De cap a cap - Tecnologia amb Martí Saguer — 18/08/2026
Ràdio Capital · De cap a cap - Tecnologia amb Martí Saguer
· 13:20
· 18/08/2026
En Martí cada dimarts ens porta les últimes novetats tecnologiques
Emès el 18/08/2026 · durada 13 min.
Transcripció
Martí, segueix. Hola, Martinet. Què tal? Ai, clar... Sí. Ara, ara, ara. Ara, ara. Bona tarda. Bona tarda. Novetats tecnològiques i la tecnologia que depèn de mi, que és la taula de... De la Prat dels Butons. De Prat dels Butons. I... i no, no s'apritten. I allà arribarà un dia que diré... Suposo que arribarà un dia que la intel·ligència artificial llegirà el meu cervell de què és el que vull fer, no? Podria ser, podria ser. No sé en quin moment arribarà, però podria arribar a passar. O que la intel·ligència artificial endevini... o sigui, jo poso... Endevini el que vols fer. No, endevini el que estàs pensant tu. Això ja no sé. Tot pot ser, tot pot ser. Són coses que potser no t'imaginaries i que poden passar. Per què no? De moment, escolta, som més rudimentaris, som animals racionals, que hem de fer les nostres necessitats fesionògiques, i tard o d'hora, no sé que tinguis un problema de restrenyiment, alguna estona del dia, hi ha alguna gent que hi passa molta estona, però tots acabem el lavabo. Sempre. Sempre. Aleshores, la pregunta d'avui és, quan aneu... Biu... Porteu el mòbil al lavabo o el deixeu aparcat? Jo el porto, sí, sempre. Doncs clar. A veure... No hi estic molta estona. No passo dels 10 minuts per dir alguna cosa. No... no... no... no m'hi passaria mitja hora. Sí, en aquesta notícia que llegies, sé que diu que, per exemple, se't pot parar la circulació de les cames, no? I és allò... I, a més a més, els metges recomanen que no està prenent tota l'estona. Clar, perquè llavors, de allò, el forat, es veu que... Es dona, es dona, sí. Hi ha una cosa que es diu morenes, eh? Clar, clar. I que es tornin roses. Exacte. I aleshores, doncs, esclar. Per tant, consell, si voler portar el mòbil... Molt bé, però és racional. Exacte. Sempre el mòbil, sempre el racional. Ah, quines coses he de preguntar a aquest programa. El que hem de fer per guanyar 4 punyotires, pesetes. Pesetes, sí. Sí, pesetes. Va, comencem parlant d'una nova eina per garantir les comunicacions en situacions d'emergència. Atenció, revolucionari s'ha estrenat un vehicle amb una antena mòbil. No s'havia fet mai, això. No s'havia fet mai. El departament d'interior ha incorporat això, una nova unitat mòbil pensada per donar cobertura de telèfon provisional en situacions d'emergència. Es tracta d'un vehicle que ha peat amb una antena mòbil desplegable que pot restabir les comunicacions en zones on la cobertura hagi caigut per un incendi, una avantada, una apagada elèctrica o qualsevol altre incidència greu. La idea és senzilla, però molt important. En una emergència, quedar-se sense cobertura pot implicar no tenir resposta amb els serveis públics i també la comunicació de la població. Sense aquesta xarxa mòbil, alguns veïns poden tenir problemes per trucar al 112, que depèn de cobertures de telèfon i mòbil, i rebre aquests avisos les alertes que ara s'han posat de moda. Aquest vehicle està preparat per funcionar durant 48 hores de manera ininterrompuda i pot donar cobertura en un ràdio d'uns 10 o 20 quilòmetres. A més, disposa també de tracció adaptada a les quatre rodes per poder entrar en entorns rurals o zones de difícil accés, on un vehicle normal no hi podria entrar. I segons ha explicat el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, l'Albert Tort, aquesta antena pot actuar com un repetidor, això pot agafar cobertura des d'altres antenes 4J5G, i si això no fos possible, també ho pot fer a través d'una connexió setalitat d'Estarling. L'iniciativa és pionera a escala estatal i forma part d'unes mesures impulsades a renda la pagada el 28 d'abril de 2025. Que ens en recordem, nosaltres. Ara penso en un sol vehicle, en una pagada general, que el posaríem. Amb aquí, al davant dels estudis de ràdio capital i taronja ràdio, al cromit de la plaça, i nosaltres podríem entrar i donar consells a la gent. Ara, faltaria que la gent tingués un transistor. Amb piles, que encara existeix això. Que posin la ràdio que tenim tot muntat, perquè tot funciona. Exacte. Parlem d'un tema molt interessant, això, i molt pràctic, per aquests dies de calor. Què podem fer si l'aire condicionat no refererà com abans? Però, esclar, això és una pro... la intel·ligència artificial es fica també dintre d'una... No, no. M'ho han preguntat molts, perquè diuen, nostres, no hi ha... Tu, que ets tècnic, sóc tècnic de ràdio i d'informàtic, però no d'això. Però bé, com que és una pregunta recorrent, aquí la contesto. Amb les temperatures altes, l'aire condicionat es converteix en un aparell imprescindible per les cases. Però pot passar que, quan l'engeguem, no refererà prou aquesta temporada. Abans de trucar un tècnic, hi ha una comprovació senzilla per fer, molt fàcil, mirar l'estat dels filtres de l'aire condicionat. Després explica una història aquí. No cal, no cal. És una de les causes més habituals que passen. Esclar. Es carreguen de brotícia, de pols... De vegades el filtre de l'aire condicionat sembla que hi ha la llana de les ovelles. Allà podríem fer mitja. Clar, clar, però és que és... És un aspirador, això. Doncs bé, el procés de neteja costuma ser molt simple. Tot i que sempre cal seguir les instruccions del fabricant. Primer hem de pagar l'aire condicionat, retirar amb cura la tapa frontal, que normalment... En seriu, divendres amb bé un tècnic a fer-m'ho. Perquè jo no... no m'atreveixo. Està bé, està bé. Està bé, així. Revisarà més coses. Però així com a cosa bàsica, mirar això. I a dins hi trobarem uns filtres que es poden treure sense enlitat d'eines especials. És un cop retirat, la recomanació és netejar-los amb aigua i res més. Treure'ls i la pols. I després de rentar-los cal deixar-los a sacar completament, i no és recomanable ni utilitzar draps, ni assegadors, ni altres sistemes. I quan estan secs, els tornem a posar i ja està. Què passa? Que de vegades no n'hi ha prou només amb això. Hi ha altres problemes, hi ha fons, hi ha humitat, que s'ha generat, de vegades també pot ser que hi hagi perdut el gas, que també tinguem espatllat el ventilador que hi ha fora, el compresor, diguéssim. Per tant, hi ha més coses. És una comprovació bàsica, obrir la tapeta i mirar si està brut. Mira, farem un canvi, avui. Com que tinc la lleusera sensació que l'aire condicionat d'aquesta casa torna a estar tapat, et dono una hora, perquè comenci... Perquè ho miri, no? Per miri a veure si hi ha molta merda i d'allò, i ens tornarem a sentir d'aquí una hora, d'acord? Perfecte. Fins ara, eh? N'hi ha molta de verd... Ui... Seguim de cap a cap, ja l'hi han dit de memar-t'hi, seguir. Que tenia una hora. Ho ha deixat net com una patena. Perfecte. Ara, penjarem a l'Instagram les coses que s'han trobat dins aquests filtres, eh? Potser millor no. No, però... L'hora aquesta ha estat ben destinada. Seguim amb res, amb dues notícies més relacionades amb les novetats tecnològiques de la setmana, i ara, si et sembla, Martí, continuem amb una notícia que s'ha de veure sobre l'ús de la intel·ligència artificial, un pagès... pel dot més de 10 hectàrees de cultiu, després de seguir els consells d'un chatbot. Sí, l'intelligència artificial, vaja. I el que ha passat a una regió xinesa que es diu Chushu. No, Chushou, eh? Ah, bé, això, home. Està al costat, un altre. Amà dret al final, l'esquerra. Doncs això mostra un dels riscos de confiar segament en les respostes de l'intelligència artificial. És que un agricultor de 67 anys feia més d'un any que utilitzava aquest chatbot per demanar consells sobre l'agricultura i els cultius. Al principi, segons s'explica, desconfiava una mica de la tecnologia, però amb el pas dels mesos, alguns resultats li van funcionar, i va començar a donar per bones totes les respostes que revia. El problema va arribar quan va consultar com es podia prevenir combatre les males herbes i les plagues en un camp de sésam. La ia li va contestar que utilitzés una barreja de diversos productes químics. L'agricultor va seguir les indicacions al peu de la lletra, i sense consultar cap tècnica agrícola, sense buscar cap segona opinió, va aplicar tots aquells productes. Va matar tot. Van demanar, va tornar al camp, va veure que les males herbes havien mort. Però també ho havíem fet les plantes de sésam. I deu hectàries de cultiu... A la Gant de llancis. I el punt clau és que això... No ens refiem de tot el que ens diu la intel·ligència artificial, perquè pot ser molt creïble el que explica, però no necessàriament ho està dient de veritat. Però veig que estan molt avançats als pagesos xinesos. Aquí, per exemple, el tema de les Palmes no consulta la intel·ligència artificial. Però és que clar, els cinos... Va resultar que li van explicar un cuento xino, la intel·ligència artificial. Acabem mirant cap a l'espai, però no hi ha més eclipsis. Restes d'un coet Falcon 9 de SpaceX han impactat contra la Lluna, tu. Doncs sí, és un fragment d'un coet Falcon 9 de SpaceX que va impactar aquest mes d'agost contra la Lluna. Segons les dades recollides, les restes viatxaven a 8.700 km per hora en el moment de la col·lisió. Es tracta d'una peça d'uns 12 metres de llarg, que feia temps que orbitava al voltant de la Terra, i concretament aquestes restes estaven en ruta des del gener del 2025. Amb el pas del temps es van anar allunyant prou, perquè la gravetat de la Lluna els capturés i els acabés portant fins a l'impacte. Tot i que a la mida de l'objecte era considerable, el xoc no es va poder observar directament des de la Terra. De fet, les agències especials han explicat que cap sistema estava prou ben situat per registrar-lo visualment, per tant, no hi ha imatges. Només tenim des de l'observatori del Paranal a Chile unes petites captures que són unes petites pampellugues de llum associades a aquest impacte. També es van desactar línies estrels de Sodi i de Liti, una columna de gas generada pel xoc, i que es va poder veure allò... una mica de llumetes entre 5 i 10 minuts. L'impacte es va produir a prop de la línia del terminador lunar, que això és el límit entre la part que tenim il·luminada, la part que veiem de la Canó. I veia que aquest tipus d'impactes no són els més habituals, però tampoc són completament nous. La lluna ha rebut durant segles l'impacte de esteroides, de naus pertudes... Hòsties, per tots. Déu està ben masegat, pobre lluna. Ha d'estar ben masegat, pobreta. Però bé, en aquest cas no era planificat el tema. No, però mira... I això ha obert una mica el debat de... què he fet amb aquestes restes, que els llencem allà i les deixem abandonades. La lluna no hi ha caps, ni hospitals, ni coses pobreta. No, no. O 8.700 quilòmetres per hora. Imagina, quin cop. Quin hòstia. Men un oi. Adéu. Adéu.
Ràdio Capital