LR
Les reflexions d'en Jordi Grau — 04/09/2026
Ràdio Capital · Les reflexions d'en Jordi Grau
· 6:49
· 04/09/2026
Resum
En l'episodi del podcast "Les reflexions d'en Jordi Grau", el president del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau, parla sobre el corlabou a Vidreres, un esdeveniment únic a les comarques gironines. Explica que aquest acte tradicional es manté per la voluntat dels veïns i malgrat les protestes d'entitats animalistes contra la seva celebració i la subvenció municipal. Grau assenyala que, en altres zones com Terres de l'Ebre o el País Valencià, aquests espectacles són més comuns i sovint acaben amb incidents violents. Finalment, destaca que, tot i respectar les sensibilitats, creu que aquesta tradició s'acabarà imposant per la falta d'
En l'episodi del podcast "Les reflexions d'en Jordi Grau", el president del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau, parla sobre el corlabou a Vidreres, un esdeveniment únic a les comarques gironines. Explica que aquest acte tradicional es manté per la voluntat dels veïns i malgrat les protestes d'entitats animalistes contra la seva celebració i la subvenció municipal. Grau assenyala que, en altres zones com Terres de l'Ebre o el País Valencià, aquests espectacles són més comuns i sovint acaben amb incidents violents. Finalment, destaca que, tot i respectar les sensibilitats, creu que aquesta tradició s'acabarà imposant per la falta d'
Transcripció
Un minut i un cor de 6 de la tarda arriba el moment de Jordi Grau, president del Col·legi de periodistes de Girona, que posa cullerada a Sopera en una notícia d'actualitat. Jordi, bona tarda. Com estàs? Molt bona tarda. Doncs mira, sorprès que encara tinguem aquestes coses, però en tot cas forma part d'aquesta normalitat informativa que el viva cada any quan la vidrera es fan festa major i la vidrera es fan un cor labou. L'únic de les comarques de Girona és l'únic que hi ha, eh? L'únic que hi ha formalment instaurat i que hi ha organitzat com a tal és l'únic. És a dir, hauríem d'anar molt capa, capa, diguem-ne capa al sud del país, capa a teatres de l'ebre, els cor labou són molt més habituals o al país valencià que formen part. I aquí hi ha el gran xoc, el gran xoc entre que Girona encara hi hagi aquest cor labou, que hi hagi una sensibilitat animalista molt gran, però que aquest cor labou s'hagi mantingut. I s'ha mantingut, bàsicament, segons expliquen des de l'Ajuntament, perquè ho he preguntat, perquè hi ha una part dels veïns que si ho volen, i com que hi ha una part dels veïns que si ho volen, doncs si ho haurà cor labou. Què passa que les entitats dites animalistes, que per cert me sorprèn bastant que les convocants totes tenen noms en anglès? Però bueno, aquest és un altre tema que algun dia en podríem parlar, la moda de posar-lo tot en anglès, perquè sembla que diguem que sigui més combatent. Quan parles de entitats convocants, és perquè han previst una manifestació, em sembla que és just abans que comença el cor labou, no? Just abans, sí. Demà mateix, a les 4 de la tarda, just quan d'abans que comença el cor labou, tenen previst una manifestació per protestar, no només contra el cor labou, que també i sobretot, sinó també contra el fet que formi part de les activitats oferents, i segons diuen ells subvencionades per l'Ajuntament. Esclar, això fa pensar, no? Perquè aquí estem en un país que, diguem-ne, que les comarques ironines havien tingut això, suposo que tothieu saps, perquè vens d'una societat que en tenia una, havien obligat a tenir fins i tot 5 classes de braus. Hi havia hagut de sanfaliun, hi havia hagut de lloret, hi havia hagut de olot, hi havia hagut de gironi, hi havia hagut de figueres, no? I de mica en mica van anar tancant per què? Perquè la gent va deixar-hi d'anar, perquè en els últims temps només hi havia una fornada de turistes que caien a ou, per oferir aquells espectacles, diguem-ne, de sang, que lligaven molt amb el... I xerrotades, xerrotades. Estiuenca, però també és veritat que en alguns d'aquests punts, sobretot els menys turístics, alhora mateix hi havia una notable gent, una notable quantitat de gent que tenia una certa afició taurina, alguns d'ells amics meus que encara fan el desplaçament cada any, cap a, per exemple, a Saret, a la Catalunya Nord, on hi ha un prei de places encara reconegudes. Però clar, el tema de la cor-la-bou és una altra cosa. És a dir, aquest país es va donar a si mateix i després el Tribunal Constitució de la UAT, on va? Això no ho hem d'oblidar, que no volia, que prohibia les corrides de braus, no? Però va fer una excepció amb els cor-la-bous en funció de la tradició i, bàsicament, perquè amb zones molt determinades del país, aquesta tradició és tan forta que provoqueria un aixecament popular. Com ara que el gironès no és així, però vidres es manté. I aquesta és la gran discussió, no? Aquesta és la gran discussió. En un moment en què hi ha tantes lleis que protegeixen els drets dels animals i que jo crec que està bé que hi hagi aquestes lleis, no? No voldria que ningú me'l interpretés. És sorprenent que encara hi pugui haver-hi una espectacle que va per aquí, on les bèsties pateixen, perquè no ens enganyem. Petí, pateixen. Ens hem acostumat que hi ha circs que no tenen animals, ens hem acostumat que algunes pràctiques que van ser habituals, i, per tant, també tradicionals, han anat desaparegents, pràctiques que hi havia amb animals, gent que els aportava pel carrer i que els afegues servir, diguem-ne, de petites espectacles. Això, els que som una mica grans ho hem vist tots. Tot això ha anat desaparegent, però queda aquest cor-la-bous. I demà hi haurà el xoc de sensibilitat, l'ha fet i és des de fa molt de temps, entre una determinada gent que manté encara el cor-la-bous, com una activitat festiva i tradicional, i la gent que pensa que és una autèntica barbaritat. I la gran majoria de la gent que jo crec que pensem que en els animals se'ls ha de tractar bé perquè són animals. I això també és una d'aquelles qüestions que a vegades s'ha de recordar, però que se'ls ha de tractar bé i amb la dignitat que mereixen els animals. Per tant, jo entenc la protesta i al mateix temps parlant amb algunes de les autoritats, diguem-ne, de vidreses, també m'han explicat el que això els hi suposaria si ho anul·léssim. Però a mi em dona la impressió que estem al final de tot. Sí, que tu mateix ho has dit. És la única activitat teòricament reconeguda d'aquest tipus de comarques ironines, i per tant és una excepció que confirma una regla. Jo crec que aquesta regla algun dia s'acabarà imposant i que els cor-la-bous deixaran d'existir, com a mínim, a comarques ironines. Aterres de l'Ebre, el país valencià, serà molt més complicat perquè hi haurà autèntics enfrontaments. Jo, en el seu moment, vaig repete reflexionar molt sobre el tema de les curses de braus, i vaig entendre perfectament la seva prohibició, prohibició que després va ser anul·lar del que passa, que ara ja no n'hi ha de curses de braus a Catalunya. Per què? Doncs perquè ja han deixat de ser un negoci. Per aquí està el tema que s'haurà d'explorar. Quan tot això no hi hagi diners per pelgar-ho, llavors, les voràcies acaben o s'acaba, i és una mica trist, perquè segurament hauríem de prendre consciència que amb els animals se'ls ha de tractar. Com animals, però que se'ls ha de tractar bé, no se'ls ha de maltractar. I legalment, un cor-la-bou no parlo de vidreres en concret, per alguns d'aquells en el país valencià, que els hi posen, diguem-ne, que els hi posen foc a les manyes i tot això. Realment... I més que cada any, en un lloc o altre, acaba a vent i alguna desgracia humana, perquè la gent que juga, deixem a posar totes les cometes del món, en aquest jug, amb els vows, moltes vegades, el que facin, intentant maltractar-se, i l'animal fa el que ha de fer, que és defensar-se, i per tant, moltes vegades hi ha víctimes mortals. A mi, particularment, reconeixer que no m'agrada, i per això n'hem volgut parlar perquè tu crec que també tens un cut de sensibilitat, i el tema és aquest, que hi haurà una manifestació. Bueno, no ho sé, no ho sé. Escolta, estic completament d'acord, tant de bo que... No em vull enfadar amb la gent de Videres, però tant de bo que s'acabi aviat el carrer Bou. Jordi, fins la setmana que ve! Si deu vol, adeu-siau!
Ràdio Capital