De cap a cap - La trucada de l'Esmeralda — 08/07/2026

De cap a cap, més que la tarda. Que calor en la ciudad. Que calor, que calor. És impossible de matar. Que calor. Por la playa caminar. Hola Esmeralda. Bona tarda, Zen. Fot una calor, eh. No es pot allò estar. Ara no fa un rato mirar el termòmetre d'aquí de la corda de les vaques. I marcava 35 graus. 35 graus. Tu creus que és normal 35 graus a quart de sis de la tarda? Què collons és això? ¿O marroc o què? No, no, escolta, momentet. Aquí també fa calor, no cal anar al marroc. Es polla. Ara m'acaba de dir en Carlos Aillats. 42 graus aquesta tarda. És que això no es passa. Bueno, d'habitats, hem morit. Està clar que ens hem morit, però... Però que ens ha morit de bé i no pas d'això. Has pogut dormir aquesta nit, Rina? No, gens. Perquè és clar, hi ha una humitat. Hi ha una humitat que no... calor, humitat i poc vent i re de re de re. Tens algun ventilador? Fa servir algun truc especial? Sí, home, està clar. Tinc un ventilador que va fent vent. M'estiro tan llit amb el viso i el ventilador no ha morit mai. Com que és d'aquests, que es va movent de costat, ara et refresca una mica, ara no, ara sí, ara no, ara sí, ara no. Llavors, escolta... La part de baix per moments. Esperalda, no et trobo amb un to molt baix, avui. Què et passa? És que per això a telefonava. Ja me sap greu, perquè, m'he estat volint a telefonar ahir per dir que estic contenta de tornar-te a sentir. Carai. Però avui estic emprenyada, estic molt emprenyada. A mi? A mi? No, tu no. No, no, no. Avui estic emprenyada perquè a dins te's va matar un nano de pals, que és un policia local de pals, que és el més bo que t'has pogut tirar a la cara, i ahir es va matar a la carretera de la Gualta cap a Serra de D'Adreu. Ostres, és veritat. I estic emprenyada perquè saps què passa, que dius, quant de gent s'ha de matar en aquest collons de carretera, perquè la reclin d'una puta vegada, saps? Perquè el meu home fot 40 anys, quan d'això el molí de Serra ja renegava, i aquesta carretera és molt ampla. Quan hi hem de passar un tractor i un cotxe ja tenim problemes, i no hi ha manera, i d'això van 40 anys. I 40 anys després estem igual en aquesta carretera. El meu nen també ho ha dit més d'una vegada. Ostres, avui m'ha valentat un boig que anava tota pastilla per allà a Serra, i dius, quant de gent s'ha de matar perquè d'una puta vegada reclin les carreteres? Quants de gent s'ha de matar? Perquè, muita, no fa gaire també de pals, al senyor Sala, un mestre d'allà de tota la vida també, oi, s'ha de fer, a mi també, se li va fotre sobre un camió. Avui aquest nano, 49 anys, ho dic perquè el conec, perquè era amic del meu fill, 49 anys i aprendre pel cul, se li va fotre sobre un cotxe i se l'envoreix per davant amb la moto. Què ha de passar perquè ho arregli? Estava molt emprenyada, i no volia telefonar per dir, escolta, volia telefonar per dir que estava contenta, però no ho puc estar. No, no. T'entenc perfectament. Aquestes carreteres del Baix Ter, que diòricament ens han promès des de fa anys i fa anys que s'haurien de reclar, ara sembla que reclaren el tram entre Berges i Colomers, que dius, bueno... Però clar, i en totes aquestes carreteres, com la de Serra, de Daderó, és que no passen dos cotxes. No hi ha ni... No hi ha ni moral. Si tu vols de jo, vull-te, jo no agafo el cotxe perquè no condugeixos perquè tinc tant de sis anys, però si tu vols de Girona, des de la Visval, des de Tarruella, tu vols de Girona, i la carretera de Girona és estreta. Aquella carretera, tota la puta vida ha sigut així d'estreta. No hi ha... No sé com es diu això, de la part que diu el castellà. El Boral, el Boral. Doncs el Boral, els carrils són estrets i no hi ha el Boral aquest. No hi ha, és molt estret. Des de la pera fins a Bordius és molt estret. Però és que després de Bordius a Girona has de passar pel centre de Salrà. Has de... Escoltem-me, que no paguem impostos. Que no paguem impostos. Tot això de Tarruella i de Serra, de Daderó, i de Guàltem, de Sant Jordi i dels Valls, també... Tot això és de fa 50 anys, no ho ha pas a reclamar-hi mai. I escolta'm, per això jo pregunto, quanta gent s'ha de morir per què ho arreglin? Mira, a parlar-hi fa molts anys, fa molts i molts anys, es va haver d'un accident, es va matar un nano. Hi havia un cruz, el cruz que va a l'El, el cruz que ja ha parlat, com més de Serra, de Daderó, pot seguir recte fins a Rumpia o hi ha la carretera que cruza que ve de la Vísbal que va a Berges. Doncs aquell cruz, allà, fa molts anys, s'hi va matar un nano, amb un accident de cotxe, i de seguida van tardar molt pocs anys a reclarar-ho una mica, perquè encara era més mal girat de lo que era. Saps per què ho vam fer allò? Per què? Perquè el que es va matar era un parent d'aquell don president, aquell rosa Gorbachev. En sèrio? Sí, es va matar allà, es va matar allà. En sèrio? I ja sempre s'ha dit, hòstia, després d'anys i anys de demanar que ho arreglin, es mata aquest pobre nano i, buita, han tardat dos anys a refer-ho. Això? Això? Sempre s'ha dit, eh? Jo deu-me guardi de llors, però sempre s'ha dit. Llavors dius, hòstia, s'ha de matar algo important, aquí, a Gualta, a Serra, o a Berges, perquè ho arreglin, perquè escoltem els que hi ha exercicis i els faré jo la llista. Molt bé. Esmeralda, deixem-ho aquí. Una abraçada molt forta i ho sento moltíssim. Adéu.