De cap a cap - Tecnologia amb Martí Saguer — 01/09/2026

Martí, segueix. Ja el tenim aquí. Hola, sí, ja estic aquí. Com estàs? Bé. Molt bé. Primer de tot, el Piatge, que has de pagar avui, és contestant la pregunta del dia. A veure. He entrevistat aquesta tarda un psicòleg que pertany al cap de Castellet d'Empúries, i que se'n van a fer teràpia amb tots els pacients, en un lloc increïble, que és el Zygomols de l'Empordà. Imagina't fer meditació i tècniques de psicologia en voltat de cigonyes, d'animals i dels aigua molls. Aleshores demano als uïns, i a tu també, quins són els millors llocs a les comarques de Girona que et serveixen per desconnectar del tot? Tri un lloc que dius, aquí m'hi puc passar hores sense preocupar-me de res. Desconnecto el mòbil i que no m'ho emprényin. No necessito gaire, però hi ha molts bons llocs a l'Empordà. Dic algun. Mira, a la gola del Ter, per exemple, seria un bon lloc. El estiu no, eh? Ara que comença. Partida de la diada. Exacte, molt bé. A més, el sol es posa cada vegada més enrere. El estiu es posa com a darrere el mongri, però quan va avançant el... L'hivern, diguéssim, es va posant més al mig del riu. Va millorant com forma es va fent el dia més curt. Que bé. Que bé t'expliques. Es vist? Sí, sí. És un lliure. No sé, begó, per exemple, hi ha algun mirador molt xulo, també, per anar de allò de Vesperet. Per cert, aquest cap de setmana anirem a begó? I tant que anirem a begó. Vestits d'indianos, i d'indianes, les nenes de la ràdio també vindran vestides d'indianes. Exacte. Ja tinc els pantalons blancs a punt. Farem una programació especial que podreu sentir per ràdio capital. Per tal, enxerràdio no. Però, escolti, un canvieu. Comencem. Perdó, a veure, comencem. Comencem parlant de qui és en Clot. En Clot, sí. L'assistent d'Intelligència Artificial d'Entropic, que també posa al català el centre de la feina digital. A veure. Doncs sí, és una ia, el Clot. S'ha convertit en una de les eines d'Intelligència Artificial més destacades del moment. És l'assistent desenvolupat per Entropic. I com a altres sistemes... Entropic, com si el coneixés... És que, com si el... ho dius? Fos de la casa. És una empresa. L'entropic. L'entropic, també. I com a altres sistemes similars permet conversar, generar textos i resoldre tasques digitals. Però el punt interessant és que també pot treballar amb normalitat en català. I també ajuda a crear eines o a organitzar documents sense n'hi ha de programar-los. Una de les seves funcions més visibles és Artifacts. Amb aquesta opció, l'usuari pot demanar Clot que contribueixi, construeixi una calculadora, un petit joc, un grafic, una pàgina o absenill, no cal escriure a redacodi, no s'ha n'ha pas de saber. L'usuari descriu que necessita i l'assistent genera una proposta funcional que després es pot revisar i modificar. I una altra eina destacada d'aquesta intel·ligència artificial sembla que sigui el venador de la intel·ligència artificial. La faig servir molt, però no en paguen per recomanar-la. Doncs ho sembla. Doncs també és el co-work que està pensada per treballar amb arxius i carpetes. Això pot servir per organar documents, preparar informes, a partir de diversos textos o analitzar continguts de manera més estructurada. Clot només és un assistent més orientat a imatger veu, sinó que també està orientat als camps com a la programació, l'anàlisi de documents i la que és acusació de tasques complexes. I la notícia també rellevant per què, això, perquè ho fa amb català i ho fa molt bé. I sovint les grans eines digitals arriben primer pensades per ser funcionant amb anglès i després s'adapten altres idiomes. En aquest cas, l'ús de la llengua catalana en aquesta eina és molt avançada i reho volia posar de relleu que... I a més a més jo la faig servir molt i amb català tota l'estona. Un tema interessant que ja n'hem parlat en aquest programa, que afecta la intel·ligència artificial, tenint en compte que, malauradament, cada vegada hi ha més ofegaments a les platges de la Costa Brava, doncs l'intel·ligència artificial aplicada a dos municipis de moment roses i platgedaro ajudarà a millorar la seguretat de les platges i teòricament evitar ofegaments. Doncs si la intel·ligència artificial també comença a fer una part dels serveis de sucorrisma, roses i platgedaro han desplegat un sistema que analitza en temps real què passa dins l'aigua i també havia envia alertes quan detecta una possible situació de risc. La tecnologia es diu Life i ha estat impulsada per proactives serveis aquàtics i un grup de transferència tecnològica i innovació del CIME, que és un centre vinculat a l'UPC. El sistema funciona amb càmeres que observen la costa i processen les imatges sense enregistrar-les. A platgedaro ja està operatiu des de principis d'estiu, a la zona del Ridaure, al sud de la platja Gran, a Roses l'Ajuntament també ha estat fent una prova pilot aquest mes d'agost, de la platja de Santa Margarita, i mantindrà també la prova fins al terç de setembre. El funcionament no substitueix els sucorristes, el que fa és donar-los una capa adicional de vigilància, i quan l'algoritme detecta una possible emergència, la vis arriba a una central de proactiva i des d'allà es comunica amb el servei de sucorrisma de la platja correspondent. Aquesta tecnologia pot ser especialment útil en casos difícils de detectar simple vista. En aquests casos guanyar segons pot ser molt important. A Roses la prova es fa en unes de les platges més concorregudes. Si els rodats són bons, el consistori també estudiarà ampliar el sistema a la resta de platges més urbanes. Molt bé. I hi ha un oient que pot les tirar les orelles. Aviam, qui? Sí, sí. Diu, en català el sol no es posa en lloc. Ah. Si de cas es pon. Té raó, té raó. Com la gallina que apenaus, és així, no? Sí, sí. Doncs apesa-me en draus i tornem d'aquí un moment. Cap a cap. No se'ns escapa res, de Girona. Va, acabarem amb dues notícies més de novetats tecnològiques. Per exemple, amb una infraestructura d'Intel·ligència Artificial, Brussel·les ha donat llum verd el consorci de la Gigo Factoría d'ià en seu Amor a la Nova. Doncs sí, la candidatura inclou Amor a la Nova, a la Ribera Debre, per acollir una de les futures Giga-Factories europees d'Intel·ligència Artificial i que ha superat un nou tràmit important. És que la Comissió Europea autoritza la creació de l'empresa conjunta, formada per ACS, Telefònica, Banco Santander i la Sociedat Espanyola per la Transformació Tecnològica, a l'ACET, i Brussel·les ha estudiat això a l'operació i ha conclòs que no planteja problemes de competència. Ara bé, aquest vestiblau no significa que la Giga-Factoría ja sigui adjudicada, el que permet és que el consistori pugui avançar i competir amb les convocatòries europees obertes a l'euro-ACPC, l'organisme que consolidar les grans infraestructures per supercomputació al continent. I la proposta planteja dues seus a Espanya, diguéssim, una Amor a la Nova i una altra a San Fernando de Nàries, a Madrid. L'objectiu és optar a una de les grans Giga-Factories-Dia que Europa vol desplegar per reduir la dependència tecnològica exterior. Exterior... ens refereix a exterior fora d'Europa. Aquestes instal·lacions combinen processadors especialitzats, centres de dades, sistemes de magatzematge, programari... Una pila de coses. I aquesta convocatòria et met fins a candidatures fins al 12 de novembre i la decisió s'espera que es prengui a principis del 2027. Si finalment es construïs aquí, les instal·lacions podrien començar a operar uns 18 mesos després. El projecte mobilitza fins a 5.000 milions d'euros, i si tu veuries les terres de l'hibre són una de les grans apostes tecnològiques europees. Va, i agafem un tren. Un tren que anirà a 800 km per hora, però no per per Reïls, sinó per l'habitació magnètica. On passarà això? A la Xina. A la Xina, sí. I han anunciat un nou record en el desenvolupament de trens per l'habitació magnètica. És una instal·lació de proves amb un model experimental de tren d'alta velocitat d'uns 1.100 quilos. Hauria arribat els 800 km per hora en només 5,3 segons. Mare meva. Has de pensar que en aquestes velocitats... Jo he fet el càlcul per portar-ho aquí. I si no apareixim, ens n'hi hauríem fet 5, parada de Girona a Barcelona, i arribaríem amb només 10 minuts. Ara 38. Ara 38, si tot va com a dalt. Exacte. Perquè... En fi... A veure, si tot hagués com ens havien dit que havia d'anar, perquè el tren no arriba a 300 km per hora, màxim 200 km. Sí, sí. I ens ha costat un molts calés a aquella infraestructura i ens ha empresa el pèl. Una mica, sí. Però bé, t'explico com funciona aquest invent, per si de casa arriba algun dia i ho veiem aquí. Doncs mira, ja ho sabrem. I és que la tecnologia de l'habitació magnètica permet que el vehicle se livi lleugerament sobre les vies, gràcies a això, a les forces electromagnètiques. I això elimina el contacte físic de les rodes i es redueix molt el fregament, que és un dels grans uns límits del transport actual. Aquesta absència de contacte mecànic facilita aquestes acceleracions molt ràpides i velocitats extremadament elevades. Però també planteja reptes importants. Frenar. I si un tren arriba a velocitats tan altes, en pocs segons, també cal un sistema capaç de reduir aquesta velocitat amb seguretat i control. I, en aquest cas, la prova xinesa utilitza un sistema de frenada d'uns 200 metres, que és poca cosa, per nàudia 800 km, que combina la resistència magnètica de la força electromagnètica. I és una part clau d'aquest projecte, perquè l'alta velocitat només és útil si també es pot gestionar d'una manera segura i poder parar el tren quan calgui. Tot i que aquest record, aquesta tecnologia encara està lluny d'utilitzar de moment. Parlem d'un prototip experimental i d'un entorn de proves molt controlat. Però bé, la notícia també mostra la intensitat que la xina està convertint les seves noves mobilitats. I també té a dir una cosa curiosa, i és que la part de tecnologia té origen europeu, alemany concretament, però qui l'està portant en marxa, qui ho està fent? La xina. Molt bé. Gràcies, Martí, fins la setmana que ve. Que tinguis un feliç setembre.