De cap a cap - Tecnologia amb Martí Saguer — 21/07/2026

Martí, segueix. Què tal, Martí? Hola, bona tarda. A l'estiu, en vacances, la tecnologia... La tecnologia, les noves tecnologies no fan vacances, no? No fan vacances, no, no. N'hi ha una mica menys, això sí, però sempre hi ha encosetes per explicar. Per què vols començar parlant d'Instagram, avui, Martí? Doncs mira, perquè Instagram està consolidant una tendència entre els joves que és tenir un segon compte. Més privat i informal. Fals, no? Sí, fals. És un fake Instagram, que li diuen. És això, un Instagram fals, però que no necessàriament vol dir que sigui un compte enganyós. És més aviat un espai alternatiu reservat per un cercle petit d'amics. La idea senzilla, el compte principal funciona com un aparador, obert a tothom, però sovint està més cuidat en fotografies seleccionades i una imatge pública més controlada. En canvi, el compte secundari serveix per compartir moments més espontanis, situacions cotidianes o continguts que els joves volen mostrar només en el seu cercle més petit. I un dels motius d'aquesta tendència és que pares, familiars i adults també han entrat de ple a les xarxes socials. I això fa que molts adolescents sentin que el seu perfil principal ja no és... Està vigilat. Està vigilat, exacte. I saben que els pares, professors, això els veuen, no? Llavors es creen aquestes comptes... Segones comptes, diguéssim, per mostrar-se una mica més autèntics i com es feia abans de les xarxes socials que era com més autèntic, més espontani, més controlat. Déu-n'hi-do. Escolta, parlem ara d'un invent contra els mosquits. O sigui, a mi em pica molt els mosquits. A mi no. Jo no sé quina sang tinc, d'exè... Tenim una sang especial, però no... Em sembla que no va amb la sang, eh? No ho sé. És una mica llegent, això de la sang, sí. Doncs parlem d'un invent contra els mosquits. Un microdron... Mira, perquè aquesta tarda estàvem parlant de drones. Un microdron capaç de localitzar-los pel sol i eliminar-los en pell de vol. Perdona, això em sona la guerra de l'Iran, i amb els drones que tira en Trump i aquell de l'Iran en la llatalà, la mare que el va parar. És una mica així, però és un dispositiu de 30 grans. Per tant, pesa poquet i és molt petitet. I està dissenyat per actuar en espais on viuen les persones o habitacions o zones interiors. Per tant, atenció. La idea és anar més enllà dels sistemes habituals contra els mosquits, que funcionen poquet, i com les mosquiteres, els repelents, els aparells elèctrics, que em sembla que la factivitat és baixeta, més aviat. I el funcionament es basa en el SO. El drone recorpora un sistema amb centenars de micròfons, semblant el que utilitzem als telèfons mòbils, i un model capaç de cartografiar l'espai en les tres dimensions. Imagina-ho aquí jo. Exacte. Que un mosquit ho detecta... Exacte. I va cap allà. Espera un moment que la Maria vol entrar. Maria, entra! Entra! Entra! És que estem parlant de mosquits, Maria. Aquí fora es fundra amb la que l'ha agafada. Bona tarda, Maria. Estem en directe, però benvinguda. Un moment que hau de veure el micro. La Maria els din amb tots vosaltres. Home, ja sé que estava en directe, us venia escoltant des d'aquí. Però sí, és veritat. Estaves parlant un moment en què no apuntis... Estàs suant, eh? Sí, esclar. Aquí a Palafri Gilles desfà tot. Per fer-ho al carrer. Ara parlant de suar. Han inventat un... Saps aquests ventiladors petits del xinos? Sí. Han inventat un aire condicionat petit, que és com una espècie de ventilador que ja l'he vist. Compro molt. Compro molt. Però seguim amb els mosquits. És un microdron que això segueix, el segueix i l'elimina. I, segons l'empresa, pot actuar fins a una distància de 8 metres i una altura també de 8 metres. Per tant, escolta, ho tenim arreglat, això. Aficàcia total. Molt bé. Doncs escolta, ho provarem. Mentre ho provem, ho païm. No se'ns escapa res, de Girona. Dues notícies més sobre la intel·ligència... No, no. Aquí intel·ligència poca, amb aquesta notícia. Sí, noves tecnologies, en definitiva. A Europa va llançar durant anys milers de barris radioactius al fons de l'Atlàntic. I ara, França vol localitzar-los i estudiar-ne el seu estat, com els localitzarà aquests barris? Això és el que et vinc a explicar tecnològicament. I és que la segona meitat del segle XX, diversos països europeus, van avocar al fons de l'ocea atlàntic més de 200.000 barris amb residus radioactius. Els contenidors, s'allats amb atu o mociment, van ser depositats a més de 4.000 metres de profunditat. Avui aquesta pràctica seria impensable, sense dubte, però aquells barris continuen al fons marí. I ara hi ha un projecte científic francès que vol localitzar-los, estudiar-ne l'estat i analitzar-ne l'impacte ambiental. Aquest cementiri nuclear submarí es troba a uns 600 quilòmetres de la costa francesa i per cartografiar-lo els investigadors han utilitzat sonars de l'alta resolució i un vehicle submarí autònom i també un robot capaç de baixar fins als 6... Robot o robosc? No, perquè si és robosc, em puc sentir eludit, eh? No, no, és robot. Si vols baixar 6.000 metres... Ni gràcies, enlloc. No, no, no, no. No t'hi voran, eh? No, no, no. Doncs les primeres observacions han mostrarat una imatge complexa d'una banda, molts barris presenten signes de corrosió... Tu et diràs, en tant de temps els... Desgàs, pressió, el pas del temps... I de l'altre, al voltant d'alguns contenidors, s'hi ha instal·lat fa una marina, com coralls, esponges i petits organismes. I és que segur que algun llobarro ha trobat algun forat per anar a viure. I això no elimina aquest risc ambiental, eh? Els invigadors estan recollint mostres d'aigües, sediments i fa una per comprovar si hi ha contaminació i quin impacte real pot tenir, sobretot això. I bé, és bastó d'hivan marxa. Acabem volant, perquè Iberia ja ha fet enlairar el seu primer avió amb wifi gratuït d'alta velocitat d'Estarling. O sigui, d'en... De l'Aelon Musk, sí, sí, exacte. Doncs sí, sí, Iberia ja ha estrenat el seu primer avió equipat amb wifi gratuït d'alta velocitat. Gràcies a això, a la tecnologia d'Estarling, que és una instal·lació de satèl·lits desenvolupats per a Espèl·lix. Amb aquest pas, Iberia es converteix en una de les primeres aerolíneses espanyoles que ofereix aquesta connexió a bord amb aquesta tecnologia. El servei serà gratuït per tots els passatges de totes les cabines, turistes, turistes premiums i business. La companyia segura que la connexió podrà arribar fins als 500 megas d'un i d'ò. I estarà disponible durant tot el viatge des de l'embarcament fins a l'arribada. És el que es coneixen al sector com la connectivitat gate-to-gate. Això permetrà fer activitats que fins ara eren complicades o impensables, videotrucades, teletreball, navegació simultània amb diversos dispositius, videojocs... En fi, el que faci falta. Re-transmissions en directe. Perfecte. El que faci falta. El sistema funciona això amb satèl·lits de Starlink, que orbiten a l'òrbit a baixa. Quan diem òrbit a baixa, pensem que estan a 450 quilòmetres de la Terra. Vaixa, baixa... relativament baixa. Aquesta arquitectura permet oferir aquesta connexió molt més ràpida que els satèlits convencionals, que recordem, estan a 20.000 quilòmetres. I el desplegament d'aquesta flota es farà de manera progressiva durant els pròxims anys. El projecte forma part del pla BOL 2030. I inclou diverses inversions amb intel·ligència artificial, amb renovació de la flota... I amb això, amb la navegació per internet de la velocitat en els avions. Per tant, a part d'anar mega ràpid, d'ara els avions, anem mega-connectats. Molt bé. I mega ràpids, també, quan a velocitat. Exacte. I eficàcia. Gràcies, Martí. Fins dimarts. Adeu.