Supermatí — 12/11/2026

Bon dia, Jous, són les 8. Comença el supermatí. Bon dia, és di Jous, 12 de novembre del 2026. Apals ha sortit al sol quan passaven dos minuts de dos quarts d'avui i estan anant a una temperatura de 17 graus. Us parla Joan Coll, i això és el supermatí. El programa matinal d'actualitat del Baix Empordà, fet i produït per Ràdio Capital, i era més de conjunt, com sempre, per Ràdio Visbal i Ràdio Bagú. En el supermatí d'avui toca fer balanç de la jornada de vaga general. Viscula ahir, dimecres 11 de novembre, i es queden zenes de milers de persones. Van sortir al carrer a les comarques gironines per reclamar una habitatge digna i accessible. Per altra banda, la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona segura que la vaga general d'ahir ha tingut un seguiment minoritari entre les empreses de la demarcació. Abans del balanç de la vaga i de les mobilitzacions d'ahir, també us explicarem la resta de l'actualitat de la nostra comarca, avui aquí, com sempre, el supermatí de Ràdio Capital. I a l'entrevista d'avui parlarem amb David Martín, conseller de Polítiques d'Igualtat del Consell Comarcal del Baix Empordà, perquè ens expliqui el nou pla d'igualtat de l'organisme que es va presentar fa uns dies. I com cada dijous, hi cabrem el supermatí amb l'Ignasi Arbat, que ens porta sempre a les novetats i recomanacions, tant de pel·lícules com també de sàries, de la petita i la gran pantalla. Això, però, serà d'aquí a un estonet abans fent un cop d'ull, els principals titulars d'aquest matí de dijous 12 de novembre del 2026. Aquí, al Baix Empordà. Desanes de milers de persones surten al carrer a les comarques gironines per reclamar una habitatge digna i accessible. La manifestació de Girona reuni més de 18.000 persones segons la policia i més de 50.000 segons els organitzadors. La mobilització ha culminat al Parc Central després de recórrer diversos carrers. La vaga també ha provocat tais de carreteres durant tota la jornada al Baix Empordà, especialment a la C66 a Forallac i a la C31 a Torrualla de Montgri. Per altra banda, la FOEC, la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona, assacura que la vaga general ha tingut un seguiment minoritari entre les empreses de la demarcació. Les principals defectacions han estat a estàix de carretera que comentàvem i els piquets informatius. La patronal també denuncia desperfectes en diversos comerços de Girona i demana diferenciar les adhesions voluntàries dels impediments laborals. Seguim revisant i repassant l'actualitat d'aquí de casa al Baix Empordà i saludem a Castora a la Judit Rovirola, que talbom dia. Bon dia, Joan. Per la mostra una crida del voluntariat per participar en el gran recapt d'aliments que se celebrarà que el divendres irisapta en 11 establiments comercials del municipi. La campanya impulsada pel banc d'aliments també comptarà amb la participació de 25 alumnes de l'Institut de Palamós. Els productes recollits es destinaran a famílies del municipi que es troben en una situació més vulnerable. I Sant Freud de Quixos presenta el cartell del Carnaval 2027, que porta per l'EMA Sortim de la Gàbia i convidar la ciutadania a sortir del carrer i a participar en la festa a Judit. La imatge té com a protagonista un mussol creat a partir de cartells, fotografies i documents d'edicions anteriors. El disseny recupera la història del Carnaval Ganchó que l'any que ve celebraràs 51 anys des de la seva recuperació després de la dictadura. Anial Rossell, que tal? Bon dia. Bon dia, Joan. La Fundació Hospital Sant Carles de Begur reparteix 20.000 euros entre 4 entitats socials i sanitàries. Cada esconar ha rebut una aportació de 5.000 euros. Els donatius volen donar suport a projectes d'acompanyament, inclusió social, operació internacional i atenció a persones amb problemes de salut. I la marxa dels arrosars de pals celebrarà la 32ena edició amb dos recorreguts i una novetat solidària. Amb guany, el jovent de Brual destinarà un 10% dels beneficis a l'amoretó. La caminada passarà per la zona dels aiguamolls de pals i espera superar els prop decisions participants de l'any passat. I acabem aquest repàs als titulars més importants d'aquest matí de 10 jocs 12 de novembre, amb un apunt de l'Ajuntament de Palaforcelli que ha renovat l'apartat de gestió de ràzidos de l'aplicació Palaforcelli al Mòbil. L'actualització incorpora calendaris de recullida porta informació sobre la separació de deixalles i nous serveis digitals. També ha pronot comunicar incidències i consultar diferents serveis municipals amb l'objectiu de facilitar les gestions i millorar així la comunicació amb la ciutadania. I fins aquí, el repàs dels principals titulars d'aquest matí de 10 jocs 12 de novembre, però ja sabem que aquí el supermatí també ens agrada ampliar la mirada i mirar què passa més de llar de casa nostra. Avui els de Gretz a Vitatge tornen a passar pel Congrés. El vot del partit nacionalista Basc serà decisiu, perquè a la Diputació permanent validi el primer decret. Aquest text inclou la paralització dels desnonaments, més control de mercat, més fred als fons inversió i ajudes fiscals. Vaga general, amb manifestacions multitudinàries per l'habitatge i els salaris arreu de Catalunya. A Barcelona, la Guàrdia Urbana calcula 55.000 manifestants. Els organitzadors en situen la xifra en 400.000. Prop de 50 detinguts a Barcelona pels aldarulls després de la manifestació de la vaga general. L'atenció al centre de la ciutat ha anat en augment. Hi ha hagut destrosses en comerços, contenidors cremats, vidres trencats i llançament d'objectes. La xarxa de desinformació russa, Matrioshka, fa servir l'independentisme per intentar influir en les eleccions del 29 de novembre. La xarxa Antibot-Quadnavalny, que ja va detectar ingerències russes en eleccions alemany i dels Estats Units, suplantava mitjans com el Mundo, el país, Reuters i France 24 per manipular l'opinió pública espanyola. Comenceu una nova ronda de declaracions de testimonis pel cas Ànditz, amb 3 dubtes encara obers. Prop de 30 persones passen pel jutjat de Martorell per ajudar a aclarir com va caure Isaac Ànditz i com havia previst el futur de la multinacional. Rússia trafica màstranges reclutats sota coacció i els envia com a carn de canó al front d'Ukraine. Amnistia Internacional denuncia que aquest reclutament enganyós és un delit de tràfic de persones. L'organització recorda que aquest tipus de crim sol anar lligat a bandes criminals. La Fiscalia investiga Tiktok després d'una benúncia que assenyala més de 1.000 vídeos de bus sexual infantil. Segons Maldita.es, aquests vídeos acumulen més de 48 milions de visualitzacions. L'entitat també diu que hi ha més de 20.000 perfils de possibles pedòfils. L'Hospital Clínic alerta d'una augment de persones ateses a urgències per una nova droga, la polsa micròpia. Des que ha començat l'any, prop de 130 persones s'han intoxicat amb aquesta substància. És 5 vegades més que l'any passat. Els responsables del centre admeten la seva preocupació. Alerten d'una estafa WhatsApp que permet a l'atacant enviar missatges en nom teu. Aquesta estafa encaixa amb el Ghost Pairing. Els atacants poden prendre control del teu WhatsApp i demanar diners als teus contactes des del mateix xap. Són les 8 i 8. Fem ara un cop d'ull a la perigua del temps per aquest dijous 12 de novembre aquí al Baixa Empordada. I és que avui el temps tindrà una jornada de força canviant. Aquí a la comarca la matinada està marcada per les pluixes, però al llarg del matí serien obrint clarianes, ja ho direm. I tindrem una treva de precipitacions. A la tarda, a prop d'entornar, creixen volades i no es descarta algun ruxat. Les temperatures seran suaus, a màximes que poden arribar els 22 o 24 graus a l'interior, però el protagonista serà el vent, el ponent i el garbi. Guenyaran força durant el migdia i la tarda, amb ratges que poden superar els 70 km per hora en alguns punts. També caldrà estar pendents de l'estat de la mar, amb volades que poden arribar els 2 o 3 metres. Per tant, molta precaució amb les ventades que s'espera per aquest dijous, sobretot a partir del migdia i la tarda, i també molta precaució si us ho preveu a primera línia de mare. Són gairebé les 8 i 10 minuts. Un menar per escoltar el comentari d'opinió que avui ens porta Dani Cortés. Fa 25 anys que Radio Capital explica què passa a l'Empordà. I darrere hi ha moltes hores de carrera, de micròfon i d'escoltar la gent. Vivim en voltats de titulars, sobretot el que passa al món, però sovint la notícia que ens canvia el dia és molt més a prop. Una decisió del nostre ajuntament, un problema de transport, el canvi d'algun servei, un projecte que transforma un barri o una història d'algú que tenim al costat. Jo he viscut la ràdio des de dins, durant molts anys, i ara em toca ser a l'altra banda, treballant en la comunicació institucional. I aquesta perspectiva m'ha fet encara més conscient de la importància de tenir mitjans que preguntin, contrastin i expliquin les coses amb criteri propi. Que no es limitin a reproduir allò que expliquem des de les institucions. La confiança no es regala. Es guanya cada dia amb rigor, independència i proximitat. Necessitem mitjans en què puguem confiar, que coneguin el territori i que ens ajudin a entendre'l. Per molts anys a ràdio capital, per molts anys a la seva família, per molts anys a totes les persones que hi han passat, i sempre un record en en Juli Pedrero, i per molts anys a la ràdio i per molts anys a la proximitat. Moltes gràcies, Dani, per les teves paraules. Sempre un fern defensor dels mitjans i en concretament de la ràdio de proximitat. Què fem aquí a ràdio capital? Moltes gràcies, Dani. Esperem que siguin 25 anys més, 50, 75, i que aquesta família que hem format a ràdio capital duri molts i molts anys més. Falten 3 minuts i escaig, perquè sigui un quart de nou, fem una pausa per a la publicitat, 3 minuts amb el contats, i de seguida hi tornem al supermatí de ràdio capital de l'Empordà, i a més hi aconsegueu per ràdio bésbal i ràdio ego. I tornarem amb l'entrevista a David Martín, el conseller comarcal de polítiques de la Igualtat, d'aquí del Baix Empordà, fins ara. Atenció, Empordà. Arriba una nova manera d'activar-te. Arriba Gazer. Gazer és energia amb responsabilitat. El primer glob sorprèn, el segon, enganxa. Descobreix Gazer a BP Volpallac, BP Cursà, a gazedring.com i els divendres al matí a Rius Nadal, que fes a l'Ebisbal. Gazer. Deixa't sorprendre per l'energia natural. Treballem amb marques de referència com a Snapper, Ariens, Anova i Estil. I t'oferim ben de reparació i servei tècnic professional, perquè la teva maquinària sempre estigui a punt. Ens trobaràs el polígon L'Aigueta de l'Ebisbal d'Empordà i a Instagram a roba xopetguiobaix33. De llei xopet33. Ben de irreparació de maquinària de jardineria i forestal. xopet33.com Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus invatibles. Avui dijous 12 de novembre tens la deurada a la peça de 400 grans a un preu invatible de 8 euros a 95 cèntims al kilo. Sempre les millors promos. Carrefour. I avui dia, a les vèpies de Cursa i Volpallac i en establiments de Girona i Barcelona. Pizzas l'Empordanet. L'Empordà fet pizza. Pizzas l'Empordanet.com Hi havia una vegada, un llop que volia fer caure les cases dels tres porquets. Ho faré i la teva casa a terra tinaré. Però aquesta vegada alguna cosa era diferent. Però què passa aquí? Aquesta vegada no podràs, perquè estan fetes amb materials de qualitat d'en Rik Ferrega. Així no hi ha qui les fa si caure. Un quart de segle de periodisme en una exposició única. Radio Capital, 25 anys de notícies. Una mirada a l'evolució dels nostres municipis a través de fotografies, notícies i continguts honors que recuperen la memòria recent del territori. Del 16 d'octubre, el 28 de novembre, descobreix com ha canviat Palamós i Sant Joan durant els últims 25 anys a la biblioteca Lluís Barceló i Vau. Perquè la història de l'Empordà és la teva història. Radio Capital, 25 anys de notícies. Organitzen Radio Capital de l'Empordà i l'Ajuntament de Palamós i Sant Joan. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Club Nàutic Estartit i Moventis Sarfa. És un quart de nou. Fa uns dies el Consell Comarcal del Baix Empordà va aprovar el nou pla comarcal per la diversitat efectiva sexual i de gènere de 2027-2030. El document prioritza l'accés als serveis d'atenció als municipis més petits i rurals i també preveu ampliar la informació de la formació dels professionals i reforçar la coordinació entre els serveis comarcals i municipals per haver-ne situacions de discriminació. Per entendre'n una mica més aquest pla i saber en què consisteix, ja ens acompanya avui a quin directe del supermeti de Radio Capital, en el millor conjunt de per a Radio Visbal, i radio agor el Consell Comarcal de Polítiques d'Igualtat, David Martín, què tal? Consellem el bon dia. Bon dia, Joan, que ja. Gràcies per donar-nos aquest espai per poder explicar-nos una mica millor i fer saber a la ciutadania que us escolta cada matí en què consisteix aquest segon pla per la llei de la Generalitat sexual i de la Generalitat. Com m'ho has dit ben presentat ara fa uns dies. A veure, ve deies també a tu ara, que és el segon pla de diversitat efectiva sexual i de gènere. Quins canvis hi ha respecte al primer pla, si és que hi ha canvis? A veure, en realitat, és un pla que dona continuïtat a la feina que s'ha vingut fent amb el primer pla comarcal, un pla que va iniciar-se l'any 2021 i que, en aquest cas, ha d'haver allargat fins a finals de 26, perquè aquest nou pla és un pla que ha barcat des de l'any 2027 fins al 2030, per tenir certa continuïtat. Però sí que és veritat que amb la feina que s'ha fet durant aquests primers anys del primer pla, s'han detectat algunes qüestions que s'havia de fer per dir-ho d'aquesta manera, un esforç adicional, com veies tu a la introducció, i, per tant, el que s'ha fet és definir, després de fer una diagnosi de la situació actual, perquè han passat sigans des de l'elaboració del primer pla comarcal, i, per tant, s'havia d'actualitzar la diagnosi, però també d'analitzar com havia funcionat aquest primer pla, el que es fa és dissenyar un segon pla per donar continuïtat a aquesta feina, que s'ha vingut fent, com veies, aquests darrers anys, i que s'entra en cingueixos principals, alguns dels quals donen continuïtat a la feina, com veia, que s'ha vingut fent. Els cingueixos, per fer-ho molt ràpid, són el compromís institucional, la coeducació, l'avisibilitat de l'espai públic, la participació d'acció comunitària i la interseccionalitat i perspectiva rural. I per destacar quins són els reptes amb què pensem que havíem de fer un esforç adicional, doncs reforçar la coordinació entre àrees, fer més que un agut al SAI, el servei d'atenció integral, i aconseguir que els recursos arribin amb més equitat al conjunt del territori, són alguns dels reptes que creiem que, en aquests anys que vindran, s'han de reforçar respecte de la feina feta. Comentaves que s'ha fet una diagnosi per actualitzar el pla vigent entre el 2021 i que s'acaba ara a finals del 2016. No sé si la diagnosi que s'ha fet ara dista molt de la que se'ls va fer el 2021 abans de la redacció del primer pla. La veritat és que la diagnosi feta, en què han participat més d'un centenar de persones de la ciutadania i també de personal tècnic dels ens locals de la nostra comarca, és el que ha fet la feina feta. El que apunta és allò que nosaltres, per aquesta feina que fa temps que fa, i que fa de forma molt intensa, ja veníem observant. Per exemple, quan diem que hem de segurament continuar treballant en l'equitat territorial, sobretot i especialment en aquells municipis més petits o rurals, és precisament per una qüestió que es detecten aquesta diagnosi, però que nosaltres, amb la feina que s'ha vingut fent des del saic comarcal, però sempre, i això ho vull posar en valor, en coordinació amb els dos sais de la comarca, que són el de Palafrugell i de Sant Felip de Líxols, són qüestions que ja havien anat detectant amb la feina diària de tensions, d'assessorament, de suport psicològic, individual i acompanyament familiar, que és una de les branques amb les que actua la rei de tensió integral LGTTI de la comarca, però també per les accions de desplegament del primer pla, les campanyes cultural, les campanyes d'esports que s'han vingut fent els darrers anys, nosaltres ja teníem, diguem-ne, detectades certes qüestions que, afinalment, en aquesta diagnosi es poden observar. És veritat que la diagnosi apunta a qüestions com la necessitat de continuar treballant amb la divulgació de les realitats del col·lectiu de la LGTTI, que ja apuntava la diagnosi anterior. Per tant, en certa manera, la situació és força continuista i per això nosaltres pensem que aquest segon pla té molt de valor en el sentit que és una necessitat per la nostra comarca, continuar treballant per la igualtat que, afinal, es tracta d'això de les persones en aquest cas del col·lectiu de la LGTTI. Entenc que si pel consell comarcal s'ha de donar continuïtat el primer pla entre el 2021 i el 2026, és perquè la valoració de com ha funcionat és positiva. Correcte. És una valoració positiva. Al final, aquí també es tracta en aquests aspectes de serveis de la ciutadania i que es treballa en aspectes com la igualtat o la no discriminació. Al final, és una qüestió més qualitativa que no quantitativa, però és veritat que quantitativament els darrers anys s'ha fet molta feina tant en persones ateses com en campanyes de sensibilització a la ciutadania, per realitzar la diversitat de la LGTTI més i també per celebrar, evidentment, les dades comemoratives rellevants. També, i ho valorem molt positiuament, les formacions especialitzades per a professionals de la ciutadania, per aportar perspectiva de la LGTTI més en els seus entorns socials o laborals. Aquesta és una qüestió que s'ha fet i que es continuarà fent perquè és important. I, evidentment, també presents a les comissions de treball per aportar la perspectiva de la LGTTI. Per tant, la valoració és positiva. Jo, personalment, com aconseguir els equips tècnics del Consell Comarcal, però insisteixo que, coordinadament, amb Palafrogeli i Sanfaliu, doncs he fet arribar tot el suport polític del Govern del Consell Comarcal, però també fer que aquesta és la valoració, perquè també ho hem pogut anar cobsant així als darrers anys dels Ajuntaments de la Comarcal, que han format part del desplegament d'aquest pla, i, per tant, de valoració és positiva, perquè, al final, del que es tracta és de donar suport a la ciutadania que el necessita, i aquesta és una de les línies fonamentals, no? Al final, a l'acte de presentació de l'altre dia, varen passar un curt, un curt que es diu Graneta, i que recomano tothom que tingui l'oportunitat de veure el que el vagi a veure, que es veia molt clarament, no?, d'aquest tracte de evitar les discriminacions i de que tothom pugui tenir una vida lliure i plena, no? I al curt es veia una primera part, on el protagonista es veia trist, es veia desanimat per no poder ser qui és, un noi tranç que havia nascut biològicament dona, i en canvi, a la segona part, quan descobreix que en el seu municipi hi ha espais on es celebra la diversitat per dir-ho d'aquesta manera, es veu una segona part del curt on només es veuen somriures i només es veu felicitat, i, al final, la feina que s'ha de fer per molt que pugui semblar una altra cosa és aquesta, tots som persones, tots som persones iguals, però iguals amb les nostres diferències, perquè aquesta és la grandesa de la humanitat, que tots som iguals però, a l'hora, tots som diferents, i que tothom ha de poder viure amb llibertat, i no pot ser que en el teu municipi no puguis passejar agafat de la mà de la persona que estimes, o que no puguis ser dependant d'aquí un comentari, perquè pensis que seràs malvis. I, per tant, aquesta és la feina fonamental quan diem de fer campanyes de sensibilització o de visibilització de la diversitat LGVTI, al final és esculteu les persones per la seva diversitat efectiva sexual o de gènere, no són menys persones que unes altres, i la feina en què s'ha treballat fonamentalment és en aquesta, amb una sèrie d'accions, com deien, evidentment, perquè no és el mateix com s'ha d'actuar respecte a les institucions o com s'ha d'actuar respecte a l'espai públic, i que s'ha de definir i haver-hi uns objectius i avevines accions, però, al final, l'objectiu definitiu és aquest, és a dir, garantir la igualtat de les persones LGVTI, i, per tant, és en el que estem concentrats, centrats i és on posem tots els nostres esforços. Tot i aquesta valoració i aquest balanç positiu del que s'ha d'aquest pla i també amb perspectius futures per aquest pla de 2027-2030, encara hi queda molta feina per fer, aquí el vagi a emportar, en matèria de diversitat efectiva sexual i de gènere? I, Joan, que hi haurà feina per fer perquè... perquè, al final, els recursos que tenim són els que tenim, i tenim una comarca molt diversa, precisament. És una comarca on, com tothom sap, tenim municipis mitjans o grans, però tenim municipis molt petits, micropòpels, també tenim una dispersió territorial molt gran, i un dels factors que també ens afecta moltíssim per les accions que es poden dur a terme, d'aquesta mena de campanyes o d'accions puntuals, de llocs concret, és la dispersió territorial i la dificultat de moure's per la comarca, sobretot per la gent més jove, que potser no disposa de vehicle propi. Per tant, la feina que s'ha vingut fent és bona, però en cada queda molta feina per fer. Ja no parlem d'aquest creixement de discursos d'òdia que està ben darrerament, i que posen perill algunes qüestions que s'han aconseguit dels darrers anys en la línia del que hi ha, no? En la línia que aquí estimes o com vesteixes, no pot ser que generi cap mena de discriminació per part d'ingüe, i els discursos d'òdia al final sembla que facin perdre la por, no m'agrada dir-ho d'aquesta manera, però perquè s'entengui fàcil que facin perdre la por a aquell que discrimina per aquestes qüestions. I, per tant, hi ha molta feina a fer, malgrat aquests discursos d'òdia, però si a sobre tenim aquests discursos d'òdia, els darrers anys estan creixent, la feina s'ha de continuar fent, segurament, amb més força que mai, perquè el que està claríssim és que, quan s'han assollit uns drets, no podem permetre'ns com a societat anar enrere, perquè al final, mira, estem parlant de persones, no estem parlant de qüestions econòmiques, no?, o d'altra mena, estem parlant de persones, i les persones han de tenir un dret fonamental, com és poder expressar-se en llibertat com són. És que és tan senzill com això, i, per tant, pel que fa al consell comarcal, es continuarà treballant segur, passi el que passi en aquesta línia, perquè és de justícia, i com que és de justícia, com a mínim aquest govern i jo com a conseller de polítiques i igualtat no ens plantegem de cap de les maneres, deixar de treballar amb la màxima intensitat perquè la gent del nostre comarcal pugui ser feliç com és. És tan senzill i, alhora, tan complexa com això. Ja per anar a acabar amb conseller comentava que li preocupa una mica, no utilitzava la paraula por, aquesta basant en ideologies en contra de la diversitat efectiva, de la diversitat sexual i de gènere. No sé si és optimista en els propers anys, perquè ja no sigui... La pregunta és, serà possible un dia en què no siguin necessaris aquests plans per la diversitat efectiva sexual i de gènere? És una pregunta, Joan, molt encertada, perquè la gran majoria de les ocasions que fem aquests dies, aquestes commemoracions de dies internacionals i que es velleixen manifestos, jo, i ara sí que parlo amb nom propi, normalment o veïtualment o pràcticament sempre, els discursos, i no només en l'àmbit LGTTI, de la igualtat entre una i dona, en l'àmbit de les violències masclistes, els discursos, el sol ho acabar, perquè així també ho fem sempre amb l'equip, dient, esperem, el dia que arribi el dia, en què no hem de fer una lectura d'un manifest com aquest. I, per tant, dic que la pregunta és molt oportuna, perquè efectivament, treballant a solidarits i en consolidar-los, precisament consisteix en arribar al dia, en què això s'ha assumit per part de tota la ciutadania, per part de la societat, i que és una qüestió superada, i que la discriminació per qüestions de diversitat efectiva sexual i de gènere ha quedat en el passat. És una... Diu-ho és molt més fàcil que aconseguir-ho, però és veritat que s'ha avançat molt a veure. No, no, no. En cap cas, vull donar una visió pessimista. Crec que he explicat que som optimistes en com ha funcionat el primer pla, i també ho som, com creiem que puguem desplegar o puguem continuar treballant en aquest segon pla. I efectivament, és a dir, l'objectiu seria arribar al dia en què no calgui un pla per garantir la igualtat i la no discriminació de les persones del col·lectiu LGBT i més, precisament perquè aquest passi una qüestió superada en aquesta línia en què treballem i tant de bo, tant de bo, aquest dia arribi com més aviat millor. Doncs esperem que arribiçarem optimistes en aquest àmbit, i tant de bo, i arribi el dia que no siguin necessaris a aquestes reivindicacions perquè tota aquesta diversitat que ens fa persones diferents entre uns i altres, sigui més que normalitzada per tota la ciutadania. Moltes gràcies, David Martín, conseller de Política Artigualtat del Consell Comarcal del Baix Emporda, que és el que hi ha al supermatí i que vagi molt bé fins a la propera. Igualment, i moltíssimes gràcies a Radio Capital que sempre esteu per oferir-nos aquest espai per fer arribar al Consell Comarcal, la ciutadania de la nostra comarca. Moltes gràcies i bon dia. Adéu, bon dia. Passa un minut de dos quarts de nou. Comencem el bloc informatiu del supermatí, el qual us ampliarem els titulars que us explicàvem fa una estoneta aquí també el mateix programa que repasse l'actualitat del Baix Empordà. I avui hem d'explicar-vos que desenes de milers de persones van sortir al carrer ahir a la jornada de vaga i mobilitzacions per reclamar un excés a l'habitatge i a una habitatge digna. La manifestació convocada a Girona, motiu de la vaga, va reunir més de 18.000 persones segons les dades de la policia i de la ciutadania municipal i dels Mossos d'Esquadra, mentre que els organitzadors eleven la participació per sobre de les 50.000 persones. La mobilització que ha agrupat assistents d'arreu de les comarques, Gironines, ha accedit per reclamar millores en l'accés a l'habitatge i denunciar les dificultats que afronta moltes famílies per mantenir o aconseguir un domicili. La marxa comença a dos quarts de sis de la tarda a la plaça 1 d'octubre. Des d'allà els participants han avançat pel carrer Sant Augenia fins a la frontissa del Guell i posteriorment han continuat des del pont del Llimoni fins a la carretera de Barcelona. La manifestació ha acabat al parc central, cap a dos quarts d'avui del vespre amb la lectura d'un manifest. Durant el recorregut, els participants han cridat consignes contra els desnonaments i l'especulació immobiliària. També han reclamat garanties per accedir als suministres més bàsics i més habitatge públic. El Portaveu dels Indicats de Llegateres a Girona Polorovic ha qualificat el seguiment de la vaga de massiu i assegura que la participació ha superat les expectatives. Per la seva banda, el Portaveu dels Indicats de Vitatge de Girona Lluís Palerm ha defensat la necessitat de transformar el malestar social en organització. La representant del sindicat de l'habitatge de Salt, Judi Font, també ha destacat la importància de coordinar les entitats que treballen pel dret a l'habitatge. Els organitzadors han reclamat limitar l'especulació immobiliària a ampliar el parc públic de pesos i actualitzar els salaris d'acord amb el cos de la vida. A més han advertit que les mobilitzacions continuaran després d'aquesta jornada. La vaga t'ha imatingut conseqüències importants durant tota la jornada en la mobilitat del Baix Empordà. El Matí i la C66 ha quedat tallada fora llac en tots dos sentits a l'entorn de Volpallac, Fonteta i Pere-Tallada. Posteriorment, una marxa lenta de vehicles ha atravesat la visbale d'Empordà. La ciutat també s'ha convocat en una concentració a la plaça major amb prop d'un centenar de participants. Un altre de les vies afectades ha estat la C31 Torruella de Montgri, on els pèquets han interromput la circulació en dos, dos sentits. Les afectacions a la demarcació de Girona també han arribat a la P7 amb talls de Girona Sangre Gori i Borrassa. A més, han registrat interrupcions a la C66, a Salrai, Cornalla del Terri, i a la C65, a Girona. També hi ha hagut incidències a la C63, a la C17 i a la carretera Nacional 2. Pel que fa la jornada al Baix Empordà, el seguiment ha estat especialment visible als centres educatius mentre que bona part dels comerços del centre han mantingut l'activitat habitual. La vaga ha deixat aixir una jornada de mobilitzacions arreu de les comarques Gironines amb l'habitatge i les condicions de vida com a principals reivindicacions d'aquesta jornada. Per altra banda, la federació d'organitzacions empresariales de Girona constata un seguiment minoritari de la vaga general d'I-11 de novembre entre les empreses de les comarques Gironines. Segons les dades recollides per la patronal, a través d'empreses i associacions sectorials i territorials, l'activitat empresarial se mantingut en general, magrar les afectacions provocades per les mobilitzacions. La informació facilitada per l'organització compren un col·lectiu de 30.000 persones treballadores de les comarques Gironines, amb bona part de les respostes que permetran quantificar el seguiment, els percentatges de participació se situen entre el 0% i el 10%. Tot i això també s'han registrat alguns casos puntuals en percentatges superiors. Paral·lelament, un informe estadístic complementari de les càmbrers de comerç d'Eraut del país, recollida les respostes de nou empreses Gironines amb una plantella estimada de 85 treballadors. En aquesta mostra, dues persones han assegumat la vaga, una xifra que representa prop del 2% del seguiment. L'informe forma part d'una enquesta més àmplia, amb 135 empreses i participants de diferents demarcacions catalanes. La patronal ha identificat els talls de les carreteres, les dificultats de mobilitat i la presència de piquets com les principals incidències de la jornada. Aquestes situacions han impedit que alguns treballadors arribessin als ellocs de feina. També han provocat retards, problemes de mal transport de mercaderies i alteracions puntuals de la activitat empresarial. Un altre dels aspectes denunciats per a l'organització són els dels perfectes ocasions en diferents establiments comercials de la ciutat de Girona. Segons la patronal, alguns comerços han apagat la introducció de silicona als païs d'acces, tot i que els establiments han pogut obrir els incidents al seno obligat a assumir despeses de reparació i retards. Davant de que ets fens la Federació d'Organitzacions empresariales de Girona a la Foec, considera que el dret de vaga no pot justificar desvendàlics ni comportaments que perjudiquen l'activitat dels negocis. Finalment, la Foec demana diferenciar les persones que han segon de voluntariment de turat de decalles que no han pogut arribar a la feina per causes alienes a la seva voluntat. En aquest sentit, defensa que els problemes de mobilitat i els impediments d'accés als centres de treball no es poden compatibilitzar automàticament com a seguiment de la vaga. I que hem de teme per cap a la mosbus que persones voluntàries per garantir el bon funcionament del gran recapte d'aliments que tindrà lloc demà divendres i dissabte. La iniciativa comptarà en bons apunts de recollida repartits pel municipi, Judit Rovirola. La campanya solidària impulsada per la Fundació Bank dels Aliments necessita voluntaris per cobrir els diferents torns als supermercats participants. La seva tasca, principalment, serà la d'informar els clients, animar-los a participar i col·laborar en la recollida dels productes. Els torns seran de 4 hores entre les 9 del matí i les 9 del vispre. Les persones que estiguin interessades poden inscriure-les a través de la pàgina web granrecapta.org. En la majoria dels establiments es podran aportar aliments o, si no, fer donacions econòmiques. En canvi, a supermercats com el Mercadona, el LIDA i el DIA, les aportacions seran exclusivament econòmiques. La campanya ja compta amb 25 alumnes del cicle de tensió persones en situació de dependència a l'Institut de Palamós, que col·laboraran durant les dues jornades. Tots els aliments recollits es destinaran a l'espai de distribució d'aliments Albert Castellón, des d'on es reparteixen entre les persones i famílies que necessiten aquest suport. L'objectiu és reforçar els recursos alimentaris disponibles per les persones i famílies més vulnerables del municipi. I Sant Fradó de Guixos ja ha donat a conèixer l'imatge del Carnaval 2027. El cartell protagonitzat per un mussol combina elements històdics de la festa amb una crida a la participació ciutadana ajudat. El cartell porta per l'îmà sortim de la gàbia i és obra d'un artista que signa amb el pseudònim d'on estàs a Bimuné i que en aquest cas ha preferit mantenir aquest anonimat. L'imatge recupera una expressió popular que defineix tant pel lliure de guixos com una gàbia d'or plena de mussols. Precisament el disseny juga amb aquesta idea. Les lletres d'obrades de la paraula Carnaval representen els barrons d'una gàbia mentre que el mussol que apareix a l'exterior simbolitza la llibertat. A més, l'animal està construït en fragments de cartells antics, sudografies i documents que formen part de la història del Carnaval Ganchó. La proposta també vol recordar la recuperació d'aquesta festa després de la dictadura. El primer Carnaval, de fet, es va tornar a celebrar el febrer del 1976 i va ser gràcies a la iniciativa dels membres del Casino dels Nois i d'un grup de joves. Per tant, l'edició del 2017, la propera edició, coincidirà amb el 51 anys d'aquesta recuperació. El Carnaval de Sant Feliu de Guixos se celebrarà del 30 de gener al 10 de febrer, amb la voluntat de continuar mantenint viva una de les tradicions més arrelades al municipi. La Fundació Hospital Sant Carles de Begú ha repartit 20.000 euros entre 4 entitats socials i sanitàries del territori. Anil Rossell, que ens pot explicar més sobre aquest tema. L'acte de lliurement dels donatius anual se celebrat aquest dilluns 9 de novembre al Saló de Plens de l'Ajuntament de Begú. Cada entitat ha rebut una aportació de 5.000 euros. L'acte ha estat presidit per el que el desatabagull presidenta de la Fundació, de la Fundació Maite-Salva, que ha destacat la importància de donar suport a les organitzacions que acompanyen persones en situació de vulnerabilitat. Segons ha explicat, aquestes aportacions contribueixen a donar continuïtat a la seva tasca i es reconeixen a la feina dels professionals i voluntaris que les fan possibles. Les 4 entitats beneficiàries treballen en àmbits diferents. La primera és la Fundació Collida i Esperança Franciscana, la Visval, que acompanya persones en situació d'exclusió social. L'entitat posa una atenció especial a les persones amb el virus de la immunodeficiència humana que no disposen de recursos ni de suport familiar. També ha rebut 5.000 euros amics de Envol Envol, una organització que impulsa projectes de desenvolupament el poble d'Envol Envol i el seu entorn a la regió de Tambacuga, el Senegal. La tercera aportació ha estat per l'associació Híctus Girona, que ofereix orientació i supera les persones que han patit un Híctus i els seus familiars. Finalment, la Fundació Esclorosa i Múltiple ha rebut el quart donatiu per continuar treballant amb la millora de la qualitat de vida per les persones afectades per aquesta malaltia i del seu entorn. L'ACTA ha comptat amb la participació de membres de la Fundació Hospital Joan Carles i representants de les quatre organitzacions beneficiàries. La iniciativa forma part del compromís social de la Fundació Ambahuy Esclanyar, l'entitat gestió de diversos imobles al municipi entre les qualitats i el edifici residencial i dos locals comercials. Els ingressos que generen aquestes propietats es destinen a finançar projectes socials i de salut. De aquesta manera, la Fundació manté una línia de col·laboració amb entitats que treballen en àmbits com l'atenció sanitària, l'acompanyament social i la cooperació. Les aportacions anuals permeten donar suport a iniciatives que contribueixen a millorar les condicions de vida de diferents col·lectius. I la marxa dels arrosars de pal celebrar la seva 32ena edició, el dia 12 de novembre, amb dos recorreguts de 12 i 16 quilòmetres, i en novetats solidària. Enial Rossell, que ens pot explicar. En one, l'organització destinarà el 2% dels beneficis a la marató, dedicada a les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. La caminada tornarà a recórrer l'entorn dels arrosars de pals amb itineraris planers i excessius per a participants de diferents edats. La iniciativa està organitzada pel Jovent del Bruel, un entitat de pals que va recuperar la marxa el 2024 després de diversos anys de durada. La principal novetat d'aquesta edició és el Besant Solidari. Per primera vegada, l'entitat aportarà una part dels beneficis a la marató, amb la voluntat de contribuir a la recaptació de fons per a la recerca mèdica. Segons l'organització, aquesta iniciativa també podria favorir la participació i ajudar a superar les xifres de l'any passat. El que fa els recorreguts deixar-se oferirà dues distàncies de 12 i 16 quilòmetres. D'altres dues hem sortit d'ahir arribada al Paballó de Palys. En Güany, els itineraris incorporaran canvis respecte a les edicions anteriors i passarà per la zona del Can Vergat, l'entorn dels Aiguamolls de Palys, entre Sant Feliu de Boada i Fontclara. Es tracta de camins majoritàriament planers, amb poca presència de trams urbans. D'aquesta manera, la proposta permetrà descobrir el paisatge agrícola del municipi, amb els camps d'arròs com a l'amens central. El jovent del Bruel espera superar els prop desigins participants de l'any passat. L'entitat ofereix inicialment 500 inscripcions amb UPSEQUI i disposa d'algunes places adicionals sense aquest complement. Les inscripcions ja estan obertes a través del web i de les xarxes socials del jovent del Bruel. El preu és de 10 euros per als adults i de 6 euros per als menors de 14 anys. L'inscripció inclou assegurant-se, habitualment, un UPSEQUI, una botifarranca barra, i la participació en sortets relacionats amb el món de l'arròs. A més de la marxa, l'entitat organitza la cursa de Carman, la nitjola de la festa major i diverses celebracions populars. La recuperació d'aquestes activitats respon a la voluntat de donar continuïtat a les tradicions locals i per moure la participació del jovent en la vida del municipi. Són gairebé 3 quarts de nou. I ja sabeu que els de Jou, el supermatí, són els dies de cinema i sàries. I si parlem de cinema i sàries en aquesta casa, hem de parlar, evidentment, amb l'Ignasi Herbat. Què tal, l'Ignasi? Bon dia. Bon dia, Joan. Com estem? Avui, un informatiu mercat per la vaga d'ahir, que no podia ser d'una altra manera, no sé si en l'àmbit cinematogràfic s'acostuma a fer moltes vagues, també, o no? No, que va molt poques. Sí que a nivell de Hollywood, sobretot el que són les vagues d'actors i guionistes que van marcar sobretot el 2023, que es va curar tot. Sí, a Hollywood, sí, aquí no tant, eh? Aquí costa més fer vagues. Bé, veurem si... Sí que vaig veure alguns actors, recordo l'estè d'expressió que va anar a la manifestació, també no recordo el nom d'un dels actors de la vola negre, també vaig veure que era una de les manifestacions, sempre hi ha alguns representats del sector, doncs que costa una mica més que hi hagi una vaga general en l'àmbit de les setmanes hàries. Sí, els actors aquí no solen fer vagues, clar, jo no sé com, sindicalment, també estan organitzats, i les sales de cine... pràries de fer vagues, entre obert, no? Vull dir que, inclús, que hi havia vagues generales, moltes sales estaven obertes. Doncs parlem de sales de cine, parlem de la primera proposta que ens portes avui, en aquest cas és una sèrie, no? Sí, comencem per plataformes, a pràiem vídeo que arriba la tercera temporada del senyor dels anells, els anells de poder. Veo el camino hacia la victoria tan seguro. Ocuparé mi lugar como conquistador. Un hechicero. No sé si... si hi ha... el xiclet del senyor dels anells segueix donant, perquè s'estiri més o segueixen fent coses bones, amb la marca del senyor dels anells. Clar, aquest és el problema. Després de les pel·lícules de Peter Jackson, que van marcar, sobretot, les 3, la triblogia dels senyors dels anells, el hobby ja seria una altra cosa que en podríem parlar un altre dia. Però allò és un referent, aleshores, bé, hi ha més història. Sí, el problema d'aquesta sèrie és el que hem dit sempre. No han comprat els drets del Silmarillion, que és l'obra en què Tolkien narrava els fets que succeixen en aquesta sèrie, i, aleshores, per narrar només s'aferen els apèndics dels senyors d'anells, que són coses molt, molt... gairebé ni narratives, no? Més documents d'explicació de coses que altra cosa. I, aleshores, deixa molt a l'imaginació. Per tant, com que no tens els drets del Silmarillion, perquè no els has comprat o no, els han volgut vendre, però tu has volgut fer la sèrie endavant, hi ha hagut molta cosa inventada en aquesta sèrie. Aleshores, ha sortit un resultat molt irregular, perquè, evidentment, les expectatives eren altíssimes, és veritat que la sèrie té molt de pressupost, i això es nota, però la sèrie s'ha entrebancat en les dues primeres temporada. Aquesta és una mica a veure si ara ho fem bé. Perquè, clar, ara, en el moment del temps on estem situats, és una part molt important, que és la narració de la fabricació de l'anell únic. És a dir, ja tenim tots els anells, i ara és l'anell únic que és tot el més conegut de les pel·lícules. Aleshores, aquí veiem com comença el primer capítol d'aquesta temporada, amb saure i intentar enforjar sense èxit aquest anell. Evidentment, sabent que en un moment o altro ho aconseguirà. Però... a veure com ens ho expliquen, que serà diferent, com ho explicava a tothom, perquè fins ara ja t'ha dit que al fet de no comprar els drets ho han fet així. És una temporada de vuit capítols. N'han penjat quatre de cop, i en dues setmanes més la tenim llesta, perquè crec que la setmana que ve em penja en dos mesos, i l'última setmana els dos últims, i per tant, en tres setmanes, se leuran ventilats, que és una cosa que també sembla que hi ha molta pressa a n'estrenar en sèries una rada era l'altra, i no sé, també, si ens dona temps, saps allò, perquè són capítols llars, que durem més d'una hora. Doncs, veurem, no sé si és millor o pitjor, perquè a vegades, si mi dos no seria que és molt bona, si tira un capítol cada setmana, els set dies es fan eterns, si la seria bona, això sí. Sí, el problema és que tens 20 sèries per veure l'hora. Sí, també tens raó. No arribes.No acabes. A veure, la segona proposta, escruc i els fantasmes de Nadal. Exacte, ens anem al cinema. Feliz Navidad y Prospero Año Nuevo. Feliz Navidad. Senyor Scrooge. Scrooge. Senyor Scrooge. Recautamos fondos para los pobres. ¿Cuánto quiere que le apunte? Nada. Desay hacer una donación anónima. El senyor Scrooge, que és Johnny Depp, no? Correcte, és Johnny Depp, que torna, després de tot el parable judicial que va tenir, a fer una pel·lícula de primer nivell a Hollywood, no? Perquè fins ara sí que havia aparegut propostes pròpies o bastant més independents. I en aquest cas és una adaptació del conte de Nadal de Charles Dickens, que segurament tots ens sabem de memòria, el fantasma del passat, del present i del futur, que vindran a buscar aquesta barra perquè deixi de ser-ho i que reflexioni sobre la vida que ha tingut. Aquí hi ha diverses coses curioses. A banda que està protagonitzada per Johnny Depp, que fa de Scrooge, que també té un bon repartiment, també tenim a Rupert Green, Daisy Ridley o i a Mackellan. El fet de tenir un director com Tay West, que és un director molt associat al gènere del terror, ara acaba de fer una trilogia com X, Pell i Maxin. Clar, també veient el trailer dius, es nota que han portat aquesta història al terreny del terror, que sempre hi ha hagut una part de terror en aquesta història, sobretot quan apareixia el fantasma dels futurs, qual doncs era absolutament desolador per a la Scrooge. I veurem a veure com pot ser interessant, és una de les apostes fortes i ja sabem que ja comencen a arribar pel·lícules a Nadalenques, que de vegades avancem més tot això. I es fa una mica estrany encara des de novembre i veure el conte de dícans nois o homes preus, una mica un mes el que passa que, clar, la temporada nadala aquesta any està plena de estrenes molt potents, i suposo que estan intentant es punjar el calendari una mica abans. No sé si estrenen abans sèries i pel·lícules de Nadal o col·loquen abans els llums de Nadal als carrers dels paules, no sé què arriba abans, perquè també és un altre tema. Derrerament són les pel·lícules, perquè jo acabo la temporada de Halloween i comença imatiatament la setmana següent la temporada Nadal. No hi ha descans. A veure, la següent proposta no és de Nadal, no? No és de Nadal i és de psicòpates més aviat. Escolteu. Me llamo Winifred Notti y soy la persona más cuerda que conozco. Voy a trabajar en la casa En-Sort de la familia Pounce. Tengo muchísimas ganas de enseñaros a los dos. Cuando una se encuentra con un animal que sufre, creo que está vivo. Lo misericordio. Doncs sí, només escoltant-te ja és una mica de psicòpata, jo que estic veient el tràiler, es reforça aquesta idea. El títol, perdó, està molt ben escullit. Sí, és Victòria Ensaico, que la van poder veure a Sitges, que es va presentar a aquesta pel·lícula, que està basada en una novel·la molt coneguda d'una autora madrilènia, que és Virginia Feito, que també ha signat el guió cinematogràfic. S'ha fet càrrec de les dues coses. I és com girar la truita a Victòria... American Psycho, que és una pel·lícula que també... És una novel·la, no? De Bretto Estonelli, que llavors va tenir la seva adaptació cinematogràfica, d'un pròquer de Wall Street, que en realitat és un absolut psicòpata. I en aquest cas també és la construcció d'un personatge, que és un psicòpata, per tant, també, en aquest cas, a Sassí, però ambientat a l'època victòria, en Anglaterra. Les hores és un institut triu que és contractat per una família rica en la seva mansió, i aleshores allà haurà d'ensenyar els dos fills de la família. Però ja veurem que ella no ha anat aparent aquella casa de manera aleatòria, sinó que és una cosa que està una mica planificada, no explico res més. I... I, evidentment, els assassinats es succeiran amb bastant de sang i fetge. La protagonista Maika Monroe, que és una de les muses del cinema del terror, en perícules com It Follows o Longlets, només per citar-ne unes poques, i l'acompanya en el repartiment Thomas & Mackenzie i Jason Isaacs. És una pel·lica a mi envergadà, de les que es veu aquest any a Sitges. Jo l'hem posada en el meu top de pel·lícules d'aquesta. Sí, es va arribar a sorprendre, fins i tot. Sí, sí, sí. A més, està molt ben fet, està molt ben narrada, interpretada, la fotografia, l'ambientació victoriana... està molt, molt bé. I té moltes coses a aquesta pel·lícula. Val la pena anar-la a veure. No sé si l'hi veuré, perquè la genera de terror no és que em faci massa gràcia, però bé, si us agrada ja sé. Això ja hi ha d'inherir. No és un terror de sustos, és a dir, és més això de terror, però genera de psicòpata, assassins, tirant a thriller, també. No sé, no m'acabes de començar, però bé. Ja veig, no t'agrada el gènere, me l'agrada. No, canviant de gènere, ara anem a... Totalment. Com robar un banco. Escolta'm. ¿Sabéis que es más poderoso que el dinero? Una audiencia. Grabando. Te voy a dar unas cuantas cifras. Probabilidad de ser propietario. 4 entre 10. Probabilidad de cobrar 6 cifras. 2 entre 10. Pero la tasa de éxito de los robos a mano armada. Es 9 de cada 10. Con el resto de probabilidades en tu vida, tan en tu conta. Encara es pot innovar en el tema de robar bancs, de robatoris així, en gran format, perquè tinc la sensació que se'n feien moltes pel·lícules, moltes sèries d'aquesta mateixa temàtica. I tant, hi ha per un tu, per donar-hi vendre. Aquí tenim un fet diferencial, que és el director. David Leitch. Aquest senyor, especialista en cinema d'acció, va ser director o co-director de John Wick, tot i que no va ser acreditat per aquella primera pel·lícula, però l'envies amb pel·lis com d'acció també, atòmic blonda, Deadpool 2, A Barrett Train, que va ser l'última que li recordo. És acció adrenalínica, molt ben filmada, perquè això sí que ho té. Totes aquestes característiques també, una mica artístiques, a l'hora de filmar. I aquí tenim un repartiment que és molt atractiu, Nicolas Holt, per una banda, i Zoë Kravitz. I a les hores entre els dos participen en aquesta història de lladres de bancs, que l'originalitat de la proposta, perquè dius, si m'estàs explicant-lo sempre, de lladres de bancs, ja ho hem vist. Doncs aquí fan servir les xarxes socials, en lloc de fer streams, parlant de les teves coses, jugant a videojocs, aquests senyors fan streaming, mentre estan robant un banc. I aleshores, bueno, típic, parlant amb la seva audiència, mentre estan fent el robatori, i així, doncs, això també els va donant un altre tipus de popularitat, i van fent viral tot el que és el seus atracament. Doncs mira, la pregunta, a veure si es podia innovar. Ja és que així. Aquesta sí que segurament la vagi a veure, perquè... Si m'has dit que el director és de Deadpool 2 i Bullet Train, aquestes dos pel·lícules em van agradar bastant, m'agrada més l'acció que el terror, així que aquesta, me la puc... Doncs ja està, aquesta per tu. A veure, i l'última recomanació és Wild Horse Nine. Escolteu el trailer i ara el comentem. Siempre estás comiendo, no paras de comer. Sí, ¿ya qué paro? Sí, si estás durmiendo o estás matando a alguien. Cris, estamos en un avión, matando a alguien. ¡Joder, cierre la boca! Deja de darme órdenes, he matado a gente en países que no sabes del letrear. Dime uno en el que hayas matado a alguien y no sepa del letrear. ¡Checoslovakia! No has matado a nadie en Checoputoslovakia, así que no lo del letrear. A veure, què ens pots explicar sobre Wild Horse Nine? A veure, això és la relació entre dos agents de la CIA que es troben a Chile poc abans del cop d'estat de l'any 73. Aleshores estan com allà amagats i bé, converses, etcètera, estan amagats, i com de l'illa de Pasqua, no? Tot allò que veurem. I apareguin dos estudiants, en rebels complicarà una mica les coses per aquests agents de la CIA, aleshores fa una mica de parlar de la situació política, tot plegant. A veure, aquí tenim com a director a Martin McDonough, que és un molt bon director responsable de pel·lícules com escondidos en bruja, 7 psicòpates, 3 anuncios en les afueres, vull dir que és un molt bon director. Fa servir molt l'humor negre, la violència, els diàlegs, són les característiques de les seves pel·lícules, i el repartiment, en aquest cas, és Sam Rockwell, John Malkovic i Steve Bussemi, per tant, un bon repartiment per aquesta pel·lícula d'espionatge. Ell ja havia treballat amb McDonough amb Sam Rockwell, precisament a 3 anuncios en les afueres, que és la pel·lícula que Rockwell va guanyar l'Òscar. Vull dir que és una de les propostes interessants, potser més independents, això sí que tenim aquesta setmana més tocat, el thriller comèdia negre, totes. Doncs mira, aquesta genera personalment també m'agrada bastant, així que les últimes dues propostes me les apunto, perquè segurament vagi a veure que... que tal. Ignacio Herbat, un dijous més, moltes gràcies per portar-nos aquí les novetats, recomanacions de cine i sèries, i ens escoltem la setmana que ve. Doncs hi tornem, vinc en a fort abraçada, adéu-siau. Últim minut d'aquest supermati de dijous 12 de novembre del 2026, un supermati marcat per la ressaca de la vaga general que va estar convocada i vam veure-hi les afectacions arreu de les comarques geronials també aquí al Baix Empordà, i és que des de les persones van sortir al carrer sobre la telecitat de Girona en una manifestació multitudinària que xifren amb 18.000 persones segons la policia, i més de 50.000 segons els organitzadors, una manifestació que va reunir assistents d'arreu de les comarques geronials també al Baix Empordà. Així tot la foec, la federació d'organitzacions, el Parcelgals de Girona, assegura que el seguiment de la vaga va ser minoritari arreu de la demarcació de Girona. Nosaltres ho deixarem aquí i tornarem com sempre demà. A les 8 del matí, aquí, al supermati. Adéu-siau. Bon dijous.