadora. I el doctor, i va tornar dues hores més tard renegant de la seva sort i malegint tots els metges i lavadores del món. No havia trobat ningú, de d'hi anar a haver marxat de per segona per celebrar el Nadal amb les seves famílies. Així és com comença el naixement d'aquesta autora, la Conxa Vinyó, que després ho comparteix amb novel·la, i que creu un personatge fictici, però molt similar a les seves experiències a la seva vida. Penso que aquest part, si ens escolta algú que té 80 anys o més probablement que hagi viscut similar per a casa, no perquè fos una opció, sinó perquè era el costum. I la lavadora, que era la que hi ajudava, vull dir, no sempre assistia als parcs, crec jo. En aquest cas, en aquesta dona, com que no troben ni lavadores ni metges, els acabarà assistint a la veïna de davant de casa, que és la dona religiosa, que té el Jesucrista de la Porta i la Paret, i que va dir que gràcies a Déu a cada moment, però s'hi queda dins d'aquesta família prejudals en tot el que pot. Doncs... un humor allò... bastant... És que, justament aquest fragment que has llegit, és que em sembla allò... Molt ben retratat, o sigui, la sena, la veus desseguida, en aquí ja, el marit, el pare del personatge, que és un va la perduda. O sigui, sí que treballa, però tot el que guanya, s'ho gasta, doncs entra al bar i, a postant, arriba molt tard a casa i, en realitat, s'insulten ràpidament, o sigui, no tenen peus a la llengua. Vull dir, allà hi diuen els pares, o sigui, els avis, en aquest cas, l'àvia, ja hem vist que és l'Aberta, l'àvia, el marit de l'àvia, la filla i la nena que ara néix, que em sembla que no li posen conxa, però és que, a més a més, després ella, com que està tan sola, s'inventa una amiga... Una amiga invisible i... i parla amb la amiga, també. En el cas amb la que hi ha més... Ah, consol, es diu. Amb la que... És que haurà sent més amigues amb l'Adi, però es mor, aparentment, entenc, per tu, barcogosi, perquè tu, si es copsan, i així és el que t'escriu l'autora, i sense l'Adi queda molt perduda, perquè era allò que més l'entenia, el que aconseguia no sé explicar-li coses i distreure-la de rebequeria, si es cantenia, o de decepcions, o... o, en fi, no, quan hi havia crits a casa, ho se n'endaven al pati i xerraven junts. És a dir, que era el més amic de la colla. Quina allà estigua. La novel·la, en realitat, va avançant cap a l'inquietud d'aquesta nena per sortir d'aquesta Barcelona tan endarrerida encara, o sigui, neixen un carrer sense esfoltar en una zona molt humil, molt pobra, però ella acaba sent metge, o sigui que la persona n'esco de l'any 55 vol dir que ha d'estudiar els anys 70, 60, 70, del carrer, i no era fàcil. Vogastem, enlla, una dona, bueno, ja n'hi ha n'ha hagut, però... però van haver de lluitar molt i els estudis no eren tan... Jo també ho dic des d'una població petita, com la nostra, que l'emportar a la Barcelona era gairebé impossible, per a la majoria de famílies, però tots els que vivien allà, hi havien nascuts en barris com aquest, tampoc ho deien, de l'ígen faci. Exacte, sí, sí. Doncs Maria 3 és un llibre cru, però un llibre que retrata la realitat del que ve. Hi ha moltes famílies de la època. És d'aquestes obres en les quals empatitza una generació, i els que són més joves i el llegeixen veuen una realitat dels seus avantpassats que no n'han perdat, o tampoc no s'han explicat detalls, però vull dir, hi haurà... com aquesta família... es va avançant en els anys, com aquesta noia aconsegueix estudiar, com arriba, inclús a ser metge i estar casada, però fins i tot en el matrimoni ha de lluitar per aconseguir ser la dona que vol ser, vull dir, empoderada i vivint de la seva feina, dels seus estudis. Vull dir que estic una mica jo al principi, però és una novel·la molt... Ja et dic... O sigui, molt nostre, també, molt catalana, perquè clar, hi has vist, de Vall d'Hebron, et perdaran de la Barcelona dels anys 50, et perdaran probablement també de l'Oqués del Catalunya de més cap aquí. Molt bona per regalar, molt bona per gent que no sigui gaire electora, perquè no té cap dificultat, però també interessant per gent que sí que ho és. Repassem el títol, si vols, menjarem torrades a l'inferm d'autora, doncs, Concha Vinyó, ha dit una editorial que es diu Percir, lliures Percir, que és una editorial que també tenen llibreria. I si us faig us jo, Concha, serà aquí el cúcut del divendres, la set de la tarda, que aquest mes hem tingut presentacions cada divendres, aquesta és la penúltima, i aquí ha conegut la Concha i té ganes de segurar-la, poder, no saben, aquesta faceta escriptora, perquè és el seu primer llibre, però que sàpiguen que serà aquí a la set de la tarda divendres. Doncs això, convidem els uïns a venir a la llibreria Cocut, i també allò... Veure què explica la Concha sobre aquell llibre, el títol m'ha encantat, Maria Teresa. Sí, que sí, sí, també expliquem que hi ha radera, és el que s'entén més bé. Per explicar-vos això que no són religiosos, pensa que tinc un minut, és molt divertit perquè es presenten a vetejar la nena... Era impossible no vetejar, eh? Vull dir, tocava vetejar, vull dir que ells eren d'esquerres, eren molt revolucionaris, perquè estaven amb l'esquena franquisme, i havien de vetejar la nena, i la mare es presenta en un terbo, un veig de calenta, perquè no vol que la mul·lin en veig a freda de l'església, i de cap allà diu, no pot ser, de saig de mareta, que diu, vull dir, no... La meva filla i la meva mul·lera ningú van de freda, o sigui que ja se les tenen el dia del vetej. Bé, no més que vegi una anècdota més. Doncs gràcies per aquesta secció. Una setmana més i ens tornem a retrobar. Dimarts, que vagi bé. A vosaltres. Bon dia, adéus. Adéus. I nosaltres ens acomiadem aquí del supermetí i ens tornem a retrobar demà a partir de les 8, que passeu un molt bon dimarts i molt nínic de setmana. Adéu, adéu.
Ràdio Capital