Supermatí — 01/10/2026

Bon dia, són les 8. Bon dia com esteu? Avui ens demn més d'octubre, avui és dijous 1 d'octubre del 2020. A Berges han vist sortir el sol justament quan faltava un minut per a 3 quarts de 8 del matí i ara mateix estan a una temperatura de 20 graus. Jo soc la Maria Elzina i això és el super matí, el programa informatiu que com sempre fem des de ràdio capital i que també se met des de ràdio visbal i ràdio vacuum. I anem endavant matèria perquè avui hem de destacar que s'han detingut 3 persones a parlar per un fort i una estafa bancària. A més a més hem de destacar que s'ha descobert un nou conjunt termàl a la vila romana del collet de Sant Antoni de Calonja i també que la comerciada afronta una nova edició ampliant la campanya a les 4 demarcacions catalanes. De seguida ampliem tota aquesta informació i parlem de més notícies, però a més a més avui parlarem amb la secretària i una de les fundadores de l'iricat La Maike Van Arendt. I com cada dijous també parlarem d'estrena, de cinema i sèries amb l'Ignès Ierbat. De seguida ho repassem tot abans però hem de repassar els principals titulars. Abans però saludem Joan Coll, bon dia Joan. Bon dia Maria. I és que hi ha hagut 3 detinguts a parlar per un fort i una estafa bancària. Els suscriptors haurien robat la bossa d'una dona amb el mètode de la distracció. Després van retirar uns 500 euros amb una tarjeta bancària, això és trata, i els agents van recuperar la bossa, diners i diversos objectes dins del vehicle dels detinguts. I la comerciada afronta una nova edició ampliant la campanya a les 4 demarcacions. Albert Gómez, trascor de la FOEC i president d'Oxigen Palafrugell, explica en una entrevista al supermàtic que el creixement ha estat progressiu i basat en la incorporació de noves associacions, i aclararàs que ha tingut aquesta capacitat d'anar fent aquest atacadoli per anar creixent. I ens quedem a Palafrugell perquè el municipi impulsa la candidatura de Vins i L'Icors Grau a la creu de Sant Jordi per al 2027. L'Ajuntament també ha presentat un període perquè la ciutadania pugui adherir-se a la proposta. La candidatura coincideix amb els 50 anys de trajectòria de l'empresa i destaca la seva vinculació amb Palafrugell. I saludem ara en Sergi Villena. Bon dia Sergi. Bon dia, Maria. I és que l'estartit hi va estar treballant per recuperar la normalitat després de l'Aiguat que va convertir carrers en rius aquest passat dimarts. Fang, basals i brutícia. L'estartit treballa per recuperar la normalitat després de l'Aiguat que va convertir els carrers en autèntics rius. Les brigades municipals han estat fent anar a les pales i les cisternes en baigua pressió. I és que van arribar a Caure i fins a 116 litres per metre quadrat, que és el registre més important que van deixar les tempestes a tot Catalunya. I descobreixen un nou conjunt armal a la vila romana del collet de Sant Antoni de Calonja? La derrere de campanya d'escavacions arqueològiques de la vila romana del collet a Sant Antoni de Calonja ha permès descobrir de manera parcial unes termes d'època imperial entre els segles I a.C. i V d'Espanya. A més, els treballen per més localitzar nous murs de la vila republicana, quedant entre els segles VI a.C. i I a.C. I saludem ara la Marta Castany. Bon dia, Marta. Hola, molt bon dia. I és que la xarxa de paisatges resilients reclama el Bas Ambordà fer rendible la gestió del Bosc per afrontar els grans incendis. La xarxa de fensa implica empreses i el món financer per transformar el territori a gran escala i reduir-ne la vulnerabilitat. I la Visval inicia les obres de adequació del pati de Can Formatge Marta. Els treballos duraran uns 4 mesos. El projecte renovarà prop de 700 metres quadrats. L'actuació inclou un nou escenari serveis d'aigua i electricitat, nou enllomanat, més arbres i un paviment preparat per absorbir millor l'aigua de pluja. I omniom commemorarà a Torruella els 9 anys del referèndum de l'1 d'octubre. L'acte serà el 8 d'octubre a Casa Pastós i participaran l'exconsellera Dolors Bassa, l'alcaldessa de la tallada d'Ambordà, Maria Dolors Guàrdia i l'advocat Josep Cruanyes. I nosaltres, com sempre, anem a fer un repàs de la informació que passa més enllà de l'Ambordà. Protecció civil ha activat l'alerta del pla inuncat per les pluies torrencials d'avui. La visa afecta a prop de 20 comarques. El nou episodi de pluja intensa començarà el matí i s'enfortirà a la tarda. Protecció civil demana extremar les precaucions. Dijous, la inestabilitat tornarà a aumentar. Els ruchats poden ser locament abundants. El temps pot deixar aigüats torrencials i acumulacions importants d'aigua. Caldrà seguir l'evolució de la pluja amb molta tensió. Aquest 1 d'octubre entren amb vigor les noves normes de circulació. El reglament general de circulació fixa als 15 anys com ha estat mínima per anar amb patinet. També prive circular amb moto, amb sandàlias o xancletes. La norma afecta també bicicletes i altres vehicles de mobilitat. El judici del cas Roger Espanol pot acabar amb una sentència greu. El tribunal pot avalar el delicte de tortures. També hi ha un altre escenari. Els policies acusats poden quedar coberts per una possible amnistia. El desanyar es pot marcar el cas, tant en la pena com en les conseqüències judicials. El govern probarà de retenir algunes de les seves banderes en el debat de política general. Vol que la seguretat i l'habitatge no li siguin disputats, ni per la dreta ni per l'esquerra. També hi apareixeran altres debats clau, com l'amnistia i el futur de SEAT. Els partits hi porten propostes per marcar el rumb polític dels pròxims mesos. Junts s'ha mostrat de sabut amb els decrets d'habitatge. El partit de Carles Puigdemont manté el dubte sobre el seu vot. El president espanyol Pedro Sánchez ha demanat responsabilitat. ERC ja ha anunciat que donarà suport a les mesures que es votaran divendres al Congrés. Junts, el partit nacionalista basc i Podem encara no ho han aclarit. Salvador Illa, president de la Generalitat, proposa endurir les penes per tinença i exhibició d'armes i legals. El partit dels socialistes de Catalunya portarà la proposta al Parlament. Si s'aprova, també la defensarà el Congrés on es pot canviar el codi penal. L'objectiu és que les condemnes comportin presó efectiva. Barcelona demana una emoratòria sobre els semàfores de groc intermitent als passos de Vianans. L'Ajuntament vol criteris clars i avisa que si els retiren, amb la norma que entre en vigor aquest dijous, hi haurà més embossos. El consistori diu que aquesta mesura pot empitjorar la circulació de la ciutat, com si s'estranyés un coll d'empoia. També reclama temps per decidir com s'ha d'aplicar el canvi amb més seguretat i menys problemes de trànsit. El rock, la Marta i els seus dos fills viu en un malson a San Felio del Lloragat per una plaga de rates. La família fa temps que apeteix la situació i ara l'Ajuntament sembla disposat a ajudar-los. L'origen del problema és una finca abandonada, segons explica la informació local. El cas ha obligat la família a marxar de casa i l'Ajuntament estudia com donar una resposta. I nosaltres, com sempre, abans de seguir amb aquesta informació a Sant Rada, sobretot, en el Baix Empordà, hem de parlar del temps, perquè avui el Baix Empordà hi ha una jornada que estarà marcada per la nubulositat i amb possibilitat d'aquellagi alguna precipitació. Sobretot durant aquestes primeres hores del dia per aquells que us hagueu etxacat ben aviat, haureu vist la tempesta que ha passat fregant la costa del Baix Empordà amb bastants llampecs. De matinada i durant el matí, el cel estarà força cobert i per encoure alguns ruxats febles i regulars no s'esperen, però grans acumulacions. A mesura que avance el dia, la situació t'endirà a millorar i a la tarda s'obriran algunes clarianes i els nubuls aniran perdent protagonisme. Les temperatures seran suaus en aquesta tendència que estem seguint en els darrers dies, i és que les mínimes s'acitaran al voltant dels 19 graus i les màximes no arribaran a superar els 25 o 26. Per què fa el vent bufarat de component nord durant bona part del dia i es farà notar especialment el migdia i a primera hora de la tarda amb alguns cops moderats. I atenció a la mar. La situació marítima pot ser una mica més alterada, sobretot durant el matí en un context d'inestabilitat al darrer l'hitoral gironi. Per tant, la jornada serà variable al Baix Empordà amb nubuls sobretot de cara a primera hora i la tarda serà més tranquil·la amb aquest vent de component nord. I veurem com evolucionar el temps per a veure els propers dies. I ara escoltem el comentari que ens porta a avui Sabel Gámez. Històries que es viuen. Hi ha llocs que estimem perquè hi hem nascut, perquè hi hem crescut, perquè hi hem viscut moments importants o simplement perquè sense saber-ho sempre han fumat per a nosaltres. Per mi, un d'aquests llocs és el Teatre de Sant Feliu de Guixos. I per això, quan arriba una nova temporada del Guixos a Sena Tardó, no puc evitar sentir que necessito envoltar-me d'històries, de les històries que em vulgui explicar el Teatre Auditori en els cismes ferrer de Sant Feliu de Guixos. Aquesta tardor, la programació ens proposa quatre alternatives ben diferents. Pla e culpable, que baixa el taló el dia 12 de setembre, l'úb que veurem aquest 3 d'octubre, qui va matar el meu pare, que ens acompanyarà el 24 d'octubre i ovelles, que tancarà aquesta temporada el dia 21 de novembre. Quatre maneres d'explicar-nos coses que en el fots tenen molt a veure amb nosaltres. Les relacions personals, la família, què és per cadascú i com la veiem. Les contradiccions i les nostres reaccions a elles, la memòria, l'amor, les ferides i les seves cicatrius, l'humor. I això és el que m'agrada del teatre, que durant una estona deixem de mirar sense veure i mirem i veiem persones que ens fan riure, ens incomoden, ens emocionen i quasi sempre ens obliguen a fer-nos les preguntes que ens hem de contestar. Així que aquesta tardor anem al teatre. No desaprofitem aquesta nova oportunitat. Doncs hem de reivindicar el teatre i sobretot hem de reivindicar aquest teatre que es fa aquí al Baix Empordà. Una molt bona proposta per afrontar aquesta tardor. Moltíssimes gràcies a saber-hi més pel comentari d'avui. Nosaltres fem una petita pausa i tornem d'aquí pocs minuts. Atenció, fenòmens inexplicables estan passant a Girona. L'Àngel de la Catedral ha desaparegut. La bruixa ha estat vista baixant les escales... ballant. Central tenim un altre cas. La copullona ha sortit de l'unyar i sembla que porta escaalfadors. Rebut i en banyeta? Negatiu. També ha desaparegut. Veiem molta gent dirigir-se al mateix lloc. On van? A l'alcaldessa. La Jovemtut Baila del Mític a Plauço. Aquest novembre, aquella història torna a casa. Van de directe a 6 cantants, coreografies i Girona tornant a ballar. La Jovemtut Baila encara. Aquest 7 de novembre, dos quarts d'avui del vespre, a l'Auditori de Girona. Espectacle presentat i conduït per Àlex Casanovas. Compre la teva entrada auditoripuntgirona.cat. Atenció, Empordà. Arriba una nova manera d'activar-te. Arriba Gazet. Gràcies. Gràcies. I hi ha pizzes amb gust d'emportar. A pizzes l'emportanet a la Visval les fem artesanalment amb massa cruxent i esponjosa. Ingredients de qualitat i productes de proximitat. Tasta sabors com la botifarra de peròl. L'emportanet a Manchóva o la camparola amb pebrotes calivà. També en tenim sense gluten. Traven a la botiga de la fàbrica. A les BP de Cursa i Volpallac i en establiments de Girona i Barcelona. Pizzes l'emportanet. L'emportar fet pizzapizaslampordanet.com En un certes ràdio capital és més senzill del que t'imagines. Més econòmic del que et penses. I més efectiu que en qualsevol altremijà. Fem arribar la teva publicitat als milers de persones que ens segueixen cada dia a través de la ràdio, del nostre web, de les nostres xarxes i del nostre informatiu electrònic diari. Més audiència i més directe que a qualsevol altremijà. I per molt menys del que et penses. Escriu-nos a Publicitat Arroba, ràdiocapital.cat i posa'ns a prova. I passa un minut d'un quart de nou del matí. Nosaltres hem d'explicar que el passat 28 de setembre es va presentar l'espai ridau de Santa Cristina d'Aro, una nova associació cultural, l'Iricat, l'associació catalana de música lírica. Per parlar de què és i també de quins projectes estan treballant des de l'Iricat, ens visita la seva secretària i una de les seves fundadores, la Maica Van Arent. Bon dia Maica, com estàs? Bon dia, molt ben dit. El cognom al final, eh? Exacte, és que portem una estona parlant a veure si el pronunciaré bé, perquè és que, esclar, no és un cognom català, tradicionalment català. És de col·líndia, esglòdia, enfercia. Però ho hem intentat. Exacte, però està molt bé. Molt bé. Esclar, estem parlant de que creu aquesta nova associació, però per aquells que no ho coneguin, per aquells que no vam poder venir, aquest acte de presentació, què és l'Iricat i per què et decidiu crear aquesta associació dedicada a la música lírica? Bueno, això és bastant fàcil, en si. La història resumida és que nosaltres, quasi tots els que hem començat, els que hem fundat aquesta associació, som alumnes del director artístic, diguem-ne, que és un tenor que es diu Josep Arnat. Ell tenia contactes amb una coral del Mollet del Vallès, que feien una farfuela bastant coneguda amb Castellà, que és el Casario. Ens van convidar a col·laborar com a coral, diguem-ne, invitada, i veníem d'aquí des de l'Empordà, cap a Mollet, cada setmana, al final, per assajar. I clar, la gent va dir, osti, això és molt maco, però anar a Barcelona cada vegada, això era molt cansat, és massa. Però ens agradaria fer una cosa així, aquí. I aquí va néixer una miqueta aquesta idea de dir això podem fer aquí també, no hi ha ningú que ho fa. I, bueno, és una cosa maca. I aquí ja va començar el ron-ron de dir com ho fem i com podem fer que la gent s'ingresqui. Doncs d'aquí neix l'írica, va ser així, va néixer així. Esclar, per què he decidit centrar-ho en la música lírica? És a dir, què és la música lírica i què representa per vosaltres? Perquè, a vegades, quan parlem de tipologies de música, la lírica no és allò de primera, és una cosa amb les quals nosaltres pensem que tenim contacte, però realment en tenim més contacte del que pensem. Exacte, és que la música lírica no és res més que aquella música en què la veu té un paper fonamental per expressar, interpretar, explicar alguna cosa. Qualsevol música és lírica, és la contrapartida de la veu parlaga, diguem-ne. El que passa és que en els moments actuals moderns, la lírica, la lliguem de seguida a l'òpera i coses d'aquestes, per esclar, és de pensar que quan va néixer la música, no hi havia música pop, no hi havia música... No, que... Com la coneixem ara. La música era això, i es deia l'írica a través de l'instrument de la lira, que s'utilitzaven instruments i cantaves. Per això pot ser un musical de Broadway, és música lírica també, és lírica. Cantes, parles i fas una miqueta de tot. D'aquí ve l'írica. Per què? Perquè aquí doncs incluïm música més moderna, per exemple volem fer musicals amb català també, però també volem recuperar el que és la música lírica, com la gent pensa, diguem-ne, tipo farfueila, però no volem parlar de farfueila. Per què? Perquè la lírica catalana, el teatre, la música de teatre català, no és la farfueila, hi ha molt. Neix molt abans que el que nosaltres pensem en farfueila, i coses d'aquestes. Només és un nom. I llavors que el teatre musical català és el que volem recuperar. Esclar, estem parlant, per exemple, que ara mateix esteu treballant en dues línies, són les que vau presentar aquest passat 28 de setembre. Esclar, parlem d'un musical i també d'aquesta recuperació de la lírica catalana. En concret, el musical, vull dir, ho és sa ets-tòria en català, com treballeu aquestes dues línies i com es desenvoluparan en el futur? Bueno, esperem que se'n desenvolupi bé. Digues-me que comencem per dir-ho. Tot és un projecte. Ja ho hem de fer realitat amb la gent que hi hagi. Per començar, ho és sa ets-tòria en català, no existeix encara. Per això vam anar per... músicars que no existeixin encara en català. No vol dir que no s'hagin fet cançons, ja amb traduccions catalanes s'hagin fet ties i tot això. Però una traducció oficial acceptada pels propietaris del copyright no existeix. Llavors ens hem posat en contacte, en principi ens han dit que sí que podem presentar aquesta traducció i estem fent la traducció amb una traductora oficial, que és una noia que el seu treball de fida carrera es va centrar completament en vostè històric, que la va fer amb cum laude, i estem dient que serà una traducció molt maca, i l'està fent per nosaltres. La presentarem a un cop que estigui acceptada, la podrem fer mentrestant, lògicament anirem exigent amb el que té aquesta noia. Que no pot ser tan enorme i tan maca i tan maca i no en sentit amb vals i llums i tot això, com a Bruntway, doncs lògicament. Però la farem amb vals, amb gent lògicament intentarem implicar entre més gent de Santa Castine i del veig emportar millor, que vol dir escoles de ràdio, gent que... músics de tot, perquè això sigui una cosa bastant espectacular, bastant maca. I llavors, parlant del Dere Gustat, tu l'has parlat del musical, comencarem parlant del Dere Gustat amb una cosa una miqueta més clàssica, com és l'obra Cançó de Mori de Guerra, que és molt coneguda en el teatre musical català, diguem-ne. Per què comencem amb aquesta? Per què és la més coneguda? I això, per on te la gent entendrà el que volem fer. Esclar, tot això... Potser aquesta pregunta és molt opia, però per què fer-ho un català? És a dir, per què abordar aquesta música lírica en general, des d'aquesta llengua que forma part del nostre territori, que és Catalunya? Exacte, ho has contestat. Per el territori on som? Ja has vist pel nom i al cognom, jo no soc nascuda d'aquí, però som aquí. I crec que és una cosa molt interessant, a part de que no és tant per l'idioma, des del sentit ha de ser en català, perquè sí, no, perquè hi ha moltíssima, però moltíssima música en català, teatre musical català, que no es fa, avui dia, que estan oblidats als arxius de l'esgàe, que tu vas a dir i te trobes en partitures precioses, que teres coses que no són ni gravades avui dia, i que estan allà esperant per ser descobertes. I és una miqueta això, és la recuperació d'un patrimoni oblidat, que hi ha molt patrimoni, que la gent ni n'és conscient que existeix, i que jo crec que és molt maco, i que la gent treu-ho allà i dir-li a la gent, és tot això, també ho tenim aquí, és molt maco, és una feina molt maca, i jo com a mínim la trobo molt maca, l'estic al dintre. A part d'això, i ja para que va, Mica, no sé si esteu oberts que més gent s'hi implici amb l'associació, si busqueu gent voluntària, gent que li agradi cantar. Perfectament, sí, el que busquem és tant cantaris com voluntaris, com qualsevol persona que es vulgui implicar en aquest projecte maco, maco, maco, si puc et deixo els telèfons, etcètera, perquè si algú vol venir a cantar, això sí que ho diem, busquem, ni vei ni mínim, que la gent sàpiga ja com a mínim cantar, perquè és clar, si no, tot això aniria massa lent, no pots ensenyar la gent a cantar, i algú es comença a fer un projecte d'aquesta embargadura, que és molt gran, com a mínim la gent ha de sàpiga cantar, no fa falta que siguin cantants d'opera, o sigui que la gent no tingui molt clar això, però el que tingui ganes de cantar sàpiga mínimament cantar, serem una petita audició, i a partir d'aquí, mira, entre més serem, més riurem, o sigui, a nosaltres ens interessa que tinguem molta gent, això ens interessa per qualsevol cosa. Te puc donar un número al telèfon? Oi, tant endavant. Doncs mira, els que esteu interessats, o interessades, podeu trucar al 6-5-5-8-3-8-3-1-2, o si no us contesta al 6-5-5-8-1-9-4-0-7, una altra ens contestarem. Després també en tenim l'email, que és el liricat tal com sona, puntjironaarrobajamell.com i els que voleu mirar per les xarxes socials i fer un missatge directe per xarxes socials, Arroba Som Liricat. Doncs... I a partir d'aquí, per un costat o l'altre, us contestarem sempre. Exacte, exacte. Doncs, Maica, moltíssimes gràcies per ser aquí al supermatí. Estarem molt pendents de tots els projectes, de totes les coses que feu, i sobretot d'aquesta reivindicació, de la música més tradicional, més allò oblidada als arxius catalana que tenim, i que és patrimoni que cal valoritzar. Per tant, gràcies per ser aquí i per fer totes aquestes reivindicacions. Moltes gràcies a vosaltres per l'entrevista i sempre endavant, sempre busquem això, arrenyant-hi cap el que tu has dit, de buscar una miqueta aquesta música oblidada. Això és molt important. Doncs que vagi molt bé, Maica, i gràcies. Gràcies a vosaltres. Bon dia, que vagi bé. Adéu, bon dia. I nosaltres, quan falten poc més de dos minuts per arribar a dos quarts de nou, comencem amb el rapàs informatiu aquí, des de Radio Capital, i com sempre, des de Radio Begu i Radio Bisbal. I és que hi ha hagut tres detenguts a parlar per un fort i una estafa bancària. Els suspitosos haurien robat la bossa d'una dona amb el mètode de la distracció. Després van retirar uns 500 euros amb una tarjeta bancària sostreta i els agents van aconseguir recuperar la bossa, els diners i diversos objectes que es trobaven dins el vehicle dels detinguts, Joan. Els seus anys succeï el 25 de setembre a Salrà. Una dona havia atrat uns 600 euros d'un caixer automàtic i la víctima va detectar dos homes a prop del caixer. Després va marxar amb cotxe fins a una fleca i, com va tornar al vehicle, un cotxe a crises va acostar al seu costat. El conductor li va ensenyar la fotografia d'un gos suposadament perrut. La maniobra va servir per distraure la víctima durant 11 segons. Una altora dona va aprofitar el moment per agafar la bossa del setient del copilot i a dins d'allà havia la cartera, documentació i tarjetes bancàries. També hi havia els diners retirats del banc, un telèfon mòbil i altres objectes personals. Diversos testimonis van veure els fets, també van facilitar dades del vehicle, el telèfon d'emergència de 112 i els Mossos d'Esquadra van iniciar la recerca del cotxe. Els agents van localitzar poc després mentre circulava per parlar-la. El vehicle hi deia 3 homes i els agents van aturar el cotxe i van revisar-la a l'interior. A dins van trobar la bossa de la víctima i diners en efectiu. També hi havia altres objectes que els ocupants no van poder acreditar en la procedència. La investigació va detectar després una nova operació bancària. Els hospitals havien retrat uns 500 euros en la tarjeta de la víctima a un caixer de fleçar. També haurien d'intentar retirar uns 1200 euros més per la operació que ens va completar. Per aquests fets, els agents també els atribueixen un electe d'estafa bancària. Els 3 homes d'acumulant diversos antecedents policials i l'endemà van passar a disposició del jutjat d'acuària de la Visval d'Empordà. I la comarciada fronta una nova edició ampliant la campanya les 4 demarcacions catalanes. Albert Gómez, tresorí de la FOEC i president d'Oxigen Palafrugell expliquen una entrevista al supermati de Radio Capital que el creixement ha estat progressiu i basat en la incorporació de noves associacions, Joan. La iniciativa va néixer a les comarques i va celebrar la primera edició a Palaforgiell amb bons associacions de comerciants. 4 edicions després ja compten més de 1.500 establiments. I aquesta potser ha estat sobre tot la clau de l'èxit. Si hagués de resumir-ho en un sol concepte, parlaria generositat. Jo crec que és això el resum que explica la clau que només en 4 edicions, perquè si ho mirem en una certa perspectiva, ha passat tot molt de pressa d'una iniciativa que va néixer comarques i ironines. I que en la seva primera edició, que es va fer la ciutat enfitriona, que es va ser Palafugell, era a monts associacions de comerciants i amb només 3 edicions més, ja l'hem situat al mapa de tot Catalunya. La conversa de també serveix per crear una xarxa de col·laboració entre municipis que permet intercar en viats recursos, idees i maneres de treballar. Per a comarca, la comerciada es cada vegada més necessària, i la campanya va néixer en part de la necessitat de posar en valor el comerç local més a ella de les vendes i de la facturació immediata. L'objectiu és dinamitzar la cridat comercial per a també sortir al carrer i explicar què representa el comerç de proximitat des del punt de vista econòmic i social. El president d'Uxixam Palafugell recorda que molts negocis són microempreses i que els comerciants han de subir múltiples funcions en el seu dia a dia. Per això considera important que les associacions patronals i altres organitzacions puguin aportar aquesta visió més estratègica. En aquest sentit defensa que la competència entre establiments és compatible amb la col·laboració entre municipis i associacions. El final, jo crec que això a mica en mica ja s'ha anat entendent de fa anys i crec que a nivell local són coses que s'han anat superant. Però una també de les grans novetats és que també s'entén que Palafugell per exemple no competeixen palamos. O sigui, al final aquí estem tots en el mateix vaixell. I aquesta també és una de les grans aportacions de la comarcia. La cinca d'edició de la comarciada se celebrarà del 5 al 12 d'octubre i serà l'edició més llarga fins ara en 8 de setembre. I la campanya cometerà amb propostes organitzades per les diferents associacions de comerciants, especialment durant el cap de setmana amb activitats i promocions pròpies dels establiments participants. I Palafugell impulsa la candidatura de Vins i Lícors Grau a la creu de Sant Jordi i del 2017. L'Ajuntament també ha obert un període perquè la ciutadania pugui adderir-se la proposta. La candidatura coincideix amb els 50 anys de trajectòria de la empresa i destaca la seva vinculació amb Palafugell, Joan. L'acord s'ha aprovat mitjançant en una emoció institucional aprovada per una anemitat durant el pla. L'Ajuntament prepararà l'expedit de la candidatura i el presentarà al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La documentació recollirà la trajitoria de la empresa i els arguments que s'oscenten la proposta. Au, considera també ha obert un període d'edicions públiques perquè la ciutadania pugui donar suport individual a la candidatura. Les edicions es poden formalitzar mitjançant el portal de participació ciutadana de Palafugell i s'incorporaran a l'expedit municipal. La candidatura considera que ha d'estar cada per a Vincili Cors Grau i escala en 2027 es compliran 50 anys des de l'obertura del negoci impulsat per Jordi Grau d'Illet i Maria Dolors Sagarra Ferrer. Els originants de l'activitat empresarial es remunten el 1977, tot i que la tradició familiar va començar el 1951. Durant aquestes cinc dècades, l'empresa mantingut la seva Palafugell i ha ampliat la seva activitat forta al municipi. Actualment, Vincili Cors Graus i Distributora Ginonina donen feina a prop de 70 persones i distribuixen uns 8 milions d'ampolles cada any. Un dels arguments de la candidatura és la contribució de l'empresa a la promoció dels vins catalans i empordanesos. La seva vinoteca disposa d'unes 2.000 referències de Vic Català i prop de 400 es corresponden a una quarantena de celles de la delminació d'origen empordà. L'empresa també participa en activitats relacionades amb la divulguació i la formació sobre el món del vi. A més, formen part de la ruta del vi de la delminació d'origen empordà, una iniciativa vinculada a la promoció naturística del territori. La proposta municipal també destaca la implicació de vins i licors graus en la vida cultural, esportiva i social de Palafrugell. Al llarg dels anys, l'empresa ha col·laborat initiatives canflòs i violes, les audicions de sardanes i el clúpoca i Palafrugell. La candidatura recoll també les col·laboracions de l'empresa amb entitats socials i solidàries entre aquestes organitzacions i a la creu roja, la Fundació en Colliga, Girona i Càritas. I l'estartit ja ha treballat per recuperar la normalitat després de la igual que va convertir carrer en rius aquest passat dimarts. I és que les brigades municipals han estat fent anar les pales i les cisternes amb aigua a pressió durant tot el dia de dimicres. I és que el dimarts van arribar a caure i fins a 117 litres per metre de quadrat. El registre més important que van deixar les tempestes a tot Catalunya, Sergi. L'alcalde de Torruella, Jordi Colomi, explicava que va ploure molt, en molt poc temps, i que es van registrar afectacions en llocs que no són habituals, com la carretera que connecta amb el poble que es va tallar. També et matia que el sistema d'alertes d'emergència per telèfon mòbil va sonar quan l'episodi gairebé havia acabat. Colomi assegura que ho entén, però en canvi hi ha veïns que ho critiquen. A Torruella, de Montgri i l'estartit, el núcle de Nampesta, que va arribar al Baix Empordà des del Gironès, va descarregar amb força entre les 6 de la tarda i quarts de 8 del vespre. En aquest laps de temps, el municipi hi va encaure fins a 116 litres per metre quadrat, la quantitat d'aigua més elevada que va deixar l'episodi a Catalunya. Per darrere hi ha els gairebé 107 litres de cassada a la selva al Gironès. L'aigua que baixava des del Montgri i Roca Moura va convertir carrer en autèntic rius i va inundar-los, sobretot a l'estartit. És veritat que per la seva ubicació geogràfica, en què hi ha la muntanya i després ja es va a Cota Zero, a Ram de Mar, sol passar més sovint que l'estartit i vagi l'aigua, però aquesta vegada la sorpresa és que s'han visefectats espais on fins ara no hi havia hagut inundacions, tal com explicava l'alcalde. En el nostre municipi va ploure molt i en molt poc temps i això ens ha generat unes problemàtiques multiplicades de lo que ens havia passat fins ara. Sí que és veritat que l'estartit, per la seva ubicació geogràfica, tinguien la muntanya i després ja ens anem a Cota Zero i després ja a la platja sol passar més sovint, però la sorpresa ha sigut que Tarruallet hagués s'ha vist afectat en diferents espais que no hauria passat fins ara. La calde Jordi Colomi també destacava que, sortosament, no s'han hagut de lamentar d'anys greus, perquè la netesa de regs i rieres i també el projecte de millora de l'entorn del Terbell que va executar el parc natural en permés que durant la nit l'aigua s'escorregués. Exacte, tal i com Colomi precisava, llocs que a quarts de 12 estaven del tot inundats, ahir al matí ja no tenien aigua, també perquè la tempesta no va ser una allavantada i per tant el mar la va poder engolir. Ara l'Ajuntament de Torruella de Montgri farà balanç de les diferents afectacions i, entre d'altres, les altres canins que s'han vist afectats i també equipaments municipals on hi va haver agoteres. Els veïns de l'estartit estan acostumats que, si plou fort, baixi aigua pels carrers, però l'episòdia d'aquest dimarts dia 29 de setembre, tot i que no hagi deixat grans desperfectes, el recordaran per la gran quantitat de litres d'aigua que van caure en poca estona. A quarts de 8 del vespre, Protecció Civil va enviar un es alert avisant que les pluja torrencials, el nordest del Vajampordà, s'allargarien fins a les 9. L'alcalde de Torruella admit que el missatge els va sonar quan pràcticament l'episodi ja havia passat, però també ho entén basant-se en que les alertes es deuen fer d'acord amb les previsions i que aquella hora marcaven això i si s'hagués enviat a quarts de 7, de fet, poca cosa haurien pogut fer-hi, admit colomir. No tothom, però ho veu de la mateixa manera i hi ha veïns que ho critiquen. Escolta'm el testimoni d'en Arsís Corredor, veí de l'Ester Tid. Va anar una miqueta càutic perquè de cop i volta ens va passar la borrasca aquí sobre i en poca estona va encarre litros i litros, la por el ves que el poble ja... si totes les carrers estan fets una porqueria. En aquí mateix jo tinc un portal aquí que mai havia arribat a la l'Alçada que va arribar ahir. Aquí va pujar a sobre les boreres, que no hi havia pujat mai i aquí jo pensava que encara m'entrarà, però tinc la sort que tinc una rampa, però era una miqueta càutica. I descoheren un nou conjunt termàl a la vila romana del collet de Sant Antoni de Calonja i és que la darrera campanya d'excavacions arqueològiques de la vila romana ha de permetre descobrir de manera parcial aquestes termes d'època imperial. A més els treballen per a més localitzar nous murs de la vila republicana que ha anat entre els segles VI abans de Crist i l'o abans de Crist, Sergi. La troballa més rellevant que s'ha fet és aquesta descoberta parcial de les termes d'època imperial situades al sector uest de la vila. Els arqueòlegs han pogut excavar aproximadament la meitat de dues piscines, una de forma semicircular i una altra de rectangular. La resta de l'aïfici continua sota terra en una zona d'elgeciment que encara no s'ha obert. Els treballes també han permès avançar en el coneixement de la fase més antiga de la vila correspondent al segle I abans de Crist. A la zona nord del pati s'han acabat d'excavar diversos espais i s'han localitzat nous murs que formaven part de les habitacions de l'ala septentrional. Aquesta intervenció ha permès completar la façana nord i conèixer amb més precisió la planta arquitectònica del primer edifici. A l'extrem nord-est també ha paregut un gran mur construït en pedres granítiques que supera els límits de l'ala nord. Els arqueòlegs planteja la hipòtesi que aquest element pugui correspondre a una torre de la vila similar a les dues ja conegudes a la façana sud, orientada cap al mar. La interpretació, però, encara s'haurà de confirmar amb noves excavacions. Durant la campanya també s'han dut a terme de treball de consolidació i restauració en diferents sectors ja excavats. L'objectiu és garantir la preservació de les estructures mentre continuen avançant les investigacions. La campanya d'aquest setembre s'ha desenvolupat durant quatre setmanes i ha comptat amb la participació d'estudiants dels graus d'història, història de l'art, i del doble grau d'història i història de l'art de la Universitat de Girona. L'alcalde de Calonja i San Antonio, Jordi Soler, explicava que el Consell Stóri ja ha renovat aquest acord amb la Universitat de Girona per mirar de donar continuïtat a les excavacions durant els propers quatre anys. En aquest sentit hi ha acord plenament entre la Universitat de Girona, l'Ajuntament de Calonja i la Diputació també, que no hi perdo que sí, però indirectament sí, amb un suport econòmic. I hem signat aquest any un conveni per als propers quatre anys, amb la voluntat de continuar-lo seguint endavant. I la xarxa de paisatges resilients reclama el Vaja Empordà fer rendible la gestió del bosc per afrontar els grans incendis, la xarxa de defensa implicar empreses i el món financer per transformar el territori a gran escala i reduir-ne a la vulnerabilitat, Marta. La nova gestió dels boscos per poder transformar el territori a gran escala i fer-lo més resilient davant dels grans incendis forestals és el canvi de model que planteja la xarxa de paisatges resilients, que ha reunit aquest dimarts al Vaja Empordà experts internacionals del món científic, les administracions i les emergències. El director de la circular Bioeconomy Aliens, Marc Palaí, defensa que ni l'extinció ni la prevenció són suficients si no es modifica el model econòmic i s'aconsegueix atraure-hi inversió. El cap dels Graf, Marc Estell Nou, hi ha afegit que sense espais forestals gestionats, els bombers no poden afrontar amb seguretat els grans focs, com el d'aquest estiu a les gavarres. El plantejament és aconseguir que invertir en la regeneració dels paisatges deixi de veure-les exclusivament com una despesa ambiental i passi a formar part de les mateixes cadenes de valor de les empreses. Palaí defensa que els efectes del canvi climàtic ja estan accelerant aquest canvi perquè sectors econòmics que depenen directament del territori comencen a assumir-ne els costos. I l'OBISBAL inicia les obres de adequació del pati de camp formatgells. Treballs duraran uns quatre mesos i el projecte renovarà prop de 700 metres quadrats. L'actuació inclou un nou escenari, serveis d'aigua i electricitat, no allumenat, més arbres i un paviment preparat per absorbir millor la pluja martó. Els primers treballes de les obres de adequació del pati de camp formatgells serveixen per marcar sobre el terreny les diferents actuacions previstes. Durant els pròxims dies arribaran mostres dels materials previstos. La maquinaria de més dimensions entrarà al pati dilluns vinent. Les obres afectaran una superfície de prop de 700 metres quadrats. Els treballes tindran una dorada prevista d'uns quatre mesos. El projecte té un pressupost de prop de 120.000 euros. L'arquitecte bisbelet Carles San José n'ha redactat la proposta. Una de les actuacions principals serà la construcció d'un nou escenari. Aquesta instal·lació permet ampliar els usos del pati. L'espai també disposarà de servei d'aigua potable i electricitat. El projecte també incorporarà un nou sistema d'enllumenat. Aquesta millora permetra organitzar activitats nocturnes amb més facilitat. El pati podrà acollir nous actes lúdics de manera puntual. El projecte també preveu la plantació de nous arbres. L'objectiu és crear més zones d'ombra i reforçar els espais vers. El paviment actual també es renovarà. Els nous materials facilitaran l'absorció de l'aigua de pluja. Aquesta solució reduirà l'acumulació d'aigua al pati i també permetrà gestionar millor els episodis de pluja. L'actuació vol convertir can formatger en un espai més funcional. També vol millorar les condicions ambientals del pati. Quan acabin les obres, el pati tindrà els serveis bàsics necessaris. L'espai podrà acollir activitats, actes i nous usos puntuals. I omni un comamorarà a Torrella els 9 anys del referèndum de l'1 d'octubre. L'acte es farà el 8 d'octubre a Casa Pastós i participaran l'exconsellera Dolors Bassa, l'alcaldesa de la tallada d'en Porta Maria Dolors Guàrdia i l'advocat Josep Croanyes, Marta. Òmnium Cultural ha organitzat un acte per al dijous 8 d'octubre, a les 7 de la tarda, a Casa Pastós. La trobada abordarà les conseqüències polítiques i judicials dels fets de 2017. L'acte comptarà amb Dolors Bassa, l'exconsellera de treball, a fer socials i famílies de la Generalitat de Catalunya. També hi intervindran Maria Dolors Guàrdia, l'alcaldesa de la tallada d'en Porta i Josep Croanyes, advocat i membre de la Comissió de la Dignitat. La trobada arriba en un moment marcat pels procediments judicials relacionats amb l'aplicació de la llei d'Amnistia aprovada al 2024. Bassa mantéubert un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l'Amnistia pel delicte de malversació. L'exconsellera va ser condemnada pel Tribunal Suprem l'any 2019, a 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació. Òmnium Cultural planteja la jornada com un espai de reflexió sobre els processos judicials dels últims 9 anys. L'entitat també vol abordar l'aplicació de l'Amnistia i el debat sobre la reparació de les persones afectades pels procediments derivats dels fets de 2017. Òmnium Cultural del Vaja Empordà ha titulat la trobada L'independentisme Sagrastat 9 anys de bloqueig judicial. Aquesta denominació correspon el plantejament de l'entitat organitzadora sobre les conseqüències judicials del procés independentista. L'acte començarà el dijous 8 d'octubre a la 7 de la tarda a Casa Pastós situada al carrer Majó de Torruella, de Mugri. I nosaltres sempre abans d'acabar el supermeti dels dijous hem de parlar amb l'Ignasi Erbat de totes les estrelles de cinema i de sèries que hi ha aquesta setmana. Ignasi, bon dia, com estàs? Què tal, Maria? Bon dia. Doncs... Bé, bé, bé, avui dia acabant la setmana he de dir que se m'ha fet curta. Suposo que era perquè acabava el mes, arribava l'octubre, arribaven les pluja... Jo aquesta època m'agrada molt, i més per veure allò estrelles de sèries també de cinema. Vull dir que fa una mica això... Com diuen en anglès, cosi, que és allò... Exacte. Sí, sí, sí. Totalment és veritat que sobretot amb aquests dies de pluja convida en el cinema, però ja he vist que potser no és la millor setmana, però... Bé, anirem aquí una mica de propostes de tot tipus, és una setmana una mica d'aquelles... Diguem-ne de transició. De transició? Comencem per la primera proposta. De transició? Halloween, eh, vull dir, perquè arriba l'octubre i començaran a arribar pel·lis de terror i produccions de terror com aquell que diu a partir de la setmana que ve i aquestes com una setmana d'aquelles de dint-pas. Abans que arribin totes les de terror, doncs... arribin les que estan pendents, això. Aquestes, doncs... la primera pendent és aquesta de Digger, que a mi té pinta d'interessant, eh, però ja m'ho expliques. No vull andar-me, con rodeos, tenemos un serio problema. Adéu-me, por favor. Imagina que eres uno de esos que piensen que Digger Rockwell es el mismísimo Satan. ¿Cuáles serían los ataques más duros que podría esperar de quienes creen que soy una escoria de la humanidad? Bueno, podrían decirle... ¡Hudras en el infierno, Digger! Em... estic... impresionada, estic... Clar, no sé si és allò... Molta cosa de transició, perquè és una mica allò... fortet. Home, a veure, és una pel·lica a costat que li és. Ha costat 120 milions de dòlars a la pagada Warner i li han carregat Alejandro González e Inharri tu, que ha fitxat a Ton Cruz per aquesta pel·lícula, a Ton Cruz que està bastant irreconhecible, està enmaquillat, interpretant aquest personatge de Digger, i hem de dir que les crítiques que han arribat des d'Estat Units la majoria se l'han carregat la pel·lícula i es preveu que sigui un dels fracassos més grans de la temporada, perquè la perspectiva en tequila d'aquest primer cap de setmana també és... nafasta. De fet, això era un vehicle una mica construït perquè a Ton Cruz aconseguís l'Òscar i em sembla que acabarà amb el vehicle i que no. No tindrà l'Òscar a Ton Cruz. Va, ja, va, ja, va. Doncs mala sort, perquè, estic allò... Bueno, tornaré a dir la tiqueta és la típica maricannada per mi, eh? O sigui, és la típica de... Doncs... ens carreguem amb un... Una mica de... Fem mala, també, la població americana, aquesta pel·lícula, o sigui, tampoc... És una mica incòmode per ells. De fet, a veure, Inyarritu és un director que li agrada molt incomodar les seves pel·lícules. Jo ja aviso que no s'han de la meva devoció. A mi, Inyarritu no m'agrada... Però no m'agrada... Amb raó. Diguéssim. Bueno, amb raó no, però vull dir... És que no m'agrada gens. És a dir, no tinc un terme mitja amb aquest director. O sigui que hi ha alguna... Mira, Renacido, el Renacido, aquella... Ostres. Sí, d'un arde de Caprio. Bueno, sí, que ell encara m'agrada. Però, ostres, tot el que va fer anteriorment... I posterior. Diupiflo Malbardem, Babel, Birmann, que era una pel·lícula que va tenir certa bona crítica, ara absolutament zero la pel·lícula, o sigui... És un director que jo, normalment, no m'agrada en les seves propostes. I aquesta jo t'he de dir, però el trailer, o sigui... Ja... Dius que no. No, no, no. Estava bastant enrere, eh? Ja, dic, això em costarà, això em costarà. Però bé, al final és... La pel·lícula vol ser una sàtira sobre el món que vivim, ara que el personatge, a tothom cruix, és, digue-ho, rockwell, un multimilionari del patròlic, que ha causat una catàstrofa ecològica. I que, a randa tot això, llavors, ell intentarà convertir-se en el salvador de la catàstrofa que ell ha provocat, intentant, doncs, quedar bé davant de la resta del món. I veurem, doncs, cinisme, absolutament... No, bé, bé. Lamentable que té aquest personatge, com ho porta la pantalla en una pel·lícula que, a més a més, dura més de dos hores. I... I sí, sí. Hauríem d'obrir... Un dia hauríem d'obrir un debat sobre les pel·lícules que duren més de dues hores, que s'ha posat molt de moda i depèn de quin film no li cal dues hores. Vull dir, ho tens resolu amb una hora i mitja i la gent surt feliç del cinema. Sí, potser aquesta per la història, perquè és veritat que N'hi ha re tu també, li agraden les pel·lícules llarges, li agraden les pel·lícules grandilocuents, i aquesta ja entra dintre del... ser un negociat, però tira de bona manera. Mira mi tindrà pas. Però aquesta sí, perquè aquesta ja fa dies que veig la publicitat i aquesta pel·lícula és la que a mi m'agrada i que està fent xup-xup, que és aquesta de Verity, la somra d'un enganyó. Segur que t'hi has preguntes. ¿Por qué tu mujer no puede acabar la serie? ¿De verdad quieres saberlo? Esta es Verity. Los médicos dicen que no volverá a hablar o a caminar nunca. És que parer de dir que en Hathaway i Dakota Johnson vull dir... A mi em dius... T'agraden. Sí, sí, molt. O sigui, em sap greu. A veure... I mira que no he vist el diable o he vist-hi de Prada 2, perquè me la vull... Jo, a aquestes coses, m'agrada fer-les repesades. Quan han ballit, llavors ho miro. I ja està, i no estic allò... A mi, entre les dues actrius, crec que hi ha una difícil distància, perquè en Hathaway ens sembla molt millor que a Dakota Johnson. Tu et dic a Dakota Johnson el paper que fa aquí li va com a nèl el dit i ara en parlarem. Però sense cap dubte, aquest és l'any del retorn en Hathaway, perquè ha tingut dos èxits fulgurants, com l'Audizia i el diable Vista de Prada 2. I ara arribem a aquesta pel·lícula, que és una adaptació d'una novel·la de Colleen Hover, que ha dirigit el Michael Shulquer, i que també hi tenim el Josh Harnett, aquí, entre aquestes dues dones protagonistes. Això és una mica... A veure... A veure, com t'ho explico. Tirant a thriller eròtic, no? Per això deia que també l'inava molt bé, és a dir, té coses de les ombrades de Grey i tot això, aquesta pel·lícula, no. Doncs enganyem, és el que és, és el que va, evidentment la crítica se l'ha carregat, però ja ho sabíem, perquè ja sabíem què anava. La crítica va durar, aquesta setmana. Sí, sí, però ja ho sabíem, perquè aquesta pel·lícula al final és el que és. I la història és d'un escriptor, que la seva dona, una escriptora que s'ha quedat, com a catatònica, que no pot parlar, no es comunica, estàs una cosa a l'hi passa, no sabem exactament el que, i llavors el seu marit, que és el Josh Harnett, un tracte, aquesta dona és escritora, ho hem de dir, que ha fet una saga de llibres, molt esperats, etcètera. I l'últim està mig escriure. Aleshores, doncs, un tracte, un escriptor, que és la de Cota Johnson, perquè fa una immersió en els treballs de la seva dona, que continuï per... Pugui acabar la saga, o no, pugui acabar aquest últim llibre allà on ell ho va deixar, per poder-lo publicar, i que ningú s'adoni que no és ella la que ha acabat el llibre. Clar, a més a més, elles comencen a investigar sobre la seva vida, comencen a trobar coses estranyes, en aquella casa passen coses estranyes, i, doncs, el marit començarà a viure una aventura tòrrrida amb aquesta escritora que ha contractat, i avorem si l'altre... doncs, a veure què li passa, si és conscient o no del que està passant a la casa. Doncs ho veurem, però anem de passar, vull dir, que anem completament, i retornem allò a Fets Històrics amb l'Aquistraic. Correcte. La contraoffensiva l'hem anat a llevar tres dies sin parar. Tenéis que bloquear esta carretera hoy mismo. Sí, sí. No sé si he de dir que últimament s'està fent com massa allò... Massa segona Guerra Mundial, potser. O sigui, va com a Tungades, una mica, això. Sí, però, bueno, tant en tant en queu alguna, aquesta està basada en la batalla de les ardents. Bueno, jo soc un malalt, d'aquestes coses, ja t'ho he dit, guàra. I he estat a les ardents. També allà es va rodar un parell tres de capítols de la sèrie de Van of Brothers, maravallosa, i els capítols de les ardents són de l'humiliuret de la sèrie. I el cert és que aquesta pel·lícula intenta tocar això, però no exactament, no t'intenta explicar la història de les ardents, tal com la coneixem, sinó que el que intenta fer és... bueno, hi ha un soldat que sobreviu, i aleshores aquest soldat que aconsegueix escapar d'allà, com intenta salvar-se de la persecució dels nazis. Aleshores és només un punt de vista d'una... És una nepo pel·lícula, en de dir, perquè tenim el fill de Clint Eastwood, protagonista, que és esportísbut, i llavors també apareix el fill de Tom Hanks, Colin Hanks, també a la pel·lícula. I ja està. I no és de les més reaxides que s'han fet del gènere, ja us aviso ara, en justeta en aquest sentit, però si us interessa en aquestes històries, sempre està bé donar-li un cop. Exacte. I ara fem un repàs ràpid a l'Esté de l'Eden, que és aquesta miniseria de Netflix. Jo he de dir que a mi també... Siguis així com una mica d'època, em genera curiositat, eh? Sí, clar, això és una mena de... bueno, és un remake de la pel·lícula clàssica, protagonitzada per James Dean, l'Esté de l'Eden, que va dirigir L-I a casa, i que ara s'encarrega d'aquesta miniseria de set capítols la seva neta, la seva neta, Zoe, casa. O sigui, perquè veig... I està protagonitzada per la Florence Pugh, que hi ha... Doncs això ja té mitja sèrie guanyada, per si d'aquí. I llavors també tenim altres actors, com el Cristó Farabot, que és un actor que està en ascens darrere, o MacFaist, que també és un actor que en veix amb moltes pel·lícules i bones, totes elles. Per tant, aquesta sèrie que s'estrena... Mira, s'estrenarà avui mateix, aquesta. No ens hem d'esperar demà. Ah, mira, fantàstic. Sí, sí, sí. Si us voleu posar el primer capítol... Doncs probablement... Probablement. Segur fantàstic. Doncs Ignasi, moltes gràcies per tot aquest repàs, perquè ha estat allò... Sant Manet de Transigiu, però... Propostes que mira... Dic un cosetes. Sí, exacte. I jo tinc ganes també que arribi a Halloween allò, i parla una mica de terror, que també està bé el gènere. Però has preparat la setmana que ve. Doncs ens preparem. Moltíssimes gràcies. Ens tornem a retrobar la setmana que ve. Que vagi bé, Ignasi. Vinga, un abraçada. Adéu. I nosaltres, d'aquest temps, una mica no volat que ens acompanyarà a llarg del dia d'avui amb temperatures més suaus. Nosaltres ens acomiadem aquí del supermetí, que hem fet des de ràdio capital, i en emissió des de ràdio visbal i ràdio begú. Ens tornem a retrobar demà a partir de les 8. Adeu, adeu.