Ràdio Capital«Supermatí» de Ràdio Capital. Emès el 02/11/2026 · durada 59 min.
Transcripció
Bon dia lluns, són les 8 comences al supermatí. Bon dia, ells de lluns. 2 de novembre del 2026 a Forallac ha sortit el sol a les 7 i 21 minuts i estarà en temperatura d'11 graus. Us parla Joan Coll i això és el supermatí. El programa ha tingut el d'actuartat del Vaja Empordà, fet i produït per Radio Capital, i anem-hi a la conjunta, com sempre, per Radio Visbal i Radio Bagú. En el supermatí d'avui, entre altres temes, us explicarem que dissabte a Pere Tallada vam viure això. Benvinguts a 25 anys de paisatge musical Empordanès, el concert dels 25 anys de Radio Capital, la ràdio de l'Empordà. I és que més de 1.000 persones van ampliar la plaça del castell de Pere Tallada en el concert organitzat per aquesta casa, per Radio Capital de l'Empordà, per seguir celebrant els nostres 25 anys i també per fer un recorregut per la música Empordanès durant aquest últim quart de segle. Des d'aquesta casa només podem agrair a tota la gent que va venir a cantar, ballar, gaudir i celebrar en definitiva una dissabte, així com tothom que també ens ha donat suport, tothom que ens escolta i que fa possible, entre altres coses, concerts com el d'aquest dissabte. La copla Visbal jove, el talent emergent de Clòer i Ambau, el sol de Joan Robau i la festa del Bert Forn. A l'entrevista d'avui parlem amb José Silva, president de la plataforma de defensa Empordanès sobre l'evolució del projecte del macroparc teòlic de la Tallada i també de la aerogineradora que volen instal·lar el bons. I com cada dia llunys acabarem el supermatí parlant d'esports amb Loreal Bernat, amb qui repassarem, com sempre, els resultats dels principals equips de la nostra comarca i també de la ciutat de Girona. Això serà d'aquí una estona. Abans fem un cop d'ull els principals tatuals d'aquest matí de llunys 2 de novembre del 2026. Aquí el baixen per d'à. I abans de res soledem l'enniàl Rossell. Què tal, bon dia?Bon dia, Joan. Ho comentàvem ara més d'un mirar de persones celebrant els 25 anys de ràdio capital amb un concert multitudinari, ja ho direm, a Pere Tallada. La Black Music Big Band i una desenre d'artistes convidats han protagonitzat una celebració que conviran música en directe i un repàs a la trajectòria de ràdio capital, que en guany celebra un quart de segle d'història. Les carreteres gironinàs registren un augment de les víctimes mortals respecte l'any passat. Girona és l'única demarcació catalana on augmenta la mortalitat viària amb un increment de gairebé el 50%. El conjunt de Catalunya, en canvi, les morts baixen fins a 106. Els motoristes, ciclistes i dinants concentren gairebé el 60% de les víctimes. Maria, elzina, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, Joan. Els experts plantejant la necessitat d'implementar sistemes d'un as i preservar la posidònia com a principals elements per reduir els efectes dels temporals a primera línia de mar. Així ho han detallat aquest divendres en les primeres jornades de l'impacte del canvi climàtic, els municipis de Costa que s'ha fet el Castell de Calonja. En aquestes jornades, el regidor de platges del Consti Stories, Raón i Molina, ha demanat a les administracions supermunicipals que tinguin línies d'ajuda preparades per recuperar els desperfectes que generen els temporals. Molina ha destacat que aquests fenòmens meteorològics es repeteixen en molta perjudicitat i la menta que s'hagin d'esperar a crear subvencions. I l'Ajuntament de Torroya de Montgri i l'Estatit busquen una resposta urgent als conflictes reiterats a l'espai públic. Al Consti Stories hem tingut tres reunions amb responsables policials, judicials i sanitaris per millorar la coordinació entre administracions. Les trobades s'han celebrat amb els Mossos, el Fiscal en cap de Girona, i el responsable de salut mental i addiccions del Departament de Salut. L'objectiu és trobar mecanismes més eficaços davant les situacions de reincidència i reduir les molèsties del veïnat. Jo t'he dit que trobarà la que tal. Bon dia. Ara sí, Virí, que tal. Bon dia. Bon dia, Joan. I és que ens ha d'explicar que Palamos recupera imatges de la vida quotidiana del municipi durant els anys, 70 i 80. El muntatge audiovisual s'ha programat al Teatre de la Gorga. La producció preparada per l'Aixió Municipal reuneix filmacions històriques de Palamos i Sant Joan amb escenes familiars, activitats esportives i paisatges de fa més de 40 anys. I la Gòrdia Civil té un home de 34 anys amb més de 1.300 quilos de marihuana acaba de detallar a una plantació amagada a una zona buscosa de Vilopriu. Els agents van localitzar el cultiu en un terreny de difícil excés d'uns 2.400 metres quadrats. També hi van trobar dues tindres de campanya, un sospíten que vivia el detingut mentre vigilava la plantació. I la Fira Indilletre celebrarà la nova edició els dies 5 i 6 de desembre a l'avisual d'emportar i ho farà recuperant el Pava Llofiral com a espai principal. L'any passat la Fira es va traslladar temporalment en un embalat, una experiència que, segons Xavier Cortellas, membre de l'organització, va tenir una bona collida tant entre les editorials com a públic. En una entrevista al Supermati de Radio Capital, Cortellas explica que tot i que l'enbalat tenia el seu encant, el retorn al Pava Llofereix més comoditat i seguretat. Aquests són els principals titulars d'aquell matí de dilluns 2 de novembre del 2026 aquí al Baix Empordà. Titulars que, com sempre ja ho sabeu, us ampliarem en el bloc informatiu a partir de dos quarts de nou d'aquest matí de dimarts. Ara, però, fem un cop d'ull el que passa més allà de casa nostra. Inspecció de treball arrecarita, Uber Eats, Globo i Amazon, els protocols de protecció dels repartidors quan plou molt. L'organisme els ha obert un expedient per saber si tenen plans de seguretat específics per als dies amb ederta meteorològica. Els partits reajusten l'estratègia després del dol per l'accident de Toledo. La reunió d'aquests dilluns a Madrid marca el ritme de la campanya i situa Òscar Puente al centre del debat. El Partit Popular reuneix la cúpula a Gènove per valorar si repren la campanya electoral. Mentrestant, Pedro Sánchez, president del govern, fa pinya amb Òscar Puente, ministre de Transport. 4 persones d'una mateixa família han mort en un accident de trànsit a Zamora. Les víctimes són dues persones adultes i dues criatures que viatjaven en el vehicle sinistrat. L'accident ha tingut lloc aquest diumenge al vespre. Les autoritats investiguen ara les causes del xoc. 9 persones han mort en l'accident d'un avió privat a Pà-Umbit, a l'Estat de Florida. La parella s'ha incendiat en caure sobre una carretera, en una zona residencial molt a prop de la residència de Donald Trump, a Mar-a-Lago. La incertesa és el pitjor. Així descriuen les famílies l'espera per identificar les víctimes del tren de Toledo. La jutgessa que investiga l'accident demana activar tots els recursos per saber si hi ha més víctimes entre els vegons i per reduir l'espera. Les famílies diuen hores d'atenció i volen respostes com més aviat millor. Dremfa, Írio i els sindicats fan un front comú per reclamar més seguretat a l'alta velocitat. El col·legi d'enginyers diu que a Díf i Remfa necessiten una gestió de llar recorregut. També demanen equips estables durant força temps. Presó sense fiança, per al jove de 18 anys ha tingut a Barcelona pels seus vincles en blocos. Disapta, el jutge va ordenar el seu ingrés en un centre de menors tancat. El noi havia estat detingut a Sant Sadorní de Noia. Parlón de Fensa, el dispositiu policial de Barcelona pel bloc. La consellera d'interior, Núria Parlón, ha dit que calia llançar un missatge. La candidatura d'unitat popular ha denunciat identificacions per perfil racial. Parlón ho ha negat. Ha dit que, sobretot, s'aturaven menors amb una indumentària determinada. Els primers dies de novembre portaran fred i precipitació. Els meteoròlegs avisen d'una massa d'aire fred i d'una forta perturbació que es veu a curt i mitjà termini. Són les 8.09. Un moment ara de fer un cop d'ull a la previgió del temps. Per aquesta setmana que comencem aquest mes de novembre, aquella mensa ha estat, ahir, en el dia de tots sants, una informació meteorològica que ens porta com sempre. Isaac Vilà, qui ens espera el temps per aquesta setmana? Bon dia. Aquesta setmana tindrem una mica més de moviment meteorològic que no pas les últimes jornades. És que avui dilluns jo començo amb la jornada amb... un ben forç destacable de provinces de nord-nordest, que està portant una situació marítima força complicada. Ara mateix tenim entre dos i dos metres i mig donada. Atenció a la navegació, perquè avui tindrem un tràngul maritim que anirà de baix a llarg de la jornada. La temperatura és fresca, sobretot més de l'interior, la línia de la costa tenim entre els 10 i 12 graus de temperatura, amb sensació de fred, però en general, amb un dia que serà assolallat, durant pràcticament tota la jornada, tant al matí i a la tarda. A partir de demà dimarts, sí que els núvols podran augmentar una miqueta i esperem... No esperem gaire pluja, però sí que l'ambient serà una mica més rúful. I és que de cara a la resta de la setmana tindrem diverses situacions d'allavant, i, per tant, podria tornar a ploure a partir de demà. Doncs estarem pendents d'aquests temps rúfuls que ens comentàvem les possibles precipitacions que puguin caure aquí a casa nostra a partir de demà. Moltes gràcies, Isaac. I nosaltres, quan són les 8 i 10 minuts d'aquell matí de dilluns, farem una petita pausa per a la publicitat, i dessecret tornarem aquí al supermeti amb l'entrevista, el president de la plataforma de fens amb l'Empord de Net, José Silva, sobre l'evolució del projecte de l'aul·lic de la tallada, que ha tingut algunes novetats en les últimes setmanes, també en declaracions de la consellera de Territori, entre altres, i també, després, farem l'ampliació de les notícies que us explicaven fa una estoneta amb el bloc informatiu d'aquí al supermeti, abans d'acabar-ho tot, amb el repàs esportiu amb l'Oriol Bernat. Serà d'aquí a una estoneta. Fem una petita pausa, dessecret tornarem. Tens que l'afició de gasoil a casa, a distribució de gasoils cursar, només hi tenim els millors combustibles per oferir un bon servei a domicili, basat en la qualitat i facilitats de finançament. Som de proximitat i ens adaptem en l'horari i dia d'entrevada. Si busques un servei de qualitat, contacte amb nosaltres. Truca el 972-630028, distribució de gasoils cursar, el teu gasol amb la confiança. Una passió de primera, un sentiment de primera, i esclar, una ràdio de primera. Aquesta temporada tornem a viure cada partit del Girona, com sempre. En directe, des del primer fins l'últim minut. Dia de partit, transmissions de primera. Amb la narració d'en Raül Moixà aquí els comentaris de tot l'equip de Dia de Partit. Aquest diumenge a un quart de cinc de la tarda, Girona Almiria. Escolta, dia de partit, des de mitja hora abans, a Taronja Ràdio Girona, Ràdio Capital.cat i el Twitch de Montilíving. Dia de partit, amb el suport d'estrella d'AM. Atenció, amics dels peluts. Prevereu les correiges, que el diumenge a 8 de novembre tenim una cita a Plaça Daru. Arriba la novena desfilada Canina amb Galgós 112, a la plaça del milenari. Inscripcions de 2.412 a 2.412. A les 12, desfilada de totes les raixes. I, a 3.411, Galgós i Podemcs adoptats i en adopció. Premis i moltes cues en moviment. Troben a Instagram, a Galgós 112 oficial. Organitzen Galgós 112 i l'Ajuntament de Castell d'Aru, Plaça d'Aru i Sagaró. Coneixem l'Empordà perquè és casa nostra. I sabem veure possibilitats allà on encara no més hi ha un terreny, una casa per reformar o una primera idea. A les Volte Rial Estate ajudem a trobar l'espai i ens ocupem de convertir-lo en la casa que imagines. Projecte, construcció, reforma interiorisme. Un sol equip, un únic interlocutor. Explica'ns com vols viure. A les Voltes ho fem realitat. Les Volte Rial Estate, de la primera idea fins al lliurement de les claus. Anunciar-te a Radio Capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremitzar. Fem arribar a la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que a qualsevol altremitzar. I per molt menys del que et penses, escriu-nos a publicitatarroberradiocapital.cat i posa'ns a prova. Són dos minuts d'un quart de nou. Vaig d'anar amb l'entrevista amb José Silva. Fem un petit i breu repàs a l'Electualitat. Informativa d'aquí de casa nostra, perquè volem explicar-los, que més d'un miler de persones celebrant els 25 anys de Radio Capital amb un concert multitudinari a Pere Tallada. La Black Music, Big Band i una de les generatistes convidats han protagonitzat una celebració que ha combinat música en directe i un repàs a la trajectòria de Radio Capital, que un any celebra un quart de segle d'història. Entre moltes altres cançons ens van regalar això. Ani al Rossell, que es pot explicar més. El concert ha reunit alguns dels nòms sinistats de la sena música a l'emport d'Anesa en un espectacle creat especialment per locació. N'Zoni, Sant José, Sd. Fetus, Jofe Verdegi, Neus Mar, Els Cremats, La Copla Viscbal Jove, Chloe Riembau i Joan Robau han convertit escenari en la Black Music Big Band, formació que ha estat el fil conductor del concert. Allà d'als 16 números musicals, el públic ha pogut escoltar una proposta que ha combinat estils com els As, el Soul, el Pop, el Rock, la cançó d'autor i les avaneres. El repertori hi ha inclòspècies com Fetins la Tristesa d'Amazoni, Turin Ser, de Sant Joséx, Històries Cortes de Jofe Verdegi, La Gavina interpretada per Neus Mar, La Copla Viscbal Jove i la Taberna del Vilmar Can, amb els Cremats i la Black Music Big Band. També hi ha ensonat un fil de Chloe Riembau, Evrieday and Half the Blues amb Joan Robau, Bley Mit, Onda Boogie, Emdi Versiones i Golls de San Martí, en Fetus. La recta final ha inclòsut metla i d'Ava abans de la interpretació conjunta de país petit de Lluís Llach, que ha reunit tots els artistes i músics participants per tancar el concert. Més enllà de la música, el concert també ha servit per recordar la història de ràdio capital i donar protagonisme a les persones que han format part de la misura durant aquests 25 anys. El periodista Raül Moixaga conduït l'espectacleia d'una pas de diferents intervencions entre les actuacions musicals. Professionals i col·laboradors de la ràdio han convertit l'escenari per parlar de la informació de proximitat, la cultura, l'esport, la música, la gastronomia i els programes que formen part de la seva oferta actual. Un dels blogs s'ha dedicat especialment a la trajectòria de la misura, amb la participació de Miquel 40, fundador i director de ràdio capital, Martí Ceguer, co-director i responsable de missions i tecnologia, en Carna Vallí, responsable comercial, Dani Cortes, col·laborador històric i assessor editorial i el vacunillera, responsable de disseny, imatge i esdeveniments. També hi ha participat Martí Sabrià, comissari del 25 d'invern. Ràdio capital va començar les missions el 30 d'abril de 2001, i al llarg d'aquest quart de segle s'ha consolidat com un projecte de comunicació de proximitat el va jampordar, amb una oferta que combina informació, entreteniment, cultura i música, a través de la FMA, la web, les plataformes digitals i els podcasts. El seu fundador, Miquel 40, va recordar els origens il·lus i la evolució del projecte, en l'article 25 anys després, la ràdio que vam imaginar, publicat en motiu de l'aniversari de la més hora. El concert de Pere Tallada ha estat un dels actes centrals de la comunal·lació dels 25 anys de ràdio capital, que durant aquest 2026 ha impulsat diferents iniciatives per recordar la història de la més hora i la seva vinculació amb el territori. Entre aquestes activitats destaca el cicle d'exposicions Ràdio Capital 25 anys de notícies, que repassa la història recent de diferents municipis de l'Embordà a través de les notícies i les fotografies. Els actes principals de l'aniversari culminaran amb dues cites al novembre. La primera serà el 17 de novembre amb Eines per explicar el món, una jornada de periodisme responsable que se celebrarà el Centre Cultural de Mercè de Girona. La trobada reunirà professionals de la comunicació i especialistes per abordar el tractament periodístic de qüestions com les violències masclistes, l'habitatge, el racisme, l'extrema dreta i els conflictes internacionals. La clau indinstitucional tindrà allò que el dimarts del novembre, a les 6 de la tarda, amb la gala dels premis 25 anys fent enportar l'auditori dels jardins de Cap Roig a Calella de Palaprojell. L'acte reconeixerà 6 persones, empreses i entitats que han contribuit el desenvolupament i la projecció del territori. Silvia Pérez-Cruz, Vínsil i Cors Grau, el festival Ítaca, la Fundació Vimar, televisió Costa Brava i la revista del Baix en Portà. El concert ha comptat amb la producció integral de la casa de la música de les comarques gironines i amb el suport de diferents institucions, empreses i entitats del territori. L'espectacle també s'ha registrat en vídeo amb la previsió que es pugui recuperar pròximament la ràdiocapital PUNCAT i el canal de YouTube de Ràdiocapital. I avui a l'espai de l'entrevista del supermatí de Ràdiocapital i que també se met conjuntament per Ràdio Visbal i RàdioVogú, volem parlar amb en José Silva, el president de la plataforma de fens amb l'Empordonet que treballa per estar en contra del macroparque èolic de la tallada i altres macroparzioles que volen implantar aquí a reu de la nostra comarca. Per saber-ne una mica més per explicar-nos com està aquest projecte, perquè la setmana passada vam tenir algunes actualitzacions i informacions noves, també, arran d'algunes declaracions de la mateixa consellera de territoris que havia penet que volíem parlar amb ell perquè ens expliqués com està tot, com està el projecte, quines són les pròximes acacions de la plataforma. Abans de res, José, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. Gràcies per ingitar-me a vostre programa. Home, i tant, gràcies a tu per venir per acceptar aquesta invitació. Abans de res, José, m'agradaria posar en contexta els ullens, per qui no ho conegui, quins són els projectes que es volen dur a terme aquí a la tallada, com està aquest projecte, en què consistiria, i quines afectacions tindria el territori? Sí, per fluidesa, permetem-ho de continuar en castellà, perquè soc suïça i vivo en suïça, o sigui que... Vinga, entonces, hay dos proyectos, uno que toda la gente conoce, porque se ha publicado mucho que es el de la tallada, que... que... que es de molinos... de viento, i després hi ha un nou projecte que ha sortit, que està en Albons. Aquesta és la situació. En la situació del projecte de la tallada, com tu dius, ha habido una publicación que salió en la premsa referente al tema de la dia, o de la creación de impacto ambiental, que fue negativo. Nosotros nos enteremos por la premsa, salió uns articles, salió en la premsa. De més, curiosament, quan salió aquesta informació, al poco tiempo se completó con una nota de Oely Kat, que es... bueno, pues... el que apoya este tipo de proyecto... de proyecto, y después hubo una información de que la Generalitat no cerrava completamente la puerta a que este proyecto tira adelante. Aunque hay esta declaración de impacto ambiental que es negativa. Nosotros, a día de hoy, no tenemos todavía la información completa. Realmente, la declaración de impacto ambiental es el penúltimo punto, porque después tiene que venir detrás la reducción de la turización para tirar adelante o no tirar adelante el proyecto. Són optimistes en què es pugui fer anar a aquest projecte? Segons, entenc que la notícia de la setmana passada la veu reobre positivament, però també és ara que el govern no... tota aquesta declaració no tanca la porta a dur a terme del projecte o a menys. Es lo que salió no en todos los periódicos. O sea, como te dice esa noticia, salió primeramente dando información sobre la declaración, el día de declaración de impacto ambiental negativa. Después complementó muy poco tiempo después con esa nota a la premsa de Oely Kat. Y en otros periódicos, no lo sé en todos, en periódicos digitales económicos, salió hablando de la Generalitat, pero sin dar nombre ni ningún departamento, que no cerramos la puerta a este proyecto. Exacto. Comentaves també les declaracions de la patronal d'Eolí Kat, que, entre altres coses, qualifica la decisió d'arbitrària i també denunciar que hi ha una certa inseguretat jurídica. No sé què voler contestar això. Bueno, es el rol de l'Oby Kat. La cuestión, ellos dicen que esto es una cuestión, efectivamente, el tema del paisaje, que es muy subjetivo, pues yo diría que hablen con los profesionales del turismo de la costa Brava. Pero es un punto donde ellos se ponen, de hecho, no tenemos toda la información de lo que ha salido exactamente. Hay una discusión, claro, ellos del interés sería para ellos, supongo, de que se pueda hacer proyectos renovables, oílicos, en este caso, en cualquier sitio. Sin ningún problema. Perquè per vosaltres defenseu i reitareu que no tracten només del paisatge, sinó que aquest macro parquiòlic i també aquest aeroginerador que comentàvem abans del Bons, no és només perquè afectaria el paisatge, també tindria altres afectacions directes per a la ciutadania. Sí, sí, Joan, jo crec que el punto més important de éste és saber on se encuentra el proyecto, para que la gente que no lo conoce lo sepa, este proyecto está al pie del Montgrí, o sea, un parque natural protegido en la llanura del Bordanet, con un paisaje icónico, y además, y lo peor de esto, es que está sobre tierras ambículas de alto valor. Y de alto valor, donde además se están haciendo actualmente obras para modernizar el regadío. Estamos hablando de tierras de regadío, y ahí está finalizando unas obras de unos 40 millones de euros. Que está esto con fondos del next generation, o sea, que viene a través de una empresa estatal de Madrid, donde pone la parte gruesa del proyecto, después tiene también una parte de la nacionalidad y una parte de los regantes. O sea, estamos hablando de poner esto en una zona importante, de valor important a nivell d'agricultura. I jo crec que això és el gran problema, de fet. Obviamente también hablaron del tema del plàter de la neuviola, pero el plàter todavía no es una realidad, o sea, no es una ley que ha pasado, ha habido... Se está mirando de nuevo el tema del plàter, y yo creo que en el plàter hay una cosa que a mí personalmente me parece... Me parece... Me parece... Me parece... Que no se tiene en cuenta el tema d'agrícula, porque se hace distención entre terrenos urbanos, urbanizables, los sistemas inorganizables, y los nuevos urbanizables es prácticamente el terreno rústico, o sea, tener terrenos de rotación agrícola, y para darte unas cifras, Juan, a nivel de lo que se puede poner en la neuélica sobre los otros terrenos es nada, y en terrenos rústicos, o sea, agrícolas, más de 23.000 megavatios. Y a nivel de solar de fortobaitka, lo que hay en urbanizar, son 2.600 megavatios, en lo que es edificios 114, y en no urbanizables, estamos hablando de terrenos rústicos, o sea, explotación agrícola, 19.000 megavatios. Em agradaria també comentar que vosaltres no esteu en contra de les renovables, alguns crítics en la vostra forma, diuen que no volen rellas renovables. Vosaltres sí que en voleu, el que passa és que no els voleu de la manera que estan programades per instal·lar, per preparar el govern. Exacte, jo crec que, obviamente, no estamos en contra de renovables, yo creo que es el camino que hay que hacer, todo el mundo conoce la situación que hay, pero depende de cómo lo haces. Como te he dicho, yo creo que el gran problema que hay aquí, en esta manera de hacer y con el pláter además, es que no se tiene en cuenta absolutamente el tema de la agricultura. O sea, yo creo que hay un punto que no se tiene en cuenta en absoluto. Clar, hi ha gent que... Porque, de hecho, es que no se puede hacer de cualquier manera. De hecho, es el tema de la autosuficiència. Estamos hablando de autosuficiència energética, pero no estamos hablando de la suficiència alimentaria, que también, o sea, en Catalunya, creo que vamos a saber que a nivel alimentario se importan 50%. Estamos hablando ahora de poner adelante el tema de la autosuficiència energética. Yo creo que hay que tener una vista más global de este punto. Si aquí a la tallada no es posible instal·lar aquest macro parqueòlic, i com veieu i defenseu les energies renovables són al camí, on es podria instal·lar aquest macro parqueòlic? Si hi ha alternatives territorial, o sigui, si a prop de casa nostra o no, tenim algunes alternatives on es puguin instal·lar aquests aerogeneradors i aquest macro parqueòlic, si és que s'ha d'estalar. Bueno, jo crec que aquí hi ha dues coses. Yo creo que hay que hacer la elección correcta de los terrenos. Obviamente, yo no soy un técnico, pero te diría que en el plátesis, además, solamente se habla de fotovoltaica y de ólica. Yo creo que hay también otro tipo de... de sistemas para adelantar con esto, como biomasa, etcétera. Yo creo que, bueno, obviamente, yo no soy ni técnico ni técnico, pero yo creo que hay que mirarlo de una manera más paustada. I sobretot, hi ha un altre altre que és... Mira, de la energia que es consumeix en Catalunya, crec que el 20% s'importa de Aragon. Bueno, doncs en Aragon exporta el 50% de la producció actual que tenen d'energia. I d'aquesta producció d'energia, el 85% són energies renovables. Lo quiero decir, estamos en un mundo interconectado y nos estamos hablando ahí, de Aragon. Yo creo que hay que mirar muy concretamente y muy tranquilamente esta situación, porque estamos diciendo que tenemos que hacer... que, de alguna manera, tiene que hacer autosubciencia en efectivament y estamos quitando terrenos de regadío importantes para también para el tema alimentario. Doncs, José Silva, president de Defensa Blanford. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a una tal supermèdida ràdio que vital per explicar-nos una mica més sobre aquest macroprojecte, sobre la posició i la visió que teniu des del plataforma i també els passos de seguir que us heu marcat. Gràcies, José, i fes la propera. Que vagi molt bé. Gràcies. Nosaltres, quan passen quatre minuts de dos quarts de nou, seguim amb el blog informatiu. I continuem explicant-vos que Girona és l'única demarcació catalana on han augmentat les víctimes mortals a les carreteres durant els primers 10 mesos del 2026, en el Rossell. Segons les dades provisionals del servei català de trànzi, 28 persones han perdut la vida a les vias xironines fins al 30 d'octubre, no només que durant el mateix període de l'any passat. Aquest increment representa una pujada de gairebé el 50%, en comptes amb la reducció de la mortalitat registrada al Conjunta Catalunya. L'Alan, Porta i la Selva són les comarques xironines a més víctimes mortals, amb 9 persones mortes cada una. Entre totes dues, consenten gairebé dos tèrços de les morts registrades a la demarcació, dades i d'un xirona com l'exempsió dins d'una tendència general de descents de la sinistralitat a les carreteres catalanes. Al Conjunta Catalunya, 106 persones han mort en 103 accidents de trànzi durant els primers 10 mesos de l'any. Són 16 víctimes menys que el 2025, una reducció del 13%. En comparació amb el 2019, la mortalitat ha baixat aproximadamente un 30%, també disminueixen els ferits greus amb 631 persones afectades davant de la 754 de l'any passat. La reducció de víctimes mortals ha produït a Barcelona, Tarragona i Lleida. Barcelona acumula 39 morts, Tarragona ens registra 22 i Lleida 17. En canvi, les comarques xironines presenten un comportament diferent, amb un augment destacat respecte a l'any anterior. Els usuaris més vulnerables continuen concentrant bona part de la mortalitat viària. Molt turistes, ciclistes i vianants representen gairebé el 60% de les víctimes mortals. En concret, han mort 44 motoristes set mes, set mes que l'any passat. També s'han registrat 10 vianants morts i nou ciclistes, 4 més que durant el mateix period de 2025. Pel que fa a les carreteres, l'autopista del Mediterrani acumula 13 víctimes mortals al Conjunt de Catalunya. Les sortides de vi amb tants de 3 casos i el xoc frontal, en 30, són el tipus d'accident mortal més habituals. La franja d'edat d'entre 45 i 54 anys concentra més víctimes amb 24 morts. També destaca la mortalitat entre les persones de 65 anys o més, amb 25 víctimes. Davant d'aquest balanç, el servei català de trànsit demana extremar la prudència volant. L'organisme recorda els riscos de la velocitat inequada, les distraccions amb el telèfon mòbil i el consum d'alcohol i drogues. També es reclama més respecte i precaució envers motoristes, segles i vianes per reduir la sinistralitat. I els experts plantegen la necessitat d'implementar sistemes, donar i preservar la posidònia com a principals elements per reduir els efectes dels temporals a primera línia de mar. Així ho han detallat aquest divendres, en les primeres jornades de l'impacte del canvi climàtic als municipis de Costa que s'ha fet al Castell de Calonja. En aquestes jornades, el regidor de platges del consistori Raón i Molina ha demanat a les administracions supermunicípals que tinguin línies d'ajuda preparades per preparar i reparar els perfectes que generen els temporals. Molina ha destacat que aquests fenòmens meteorològics es repeteixen en molta periodicitat i la menta que s'hagin d'esperar a crear les subvencions. Maria Elsina. L'emergència climàtica és una evidència i la majoria de científics investigadors apunten que cal buscar maneres d'adaptar-se a aquesta nova realitat climàtica. Així ho han detallat aquest divendres diferents experts d'en la primera edicció de la jornada, l'impacte del canvi climàtic als municipis de Costa que organitzava l'Ajuntament de Calonja i Sant Antoni. En un primer bloc, el doctor en biologia Ramon Folk ha detallat que la pluviometria és consolidada a Catalunya, però que cada vegada és més freqüent que l'aigua caigui de forma més concentrada en poques hores. Això significa que hi ha un increment de les progestos rencials que comporta en fenòmens meteorològics adversos com els que han viscut en els darrers anys. Per Folk no hi ha solució per revertir la situació, però cal trobar la manera d'adaptar-se a aquestes circumstàncies. De fet, el doctor ha recordat que el planeta Terra ha reviscut altres episodis d'alteració meteorològica al llarg de tota la història. La diferència és que ara són els humans qui l'han propiciat i les conseqüències repercuteixen en aquests mateixos humans. Per a Folk una de les adaptacions passa per eliminar els combustibles fòssils i desplegar l'energia eòlica isolar arreu del territori. L'expert assegura que la discussió pot ser sobre el model d'aquesta energia i, de fet, ella aposta per l'autogenaració en comptes de grans plantes. Més enllà d'això, aquesta mitigació que s'ha de fer sobre el canvi climàtic té una recepta molt clara, planificació urbanística i territorial. I en aquest sentit el director de l'Espanya d'Enginaria Merítima de la Universitat Britànica de Catalunya, Manel Grifoll, explica que les mesures de renaturalització són una de les solucions que permetrien aquesta resiliència climàtica. Un dels grans exemples és el sistema d'onar, perquè és un gran sistema d'absorció de l'energia de les onades, explicava l'investigador. Grifoll ha recordat que s'està impulsant un projecte de recerca a la platja del Trebu, que d'ubesat en aquest sistema. L'estauració de la posidònia, la posidònia encara que veiem que és allà petit en el fons, hem demostrat amb els assajos el laboratori que és un element perfecte per atenuar l'alçada d'onar, l'energia que ens impactarà les onades, construcció d'aigua molts, etcètera. Solucions basades en la natura, el que vol dir és treballar amb la natura, no contra la natura. Per altra banda, el director de laboratori d'enginyeria marítima de l'UPC ha remarcat el paper de la posidònia. Segons uns estudis, aquesta planta aquàtica permet reduir l'alçada de l'onatge, si es restauressin les praderes aquàtiques d'aquesta planta, es podria disminuir l'impacte de l'aigua que té en el litoral català. Els investigadors, però, asseguren que cal actuar amb rapidesa per implementar aquestes solucions naturals a mitjà i llarga tan minis. El catàdràtic d'Hidráulica de la Universitat de Cantàbria, Mauricio González, ha explicat que fins ara calcolaven que hi havia fenòmens meteorològics com el temporal glòria, que passaven una vegada cada 80 anys. Segons els últims estudis, però s'ha calculat que, a partir de 2050 aquests temporals passaran cada any al litoral català. Això suposa un impacte important en els diners que es destinen a la reparació d'infrastructures com ara passeig marítims. De fet, González ha apuntat que alguns d'aquests temporals han suposat el 40% del pressupost que té la direcció general de costes. Si aquests temporals es repeteixen anualment, no hi haurà prou diners ni marxa de temps per reparar-ho tot. En aquest sentit, el regidor de platges i salut de Calonja i Sant Antoni Raón i Molina ha demanat a les administracions que tinguin activa una línia d'ajudes per reparar aquests temporals marítims. Molina element que actualment han d'esperar que es convoquin les subvencions i després seguir processos burocràtics molt llargs per fer les obres. Per això també demana agilitat burocràtica a l'hora de fer contractes per aquestes obres. L'Ajuntament de Torreuolla de Mungri l'Estarter té i busca una resposta urgent als conflictes reiterats a l'espai públic. Al Consistori han mantingut tres reunions en responsables policials, judicials i sanitaris per millorar la coordinació entre administracions. Les trobades han celebrat amb els Mossos d'Esquadra la fiscal en cap de Girona i responsables de salut mental i addiccions del Departament de Salut. L'objectiu és trobar mecanismes més eficaços davant de situacions de reincidència i reduir les molèsties al veïnat Marielzina. Segons les dades municipals, un grup de 7 o 8 persones protagonitza conflictes recurrents a Torreuolla i l'Estarter dels Incidents inclou en discussions, baralles, agressions verbals i petits forts. La repeticitat que ets a Pisodi genera malestar entre alguns veïns i frustració entre els cossos policials. L'alcalde Jordi Colomí i el regidor de Seguretat, Josep Martí Noy, han participat en les tres reunions. El regidor Jordi Roura també ha assistit a la trobada amb els responsables sanitaris. Per facilitar els estudis dels casos, l'Ajuntament ha lliurat un registre detallat de les intervencions de la policia local. El document recull les actuacions relacionades amb les persones identificades i permet analitzar la freqüència dels incidents. L'alcalde considera insuficient els mecanismes actuals per assuntar determinades situacions de reincidència. Segons Colomí, les limitacions legals i l'aplicació de les mesures judicials dificulten una resposta efectiva. Les intervencions policials no sempre impedeixen nous conflictes protagonitzats per les mateixes persones. Aquesta problemàtica també afecta altres municipis propers. Fa pròximadament dos anys diversos ajuntaments ja van mantenir reunions amb els Mossos per buscar solucions. Aquelles trobades no van aconseguir resoldre els problemes de manera efectiva. Algunes de les persones identificades presenten situacions de vulnerabilitat social, problemes de salud mental o addiccions. També hi ha casos de sensellerisme i residència en habitatges ocupats. Alguns histori defensen una resposta adaptada a cada situació amb la participació dels serveis socials i sanitaris. Una de les principals conclusions de les reunions és la necessitat de crear un sistema de seguiment conjunt i permanent dels casos. La proposta prevéu establir els païs de coordinació entre els cossos policials, els serveis socials i els professionals de la salud mental i addiccions. Aquest mecanisme permetria compartir informació dins el marc legal, estudiar cada situació i acordar les actuacions correspondents. L'Ajuntament vol mantenir una coordinació continuada per reduir els incidents i millorar la convivència. La rexió municipal de Palamós ha recuperat diverses filmacions que mostren com era la vida del municipi durant els anys 70 i principis dels 80. Les imatges formen part d'un muntatge audiovisual programat a aquest diumenge, al Teatre de la Gorgau Judit. La producció reuneix en registraments del fotògraf Lluís Gressot i de la família Dalmau, que documenten la vida social, esportiva i familiar de Palamost i Sant Joan. Les imatges mostren indrets com la fosca, el passeig del mar, el port i diversos trams de la costa, i permeten observar com han canviat el paisatge i els costums del municipi. Un dels continguts més destacats i del documental Musclos i Erissons han registrat l'any 1974 i premiat 6 anys després en un concurs de cinema a Mater. Per preparar el muntatge, l'Arxiu Municipal ha digitalitzat diverses pel·lícules històriques i ha incorporat una banda sonora original del compositor giro-ni Ferran Aran. La iniciativa està en marxa en la commemoració del dia mundial del patrimoni audiovisual i vol preservar la memòria col·lectiva de Palamost. I l'acord de Civil desmentella una plantació de marihuana en una zona buscosa de Vilpríu i de té un home de 34 anys. Els agents hi han intermingut més d'una tona de droga que acabada de tallar. Ja ho direm, Judío Rovirola. L'operació batejada amb el nom Patos es va dur a terme el passat 15 d'octubre en una zona forestal de Vilpríu, de difícil accés. Els agents investiguen l'existència d'una plantació de marihuana en un terreny d'uns 2.400 metres quadrats. Quan hi van accedir van trobar les plantes ja tallades amb un pes total de 1.360 quilos. També van descobrir una espaiabilitat per assecar i preparar la droga. A més, la Guàrdia Civil va localitzar dues tendes de campanya on sospita que el detingut vivia mentre vigilava el cultiu. En una de les tendes hi havia estrets de cuina i fornets mentre que l'altra es van trobar dos metalassos. L'home de 34 anys va ser detingut per un presumpte de dicte contra la salut pública. Després de passar disposició del jutjat de Guàrdia de la Visbal d'Empordà, va quedar en llibertat. Ara la investigació continua oberta i la Guàrdia Civil no descarta noves detencions relacionades amb la plantació. Passa un minut de 3 quarts de nou. I si és dilluns aquí al supermeti, hem de parlar ja amb L'Oriol Bernà, qui ens porta sempre l'alcoholitat esportiva dels equips de casa nostra. Oriol, què tal? Bon dia. Bon dia, Joan. Com esteu, per aquí? Doncs molt bé. I avui crec que no véns sol. Véns acompanyat avui. Avui vinc acompanyat, sí, perquè avui començem la secció d'esports de forma bastant especial. Feia dies que teníem ganes de parlar amb aquest protagonista de l'esport en Port d'Anès, podríem dir-n'hi. Comencem parlant del Visbal Bàsquet, que ja sap que és guanyant Lliga, i ho ha fet amb una remuntada per marcar. Avui tenim amb nosaltres l'entrenador de l'equip, l'Èric Solís, per explicar-nos com està acent aquest inici de Lliga. I també volem parlar amb ell, perquè ens valoris ja com comença a ser aquesta segona temporada al capdavant de l'equip. Èric, bon dia i benvingut. Felicitats per aquesta primera victòria. Hola, bon dia. Moltes gràcies. Com comentàvem, primera victòria de la temporada en Lliga, com la vau viure el vestidor, com un cop va sonar la vutjina final? Home, la vam viure molta alegria. La veritat és que era una victòria necessària per trencar aquesta dinàmica dolenta de resultats que havíem començat la Lliga. Si bé havíem aconseguit un pla de victòries a la copa, en pretemporada, sabíem que bé que això ja no val. I havíem de treure aquesta primera victòria per no seguir xamplant, el que és una mala dinàmica i poder-la trencar. Sí, de fet, contra el logrobàsquet, el dissabte, va arribar a perdre de 13 punts a l'inici de l'últim quart i va guanyar de 5. La remuntada va ser un parcial de 30 a 12 en els últims 10 minuts, un ambientàs al pavelló, als jugadors que... almenja a nivell personal i subjectivament et diria que tinc la sensació que es van destapar. Què els hi vas dir els jugadors en aquell moment? Bé, doncs, és una mica... Va ser un partit una mica paradoxal d'analitzar i d'inclus viure, perquè la veritat és que el tòpic aquell de que el marcador no reflexava, no, en aquell moment no estava reflexant el que estava vivint, és a dir, el que estàvem treballant en el partit, com estàvem atacant, com estàvem defensant. Llavors, bé, sí que vaig haver d'incidir molt en el fet que per molt que no ens estava entrant la pilota, que al final va d'això, de ficar-la, però estàvem jugant molt bé i no entrava, estàvem amb molts mal percentage, ens estàvem angoixant, i això va fer una mica que en defensa també ens... per décim, una mica, en algun minut, doncs el fet de, com va baixar una mica els braços de desànim, d'aquestes no pot ser que no ens entri, no? Però, clar, mentre pensem que no ens estan entrenant atac, en defensa vam deixar defensar el bé que estàvem defensant, i, bueno, insidiu en això, una mica va ser el persistir, el fet que si seguim defensant, al final, jugant com estàvem jugant, haurem d'entrar en alguns minuts en els que perfilis i seguint creient la pilota d'entri, no? I així va ser. Això és de mal dir, perquè a vegades pot acabar el partit i has tingut un mal dia i no entra la pilota, no? Però, bueno, en atac, al final no pots fer res més, si estàs jugant bé, que confiar en ficar la següent, i, mentre tants, això sí, defensar perquè el partit si es presenta que t'hi trobi, no? De fet, ara comentaves, no? Van acabar entrant, en defensa l'equip estava bé, però necessitàveu, no parlo només de dissabte, sinó de les 5 jornades de l'Igna Citao, que alguns jugadors ja fessin un pas endavant com ho van fer dissabte, i teniu la sensació que pau destapar l'ampolla i a partir d'aquí tot pot anar cap amunt? Sí, i tant de bo així sigui. A veure, tenim molts jugadors joves, sí que també tenim 3 o 4 veterans d'aquí, però tots els nouvinguts són molts joves, i la gran majoria d'ells, tots els de fora, i accepto, en Pablo, que està lesionat, tothom debut a la Lliga, no? I això també és un fet que costa, perquè al final, tant el que és el basquet FIBA, el que se'n diu, el basquet europeu, a més a més, sumat això, a conèixer una Lliga tan especial com és la nostra, segona fe, que és tan dura físicament, bé, se'n d'adaptar, al final són nanos de 22 anys, que venen de jugar a la Lliga Universitària d'Estat Units, a la majoria, i, clar, aixant d'adaptar una mica aquest basquet, i no és al final tan fàcil com posar-se o destapar-se, així és fàcil, al final és un procés, i tenim clar que aquesta gent, d'aquest procés, ens els hem d'ajudar, i ells ens sentim confiança, i segur que aquesta victòria pot anar bé per la seva autoconfiança, i per seguir creient encara més. Com es gestiona aquesta... Ara que parlaves precisament d'aquesta autoconfiança, com es gestiona això? Perquè, al final, porteu aquestes 4 de rotes seguides en Lliga, després d'una molt bona pretemporada, també tenint en compte que heu jugat contra rivals de la part alta, i, com comentaves, hi ha molts jugadors... No us com es gestiona això? Perquè, a nivell de vestidor, perquè l'equip no decaigui, perquè sí que la sensació, no sé si estaràs d'acord amb mi, és que cada vegada està més a prop, fins i tot contra el Caja 87 a la Copa d'Espanya, es va competir molt bé, i cada vegada el nivell de l'intensitat de l'equip era més alt, no? Sí, a veure, se va gestionar, evidentment, que passes moments de dia a dia que costa, perquè també, al final, la gent, tothom ho vol fer al màxim bé possible, i són moments que has de gestionar una mica aquesta frustració, aquesta situació col·lectiva, que tothom, com ets lògic, vol immediatesa, i ells primer, els primers, i com a equip també, no? Però el que t'has de centrar molt és que, en la feina col·lectiva, al final, arrem i tothom en la mateixa direcció, i que, el dia a dia, doncs cada dia un, cada dia març, cada dia creix, i si sucessivament es faci un treball i es vegi, que fas un pas endavant, un passet endavant cada dia, que no sigui un tema actitudinal, que el dia a dia no faci res. Jo crec que això està molt clar en el dia a dia, que l'equip Rema, que l'equip Yes, que al final, doncs, també teníem clar que era un missi de Lliga de calendari molt complicat, i, bueno, ens trobàvem una mica amb aquesta contradicció de tres victòries seguides a la Copa, i després que vinguessin les derrotes seguides a la Lliga. I bé, això sí que s'ha hagut de treballar a nivell de coca, a nivell d'equip, de tenir-ho clar, i de saber que havíem de seguir cap allà mateix, i que això encara ara ens hem de tenir clar que és un procés molt llarg, que és un trajecte molt llarg, i l'important és això. No perdràs, no sortir del camí, i tenim molt clar quines són les eines i la feina que hem de continuar fent de cara a aconseguir el nostre objectiu. Parlem ara del projecte de bisbal bàsquet, perquè aquesta és la teva segona temporada, ha començat la segona campanya amb el club. Com estàs veient l'evolució de l'equip dins d'aquesta segona fe? Que recordem que, malgrat no siguem debutants en aquesta categoria, som un equip nou i un equip modest dins del que fa aquesta feina, no?, dins de la segona feina. La feina del club és una feina inconvençorable. Al final és una família de gent del bàsquet a la bisbal que tothom aporta, que tothom aporta el seu granet de sorra, tothom rema, i en aquest sentit això ho fa encara un club més especial, val la redundància a aquest punt familiar del club en el dia a dia de que tothom s'arremanga, tenir-lo tot a punt, per en final, en tots els sentits, fer feina, doncs em refereixo a esportiva, logística, de tot tipus, i, bueno, això... evidentment que ho fa especial, que hi dona un punt de sentit de pertenència, de carinyo especial cap al club, però, per contra, també tenim clar el que deies tu, que ja has dit de la mateixa pregunta, que al final ens ha situat dins d'una liga molt exigent, de clubs, inclús, han passat a fer bé alguns d'ells, amb molts clubs amb objectiu d'estar a la primera fe, a l'antiga Leporo, i a nosaltres ens ha situat com a club molt modès dintre d'aquesta liga, i que té molts menys recursos que el 99% dels rivals, això vol dir que ho hem de gaudir, que hem de tenir present i tocar de peus a terra, que el gaudir d'aquest trajecte, que el gaudir d'estar en aquesta liga i en aquesta competició, ens ha de fer molt feliços del dia a dia estari, i això també ens permeti creure en la màgia que té aquest envient, aquesta química que hi ha al Paballó Vell, per aconseguir, per segon any consecutiu, el que és el nostre objectiu de la permanència, que donaria aquest puntet d'estabilitat, de començar a sentar-se el club en aquesta categoria. Éric, ja acabo. Sorprèn, ser un entrenador que has guanyat una lliga femenina, que has entrenat a Rússia, que has tingut moltes ofertes de fora, i realment ara estàs en un club que, com deies, és un club familiar on tothom s'arremanga, sorprèn aquest canvi de dinàmica i com es pot pujar un club des de pràcticament zero amb pocíssim recursos quan tu has viscut realitats diferents, per entendre'ns, més professionalitzades? Sí. No, ara, sincerament, no sorprèn. El que sí que és gratificant, molt, no? Però sorprèn amb no, perquè sí que dir... Com veieu, tinc aquest historial professional, més recent de la última dècada, però ja comencem a tenir una edat, i tots, al final, hem viscut això, de estar en categories amateur, de clubs petits, de formació, i petits dit amb tot el carinyo en els que he estat, en clubs que creixen i que en la seva mesura i que descunen les seves possibilitats i velocitats, intenten creixer-hi, intenten treballar a la base, intenten, a nivell social, donar una resposta a la seva respectiva localitat. En aquest sentit no és algun nou, perquè al final ja sigui el joc, ja sigui el salt, ja sigui, inclús en àmbits més inclús d'escola, com pot ser la salle. Al final són llocs en què han estat, que no són comparables en unes o les altres, perquè cadascú, al final, té la seva idicincràsia, i en aquest sentit, el que fa especial avis val és això, que suma totes aquestes característiques amb l'envisió de voler mantenir-se en aquesta categoria, que es va aconseguir l'ascens ara ja fa tres o quatre anys, a Lídia, i al final, aquesta ambició d'intentar-hi continuar, com a tu, suds, de ser-hi. Éric Sorís, moltes gràcies per atendre'ns avui, i moltíssima sort per aquesta temporada. Anirem seguint. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Doncs Oriol, un luxe, com no ha passat una altra manera, tenir aquí a nosaltres l'Àric Sorís, l'entrenador del primer equip del Bisbal Bàsquet. Tens 30 segons per dir-me els marcadors de la resta de partits del cap de setmana. El Palamós va guanyar una a tres al camp dels juventus de Lloret. El corredor, Mató Palafrogel, va recuperar la Victòria. El camí de la Victòria guanyen tres a cinc a la pista de l'Alcoventes. El Volgar, vi, ja ho direm bé, va guanyar 17 a casa, 32, a 29 contra les plugges, i el Girona de futbol, el Girona Club Futbol, ens porta la mala notícia d'aquesta temporada. Va tenir una mala tarda a Sovieta i va perdre una zero contra el filial de la real societat. Doncs fins aquí, Oriol. Moltíssimes gràcies. Un dilluns més, ens escoltavem dilluns vinent, i que vagi bé la setmana. Un abraçada, Joan. Bona setmana. Adéu-siau. Nosaltres deixem aquí el supermati, el primer supermati de la setmana, i tornarem com sempre demà a les 8, aquí en directe, al supermati per Ràdio Capital, i també anem més jo convidats per Ràdio Vival. I Ràdio Bogu, fins demà. Adéu-siau.