Entrevista a dos autèntics indians

no m'ho proposta, vull dir, fem allò una mica de pressupost... Extraordinari, m'agrada Déu. Vingui cap... Oh, no, però això és extremament d'això. Bravo! No, no, escolta, els dos llabres, la vestimenta, increïble. Seguin aquí, sisplau, perquè... Sí, sí, sí. I, a més, immortalitzem això. Martí, Lola, Dani... Això vam de gravar en vídeo, i ho ha de veure... Ara on the world... El què? Perdó? No portes els guants. Doncs ja podeu marxar, això és imperdonable. No, no, és que... Diu no porto els vans. Però escolti, vostè és modista o és artista? Perquè clar, m'agrada. I artista, eh? Jo crec que va lligat, eh? Perquè és que... O sigui, a més, ara, amb la connexió mandani, parlaven de que els patrons... vull dir, són patrons antics? Sí, sí. Escolti, jo t'hi diria... Sí, sí, sí, sí, jo cap aquí, eh? Vostè, perquè diu que és el seu marit, però si no és de negre, podria ser en Toni Gaudí, eh? S'assembla molt en... Vostè és més guap... L'Antoni Gaudí era d'arriu d'homes, no? Tinc entès? De reus. Ah, sí? Ah, doncs... Va, vinc... Ah, sí, ara, que hi fotografies, vinguin, vinguin... O veniu, veniu, si no sap greus, parlaré de tu. A veure... Sí, ho tens bé? Jo sí, no, no, però l'hem de trapar a melon. Ja, home, però ja la carpa ja és prou alta. Vosso aquí? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, quina... Quina ballar, tu. Estem esperant ara el... el senyor... el senyor Antoni, que... Mira, a més, a més, els dos llibres aquests, disciplinats, diu, seu, aquí, escolti... La gent que escoltau la ràdio, ja sé que esteu pensant que qui està passant a llegar-ho, però ara... Antoni Gaudí està assaient els gossos aquí al pati. Dic Gaudí, perquè no és el seu nom, ara m'ho dirà, eh? Ramon, Ramon, sí. Ramon, puc jugar de falc? També pel migòtic? No, per tant, jo la remenable, soc viral. Ah, molt bé. Doncs, i vostès diu? En Nadela Cruz. En Nadela Cruz. Han dit abans que venien de reus, eh? Eh... escolti, dius, no... Bueno, clar, si vostès modistes, clar... En Nadela Cruz, sí, té mèrit, perquè... Els ha fet tots dos, els mestits? Sí, tots dos. I els heu fet per venir a expressament aquí, o... O fer-ho habitualment? No, anem normalment a Fires. Sóc professora i conferenciant de recerca històrica especialitzada en modernisme. Molt bé. Increïble. I expliqui'm una mica la indumentària... Ja no tant la que porta vostè, la indumentària indiana d'aquella nava. Aquí va haver-hi un any, no recordo, deu fer ser de 8 anys, que la Fira anava una mica dedicada a l'abestiment dels indians. Fem una mica de record. Quines característiques tenia? Doncs té que ser colors clars, normalment blanc. Això entenem que és per la calor, eh? Sí, per la calor hi peresteixit, perquè eren més frescos, eren cutors, eren gassades, eren fills, eren robes molt lliçeres, perquè allà feia molta calor, cosa que aquí no. Que tenen en compte que el calor que fa ara no és el mateix que feia abans. Només eren dos setmanes de calor forta, i el rest d'any no n'hi havia. Les pameles eren més grans, també, per el mateix. I una pregunta, perquè si una cosa té cuba, banda de la calor, és la humitat. Moltíssima. Clar. Aquí també. Sí, aquí també. Però com es conviu amb aquestes robes en una illa com cuba amb humitats del 60-70% a temperatures de 30 graus? Tu diries que jo tinc calor? No, no, jo... Jo tindria el serampió ara mateix. Jo no sé com ho viu, però jo tindria el serampió. Això és de cutor? Sí, no. Aquest és de cutor. Sempre sent cutor, tu és el que porta. Te refresca, jo hi vaig pujar, mànigues de camisa, i va ser. Posar-me això? De debò? Sí, sí. Ostres, sembla que el barret no tenen que estan pegats als caps perquè té que tindre una càmera d'aire, perquè sí se refresca. Clar, dels barrets també anaven a preguntar el barret, aquest típic panamenyo. També sempre tinc la sensació que ha de fer calor. De fet, jo en tinc algun, però ho tinc així com microperforat. I penso, mira, així l'aire passa. També depèn del material que estigui fet al barret. Clar, si és un barret d'aquests que pots comprar a qualsevol botiga, no és el mateix material que sintètic, a un panama bo de paja autèntica, no té d'una la mateixa calor, és més respirable. El dius que et dic és modista, modista professional, entenc? Per tant, es dedica a això? Aprofiti per fer la falca. Clar. M'has sorprès ver que no n'hi ha gent bestida de la època, i si van vestides entre cometes i m'està molt de greu, no van protocolàries. Jo, a part de ser modista, són recreadors històrics, es contracten els ajuntaments per passejar pel poble i fer-nos fotos en tothom. Incluso hi ha conferències d'aquest tema, jo de vestimenta i el ramonufa de protocolo, de comportament, però clar, lo de los dos petons no se dona, no puedes ser una agafa de la madre del teu marit, només queda el braç, doncs són totes aquestes coses. Els som a encara porten moltes guajaberes, estan molt bé, però les dones no. És la primera vegada que veniu, eh? Sí. De gent vestida d'indiar al cap del dia, sí que n'hi ha, però vostè diria que no compleixen el protocol arrajatable. No, arrajatable, no. Què falla? La vestimenta molt sintètica, per la poca que va a veure, n'hi ha molta gent que, com li posa la vana, se vestecen com se vestellan. És el que era... El 50. No, el 50 no, me refererco que la plebe, per dir-ne d'una paraula, escriats, se vestecen com ells, no se vestecen com a portillesus, que realment el que venia aquí era el burgès amb les seves criades, i veig tan molt més de la criada que el burgès. Jo li estava dient ara, la Maria, la meva companya, que ell o jo l'any que veníem hem de disfressar, però ella ha de venir de mi... De vestir. De vestir. És raó, té raó, disculpe. Que ens hem de vestir, però ella de minyona, i jo de concertge de la casa, com ens hauríem de vestir per tenir aquest rol? Camisa blanca, fahín, i pantaló, tot de fil, i es perdenyes. I tu m'has dit de minyona. Jo vull vestir-me de senyora. Jo sí, Triu. Jo sí, Triu, jo vull... Ara m'equivocarem el concepte per el desconeixement que tinc, però amb aquesta pamela... Jo vull anar amb això. En aquella època no se portaven pameles, realment sí que diem barrets, la pamela ha vingut posterior, vale? Clar, l'obonic i el que té més color és la burgècia, és el que anem nosaltres. Clar, jo vull això, vull dir... Ja que es fa la proposta la fem gran. Vem feta, exacte. La veritat, tu i jo no fem, no som... I vaig més enllà. Som servei. Jo sí, fem la proposta, jo vull que m'ho dissenyi i m'ho acusi ella. Gràcies. Tinc que dir que, a més d'una vegada, molts d'ajuntaments, soc la coordinadora del vestuari de reus i de païaresos, que també se fan a Fira Modernista, a dos puestos, i el que faim molt són tallers de 4 hores, perquè ensenyi a la gent del poble vestir-se com se vestia en aquella època. També, per això molts ajuntaments me contratan, regalo patrons de faldilla, que és la més difícil a vegades de trobar, i així la gent pot tenir més noció de com vestir-se. Això no va dir que necessites molt de fons d'armari per poder-te arribar a vestir com en aquella època. Tinc una miqueta de fons d'armari. Tenen compte que cada any me faig tres traces nous. Aquest és nou, oi, de què tall? Ho he estrenat aquí. Vaig posar una oreta per fer una sessió de fotos a reus, però ho he estrenat aquí, perquè la setmana que ve tenim la de Torra de Embarra, i d'aquí dos setmanes tenim la de Canetimar. Perdó, jo estic descobrint que és una professió, n'ha vestit d'indiar els pobles? Ja no indians, a veure, n'hi ha molts de pobles que són indians. Jo pensava que només es podia... Però també n'és prou si estan les fones modernistes, que n'hi ha ningú que no ha tot arreu ara mateix. Jo me faig tres tracos cada any, i ara m'estic fent el nou per a la fista de reus, que és la meva, la important. Ramon, aquesta barba i aquest bigot, així allargaçat i pentinat? Totalment natural. Però de tot l'any? Tot l'any. Això no es farà d'avui per demà? Tot l'any. Ara has fet el tallat. Si jo em tallo, són dos anys de creixement. Llavors tallo les puntetes i punt, no puc retallar massa. No, clar, clar. No creix tant el que ve. Ramon, permeteu que us tutegi, aquest dediques tu. Bé, jo treballo per l'estat. Travelles per l'estat? De què? Això que... Com a mínim, a l'Institut de Cinematografia, perquè clar... Això que informati. Això que informati. I en aquests sistemes, sí. Carai. Jo encara estic allò, no salgo d'inmiés somres. No sé, moltes gràcies per voler venir i per venir aquí a Begú. Que ràpid, ho han contractat, però moltes gràcies per venir. No l'ha d'haver t'ha anat presentat segons les meves vacances. Que bé. Clar, clar. No, no, venen de... Per afició, no? Sí, sí, sí. El que no entenc és com no havíeu vingut abans, com és 21 anys que no havíeu vingut. No hem tingut el temps, la veritat, perquè jo fa poc m'he ampliat el negoci, jo tenia una aula molt petita, i he passat d'un local de 20 metres quadrats, a un local de 120, amb més alumnes, més coses, i no m'entendre el temps, la veritat, per vindre. I ja vos diuen, doncs vinga, aquest any sí que m'he buscat el hueco, i aquest any volia fer totes les fèries indienes que poguéssim, perquè m'agrada moltíssim. Doncs, escolta, gràcies per venir. Això del protocol és no t'ha quedat el teu, els dos llibertes jaquets no s'han mogut d'aquí amb tota aquesta estona, que els tens controladíssims, educadíssims. Moltes gràcies, que acabi d'anar bé aquesta fira. Heu vingut avui o ja havíeu vingut? No, van venir entre ahir, només pel matí. Perquè la tarda va ser una miqueta més complicada per elles. Perquè tothom us para per fer fotos, no? Tothom, tothom, tothom. I el problema no, si no són les fotos, a vegades és que volen tocar les gosses, volen... i clar, aquestes també se posen molt nerviosa, i a la tarda van dir, marxem, que fa molta calor, i venim a primera hora d'avui... Ah, mira, molta calor, potser no serà tan fresca, això. Sí, estic fent broma. No, us volia preguntar també, tu has dit que fas conferències, entenc que, per tant, documentes més enllà de la roba, del petró, del material, documentes també tenint en compte el context, les espais, la història, la ciutat... L'economia. L'economia... Justament pensant en un context, context de Vana, Cuba, quan veniu aquí, que no deixa de ser una certa recreació, potser una mica de fireta del que era aquell ambient, què creus que hi podríem afegir aquí a Begú? Perquè diguis, no, no, hosties, que és com caminar per la vana dels anys 20. Home, la veritat, m'ha agradat moltíssim tot el poble, l'estètica és superchula, és dels pobles que hem viscut els dos, que més m'ha agradat a l'hora de fer. Una fireta, ni indians modernistes, no n'hi ha igual. L'únic que m'ha faltat això, que la gent s'empliquessin més a la recreació indiana, molta gent vestida de bla, molta fireta, molta música cubana, però me faltava això, més gent, inclús gent d'allà, vestides, com se vestien realment d'allà, que n'hi ha molt poca, la veritat. S'ha recreat més la vana cuba, que no pas als indians d'aquí. Llavors tothom va vestit allà, i noten com la gent d'aquí que estava allà. Doncs escolta, prenem nota, a les 12 vindrà l'alcaldessa de begum, prenem nota i li direm, vei, per donar-li una mica més de sentit a tot plegat. Com es diu el taller, l'aula de... Ana de la cruz, espai moda. Si voleus, deixo una tarja. Sí, no, és més, com que tot això anirà amb vídeo a Instagram, ja t'aplicatarem i... Si tens algun còdigo de discueta... Ana Ramon, gràcies per venir, i que acabi d'anar molt bé a la fira. Gràcies a vosaltres per comentar-nos.