Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 03/11/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia, són les 8. Bon dia. Avui la novolositat anirà augmentant plurgressivament a llarg del dia i l'ambient quedarà força més fred. Abregui-vos. Bon dia, com esteu? Avui és dimarts 3 de novembre del 2020. A l'estartit han vist sortir el sol justament quan passaven 7 minuts d'un quart d'avui, i ara mateix estan a una temperatura d'11 graus. Jo sóc la Maria Elzineia, això és el Super Matí, el programa informatiu, que com sempre fem des de ràdio capital i que també amatem des de ràdio visbal i ràdio begum. I ara entrem en matèria, perquè avui hem de destacar que el projecte eòlic de la tallada d'enportar continua pendent de resolució després que la declaració d'impacte ambiental hagi estat negativa. A més a més també parlarem de calapèra, implementar la recollida de residus porta a porta abans que acabi l'any. I també hem de destacar que han detingut un home per dos robatoris en violència en un supermercat de l'estartit. De seguida ampliem tots aquests titulars, però a més a més avui parlarem amb la presidenta de la Cooperativa de Cohabitatge Sèlior per una bellesa autogestionada al Walden 20-O, que és a Orona Moreno, i parlarem sobre aquest nou projecte que es va inaugurar dijous passat a Sanfaleu de Guixuls. I com cada dimarts també parlarem de llibres amb la Maria 3 de Calabús, de la llibreria Cúcut, de Torruella de Montgri. De seguida repassem tota aquesta informació, abans, però fem un repàs als principals titulars. Salutem primer de tot en Joan Coll, bon dia, Joan. Bon dia, Maria. I és que el projecte èolic de la tallada d'Empordà continua pendent de la resolució després que la declaració d'impacte ambiental hagi estat negativa. Així ho explica José Silva, president de la plataforma de defensa amb l'Emporda Net, en una entrevista al supermeti de ràdio capital. El projecte segons explica Silva, contempla quatre aerogeneradors, i, per l'element, ha aparegut un nou projecte al Bons. I la Pere implantarà la recollida de residus porta a porta abans que cavi l'any. La Pere, Púbul i Rioràs tindran recollida porta a porta mentre Padrinya i els habitatges disseminats disposaran de contenidors intel·ligents tancats. Els veïns eren d'utilitzar covese dentificats i seguir un calendari de recollida. El canvi també permetrà adaptar les taxes als residus generats. I detenen un home per dos robatoris en violència en un supermercat de l'estartit. Els sospitós van amenaçar amb una navalla de gerent i un treballador durant dos dies consecutius. A més, va sostreure dues màquines de jocines. Les càmeres de seguretat van enregistrar els fets i van facilitar la investigació policial. I saludem ara en Sergi Ibilhena. Bon dia Sergi. Bon dia, Maria. És que la Generalitat preveu invertir més de 50 milions d'euros en la millora de les carreteres del Baixter. Exacte. I els projectes tenen com a objectiu augmentar la seguretat, facilitar les connexions entre municipis i adaptar els trams urbans al pas de vianants i ciclistes. I saludem ara l'Ajudit. Bon dia, Judit. Bon dia, Maria. I és que més del 60% dels carrers analitzats a la Bisbal no compleixen els criteris d'accessibilitat. L'Ajuntament prepara un pla per eliminar les barreres arquitectòniques. L'estudio ha examinat 356 trams de la via pública i conclou que només un 20% són plenament excessibles. El consistori preveu ampliar voreres, adaptar passos de vianants i eliminar obstacles per facilitar-ne els esplaçaments a peu. I el festival Artigabarra estanca la novena edició després de gairebé dos mesos d'intervencions artístiques en 5 municipis de les comarques Gironines. Enguany el festival ha girat al voltant del concepte rebrollar amb propostes que han explorat la capacitat de regeneració de la natura davant del canvi climàtic. I els productors d'oli de l'Empordà preveuen una collita més baixa, però de gran qualitat. Primer saludem a l'Anniol. Bon dia, Anniol. Bon dia, Maria. Doncs això, que els productors de l'oli de l'Empordà preveuen una collita més baixa però de gran qualitat. Els productors de la denominació d'origen protegida o l'ide l'Empordà han començat la collida d'olives en previsió d'una producció inferior a l'any passat. Les altes temperatures de l'estiu i les pluixes de tardor han condicionat la campanya. Tot això els productors esperen mantenir una qualitat elevada. Actualment la denominació compta amb 5 trulls certificats. I nosaltres, com sempre, anem a fer un repàs de les notícies més enllà del Baix Empordà. El ministre de Transport, Óscar Puente, compareix avui al Congrés, mentre tot l'oposició li demana de dimissió per l'accident de Toledo. Puente ha insistit fins ara que no plegarà després de la tragèdia ferroviària. Ukraine ha denunciat un atac rus que ha causat almenys 24 amors en una escola de Zaporígia. El president ucrainès, Volodimir Zelensky, diu que l'exèrcit rus no podia ignorar que els veïns de Comixugaca anaven al centre per rebre judà humanitària. Les eleccions de mig mandat als Estats Units es veuen com un referèndum sobre don el tram. Els demòcrates esperen recuperar el control de les cambres. Els analistes ja especulen sobre com reaccionarà trams i per del poder al Congrés. També miren que faran els demòcrates si els candidats més radicals fracassen. Avui se celebra les eleccions de mig mandat als Estats Units. Es renova tota la cambra de representants i també una tercera part del Senat. El resultat decidirà qui té la majoria en aquestes dues cambres. Això marca qui pot aprovar lleis, designar els càrrecs i obrir investigacions parlamentàries. Plega Eduard Ribes cap de gabinet d'illa després de quedar aixecat el secret de Somari sobre uns contractes quan era el calde d'Esparraguera. Ribes ha presentat la dimissió i manté que és innocent. La investigació continua oberta i ara es coneixen més detalls del cas. 18 persones han resultat ferides en un accident múltiple a la dos a Sant Andréo de la Barca. Hi ha un ferit en estat crític. El sinistre ha implicat un camió. Durant unes hores només s'ha pogut circular per un carri l'encentip barcelona. Dimarts torna la pluja a Catalunya i baixarà de manera notable la temperatura. El termòmetre es mourem màxims d'entre 10 i 15 graus arreu d'Òperis. Els usuaris del bus per la Frugel Girona denuncien saturació i diuen que hi ha gent que no pot pujar si ha d'anar dreta. Els ajuntaments afectats han contactat amb moventis i amb el govern, però no han trobat cap solució viable a curtermen. L'Ajuntament de Barcelona ha tret el·licitació a les obres per unir el tramvia per la Diagonal. Els treballs entre Berdaguay, Francesc Macià podrien començar l'estiu. La inversió serà d'uns 217 milions d'euros. Quan el tramvia queda connectat es podrà recórrer tota la Diagonal en uns 40 minuts. I nosaltres, com sempre abans de seguir amb aquest repàs informatiu, hem de fer un repàs a la previsió meteorològica. Per això saludem el nostre meteorolac de confiança. Isaac Vilà, bon dia. Hola, Maria, bon dia. Quin temps ens espera el dia d'avui? I també pels propers dies? Avui dimarts esperem ja més novetats. El temps, i és que arriba una bossa d'aire fred en elçada que farà que les temperatures avui siguin ja d'avançat novembre o pràcticament desembre. Ho diem perquè ho notarem sobretot el migdia. Ja deixarem endre aquestes jornades amb ambient suau a migdia i per tant avui la temperatura quedarà molt més curta. Tot plegat amb núvols que aniran a més en llarg d'aquesta jornada. Ara mateix tenim el cel mig anubulat, la matinada ha estat força seranada, això ha fet que la temperatura pugui baixar anotablement valors per al voltant del 7 o 8 graus, pràcticament a tota la comarca, una mica més alta aquest termòmetre al sud. A Sant Feliu de Guixals, per exemple, ara tenim una temperatura de 11 graus. Tot plegat, com deia, una velocitat que anirà augmentant en llarg de la jornada i en quedarà un dia força fred. Valors màxims que en prou feines arribaran als 16 o 17 graus al centre del dia. Per tant, núvols hi ha d'anar augment, ambient fred, d'acord? I esperem que la precipitació, la pluja, pugui arribar aquesta nit i matinada. Una precipitació que en general serà feble d'anar fent, però que tornarà a ploure i tornarà a fer obrir el paraigua aquesta nit aquí al Vaja Empordà. Demà dimecres, el matí encara amb núvols residuals i potser algun ruxat, però ja de cara a la tarda, s'obriran clarines i el sol tornarà a dominar demà dimecres a la tarda. Tot plegat amb temperatures, com deiem, d'hivern. Doncs veiem com arriben aquestes temperatures d'hivern, també aquests possibles ruxats que ens acompanyaran en llarg d'aquesta jornada. Isaac, moltes gràcies per aquest repàs a la previsió meteorològica i ens tornem a escoltar demà. I ara escoltem el comentari que avui ens porta Marc Rihera. Rutes d'arquitectura. Quantes vegades passem davant d'un edifici sense aturar-nos a mirar-lo? El 48 hores d'Open House de Barcelona, que en guany ha arribat a la 17è edició amb una gran acollida públic, ens convida a travessar portes habitualment tancades i a descobrir la ciutat des de dins. És una invitació que val apènes tendre més enllà del festival. Catalunya té una arquitectura rica i diversa, que no s'explica només a través dels grans monuments. També es reconeix en cases, escoles, fàbriques o espais públics que expressen una manera d'entendre el territori i d'habitar-lo. Per acostar aquest patrimoni a tothom, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va impulsar el portal Arquitectura Catalana.cat. En actualització constant, documenta l'arquitectura moderna i contemporània en fotografies, planos i textos. Al fons es nodreix de portacions d'estudis i fotògrafs així com de documentació de l'Arxiu Històric del Col·legi. No cal ser arquitecte per explorar-lo. N'hi ha prou amb la curiositat de saber què tenim a prop. El 2024, el centre obert d'Arquitectura hi va incorporar l'apartat Rutes, amb la col·laboració de totes les demarcacions del Coac. Els itineraris s'han anat ampliant i aquest any s'hi ha afegit una aplicació mòbil per seguir els recorreguts i crear-ne de personalitzats. L'objectiu és passar de la pantalla al carrer. A la costa brava podem reseguir el llegat del moviment moderne cada ques amb obres que dialoguen amb l'arquitectura tradicional i el paisatge. A la zona de Palafugell, un altre itinerari ens convida a redescobrir les voltes del portbó, el camí de Ronda, de Calella, a Llafranc i els jardins de Cap Roig. També podem recórrer la selva marítima entre planes, lloret de mar i tos de mar, per entendre, a través de l'arquitectura, com la cultura i el turisme han transformat aquestes poblacions. És una manera de visitar el territori amb més atenció, tant per qui viu com per qui arriba. Apostem així per un turisme cultural que no busc acumular visites, sinó compendre els llocs i respectar-ne a la vida quotidiana. Posant valor, l'arquitectura catalana vol dir també fer-la comprensible, compartir-la i reconeix-la com un patrimoni de tots. Perquè coneixe el que tenim és el primer pas per estimar-ho i tenir-ne cura. Doncs ens quedem amb aquesta reflexió de Marc Riera. Moltíssimes gràcies. I sí, hem de conèixer el que tenim per poder-ho preservar. I nosaltres ara escoltem una mica d'anuncis i tornem allò en pocs minuts. La majoria de les notícies, les històries i els moments que han marcat els pobles del Baix Empordà. Ara, Radio Capital transforma aquest quart de segle de periodisme en una exposició única, Radio Capital, 25 anys de notícies. Una mirada a l'evolució dels nostres municipis a través de fotografies, notícies i continguts honors que recuperen la memòria recent del territori. Del 23 d'octubre, el 28 de novembre, descobreix com ha canviat begut durant els últims 25 anys, a l'edifici de la biblioteca. Perquè la història de l'Empordà és la teva història. Radio Capital, 25 anys de notícies. Organitzen Radio Capital de l'Empordà i l'Ajuntament de Palamós i Sant Joan. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Club Nàutica Estartit i Moventis Sarfa. Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus i empatibles. Avui dimarts 3 de novembre, tens la taronja Carrefour al mercat, la malla de 5 kilos, a un preu imbatible de 6 euros amb 25 cèntims, el kilo et surt a 1 euro amb 25. Sempre les millors promos. Carrefour. El 2 de novembre, el 4 de desembre, estarà tancat per vacances. Tornarem el 5 de desembre, just a temps per a les festes de Nadal. I recordeu que si esteu preparant un dinar d'empresa, una trobada familiar o una celebració amb amics, el bufet el Joe Bell us esperem per celebrar-ho plegats. Bufet el Joe Bell, en retrobem el 5 de desembre. I també tenen diferents tipus de l'ésser. Les doctores de Clínica Milena t'assessoraran i t'acompanyaran en tot el procés. Clínica Milena. Medicina Estàtica de Confiança a Girona. Informa't en a clinicamilena.com o segueix-nos a Instagram. A Arroba Clínica Guió Baix Milena. Clínica Milena. La teva millor versió comença avui. Hi ha moltes energètiques, però només una neix del cafè real. Gazer. El nou refresc energètic natural creat per rius natífics. per estudiants esportistes conductors o professionals que necessiten energia sense remordiments. Amb ingradients naturals, un púlcim de gas i un sabor que sorprèn. El primer globo Explores, el segon comprens i el tercer somrius. Troba a Gazer, a les estacions BP de Volpallà, a gazedring.com i els divendres al matí a rius Nadal que fes a la Visval. Gazer, amb un toc secret de tramuntana. El capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremitjar. Fem arribar a la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directa que a qualsevol altremitjar. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a Publicitat Arroba, ràdiocapital.cat i posa'ns a prova. I ja s'ha inaugurat a Catalunya el primer habitatge cooperatiu en sessió d'ús per a gent gran a Sant Feliu de Quixols i és que els veïns del World in 21 van rebre simbòlicament les claus de l'edifici aquest passat dijous. Però per parlar de tot el procés de construcció i també de creació d'aquest projecte, ens visita la presidenta de la Cooperativa de Cohabitatge Senior per a una bellesa autogestionada amb més conegut com a World in 21. Aurora Morena, bon dia. Hola, bon dia, com esteu? Primer de tot gràcies per ser aquí el supermatí. Nosaltres estem molt bé. Vosaltres crec que també perquè allò ja heu passat aquests primers dies de convivència al World in 21, no? Sí, ja hem passat els primers dies de convivència aquí al World in 21. No tots, no tots, perquè clar, la incorporació és de mica en mica, perquè és clar, som 40, i clar, les mudances es van fent poc a poc, perquè si no som molts camions i molts ascensors pujant i baixant, però sí, ja som uns quants que ja hi som des del dijous. Esclar, com néix aquest projecte? És a dir, com es crea aquesta idea de crear un habitatge cooperatiu per a gent gran aquí a Sant Feliu i com acaba evolucionant aquest World in 21? Des que és una idea, fins a dia d'avui, que ja teniu allò l'edifici en peu? Doncs mira, potser intentaré fer-ho curta, perquè han passat quasi 9 anys, des que un petit grup, el grup llavor, van començar a trobar-se per Girona, i després aquest grup llavor van ser els primers que van trobar aquest hotel en de sus aquí a Sant Feliu de Gíxols, el hotel Geksalis, que el van comprar, i que després l'hem rehabilitat i l'hem convertit en 31 apartaments i més de 1.700 metres de zones comunes. I llavors, quan aquest grup llavor, ja van començar a obrir, ja ha fet xerrades, ja ha entrat a Sostra Cívic, perquè Sostra Cívic és el nostre paraigüe, perquè Sostra Cívic són els pioners de la veritat sense ciudadups aquí a Catalunya, doncs ja van començar a trobar més gent, i ja va ser quan va anar omplint el grup. I la idea va venir, bàsicament, a nosaltres, a la Nord d'Europa, perquè sabem que el Nord d'Europa són un tipus de model que ja està molt fet, que existeixen molts projectes d'aquest tipus, no només per gent gran, sinó per gent jove també, que són intergeneracionals, que són aquest model que és ciudadús. I poc a poc s'ha sigut molt difícil, ha sigut un camí molt difícil, perquè entre mi t'hem tingut una Covid, hem tingut les guerres i els bancs, per fer tota la rehabilitació, hem necessitat una financiació. I aquesta financiació, finalment, vam obtenir a través de dos bancs, perquè és una financiació important, una ESFIARE, que és una banca ètica, i després l'altra és la Caixa d'Enginiers. La Caixa d'Enginiers, que no fèiem suport aquest tipus d'habitatges, d'operatives, ha sigut el primer habitatge per què ha apostat, nosaltres estem immensament agraïts. Per tant, ha sigut un camí molt difícil, però ja estem aquí. Entenc que totes les decisions relatives a l'edifici les feia un de manera conjunta amb tot el grup que era. També ha estat important que tots aquests apropietaris, co-propietaris, decidissiu com seria aquest edifici. Sí, mira, nosaltres no... potser aclarir que nosaltres no som propietaris. Apropietària és la cooperativa. Per això som model en sessió 10. La cooperativa sempre serà la cooperativa. Ara l'habitem, i quan nosaltres marxem d'una manera o d'una altra, la cooperativa continuarà, la propietària, i continuarà replicant aquest model en sessió 10. Què vol dir? Que és com un lloguer. Tu estàs aquí per sempre, sempre que tu vulguis, naturalment, i després, quan tu vulguis marxar, una manera o d'una altra vindrà una altra. Però sempre serà la propietària, la cooperativa. No sé què m'has preguntat. No, que... Els habitants del Walden 21, que vau haver de reunir-vos entre tots per decidir com seria. Finalment aquest edifici, no? Ah, sí, sí, disculpen-s'hi. Doncs nosaltres totes les decisions es prenen per assemblear. Tenim un consell rector, del qual com has dit abans, jo soc la presidenta, i després tenim 5 comissions. Una és la comissió d'economia, una és la comissió d'arquitectura, una altra és la comissió de comunicació, una altra és la comissió de cures, i l'altra és la comissió de governança. I totes les decisions prenen sempre per assemblear. Nosaltres fem un assemblee un cop al mes, on es prenen totes les decisions. Però les comissions són les que van gestionant. I llavors sí, clar, tot el que ha sigut la rehabilitació i les obres i això s'ha fet entre Sostres Cívics i la comissió d'arquitectura. A part d'això, quins avantatges té, viure en aquest model d'habitatge cooperatiu, sobretot centrat en aquest model dedicat a un envelliment autogestionat, és a dir, que sou vosaltres els que viviu a l'edifici i gestioneu tot el que passa allà dins. Quins avantatges té respecte a altres models? Nosaltres creiem que un dels principals avantats és que tindrem una bellesa activa i autogestionada. Ningú ens haurà de dir què hem de fer i com hem de fer. Això és fàcil de dir, però quan et fas gran, ja saps que a les alternatives no són moltes. Quan et fas gran no és quedar-te a casa i que et vinguin a ajudar, o que vinguin els fills o una residència. Nosaltres creiem que aquest model nostre és molt més ric per les persones grans. Perquè et manté molt activ, et manté molt viu. El fet de debatre, de parlar de les coses, organitzar activitats, de sentir-te acompanyat. Nosaltres volem que els nostres fills no tinguin que estar preocupats per si nosaltres estem bé. Volíem que alguna persona el dematí, si et troba a faltar, et vingui a veure. No estàs sols. Llavors creiem que tot això és molt bo per envellir bé, per envellir amb el cap. Després el cap farà el que farà. Però nosaltres sí que creiem que aquest tipus de vida, quan tens una tercera etapa, és molt enriquido i molt bo. De fet ja ho estem notant. És que tots nosaltres estem molt bé. Clar que no som encara molt grans, però ja ho veus. Veus la il·lusió, veus el treballar per un projecte, veus com ens afanem debatre les coses, presentar les nostres propostes. Tot això en teoria hi ha molta gent que veus que es queda sentadet en un sofà i nosaltres no volem això. Vau inaugurar de manera oficial la d'Infisi i aquest passat dijous, però no sé si des de Sostra Sivi que agafen tot el projecte que heu impulsat de manera conjunta com a exemple i el model es pot anar replicant altres espais. No sé si hi ha projectes sobre la taula que puguin agafar d'exemple el World in 21. Aquí a Catalunya hi ha n'hi ha dos projectes més, que són el de Can 70, que s'està construint, ja estan de fase de construcció, que és sobre un solar que va donar en el seu moment quan era alcaldessa a la de Colau. I després, i es diu Can 70, i després hi ha un altre projecte que ja està en fase de projecte executiu, que és Solterra, que és tan escenilar i sacalm. Està molt clar que als ajuntaments, i això t'ho dic perquè hi ha molts ajuntaments que sí que ens han acostat, que ens han acostat a preguntar, perquè veuen que és d'una altra manera, i llavors clar, si veuen que oferint un sol durant 90 anys poden fer els participants d'una cooperativa, poden construir un tipus d'edifici, de projecte com el nostre, clar, veuen que és una altra possibilitat, que no cal construir tantes residències, que també s'ha de construir habitatges d'aquest tipus del model incisió d'ús, que pot ser molt enriquidor. I després sí, sabem que per tota Espanya, per exemple, a Madrid i als voltants de Madrid, ni en tres, ni en un que es diu Traven Sol, que fa més de 13 anys que ja hi viuen, que nosaltres els hem anat a veure, i després a Toledo hi ha uns altres, i sabem que per allò que ens demanen, i la gent que se'ns acost a les xerrades que ens demanen, la presència que ens demanen perquè ho expliquem, sabem que hi ha no només senyor, ja he dit abans que no només senyor, però en aquests moments hi ha més de 250 projectes d'aquest tipus que hi ha en part de Espanya. Sí, segur que replicarà. Doncs esperem que sigui així. De moment nosaltres us felicitem per allò... Disculpa, que no t'he sentit bé aquesta vegada. No us felicitem per haver coronat el cim d'haver inaugurat el World End 21, i esperem que tot el projecte vagi molt bé, que pugueu viure molt bé, i probablement tornarem a parlar més endavant en el futur. Aurora moltíssimes gràcies per ser aquí el supermatí, i esperem que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies a tots. Jo us convido a que una miqueta més endavant, quan ja estiguin més aposentats d'aquí mitjanyet, un anyet, doncs, pugueu venir i llavors podem parlar-hi una mica més sobre la realitat. Oh, i tant, i tant. Doncs ens estarem molt pendents. Gràcies, Aurora, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Que tingueu un bon dia i una bona setmana. Igualment. I nosaltres seguim amb aquest supermatí, i escoltem una mica de música abans de seguir amb moques gràcies i corra pels camps. Sé que no ho he fet bé, 30.000 cops, jo també he estimat malament. Se'n fa difícil reconeixer els meus errors, i avui corra pels camps, yeah, yeah, yeah, yeah. Com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah, hey. Sé que no en tinc una merda corrent, tinc la queda en a poc a poc. Que trist va ser veure't plorant últim moment. I avui corra pels camps, yeah, yeah, yeah, yeah. Com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah. Ple de por. Es fa de dia. Quan hem passat prou fred, ja em dirà si es fa de dia. Amor canvia l'aire per sempre i només pots així. Passen engi o encara segueixo sumiant sense haver de dormir. Avui cantar toco, m'ho fan els grills, i que no et passi mai res dolent. El riu que m'ha vist creixer, el tinc dins al costat de la me. La gent per a pels camps, yeah, yeah, yeah, yeah. Com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah. I quan passen gairebé 2 minuts de 2 quarts de 9 del matí, nosaltres seguim amb aquest repàs informatiu aquí, des de ràdio capital i com sempre, en emissió des de ràdio visbal i ràdio begó. I és que hem de destacar que el projecte eòlic de la tallada continua pendent de resolució després que la declaració d'impacte ambiental hagi estat negativa. Així ho explica José Silva, president de la plataforma de Fencemla en Portenet, en una entrevista al supermatí de ràdio capital. El projecte segons explica Silva, contempla 4 aerogeneradors, paral·lelament ha aparegut un nou projecte al Bons. Què més en sabem, Joan? Silva recorda que la declaració d'impacte ambiental és un dels últims passos del procediment per a que posteriorment encara s'ha de produir la resolució sobre l'autorització definitiva del projecte. En aquest sèrie explica que després de la publicació de la via negativa, també es van conèixer informacions segons les quals la Generalitat no tancava completament la porta a la continuitat del projecte. A més, l'associació eòlic cat també es va pronunciar, en aquest cas, a favor de tirar endavant del projecte. Curiosament, quan ho va sortir, va donar aquesta informació. Al poco tiempo se completó con una nota de Oélicat que es el tipo que apoya este tipo de proyecto. Y después hubo una información de que la Generalitat no cerrava completament la porta a que este proyecto tira adelante. Aunque hay esta declaración de impacto ambiental que es negativa. El president defensa en l'emport de neta i insisteix que la plataforma no rebotgi les energies renovables. La discrepància, segons Silva, se centra en la manera com es planifiquen els projectes i especialment en els espais on es plantegen instal·lar-los. La plataforma considera que cal tenir en compte altres usos del territori, especialment l'activitat agrícola. Silva situa el projecte de la tallada del peu del mongri i en una zona de terres, el grícola es derregadiu que considera d'al valor. També destaca que actualment, si estan fent obres de budarrinsació del regadiu, amb una inversió d'uns 40 milions d'euros en participació de funds in a generation, la Generalitat i els regans. Per a la plataforma que ha estat situació obligada a plantegar, si has compatible invertir en la modernització dels terrenys agrícoles i, alhora, instal·lar-hi infraestructures energètiques. Silva també costa en el plantegament del plàter i considera que la planificació de les energies renovables hauria de tenir en compte els terrenys agrícoles. I la para implantarà la recullida de residus porta-porta abans de que l'any, la para publiciures, tindran recullida porta-porta mentre capadrinya i els habitatges disseminats disposaran de contenidors tancats. Els veïns hauran d'utilitzar covells identificats i seguir un calendari de recullida al camí també permetrà adaptar les taxes al residu. Genera Joan. L'Ajuntament aplicarà aquest nou model per adaptar-se a la normativa estatal de residus. La legislació exigeix sistemes de recullida més eficients i mecanismes per identificar als usuaris. Un estudi del Consell Comarcal del Vaja Empordà ha determinat el sistema més adequat per cada nucli. Amb el porta-porta, cada habitatge rebrà dos covells identificats. El marroig servirà per posar la merderia orgànica i el rebuig segons el calendari establert. El greix utilitzarà per el paper, el vidre i els envasos. Els veïns hauran de deixar els covells davant de casa entre les 8 i les 10 del vespre. L'endemà al matí els hauran de tornar a entrar. Els dissabtes no hi haurà exerbèll de recullida. La participació serà obligatòria i els incompliments podrán comportar sancions. Amà de començar el nou sistema, els veïns hauran de recollir els covells del local polivalent. L'acundament no hi serà pròximament els dies i els horaris de distribució. A pederant i els habitatges disseminats, els residents disposaran de contenidors tancats amb accés mig ençant d'una tercera personal. Aquestes àrees també tindran càmeres de vigilança. Les empreses i els grans productes de residus disposaran del servei porta a porta. El municipi també oblitarà una àrea d'emergència a l'aparcament del local polivalent. Aquest espai estarà destinat als veïns amb recollida porta a porta i només es podrà utilitzar en situacions excepcionals. Tots els covells incorporaran un identificador i les targesses d'acció seran personals. Aquest sistema permetrà controlar la generació de residus i adaptar les taxes a la contra de deixalles generades. El objectiu és aplicar un model de pagament proporcional als residus de cada usuari. D'altra banda, la desxilleria mòbil mantindrà el servei habitual. Continuarà instal·lant-se el local polivalent el segon dimecres de cada mes. I detenen un home per dos robatoris en violència en un supermercat de l'estartit. Els sospitós van anassar amb una nevalla al gerent i un treballador durant dos dies consecutius. A més, va sostreure dues màquines de joguines. Les càmeres de seguretat van enregistrar els fets i van facilitar la investigació policial, Joan. Un dels espis va tenir lloc a la tarda del 26 d'octubre quan els sospitós van anassar amb una nevalla al gerent del supermercat mentre que traslladava la recaptació fins al cotxe. Tot i l'amanassa el responsable de l'establiment va aconseguir evitar el robatori després d'empanyar l'assaltant i fugir del lloc. Després d'aquest intent de robatori, l'ama va agafar una màquina exponadora de joguines situada a l'entrada del supermercat, la va tirar a terra i se la van portar. A l'interior hi havia diverses joguines i uns 25 euros en efectiu. No era el primer incident que patia el supermercat. De fet, la nit anterior, cap a les 11, el mateix individu ja havia amenaçat amb una nevalla un treballador de l'establiment des de l'exterior a través del vidre de l'aparador. En aquell lloc, jo li havia d'hivertir que li robaria els diners de la caixa. A més de les amenaces, els sospitós també es van dur una altra màquina exponadora de joguines amb tot el contingut i uns 150 euros en efectiu. Poc després de la policia local de localitzar la màquina trencada a la platja de l'estartit. Els dos épis es van quedar enregistrats a les càmeres de seguretat del supermercat. A partir de la investigació, els Mossos d'Esquadra van localitzar i de tenir els sospitós a l'any del 28 d'octubre a Torrella de Montgri. El detengo que tenia antecedents policials va passar l'endemà a disposició de jutge d'instrucció amb funcions de guardia de la Villisbal d'Empordà. I la generalitat preveu invertir més de 50 milions d'euros en la millora de les carreteres del Baixter. Els projectes tenen com a objectiu augmentar la seguretat, facilitar les connexions entre municipis i adaptar els trams urbans al pas de Vianans i ciclistes, Sergi. Les millores afecten carreteres, com de de parlar a Serra de Daró, la de Torrella de Montgri a l'Estartit i les vies de connexió entre Ullà a Berges, la tallada d'Empordà, Colomés i l'Escala. Entre les actuacions més recents, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ocològica ha licitat la redacció de tres nous projectes per ampliar carreteres i millorar-ne la integració urbana. Les intervencions afecten diferents trams de la carretera de la tallada d'Empordà a l'Escala, les connexions entre Ullà a Berges i la travessera de Colomés. En conjunt, les actuacions busquen millorar la seguretat diària i facilitar la mobilitat quotidiana al baix ter, tant per als vehicles com per als desplaçaments a peu o amb bicicleta. Per això diversos projectes incorporen camins segregats, noves rotondes, voreres i mesures per reduir la velocitat als nuclis urbans. Finalment, el Departament de Territori també està acabant de preparar el projecte de condicionament de la carretera entre Colomés i Berges. La previsió és aprovar-lo pròximament i licitar-ne les obres abans de finalitzar l'any. I l'avisbal d'Empordà vol millorar l'accessibilitat dels seus carrers. Una diagnosi municipal revela que més de 6 de cada 10 trams analitzats presenten barreres arquitectòniques. Per corregir aquestes mancances l'Ajuntament ha impulsat un nou pla d'accessibilitat judit. L'estudi ha analitzat més de 31 km de carrers i conclou que només un de cada 5 trams compleix tots els requisits d'accessibilitat. Les dificultats, però, també es troben als encreuaments. Dels prop de 1.500 punts estudiats gairebé un 40% presenten deficiències que poden complicar el pas a les persones amb mobilitat reduïda, gent gran o familiars amb cotxet. Demà d'aquesta situació, el pla d'accessibilitat proposa ampliar voreres, adaptar passos de vianants i retirar elements del mobiliari urbà que dificulten la circulació. Una de les mesures previstes és transformar els carrers més estrets en plataformes úniques, eliminant el desnivell entre les voreres i la calçada. L'alcalde de l'avisbal Òscar Aparicio destaca que aquest document permetra identificar les principals barreres arquitectòniques i establir un ordre de prioritats. De fet, el consistori ja ha impulsat millores en espais com el carrer, cabellers, la plaça nova i el carrer nou. L'objectiu és adaptar progressivament l'espai públic i garantir una mobilitat més segura i accessible per tota la ciutadania. I el festival Arica Barras acúmia de la novena edició després de gairebé dos mesos d'activitats que han combinat art contemporani, música i dansa en diferents espais naturals. La Cluenda s'ha celebrat aquest diumenge a caçar de la selva Judit. El festival va començar el 5 de setembre i ha portat intervencions artístiques a Girona, Salrà, Caça de la Selva, Llegostira i Munells. Sota l'imat rebrollar aquesta edició, convidat a reflexionar sobre la relació entre l'art i la natura i sobre els efectes del canvi climàtic en el paisatge. El veja emportar a Munells ha escollit quatre intervencions artístiques de diferents creadors. El municipi també ha estat escenari d'un recorregut per les obres acompanyat de música i dansa en el festival Brots. Durant aquests dos mesos que ha durat la programació combinat instal·lacions artístiques amb espectacles en directe en espais únics de les gavars. La Cluenda per la seva part ha tingut lloc aquest diumenge a canvi la llonga, a Caça de la Selva, amb un espectacle de dansa contemporània dol de la companyia la normal Cira Aymaric. La proposta ha fet justament humanatge a l'artista catalana Fina Miralles i a la seva obra Dona Arbre, de l'any 1973, que explorava la relació entre les persones i la natura. Amb aquesta nouena edició, el festival ha tornat a convertir el paisatge de les gavars en un espai de creació i reflexió artística. I els productors de la denominació d'origen protegida oli de l'emportar preveuen una collita d'olives més baixa que la de l'any passat, però aquesta serà de gran qualitat en iol. Les altes temperatures de l'estiu i les pluges intenses de principis de tardor han condicionat el desenvolupament de les oliveres. Tot i això el sector confia en mantenir les característiques de l'oli importanès. La campanya de collit, de collita d'olives, ha començat les derregeçaments d'octubre en una participació dels cinc proll certificats. La recol·lecció avançada de manera progressiva segons la maduració de les olives i les característiques de cada terreny. Després d'un 2025, en una producció alabala, les previsions apunten a una campanya més multarada. La recol·lecció podria ser especialment notable a les zones de l'emport de més afectades per les condicions meteorològiques. La presidenta del Consell Regolador de la Denominació d'Orient Protegida, Oli de l'Anportar, Maria Àngels Casanovas, reivilla ha explicat la previsió d'una col·lita inferior en quantitat. Casanovas atribuaja aquesta situació a l'impacte del clima sobre les oliveres. Tot i això assegura que es mantindrà la qualitat característica de l'oli de la denominació. Una de les novetats d'aquesta campanya és el creixement del nombre de detenció. Hi ha tres trulls certificats. Actualment la denominació compta amb 5 per 2 o 3 més que l'any passat. El Consell Regolador preveu ampliar aquesta xifra durant els pròxims anys. Entre els productors hi ha un port d'àrea de pau, Sobre de Casanovas, d'Ollà, el centre cooperatiu d'Espolla, Horda la L'Albera de Gullana i Agudell d'Espolla. Tots han començat la col·lita durant les derreques setmanes d'Octubre. La iniciativa campanya arriba després de diverses activitats de promoció de l'Ole Empordanes. La denominació ha participat en el fòrum gastronomí de Girona, el fòrum gastronomí ciutat de Figueres i el Festival Brots Empordà. Aquestes activitats han servit per donar visibilitat a producte i als seus productors. Actualment la denominació d'origen protegida oli de l'Empordà, una agrupa prop de 900 hectàrees d'oliveres. Els conreus es distribueixen per diferents zones de l'Àlia l'Àge Empordà, especialment a l'Albera, Rodes, el Mungri i les Gagarras. L'Oli protegit se la pora principalment amb 3 varietats octòctones, l'argodell, oribel i lley de Cadequés. També s'utilitza l'arbequina una varietat cultivada al territori des del segle XVIII. L'argodell és la varietat predominant i aporta bona part de les característiques de l'Òlim Pordenès. Les seves olives donen lloc a olis amb orames vegetals i notes verdes. Les característiques del terreny també influïixen en el producte final. Els sols de granit, pissarra i argila juntament amb la tramontana formen part de les condicions naturals de les zones productures. I nosaltres, com sempre, cada dimarts abans d'acabar el supermatí hem de viatjar fins la llibreria Cocut de Torrella de Mungri per parlar amb la nostra eminència experta en literatura, experta en llibres. La Maria 3 a Calabuz, Maria 3, bon dia. Com estàs? Hola, bon dia, Maria. Ara feia dies que...Això de minència no tant, no tant. Librater amb experiència. Això ja... Això sí que és veritat. Librater amb experiència. Maria 3, com estàs? Com prova allò els primers dies de fred, aquests primers dies d'estar a casa tancats i llegir una mica més? Com proven aquests dies? Aquesta part és la bona. La de tenir més vespre, la de preparar ja la vanteta i tenir més allò que la nit s'allarga, no? Perquè es fa foscaviat i els carrers ja queden buits. Però jo la fred, a mi la fred no m'agrada gaire. Més ara que tots vivim ja amb pisos més modernets, tot és elèctric, no hi ha una sortida de foc en la qual et puguis acostar. Jo n'heu anat molt de llarg de foc, estufa de l'enlla, aquests tipus d'esconfo, que en realitat no és gaire eficient per tota la casa, però sí que et dona aquest pgaet a estar prop de la font d'esconfo. I això ho trobo molt a faltar. Jo he de dir que això sí que ho tinc a casa, jo el cas de pis modernet no és el cas, però sí que tens raó que la resta de... Si estàs al costat del foc, fantàstic. Ara no vagis a reu de la casa perquè molt fred. Sí, jo he viscut a casa després, nascut a Pages, després he viscut a un pis gran que també tenia en llarg de foc i tal, i bueno, hi ha ara per qüestions de pràctiques que necessito un pis més petit, m'he instal·lat un pis més petit, i la veritat és que tot és elèctric, vull dir, no m'agrada gaire. Molt bé, us perdaré del llibre que porto avui, a més em fa moltíssima gràcia perquè acabo d'escoltar que heu perdat de l'Òlvi. Sí, correcte. De la persona que us vull pagar avui és una experta, és una testadora professional i especialista en la analisi, sensorial de l'Òlvi d'Oliva. Ostres. Això és impressionant, m'he sentit el que estàs dient fins ara, i jo que us vull pagar de la xef i el gant de Bustós, nascut de Pagaforgel, gany 76, per tant, més a prop de casa impossible, no, no, 3 km. Expert, amb l'Òlvi d'Oliva, i a més a més participen jurats internacionals per testar l'Òlvi d'Oliva dels països que la conviden, sigui que ha fixat quina casualitat. La Lluanda Bustós, hi ha molta gent d'aquest entorn que coneix, ella fa temps que és xef, a part d'haver treballat amb diferents cuiners, sempre ella com a responsable, ha escrit ja 4 llibres, dels quals dos estan disponibles, un és la cuina amb flors i l'altre és el que tenim ara a les mans, que és la novetat, es diu la cuina dels àrbres, i diguem-ho així, la gent potser es pensa a la fulla, a l'escorsa, aquesta diguinada, aquesta cuina dels àrbres, no? No, crec que van més enllà, eh? Home, clar, a sigui d'entrada hi ha un treball, un estudi de diferents tipus d'àvres, dels fruiters, de fulla per enna caduca, i què es pot treure de cadàver, i què es pot fer amb cadascun, perquè amb algun es pot fer un ricor, amb un altre un perfum, amb un altre, evidentment, un quissat, i d'aquesta manera la Lluanda és com ho ha estructurat. El llibre que tinc ara davant és molt bonic, ja no només també per la... evidentment ens entra poc jules una obra com aquesta, des de fa dos llibres la Llolanda ha col·laborat i han treballat juntes amb una fotògrafa que crec que també té el despatx i el de l'Estudi, el Panafurgel, que es diu Muriel de Jónk, i a les dues han creat una verdadera obra d'art amb la imatge i el treball escrit de la Llolanda. Us he pensat que per entendre bé d'aquest empargan, us llegiria la primera part de la introducció del llibre, que és el que ha escrit ella per donar entendre per què d'aquest treball. Endavant, endavant. Diu que els arbres són els guardiants silenciosos del nostre planeta. Dibuixen el paisatge, marquen les estacions, ofereixen ombres, refugi i vida a ser sinumbrables. Des de temps remots els arbres han estat fonamentals per a la supervivència humana. Ens han donat al lliment, aixupcuc, medicina i una connexió profunda amb la natura. Els arbres són terapèutics, ens aporten benestar i salut. Ens abraçem a ells per rebre la seva energia. En els darrers anys la pràctica dels vans de bosc ha despertat una nova manera de relacionar-nos amb la natura i el planeta. En aquest llibre explorarem un aspecte fascinant i un aspecte que ens ha fet el nostre aviat. El paper que poden tenir la cuina és allà dels seus fruits. Una mirada que permet descobrir la seva majestuositat des d'una altra perspectiva. Abanda de la belleza i de la importància ecològica, els arbres ens ofereixen un tresor de sabors i nutrients. En cada fulla, flor, fruit i escorça hi trobem aromes i textures úniques que passes a transformar la nostra experiència coglinària. Aquest llibre vol ser un viatge cap a la comprensió i la apreciació dels arbres en la seva dimensió gastronòmica. Aprendrem a identificar, recol·lectar i coïnar ingredients que neixen d'aquests gegants de la natura amb que qual cosa en requirem la nostra alimentació i, alhora, la nostra connexió amb els boscos. Però abans d'entinsar-nos en la deliciosa diversitat de receptes i usos colinares que els arbres ens regalen, és fonamental reflexionar sobre la importància de conservar aquests essers que, en darrere d'instàncies, sostenen la vida a la terra. És una part de la introducció, això que us he llegit, i, a més, vull dir, és una introducció més concberta. I llavors, separa les receptes per a estacions, perquè està clar que l'abra, el teu lafruit, la flor, la fulla depèn de l'estació de gany, per tant, hi ha les receptes de primer veredistiu, de tardor i divert. I també per fer-vos una idea, si us sembla, us llegeixo la recepta, evidentment, però sí la proposta que fa a la tardor. Va, potser. Sí, ho intento. A la tardor trobem una recepta que és una manita de tardor en formatge amb gran esfgos i la seva vinaigreta. També una beguda fermentada antiga de prunes siubestres. Una beguda siubestre de resina de cireré. Ostres. Uns bunyocs de bulgats i castanyes amb mel de castanyer. Una compota de cerves. No sé què són les cerves, ho hauré de buscar-ho. Unes gominogues d'amagassa de magraner amb roses i fastucs. Un ricor d'arbós. Una llet vegetal de lladons. Una amalgada d'aranyons i poma. Una altra de prunes siubestres i roses. Una salsa de frits vermells de cerdera per carn. Espero que us feu una idea. A mi se m'està fent la boca aigua perquè jo estic pensant... Justament fa poc més d'un mes, casualment vaig coincidir en un acte on cuinava la Yolanda. Ah, molt bé. Escoltant totes aquestes receptes i penso, me'n recordo, que jo em venen ganes de menjar. Tenint en compte que la meva presència al bosc és bastant habitual, sobretot en aquesta època. I crec que és important que la Yolanda, a través d'aquesta recepta, reivindiqui el pes d'aquesta cuina més tradicional. I que a vegades ha quedat una mica oblidada. Perquè tot això, els nostres avis, els nostres rebesavis, probablement ho havien fet. Perquè ho aprofitaven tot. La gent sortia a bosc, sortia a parats, sortia al carrer i recollia tot com estipla. I d'això, s'havien fet meravelles. Vull dir, ara la cuina de la Yolanda és fascinant i trencadora, i quan veiem la manera en què presenta els plats, amb la seva sensibilitat i la manera de fer, clar, que estem bastant fascinats. Començant pel avís, és que, a més a més, ella té una posada en escena que fa que gaudeixis amb tots els sentits, vull dir, l'eroma, evidentment, el gust per descontar, però és que la vista també és... crec que sabeu que la podeu trobar fonteta, el mà generós, que hi ha un jardí menys i ella hi fa sortides en el jardí, companya, gent que ho veu visitar, i també fan receptes amb la seva cuina. De tota manera, fa treball a nivell també particular, o sigui, ella et pot organitzar en una casa que hi hagi una festa, jo què sé, un casament, i estiguin en una casa rural, que poden contractar, i ella des de allà dintre organitza els àpats. Crec, vull dir, ara, com que també ha anat canviant l'estil de fer, no ha deixat mai de treballar amb l'antes, és una xef molt coneguda, ha trobat diferents, que veig sempre la podeu trobar, segur que té Instagram, i ha tingut diferents recorreguts professionals en tot això, però els llibres ens donen, que d'això parlem en aquest tema, en aquesta secció, la permanència de tot això, vull dir, i jo què sé, quanta gent deu tenir dos o tres arbres a casa, o poden tenir un terreny que ni tenen algun, i pràcticament no en treuen profit, vull dir, si és fruit, sí, però si són, jo què sé, un ars o un noguè, no ho sé, si agafen nous, però en fi, a vegades penso, també, que no donen fruit, i probablement no em fem res. O també aquestes passejades a bosc, ara són tan agradables de fer, a mi en Bel Cap el cireré d'arbós, vull dir, per demanjar-te el fruit, poder-ne fer licor, i més que és aquesta dita, que si te menges molts tamborratxes, doncs ja que fem el licor, i això ja ho tenim fet. Si podeu repassar el lligre de part tècnica, la llogant de Bustos, amb fotografies de la Muria de Jorn, la cuina dels arbres, amb un subtítol que és receptes i ceders del nostre paisatge, i l'editorial que l'ha fet és Cossatània, igual que el llibre anterior, de cuinar plantes i flors. Doncs és una bona manera de reivindicar el territori, sobretot aquest territori tan ric que tenim aquí a l'Empordà. Exacte, sí, i tant envejat per la majoria de gent que no hi viu. Exacte, doncs Maria 3, moltíssimes gràcies per aquest repàs de llibre de la Iolanda. També per aquells que tinguin la sort de poder gaudir dels seus plats, doncs estarem molt pendents de veure com va aquell llibre, com va tota aquesta promoció i allò gaudir de la seva cuina. Maria 3, gràcies. Aguanta, tres, bon dia. Bon dia. Jornada freda, avui el vaig emportar, amb núvols que aniran augmentant enllar del dia, i que de cara a la nit i la propera matinada, tornarà a fer ploure. Fins llavors, en cel que es mantindrà mig anubulat i estona estapat a partir de la tarda, en un ambient molt fred, i és que esperem valors que de temperatura màxima, que no arribin els 16 o 17 graus en llar de la jornada. Per tant, un dia força fresc. Demà torna el sol a partir de la tarda. Doncs, recordeu abans de casa, abrigueu-vos bé, perquè les temperatures clarament han acabat de baixar. Nosaltres fem un petit repàs als titulars d'avui, i és que el projecte eòlic de la tallada continua pendent de resolució, després que la declaració d'impacte ambiental agi està negativa també, que la pera implantarà la recollida de residus porta, porta abans de cavall, i també que han detingut un home per dos robatoris en violència en un supermercat de l'estartit. I nosaltres acabem aquí aquest supermetí, que hem fet des de ràdio capital, i en emissió des de ràdio visbal i ràdio agor. Us donem les gràcies per escoltar-nos com cada matí, i ens tornem a retreure demà a partir de les 8.00, que passeu un molt bon dimarts. Adeu, adeu!