Supermatí — 04/11/2026

Bon dia i mecres, són les 8. Comença el supermatí. Bon dia. Després de la pluja de la passada matinada, comença el dia amb batzà al variable i amb temperatura ben fresca. Bon dia i des d'imecres, 4 de novembre del 2026. A Volpallac ha sortit el sol quan hi faltaven 6 minuts per dos quarts d'avui i estarà en una temperatura de 9 graus. Us parla Joan Coll, això és el supermatí. El programa matinal d'Actor Dat del Baix Empordà, fet i produït per Ràdio Capital, i en emiso conjunto com sempre per Ràdio Visbal i Ràdio Bagú. En el supermatí de avui, entre altres temes, us explicarem que el Bonz és el segon municipi de Catalunya amb un major índex de recollida selectiva de residus, i també que l'estat aportarà prop de 4 milions d'euros a la reforma del monestir de Sant Fréu de Guixxols per acollir el museu Ticent, i també que l'Empordà Music Festival anuncia Muxca, Trantaufam i Els Catarrres, com a primers noms, a l'edició del 2027. A l'espai d'entrevista d'avui, tindrem la quarta i última entrega de moment de la col·laboració entre Ràdio Capital i Origen Empordenet per posar en valor els productes i els productors de casa nostra. Parlarem avui amb Oriol Balaguer, que des del 2024 encapçà la històrica i emblemàtica pastisseria de cançans a la Visbal d'Empordà. I com que de dos dimecres acabarem el supermatí, parlem de música amb la Judit Rovirola, que avui ens porta la crònica del gran concert que va viure dissabte al castell de Pere Tallada amb motius dels 25 anys d'aquesta casa de Ràdio Capital. Això serà de qui una estona teva ens fem un cop d'ull, els principals d'Hitulàs que es deixa a aquest matí de dimecres 4 de novembre aquí, a el Vaja Empordà. Hola, Marta, què està? Què tal, Marta? Bon dia. Hola, molt bon dia. El Bons és el segon municipi de Catalunya amb un major índex de recollida selectiva de residus. Més enllà del Bons, Verges, Cursar, Forallac i Montràs, són els municipis de la comarca amb un percentatge més elevat de recollida selectiva. Anem al Roussei, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. L'estat te portarà a prop de 4 milions d'euros a la reforma del monestir de Sant Feliu de Quixuls per acollir el museu Ticent. El projecte arrebrà la segona subvenció més elevada del programa estatal de conservació del patrimoni. El museu preveu obrir a mitjans de 2020 i avui, i les primeres obres podríem començar durant els pròxims mesos. Maria, elzina, bon dia. Hola, bon dia, Joan. El projecte de la Fundació dels Germans, Gasol, per combatre l'obesitat infantil, convertint les escoles en epicentres del canvi per implementar avis saludables, ha desembarcat a 6 centres educatius de les comarques gironines de la mà de la Diputació de Girona. Marc Gasol i Miguel Noguer han rubricat aquest timars al conveni de col·laboració que es fixa com a objectiu portal projecte sisma a un total de 16 escoles de la demarcació on hi ha infants en situació de vulnerabilitat econòmica. Gasol ha subrellat que treballen en 4 eixos. L'alimentació, el benestar emocional, el descans, l'activitat física o esportiva. Les 6 primeres escoles estan a Girona, Sal, Palafrogel, Ostalric i Puigcerta. L'estartit som tots, ha escullit de genista el Mau i Brugues, com a candidat a la presidència de l'entitat municipal de centralitat de l'estartit per a les pròximes eleccions municipals. La formació ha decidit tornar a confiar en l'actual president de l'organisme després d'una reunió celebrada el 27 d'octubre. La candidatura es presentarà públicament aquest proper divendres 6 de novembre. I el projecte de cohabitatge senyor Walden 21 ja és una realitat, a Sant Felidud de Quichols. Després de gairebé 9 anys de preparació, els membres de la Cooperativa han rebut les claus de l'edifici i han començat a instal·lar-se. La iniciativa es presenta com el primer habitatge cooperatiu en sàcia d'ús per a gent gran de Catalunya. En un entrevista al programa del supermatí de Ràdio Capital, la presidenta de la Cooperativa, Aurora Moreno, ha explicat que les primeres mudances s'estan fent de manera esgregonada. El col·lectiu està format per una quarantena de persones i algunes ja viuen a l'edifici des del dia de la inauguració. Sergi Villena, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. Palamós inicia obres de millorar del paviment en 4 carrers en bon inversió de prop de 400.000 euros. Els treballs afecten uns 6.700 metres quadrats de calçada a les avingudes de Catalunya i del president Duits Companys i als carrers d'Orient i del Carmel. Les actuacions provocaran afectacions puntuals al trànsit durant les pròximes setmanes. I obrim plana cultural per explicar-los que l'emportarà Música Festival anuncia Musca a 30.000 catarres com a primers noms de l'edició del 2027, Marta Castany. La pròxima edició del festival tindrà lloc als dies 23 i 24 de juliol a la Visval d'en Fordó. I per la frugilla hi reunirà 30 colles giganteres i més de 600 participants al 14 i 15 de novembre, Sergi. La decena trobada de gegants serà una de les més multitudinàries celebrades al municipi. La festa conmemorarà els 30 anys d'empíto, la lluna i els capgrossos. I participaran colles de diferents territoris en el marc de la festa petita de Sant Martí. I la tosionaria Màrius de Palafrogèi rep una mansió del jurat al concurs millor canaló, Anial. Carnisseria Serra Pla de Figueres ha guanyat el primer premi i negar les artesans de Serria de Ter al segon. Els guardons organitzats pel gremi de carnissers i xarputis artesans de l'escomarca Xironines es van lliurar a Xirona aquest novembre. I fins aquí el repàs dels principals titulars d'aquest matí de dimecres 4 de novembre, aquí al Baixa Empordat, titulars que, com sempre, ja ho sabeu. Us ampliarem en el bloc informatiu del Supremetí quan siguin dos quarts de nou. Abans, però, fem un cop d'ull el que passa més d'allà de casa nostra. Donald Trump, president dels Estats Units, et met la desfeta a les eleccions de mig mandat però esquiva a sumir-ne la culpa. Diu que no ho veu com un resultat en contra. Trump també reconeix que la pujada de preu de compostible a Rand de la Guerra amb l'Iran ha passat factures republicans. El president et met així que el cos de la vida ha passat en el vot. Unada demòcrata a les eleccions de mig mandat als Estats Units, don el Trump, president nord-americà, ha perdut el Senat i la Cambra de Representants. Trump s'ha desvinculat de la derrota. Ha dit que si el seu nom hagués estat a les paperetes, els republicans haurien guanyat per golejada. Puent té dimiteix per sorpresa després de 4 hores de comparecència al Congrés. El ministre ha dit que ho fa per dignitat. L'oposició i els socis de sumar ja li havien demanat la dimissió durant la seva intervenció. Transport reforça la seguretat als trens amb més controladors i descarta, ara mateix, tallada a Diní a Barcelona, Madrid. El ministre de Transport ha anunciat que arreduirà les freqüències del corredor Madrid Sevilla durant la repressa. Preveu reprendre el servei uns 10 dies després que la jutgessa autoritziós treballes d'equació. El Museu Nacional d'Art de Catalunya proposa començar el trasllat de les pintures profanes de Sigena el 17 de novembre. El museu ha comunicat el calendari i el pla de treball al govern de Ragó, ho fa després d'una pica baralla sobre les dates que dura des del judiol. L'Arena tanca la causa contra Carles Puigdemont, Toni Comini i Lluís Puig queden en pas de l'amnistia definitiva. L'últim tràmit és que la sala segona del Tribunal Suprem archivia el cas i els apliqui l'amnistia. Fa 9 anys que sona l'exili a Bèlgica. El Barça ha trencat de inventibilitat d'Albila amb un triomf clar per 3 a 0. Amb aquesta victòria, l'equip blaurana se situa segon, només per darrere del Paris Saint-Germain. La Minya Mali Rafinha amb dos goals han marcat les diferències davant l'equip d'un A&M. Elbila ha posat molts problemes a la primera part, però Barça ha acabat imposant-se amb autoritat. Almenys 7 bowls amb amenaces de bomba han complicat l'espai aére europeu. Un d'aquests avions, de Rajener, anava cap a Múrcia. Aquest dimarts a matí també hi ha hagut avisos en dos bowls cap a Roma, dos cap a Bersòvia i dos cap a Bulgaria. Una família de Calella viu en un local amb els seus 5 fills. És un cas més de la crisi de l'habitatge. La família espera accedir a un pis d'emergència de la Generalitat, però el procés es pot allargar any. Són les 8 i 9. Isaac Vilà, aquest el bon dia. Hola, Joan. Bon dia. Quina previsió meteorològica ens espera per avui, després d'aquests ruchats de matinada que hem patit aquí, al Baix Empordallar, reu de l'escomarca Gironina, però què ens espera per aquest dimiacres i pel carrer de setmana? El temps d'aquestes pròximes hores de dimiacres vindran marcades per al cel variable, però en general amb més estones de sol que no passa aïll. Avui d'aquesta matinada ha plogut una mica. Dos litres i mig s'han faliu de guixos, també un litre i mig a la Visval, el Torrulla de Montgri, valors poc importants, però al moment hi hem regat el territori de nit, que ja és molt, que faia dies que no plovia tant. En general, aquesta inestabilitat se'n va, se'n va, se'n retira cap al mar, es quedarà llangans encorada, i veurem aquestes properes jornades més volositat al mar, mirant cap al vespre, en canvi nosaltres quedarem força lliures de no volositat i sense precipitació. Un ambient fresc, no tan fred com a ell, però avui a partir d'avui amb aquests estones de sol, la temperatura pujarà una mica més. Atenció a la mar, perquè se n'irà remenant a partir d'aquest vespre, i sobretot de mà d'hi jous, la mar de llevant. Demà tindrem una mica de temporalet marítim, per tant precauciona la navegació, espigons, perquè demà esperem onades que poden arribar els dos metres i mig a la mateixa costa. Tot plegat, ja no esperem precipitació aquestes properes jornades, i mantindrem aquest ambient fresc ara bé. De dia s'hi estarà una mica millor, amb valors que podrien arribar altra copa de fregals, 18 o 20 graus de carles properes jornades. Moltes gràcies, Isaac. I quan són gairebé les 8 i 11, escoltem el comentari d'opinió que avui ens porta Xavi Cortadellas. La mixtat. Benvolguts, oients de ràdio capital. Gils Renard, que va escriure fa força més de 100 anys, pel de penotge, i que el nostre país no coneix gaire ningú. Deia que a la vida no tenim amics, sinó moments d'amistat. ¿Hols ha passat això mateix a vostès? ¿Hols ha passat que han anat perdent amics o amics a mesura que els anys passaven? Com toco així. De petits o de joves, em sembla que la majoria de nosaltres teníem o hem tingut grans amics o grans amigues i grans enemics o grans enemigues. És relativament fàcil, fins i tot ben fàcil, que ocupar-s'hi d'una categoria o l'altra i no una, sinó unes quantes vegades, que en segons quins moments una cosa i l'altra no són tan poc tan diferents. De més grans, però, a mesura que anem aprellant-nos, o ara també aprellant-nos, a mesura que anem tenint fills o ara també que anem tenint gats o gossos, i a mesura que anem tenint feina i pis, o ara també per tenir una cosa a l'altra i tornar a buscar-les, l'amistat queda sumint en un segon terme. Hi ha altres necessitats, altres presses, altres urgències, altres interessos. I a la curta o a la llarga, hi ha també quasi sempre altres amics i altres amics que en general també acaben sent conegudes o coneguts, perquè també la curta o la llarga, anem descobrint que no són pas com les amiques o els amics de la infantesa, aquells i aquelles de tota la vida. Amb sort, amb molta sort, les amiques o els amics de la infantesa es recuperen, però quasi mai sempre totes o tots. Només recuperem aquelles o aquells amics que retrovem un cop ens hem jubilat i hem deixat de tenir moltes de les presses, de quan teníem una vida diguem-ne activa. Alguns, algunes, d'aquelles amiques i d'aquells amics, han quedat pel camí. D'altres no les tornes a veure mai més. M'has sent distància, m'has sent lluny, m'has sent temps. I si us cric amb masculí però també en femení, és perquè no es passa el mateix l'amistat entre els homes que entre les homes. Hi ha més comèdia entre les dones que entre els homes qui sóc jo per poder-los dir que no. Hi ha també més fidelitat entre les dones que entre els homes qui sóc jo per poder-los dir també que sí. Han comptat mai tots vostès quantes amigues o quants amics els queden un cop són grans, quants o quantes amics que hem tingut són de veritat i quants o quantes només van semblar-los. I han comptat mai quants anys dura l'amistat d'aquells amics o d'aquelles amigues que ens semblava que eren per sempre. Segur que sí. I segur també que tots i totes hem anat aprenent tot això mentre vivíem perquè ben mirat, estimats jovians de Radiocapital, són aquestes coses en les que anem pensant mentre parlem del que diem que és la vida. Doncs tota la raó, Xavi. Ens aniria molt bé si poguéssim conservar aquestes amistats que, amb el pas dels anys, molts anem partent, en canvi per d'altres, també fem noves amistats, com ve deies tu, Xavi. Moltíssimes gràcies per aquest comentari. I quan falta un minut per un quart de nou, farem una petita pausa per a la publicitat. 4 minuts mal comptats. I de seguida hi tornem aquí, en directe, al supermati de Radiocapital, en amics i junts, conjunta per Radiovisbal i Radioagú, fins ara. Una passió de primera. Un sentiment de primera. I esclar, una ràdio de primera. Aquesta temporada tornem a viure de cada partit del Girona, com sempre, en directe, des del primer fins l'últim minut. Dia de partit. Transmissions de primera. Amb la narració d'en Raül Moixà aquí els comentaris de tot l'equip de Dia de Partit. Aquest de moment ja a un quart de cinc de la tarda. Girona, al Mèria. Escolta, Dia de Partit, des de mitja hora abans, a Taronja RadioGirona, Radiocapital.com, i el duits de Montilíving. Dia de Partit, amb el suport de G7 Plus. A G7 Plus connectem talent, serveis i solucions perquè empreses i persones avancin. Des de serveis d'ETT, selecció de personal i consultoria, fins a formació especialitzada. I amb els nostres serveis industrials, com la neteja, l'outourcing, l'eficiència energètica o la roba de treball, t'acompanyem en cada pas del teu projecte. A Girona, G7 Plus és el teu partner de confiança. Ruca al Nau7 22-30-22-23. G7 Plus, sumem talent. Creem oportunitats. Dina a Carrer Food i compra bé amb els nostres preus i imbatibles. Avui dimecres 4 de novembre tens la costella de port Carrer Food al mercat a un preu imbatible de 4 euros amb 89 cèntims al quilo. Sempre les millors promos. Carrer Food. El teu jardí és un reflex de casa teva. Li dones l'atenció que es mereix? A Can Montes, centre de jardineria palafrogèl, som especialistes en crear i mantenir jardins únics i sostenibles, treballant tant per particulars empreses i administracions públiques com per professionals del sector. Des de descenys personalitzats fins a tecnologies innovadores com Fleware, et garantim un jardí verd i eficient tot l'any. Visiten a Palafrogèl o segueix-nos a xarxes socials per descobrir com transformar el teu espai verd. Informa't en el web 3bdoples.canmontesjardiners.cat i a les nostres xarxes Can Montes, centre de jardineria. Natura, tecnologia i passió pel verd. Girona té un lloc on tot passa. Girona centre eix comercial. El gran centre comercial i de negocis a ser obert de la ciutat. Moda, complement, gastronomia, serveis, salut, cultura... Una gran diversitat de productes i experiències t'espera en cada carrer. Passeja, descobreix, viu Girona com mai abans. Girona centre eix comercial. Tot el que busques al teu costat. Descobreixo a Girona centre.org amb el suport de l'Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya. Hola, sóc l'Àlex Casanovas. I us animo acompanyat al orchestra. Jo suspendia G-B-I-A-M-I en l'espectacle musical La Juventud Baila Encara, el propè dissabte 7 de novembre a l'Auditori de Girona. Podreu disfrutar de la música dels 80 una altra vegada i ho managear el primer programa de televisió dedicat, única i exclusivament a la música. Applauso. Espectacle presentat i conduit per Àlex Casanovas. Compre la teva entrada auditoripuntgirona.cat. En motiu dels 25 anys de ràdio capital, arriba Eines per explicar el món. Disabte 7 de novembre, el centre cultural La Mercè de Girona. Una jornada per debatre com els mitjans expliquem el món actual, el tractament de la violència masclista, l'habitatge i els desnonaments, el racisme i l'extrema dreta, o els conflits internacionals i les guerres. Amb la presència d'experts i professionals del periodisme, per reflexionar sobre el paper dels mitjans de proximitat, inscripcions gratuïtes a radyocapital.cat. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Baix Empordà i la col·laboració del centre cultural La Mercè i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Radyocapital, 25 anys. Passen 3 minuts d'un quart de nou. I avui, en aquesta última entrega de moment, d'aquesta sèrie d'entrevistes que fem en aquesta col·laboració entre Radyocapital del Empordà i l'Ude gent Empordanet, d'aquesta zona de l'Empordanet, aquest subcomar que podríem dir del Baix Empordà, que engloba els municipis de l'avisbal de l'Empordà, de Cursà, de Caruilles, Monès i Sansa, de l'Orni de l'Eura, de Forallac i també de Lliastret. Avui tenim l'Oriol, que és el director protagonista, el responsable, el propietari, pot dir-ne d'un dels establiments més emblemàtics, clàssics i famosos i coneguts, d'aquí de l'avisbal de l'Empordà, però no només, sinó també de tot el comarca del Baix Empordà, com és la pasta serguer de Can Sans. Segurament qualsevol persona que escolta i obègica s'entrevista sap el que s'hi falla, sap que s'hi fa el disbalent de Can Sans, que em parlava una mica abans d'entrar a fer l'entrevista, abans de res, Oriol, què tal? Bon dia. Bon dia, molt bé, molt content d'estar aquí. Can Sans, pastisseria emblemàtica, com no hi ha altres aquí a l'avisbal, pràcticament cent anys d'història, el que passa que a vosaltres entreu el 2024, perquè si no entraveu vosaltres, podríem dir que la pastisseria potser ja no estaria oberta. Bé, això ho van dir, això amb Badilana i això... Es comentava i no hi havia gaire ganes, ni la intenció de tancar no volien seguir. Per tant, possiblement no sé si hagués passat. Aleshores, per sort, estem aquí, per sort, es van posar en contacte amb nosaltres, però sí que, evidentment, segons amb Badilana, i ara, un moment que no volia... Això, quan no estàs animat, o quan ja veus que no hi ha relleu, doncs... Com va anar tot això? Van ser els que es van posar en contacte amb tu, els haurien de buscar ells, ja sabies que estaven a poder tancar, i ho vas dir. A veure si podem reneixer aquest projecte. Com va anar tot? Jo no sabia que estaven a poder tancar, perquè jo més o menys coneixia la barca, coneixia la zona, però, evidentment, no... Aleshores, el cap d'aquests dos anys i pràcticament dos anys i mig que portem, sí que hem anat parlant, i sí que, com he dit, no hi havia moltes ganes de continuar. Per tant, són ells que es van posar en contacte amb mi a través d'un amic de la Santa, es van contactar amb mi... Imagina't, van contactar amb mi un dia que jo estava a Potserda. I a partir d'allà va néixer tot, em van explicar la història, que era el que havia anat a partir d'aquí a Sant Anària, que a 100 anys el fem ben que ve, i que no hi havia relleu, i que volien que li dèran a tancar, si no trobaven algú a les hores... Bé, vaig escoltar, com sempre, vaig dir, bé, la setmana que ve vinc a la Visval i parlem. I així van anar, i dos entrevistes, ens van ficar d'acord, i molt feliç i molt content, d'estar a l'emportar, de continuar aquesta empresa, aquesta marca de 3 generacions. Això és un luxe, és un prol·legi, poder... si m'emociono o estic emocionat, perquè és un luxe, poder continuar una marca que va començar la família Sant, el senyor Modés, després el seu fill, el Joan Sants, la seva dona, i després el Jordi Ilana, per tant, és un luxe, és un orgull, poder continuar un negoci familiar de 3 generacions. És preciós, és preciós, perquè és una pena que aquests negocis, aquests o altres negocis d'altres disciplines estenguin, que estan tancant molt els últims anys, perquè tot és complicat, tot és difícil, però és una pena, per tant, més feliç i orgullós, el poc està d'emportar, de com van rebut i de continuar aquest llagat que va començar el senyor Modés l'any 27. Quan hi va val canvi de mans de Sants el 2024, la notícia va ser una mica accionada, perquè, clar, un lloc on la partit seria tan emblemàtica, que canviï de cop de propietari, després de tantes generacions aquí a Sants, va xocar una mica la gent i la gent tenia por. Ostres, aquests que venen nous d'aquí, que venen de Barcelona, serà el Can Sants de sempre o no serà el Can Sants de sempre? Després de dos anys i escaig ja, podria dir que sí, el Can Sants de sempre, amb petit toc, podríem dir, de la marca Oriol Baleguer, però, a mi n'hem ment, és Can Sants i seguirà sent Can Sants. Sí, sí, 100%. Entenc que aquesta pop això és normal, entenc aquesta pop, aviam què passarà, aviam si ho faran igual... Bueno, i entenc també el comentari aquests de Barcelona, no? Tot i que ja no soc de Barcelona, ja soc de Calafel, que tarregona, Calafel Platja, el que passa és que porto molts més anys a Barcelona, que el meu poble natal és Calafel Platja. I vaig començar el meu negoci a Barcelona. Entenc la preocupació, perquè és una marca que està arrelada, no només a l'avis del d'Empordà, sinó a tot el d'Empordà, a tot Girona i tot Catalunya. Per tant, vaig poder entendre, ho vaig captar en seguida, la por i aquest respecte de dir què passarà amb la marca. I bé, aquest xaval jove de Barcelona. Però ho tenia clar. Jo crec que en els negocis centenaris no pots... A part, són centenaris per algú, perquè ho han fet molt bé, perquè ens han pogut tocar totes les disciplines de l'ofici i mantenir un negoci pràcticament centenari és un luxe i s'ha de saber fer-ho. I no pots arribar i vol... Bueno, pots fer-ho, però no el nostre objectiu, de la meva dona i meu, no era arribar i canviar-ho tot. Tot i que s'enveia. Vaig posant... Hem respectat 100% el que és l'imatge de Can Sants, perquè és un patrimoni cultural de Catalunya, per tant, ho teníem que fer-ho i ho teníem clar. La botiga s'haig d'igual, la cara s'haig d'igual. El producte pràcticament és el mateix. Alguna pinzallada hem intentat fer, algun petit camí, però tan sotil que no, que és el que la gent, tant la gent de tota la clientela de l'emportat, de la Visval, de la zona i els clients que venen de fora cap a setmana, ho valoren. Algunes coses estem posant, ho hem posant, però tu ventes a Can Sants i ens ho han dit els clients, que després d'aquests dos anys i mig, diu torna a ser els sants d'abans, és el millor que hem pogut dir a mi, no t'ho pots imaginar, que es diguin torna a ser els can Sants de fa uns quants anys, en res, uns quants anys bastants. Per tant, això és un orgull i satisfacció. Això vol dir que estem fent les coses bé. Ens hem quedat tot l'equip de la casa, que això ho tenia clar. Abans de firmar vaig dir que jo vull entrar a l'obrador, que jo ho he dit uns quants cops, si es pot dir. Abans de firmar, jo vaig dir que vull entrar a l'obrador, per veure l'obrador, aviam, perquè és l'altre escou tot, i vull veure l'equip. I vaig entrar com a convidat, com ho veieu a fer passar per aquí a la Visval, i no sé si jo crec que no es van olorar res, però bueno, aleshores sí, sí, va ser ver o l'equip, parlar 10 minuts amb ells, i quan vam sortir van dir que hi havia bona gent, bones persones, i gent que estima la casa. Que això és molt guapo, gent que estima la casa. Aleshores, a partir d'aquí ho vam pintar clar. Són gent que mira, el Gerard porta el xef, porta 21, 22 anys, la Sònia és la madreta de la botiga, el despatx de la madreta de la casa, l'ascència, també porta 20 anys, coneixen la casa, coneixen els senyors Sants, el Jordi i l'Anna, coneixen les arrels de la casa, i se l'estimen més que això. Aleshores, imaginat, teníem totes els ingredients, perquè això tiri endavant, no? Estan feliços, estem fent... Com es diu abans, estem fent la mateixa pastisseria que s'ha fet tota la vida cansant. Òbviament, introdueixo tant en con un pastís, perquè em diuen, Oriol, fes-ho el que fas a Barcelona, no, perquè ja faig alguna cosa, el pastís ha etxugat el fem, els bombons, però és l'equilibri de la tradició de cansant de 99 anys, l'any que ve, repeteixo, farem 100 anys, i quatre pins allades que anem incorporant, mica en mica, perquè tant a clientela de la Bisbal, com de la Sònia o de Mana, però que tu vas allà i és 100%... I a part, per mi, això estem totes sants, el que es fa cansants, totes sants, siguin algun pastís nou de xocolata, però estem fent... I després, la fortuna de tindre el producte emblemàtic d'aquest país, que és en tot el respecte a tots els demés, que n'hi ha molts, eh, que n'hi ha molts, com a xuchos, com a carquinyoli, però el Bisbal, és el somni de qualsevol pastisser, tindrà un producte emblemàtic, tindrà un producte que és internacional, i que té... és el somni de qualsevol pastisser, de qualsevol empresari, que tingui un producte que sigui mundialment conegut a les hores, i és el producte per excel·lència de la casa. Doncs imagina't, a més a més tenim un producte excel·lent. A veure, no sé si ara demanaré que em desvellis un secret, però un bon Bisbaleng, com es fa? Com tot l'ofici, com tot els disciplines, amb passió, molta passió, és un ofici que sense passió no s'entén, bueno, i tornant a la teva pregunta, que han ser menys rotllats, van ser ells que... ah, sí, que van venir de buscar i van... No sé... re, molta passió. L'ofici aquest de gastronomia vol dir molta passió. Si el tema actitud... si vas a la feina que posa una aligua un cop, si vas a la feina desmotivat amb poques ganes i aquelles energies negatives les intodeixi el que hi pastís o el que hi veis, per tant ja no és tan bo. Jo cleno nota. Els hores passió, passió, passió i unes bones matèries primes. Un Bisbaleng posa un full, a part que té tots els ingredients necessaris per ser un producte excel·lent i d'èxit. Un full, el full agrada molt aquest país. El full agrada tothom. Per tant, un bon full amb una bona textura cruixent i un interior de cabell d'Àngel, tenim el millor cabell d'Àngel que hi ha al món, i els pinyons, vamos... Els pinyons són un escàndol. Escandolesament, la màxima qualitat no hi ha millor pinyo que el que comprem a Can Sants, sota un punt de vista. Mira, no pots dir mai on millor, perquè és mentida. El que jo conec des que em dedico a aquest món de l'ofici, i jo gastava un tipus de pinyo a Barcelona, per fer els meus escocs a Sant Joan i per fer els panellets, i ara he utilitzat la Can Sants perquè és més bo. Màxima qualitat. Mílior pinyo, millor cabell d'Àngel i un full espectacular. I després aquella capa de sucre cruixent. Bons ingredients. Tenim un ofici que som a l'artesania, i hem de apostar... i més que mai treballar les millors matèries primes, perquè és l'única manera de aguantar i de sobreviure, treballar amb la millor matèria prima. Això ho clín el final veu, ho sap, i així ens podem diferenciar de la resta. Can Sants va néixer, com ve dius, del 1927, l'any que ve fa cent anys. El bisbeleng va néixer, no sé, del 32, m'ho explicaves abans. 32, s'ha anat en 32. Ha canviat la recepta del bisbeleng des d'aquell any, o segueixen la mateixa? Segons em diu el xef, que és el Gerard, el Jordi Sants, que tinc moltes relacions veïnes, i els estius ens veiem, segueixen la mateixa. És que és la gràcia. I si vegeixis el procediment, la tècnica que es fa servir, la metodologia, ja no taula el laborador, que només és pel bisbeleng, unes peces per tallar-ho sempre igual, hi ha un procediment que és el mateix. El Gerard porta 22 anys, el Jordi Sants imagina't, i les hores m'han dit que s'està fent el mateix. I jo, el primer que vaig fer, el primer dia que Sants era nostre, jo a la 5 de matí estava allà, que el Gerard estava nerviós, o tothom li va passar nervió. No què passa, la Mag, el dia que vam firmar, la botiga estava oberta i l'endemà la societat ja era nostra. I dic, no passa res, demà, demà, seguiu igual, seguiu fent el mateix que vau fer allà. I jo, el primer dia, allà a la 5 de matí estava allà, aquesta, allò, a la taula on es fan els bisbelengs. Mirant, només mirant. El Gerard, tu, funciona com sempre, i jo vull mirar el producte estrella de la casa. Com es fa? Jo les porto a 22 anys aquí, i ho estic fent igual que abans. Aleshores, i vaig estar tot el primer dia allà, mirant com es feia el bisbeleng. S'està fent... Òbviament, igual hi haurà hagut alguna evolució, eh? Com tota la vida, que sempre vas millorant el producte, però en aquest cas, i segons les gibretes antigues, que tinc al despai de la casa, s'està fent els procediments que es van posar a terme fa molts i molts anys. El futur de Can Sants, segurament passa pel que has comentat ara, del 100 anys, l'inversari de l'any 20. Ja penseu, hem fet una gran festa, no? Ja portem un any pensant-ho, i dient... Tinc una mica aquí a la Franca, és el Lluís Bufill, que ja portem un any... quan estem allò, quan ens reunim, i hem vist una mica de la llum d'emportar, de l'emportar, va sortir el tema de que l'any que ve fem 100 anys i se la celebrà, perquè és una data especial històrica 100 anys d'una família, d'una marca de Catalunya. Per tant, algo farem, ens queda 7 o 8 mesos, per tant, ho estem començant a preparar. Doncs aquí a Ràdio Capital estarem molt pendents, del que puguem fer. Estareu més que informats, de veritat. Oriol, gràcies i fins la primera. I després d'aquesta entrevista amb Oriol Belaguer, quan passen dos minuts de dos quarts de nou del matí d'aquest matí de dimícres, 4 de novembre, comenceu. Comencem el bloc informatiu, en el qual us ampliem els titulars que us explicàvem fa una estona, i comencem per Albonz, que és el segon municipi de Catalunya, un major índex de recollida selectiva de residus. Més enllà d'aquest municipi d'Albonz, també hi ha Berges, Cursà, Forallac i Montràs, que són els municipis de la comarca, un bon percentatge més elevat de recollida selectiva. Marta, que ens pots explicar? Així és. L'Agencia de residus de Catalunya va fer públiques fa uns dies les dades de recollida selectiva del 2025, en les quals tornen a destacar diverses localitats del Vajampurda. Albonz és el segon municipi de Catalunya, amb un major índex de recollida selectiva de residus, gairebé un 96%, augmentant gairebé 3 punts les dades del 2024. Es troba només per darrere de Sant Quirza-Safaja, el Mollanes, amb un 97,3%. A prop d'ell, si situa Berges, vor el 92%. No cal confondre el concepte de recollida selectiva amb el de reciclatge. La recollida selectiva consisteix en separar correctament els residus que es generen, mentre que el reciclatge és el procés que es dua termes amb aquests residus per transformar-los en nous recursos. A la comarca del Vajampurda, 8 municipis es situen per sobre del 70% de recollida selectiva de residus segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya. A banda d'Albonz i Berges, Cursà, Forallac i Montras, són els municipis amb un percentatge més elevat. Per contra, Fontanilles, Rajancós i Torrents són els municipis amb un índex de recollida selectiva més baix. De mitjana, el Vajampurda va solir un 53,1% de recollida selectiva de residus durant el 2025, el que representa un augment d'un punt respecte de les dades del 2024. En tot cas, es manté per sobre de la mitjana catalana, que és del 48,13%. També creixent lleugirament en aquest últim any. En total, 10 municipis de la comarca tenen implementat el sistema de recollida de residus porta a porta, mentre altres localitats com la Pere ja han anunciat que s'incorporarà pròximament. I el govern espanyol aportarà a prop de 4 milions d'euros a la reforma del monestir de Sant Felip de Guixos, que acollirà el futur museu dissent, Niel Rossell. El projecte de figura entre els 78 monuments seleccionats provisionalment per rebre ajudes del programa estatal del 2% cultural destinat a la conservació i rehabilitació del padremón històric. La subvenció prevista per al monestir de Ganchó és la segona més elevada de tota la convocatòria. Només per darrere del monestir de Santa Catalina de Siena, a Valladolid, es rebrà a prop de 4 milions d'euros. El govern espanyol ha fet públic aquest març el llista provisional dels projectes beneficiaris després d'analitzar més de 400 candidatures. En conjunt, l'estat destinarà 80 milions d'euros sobre la rehabilitació de 78 edificis i monuments històrics. Aquesta quantitat, a prop de 12 milions, correspondrà a projectes de Catalunya i gairebé una tercera part es concentrarà en la reforma del monestir de Sanfàlid de Gíchurs. Aquestes ajudes provenen del programa del 2% cultural que destina una part de l'inversions estatal en obra pública a la conservació del padrimoni arquitectònic i participen als ministeris dels responsables d'habitatge, transports i cultura. La reforma del monestir permet avançar la creació del futur museu Tyson del Sanfàlid de Gíchurs per mantenir la previsió d'obrir portes a mitjans del 2028. El nou equipament acollirà obres de pintura catalana de la col·lecció de la Baronessa Tyson i formarà part del projecte cultural monestir de les arts. Aquesta iniciativa també inclou espais dedicats a l'educació i a la interpretació de la història del mateix monestir. El que fa el calendari o l'ajuntament de Sanfàlid de Gíchurs és citar la primera fase de les obres, valorada en més de 9 milions d'euros. La previsió és començar els treballes a finals de 2026 o principis de 2027, amb un termini d'execució d'un any i mig. Aquest calendari ha de permetre posar-nos funcionament al museu durant el 2028. En total, la transformació del monestir en un nou equipament cultural té un pressupost estimat de prop de 13 milions d'euros. D'aquesta entitat, més de 9 milions corresponen a la primera fase, centrada principalment en la rehabilitació de l'interior de l'edifici i la adequació dels espais necessaris per acollir les exposicions. L'ajuntament aportarà més de 2 milions d'euros per aquesta primera etapa, mentre que la resta de finançament provindrà d'altres administracions i entitats. La nova subvenció estatal s'assuma, per tant, els sucurs previstos per impulsar la rehabilitació del conjunt monumental. Les primeres sobres permetran adaptar l'interior del monestir per posar en funcionament el museu Teyzen com a la resta de sales d'exposicions. El projecte regeix més de 6 milions d'euros a la vocació de l'edifici i més d'un milió de les intervencions en el seu entorn. En canvi, la construcció del nou cub d'accés al museu previst el pati de la patia, quedarà jornada fins a una segona fase. Aquest element arquitectònic havia de configurar el estímul principal d'entrada al futur equipament, el que en història ha optat per prioritzar les actuacions necessàries per obrir les sales museístiques. Amb aquesta aportació estatal, el projecte del museu Teyzen som una nova font de finançament per avançar la rehabilitació del monestir. L'objectiu és transformar l'edifici històric en un equip cultural dedicat a l'art, l'educació i la defunció del patrimoni ja s'han fallit d'aquí i xuls. El projecte de la fundació dels germans Gasol per combatre l'obesitat infantil convertint les escoles en epicentres del canvi per implementar àvids saludables ha desembarcat a 6 centres educatius de les comarques gironines de la mà de la Diputació de Girona. Marc Gasol i Miquel Noguer han rubricat aquest dimarts el convé de col·laboració que es fixa com a objectiu portar el projecte sism a un total de 16 escoles de la demarcació on hi ha infants en situació de vulnerabilitat socio-econòmica. Gasol ha subrellat que treballen en quatre eixos que són l'alimentació, el denestat emocional, el descans i l'actitat física o esportiva. Les sis primeres escoles estan a Girona, Sal, Palafrugell, Ostalric i Puigcerdà, Mariósina. Convertir les escoles en espais que promouin la salut més enllà de les classes d'educació física o del que serveix el menjador. Aquest és el repte del projecte sism, una iniciativa de la Gasol Foundation que vol combatre l'obesitat infantil i reduir les desigualtats que condicionen els àvids saludables dels nens i nenes. La proposta partèix d'una idea que a l'escola sigui el motor d'un canvi que arribi també a les famílies i el conjunt de la societat. La iniciativa arriba aquest curs a l'escomarca Gironina de la mà de la Diputació de Girona i ja té sis escoles vinculades. Són l'escola Vilarroja de Girona, Pilar Gran i Fedac de Sal, Sant Jordi de Palafrugell, Maradadeu del sucor d'Ustalric i Badruna de Puigcerdà. L'objectiu és arribar a 16 escoles de reu de les comarques Gironinas i una població potencial de 2.160 infants d'entre 6 i 12 anys. El projecte prioritzarà els centres amb més vulnerabilitat socioeconòmica, però també busca un equilibri territorial, perquè la iniciativa tingui presència a tota la demarcació. El projecte Sisma vol ser un terratrèmol saludable que rebarteixi les desigualtats i et boqui per la salut a través de la generació de bons àvids. El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer i Marc Gasol han formalitzat aquest dimarts del conveni de col·laboració, que permet esplegar el projecte de la demarcació. La corporació destinarà 80.000 euros durant els anys 2026 i 2027 i participarà en la selecció dels centres, la difusió del programa i el seguiment de les actuacions. La Gasol Foundation s'encarregarà de dissenyar i adaptar les intervencions a cada escola i avaluar-ne els resultats. Marc Gasol ha sobretllat que el risc d'obesitat infantil és molt més elevat en entorns de metres, cursos econòmics i per això el projecte treballa sobre quatre pilars, l'alimentació, l'activitat física, el descans i el benestar emocional. Molt content que la Diputació confia en nosaltres per executar aquest projecte aquí a la demarcació de Girona. Tenim una gran responsabilitat. Estem amb moltes ganes perquè tenim un gran equip de vera, amb molta il·lusió i molt de talent i comptem amb un gran equip també, amb la Diputació, amb els centres educatius, amb els pares i les mares, i els nens així que molt contents d'aquest repte i ganes de començar la feina. I les tardits som tots els collegenis del Mau i Borguers, com a candidat a la presidència de l'editat municipal descentralitzada de l'estartit per a les pròximes eleccions municipals. La formació ha decidit tornar a confiar en l'actual president de l'Organisme després d'una reunió celebrada el 27 d'octubre. La candidatura es presentarà públicament aquest divendres 6 de novembre a Maria. Amb aquesta decisió, Genís del Mau obterà a un nou mandat al capdavant de l'administració local de l'estartit. Del Mau ocupa la presidència des del juny del 2023 en la seva segona etapa en el càrrec després d'haver exercit aquesta responsabilitat anteriorment. La seva trajectòria política també inclou el pas per l'Ajuntament de Torruella, com a regidó. La formació aposta, per tant, per donar continuïtat a l'actual projecte de govern. Segons ha explicat la presidenta de l'estartit, com tot, Silvia Comes, la decisió respon a l'experiència de Del Mau, a la gestió municipal i al seu coneixement del funcionament de l'administració local. Com es considera que l'actual president ha contribuït a recuperar l'estabilitat de l'organisme durant aquest mandat. En aquest sentit, defensa que a la pròxima etapa hauria de centrar-se en el desenvolupament dels projectes previstus per al municipi. La presidenta de la formació també ha destacat la disponibilitat i implicació de Del Mau en els aferts locals. Segons Comes, la continuïtat de l'actual president ha aprofitat la feina desenvolupada durant els darrers anys i avançar en les iniciatives pendents. Aquestes valoracions formen part dels arguments exposats per la formació per justificar la seva reial·lecció. El que fa la seva trajectòria professional, Genis Del Mau, és diplomar-te en turisme i treballar com a directe hotel des de 1992. La seva activitat laboral ha estat vinculada al sector turístic i a la vida econòmica i social de l'estatit, on ha desenvolupat bona part de la seva carrera. A més, Del Mau ha participat durant anys en diferents entitats iniciatives del poble. Actualment, a banda de la presidència de l'organització local, és vocal de la Unió d'Empresaris d'Hustleria i Turisme de la Costa Brava-Centra. També ocupa la vicepresidència de la Grupació d'entitats municipals de centralitzades de Catalunya. Les tertits som tots presentarà oficialment la candidatura de Genis Del Mau aquest divendres 6 de novembre a les 7 de la tarda a la biblioteca de l'estatit. L'acte serà obert a la ciutadania i servirà per donar conèixer el projecte polític de la formació en els propers anys. I obrim plana cultural perquè l'Empordà Música Festival anuncia Musca 31 famíls catarres com a primers noms de l'edició del 2027. La pròxima edició del festival tindrà allò que els dies 23 i 24 de juliol, com sempre, a l'edició d'Empordà, Marta Castany. L'Empordà Música Festival ja comença a dibuixar el cartell de la seva edició del 2027. El festival ha anunciat Musca 31 famíls catarres com els tres primers artistes confirmats per a la pròxima edició, que tindrà allò que els dies 23 i 24 de juliol. Amb aquests primers noms, el festival aposta per una combinació d'estils en una edició que tornarà a reunir artistes i públic durant dues jornades a l'Empordà. Pel que fa a les entrades aquest dimicres, les entrades es posaran a la vent de les primeres 500 localitats a un preu especial de 50 euros. La compra es podrà fer a través del web oficial del festival. En les pròximes setmanes, s'espera que es vagin desvetllant més noms del cartell d'una nova edició de l'Empordà Música Festival. I per a la frugit reunirà 30 colles giganteres i més de 600 participants el 14 i 15 de novembre en la decena trobada de gegants, que serà una de les més multitudinàries celebrades mai al municipi. La festa commemorarà els 30 anys d'empíto, la lluna i els capgrossos, i participaran colles de diferents territoris en el marc de la festa petita de Sant Martí, Sergi Villena. La trobada comptarà amb colles de diferents comarques catalanes i d'altres territoris. Hi haurà representants del país basc, l'Aragó, el país valencià i la Catalunya Nord. El públic podrà descobrir diferents figures i tradicions del món geganter. La colla gegantera de Palafrogèl assegura que serà la trobada més multitudinària de Catalunya durant aquell cap de setmana. L'organització vol recuperar l'esperit de les grans concentracions geganteres dels anys 90. En aquella època era habitual aplegar en un bros escolles en una mateixa celebració. La desenadició també vol donar protagonisme al públic i a la cultura popular. Les diferents cercabiles permetran veure una amplia representació de gegants i capgrossos i l'objectiu és convertir Palafrogèl en un punt de trobada de la tradició gegantera. La celebració també servirà per commemorar els 30 anys dels actuals gegants i capgrossos de Palafrogèl. En Pitu i la Lluna van néixer l'any 1996 al Tallè Ventura i Osta de Nevada. El municipi els va presentar durant la festa major d'aquell mateix any i els veïns van participar en l'elecció dels seus noms. Els primers gegants del municipi es van presentar l'any 1986 i era nòbre de Josep Puig. Les figures actuals van prendre el relleu d'aquells primers gegants 10 anys després. Aquesta celebració arriba també després de la recuperació de la colla gegantera de Palafrogèl i l'entitat afronta la trobada amb la voluntat de reforçar la presència dels gegants a la vida cultural del municipi. Pasen gairebé dos minuts de tres quarts de nou. I tal com vam anunciar i ens et fa un parell de setmanes els dimecres a qui el supermatí. Cada dos dimecres són dies musicals i han de parlar de música amb tot el que engloba també d'aquí de les nostres contrades, de l'Emporday, també de comarca hirolinàs, amb la Judit Rubirola. Què tal, Judit? Bon dia. Molt bé, Joan. Què tal, tu? Com estàs? Doncs bé, mira, aquí de dimecres. Preparàs per escoltar el que ens expliques? Avui crec que farem un monogràfic del concert de Disapta, no? Correcte, correcte. Un concert que per a qui no hi va ser, com és el meu cas, va englobar més de mil persones, alguns dels artistes més destacats de l'Emporday, i música en directe. Tu, per al contrari, Joan, crec que sí que hi va ser. Doncs sí, doncs sí. És així? Explica'ns una mica com va ser. Doncs va ser... ho comentàvem amb alguns companys aquests dies, i coincidim amb dir que va ser un concert perfecte. Tot va sortir genial, els artistes ho han fet de deu, la gent entregada... Va anar genial, va anar genial. Quina meravella, quina meravella! Doncs com que jo no hi vaig ser, i per tots vosaltres, que tampoc hi veu poder anar, cadèves, perquè avui farem un petit recorregut, com ve deies, Joan, musical per aquest concert. Escoltarem fragment reals de les actuacions, i descobrirem una mica com ho vam veure les persones que hi van realment participar. Així que comencem. I comencem amb celebration, eh? Exacte, he pensat que és una celebració. Comencem amb aquesta cançó que més a més va tocar. Una de les coses, Joan, que més m'ha cridat l'atenció, preparant aquesta secció, és la varietat d'artistes que hi van participar, tocar, hi va ser. Vos escoltar des de pop, rock, avenires, cançó d'autor, vull dir que tot plegat, amb una mateixa banda de músics, acompanyant-los a una autèntica meravella. No sé què et va semblar que fos això, un potipoti de tanta varietat. Doncs, a priori, es podia semblar... Ostres, faran de tot, però no aprofundiran en res, però jo crec que va ser un gran encert, perquè a mi era tot lligat per la Black Music Big Band, que va estar amb meravellós M&B, i els artistes anaven pujant a l'escenari, i jo crec que va casa molt bé, tanta diversitat d'artistes i de gènere, també. Ja m'ho imagino. Però una mica per entendre millor que qui ve a la celebració. He volgut parlar amb algodà a la casa, i he parlat amb Marc Lapés, vinculat a la coordinació musical de Radio Capital, que també va viure aquesta nit, igual que tu, Joan, i que ens explicava quin va ser el millor moment. Això ho deia ell. Va ser el moment que els de la Black Music Big Band van interpretar un dels nostres indicatius de Radio Capital. Va ser molt curiós aquell moment, i jo vaig pensar que els podríem fer tots ells, perquè ho vam fer molt bé. I si te'l vas perdre, totes les coses ho vam perdre, i tot el que podem recuperar, perquè crec que es pot gerar tot el concert, tot i que no serà el mateix. Aquestes coses passen un cop cada molts anys, tot i que jo des d'aquí reclamo que ho fem més sovint, reunim músics de l'emportar i fer concerts així, perquè vam tenir una molt bona rebuda del públic, més de mil persones allà a la plaça de Pella Tallada, per tant, no escolta, tot un èxit per a Capital, un altre èxit. Queda una mica amb aquesta idea, Joan, que diu en Marc, que se n'haurien de fer molts més. No sé si tu ja estàs d'acord, Joan, i també et vull preguntar quin artista hi portaries dels que no va venir, perquè els que ja van venir repetirien segur. Home, i tant. M'encantaria fer aquest tipus de concerts cada any, el que passa és que pel que em diuen no és gens barat, organitzar concerts d'aquest estil. Ja, ja m'ho imagino. Els que porten els contes de ràdio i capital, potser tenen més dubtes, però a nivell cultural i d'interès social, evidentíssimament que sí que ho faria cada any. I sobre els artistes, ostres, aquí m'enganxes, sincerament, perquè crec que vam tenir el bo i millor de casa, de casa dissabte, i que jo no em vaig trobar a faltar especialment ningú. Ho van fer bé, doncs, això de la selecció. Home, i tant. Tornant als artistes de dissabte, hi va haver noms molt coneguts com Masoni i San Josex, tots dos vinculats a la Visval de l'Empordà, però també no tots van ser noms amb llarga trajectòria, també hi va haver artistes més joves com Clóé Riembau, que va interpretar un fil. Però una cosa és llegir el cartell i un altre és saber com es viu una nit des de dins de l'escenari. I per això he volgut parlar amb Neus Mar, una de les artistes convidades. Quan li he preguntat qui ha significat per ell aquest concert, m'ha parlat d'una celebració molt especial i sobretot molt nostra. El concert de dissabte el vaig viure com una cosa molt única, perquè aquest concert era únic, era especial, era de celebració, era molt nostre. I la feina em va semblar superxulo els diferents artistes que vam anar passant per l'escenari, perquè tot plegat era com molt empordaners, una ràdio de l'Empordà, el concert de l'Empordà. Igual que en Marc, a la Neus també, li vaig preguntar quin va ser el moment més emotiu que recorda, i allà em destacava justament la Gavina, a part de també el final del concert. Així ens ho explicava. Jo crec que hi va haver molts moments molt especials. Jo crec que cada moment va ser molt especial, potser el cant final de País Petit va ser molt xulo. Però clar, jo personalment, quan vaig pujar a cantar la Gavina, la venera, i vaig demanar al públic la cantés i realment la gent va començar a cantar-la a mi. Doncs clar, ser molt especial, perquè dius realment. Doncs per mi, el Joan, si et sembla, podem posar un tros de la Gavina que ens va posar la mela a la boca, la Neus, i així veiem com sonava. Ah, i tant. Com ens agrada en les abaneres en aquest país, a Judit? I tant, i tant. I és que ho fa també la Neus, de debò, una descoberta que jo no coneixia i que m'emporto, perquè és impressionant. I supersinpàtica, que hem estat parlant, i un deu de persona. Ara fem un petit canvi important, perquè fins ara hem parlat de Bener, de Cançó d'Auto, però dissabte, com t'explicava, hi va haver molts registres, i també hi va haver espai pel blues. Un dels artistes que va participar-hi va ser Joan Robau. En Joan també m'ha fet arribar el seu testimoni sobre aquella nit. I diu així. Doncs va ser una trobada molt macal, el fet de poder-se trobar en tants músics diferents, d'aquí de la zona de l'emportar, i alguns coneixes els amics també, que els coneixies poc, i trobaves allà i podies xerrar, i febre-ho a les mòbils i per a la música, i tal, va ser una cosa molt xula. I trobo que amb la Black Music Big Band vam fer una trobada molt... molt altura del que es mereixia, aquest 25 aniversari de Radio Capital. Una gran trobada, i crec que la gent li va agradar molt, tant com a nosaltres. I tant, i ara et vull demanar una altra vegada també de posar un petit fragment de la seva actuació, així que endavant el seu trosset de... Escolta'm-lo, i tant. A mi personalment que m'agrada molt el blues, en Joan Robau, crec que també ho va fer fantàstic, i el que deia abans també, amb la Black Music Big Band, és que va encaixar a les mil mervelles. Estupendo, eh? A tu et va agradar... qui és la pregunta que et volia fer? El blues? Potser més les avaneres? No sé si va haver un moment que t'ho diguis. Aquest és el meu moment de la nit. Uf, em costaria molt, eh? No ens hauria de dir el blues. Em va agradar molt, el començament també em va agradar molt, i també, crec que per sobre de tot el que comentava també en Marc, quan van fer la nostra sintonia, la sintonia de Radio Capital, va ser un moment molt xulo, la veritat. Per emportar, eh? Sí, sí. Ara deixem també que soni una mica en Jofre, perquè també va tenir-ho el seu moment de la nit. Escolta'm en Jofre Verdejiva. No, no, ens farem repetir tios, però es que hi havia una gran qualitat i una gran varietat de ratistes. No, no, és fantàstic poder escoltar-los tots, i és el que dèiem, no?, que no ens repetim, però una gran varietat. També van actuar i van participar a diversiones, per exemple, que el sentim d'aquesta manera. Sí, perquè, a més, diversiones, sempre sabeu que tenen el seu estil tan característic, que és complicat, però la verfort és molt bo, i s'ha de dir que haurà perfectament bé. Ho han aconseguit. Si ens podem escoltar una mica, que m'encanta l'actuació. A més, aquí, Judit, això sí que no sap què no ho vas veure, la gent que tampoc ho va poder veure, al públic feia una coreografia. És a dir, que això... Una coreografia? Aquí la record s'ha d'amoure molt bé l'esmasa. Tu també, Joan, tu també... Sí, em va tocar, em va tocar. I tant, i tant. M'agradaria veure-ho. Doncs, a part de diversiones, va actuar els cremats, fetus, fetus que també volem deixar-vos un petit fragment de l'actuació. Mira, m'ha quedat deixada que en moment de fetus, que també em va agradar moltíssim, que m'agraden molt fetus, m'agraden molt també el seu cantant, Adrià Cortadellas, que també em sembla una persona amb qui pots tractar molt fàcilment. Així que sí, fetus també molt bon moment. I tant, doncs... No m'enrellueu gaire més, acabant-ho més dient que va ser una nit màgica. I a més a més, entre cançó i cançó, va aprofitar, no per parlar dels 25 anys de Radio Capital, que 25 anys d'Unidor, són més dels que tinc jo, i els regalo Radio Capital, i quan hi arribi jo ho parlem. Però el conserva acaba d'una manera molt especial, també, que vull destacar, i és amb el final de país petit, cantat una mica per tothom. Així que, si ho podem escoltar. I tant, que sí. Va ser, crec, jo, la cirereta del pastís d'un molt bon pastís. Tia, oi que sí, de fet, el cantant de fetus, l'Adrià, ens ho explicava d'aquesta manera. Em sap greu, que ho dic perquè aquest... Ai, no teniu la... Aquest any... Ai, cap problema. I us ho explico ràpidament, l'Adrià va quedar supercontent, i li va encantar just de mirar aquest moviment. Res, deixar-ho aquí, que com deia, no vull enrotllar-me, ja anem acabant després de preparar aquesta secció. M'he quedat amb les ganes, justament, d'haver sigut en el concert. Una altra vegada, com deia, em marca el principi, tant de vos faci més sovint i altres persones, i com jo, puguem assistir-hi. I tant, que sí. O sigui que això, Joan, moltes gràcies per haver-me acompanyat en la secció. Gràcies a tu també per haver-hi pogut anar, i per haver-me deixat, no, acudeix-ho com va ser el concert amb la teva visió, amb la teva experiència. Sí, que això. Jo dic, no preocupis que la propera veïn segur, no preocupis. Segur, eh? M'ho punto. Moltíssimes gràcies, un dimecres més, i ja ens escoltem d'aquí dues setmanes, que vagi molt bé. Que vagi bé, adéu. Avui dimecres el temps continuarà amb cel variable, fresc, i amb ja amb sense precipitacions. La matinada ha plogut una mica el vag a emportar, entre 1 i 3 litres per metre quadrat, i començem una jornada que el més important és aquest augment, una mica de més de temperatures, esperem valors del voltant que puguin esforçar els 18, o fins i tot podríem arribar als 19 graus les més altes, de cara als propers dies, atenció al pan temporal de allavant, perquè es remenarà de cara de mà dimecres, embonades de 2 metres i mig a tota la costa brava. Doncs estarem pendents d'aquesta previsió meteorològica, i en definitiva, de tota l'actualitat d'aquí al baix emportar. I tornem demà a les 8. Adéu, si ja ho... Bon dia.