Supermatí — 07/10/2026

Bon dia, són les 8... La inestabilitat no s'acaba. Rossets i tempestes, novement, el vagen portar avui dimecres. Bon dia, com esteu? Avui és dimecres 7 d'octubre del 2020. 6 a Fontanilles. Han vist sortir el sol fa justament 9 minuts i ara mateix estan a una temperatura de 18 graus. Jo sóc la Maria Elzina i això és el supermatí. El programa informatiu que fem des de Radio Capital i que, com sempre, se met des de Radio Isbal i Radio Bego. I ara treurem en matèria perquè avui hem de destacar que territori vol començar l'any que ve les millores de les carreteres entre Parlava i Serra, Dodaro i de Colomés a Berges. A més a més, parlarem que el vagen portar ha començat la vacunació contra la grip i la Covid en punts sense cita prèvia i que el Tribunal Constitucional dona a la raó l'exconsellera Dolors basant els seus recursos per l'aplicació de l'amnistia al delicte de Malbarsació. La decisió afecta directament l'exconsellera i té conseqüències també per altres dirigents independentistes, com per exemple Carles Puigdemont. I, a més a més, avui el que farem serà parlar amb l'escriptor i periodista Martí Gironell sobre el llibre que surt avui mateix a llibre, i és que l'autor presenta mala veïna. I com que a Dímircres també descobrirem un nou espai cultural de l'emportar, avui hem d'anar fins a l'espai medes i parlarem amb el seu director Antoni Rovira sobre la programació i també la rellevància que té aquest espai aquí al Vaja Empordà. De seguida ho repassem tot abans, però hem de fer un repàs als titulars. Abans saludem en Joan Coll. Bon dia, Joan. Bon dia, Maria. És que, com deia, en territori vol començar l'any que ve, les millores de les carreteres d'entrepar-la-va, i ser la de darró i també de colomés a Berges. Les accions sinclàvones al pecat d'inversions de més de 50 milions d'euros que va anunciar el departament. L'objectiu és legitar les obres que sumen en conjunt més de 20 milions d'euros abans no a cap l'any. Així recull una resposta parlamentària de la consellera Silvia Penecke als diputats d'Esquerra Republicana. En paral·leu Penecke també en un seguit durant el 2027, es construirà la nova rotonda a la carretera JC641, que connecta amb Torrella de Mongria amb l'Estartit. I saludem ara a la Marta Castell. Bon dia, Marta. Hola, molt bon dia. És que el Vaja Empordà inicia la vacunació contra la grip i la Covid en punts sense cita prèvia. La campanya també arribarà a l'Hospital de Palamós i a diversos espais dels municipis. La primera fase se centren les persones amb més risc de patir complicacions. I saludem també a la Carla. Saló, bon dia, Carla. Hola, bon dia. És que el Tribunal Constitucional dona a la Raó l'ex consellera Dolors Vassa en el seu recurs per l'aplicació de l'amnistia al delicte de Malparcació. La decisió afecta directament l'ex consellera i té conseqüències directes per altres dirigents independentistes. La resolució considera que el Tribunal Suprem va vulnerar els trets de base quan va rebutjar aplicar-li l'amnistia per la Malparcació. El Constitucional anul·la que et cridaré a estableix que aquest delicte pot quedar inclòs dins l'àmbit de la llei. I saludem ara a Sergi Villena. Bon dia, Sergi. Bon dia, Maria. I és que han detingut dos homes acusats de robar en una empresa de la Visval. Els fets van passar de matinada, el 28 de setembre, en una nou industrial. Els lladres haurien sostret eines material informàtic i altres d'objectes. Els dos sospitosos van ser detinguts dies després al mateix municipi. I Calonja acollirà el 10 d'octubre una taula rodona per analitzar el futur de les gavarres després de l'incendi del 3 de juliol. La trobada començarà a l'estet del vespre, a la sala gran del castell de Calonja i estarà oberta de tothom, Carles. El debat partej de l'incendi acaba cremar unes 2.300 hectàrees del macís el 3 de juliol. La trobada vol analitzar què va passar conèixer l'estat actual del bosc i plantejar propostes per evitar nous episodis similars. I seguim parlant de jornades perquè la Càmbra de Comerç de Palamós organitza aquest dijous al Parc Hotel San Jorge de Calonja i Sant Antoni, una nova jornada de debats sobre empresa i futur centrada en la relació entre la banca de proximitat, el client i la intel·ligència artificial, Joan. La trobada comptarà amb la participació del president del banc Sabadell, Josep Poliu. Faig es considerar que es tracta d'una cita especialment significativa per l'entitat, tant per la relació que la Càmbra manté des de fanci amb el banc Sabadell, com també per la possibilitat de propar el seu màxim responsable del teixit empresarial del territori. I saludem també per primer cop a la Judit. Rubiró, bon dia, Judit. Bon dia, Maria. I és que la Visbal dedica la jornada del 12 d'octubre reivindicar l'ús social del català. La programació combinarà reflexió sobre la situació de la llengua, la literatura, la cultura popular, els jocs i la música. La iniciativa que porta partítol en català és sempre organitzada pel Pla Local per la Llengua, comptarà amb diferents activitats distribuïdes entre el Teatre Mundial, el passeig Marimón Esper i el Pau Allofiral. I l'Arceu Municipal de Palafrugell celebra 40 anys de servei públic. L'aniversari es commemorarà el propè 16 d'octubre amb una jornada al Museu del Sur de Catalunya. La programació de la jornada repassarà l'evolució de l'exxiu, reunirà persones vinculades al servei i abordarà els seus reptes de futur. I nosaltres també anem a fer un repàs als titulars més enllà de la nostra comarca. Els maquinistes fan vaga i Rodalies no oferirà servei amb normalitat. La companyia parla d'un conflicte laboral. El director de Rodalies, Òscar Plyà, ha dit que a l'una de la matinada va rebre una carta del sindicat majoritari de maquinistes i deien que no garantien que els trens sortíssim. El Tribunal Constitucional ordena el Tribunal Suprem que apliqui l'amnistia de manera immediata. La decisió fa més a prop el retorn de Carles Puigdemont. El Tribunal fixa d'octrina i obre la porta perquè la mesura també s'apliqui altres líders independentistes. Entre ells hi ha Oriol Junqueras, que continua a Inabilitat. El jutge Pablo Llarena aixeca l'ordre de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Luis Puig. El magistrat ho ha decidit de manera provisional després que el Tribunal Constitucional hagi ordenat el Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia. El banc francès BPCE compra de manera pactada prop d'un 7% del banc sabadell. L'operació reforça l'aliança entre les dues entitats. Totes dues volen fer créixer el negoci. També volen fer més difícil que una altra entitat presenti una oferta de compra. Els aigüats tornen a deixar rescats, viestallades i inundacions al litoral i al prelitoral. Fins a les 11 de la nit el telèfon d'emergències havia rebut 661 trucades per 481 incidents relacionats amb la pluja. Les incidències afecten diversos punts al territori. Els equips d'emergència treballen per resoldre els avisos i recuperar la normalitat com més aviat millor. Sánchez inclou els decrets d'habitatge prèstacs de fins a 50.000 euros per comprar el primer pis. El Consell de Ministres torna a aprovar els decrets que va tombar al Congrés. Ara els haurà de validar la Diputació permanent. El vot de junts i és irrellevant. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès l'entrada presó de Laura Borràs. L'expresidenta del Parlament evitarà el centre penitenciari a canvi de fer un curs de prevenció de la corrupció. Borràs haurà de completar 25 hores de formació. També haurà de no delinquir durant 5 anys. Milers d'estudiants han sortit al carrer Réu de França, mig d'un fort desplegament policial. Les protestes reuneixen alumnes de secundària, estudiants universitaris i sindicats. Sánchez per diverses ciutats del país i en alguns punts hi ha hagut enfrontaments. S'amplia l'àrea de recerca del menor desaparegut diumenge a Granollers. En el dispositiu hi han participat més de 400 persones. El vespre pro han desactivat el voluntariat per les pluges intenses. I abans de seguir amb aquest repàs informatiu, hem de saludar el Isaac Bilà. Bon dia, Isaac. Bon dia, Maria. Què tal? Doncs bé, després d'aquests russats, no sé què ens espera allò, allà, al dia d'avui, i els propers dies aquí al Paj emportarà. Després de l'espectacle de llams d'aquesta passada matinada, que ha deixat un episodi de pluja, com a mínim, ben caigut, aquí al vas a emportar. Amb resistes de precipitació més abundants, el votant dels 20 litres per metre quadrat a verges, també l'avisbal d'emportar, o els 14 litres i mig a Sanfaliu, a la resta del bal de comarca, amb alors entre els 5 i els 10 litres per metre quadrat, amb un espectacle espectacular de llams i trons. La nit, un cop passat aquesta precipitació, a les primeres zones de la matinada, la nit ha estat tranquil·la, i la temperatura ha pogut baixar. Ara mateix tenim valors al votant dels 17, 18 graus a tota la comarca. Doncs bé, la inestabilitat segueix, continua. Ja queda menys perquè aquest període de nit de inestabilitat s'acabi. Ara mateix tenim unes tempestes que s'estan desenvolupant a pocs quilòmetres cap al mar davant del vas a emportar. Alguna d'elles podria fregar llarg d'aquest dia, d'aquest matí, altra cop la costa sud, sobretot a la Sant Feliu, Plegedaro, Calonja, fins a Palafrugell, veurem com evoluciona. En principi no hauríem de quedar en aquest sector o en front del mar, per tant, seguirem amb aquesta noveulositat abundant avui, però a partir del migdia podrien obrir una mica de claregades, però després de la tarda tornarem a parlar de Ruxats i també este és aquest cop de l'interior, que vindran de l'interior, es formaran els ironers, ple de l'estany, interior de l'alapordar i ens acabaran afectant, sobretot a partir de la tarda, preferitment al nord de la Cúmar, que tot plegat amb aquest cel variable i amb posibilitat de precipitació o petac important de pluja. Res a veure, però amb els aiguats del cap de setmana, insistim. Estan amb unes tempestes més normals, però que localment podrien deixar intensitat important de precipitació. Demà dijous, encara parlaríem d'una institució de pluja, però ja amb tramuntana a partir de la tarda i és que divendres baixa la temperatura i la tramuntana entraria en força. Doncs esperarem que entre la tramuntana, de moment ens acompanya aquest temps una mica inestable. Isaac, moltíssimes gràcies per aquest repàs de la provisió meteorològica i ja estarem pendents del que pugui anar passant els propers dies. I ara escoltem el comentari que ens porta avui, Xavi Cortadellas. Ara fa pocs dies vam tancar la setmana del llibre en català a Barcelona. Un èxit. Dansar els llibres, les casetes i els actes són a l'art de triomf, a la setmana cada vegada també hi va més gent. I més aquest any, que encara que ja era amb la segona quinzena de setembre, ha fet l'efecte que l'estiu no tenia cap intenció de narsen. I un dia de fred, cap dia de pluja, sol amb més moderació que el sol de bosc, però massa sol, també. Ara fa deu dies que el sol de bosc després de la manifestació que va haver a Barcelona contra l'ampliació de l'aeroport del Prat, vaig parlar amb un dels muls manifestants que hi havia. Va venir a la setmana. Portava encara posat en banderola un altaveu manual. Masquilla una samarreta que deia alguna cosa així com no, a l'ampliació de l'aeroport, al cap un barret de palla que havia comprat a la Puya. La Puya, per si no el saben, és una regió d'Itàlia del costat de l'Adiàtic. Em va fer gràcia veure aquell home amb aquell barret, perquè jo he estat a la Puya, aquest estiu. Però, ahir, vaig anar i vaig tornar de la Puya a Catalunya amb avió, perquè potser això també ho saben, fa uns estius que hi ha uns vols bastant bé de preu, per anar-hi tornant avió entre Brindisi i l'aeroport de Gironau. Naturalment, però amb aquell home, amb aquell manifestant, vam parlar de llibres i no d'avions, d'aeroports, o de la manifestació d'Homania. Si n'hi haguessin parlat, de seguida ens hauríem posat d'acord. Ben mirat. Coneixen algú que sigui partidari de la massificació turística, que cada dia hi hagi més avions, anant amb un i avall de per tot, algú partidari que es facin noves carreteres o que s'emplien autopistes o aeroports. Segur que no coneixen a ningú o no gaire ningú. I segur, també, que tothom es posaria d'acord de seguida, a dir que hem de reloir-ho tot, que hi ha massa de tot. Massa turisme, massa avions, massa gent pululant, massa contaminació. Coneixen algú que em partidari de la massificació? Costa molt més, en canvi, trobar gent que estigui disposada a renunciar en algun lloc per vacances, potser també aquell manifestant que portava al barret de la punya. I ja sé que t'ha plegat, aquest article també pot semblar molt demagògic, tranquils, però... Just abans d'acabar aquestes ratlles, vaig saber que en pocs dies el futbolista del Barça Rafinha, que, sortosament, no ha tornat l'Asionat, venia a la Índia i a Austràlia en pocs dies per jugar amb la selecció del Brasil. El resultat? Rafinha havia de fer 34.000 quilòmetres una setmana o poc més. Però qui vol renunciar al futbol si resulta que el futbol també ens agrada? Ara, jo de vostès, mentre puguin, millor que es quedin a casa, sobretot ara que plou, escoltant la ràdio i llegir llibres. Doncs escoltem el comentari de Xavier Cortelles i aquest consell final que ens dona gràcies, Xavier. Ens trobem ben aviat. Nosaltres fem una pausa, escoltem una publicitat i tornem de seguida. El Barça Rafinha és un restaurant de col·lana, producte de proximitat i tots els sabors de la tradició catalana. Més de 70 varietats d'apostres i una gran selecció de plats per gaudir de cada àpat. Un espai ampli amb terresa exterior i gran aparcament. El Jou Vell, el bufet lliure de qualitat de l'Alemporta. Obert de dimarts a diumenge al migdia a partir de les 12. Volte que voltaràs i el Jou Vell tornaràs. El JouVellRestaurant.com Mia i marques de proximitat, nacionals i d'importació. I no et perdis els concerts, espectacles, balles i xerranges. Gaudeix de la festa de la Cervesa. Gaudeix de Castellà. Plaça d'Arru i Sagaró. Aquesta tardor tens una cita amb l'Ampordà. Del 22 al 25 d'octubre, torna Brots. Quatre dies de música, arts vives, gastronomia i oli d'OP Empordà. Per descobrir el territori d'una altra manera. Poples que es converteixen en escenaris. Païsatges que es viuen, s'escolten i s'asseboreixen. Vine a viure a l'Ampordà. Vine a Brots. Descobreix tota la programació a brotsemportà.cat. Vine a Carrer Food i compra bé amb els nostres preus impatibles. Avui dimés que a set d'octubre tens la costella de Port Carrer Food al mercat a un preu impatible de 4 euros amb 89 al kilo. Sempre les millors promos. Carrer Food. Amb els teus vidres graduats de sempre. Les Raibenmeta t'esperen a òptica Gràcia de Plaja Daru. òptica Gràcia. Una mirada a la moda i a la tecnologia. Hem d'estoc immediat perquè puguis començar la teva reforma sense esperes. Descobreix les nostres ofertes. Visita'ns a Medinyà, viure d'Ampordà o Palafolls, o truques al 9.7249.883.12. El rei de la Rajola. Més varietat, més estoc, millor preu. Anunciar-te a Radio Capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremetjar. Fem arribar la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directa que qualsevol altremetjar. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a Publicitat a Robes Radio Capital.cat i posa'ns a prova. I avui, dimecre, 7 d'octubre, surta a la vent del nou llibre que presenta Martí Gironell, Malavaïna. Aquesta és una història que explora la creació i desenvolupament dels jardins de paral·lada. Viajant entre el poder curatiu i senador de les plantes a través de la figura de les fatigueres. Per parlar d'aquest llibre també de la inspiració, per escriure'l, ens visita el seu autor, Martí Gironell. Bon dia. Gràcies per ser aquí al supermatí. Benvingut. El Maria, que tal, audiència. Bon dia. Em fa molt il·lusió ser aquesta hora del matí. Perquè res, aquí, com tu ve, dius poca estona. Quan ets aquí a les parcianes, les llibraries ja podreu córrer a comprar mala veïna. Nosaltres agraïts que siguis aquí, perquè ara comença l'època allò de promoció i allò hi haurà moltes presentacions per donar a conèixer aquest llibre. Sencerà més lluny, el 17 d'octubre vindrem a Palafrugell, a la biblioteca, i de fet la primera presentació és aquest mateix dissabte, dia 10, a la llibreria 22 de Gironell, i acompanyarà en Pito del Serrer de Can Roca un bon amic i un bon coneixedor del vi i de les plantes, i serà un bon embeixador per començar, com tu vius, aquesta singladura que ha d'anar més allà de Sant Jordi, perquè els llibres no tenen temps, diguéssim, i sí que tenen un dia, o que no sé, avui, que surten, però que són eterns, i per tant els lectors, els uïns, ja hi arribaran a mala veïna quan vulguin. Si pot ser avui mateix, que no s'esperin, i que no els hagin d'explicar la història i que la vulguin conèixer per ells mateixos. Esclar, mala veïna, com n'és, com n'és el concepte d'aquesta història, i com t'arriba aquesta necessitat d'explicar la història dels jardins de Peralada, però des d'aquesta visió pot ser una mica més natural i més centrada en aquesta figura de les fatallyeres, no? Mira, jo fa molts anys que anava al darrere d'aquesta història, gairebé diria que potser fa ben bé 10 anys, quan vaig tenir una conversa amb el mal agoniat director del castell de... del Museu, el castell de Peralada, en Jamó Barretxina, que em va posar sobre la pista d'algunes curiositats i peculiaritats d'aquests jardins, que jo ja coneixia, que a mi em fascinaven, que em en curiosien, que em preguntava com havien construït aquells jardins i per què, amb quin objectiu, i sobretot fent-me aquestes preguntes, com ha passat en altres moments de la història, on hi ha personatges, episodis, o fins i tot indrets, que ens ajuden a explicar la història amb majúscules, que coneguin una mica què hi ha al darrere de la construcció del pont de Barcelona, per exemple, o d'altres indrets, no? I a partir d'aquí, vaig voler saber per què els Comdes de Peralada havien volgut fer aquests jardins, amb quin objectiu, i a part de fer uns jardins que envelleixin la vista i per poder oferir aquesta esplendor, elegància, poder, ells el que volien era oferir, el voltant dels jardins, tot un projecte cultural, educatiu, que venia influït una mica pels anys que ells havien passat a París, a França, i de fet, per això contracten un arquitecte boissettista pariseng, François de Villers, perquè en 1877 faci aquests jardins amb una particularitat, i es que tenien gairebé 160 espècies diferents d'arbres i de plantes i de flors, i el que feia, gràcies a la forma, en espiral, era que quan qualsevol persona visitava els contes, imaginem-nos entrar a un carruatge per aquelles vingudes, anava fent voltes sobre si mateix, però com que el paisatge, la vegetació, anava canviant, els feia l'efecte que entraven en els grans dominis d'un senyor. I d'una banda, vaig pensar aquesta qüestió floral, veure com el llenguatge de les flors et pot fer creure una cosa, quan realment n'és una altra, connecta perfectament amb aquesta llegenda que vaig trobar d'una dona, que diuen que havia viscut els afores de Carrigella, que tenia aquest mal nom, o que els veïns li havien posat, perquè es feia de mal veure, perquè era una mica esquerpa, perquè vivia al marge de tothom, però, en canvi, tothom hi acudia, perquè era una corandera, una fatillera, com tu deies, que tenia aquests remei a la bas, que havia entès, havia llegit la natura, amb uns altres ulls, d'una altra manera, fruit d'un coneixement, que li havien llegat les seves predassasores, en tenc àvies i rebesàvies, i ajuntant aquestes dues maneres de mirar la natura i de veure la natura i de treure-ho en un profit diferent, vaig voler, en Dinsanma, allò, documentant-me molt, amb aquesta història que vull solta la llum i que es diu Mala veïna. Parlàvem de tota aquesta connexió natural, parlàvem també de tot aquest passat històric dels jardins, d'aquesta creació, i parlàvem d'un dels puntals del llibre, que també és aquest sentiment, en aquest cas, anti-françès, perquè sí que és cert que hi ha aquesta admiració, per part dels comptes de tota aquesta manera de fer dels francesos, quan fem dels jardins, però també hi ha part de sentiment anti-françès que marca una mica la història del llibre, també. Sí, els lectors es trobaran que, a part de veure com es construeixen aquests jardins i per què, i amb quin objectiu, i aquesta voluntat que, com deia, els comptes tenien del voltant dels jardins, creari tota una experiència cultural, educativa i formativa, fer-hi una escola, van fer-hi una escola pels nanos de l'Empordà, una escola de música i d'ars escèniques, i alhora també que el voltant dels jardins hi pogués florir tot una altra manera d'entendre la vida, a través del cant, de l'art, de la música, del debat d'idees. Per tant, una mica van plantejar la llevo de que, anys més tard, seria el que hem conegut com el Festival Internacional de Música i Dança de Peralada. Però sí que és veritat que en tota aquesta història hi ha aquest sentiment latent que va quedar entre el socià tampordanesa, després de la guerra del francès, d'una certa ànima adversió, d'una certa, això, mirar-se malament tot el que venia de més allà de la frontera, tot allò que venia de França. I per tant, vaig aprofitar, gràcies a la documentació, que et permet activar d'un fil i de l'altre, de crear un petit grupús cul de, diguéssim, de resistents a aquest afrançament, i quan veuen que parla de si torna a instal·lar aquest sentiment tan profundament francès, amb ganes d'estendre els seus tentacles per la comarca, que ho fan, evidentment, de bon rotllo i amb ganes d'adonar coneixement i d'adonar educació a tota una població, ells ho malinterpreten, diguéssim, o no els agrada, tornar a veure les urpes dels francèsos al territori i es revelaran contra això. Per tant, és també una mica el contrapunt, un dels molts contrapunts que hi ha en aquesta història, per donar-li també una mica de licieni, posar-hi un ingredient no violent, però sí que literàriament donava, com per què és aquesta confrontació, i que li faci passar malament el compte, com que ja té una salut molt migrada, i que no li convenen aquests espants i mal de caps, i d'aquí, per tant, vindrà la connexió, també, que requereixi de certs remei's que potser d'una altra manera no hi acudirien. També, esclar, el llibre té una part important d'aquesta documentació històrica, com comentaves, però també crec que és important destacar aquesta documentació potser més oral, potser més tradicional, que has hagut de fer a l'hora de buscar perquè servien cert remei's naturals, i s'ha que els fa servir la mala veïna, no? Perquè és clar, és un coneixement que potser no està tan plasmat en llibres com hauria d'estar, no? Exacte, hi ha un moment de fet de la novel·la en què la mala veïna està instruint a la castrala la seva futura, diguéssim, sucessora, i precisament li diu, sí que hi ha... o trobaràs alguns llibres de receptes que t'expliquin, com fer aquest beuratge, aquest emplastre, aquesta medicina, aquest xerop, però normalment és un coneixement que es transmet de manera oral, perquè fins que no trobes la persona ideal a qui llegar-li tot aquest coneixement, doncs val més fer-ho així, preservar-ho així, i si fins i tot cal, emportar-t'ho a la tomba. No deixar-ho per escrit, perquè segons quines coses, en mans de segons qui poden ser, realment, armes de doble tall, no? Llavors, a mi m'ha passat una mica el mateix, parlant amb persones que coneixen la natura, que s'estima la natura, que el respecten, i que en saben treure tot aquest rendiment per després posar-lo en mans de les persones que necessiten, m'ha ajudat a anar posant a fil a la guia certes receptes que trobareu a la novel·la, que fa servir la mala veïna, i que encara es fan servir, que per exemple a casa fem servir l'oli de cop, quan els meus fills o jo mateix rebem alguna patacada, no ens posem una pomada que pugui tenir qualsevol component més químic, sinó que agafem aquest oli de cop i xupem una mica de cotó, ens ho passem pel genoll, o pel colze, o pel que sigui, i al cap de poques hores ja hem fet net, o sigui, ni un blau, ni has grugaït, ni res. Per tant, funcionen aquests remei, continuen funcionant, i jo crec que els hem de reivindicar, els hem de posar també en el centre de les nostres vides, i que forma part, com tu deies, d'una documentació que potser costa més de trobar, però que t'ajuda, com tota la documentació, ha fet molt més versamblan, allò que vols explicar i traslladar l'actor, perquè entengui el marc mental d'aquella època, com actuaven, per què actuaven, per què opinaven així, i no d'una altra manera, i alhora també, perquè hi havia aquesta presència tan important de la natura i dels recursos que se'n podien treure, i alhora perquè aquestes dones estaven malvistes. Llavors, tant de coses que t'han explicat, que la gent ha sentit i que els ha quedat en la seva imaginació, com també coses que has pogut trobar escrites, doncs garballant, garballant, acabes trobant la manera de filar prim i poder acabar construint el relat que tu vols gràcies a aquesta documentació. No sent nasclau, però fent-la servir com una gran eina. Martí i Japara, que va, m'agradaria... Recuperar una frase que vas dir l'altre dia que vam ser a Peralada, vull dir, vam trepitjar el terreny, on es desenvolupa... D'escenari. Sí, exacte. Va ser fantàstic, però vull recuperar una frase que vas dir, que és que explicaves que qui llegeixi mala veïna i vingui als jardins a Peralada els veurà amb uns altres ulls. Jo encara no hi he tornat a Peralada i m'agradaria preguntar-te... Això podria ser veritat, vull dir, jo ara si n'és a Peralada els veuríem amb uns altres ulls? Jo crec que sí, perquè saps l'història que hi ha al darrere d'aquesta gran construcció. Sí, és veritat, clar. Quan nosaltres documentem això que et deia, un indret que hi passem 40 vegades, no hi parem atenció, però quan algú ens fa aturar en el per què d'aquesta arbre, d'aquesta forma de... Quan tu coneixes alguna cosa, quan tu tens coneixement més intens d'alguna cosa, fac tu el que m'hi dius amb uns altres ulls, que ho respectis millor i fins i tot ho puguis arribar a estimar. I per tant jo crec que sí, que les persones que coneguin Peralada i es llegeixin la novel·la, un cop hi arribin, se'l miraran amb uns altres ulls, tot aquest complex natural, que és els jardins de Peralada. I jo he estat el castell, no estic convençutíssim. M'ha passat a mi i jo no soc una rara avi, no soc un tio estrany, vull dir que... Això passa quan et donen a conèixer alguna cosa que no sabies, fa que tu miris d'una altra manera. Si tens una altra perspectiva, d'efectiblement. Doncs haurem de tornar als jardins, haurem de tornar a dir... I tant. ...d'aquest paisatge. Martí, avui mateix surt al llibre, probablement tornarem a parlar més endavant, de cara a Sant Jordi, per veure com va tot. Gràcies, i recordem-ho que avui surt Malavaïna, a les llibreries, allò, una lectura, completament recomanada i més amb aquests dies de pluja, vull dir, que és fantàstic. Exacte, i per quan faci bo, anar a fer un passeig per als jardins de Peralada i rematar-ho en un bon vi Malavaïna. Exacte. Va a la finca de Garziquella, on passa bona part de l'història, encara ara produeix aquest bon caldo. Gràcies a tu, Maria, i gràcies als ullents. Gràcies, Martí, que vagi bé. Gràcies, Maria, que vagi bé. I nosaltres, quan falta mig minut per arribar... allò, sobre, amb dos minuts, per sants, dues quarts de nou, quina complicació. Comencem el repàs informatiu aquí, des de Ràdio Capital i com sempre, en emissió a Ràdio Visbal i Ràdio Begú. I és que territori vol començar l'any que ve les millores de les carreteres entre Parlemà i Serra, i de Colomés a Verses. Les accions s'inclouen dins el paquet d'inversions de més de 50 milions d'euros que van anunciar el departament. L'objectiu és licitar les obres que sumen en conjunt més de 20.000 euros, abans no a cap il·lany. Així ho recull una resposta parlamentària de la consellera Sílvia Peneque als Diputats d'Esquerra. En paral·lel, Peneque també anuncia que durant el 2027 es construirà la nova rotunda a la carretera GEI 641, que ha connectat Torrella amb l'estartit Joan. El paquet de millores de les carreteres del Baix Ter inclou actuar en diversos trams de la GEI 631, 33, 34, la C31, la GEI 641, 42, 43 i la C252. En conjunt, les obres que s'adreixen a terme apareixen plaques alçades, construïnals, giratoris, reposar el ferm, habilitar nàus i tinararis per visitants o refer l'esfalt sumen més de 50 milions d'euros. Ara, la consellera de territoris, Sílvia Peneque, ha concretat en 15 projectes el departament ja vol tenir màquines treballant sobre terreny el 2027. El primer és el tram central de la geiformat per la GEI 642 i 643, que connectin les 66 amb la C31 des de la Pere, fins a Gualta, passant per Rupià, Parlavà i Serra de Daró. Peneque, la seva resposta parlamentària, concreta que territori vol acabar de redactar els projectes dels trams compressos als dos extrems d'aquest itinarari de la Pere, Parlavà i de Serra de Daró, a Gualta, abans no acabi castany i treu-les així a audiència pública. Per què fa el tram central de la GEI 643 entre Parlavà i Serra de Daró i què és el que agil·le la tramitació més avançada perquè ja s'ha sortit més a audiència pública? Territari preveu el licit a l'obra a finals de 1226 per iniciar la seva exegoció el 2027. Suposarà una inversió de 7 milions d'euros i permetràs xemplar 3,3 km de carretera fins a solar una emplada de 10 metres. A més, de què tal departament de vau treure el concurs aquest any i engega l'obra del 2027, el tram de carreteres GEI 633 i 334, entre Colomés i Verges? A la seva resposta parlamentària, la consellera de Territori sobrellet que els treballs permetran completar la millora de l'etinarari entre l'Alen II i Verges. En aquest cas, la inversió prevista puja 13 milions d'euros. Les obres permetran xemplar 3 metres la carretera actual, passant del 6 al 9, i crear un nou etinarari de vianants paral·lel a la carretera entre Jafra i Verges. A més, tant a l'inici com al final de les treveseres de Colomés i Jafra, s'hi construiran nous giratoris. D'altra banda, el departament també es fixa que l'any que ve comencin les treves de la nova rotunda d'acces a l'eurobritació de les dones de Torrella de Montgri. El giratori del qual ja se n'ha redactat el projecte s'acituarà a la carretera GEI 641, que connecta el municipi amb l'estartit. Jo el vaig emportar a inicio la vacunació contra la grip i la Covid amb un sencer cita prèvia. La campanya també arribarà a l'hospital de Palamós i a diversos espais dels municipis. La primera fase s'escentran les persones amb més risc de patir, complicacions, Marta. La campanya de vacunació contra la grip i la Covid del vagi a emportar incloure punts específics a l'hospital de Palamós i accions en diferents municipis de l'acuMarco. L'acció va començar a ir dilluns 5 d'octubre sense cita prèvia als centres de tensió primària. La vacunació vol protegir especialment les persones amb més risc de patir complicacions per aquestes infeccions. També busca reduir els contagis, les consultes mèdiques i els ingressos hospitalaris associats als virus respiratoris. La campanya es desenvoluparà de manera esglounada. La primera fase va començar aquest dilluns, dirigida a les persones de més de 80 anys, embarassades, personals sanitaris, residents en centres i infants d'entre 6 mesos i 4 anys. També tindran prioritat les persones que arriben a tensió domiciliària i els infants entre 5 i 14 anys en factors de risc. La vacunació s'ampliarà progressivament a la resta de col·lectius durant les pròximes setmanes. Una de les principals novetats de la campanya serà el reforç dels punts de vacunació sense cita. L'Hospital de Palamós oferirà aquest servei entre el 26 d'octubre i el 13 de novembre, a la primera consulta de l'àrea de consultes externes. La vacunació a l'hospital funcionarà de dilluns a divendres. Plurari serà de dos quarts de nou del matí a dos quarts de tres de la tarda. També s'oferirà entre les tres de la tarda i dos quarts de vuit del vespre. La campanya també sortirà els carrers del centre sanitaris per aprovar la vacunació. A diferents espais del Vaja Empordà, els equips de Palafrugell i Palamós preveu en tornar a organitzar vacunacions en locals socials, casals de persones grans i també a farmàcies. A Palafrugell també es preveu habilitar un punt de vacunació a plaça nova i una jornada durant un dissabte al matí al centre de tensió primària. A Palamós s'estabiliran horaris específics per facilitar la vacunació de la població infantil. L'àrea de tensió primària de Torrella de Mungri ha fixat dades i horaris específics als consultoris de Jafra, la tallada d'Empordà, Gualta, Serra, de Daró, l'Estertit i Berges. Les persones que prefereixin reservar hora també podran fer-ho pels canals habituals del sistema sanitàric català per telèfon o presencialment al seu centre de tensió primària. La segona fase de la campanya començarà el 26 d'octubre. A partir d'aquella data podran vacunar-se les persones d'entre 60 i 79 anys, les persones més joves en factors de risc, els professionals essencials i la resta de grups indicats. La campanya parteix d'unes xifres de vacunació al Baix-Empordà superiors a la mitjana de les comarques gironines, segons les dades facilitades pels serveis sanitaris comarcals. Prop de 14.500 persones es van vacunar durant el 2025 els quatre principals territoris de tensió primària de la comarca. Els serveis sanitaris del Baix-Empordà volen mantenir aquestes cobertures i augmentar la protecció dels col·lectius més vulnerables. La combinació de vacunació amb cita, punt sense reserva i accions fora dels centres sanitaris, busca facilitar l'accés de la població durant tota la campanya. I el Tribunal Constitucional dona a la raó l'exconsellera Dolors Bassan al seu recurs per l'aplicació de l'amnistia al delicte de Malversació. La decisió afecta directament l'exconsellera i té conseqüències per altres dirigents independentistes. La resolució considera que el Tribunal Suprem va vulnerar els drets de base quan va rebutjar aplicar-li l'amnistia per Malversació. El Constitucional anul·la aquest criteri i estableix que aquest delicte pot quedar inclòs dins l'àmbit de la llei Carla. Bassa havia presentat un recurs després a la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li l'amnistia. La discrepancia s'escentrava en la interpretació de la llei i en les excepcions previstes per als electes a Malversació. El criteri del Constitucional estableix que la interpretació d'optada pel Tribunal Suprem no respectava la base de la llei d'amnistia. La decisió obliga ara a revisar la situació de la base d'acord amb aquesta interpretació. La resolució té una incidència que va més enllà del cas de l'exconsellera. El pronunciament estableix el criteri que haurà de guiar l'aplicació de l'amnistia a altres causes per Malversació vinculades al procés independentista. Entre els dirigents afectats per aquesta qüestió i a l'expresident Carles Puigdemont i altres membres antics del govern català. El Tribunal Suprem havia rebutjat fins ara aplicar l'amnistia en diversos casos relacionats amb aquest elicte. La decisió sobrebassa pot desdencalar aquests procediments. La Malversació s'havia convertit en un dels principals punts de discrepància judicial en l'aplicació de l'adher d'amnistia des de la seva entrada amb vigor. En el cas de l'expresident Carles Puigdemont, el nou criteri pot permetre aixecar les mesures cautelars encara vigents vinculades a la causa per Malversació. Aquest pas és necessari perquè pugui tornar a Catalunya sense risc de l'atenció per aquesta causa. El Tribunal Constitucional ja havia avortat durant els últims mesos diferents recursos relacionats amb la llei. El debat sobre la Malversació era una de les principals qüestions pendents després dels primers pronunciaments sobre la constitucionalitat de l'amnistia. Dolors Bassas converteix així en una figura central en la resolució d'aquesta disputa jurídica. El seu recurs serveix per establir el criteri sobre l'aplicació de l'amnistia, els electes de Malversació relacionats amb el procés independentista. I detenen dos homes acusats de robar en una empresa de la Visval. Els fets van passar a la matinada del 28 de setembre en un ennau industrial. Els lladres haurien sostret eines, material informàtic i altres objectes. Els dos sospitosos van ser detinguts dies després el mateix municipi Sergi. Els Mossos d'Esquadra van detenir dos homes de 22 i 33 anys acusats d'entrar a robar en una empresa de la Visval d'Empordà. Les detencions es van produir entre l'1 i el 2 d'octubre al mateix municipi després d'una investigació policial. El robatori va tenir lloc cap a la 5 de la matinada del 28 de setembre en un ennau industrial. L'empresari va desplaçar-se fins a les instal·lacions després de l'activació de l'alarma. En aquell moment no podia consultar les imatges de les càmeres de seguretat, però quan va arribar l'empresa va comprovar que faltaven diversos objectes de l'interior del recinte. Els lladres haurien sostret eines d'una furgoneta de l'empresa i diferents objectes de dins de l'ennau industrial. Segons la investigació, els autors haurien saltat la tanca perimetral per accedir al recinte. Després haurien entrat en una furgoneta estacionada a l'interior i haurien agafat una radial diverses bateries i cablejat. Posteriorment els lladres haurien forçat el pany d'una de les portes d'emergència per entrar a l'edifici. De l'interior de l'ennau s'haurien emportat material informàtic, una cafetera i una dezena d'empollles de begudes alcohòlices. Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació després de tenir coneixement dels fets. Les indagacions van permetre identificar els dos presumptes autors i localitzar-los dies després a la mateixa visbal d'emportar. Els dos homes van quedar arrestats com a presumptes autors d'un delicte de robatori amb força. Els detinguts tenen antecedents i ja han passat a disposició judicial. I Calonge acollirà el 10 d'octubre una taula rodona per analitzar el futur de les gavars després de l'incendi del 3 de juliol. La trobada començarà a les 7 del vespre, la sala gran del castell de Calonge i estarà oberta a tothom. El debat partèix de l'incendi que va cremar unes 2.300 hectàrees del massís el 3 de juliol. La trobada vol analitzar què va passar, conèixer l'estat actual del bosc i plantejar propostes per evitar nous episodis similars. La jornada també posarà sobre la taula com s'ha de gestionar el bosc després del foc i quin model forestal es vol per les pròximes dècades. L'organització planteja el debat des de diferents punts de vista relacionats amb l'activitat quotidiana a les gavars. Uns els exucarà precisament el paper de les persones i els sectors que treballen o desenvolupen activitats al massís. El debat abordarà l'implicació de pagesos, remeders, turbitaris forestals, activitats de turisme rural, cassadors i burletaires en la cura del territori. La taula reunirà participants en perfils diversos. Interventaran David Morrilles, bumer voluntari i juntament en Kingo Bau, gerent del Consorci de les Gavars, Oriol Basse, enginyer de forest i naturista. També participaran Joan Botei, propietari forestal de fitó, Albert Ribas, pastor, Toni Rabull vinculat al turisme rural i Martí Comas-Pagès. La biòlega i divulgador ambiental Laura Guerrero serà l'encarrecada d'enmorderar la conversa. La diversitat dels participants permetrà bordar la situació de les gavars des de diferents perspectives. La gestió forestal, les activitats econòmiques i la conservació del territori formaran part d'un debat que vol incorporar les aportacions del públic. L'associació Junta d'Arbre es planteja la trobada com un espai per buscar solucions i compartir propostes després de l'incendi. La jornada també vol obrir una reflexió a llar termini sobre quin bosc es vol deixar a les generacions futures. La taula ruda en començarà a la set del vespre del divendres d'1 d'octubre a l'estela gran del castell de Calonja. L'accé serà oberta tota la ciutadania amb la voluntat que els assistents puguin participar en el debat sobre el futur de les gavars. I la Càmbra de Comerça Palamós organitza aquest dijous, al Parc Hotel Sant Jorge de Calonja i Sant Antoni, una nova jornada de debat sobre empresa i futur. S'entrada en la relació entre la banca de proximitat, el client i la intel·ligència artificial. La trobada comptarà amb la participació del president del banc Sabadell, Josep Oliu. El president de la Càmbra, Paul Faixes, es considera que es tracta d'una cita especialment significativa per a l'entitat, tant per la relació que la Càmbra manté des de fa anys amb el banc Sabadell, com per la possibilitat de propar el seu màxim responsable al teixit empresarial del territori, Joan. Un dels principals eixos de la jornada serà l'impacte de la digitalització i la intel·ligència artificial en el sector bancari i empresarial. Faig esperons que aquesta transformació ha de mantenir les persones al centre. Per al president de la Càmbra, la incorporació de noves eines tecnològiques ha d'anar sempre a companyia d'informació perquè treballadors, empresaris i professionals puguin adaptar-se a les noves necessitats. Jo sempre faig una reflexió, sí, molt natural, que és que darrere d'una pantalla sempre hi ha una persona. Per tant, el que es tracta és que les persones t'adapten a les noves circumstàncies i que potser s'estaven sempre fent de pantalla, ara que es converteixin en anàlistes i programadors i digitalitzadors, tarrerà. Faig també reivindicar una banca capaç d'acompanyar les empreses en moments d'incertesa econòmica i política. Considere que els períodes d'inestabilitat poden frenar decisions d'inversió i provocar una actitud més prudent, tant entre els negocis com entre els consumidors. A gent que contesta afirma que la banca de proximitat pot mantenir un paper important, facilitar en finançament i donar suport a empreses que necessiten afrontar-ne les inversions o moments de dificultat. Aquesta banca de proximitat que acompanyi en aquestes decisions que potser s'arremanqui una mica més i aquella empresa que potser necessita un impuls o un suport de provació de línies d'acrèdit, finançament, que pugui comptar-hi amb el banc i que pugui confiar-hi. Malgrat l'augment de la banca digital i de les alternatives tecnològiques, faig és considerar que els empresaris continuen necessitant inderlocutors les tables en qui poder parlar directament. Una de les seves reivindicacions és que els gestors bancaris no canvin constantment perquè això obliga les empreses a tornar a explicar reiteràvem la seva situació i les seves necessitats. Més a llà de la jornada de la CUP, manté diferents línies de treball destinades al d'així econòmic de la seva demarcació. Entre les activitats que ha destacat faig, hi ha formacions relacionades amb la intel·ligència artificial programes d'ocupació, cursos d'oficis, accions d'internacionalització i projectes destinats a emprenedors i empreses emergents. I nosaltres, com sempre, cada dimecres ens agrada repassar tota l'actualitat cultural, totes les activitats que podem fer al Baix Empordà, i és que avui hem d'anar fins al nord de la comarca, concretament a l'estartit. I és que en aquest viatge pels equipaments culturals del Baix Empordà avui volem parlar amb el director de les païmedes, l'Antoni Rubires, sobre la programació i el pes que té aquest espai en la promoció cultural i també en la divulgació del mar. Bon dia, Antoni. Com estàs? Molt bon dia. Molt bé. Gràcies per ser aquí el supermatí, perquè això, vull dir, les païmedes, esteu allò en plena programació de tardor, que crec que ara la repassarem, però crec que teniu propostes molt interessants, no? Nosaltres creiem que sí, perquè en primer lloc ens agrada molt a nosaltres, Maria, i tot el que agrada un, generalment, agrada els altres. Exacte. No, no. I per aquells que no ho coneguin, perquè l'espai meda, es veu bastant nou, es va inaugurar a mitjans de l'any 2025, però quin pes té aquest espai en la divulgació i el coneixement de la tradició marítima, sobretot en aquesta zona de l'estartit, però també del Baix Empordà en general? Entenc molt-te. De fet, és una necessitat de fa molt de temps de tenir un espai que doncs hi aconeix un espai tan emblemàtic com són les illes medes i el litoral. La nostra motivació és treballar el litoral, des del Basant podrien dir propi del medi ambient, de l'ecologia marina, però també des del punt de vista de la identitat. Treballem una mica en el sentit d'un paisatge, un paisatge cultural integrat per persones amb un gran valor ecològic. Això és molt necessari perquè d'alguna manera és un dels elements, podríem dir, més destacats que té el municipi, però alhora també és un espai que té molt de pes a Catalunya, tenim les uniques illes del país i, per tant, això ens dona molta singularitat. Esclar, com n'és la necessitat de crear un espai dedicat a allò, aquestes illes medes i a tota aquesta biodiversitat que hi ha a la zona? Quina, quan n'hi hagi aquesta idea de crear les païmedes? La idea és molt remota, una idea que ja es portava portant des dels anys 1960. Imagina't que si té valor, que passa que no havia pogut reaixir mai, no havia pogut reaixir mai, i llavors, a finals de principis del segle XXI, al 2010, aquesta idea colla amb un projecte que el club nàutic i doncs enceta amb la idea de fer un equipament en aquesta idea, si suma, el Parc Natural i l'Ajuntament de Tarruella de Mongri, que són els que justionem ara l'equipament, ajuntament, el Parc Natural, finalment ho hem portat a terme, amb una exposició permanent, que precisament també es diu com el vostre programa, un viatge al fons, al mar, i amb aquesta exposició el que volem és això, comunicar els valors naturals i culturals d'una manera agradable, d'una manera immersiva, i per a tots els públics, perquè tothom pugui entendre quines són les singularitats d'aquest espai, que compta com ja hem avançat amb una exposició permanent. Mm-hm. Esclar, en aquesta exposició permanent hi podem trobar aquests elements característics que donen aquesta singularitat a les illes meves, perquè parlàvem que són les uniques illes, allò que tenen aquest tipus de protecció a Catalunya, no? Effectivament, són les uniques illes que tenim, podríem dir, grans a Catalunya, i això doncs és un gran laboratori per conèixer com es comporta un espai, un espai villes, no? Les illes meves, a més a més, és un dels espais de més gran diversitat de tot el Mediterrani, i això també li aporta un valor afegit. Hem de pensar que les illes meves és un laboratori a Mar Oberta, on hi passen universitats i passen gens de tot el món. Si poguéssim tenir tots els estudis que s'estan fent actualment de les illes meves, veuríem que tot el món hi ha investigadors que extrauen conclusions i, per tant, és un laboratori per conèixer aspectes del canvi climàtic importantíssim, no? No només a Catalunya, sinó a Madrid i a Dí, Mundial. Es clar, parlàvem que l'espai es va inaugurar a mitjans de l'any 2025, però com m'ha evolucionat tot el projecte fins a dia d'avui? És a dir, entenc que és un puntal de referència per tota aquesta gent, que estudia les illes meves, però també per fer aquesta divulgació a col·lectius com a escoles o també visitants que visiten allò als espais del Parc Natural? Sí, mira, la nostra mirada és una mirada, podríem dir, doble, en el sentit que és un espai d'activitat, és un espai actiu que té la seva agenda, té la seva agenda trimestral, amb la idea que la gent del territori, com parlem de gent del territori, no només parlem de l'Ester Titi Teruella, sinó de les comarques gironines, puguin conèixer tot el que està succeint en aquí a través de cicles, a través de dut d'initiatives i de les altres comes visites comentades, presentacions de documentals, no? I aquesta és la nostra idea, d'alguna manera, de donar a conèixer això, en els períodes podríem dir més baixos. I llavors l'altra idea, això que dius tu, treballar perquè el màxim nombre de públics entri a les sales com a coneixement previ a descobrir un dels valors naturals i culturals. Pensa que és un centre d'interpretació que forma part del Parc Natural, del Montgrí, les Illes Medes i del Baix Ter. Per tant, en aquí el nostre aliat també és el Parc Natural, amb qui treballem. Escoles, ara hem desplegat el nostre projecte educatiu, que es diu Rumb a la Reserva Marina de les Illes Medes, on convidem els nois i noies a fer de biòlegs, a fer de meteoròlegs, a fer de prements de pescadors, val? També hem generat iniciatives de cara a possibles guiatges que hi puguin haver amb grups. I també treballem molt amb aquesta línia d'intentar fer arribar al contingut, més enllà de les nostres bronteres naturals al municipi, perquè la gent de tot Catalunya vegi les païmedes com a un lloc entretingut, agradable, per venir a passar el seu cap de setmana. Aquí estem treballant molt intensament en aquesta captació de públic, a partir d'això. M'agradaria també parlar de l'agenda d'activitats, que és aquesta gent de allò trimestral. Suposo que ens trobem immersos en tota aquesta programació més de cara a la tardor i a l'hivern. Què podrem fer, no els propers mesos a les païmedes, que hi podrem trobar a part d'aquesta exposició permanent? Quines activitats hi podem fer? Mira, el dia 23 d'octubre, a les set de la tarda, fem una nova conferència d'aquest cicle que en diguem el cicle està passant a les Illes Medes. Presentem un projecte d'estrella, que és un projecte que mostra com la vida torna al port, és un projecte de regeneració de la vida marina, i cuitsciveix amb l'estrena d'un nou mòbil que tenim a la recepció de l'equipament, on hi haurà una càmera que podràs veure com es regenera el port de l'estartit a partir d'un projecte d'un projecte europeu. També tenim un altre projecte molt interessant que treballem amb el Museu de la Meiterrània, que és la llongada, l'alguna manera recuperació de la memòria oral, on presentem un documental d'en Josep Pasqual. Això serà el novembre, el dijous 26 de novembre. Josep Pasqual, l'home del temps enamorat de l'estartit. Si se us haguin títol més bonic. I llavors, aquí presentarem aquest document audiovisual. El de desembre també presentarem una exposició d'estimat i malaurat Àlex Lorente, que recull un concurs de fotografia que estenem aquí les païmèdades. Això serà el divendres 4 de desembre. I, finalment, amb motiu de la Santa Llucia, que és la festa major de l'estartit, fem dues activitats que ens agrada molt comentar. Cas i gent de l'estartit. Això serà el 17 de 12 de desembre amb gent de l'estartit que ens explicarà la història des de la seva propia veu. I, finalment, el 13, una jornada de portes obertes a les païmèdes per visitar el centre de manera gratuita. Tot això com activitats, però... Quins són els reptes de futur per a un espai com les païmèdes? El repte de les païmèdes és en primer lloc fer-se estimar per la gent de casa. Això és el primer gran repte que tenim. El segon gran repte és que les païmèdes es devingui un pol de tracció per a totes aquella gent que ens poden venir a visitar. A l'estartit ja hi ha coses per fer, moltes coses per fer, i les païmèdes és una d'elles. Per tant, aquest és un objectiu que tenim a mig plaç, que és que les païmèdes es converteixin en un pol de tracció. Però l'objectiu més profund és aprendre a estimar aquest territori, a aprendre a valorar els valors naturals i culturals com el més gran dels tresors que tenim. I, d'alguna manera, poder contribuir en aquesta millora de la consciència ciutadana. Això lligat, evidentment, en propostes educatives i molts programes que tenim. Però jo et diria aquests tres grans eixos. Ser estimat, ser un pol de tracció i contribuir a millorar el nostre entorn. Doncs, Toni i Rovira, hem parlat d'aquests païmèdes, de totes les tasques que teniu previstes, de cara al futur, de totes aquestes activitats, que si consultem l'espai web de les païmèdes, podrem trobar-les totes, podem comprar entrades, suposo, també, i agrair-te també... Sí, moltes activitats, disculpa, Maria, perdona, eh? Les activitats que hem comentat ara totes són gratuïtes, la única cosa és que, com que tenim un espai petit... Cal fer reserva. Sí, hi ha una reserva, hi ha una reserva, doncs, connectant-se a tres obedeus, que, després, l'espai mèdes, m'ha convocat, d'allà es pot fer la reserva, anem comunicant les activitats, però això, per garantir una mica el seguint, fem això per la comunitat de les persones. Molt bé, doncs, Toni i Rovira, directe de l'espai mèdes, gràcies per ser aquí al supermatí, i esperem que vagi molt bé tota aquesta programació i estarem molt pendents de totes les novedats que vinguin d'aquest espai. Gràcies. Un plaer. Que vagi molt bé, gràcies. Molt bé, diria això. Jornada, nou moment, marcada per la inestabilitat. Ruxats, tempestes al matí al sud de la comarca, i a la tarda podríem afectar el nord de les gabarres, tot plegat amb una temperatura suau, i demà dijous continuen els ruxats i les tempestes. Doncs nosaltres que acabem el supermatí repassant els titulars, i és que territori vol començar l'any que ve les millores de les carreteres entre Parlemà, Serra, Dodaro i Colomés. I Berges, també que el vagi a emportar, inicia la vacunació de la grip i de la Covid, en punt sense cita prèvia, i també que el Tribunal Constitucional dona la Raola exconsellera Dolors basant el seu recurs per l'aplicació de l'amnistia, el delicte, de malversació. Nosaltres, com sempre, us donem les gràcies per escoltar-nos com cada matí, i ens tornem a retrobar demà, a partir de les 8 a Radio Capital, també a Radio Bisbal i Radio Vagu. Gràcies, i sobretot per aquells que no ho ha agafat per aigua, agafeu-lo per si de cas, per aquests ruchats que podien atarrar a la comarca. Ens retrovem demà a partir de les 8. Que passeu un molt bon dimecres. Adeu, adeu!