La Fira d’Indians 2026, a la ràdio — 06/09/2026
Ràdio Capital · La Fira d’Indians 2026, a la ràdio
· 12:22
· 06/09/2026
Recuperem les veus i els moments més destacats de la Fira d’Indians 2026 de Begur. En aquest podcast parlem amb alguns dels protagonistes de la fira per conèixer millor la seva història, les activitats d’aquesta edició i el llegat indià que continua marcant la identitat de Begur.
Emès el 06/09/2026 · durada 12 min.
Transcripció
Per què? Per la proposta, que vull dir... fem allò una mica de pressupost i i qui costaria... Extraordinari, m'agrada Déu! Vingui cap... hola! Això és tremend, això! No, no, no, escolta, els dos llabres, el vestiment, increïble. Seguin aquí, sisplau, perquè... Sí, sí, sí, sí! I, a més, imortalitzem això. Martí, Lola, Dani... Això vam de gravar un vídeo i ho ha de veure... grabar un The World, el què? Perdó? No portes els Guans? Doncs ja podeu marxar, això és imperdonable. No, no, és que... No porto els vans. Però, escolta, i vostè és modista o és artista? Perquè, clar, m'agrada. I artista, eh? Jo crec que va lligat, eh? Perquè és que... O sigui, a més, ara, amb la connexió mandani, parlaven de que els patrons, vull dir, són patrons antics. Sí, sí. Sí, sí, sé jo cap aquí, eh? Vostè, perquè diu que és el seu marit, però si no és de negre, podria ser Antoni Gaudí, eh? S'assembla molt en... Vostè és més guap... L'Antoni Gaudí era de riu d'Homs, no? Tinc entès? De reus. Ah, sí? Ah. Doncs... Va, sí, ara, aquí, fotografies, vinguin. O veniu, veniu, si no sap greus, parlaré de tu. A veure. Sí, ho tens bé? Jo sí, no, no, però l'hem esrapat, a mi, donc. Ja. No, home, però ja la carpa ja és prou alta. Vosso aquí? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Quina... Quina llaç, tu. Estem esperant ara el... el senyor Antoni, que... Mira, a més, a més, els dos llibres, aquests, disciplinats, ho sé, o aquí... Escolta, escolti. La gent que escoltau la ràdio, ja sé que esteu pensant què cuida està passant a allà dalt, però ara Antoni Gaudí està assaient els gossos aquí al pati. Gaudí, perquè no és el seu nom, ara m'ho dirà, eh? Ramon. Ramon, sí. Ramon, puc jugar de falc? També pel migòtic. No, per tant, jo la Ramà noble, soc moral. Ah, molt bé. Doncs, i vostès diu? Han anat de la cruz. Han anat de la cruz. Han dit abans que venien de reus, eh? Escolta, jo no... Bueno, clar, si vostès modistes, clar, anava a dir, no té mèrit, sí, té mèrit, perquè els ha fet tots dos, els vestits? Sí, tots dos. I els heu fet per venir a expressament aquí, o fer-ho habitualment? No, anem normalment a fires. Sóc professora i conferenciant de recerca històrica, especialitzada en modernisme. Molt bé. Increïble. I expliqui'm una mica la indumentària... Ja no tant la que porta vostè, la indumentària indiana d'aquella nava. Aquí va haver-hi un any, no recordo, de fer ser de 8 anys, que la firen ha d'anar una mica dedicada a la vestimenta dels indians. Fem una mica de record. Quines característiques tenia? Te quene que sé colors clars, normalment blanc. Això entenem que és per la calor, eh? Sí, per la calor i per la steit, perquè eren més frescos, eren cutors, eren gassades, eren fills, eren robes molt lliçeres, perquè allà feia molta calor, cosa que aquí no. Que tenen en compte que el calor que fa ara no és el mateix que feia abans. Només eren dos setmanes de calor forta, i el rest d'any no n'hi havia. Les pambè les seran més grans, també, per el mateix. I una pregunta, perquè si una cosa té cuba, a banda de la calor, és la humitat. Moltíssima. Aquí també, eh? Sí, aquí també. Però com es conviu amb aquestes robes en una illa com cuba amb humitats del 60-70% a temperatures de 30 graus? Tu diries que jo tinc calor? No, no, jo tindria el serampió, ara mateix. Jo no sé com ho viu, però jo tindria el serampió. Aquest és de coto, 100% coto, tot el que porta. Te refresca, jo vaig pujar amb mànigues de camisa, i va ser, posar-me això? De debò? Sí, sí. Ostres, sembla que el barret no és tan pegat als caps perquè té que tenir una càmera d'aire, perquè sí se refresca. Clar, dels barrets també he d'anar a preguntar el barret, aquest típic panamenyo, però ho tinc així com microperforat, i penso, mira, l'aire passa. També depèn del material que estigui fet al barret. Si és un barret d'aquests que pots comprar a qualsevol botiga, no és el mateix material que és sintètic, a un panama bo de paja autèntica, no té d'una la mateixa calor. És més respirable. El diumostè dic que és modista, modista professional, entenc? Per tant, es dedica a això? Sí, aprofiti per fer la falca. Clar. Me ha sorprès ver que no n'hi ha gent vestida de la època, i si van vestides entre cometes, i m'està molt de greu, no van protocolàries. Jo, a part de ser modistes, són recreadors històrics, es contracten els ajuntaments per passejar pel poble i fer uns fotos en tothom. Incluso hi ha conferències d'aquest tema, jo de vestimenta i el ramonufa de protocol, de comportament, però clar, no pot ser que el dos petons no se donin, no poden agafar de la mà del teu marit, només queda el braç, doncs totes aquestes coses. Els som a encara porten moltes guajaberes, estan molt bé, però les dones no. És la primera vegada que veniu, eh? Sí. De gent vestida d'indiar al cap del dia, sí que n'hi ha, però vostè diria que no compleixen el protocol arrajatable. Arrajatable, no. Què falla? La vestimenta moltes sintètica, per la poca que va veure, n'hi ha molta gent que, com li posa la vana, se vesteixen com se vestellan, és el que era... Els anys 50. No, els 50 no, me refererço, la plebe, per dir-ne una paraula, els criats, se vesteixen com ells, no se vesteixen com a portilles durs, que realment el que venia aquí era el burgès amb les seves criades, i veig tan molt més de la criada que del burgès. Jo li estava dient ara la Maria, la meva companya, que ella i jo l'any que veníem hem de disfressar, però ella ha de venir de minyona... Perdó, de vestir, té raó, té raó, disculpe. Que ens hem de vestir, però ella de minyona i jo de concertge de la casa, com ens hauríem de vestir per tenir aquest rol? Camissa blanca, fajín i pantaló, tot de fil, i es perdenyes. I tu ho m'has dit de minyona? Jo vull vestir-me de senyora. Jo sí, trio. Jo sí, trio. Ara m'equivocaré amb el concepte per el desconeixement que tinc, però amb aquesta pamela... Jo vull anar amb això. En aquella època no se portaven pameles, realment sí que diem barrets, la pamela ha vingut posterior. Clar, lo bonic i el que té més color és la burgècia, és el que anem nosaltres. Clar, jo vull això, vull dir... Ja que es fa la proposta la fem gran. És feta, és feta. Jo no som serveis. Jo sí que fem la proposta, vull que m'ho dissenyi i m'ho acusi. Gràcies. Tinc que dir que, a més d'una vegada, soc la coordinadora del vestuari de reus i de païaresos, que també se fan a Fira Modernista, als dos puestos. I el que faim molt són tallers de 4 hores, perquè ensenyi a la gent del poble vestir-se com se vestia en aquella època. També, per això, molts ajuntaments me contraten, em veuen, jo faig la xarrada, regalo patrons, de faldilla, que és la més difícil a vegades de trobar, i així la gent pot tenir més noció de com vestir-se. Això anava a dir que necessites molt de fons d'armari per poder-te arribar a vestir com en aquella època. Tinc una miqueta de fons d'armari. Tenen compte que cada any me faig tres tracers nous. Aquest és nou, oi, d'aquest any. Carai. Ho he estrenat aquí. Vaig posar una oreta per fer una sessió de fotos arreus, però ho he estrenat aquí, perquè la setmana que ve tenim la de Torra de Embarra, i d'aquí dos setmanes tenim la de Canet de Mar. Perdó, estic descobrint que és una professió anar vestit d'indiar als pobles. Ja no d'indians, a veure, n'hi ha molts pobles que són indians. Jo pensava que només es podia... Però també n'és prou, estan les fones modernistes, que n'hi ha ningú a tot arreu ara mateix. Jo m'he faig tres tracers cada any, i ara m'estic fent el nou per a la fista de reus, que és la meva, l'important. Ramon, aquesta barba i aquest bigoti, així allargaçat i pentinat, Totalment natural, i... Però de tot l'any? Tot l'any. Això no es fa d'avui per demà? Tot l'any. Ara serà tallat. Si jo em tallo, són dos anys de creixement. Llavors, tallo les puntetes i punt, no puc retejar massa. No, clar, clar. No creix tant el que ve. Ramon, permeteu que ho estotegi, eh? Aquest de dir que és tu. Bé, jo treballo per l'estat. Travelles per l'estat? De què? Jo... Com a mínim, a l'Institut de Cinematografia, perquè clar... Jo aquí informati. Jo aquí informati. A més, a sistemes, sí. Carai. Bueno, jo encara estic allò, no salgo d'un més sombre, eh? Moltes gràcies per voler venir. I per venir aquí a Begú. Que ràpid, hauran contractat, però moltes gràcies per venir. No, la veritat no és... S'han presentat les meves vacances. Que bé. Clar, clar, clar. No, no, venen de... Per afició, no? Sí, sí, sí. El que no entenc és com no havíeu vingut abans, com és 21 anys que no havíeu vingut... No hem tingut el temps, la veritat, perquè jo fa poc m'he ampliat el negoci, jo tenia una aula molt petita, he passat d'un local de 20 metres quadrats, a un local de 120, amb més alumnes, més coses, i no m'entendre el temps, la veritat, per vindre. I ja vos diuen, que aquest any sí que m'he buscat el hueco, i aquest any volia fer... que així tota les fèries indienes que poguéssim, perquè m'agrada moltíssim. Carai. Doncs, escolta, gràcies per venir. Això del protocol és el teu, els dos llebrejaquets no s'han mogut d'aquí, amb tota aquesta estona, els tens controladíssims, educadíssims. Moltes gràcies, que acabi d'anar bé aquesta fila. Heu vingut avui o ja ho havíeu vingut? No, vam venir allà, només pel matí. Perquè a la tarda va ser una miqueta sí més complicada per elles. Perquè deia que tothom us para per fer fotos, no? Tothom, tothom, tothom. I el problema no és si no són les fotos, a vegades és que volen tocar les gosses, volen... I clar, aquestes també se posen molt nerviosa, i a la tarda van dir, marxem, que fa molta calor, i venim a primera hora d'avui... Ah, mira, molta calor, potser no serà tan fresca, això. Sí, estic fent broma. No, us volia preguntar també. Tu has dit que fas conferències, entenc que per tant, documentes més enllà de la roba, del petró, del material, documentes també tenint en compte el context, les espais, la història, les ciutats... L'economia. No, justament pensant en un context. Context de Van A, Cuba, quan veniu aquí, que no deixa de ser una certa recreació, potser una mica de fireta del que hi ha d'aquell ambient, què creus que hi podríem afegir aquí a Begú? Perquè li dius, no, no, és com caminar per la vana dels anys 20. Home, la veritat, m'ha agradat moltíssim tot el poble, l'estètica és superchula, és dels pobles que hem viscut els dos, que més m'ha agradat a l'hora de fer. Una fira, ni indians, modernistes, no n'hi ha igual. L'únic que m'ha faltat és això, que la gent s'impliquessin més a la recreació indiana. Molta gent vestida de bla, molta fira, molta música cubana, però me faltava això, més gent, inclús gent de allà, vestides com se vestían, realment, allà, que n'hi ha molt poca, la veritat. Serà creat més la vana cuba, que no pas als dies d'aquí. Clar. Llavors tothom va vestit allà, i noten com la gent d'aquí que estava allà. Bueno, doncs, escolta, prenem nota, a les 12 a vint d'àl·l·l·l alcaldès de Begú, prenem nota i li direm, per donar-li una mica més de sentit a tot plegat. Com es diu el... El taller o l'aula de... Anna de la Cruz, espai moda. Si voleu, es deixo una tarja. Sí, no, és més, com que tot això anirà amb vídeo a Instagram, ja t'atiquetarem. Vale, merci. Si tens algun codi-codi de discueta. Anna Ramon, gràcies per venir, i que acabi d'anar molt bé a la fira. Gràcies a vosaltres per muntar-nos. A la gent de Rius.
Ràdio Capital